Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Atenció i Percepció per a Psicologia: visió, color, audició, parla, sentits químics, hàptica i models de Kahneman, Treisman i Broadbent.

APREN.AI Índex Percepció visual 1 Mida i profunditat El cicle perceptual bàsic Psicologia de la percepció de la mida: l'angle visual Moviments oculars i profunditat Claus de profunditat: mecanismes monoculars i binoculars 2 El color Naturalesa física de la llum i visió cromàtica Teoria tricromàtica de Young-Helmholtz Teoria dels processos oponents d'Ewald Hering Integració en dues etapes i constància cromàtica 3 Forma i moviment Moviments oculars i organització de la forma Segregació figura-fons i heurístics de separació Models cognitius del reconeixement visual Fisiologia i tipologies de la percepció del moviment Heurístics i fenòmens en la percepció del moviment 4 Processos atencionals — Atenció visual i auditiva Taxonomia bàsica dels processos atencionals Atenció visual: orientació espacial i integració perceptiva Atenció auditiva selectiva: el problema del filtratge 5 Percepció de l'oïda i de la parla Física del so i paràmetres psicofísics Anatomia de l'audició i transducció coclear Localització espacial del so Senyal acústic de la parla i espectrogrames Ambigüitat en la parla i mecanismes de descodificació 6 Sentits químics i somatosensorials — Olfacte, gust, sinestèsia i tacte Psicofísica de l'olfacte i comunicació química en humans El gust, la integració química i el control de la ingesta Sinestèsia: modalitats creuades de percepció Psicofísica tàctil i percepció hàptica Neuropsicologia del dolor: la teoria del control de la porta Modulació psicològica del dolor i experiència corporal Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 1 7 Teories de l'atenció i automaticitat Naturalesa de l'atenció i models energètics El model de recursos inespecífics de Kahneman i l'arousal Crítiques al model unitari: dades vs.

recursos i el model 4-D Automaticitat i esforç cognitiu: Shiffrin, Schneider i l'efecte Stroop 8 Resum per repassar Percepció visual: mida, profunditat, color i forma Atenció visual i auditiva Audició, parla i sentits químics i corporals Teories de recursos atencionals i automaticitat Cronologia dels models i troballes clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 2 1 Mida i profunditat EN ACABAR SABRÀS Identificar les fases consecutives del cicle perceptual bàsic.

Relacionar la variació de l'angle visual amb el càlcul de distància i mida. Distingir sistemàticament les claus de profunditat monoculars de les binoculars. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot saber el cervell a quina distància està un objecte si la retina és una superfície plana de només dues dimensions? La percepció visual constitueix un procés actiu mitjançant el qual el sistema nerviós transforma l'energia lluminosa en representacions conscients i útils per a la supervivència. La captació tridimensional del nostre entorn depèn directament de com processem la grandària dels elements i la seva distància relativa a l'espai.

ESQUEMA Percepció de mida i profunditat Percepció visual 1 Mida i profunditat 2 El color 3 Forma i moviment Cicle perceptual De l'estímul ambiental a l'acció Angle visual Geometria de mida i distància Claus de profunditat Informació monocular i binocular Claus monoculars Acomodació i claus pictòriques Claus binoculars Convergència, disparitat i estereòpsi Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 3 El cicle perceptual bàsic El procés visual opera com un sistema continu de retroalimentació organitzat en diverses etapes seqüencials interconnectades. Esquema del cicle perceptual des de l'estímul fins a l'acció.

La seqüència s'inicia amb l'estímul ambiental, que comprèn la totalitat de la informació present a l'entorn físic. D'aquest conjunt, l'observador focalitza la seva atenció sobre una fracció concreta: l'estímul atès. Aquest arriba com a energia física a les estructures sensorials especialitzades, donant lloc a l'estímul als receptors. Tot seguit es produeix la transducció, el mecanisme biològic que converteix l'energia física captada en impulsos elèctrics o senyals electroquímics. Aquests senyals viatgen per les vies visuals durant la fase de processament neuronal, on s'integren i s'interpreten en els centres corticals.

El resultat d'aquesta integració és la percepció conscient de l'objecte o escena. Posteriorment, el reconeixement permet categoritzar allò percebut i dotar-ho de significat basant-se en l'experiència prèvia. Finalment, el cicle condueix a l'acció motora, la qual altera la relació física amb l'entorn i reinicia el procés sobre nous estímuls. DEFINICIÓ L'agnòsia és la inhabilitat o dèficit per reconèixer i identificar determinades percepcions visuals, tot i mantenir preservada la capacitat sensorial primària. COMPROVA-HO 2 En quina fase del cicle perceptual se situa l'alteració característica de l'agnòsia?

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 4 Psicologia de la percepció de la mida: l'angle visual El sistema visual calcula la mida física dels objectes mitjançant la relació geomètrica entre la seva extensió real i la distància a la qual es troben respecte de l'observador. Aquesta geometria es fonamenta en el concepte d'angle visual, que determina la quantitat d'espai projectada sobre la retina. La relació es caracteritza per dues propietats: A menor angle visual, l'estímul es troba a una distància percebuda més gran i es percep amb una mida menor. A major angle visual, la distància percebuda és menor i la mida estimada resulta més gran.

D'aquesta manera, dos objectes de dimensions físiques molt dispars poden generar exactament el mateix angle visual a la retina si l'element més gran se situa prou allunyat en comparació amb el més petit. Moviments oculars i profunditat La manipulació de la informació visual a l'espai requereix patrons específics de mobilitat ocular adaptats al moviment i a la profunditat dels estímuls. Classificació funcional dels moviments oculars i les seves funcions perceptives. La dinàmica ocular es divideix funcionalment en diversos patrons de resposta: Moviments sacàdics (saccade movements): salts oculars ràpids i sobtats destinats a la percepció de la forma i l'exploració de l'escena.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 5 Seguiment lent (smooth pursuit movements): desplaçament continu i suau dels ulls per mantenir la trajectòria d'un estímul mòbil. Reflex vestibulocular normal (normal vestibulo-ocular reflex): estabilització de la imatge foveal durant els moviments del cap. Moviments de vergència (vergence movements): variacions coordenades de l'eix dels dos ulls destinades específicament a la percepció de la profunditat. Els moviments de convergència ajusten els dos ulls per tal de mantenir fixat l'objecte sobre les fòvees oculars si la seva distància canvia.

A mesura que l'estímul s'apropa a l'observador, els ulls creuen la línia visual cap al nas, generant un senyal cinestèsic fonamental sobre la proximitat. ERROR FREQÜENT Confondre l'acomodació amb el seguiment ocular pur o la convergència. L'acomodació és un mecanisme monocular basat en la deformació del cristal·lí per enfocar a diferents distàncies, mentre que la convergència és un moviment binocular de gir muscular dels globus oculars. COMPROVA-HO 3 Què passa mecànicament amb la convergència ocular quan un objecte s'allunya de l'observador?

Claus de profunditat: mecanismes monoculars i binoculars La percepció de la profunditat és la capacitat d'experimentar el món tridimensionalment i jutjar la localització dels objectes. Per aconseguir-ho, el cervell combina claus monoculars (eficaces amb un sol ull) i claus binoculars (que requereixen la integració d'ambdós ulls). Clau Tipus Mecanisme perceptiu Acomodació Monocular Ajust d'enfocament segons la distància de l'objecte. Perspectiva lineal Monocular Línies paral·leles que convergeixen en un punt de fuga cap a l'horitzó. Interposició Monocular Solapament on un objecte superposat oculta part d'un altre que sembla situat darrere.

Elevació Monocular Objectes situats més amunt en el camp visual que aparentment es perceben més llunyans o elevats. Mida relativa Monocular Davant d'estímuls similars, el que produeix una imatge més gran es percep més a prop. Gradient de textura Monocular Els elements pròxims s'aprecien amb detall fi; a mesura que s'allunyen, la densitat augmenta i es perd definició. Il·luminació i ombres Monocular Els patrons de llum permeten distingir volums i la textura tridimensional dels objectes. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 6 Clau Tipus Mecanisme perceptiu Mida familiar Monocular El coneixement previ de la mida real d'un objecte evita errors de càlcul de distància.

Convergència Binocular Tensió muscular d'alineació cap al nas quan els dos ulls enfoquen un objecte proper. Disparitat binocular Binocular Diferència espacial en la imatge retiniana dels dos ulls per la seva separació horitzontal. Estereòpsi Binocular Percepció de profunditat i volum tridimensional resultant de fusionar la disparitat binocular. La disparitat binocular sorgeix del paral·laxi: en estar separats horitzontalment, l'ull dret i l'esquerre reben imatges lleugerament desplaçades. A partir d'aquesta discrepància, l'escorça sintetitza l'estereòpsi, assolint la visió 3D consolidada de l'entorn. COMPROVA-HO 4 Quina diferència funcional existeix entre disparitat binocular i estereòpsi?

IDEES CLAU El cicle perceptual avança des de l'estímul ambiental fins a l'acció passant per la transducció, el processament, la percepció i el reconeixement. L'agnòsia representa la fallida en la fase de reconeixement malgrat mantenir intacta la captació perceptiva primària. L'angle visual relaciona inversament la grandària percebuda i la distància de l'estímul a la retina. Les claus monoculars inclouen factors pictòrics com la perspectiva lineal, la interposició, la mida relativa, els gradients i l'acomodació. La disparitat binocular és la diferència de localització de la imatge entre tots dos ulls i constitueix la base física de l'estereòpsi tridimensional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Com influeix una disminució de l'angle visual en la distància i la mida percebudes d'un estímul? 6. Per què la interposició és considerada una clau monocular de profunditat? Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 7 PERCEPCIÓ VISUAL 2 El color EN ACABAR SABRÀS Distingir els fenòmens físics de reflectància completa, parcial i absorció lumínica. Explicar les bases fisiològiques de la teoria tricromàtica i de la teoria dels processos oponents. Analitzar com s'integren ambdues teories en etapes consecutives del sistema visual humà. Identificar les evidències psicofísiques que donen suport al model d'oponència de color.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què no podem imaginar ni percebre un color que sigui simultàniament vermell i verdós? Naturalesa física de la llum i visió cromàtica La percepció del color té una funció adaptativa i evolutiva fonamental, ja que facilita la identificació i cerca d'aliments en el nostre entorn quotidià. La llum visible és una radiació electromagnètica que es transmet en forma d'ones. Es mesura físicament en nanòmetres segons la seva longitud d'ona, la qual depèn del grau de compressió d'aquesta oscil·lació. Els objectes no generen color per si mateixos, sinó que percebem la llum que reflecteixen després de l'impacte dels rajos lluminosos.

Segons com interacciona la radiació amb la matèria, es donen tres fenòmens principals de reflectància: Reflectància completa: l'objecte reflecteix totes les ones incidents, originant la percepció del color blanc. Reflectància parcial: l'objecte absorbeix una part de l'espectre de la llum solar i en reflecteix només determinades longituds d'ona, que determinen el matís percebut. Absorció completa: la superfície reté totes les ones incidents sense reflectir-ne cap, produint la percepció del color negre.

A més de la longitud d'ona, l'experiència visual depèn de dos paràmetres psicològics: la saturació, vinculada a la puresa del color o al percentatge de blanc barrejat, i la brillantor, lligada a la intensitat o grandària de l'ona reflectida. Quan la radiació arriba a l'ull humà, travessa en primer lloc la còrnia, que desvia la trajectòria de la llum cap a la pupil·la. Aquesta obertura regula la quantitat de flux lluminós que continua el camí cap al cristal·lí. COMPROVA-HO 8 Quina diferència hi ha entre la reflectància completa i l'absorció completa d'un objecte?

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 8 Teoria tricromàtica de Young-Helmholtz La teoria tricromàtica va ser formulada per Thomas Young el 1802 i ampliada posteriorment per Hermann von Helmholtz el 1852. Aquest model afirma que la discriminació cromàtica prové de l'activitat coordinada de tres mecanismes receptors diferents, cadascun amb sensibilitats espectrals particulars. El sistema visual disposa de tres tipus de cons a la retina que contenen pigments específics: Receptors de longitud d'ona curta (cons per al blau). Receptors de longitud d'ona mitjana (cons per al verd). Receptors de longitud d'ona llarga (cons per al vermell).

Qualsevol to percebut es codifica al sistema nerviós central mitjançant el patró d'impulsos bioelèctrics per segon generat per aquests tres canals receptors. El principi subjacent prové de les barreges de llums: superposant tres estímuls lluminosos bàsics es pot generar la gamma sencera de colors. Tot i el seu èxit receptor, la teoria de Young-Helmholtz no resol determinades experiències perceptives, com ara els contrastos simultanis, el comportament d'algunes deficiències com l'acromatòpsia o el daltonisme, ni l'aparició de postimatges creuades en fixar la mirada. COMPROVA-HO 9 Quina és la base fisiològica de la teoria tricromàtica a la retina?

Teoria dels processos oponents d'Ewald Hering Per superar les mancances del model tricromàtic, Ewald Hering va proposar el 1878 la teoria dels processos oponents, confirmada experimentalment per Hurvich i Jameson el 1957. Hering va destacar que el blanc i el groc representen sensacions pures no compostes, igual que el vermell, el verd i el blau. La hipòtesi planteja que la visió del color opera mitjançant parelles que generen respostes antagòniques o contraposades: Eix blau - groc Eix vermell - verd Eix blanc - negre Quan un component d'un parell rep més estimulació que el seu rival, predomina la seva percepció.

Si ambdós canals s'activen amb idèntica intensitat, s'anul·len mútuament per complementarietat i produeixen una sensació acromàtica neutra (gris). Fenomen Manifestació perceptiva Mecanisme associat Postefecte cromàtic negatiu Fixar la vista en un color genera la percepció del seu oposat en mirar un fons blanc. Fatiga selectiva d'un membre del canal oponent. Contrast cromàtic simultani Un estímul gris sobre fons homogeni vira cap al to complementari del fons. Inhibició lateral a la retina.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 9 Fenomen Manifestació perceptiva Mecanisme associat Absència de barreges impossibles al cercle cromàtic Inexistència perceptiva de tons com verd-vermellós o blau-groguenc. Respostes fisiològiques excloents del mateix canal oponent. Cegueses al color associades La pèrdua de sensibilitat a un to implica la pèrdua del seu oposat. Dany o alteració funcional del canal oponent complet.

Els substrats d'aquesta oposició funcional es localitzen més enllà dels fotoreceptors: intervenen processos d'inhibició lateral a la retina, relleus sinàptics al nucli geniculat lateral (NGL) i les anomenades cèl·lules blobs (o cèl·lules oponents dobles amb forma de gota) situades al còrtex visual primari. ERROR FREQÜENT Confondre el postefecte cromàtic negatiu amb el contrast simultani. El postefecte requereix una exposició temporal prolongada prèvia per fatigar el receptor abans de veure el to oponent en una superfície blanca.

En canvi, el contrast simultani és espacial i immediat: la influència del color del fons altera la tonalitat percebuda d'una figura central a l'instant per inhibició lateral. COMPROVA-HO 10 Quina aparença prendrà una figura grisa si se situa sobre un fons completament blau? Integració en dues etapes i constància cromàtica Històricament enfrontades, les teories tricromàtica i oponent són en realitat mecanismes complementaris que operen en etapes successives del processament visual.

No s'exclouen, sinó que descriuen trams neuroanatòmics consecutius: PROCÉS Model d'integració en dues etapes de la visió del color 1 Cons de la retina Captació per tres fotoreceptors sensibles a ones curtes, mitjanes i llargues 2 Cèl·lules bipolars i ganglionars Organització en parelles oponents: blau-groc, vermell- verd i blanc-negre 3 Nucli geniculat lateral Transmissió subcortical del senyal antagònic procedent de la retina 4 Còrtex visual primari Processament a les cèl·lules blobs per generar la percepció conscient Etapa fotorreceptora (retina perifèrica): Els cons de longitud d'ona curta, mitjana i llarga capturen els fotons i responen de forma tricromàtica.

1 Etapa de transmissió i oponència (cèl·lules bipolars i ganglionars): Els fotoreceptors transmeten els senyals cap a les cèl·lules bipolars, on es codifiquen en eixos antagònics (vermell- verd, blau-groc i blanc-negre). 2 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 10 Finalment, el sistema visual ha de resoldre la variabilitat física de l'entorn mitjançant la constància cromàtica: la capacitat de reconèixer que un objecte manté el seu color propi tot i que la composició espectral de les ones que hi incideixen i s'hi reflecteixen canviï notablement segons la il·luminació ambiental. COMPROVA-HO 11 Com s'organitzen les dues teories clàssiques en el model actual de dues etapes?

IDEES CLAU La percepció del color s'inicia per la reflectància parcial o completa de les longituds d'ona de la llum visible sobre els cossos materials. La teoria tricromàtica de Young-Helmholtz es fonamenta en tres tipus de cons sensibles a longituds d'ona curtes, mitjanes i llargues. La teoria del procés oponent d'Ewald Hering postula tres eixos antagònics: blau-groc, vermell- verd i blanc-negre. Els fenòmens de postefectes cromàtics negatius i contrast simultani demostren l'acció dels canals oponents i de la inhibició lateral.

Ambdós marcs teòrics es coordinen en dues fases: codificació tricromàtica als cons i organització oponent a les cèl·lules bipolars, al NGL i a les cèl·lules blobs corticals. La constància cromàtica permet reconèixer de manera estable el to d'un objecte encara que canviï la font d'il·luminació incident. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Quins tres eixos contraposats defineixen la teoria dels processos oponents d'Ewald Hering? 13. Quines estructures cel·lulars corticals donen suport neurofisiològic a la teoria oponent? 14. Què succeeix perceptivament quan un cos presenta una absorció lumínica completa?

Processament central superior (NGL i còrtex): Els senyals canalitzats arriben al nucli geniculat lateral i a les cèl·lules blobs del còrtex visual per a la integració conscient del color. 3 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 11 PERCEPCIÓ VISUAL 3 Forma i moviment EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les lleis d'agrupació de la Gestalt i els heurístics de segregació figura-fons. Comparar les fases del model computacional de Marr amb el model de components de Biederman. Identificar les característiques del moviment real, els moviments il·lusoris i el dèficit d'acinetòpsia.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 15 Com pot el nostre cervell veure un cercle o una lletra quan només té al davant una sèrie de taques o trossos de línia inconnexos? Moviments oculars i organització de la forma La construcció d'una representació visual del nostre entorn comença amb l'exploració activa mitjançant els ulls. El sistema visual combina diferents tipus d'activitat ocular per extreure característiques estructurals dels objectes: Moviments sacàdics: salts ràpids i sobtats dels ulls que permeten canviar el punt d'enfocament i ampliar la informació recollida cap al camp visual perifèric per interpretar l'escena completa.

Moviments de fixació: pauses visuals més llargues que les sacades en què la mirada es deté sobre punts concrets d'interès per analitzar detalladament els elements bàsics de la imatge. Visió perifèrica: processament visual de menor agudesa espacial i sense definició cromàtica, responsable d'oferir una primera impressió espacial i detectar canvis a l'entorn. Per transformar aquest mosaic sensorial en objectes delimitats, la psicologia de la forma va formular diversos principis d'agrupament: Llei de la Gestalt Descripció del principi Exemple quotidià Bona figura (Prägnanz) Tendència a estructurar els elements segons el patró més simple, regular i equilibrat possible.

Veure el logotip dels Jocs Olímpics com a cinc cercles entrellaçats i no pas com a fragments corbats solts. Proximitat Els elements que es troben a menor distància relativa s'interpreten com una entitat unitària. Fulls d'un calendari on les xifres alineades verticalment es llegeixen abans com a columnes que no com a files si estan juntes. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 12 Llei de la Gestalt Descripció del principi Exemple quotidià Similaritat Els estímuls que comparteixen atributs visuals comuns (com el color, la forma o la brillantor) s'associen formant grups. Punts d'un mapa d'un mateix color que percebem immediatament com a pertanyents a una mateixa xarxa de transport.

Tancament La percepció completa contorns o figures discontínues, restaurant els límits absents. Identificar un cercle dibuixat amb línia de punts com si fos una línia contínua tancada. Simetria Les regions que mantenen una concordança geomètrica respecte a un eix central s'agrupen de manera natural. Parèntesis encarats que s'associen ràpidament entre ells com una parella coherent. Destí comú Els elements que es desplacen en una mateixa trajectòria o velocitat s'interpreten com una unitat global. Un esbart d'ocells volant en una mateixa direcció com si formessin un únic bloc coordinat. Continuïtat La mirada tendeix a seguir els traçats suaus i continus evitant canvis bruscos de sentit.

Dues línies que s'encreuen en una creu percebudes com a dos traços que es creuen, no com a quatre angles units pel vèrtex. Experiència prèvia Els coneixements emmagatzemats faciliten la integració d'estímuls fragmentaris reconeguts anteriorment. Llegir paraules amb lletres parcialment esborrades gràcies al coneixement previ de la llengua escrita. COMPROVA-HO 16 En què es diferencia la llei de destí comú de la llei de la continuïtat? Segregació figura-fons i heurístics de separació A més d'unir fragments, el cervell ha de resoldre la segregació perceptiva: separar quina part del camp visual és l'objecte protagonista (figura) i quina part correspon a l'entorn contextual (fons).

SEGREGACIÓ PERCEPTIVA Procés mitjançant el qual el sistema visual divideix l'escena en regions estructurades (figures) que destaquen sobre superfícies homogènies i subordinades (el fons). En imatges reversibles figura-fons, es manifesten clarament les propietats diferencials d'ambdues regions: La figura té una estructura morfològica més clara i definida, mentre que el fons escep com una superfície uniforme i amorfa que s'estén per darrere. La figura apareix sempre en un pla anterior, per davant del fons. () Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 13 La vora o línia de separació pertany exclusivament a la figura i no al fons (propietat d'adscripció unilateral de límits).

El cervell utilitza una sèrie d'heurístics visuals senzills per agilitzar aquesta decisió de delimitació: Heurístic de simetria: les formes amb simetria bilateral es perceben amb més facilitat com a figures independents. Heurístic de grandària: les regions visuals que ocupen menys superfície tendeixen a segregar-se com a objectes sobre àrees més àmplies. Heurístic de disposició espacial: els elements organitzats en eixos verticals o horitzontals tenen preferència per esdevenir figura davant les orientacions obliqües. Heurístic de significat: les àrees que concorden amb patrons coneguts i aprenentatges adquirits es reconeixen prioritàriament com a figures.

COMPROVA-HO 17 A qui pertany el límit o vora d'una imatge en el procés de segregació figura-fons? Models cognitius del reconeixement visual La transformació d'informació des de la retina fins a les àrees occipitals (a través dels nuclis subcorticals com el nucli geniculat lateral) permet activar neurones que responen a orientacions concretes. Per descriure com passem de senyals d'orientació al reconeixement d'objectes, destaquen dos enfocaments teòrics: PROCÉS Fases comunes del reconeixement de formes 1 Extracció d'elements Detecció de límits, vores bàsiques i contrast retinal inicial. 2 Combinació estructural Agrupació de components o geons en una representació d'objecte.

3 Comparació amb memòria Contrast amb patrons emmagatzemats per identificar i nomenar l'objecte. El model computacional de David Marr planteja una seqüència de tres estadis estructurats: D'altra banda, la teoria de reconeixement per components d'Irving Biederman proposa que el sistema visual descompon qualsevol estructura complexa en elements morfològics primaris: Esbós primari: extracció de les vores, canvis d'intensitat, posició, escala i contrast a partir de la imatge bidimensional rebuda a la retina. 1 Esbós 2.5D (o 2D): agrupació de la informació bàsica que defineix la segregació figura-fons, les superfícies visibles i la seva orientació des del punt de vista de l'observador.

2 Model 3D: representació estructural completa en volum i profunditat, invariant respecte al punt de vista, que permet comparar l'objecte amb patrons emmagatzemats a la memòria. 3 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 14 Els objectes es formen mitjançant combinacions d'un catàleg d'aproximadament 36 geons (formes geomètriques tridimensionals bàsiques com cilindres, cons, prismes o falques). Presenten propietats no accidentals: els geons són invariables respecte al punt de vista i es poden distingir des de gairebé qualsevol angle visual (excepte punts de vista accidentals extrems; sobre angle visual, vegeu «Percepció visual — Mida i profunditat»).

Són extremadament resistents al soroll visual: es poden identificar satisfactòriament fins i tot quan la figura es troba oclosa o incompleta. PER RECORDAR-HO Tant Marr com Biederman comparteixen una lògica progressiva en tres etapes: primer l'extracció d'elements bàsics, després la combinació d'aquests components i, finalment, la comparació de l'estructura amb la informació de la memòria a llarg termini. COMPROVA-HO 18 Quina propietat fonamental fa que els geons de Biederman siguin tan eficaços per identificar objectes naturals?

Fisiologia i tipologies de la percepció del moviment La percepció del moviment és essencial per a la supervivència: posseeix un alt valor adaptatiu perquè alerta ràpidament de la presència de perills o canvis sobtats a l'entorn espacial. Els ulls compten amb mecanismes especialitzats per rastrejar el moviment: Seguiment suau: moviment coordinat i continu dels ulls per mantenir un objecte mòbil a la fòvea sense desplaçar el cap. Reflex vestibuloocular: ajust compensatori automàtic dels globus oculars en sentit oposat al moviment cefàlic per fixar la imatge d'un estímul sense que es desenfoqui.

Pel que fa al processament neuronal, la via retinocol·licular transmet senyals directament des de la retina cap al col·licle superior i, posteriorment, a l'escorça temporal mitjana i superior (àrea MT/V5), fet que possibilita una detecció dinàmica ultraràpida. ERROR FREQÜENT Confondre l'acinetòpsia amb un problema de visió perifèrica o una agnòsia visual general (per a les agnòsies, vegeu «Percepció visual — Mida i profunditat»). L'acinetòpsia és la pèrdua selectiva de la percepció del moviment continu provocada per danys al còrtex visual especialitzat (àrea MT/V5).

Les persones amb aquesta lesió no perceben una trajectòria fluida, sinó una successió d'imatges estàtiques discontínues (com si fos una videotrucada congelada que avança a batzegades de fotogrames). Segons la naturalesa física de l'estimulació, distingim entre: Moviment real: canvi efectiu de posició d'un objecte a través de l'espai físic al llarg del temps, generalment detectable a velocitats d'entre i de grau d'angle visual per segon. 1/6 1/3 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 15 Moviments il·lusoris: vivències de moviment generades sense que hi hagi cap desplaçament mecànic d'un objecte físic complet.

Tipus de moviment il·lusori Mecanisme perceptiu Exemple quotidià Moviment aparent o estroboscòpic Dos estímuls estàtics propers s'encenen de manera successiva separats per un interval d'estimulació temporal d'aproximadament 60 a 200 ms, creant la il·lusió d'un únic estímul que es desplaça d'un punt a l'altre. Els anuncis lluminosos de neó amb fletxes que semblen moure's o la successió de fotogrames al cinema. Moviment induït El desplaçament d'un marc de referència de gran mida s'atribueix erròniament a un estímul més petit o estàtic situat al seu interior.

Estar aturat en un tren i creure que ens movem quan el tren del costat comença la marxa, o veure com la Lluna sembla córrer darrere els núvols. Postefecte de moviment Després de fixar la mirada durant un cert temps en un patró continu que es mou en una direcció, en mirar un objecte immòbil es percep un desplaçament en sentit oposat. La il·lusió de la cascada: observar caure l'aigua una estona i, en fixar la vista a les roques, veure-les enfilar-se cap amunt. COMPROVA-HO 19 Quina diferència fonamental hi ha entre el moviment aparent i el moviment induït?

Heurístics i fenòmens en la percepció del moviment El moviment també serveix com un potent facilitador de l'organització perceptiva mitjançant dreceres cognitives: Captura de moviment: petits elements estàtics o amb moviment local dispers es perceben integrats i viatjant conjuntament si estan continguts sobre una superfície més gran que es desplaça. Direcció de moviment ambigua: davant d'estímuls cinètics que admeten múltiples interpretacions vectorials de direcció, el sistema recorre a l'aprenentatge i a l'efecte de l'experiència prèvia per resoldre la trajectòria predominant.

Moviment biològic: facilitat i sensibilitat perceptual extraordinària per detectar patrons de locomoció d'éssers vius (per exemple, a partir de punts de llum situats a les articulacions principals). Aquesta capacitat específica pot presentar alteracions en persones amb trastorns de l'espectre autista. Restricció de moviment: relació entre la distància percebuda i el temps disponible. Amb un interval temporal llarg entre estímuls, el cervell percep trajectòries més amples o complexes integrades amb el moviment biològic; si l'interval és reduït, restringeix la resolució al camí geomètricament més curt.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 16 IDEES CLAU Els moviments sacàdics i de fixació permeten al sistema visual explorar i construir la forma dels objectes del camp visual. Les lleis de la Gestalt i els heurístics visuals (simetria, grandària, orientació i significat) resolen ràpidament la segregació entre figura i fons. El model de Marr organitza la visió en esbós primari, 2.5D i model 3D, mentre que el model de Biederman utilitza uns 36 geons invariables respecte al punt de vista. La percepció del moviment s'articula mitjançant vies com la retinocol·licular cap a l'àrea MT/V5, la lesió de la qual causa acinetòpsia.

Els moviments il·lusoris principals comprenen el moviment aparent (amb intervals de 60 a 200 ms), el moviment induït i el postefecte de moviment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. En què consisteix l'acinetòpsia i quina àrea cerebral està implicada en la seva aparició? 21. Quina diferència principal estableix David Marr entre l'esbós 2.5D i el model 3D? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Quin moviment ocular està directament especialitzat en la percepció de la profunditat? 23. Què expressa la disparitat binocular? 24. Quina d'aquestes és una clau monocular de profunditat? 25. Quina funció compleix l'etapa de transducció en el cicle perceptual?

Reflex vestibulocular a) Moviments sacàdics b) Moviments de vergència c) Seguiment lent d) Desviació pupil·lar per il·luminació a) Diferència d'imatge per separació ocular b) Canvi de curvatura del cristal·lí c) Manca de reconeixement conscient d) Gradient de textura a) Convergència ocular b) Disparitat binocular c) Estereòpsi d) Transformar senyals en acció motora a) Categoritzar la informació emmagatzemada b) Triar l'estímul ambiental atès c) Convertir energia física en senyals elèctrics d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 17 26. Quin nivell del sistema visual s'explica mitjançant la teoria tricromàtica? 27.

Quin postefecte cromàtic negatiu apareix després de mirar fixament una imatge vermella? 28. Com s'anomena la capacitat de percebre un color constant sota diferents il·luminacions? 29. On es produeix la transformació del senyal dels cons en codi oponent? 30. Quin heurístic visual afavoreix que una regió sigui percebuda directament com a figura i no com a fons? 31. Quina característica defineix els geons proposats en el model de Biederman? 32. Quina il·lusió es produeix quan el desplaçament d'un entorn gran fa semblar que es mou l'objecte petit immòbil? 33. Quin interval temporal entre dos estímuls estàtics propers afavoreix la percepció de moviment aparent òptim?

Les cèl·lules blobs del còrtex visual a) Els processos d'inhibició lateral b) Les sinapsis del nucli geniculat lateral c) L'activitat dels cons a la retina d) Groc a) Negre b) Blau c) Verd d) Reflectància completa a) Constància cromàtica b) Inhibició lateral c) Saturació lluminosa d) A la còrnia i al cristal·lí a) Exclusivament als pigments dels cons b) A les cèl·lules bipolars i NGL c) A l'epiteli pigmentari extern d) Estar disposada en un eix oblic a) Tenir una grandària visual relativament petita b) Mantenir una asimetria molt irregular c) Ocupar la totalitat del camp perifèric d) Depenen sempre del color del contorn a) Són molt sensibles al soroll visual b) Són invariables respecte al punt de vista c) Són exclusivament bidimensionals i plans d) Acinetòpsia perceptiva a) Moviment aparent b) Moviment induït c) Postefecte de moviment d) Exactament 10 segons a) Aproximadament 60 a 200 ms b) Més de 2000 ms c) Entre 1 i 5 ms d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 18 4 Processos atencionals — Atenció visual i auditiva EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les modalitats d'atenció segons els seus eixos taxonòmics.

Explicar els mecanismes d'orientació del focus i de les lents de zoom. Descriure les etapes de la teoria d'integració de característiques (FIT). Contraposar el filtre rígid de Broadbent amb el filtre atenuat de Treisman. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Com pot una persona adonar-se que algú diu el seu nom enmig d'una festa sorollosa si estava concentrada en una altra conversa? L'atenció és el mecanisme cognitiu adaptatiu encarregat de filtrar, seleccionar i regular el flux continu d'estímuls sensorials perquè el cervell pugui processar la informació de manera eficient sense sobrecarregar-se.

ESQUEMA Estructura dels processos atencionals Taxonomia bàsica dels processos atencionals Com que l'atenció és un fenomen multifacètic format per múltiples subprocessos, la psicologia cognitiva la classifica segons diferents criteris d'operació: Criteri de classificació Modalitat Descripció de la dinàmica Origen de l'objectiu Atenció interna La focalització es dirigeix a continguts mentals propis (com reflexionar sobre el vestuari del dia). Atenció externa L'interès se centra en objectes o esdeveniments ambientals fora del subjecte.

Atenció visual Mecanismes d'orientació espacial Focus i zoom lens Model d'enfocament i de lents Teoria FIT Fase preatencional i combinació Atenció auditiva Filtratge i selecció acústica Filtre rígid Model de Broadbent tot o res Filtre atenuat Model de Treisman atenuador Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 19 Criteri de classificació Modalitat Descripció de la dinàmica Control del processament Voluntària (top- down) Guiada conscientment per fites personals de dalt a baix. Involuntària (bottom-up) Capturada de manera automàtica per estímuls sortints del medi cap amunt.

Manifestació observable Atenció oberta La direcció atencional és visible directament per a un observador extern mitjançant la mirada o la postura. Atenció encoberta Es desplaça el focus mental cap a un punt perifèric sense moure els ulls, de manera que ningú des de fora pot saber on s'està atenent. Manteniment temporal Atenció sostinguda Capacitat per mantenir l'estat d'alerta i el focus sobre una tasca durant intervals perllongats en el temps. COMPROVA-HO 35 Quina combinació d'atenció apliques quan vigiles dissimuladament algú pel rabant de l'ull mentre mires al davant?

Atenció visual: orientació espacial i integració perceptiva Per entendre com seleccionem els objectes en l'espai visual, s'han desenvolupat diversos models teòrics clau: Model del focus (spotlight) En el seu disseny original, el model concebia l'atenció visual com un focus rígid i fix que il·lumina una regió concreta de la realitat, processant exclusivament els elements continguts dins del seu perímetre d'una manera fragmentària pas a pas. Tanmateix, les revisions empíriques van demostrar que aquest feix és en realitat variable i flexible: no presenta un tall rígid absolut, sinó unes àrees d'influència màxima amb gradacions cap als marges.

Model de lents de zoom (zoom lens) Aquest enfocament planteja un compromís directe entre l'amplitud del camp atès i el detall de l'anàlisi. Si no s'aplica zoom, disposem d'una visió àmplia però amb baixa resolució i menor potència de processament per unitat d'espai. Per contra, en augmentar el zoom, la visió queda circumscrita a un camp reduït que adquireix alta resolució espacial i una capacitat de processament elevada.

Teoria d'integració de característiques (FIT) d'Anne Treisman Formulada per Anne Treisman, la Teoria d'Integració de Característiques explica la transició des de la descomposició sensorial fins a la percepció d'objectes units: Etapa preatencional: El cervell extreu de manera simultània i automàtica els trets bàsics de l'estímul (com el color o l'orientació) mitjançant mapes especialitzats en paral·lel. 1 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 20 Esquema de la integració de trets segons el model FIT de Treisman.

Aquest model gaudeix d'un gran suport experimental en integrar processos atencionals amb la memòria i admetre la influència del processament top-down, si bé se li ha retret certa manca de validesa ecològica en situacions quotidianes. COMPROVA-HO 36 Segons la teoria FIT, per què no percebem taques inconnexes de vermell i línies soltes en mirar una poma? Atenció auditiva selectiva: el problema del filtratge En situacions acústiques complexes, el sistema auditiu demostra la seva capacitat selectiva mitjançant l'anomenat efecte festa de còctel, que consisteix a concentrar l'atenció auditiva sobre una font sonora particular mentre es filtra un ampli ventall de sorolls i converses circumdants.

Això permet sintonitzar una veu concreta i desconnectar la resta de l'entorn. Etapa atencional focalitzada: L'atenció actua com una cola selectiva sobre una posició espacial concreta per combinar els elements aïllats en una estructura gestàltica unitària. 2 Etapa de comparació amb la memòria: L'objecte integrat es confronta amb les descripcions emmagatzemades a la memòria per aconseguir el reconeixement i la identificació categorial.

3 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 21 Aquest fenomen es va investigar experimentalment amb el paradigma d'escolta dicòtica amb ombrejat (shadowing): es fan arribar dos missatges verbals diferents de manera simultània (un a cada orella) i s'instrueix el participant perquè repeteixi en veu alta només el que sent per una d'elles. El missatge del canal atès es recorda fidelment, mentre que el missatge no atès gairebé no es processa de manera conscient. Model de filtre rígid de Broadbent Per justificar aquests límits, Donald Broadbent va formular el 1954 el paradigma d'amplitud de memòria dividida (split-span).

En presentar sèries de dígits aparellats simultàniament a les dues orelles, els participants preferien recordar primer tots els estímuls d'una orella i després els de l'altra, en lloc de seguir l'ordre cronològic d'arribada. Només quan la velocitat d'emissió era molt lenta (aproximadament un element cada 2 segons), s'aconseguia reproduir l'ordre temporal exacte. Broadbent va inferir l'existència d'un filtre rígid de tot o res precategorial que bloqueja qualsevol senyal aliè al canal seleccionat abans que assoleixi el processament semàntic.

Model de filtre atenuat de Treisman Davant de dades que demostraven que certes paraules rellevants del canal ignorat es captaven, Treisman va replantejar el mecanisme: el filtre no opera de manera rígida i excloent, sinó que atenua la intensitat dels missatges irrellevants. El senyal no atès sí que s'analitza en la mesura que sigui prou discriminable respecte al missatge principal i superi els llindars de significació associats. Esquema dels punts comuns dels models de filtre de Broadbent i Treisman. Característica teòrica Model de filtre rígid (Broadbent) Model de filtre atenuat (Treisman) Natura del filtre Bloqueig rígid de tot o res. Atenuador flexible de la intensitat.

Processament del canal no atès Nul després del prefiltre sensorial bàsic. Anàlisi feble depenent de la seva discriminabilitat. Sensibilitat al significat Inexistent al canal no atès; selecció precategorial pura. Estímuls amb llindars baixos (com el nom propi) superen l'atenuació. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 22 ERROR FREQÜENT Creure que Broadbent i Treisman discrepen sobre el funcionament del prefiltre sensorial. Tots dos models coincideixen que la fase prèvia al filtre és automàtica, inconscient i processa característiques en paral·lel.

La divergència real rau en la rigidesa de la selecció: per a Broadbent és un mur insuperable (tot o res), mentre que per a Treisman és un control de volum que atenua la informació no atesa sense suprimir-la completament. COMPROVA-HO 37 Què passa amb la informació que arriba pel canal desatès en el model de Treisman si conté un estímul amb un llindar d'activació molt baix? IDEES CLAU L'atenció es classifica segons la seva font (interna/externa), el seu control voluntari (top-down) o involuntari (bottom-up), i la seva visibilitat (oberta/encoberta). El model del focus (spotlight) visual és dinàmic i flexible, amb gradacions cap a les zones limítrofes.

El model de lents de zoom demostra la relació inversa entre l'amplitud del camp visual i la resolució del processament. La teoria FIT de Treisman articula la percepció en una fase preatencional en paral·lel, una fase atencional d'integració de trets i una fase final de contrast amb la memòria. L'experiment d'amplitud de memòria dividida (split-span) de Broadbent (1954) va donar suport a l'existència d'un filtre rígid de tot o res. El model atenuat de Treisman substitueix la rigidesa de tot o res per un filtre atenuador que modula la intensitat segons la discriminabilitat i els llindars dels estímuls. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. En què es diferencia l'atenció oberta de l'atenció encoberta?

39. Quin patró de resposta va observar Broadbent (1954) en la tasca de memòria dividida amb presentació ràpida? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Com descriu el model de zoom lens l'amplitud del camp visual? Amplitud i resolució augmenten sempre conjuntament a) Menor amplitud produeix baixa capacitat analítica b) L'amplitud no altera mai la resolució c) Major amplitud implica menor resolució perceptiva d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 23 41. Què succeeix durant la fase preatencional de la teoria FIT? 42. Com actua el filtre atencional segons el model de Treisman? 43. Quin tret defineix el filtre del model de Donald Broadbent?

5 Percepció de l'oïda i de la parla EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats físiques del so i la seva correspondència amb la percepció d'altura, volum i timbre. Descriure el procés de transducció mecanoelèctrica a la còclea i la trajectòria de la via auditiva fins al cervell. Calcular i diferenciar la utilització de la DIT i la DII en la localització azimutal del so. Explicar l'origen de la coarticulació i el paper de la percepció categorial i l'efecte McGurk en el llenguatge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Com aconsegueix el nostre cervell distingir clarament paraules aïllades quan el senyal sonor físic que emetem al parlar és un flux d'aire totalment continu i sense pauses?

Física del so i paràmetres psicofísics El so s'origina per oscil·lacions en la pressió de l'aire que generen una ona física amb tres trets distintius: és una ona mecànica sinusoidal que necessita un medi elàstic material per desplaçar-se, és longitudinal perquè les partícules vibren en la mateixa direcció del moviment, i és esfèrica atès que s'expandeix en totes les direccions de l'espai tridimensional.

S'extreuen característiques bàsiques en paral·lel a) S'assigna un nom verbal a l'objecte b) S'integren els trets mitjançant l'atenció focalitzada c) Es comparen els objectes amb la memòria d) Elimina completament qualsevol tret fonològic a) Atenua el senyal dels canals desatesos b) Bloqueja totalment els senyals desatesos c) Filtra la informació únicament després de la memòria d) Processament atenuat dels missatges febles a) Anàlisi semàntica completa abans de filtrar b) Selecció rígida de tot o res c) Modulació segons el contingut del canal desatès d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 24 A nivell perceptiu, distingim tres propietats fonamentals d'aquesta ona: Altura o to: determinada per la freqüència o ritme d'oscil·lació; les vibracions més freqüents originen tons aguts, mentre que les freqüències menors es perceben com a sons greus.

Intensitat o volum: vinculada a l'amplitud de l'ona sonora; cims d'ona més baixos indiquen menor potència i produeixen sons més febles, mentre que oscil·lacions amples generen sons més forts. Timbre: la qualitat espectral que permet distingir dos sons amb la mateixa altura i intensitat, determinada per la morfologia estructural i complexa de l'ona. El volum subjectiu no depèn exclusivament de la intensitat física en decibels, sinó de la interacció conjunta entre intensitat i freqüència, mesurada a través de fons (phons). Els sons aguts amb intensitats elevades es perceben amb una sonoritat subjectiva superior.

COMPROVA-HO 45 Quina propietat acústica permet diferenciar la mateixa nota musical tocada per un piano o per un violí amb idèntic volum? Anatomia de l'audició i transducció coclear L'ona sonora accedeix pel conducte auditiu extern i colpeja la membrana timpànica, fent-la vibrar mecànicament. Aquesta transmissió física arriba a l'oïda interna, on se situa la còclea, una cavitat en forma d'espiral plena de fluid que ofereix resistència hidràulica al pas de l'ona. A l'interior de la còclea es troba l'òrgan de Corti, l'estructura neurosensorial receptora de l'audició. Conté les cèl·lules ciliades, els cilis de les quals estan en contacte directe amb la membrana tectòria.

Quan el líquid coclear es desplaça, la membrana tectòria flexiona els cilis cel·lulars, desencadenant la transducció mecànico-elèctrica en impulsos nerviosos. La distribució de la membrana permet diferenciar l'altura tonal: vibracions limitades a determinats sectors assenyalen sons greus, mentre que una mobilització global i ràpida de la membrana codifica estímuls aguts. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 25 PROCÉS Via de transmissió auditiva ascendent La informació sensorial s'encamina pel sistema nerviós central mitjançant una cadena de relleus ben delimitada: COMPROVA-HO 46 Quina és la funció de la membrana tectòria en la transducció auditiva?

Localització espacial del so La localització d'estímuls auditius en un camp de 360 graus té una funció de supervivència i s'estructura a partir de tres coordenades: l'azimut (pla horitzontal: esquerra-dreta), l'elevació (pla vertical: amunt-avall) i la distància (lluny-prop). Òrgan de Corti Transducció mecanoelèctrica mitjançant cilis 1 Nervi auditiu Conducció del potencial d'acció 2 Nucli coclear Primer relleu sinàptic del tronc cerebral 3 Col·licle inferior Processament i orientació subcortical 4 Nucli geniculat medial Filtratge i relleu a nivell talàmic 5 Còrtex temporal superior Percepció conscient i anàlisi d'estímuls 6 Les cèl·lules ciliades envien el senyal a través del nervi auditiu.

1 El feix fa la primera sinapsi al nucli coclear del tronc de l'encèfal. 2 Ascendeix fins al col·licle inferior per a la integració motora i espacial. 3 Arriba al diencèfal, establint connexió al nucli geniculat medial del tàlem. 4 Finalment, les projeccions assoleixen el còrtex temporal superior (escorça auditiva primària) per al reconeixement de patrons i objectes sonors, mentre que les regions parietals intervenen en la seva localització espacial.

5 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 26 Dimensió espacial Claus perceptives associades Mecanisme funcional Azimut (horitzontal) DIT i DII Diferències temporals d'arribada (DIT) i d'atenuació sonora pel cap (DII) entre ambdues orelles. Elevació (vertical) Plecs del pavelló auricular Els replecs anatòmics de l'orella modifiquen la reflexió de les freqüències segons la posició vertical. Distància (profunditat) DIT, sonoritat, freqüència, reflexió i paral·laxi Variació en la intensitat relativa, pèrdua selectiva d'altes freqüències i proporció de so directe respecte al reflectit.

En el pla d'azimut intervenen directament dos processos binaurals: Diferència interaural de temps (DIT): desfasament temporal amb què una mateixa ona sonora arriba a una orella respecte a l'altra, calculat en fraccions de mil·lisegon. Diferència interaural d'intensitat (DII): atenuació de l'amplitud que pateix el so en l'orella contralateral a causa de la pantalla física que oposa el cap. Per jutjar la distància d'un so, quan l'emissor és a prop s'aprofita la DIT.

En canvi, en fonts allunyades el sistema empra claus addicionals: la sonoritat (menor intensitat a major distància física), la freqüència (l'aire atenua els components de l'ona en trajectes llargs), la paral·laxi de moviment auditiu (les fonts properes es desplacen pel camp perceptiu a una velocitat aparent major) i la reflexió (un so directe sense rebots indica proximitat immediata). ERROR FREQÜENT No confonguis la DIT i la DII: la DIT mesura el decalatge cronològic d'arribada de l'ona entre les dues orelles, mentre que la DII quantifica la pèrdua de pressió sonora generada per la barrera física del cap.

Cap d'elles determina l'alçada vertical de la font sonora, tasca reservada a la conformació dels plecs auriculars. COMPROVA-HO 47 Quina pista utilitza el sistema per saber si un so prové de dalt o de baix? Senyal acústic de la parla i espectrogrames El component fonamental del llenguatge és el fonema, definit com la unitat de sons articulats que rep el sistema auditiu humà, diferenciat tant de les lletres com dels sorolls inespecífics. La producció del senyal acústic de la parla involucra tres sistemes estructurals: Òrgans de respiració: tràquea, pulmons i bronquis; empenyen el flux d'aire necessari sense el qual és inviable la fonació.

Òrgans de fonació: la laringe, les cordes vocals i l'element ressonador, encarregats d'atorgar vibració i to inicial a l'aire expulsat. Òrgans d'articulació: la llengua, les dents, els llavis i el paladar, els quals modelen la cavitat bucal modificant el senyal fins a la seva configuració acústica final. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 27 Aquesta ona s'analitza mitjançant espectrogrames, representacions visuals que relacionen temps, freqüència i intensitat. En analitzar la veu s'identifiquen dos patrons acústics: Formants: bandes de freqüència caracteritzades per pics d'energia acústica que defineixen les vocals.

Cada vocal conté una correlació invariant de dos formants principals generada per la postura dels ressonadors bucals. Transicions de formants: ràpides variacions o inflexions de freqüència que connecten els formants estables; constitueixen la marca distintiva de les consonants. COMPROVA-HO 48 Com es distingeixen les vocals de les consonants en un espectrograma de la parla? Ambigüitat en la parla i mecanismes de descodificació La percepció de la parla s'enfronta a una alta variabilitat física en el senyal auditiu, la qual es resol mitjançant el suport combinat de processaments ascendents (bottom-up) i descendents (top-down).

Dificultat del senyal continu Mecanisme perceptiu de solució Procés cognitiu implicat Absència de segmentació física: el flux de parla arriba continu i sense espais en blanc entre unitats. Efecte de segmentació per familiaritat Coneixement previ de la llengua (top- down) que agrupa i divideix el corrent acústic continu en paraules comprensibles. Coarticulació: la forma de la boca varia segons els sons previs i posteriors, alterant el patró físic d'un mateix fonema. Percepció categorial i límit fonètic Classificació discontínua: tot canvi físic gradual s'assimila rígidament a una categoria fonètica concreta.

Variabilitat inter i intraparlant: canvis per gènere, estat d'ànim, serietat o errors acústics. Claus invariants i característiques indexades Anàlisi dels primers 10 ms del so (claus invariants) i extracció de patrons prosòdics i de timbre (característiques indexades). Senyal acústic degradat o emmascarat Restauració fonèmica El còrtex reconstrueix i fa audible un fonema absent o tapat recolzant-se en el sentit global de l'oració. A la percepció categorial, el sistema no detecta canvis quantitatius continus en el senyal acústic, sinó que percep diferències qualitatives separades per un límit fonètic rígid.

Davant d'una barreja amb percentatges variables de dos sons com /da/ i /ta/, el cervell percep unívocament /da/ fins que es creua el límit, moment en què percep automàticament /ta/, garantint la constància perceptiva. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 28 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES 〰 Variació acústica contínua Canvi gradual físic entre fonemes Límit fonètic intern Llindar rígid de categorització cerebral Percepció categorial de fonemes Resposta perceptiva discreta Identificació de tot o res d'una síl·laba Constància perceptiva Estabilitat davant variacions físiques de la veu D'altra banda, la parla no és exclusivament acústica.

L'efecte McGurk demostra de forma concloent la naturalesa multimodal de la percepció humana: si una persona escolta l'àudio d'un fonema mentre observa la gesticulació labial d'un fonema diferent, el cervell fusiona ambdues fonts i genera una percepció il·lusòria d'un tercer so completament nou. La visió modifica directament la descodificació auditiva bàsica. COMPROVA-HO 49 Què manifesta l'efecte McGurk respecte al reconeixement de la parla? IDEES CLAU El so és una ona mecànica, longitudinal i esfèrica caracteritzada per la seva freqüència (altura o to), amplitud (intensitat o volum) i morfologia (timbre).

L'òrgan de Corti es troba a la còclea i conté les cèl·lules ciliades que generen la transducció en flexionar-se contra la membrana tectòria. La via auditiva ascendeix des del nervi auditiu al nucli coclear, col·licle inferior, nucli geniculat medial del tàlem i còrtex temporal superior. La localització horitzontal en el pla d'azimut es basa en la diferència interaural de temps (DIT) i la diferència interaural d'intensitat (DII), mentre que els plecs auriculars permeten discriminar l'elevació. Els espectrogrames reflecteixen bandes d'energia anomenades formants per a les vocals i transicions de formants per a les consonants.

L'efecte McGurk posa en evidència que la percepció fonètica és multimodal i combina de manera automàtica la informació visual i auditiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. A quines estructures subcorticals i corticals arriba la via auditiva després de sortir del nervi auditiu? 51. Com resol el nostre cervell la coarticulació per mantenir la constància perceptiva dels fonemes? 52. En què consisteix el fenomen de restauració fonèmica? Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 29 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 53. Quina estructura de l'oïda interna conté les cèl·lules ciliades responsables de la transducció? 54.

Quina dimensió espacial es calcula principalment a partir dels plecs del pavelló auricular? 55. Com es representen visualment les consonants en un espectrograma acústic? 56. Què demostra experimentalment l'efecte McGurk? 6 Sentits químics i somatosensorials — Olfacte, gust, sinestèsia i tacte EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de regulació alimentària entre sacietat sensorial específica i aliestèsia gèstrica. Explicar les bases estructurals i funcionals de la sinestèsia. Descriure el funcionament de la teoria del control de la porta de Melzack i Wall diferenciant fibres curtes i llargues.

Identificar els factors psicològics que modulen la percepció del dolor com l'efecte placebo i les expectatives. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 57 Per què fregar-se enèrgicament la pell després d'haver rebut un cop redueix de sobte la sensació de dolor?

El col·licle inferior a) La membrana timpànica b) El conducte auditiu extern c) L'òrgan de Corti d) La distància sonora a) El pla d'azimut b) La reverberació acústica c) El pla d'elevació d) Com a bandes horitzontals contínues a) Com a transicions de formants b) Com a oscil·lacions sinusoidals pures c) Com a buits totals de senyal d) La integració multimodal audiovisual de la parla a) El llenguatge requereix atenció selectiva focalitzada b) La percepció auditiva és estrictament mecànica c) La independència funcional de cada sentit d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa de Grau 30 Els sentits químics i somatosensorials recullen informació fonamental tant del medi extern com de l'estat intern de l'organisme.

L'olfacte i el gust detecten molècules químiques presents a l'aire i als aliments, mentre que el sistema somatosensorial processa l'estimulació mecànica, tèrmica i nociceptiva de la pell. ESQUEMA Sentits químics i somatosensorials Psicofísica de l'olfacte i comunicació química en humans L'olfacte humà es considera sovint un sentit involutiu en comparació amb altres espècies de mamífers. La raó no és pas la qualitat dels receptors individuals: cèl·lules olfactives aïllades d'un gos i d'un humà mostren una sensibilitat pràcticament idèntica davant de la mateixa molècula. La diferència rau en la proporció del cervell dedicada al processament olfactiu, la qual és molt menor en la nostra espècie.

La capacitat de discriminació humana és molt notable davant d'estímuls purs. En proves de laboratori amb olfactòmetres, el llindar diferencial permet detectar variacions mínimes en concentracions químiques pures en proporció directa. D'altra banda, les estructures corticals de l'olfacte mantenen una connexió anatòmica estreta amb el sistema límbic i l'hipocamp. Una disminució en la capacitat d'identificació d'olors s'associa a dèficits de memòria primerencs i patologies neurodegeneratives com l'Alzheimer, possiblement per una menor regeneració neuronal compartida o per acumulació de toxicitat ambiental.

ERROR FREQÜENT Els éssers humans no responem a feromones clàssiques mitjançant un òrgan vomeronasal funcional. Aquest òrgan està especialitzat en altres animals per a la detecció reproductora, però en la…