Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Atenció i Percepció: models de recursos, automaticitat, Stroop, Gestalt, visió en color i 3D, moviment, filtres auditius i psicofísica. APREN.AI Índex Atenció 1 Fonaments i administració de recursos Dimensions i tipologies atencionals Atenció dividida i administració de recursos cognitius El model de recursos de Kahneman i la influència de l'arousal El model multidimensional de Wickens 2 Automaticitat, control i interferència Processos automàtics i processos controlats: El model de Shiffrin i Schneider Paradigmes de cerca visual: consistent vs.

variada Interferència en tasques concurrents i el model de Posner i Snyder La tasca d'Stroop i la mesura de la resistència a la interferència 3 Consciència, priming i control de l'acció Ceguesa atencional i processament no conscient L'efecte priming i el debat de la influència subliminar Classificació del priming: modalitats positives i negatives Atenció com a sistema de control i anàlisi dels errors humans Models de control motor: Reason i el sistema SAS Percepció visual 4 Mida, profunditat i agnòsies Angle visual i constància de la mida L'experiment de Holway i Boring Mecanismes monoculars de profunditat Mecanismes binoculars i disparitat Alteracions en el processament: Agnòsia visual 5 Color i constància cromàtica Naturalesa física i funcions de la visió en color Mecanismes receptors: La teoria tricromàtica Processament neuronal: Teoria dels processos oponents Model integrat de dues etapes Constància cromàtica i context 6 Forma, organització gestàltica i reconeixement Moviments oculars en la percepció visual Organització perceptiva i lleis de la Gestalt Segregació perceptiva: figura i fons Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 1 Bases corticals de la percepció de la forma Models cognitius de reconeixement d'objectes Alteracions del reconeixement de la forma: les agnòsies 7 Moviment i heurístiques motores Tipologies de percepció del moviment Bases neuronals i selectivitat direccional cortical Organització perceptiva i captura del moviment Heurístiques de percepció del moviment i moviment biològic 8 Atenció espacial i models selectius de la visió Determinants de la selecció involuntària Teoria d'integració de trets Models espacials: focus de llum, lent zoom i gradients 9 Percepció i atenció auditiva — Sistemes de filtratge i localització Naturalesa temporal de l'audició i atenció selectiva Models de filtre atencional auditiu Propietats físiques de l'ona acústica Bases anatòmiques de l'oïda i via ascendent Mecanismes de localització espacial del so 10 Resum per repassar Fonaments i models de l'atenció Percepció visual: mida, profunditat, color i forma Moviment, models espacials i percepció auditiva Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 2 1 Fonaments i administració de recursos EN ACABAR SABRÀS Distingir les taxonomies clàssiques de l'atenció segons el focus, el control i la manifestació física. Explicar el decreixement funcional de la vigilància i el seu mesurament mitjançant la tasca del rellotge. Comparar críticament el model de capacitat general de Kahneman amb el model multidimensional de Wickens. Identificar les limitacions del repartiment de recursos atencionals segons la dificultat de la tasca i l'efecte sostre.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què podem mantenir una conversa mentre caminem, però ens costa escoltar algú mentre redactem un missatge important? L'atenció és el mecanisme cognitiu que selecciona la informació rellevant de l'entorn i desestima la irrellevant per optimitzar el processament mental. Actua com un filtre actiu que evita la sobrecàrrega sensorial, mobilitza l'organisme davant d'esdeveniments imprevistos i estructura l'activitat conscient orientant els recursos cognitius cap a metes concretes.

Atenció 1 Fonaments i administració de recursos 2 Automaticitat, control i interferència 3 Consciència, priming i control de l'acció Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 3 ESQUEMA Estructura general de l'estudi de l'atenció Dimensions i tipologies atencionals L'orientació i el desplegament de l'atenció varien en funció de l'origen del senyal, el control de la voluntat, la manifestació física i la continuïtat temporal. Aquestes manifestacions s'estructuren en eixos bipolars complementaris. Dimensió Modalitat A Modalitat B Distinció clau Origen Atenció interna: dirigida a pensaments, records o estats físics propis.

Atenció externa: orientada a estímuls i esdeveniments ambientals exteriors. Localització del focus respecte al subjecte. Control Voluntària (top-down): focalització deliberada basada en objectius. Involuntària (bottom-up): captura automàtica provocada per l'estímul sense cerca activa. Direccionalitat del guiatge: del subjecte a l'estímul o a la inversa. Manifestació Oberta: acompanyada d'un moviment físic o visual observable cap a la font. Encoberta: orientació mental del focus sense canvis motors perceptibles externament. Presència o absència d'indicadors corporals evidents.

Dins d'aquest marc destaca l'atenció sostinguda, que reflecteix la capacitat de mantenir el focus sobre un estímul o situació durant intervals prolongats. Està estretament lligada a la concentració i a la vigilància, definida aquesta darrera com l'estat de preparació per detectar alteracions o senyals crítics infreqüents. EXEMPLE Un procediment clàssic per mesurar la vigilància és la tasca del rellotge: el participant observa el salt continu d'un punt vermell al llarg d'una esfera i ha de respondre ràpidament només quan el punt se salta una posició.

Fonaments i recursos Filtre, arousal i models de Kahneman i Wickens Tipologies bàsiques Interna-externa, voluntària- involuntària i oberta-encoberta Administració de recursos Atenció sostinguda, atenció dividida i models Processos i control Automaticitat, interferència i models de control de l'acció Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 4 Gràfica de decreixement en vigilància durant la tasca del rellotge. En proves continuades s'observa una funció de decreixement: la capacitat per detectar els senyals disminueix de manera acusada amb el pas del temps a mesura que augmenta la fatiga cognitiva. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència funcional entre atenció voluntària i involuntària?

Atenció dividida i administració de recursos cognitius Quan s'afronten demandes simultànies s'activa l'atenció dividida, la qual gestiona el repartiment d'un conjunt de recursos mentals intrínsecament limitats. Si dues tasques senzilles requereixen un volum baix de recursos, poden coexistir sense pèrdua de precisió perquè queda capacitat residual disponible. En canvi, si una d'elles o totes dues són d'alta dificultat, la suma de les seves demandes excedeix la capacitat del sistema i el rendiment d'una o de totes dues tasques empitjora.

En aquest context de distribució de recursos, la selecció dels estímuls prioritaris pot dependre de dos factors principals: Intencions momentànies: prioritats voluntàries establertes per l'individu segons el propòsit d'aquell instant. Disposicions duradores: patrons involuntaris que capturen atenció de forma espontània (com el so imprevist d'un telèfon mòbil mentre es condueix). Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 5 El model de recursos de Kahneman i la influència de l'arousal El model de Daniel Kahneman va proposar que l'atenció constitueix un conjunt de capacitat general i inespecífica disponible per a qualsevol tasca cognitiva.

La quantitat global de recursos varia directament en funció del nivell d'arousal (l'activació fisiològica i psicològica de l'organisme). Gràfica de la relació en U invertida entre arousal i rendiment. Aquesta relació adopta la forma d'una U invertida: un nivell moderat o òptim d'arousal permet la màxima disponibilitat de recursos, mentre que nivells deficitaris (somnolència, avorriment) o excessius (estrès extrem, ansietat o pànic) minven greument l'eficàcia del processament. Esquema de les variacions i crítiques al model de recursos de Kahneman.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 6 ERROR FREQÜENT Assumir que afegir més recursos atencionals millora indefinidament l'execució d'una tasca. Aquesta suposició és falsa a causa de l'efecte sostre: a partir d'un llindar concret, injectar més atenció no genera cap guany addicional de rendiment perquè la tasca ha assolit la seva cota màxima o depèn exclusivament de la qualitat de les dades sensorials (tasques limitades per les dades).

Així, les crítiques han assenyalat dues grans febleses al model clàssic de Kahneman: El model multidimensional de Wickens Davant les limitacions d'un reservori general únic, Christopher Wickens va establir un model de recursos múltiples estructurat al voltant de quatre dimensions independents. Segons aquesta proposta, la interferència entre dues tasques concurrents només sorgeix si comparteixen recursos al llarg dels mateixos eixos: Dimensió Nivells o categories de processament Implicació pràctica Estadis de processament Percepció / Cognició vs. Resposta. Analitzar un concepte no competeix directament amb emetre una acció motora final. Modalitats sensorials Visual (focal o ambiental) vs.

Auditiva. Combinar estímuls visuals i auditius genera molta menys interferència que atendre dos senyals visuals alhora. Codis de processament Espacial vs. Verbal. Mantenir informació verbal dificulta menys una tasca visuoespacial que una altra de lectura o càlcul verbal. Tipus de resposta Manual vs. Vocal. Parlar no col·lapsa la coordinació d'una resposta motora manual senzilla. Aquesta organització modular explica per què és possible conduir i mantenir una conversa verbal, mentre que resulta inviable llegir un text escrit i redactar un missatge alhora. COMPROVA-HO 3 Quines quatre dimensions componen el model de recursos múltiples de Wickens?

No linealitat i efecte sostre: la correspondència entre recursos i rendiment no és universalment proporcional; arriba a un límit infranquejable determinat per la pròpia naturalesa de la tasca. 1 Especificitat dels recursos: els recursos no són un fons únic i amorf. Dues tasques complexes poden coexistir sense problemes si reclamen capacitats modulars independents. 2 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 7 IDEES CLAU L'atenció és un procés de filtratge adaptatiu que mobilitza l'organisme, prevé la sobrecàrrega sensorial i assigna recursos mentals limitats. L'atenció sostinguda i la vigilància decauen de forma sistemàtica al llarg del temps, tal com s'evidencia en la tasca del rellotge.

El model de Kahneman postula una reserva inespecífica de recursos regulada per la relació en forma d'U invertida de l'arousal. L'efecte sostre i la no linealitat demostren que augmentar els recursos atencionals arriba a un punt en què no produeix cap millora de l'execució. El model de Wickens substitueix el reservori únic per quatre dimensions independents: estadis, modalitats, codis i respostes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per quina raó dues tasques d'alta exigència poden executar-se alhora amb èxit segons el model de Wickens? 5. En què consisteix l'efecte sostre en la gestió de recursos cognitius?

ATENCIÓ 2 Automaticitat, control i interferència EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques operatives dels processos automàtics i dels processos controlats. Comparar el funcionament dels paradigmes de cerca consistent i cerca variada. Explicar la dinàmica d'interferència entre tasques concurrents segons el model de Posner i Snyder. Calcular la resistència a la interferència en el test d'Stroop aplicant la fórmula neuropsicològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 6 Per què ens costa tant evitar llegir un cartell publicitari escrit en la nostra llengua fins i tot quan només volem mirar el dibuix?

Processos automàtics i processos controlats: El model de Shiffrin i Schneider La teoria proposada per Shiffrin i Schneider planteja una divisió fonamental en el funcionament cognitiu: els processos automàtics i els processos controlats. Aquesta distinció descriu com gestionem les tasques segons el nivell de pràctica prèvia i la demanda de recursos atencionals. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 8 Els processos controlats requereixen atenció conscient, operen de manera serial (seqüencial) i consumeixen una gran quantitat de recursos del sistema.

Per contra, els processos automàtics es desencadenen sense esforç conscient actiu, es desenvolupen en paral·lel, són molt ràpids i alliberen recursos atencionals per a altres activitats simultànies.

Característica diferencial Processament controlat Processament automàtic Consum de recursos atencionals Sí No Control conscient voluntari Sí No Tipus de processament Serial Paral·lel Consciència del procés Sí No Velocitat d'execució Lenta Ràpida Susceptibilitat a interferències Sí No Facilitat de modificació Fàcilment modificable Molt rígid i difícil de modificar Necessitat d'aprenentatge previ No necessita automatització prèvia Requereix aprenentatge previ extens Activitats com resoldre problemes matemàtics, estudiar memoritzant conceptes nous o fer-se una trena complexa són exemples de processos controlats.

En canvi, recuperar les taules de multiplicar, escriure paraules familiars, parlar la llengua materna, caminar, llegir rètols o raspallar-se les dents funcionen com a operacions plenament automatitzades gràcies a la repetició continuada. PER RECORDAR-HO La diferència clau rau en els recursos: el procés controlat gasta energia atencional i pensa pas a pas; el procés automàtic s'activa sense esforç i no satura la ment. Paradigmes de cerca visual: consistent vs. variada Per demostrar aquesta diferència empíricament, Shiffrin i Schneider van dissenyar experiments basats en el paradigma de cerca visual.

En aquestes proves es mesura el temps de reacció a l'hora d'identificar un estímul senyal o diana envoltat d'estímuls distractors: Cerca consistent: l'estímul diana i els distractors pertanyen a categories invariants o clarament diferenciades al llarg dels assajos (per exemple, distingir lletres entre números). Aquesta consistència condueix a un processament automàtic. El temps de resposta no augmenta encara que s'incrementi el nombre d'elements distractor visuals. Cerca variada: un mateix estímul pot actuar de diana en un assaig i de distractor en el següent, o tots els estímuls comparteixen la mateixa naturalesa.

Aquesta condició obliga a un processament controlat: com més elements hi ha a la pantalla, més gran és el temps que es triga a localitzar la Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 9 diana. La cerca variada és sensible al nombre d'alternatives perquè requereix una exploració serial element per element. ESQUEMA Processament segons Shiffrin i Schneider Una tasca controlada pot millorar el seu rendiment mitjançant la repetició sistemàtica, avançant progressivament cap a graus més alts d'automatització. COMPROVA-HO 7 Què passa amb el temps de resposta en una cerca consistent quan augmentem el nombre de distractors?

Interferència en tasques concurrents i el model de Posner i Snyder Segons el model de Posner i Snyder, l'atenció opera com un mecanisme de capacitat estrictament limitada. La seva funció principal consisteix a coordinar un conjunt de subsistemes per gestionar tant el processament automàtic com les accions intencionals (per a l'administració general de recursos, vegeu «Atenció — Fonaments i administració de recursos»). Tot i que els processos automàtics alliberen capacitat cognitiva, presenten un greu inconvenient: són extremadament rígids. Aquesta manca de flexibilitat genera interferència davant nous aprenentatges quan es pretén modificar una pauta ja consolidada.

Quan executem dues tasques de manera simultània: Si la tasca primària és automàtica, l'execució de la secundària produeix un deteriorament constant sobre la primària, sense fluctuar gaire. Si la tasca primària és controlada, aquesta interferirà directament sobre la tasca secundària a mesura que augmenti la dificultat de la feina principal. La dificultat de la tasca controlada acaba afectant fins i tot la tasca automatitzada concurrent. ERROR FREQÜENT Creure que un procés automàtic és fàcilment adaptable a regles noves. L'automatització genera una gran rigidesa cognitiva: modificar un hàbit automàtic costa molt més esforç que aprendre una tasca nova des de zero.

Processament cognitiu Divisió del control dels recursos Processos automàtics Paral·lels, ràpids i sense esforç Cerca consistent Insensible al nombre d'alternatives Processos controlats Serials, lents i conscients Cerca variada Sensible al nombre de distractors Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 10 La tasca d'Stroop i la mesura de la resistència a la interferència El test o tasca d'Stroop és una de les eines més emprades per avaluar el control atencional i mesurar la resistència a la interferència cognitiva. L'objectiu clínic consisteix a detectar possibles alteracions neuropsicològiques observant la pugna entre un hàbit sobreaprès i un objectiu deliberat.

La tasca avalua el rendiment a través de tres fases successives: DEFINICIÓ La tasca d'Stroop mesura la capacitat d'inhibir una resposta automàtica (la lectura del text) per afavorir una resposta controlada que respon a les instruccions de la prova (la denominació del color físic de la tinta). Per avaluar quantitativament el rendiment del pacient, la neuropsicologia calcula l'índex d'estimació de la resistència a la interferència (Int).

Primer s'estima el rendiment teòric esperat en la condició incongruent ( ) a partir dels resultats de les dues primeres fases: Un cop obtingut el valor estimat, es calcula la resistència real mitjançant la diferència entre el nombre de paraules llegides durant la fase 3 (PC) i el valor predit: EXEMPLE Si un subjecte obté una puntuació de (paraules llegides a la fase 1), (colors identificats a la fase 2) i (elements completats a la fase 3 incongruent): 1. Estimem la predicció: . 2. Calculem l'índex d'interferència: . Una puntuació positiva indica una resistència a la interferència superior a l'esperada segons les seves línies base.

Fase de lectura de paraules (P): el subjecte llegeix noms de colors impresos en tinta negra. Com que llegir és un procés plenament automatitzat, la velocitat de processament i execució és molt ràpida. 1 Fase de denominació de color (C): la persona ha d'anomenar el color de taques o elements visuals neutres (per exemple, asteriscs de diferents tintes). Nombrar el color implica un procés més lent que la lectura directa. 2 Fase incongruent de paraula-color (PC): s'han de nomenar els colors de la tinta amb què estan escrites paraules discordants (per exemple, la paraula «Blau» impresa en tinta de color vermell; cal dir «vermell»).

En aquesta fase, la lectura automàtica de la paraula s'activa involuntàriament i interfereix en la tasca controlada d'anomenar el color, alentint notablement la velocitat de resposta. 3 PC PC = C + P C × P Int = PC PC P = 100 C = 50 P C = 40 PC = = 50+100 50×100 = 150 5000 33,33 Int = 40 33,33 = +6,67 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 11 COMPROVA-HO 8 Quina relació de competició es produeix entre processos cognitius durant la fase incongruent del test d'Stroop? IDEES CLAU Els processos automàtics s'executen en paral·lel, són ràpids, no consumeixen recursos conscients i requereixen aprenentatge previ.

Els processos controlats funcionen de manera serial, requereixen atenció conscient i són altament modificables i flexibles. En la cerca visual, la condició consistent produeix automatització insensible al nombre d'estímuls, mentre que la condició variada depèn del nombre d'alternatives. Posner i Snyder conceben l'atenció com un sistema de capacitat limitada encarregat de coordinar els processaments automàtics. L'efecte Stroop reflecteix com la lectura automàtica d'una paraula interfereix en el processament controlat d'anomenar el color de la tinta. La resistència a la interferència es calcula amb , on . COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 9.

Per quina raó un augment del nombre de distractors alenteix la cerca variada però no la cerca consistent? 10. Quins valors s'utilitzen per calcular la puntuació teòrica al test d'Stroop i què representa aquest valor? ATENCIÓ 3 Consciència, priming i control de l'acció EN ACABAR SABRÀS Definir el fenomen de la ceguesa atencional formulat per Mack i Rock. Distingir les diferents modalitats de priming positiu i el mecanisme del priming negatiu. Classificar correctament els tipus d'errors humans en situacions motores quotidianes. Diferenciar els models de control de l'acció de Reason i de Norman i Shallice.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com pot ser que algú no vegi una persona disfressada que passa davant seu si no té cap problema de visió? Int = PC PC PC = C+P C×P PC Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 12 Ceguesa atencional i processament no conscient La relació entre atenció i consciència planteja una qüestió clau: què passa amb la informació que arriba als sentits però no rep atenció conscient? L'any 1998, Mack i Rock van descriure el fenomen de la ceguesa atencional. Aquest efecte consisteix en la incapacitat de percebre un estímul visual crític que apareix sobtadament en el camp visual a causa del fet d'estar concentrat de manera intensa en una altra tasca.

Si els recursos atencionals estan completament compromesos (per a l'administració d'aquests recursos, vegeu «Atenció — Fonaments i administració de recursos»), els elements inesperats poden passar desapercebuts, fins i tot si es mostren directament davant dels ulls. COMPROVA-HO 12 Per què una persona pot no veure un objecte cridaner situat directament en el seu camp visual? L'efecte priming i el debat de la influència subliminar Tot i que no siguem conscients de determinats estímuls, aquests poden afectar el nostre comportament.

L'efecte priming o facilitació fa referència a la influència que exerceix un estímul inicial, anomenat prime, en el reconeixement i processament posterior d'un segon estímul, anomenat test o target. Històricament, es va afirmar que aquest fenomen permetia manipular conductes complexes mitjançant la publicitat subliminar. L'experiment inicial de Vicary, que suposadament induïa la compra d'aliments al cinema, no es va publicar i no va poder ser replicat científicament de forma directa.

Molts anys més tard, Karremans va dur a terme una rèplica controlada de l'experiment de Vicary i va concloure que la influència del priming només és efectiva si existeix una necessitat prèvia de l'organisme (com ara tenir set). A més, l'elecció final no sempre s'adreça a la marca presentada de forma subliminar. EXEMPLE Un experiment va mostrar que comptar diners feia que les persones es mostressin més segures, individualistes, tolerants al dolor i mengessin més que aquelles que havien comptat fulls de paper blanc. La manipulació d'un concepte previ activa patrons de conducta associats.

Classificació del priming: modalitats positives i negatives Segons la relació que s'estableix entre l'estímul preliminar i l'estímul objectiu, trobem diferents categories de preparació atencional: Tipus de priming Descripció del procés Exemple il·lustratiu Modalitat Optimització quan els dos estímuls coincideixen en el canal sensorial o to. So 1 seguit d'un so 2 anàleg Identitat o repetició Facilitació en presentar un segon estímul exactament idèntic al primer. Paraula «Casa» seguida de «Casa» Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 13 Tipus de priming Descripció del procés Exemple il·lustratiu Fonològic Millora del processament per semblança sonora o rima.

«Carla» seguit de «Parla» Semàntic Activació per coincidència en el significat o categoria conceptual. «Casa» seguida de «Cuina» D'esquemes Activació a partir d'un marc contextual que comparteix elements d'un succés o espai. «Restaurant» seguit de «Cambrer» Negatiu Dificultat afegida o cost temporal per respondre a un estímul prèviament ignorat o prohibit. Un distractor que s'ha hagut d'inhibir es reconeix pitjor a la fase següent El priming negatiu reflecteix que el sistema cognitiu realitza un esforç actiu d'inhibició: quan s'ordena ignorar deliberadament un objecte, processar aquest mateix objecte tot seguit resulta significativament més lent i costós.

COMPROVA-HO 13 En què es distingeix fonamentalment el priming semàntic del priming d'esquemes? Atenció com a sistema de control i anàlisi dels errors humans L'atenció no actua només com a filtre perceptiu, sinó com un mecanisme de supervisió de l'acció motora. Quan les tasques es tornen rutinàries i passen a dependre de patrons automatitzats (per a la distinció entre processos automàtics i controlats, vegeu «Atenció — Automaticitat, control i interferència»), poden aparèixer fallades cognitives en la vida diària.

Es distingeixen cinc classes principals d'errors humans: ESQUEMA Taxonomia dels errors humans de rutina Errors de rutina Fallades en l'execució motora Discriminació Confusió per atributs semblants Assemblatge Transposició de passos motors Comprovació No verificar punts crítics Subrutines Omissió per interrupció Emmagatzematge Oblit del pla inicial Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 14 Errors de discriminació: Confusió provocada per característiques perceptives, funcionals o espaciotemporals similars entre dos objectes (com aplicar crema d'afaitar al raspall de dents pensant que és dentifrici).

Errors d'assemblatge de programes: Confusions motrius causades per la transposició o intercanvi d'elements dins la seqüència d'acció (com llençar la cullera a les escombraries i el pot de iogurt buit a la pica). Errors de comprovació: Omissió del control rutinari en els punts crítics d'un procés motor (com no treure's les ulleres abans d'entrar a la dutxa). Errors de subrutines: Alteracions en els passos que componen un pla a causa d'interrupcions (com agafar l'abric, atendre una trucada de telèfon i acabar marxant de casa sense l'abric).

Errors d'emmagatzematge: Pèrdua o oblit de la intenció inicial dins la memòria de treball (com tornar caminant cap a casa perquè s'oblida que s'hi havia anat en cotxe). ERROR FREQÜENT No s'han de confondre els errors d'assemblatge amb els de discriminació. Els de discriminació sorgeixen per una mala interpretació de l'objecte (usar crema d'afaitar per error d'etiqueta perceptiva), mentre que els d'assemblatge impliquen intercanviar o creuar els passos motors correctes entre dos objectes (llençar el que s'havia de rentar i desar el que s'havia de llençar).

Models de control motor: Reason i el sistema SAS Per explicar com es gestionen aquests errors i quan intervé la ment conscient, es van formular dos models estructurals: El model de Reason (1979) Reason (1979) divideix l'execució en dos mecanismes segons l'experiència prèvia: Bucle tancat: Modalitat emprada en accions noves o situacions imprevistes. Requereix una supervisió conscient i continuada, amb retroalimentació constant per corregir desviacions. Bucle obert: Modalitat utilitzada per a programes motors consolidats i automatitzats. S'executa sense necessitat d'atenció contínua, fet que estalvia recursos però obre la porta als errors de rutina si hi ha distraccions.

El model de Norman i Shallice El model de Norman i Shallice planteja que l'atenció té la capacitat de regular i coordinar la resta de processos cognitius en situacions noves o complexes. Quan una acció està apresa, una xarxa anomenada «dirimidor de conflictes» selecciona el programa motor automàtic adequat mitjançant inhibició lateral entre esquemes competidors. Ara bé, quan la tasca és inèdita o apareix una dificultat inesperada, intervé el Sistema Atencional Supervisor (SAS). Aquest mecanisme conscient modula les prioritats del dirimidor i assumeix el comandament directe sobre els efectors de resposta.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 15 Esquema del model atencional de Norman i Shallice amb el SAS. COMPROVA-HO 14 En quina situació s'activa el Sistema Atencional Supervisor (SAS) segons Norman i Shallice? IDEES CLAU La ceguesa atencional és la incapacitat de veure estímuls crítics sobtats quan l'atenció està completament dirigida a una altra tasca (Mack i Rock, 1998). El priming consisteix en la facilitació o alteració en el reconeixement d'un estímul test a causa de la presentació prèvia d'un estímul prime. La publicitat subliminar com a manipulació infal·lible manca de base científica sòlida; el priming només altera la decisió si coincideix amb una necessitat biològica prèvia.

El priming negatiu provoca un retard en el processament d'un objecte com a conseqüència d'haver-lo inhibit prèviament com a distractor. Reason classifica les accions en bucle tancat per a situacions noves i bucle obert per a esquemes automatitzats. Segons Norman i Shallice, el Sistema Atencional Supervisor (SAS) intervé quan el dirimidor automàtic de conflictes resulta insuficient per afrontar tasques imprevistes. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 16 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quin requisit va demostrar Karremans que era necessari perquè el priming subliminar tingués algun impacte en la tria del subjecte? 16.

A quin tipus d'error rutinari pertany el fet d'acabar d'esmorzar i llençar la cullera metàl·lica a les escombraries mentre es deixa el recipient buit a la pica? 17. Quina diferència estableix Reason (1979) entre el control per bucle obert i el bucle tancat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Com descriu el model de Kahneman la capacitat atencional disponible? 19. Quin patró segueix el rendiment segons el nivell d'arousal fisiològic? 20. Quina prova avalua la vigilància en atenció sostinguda observant salts irregulars? 21. Quina combinació de dimensions correspon exactament a la teoria de Wickens? 22.

Com descriuen Shiffrin i Schneider el processament automàtic en comparació amb el controlat? 23. Què succeeix en el paradigma de cerca consistent quan s'afegeixen més elements distractors?

Com un mecanisme perifèric rígid a) Com quatre mòduls totalment separats b) Com un recurs únic i inespecífic c) Com un filtre rígid previ d) Descens lineal constant a) Forma d'U invertida b) Creixement exponencial indefinit c) Independència total del rendiment d) Tasca del rellotge a) Tasca d'escolta dicòtica b) Cerca consistent c) Prova de Stroop d) Estadis, modalitats, codis i respostes a) Sensació, memòria, cognició i afecte b) Top-down, bottom-up, oberta i encoberta c) Arousal, intencions, filtres i esquemes d) Requereix esforç conscient i atenció contínua a) És sensible al nombre d'alternatives distractores b) És serial, lent i altament modificable c) És paral·lel, ràpid i lliure d'atenció d) El temps de reacció es duplica immediatament a) Es produeix un bloqueig absolut del subjecte b) L'atenció passa a ser estrictament serial c) El temps de resposta es manté invariant d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 17 24.

Què passa si una tasca primària és controlada i s'executa amb una altra tasca secundària? 25. En la tasca d'Stroop, per què la fase incongruent és més lenta? 26. Què descriu la ceguesa atencional definida per Mack i Rock? 27. Quin tipus de priming es produeix entre les paraules «restaurant» i «cambrer»? 28. Posar-se sabó o crema d'afaitar al raspall de dents és un error de: 29. Quin component del model de Norman i Shallice s'activa davant situacions noves?

La secundària elimina la dificultat de la primària a) La primària interfereix en la secundària en complicar-se b) La tasca primària s'executa completament en paral·lel c) No es produeix mai cap tipus d'interferència d) Perquè anomenar colors és una acció automàtica a) Perquè la lectura automàtica interfereix sobre el color b) Perquè llegir paraules requereix cerca serial variada c) Perquè es perd la capacitat de reconèixer caràcters d) Pèrdua progressiva d'agudesa visual en entorns foscos a) Incapacitat de veure estímuls sobtats en estar concentrat b) Impossibilitat d'inhibir els distractors del camp visual c) Dany funcional congènit al còrtex visual primari d) Priming per repetició a) Priming de modalitat b) Priming fonològic c) Priming d'esquemes d) Emmagatzematge a) Subrutines b) Comprovació c) Discriminació d) El registre sensorial perifèric a) El sistema efector mecànic b) El Sistema Atencional Supervisor c) El dirimidor de conflictes d) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 18 4 Mida, profunditat i agnòsies EN ACABAR SABRÀS Calcular la mida percebuda aplicant la fórmula d'invariància mida-distància.

Distingir les claus de profunditat monoculars de les binoculars. Explicar com les claus contextuals modulen el judici de mida a l'experiment de Holway i Boring. Identificar l'origen neurològic de l'agnòsia visual. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Com sap el cervell que un avió en ple vol és enorme si la seva imatge a la retina és més petita que una moneda sostinguda amb la mà? La percepció visual resol el repte fonamental de transformar una estimulació bidimensional sobre la retina en una experiència tridimensional coherent de l'espai i dels objectes.

Percepció visual 4 Mida, profunditat i agnòsies 5 Color i constància cromàtica 6 Forma, organització gestàltica i reconeixement 7 Moviment i heurístiques motores Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 19 ESQUEMA Mecanismes de percepció de profunditat Angle visual i constància de la mida La mida de la imatge d'un objecte projectada sobre la retina depèn directament de dos factors: la grandària real de l'estímul físic i la distància a la qual se situa de l'observador. L'angle visual determina l'extensió de la retina que ocupa aquesta imatge; a mesura que un objecte s'allunya, el seu angle visual es redueix i ocupa menys graus retinians.

Aquest principi s'il·lustra mitjançant la tècnica del polze: estenent el braç, el dit polze cobreix un angle visual reduït (al voltant de 2 graus). Si no disposem d'informació sobre la distància, un objecte petit proper pot generar exactament la mateixa imatge retiniana que un objecte enorme situat lluny. DEFINICIÓ La constància de la mida és la capacitat del sistema visual per percebre que les dimensions reals d'un objecte es mantenen estables encara que la grandària de la seva imatge a la retina variï en canviar la distància.

Aquesta compensació s'expressa mitjançant el principi d'invariància mida-distància: En aquesta formulació, representa la mida percebuda, és una constant de proporcionalitat, correspon a la grandària de la imatge retiniana i és la distància percebuda de l'objecte. Si un estímul s'allunya, disminueix, però com que augmenta en la mateixa proporció, el producte es manté constant i la mida percebuda no canvia.

Claus monoculars Informació accessible amb un sol ull Acomodació ciliar Canvi mecànic de curvatura del cristal·lí Claus pictòriques Oclusió, perspectiva, gradients i ombres Claus de moviment Paral·laxi i eliminació o engrandiment Claus binoculars Integració de la informació dels dos ulls Convergència Rotació dels ulls cap a la línia mitjana Disparitat i estereòpsia Diferència retiniana que genera fondària 3D S = K × (R × D) S K R D R D Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 20 L'experiment de Holway i Boring Per avaluar com influeix la informació contextual en el judici de les dimensions dels objectes, l'experiment de Holway i Boring va enfrontar cercles de comparació amb cercles de prova situats a diferents distàncies, tots projectant un angle visual idèntic d'1 grau.

Esquema de l'experiment de Holway i Boring sobre judici de mida. En condicions normals d'observació binocular i lliure, els participants van ser capaços d'ajustar la mida real dels objectes gràcies a la presència de claus de profunditat: els cercles propers es percebien com a petits i els llunyans com a grans. En canvi, en anar eliminant progressivament les claus de profunditat (passant a visió monocular, afegint un petit orifici i suprimint la llum ambiental), el judici dels observadors va passar a basar-se exclusivament en l'angle visual retinià. COMPROVA-HO 31 Què passa amb la mida percebuda d'un objecte segons Holway i Boring si s'eliminen totes les claus de profunditat?

Mecanismes monoculars de profunditat Les claus monoculars són aquelles senyals de distància accessibles amb la informació d'un sol ull. Es classifiquen en indicadors oculomotors, claus pictòriques i claus lligades al moviment. Tipus de clau Mecanisme Descripció Acomodació Oculomotora Els músculs ciliars modifiquen la curvatura del cristal·lí per enfocar objectes propers o llunyans. Oclusió Pictòrica Un objecte que tapa parcialment un altre es percep com a més proper. Perspectiva lineal Pictòrica Les línies que convergeixen cap a un punt generen sensació de gran distància. Alçada relativa Pictòrica Els objectes situats més amunt en el pla visual se solen percebre a més distància.

Mida relativa Pictòrica Davant dos objectes d'igual mida coneguda, el que produeix una imatge més petita sembla més llunyà. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 21 Tipus de clau Mecanisme Descripció Mida familiar Pictòrica El coneixement previ de la grandària real d'un objecte guia l'estimació de la seva distància. Gradient de textura Pictòrica Elements amb espaiat idèntic es veuen més densos i agrupats com més lluny estan. Ombres projectades Pictòrica Aporten informació sobre la separació de l'objecte respecte al terra o si està levitant. Paral·laxi de moviment Moviment En desplaçar-nos, els objectes propers semblen moure's ràpidament i els llunyans molt a poc a poc.

Eliminació i engrandiment Moviment En moure's un davant l'altre, l'ocultació o descobriment progressiu de vores transmet fondària. Mecanismes binoculars i disparitat L'ús combinat de tots dos ulls permet accedir a senyals de fondària més precisos, especialment per a distàncies curtes: Convergència: moviment oculomotor simultani dels dos ulls en direccions oposades per enfocar un estímul proper creuant la línia visual. Disparitat binocular: diferència geomètrica existent entre les imatges que un mateix objecte projecta en cadascuna de les dues retines.

Horòpter: arc imaginari en el camp visual que conté els punts que estimulen àrees corresponents en ambdues retines; els punts situats fora d'ell generen disparitat (creuada si són més propers a l'horòpter). A partir d'aquestes dues imatges lleugerament dispars, el cervell fusiona la informació per generar estereòpsia, que és la percepció tridimensional de la profunditat. L'estereoscopi n'és una demostració pràctica: presenta imatges lleugerament dispars a cada ull per crear una il·lusió convincent de tridimensionalitat. ERROR FREQÜENT Confondre la disparitat binocular amb l'estereòpsia.

La disparitat binocular és la diferència física i geomètrica entre les dues imatges retinianes (l'estímul d'entrada), mentre que l'estereòpsia és el fenomen perceptiu tridimensional que el cervell construeix a partir d'aquesta disparitat. Alteracions en el processament: Agnòsia visual La percepció integrada de la mida, profunditat i configuració no depèn només dels receptors sensorials, sinó del processament cortical posterior. L'agnòsia visual és una síndrome neuropsicològica caracteritzada per la incapacitat de reconèixer objectes a través de la visió, malgrat que els receptors sensorials i les funcions visuals primàries estiguin intactes.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 22 Aquesta alteració té l'origen en una lesió o disfunció del lòbul occipital, zona clau per a la integració de les característiques visuals complexes. Per aprofundir en variants com la prosopagnòsia o simultagnòsia, vegeu «Percepció visual — Forma, organització gestàltica i reconeixement». COMPROVA-HO 32 En què es diferencia un problema refractiu d'un quadre d'agnòsia visual per lesió occipital? IDEES CLAU L'angle visual depèn conjuntament de la mida real de l'objecte i de la seva distància respecte a l'observador. La constància de la mida segueix la regla , compensant la reducció de la imatge retiniana amb la distància percebuda.

L'experiment de Holway i Boring demostra que sense claus de profunditat el judici es redueix estrictament a la imatge retiniana. L'estereòpsia és la reconstrucció tridimensional cortical que s'origina a partir de la disparitat binocular. L'agnòsia visual impedeix reconèixer objectes per una alteració al lòbul occipital, mantenint sans els receptors de l'ull. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33. Com explica la fórmula d'invariància mida-distància que un cotxe no sembli encongir-se quan s'allunya? 34. En què consisteix la clau monocular de paral·laxi de moviment?

PERCEPCIÓ VISUAL 5 Color i constància cromàtica EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats físiques de la llum dels atributs psicològics del color. Explicar l'articulació entre la teoria tricromàtica i la dels processos oponents en el model de dues etapes. Analitzar els factors fisiològics i cognitius que permeten la constància cromàtica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què un full de paper blanc continua semblant-nos blanc tant a plena llum solar com sota una bombeta groga?

S = K × (R × D) Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 23 Naturalesa física i funcions de la visió en color La percepció cromàtica compleix funcions biològiques essencials: permet diferenciar objectes en l'entorn, seleccionar aliments comestibles davant dels perillosos i facilitar la discriminació de figures davant d'un fons en proporcionar informació afegida de profunditat. A més, atribuïm significats específics als colors mitjançant l'aprenentatge cultural i associatiu (com aturar-se davant d'un senyal vermell o distingir determinats productes). Els objectes no contenen color en si mateixos, sinó que reflecteixen la llum incident d'acord amb la seva composició material.

La llum que percebem correspon a l'espectre visible, on cada to està vinculat a una longitud d'ona específica. La percepció visual del color depèn de tres paràmetres interactius: la longitud d'ona (to), la brillantor (quantitat d'energia lumínica) i la saturació (puresa del color; afegir llum blanca redueix progressivament la saturació). Tipus d'estímul Propietat física de reflexió Percepció resultant Colors cromàtics Reflecteixen de manera parcial o selectiva determinades longituds d'ona i n'absorbeixen la resta. Tons definits (vermell, blau, verd, etc.). Colors acromàtics Tenen un perfil pla: absorbeixen o reflecteixen per igual totes les longituds d'ona.

Blanc (reflexió total), negre (absorció total) i gris (reflexió intermèdia). Mentre que variant únicament la longitud d'ona podem distingir al voltant de 200 colors purs, en combinar-hi canvis de brillantor i saturació la nostra capacitat discriminativa arriba a superar el milió de matisos cromàtics. COMPROVA-HO 36 En què es diferencia la reflexió de la llum d'un objecte cromàtic de la d'un objecte acromàtic blanc? Mecanismes receptors: La teoria tricromàtica Formulada per Young i Helmholtz, la teoria tricromàtica proposa que la percepció del color s'origina en l'activitat de tres tipus diferents de fotoreceptors situats a la retina: els cons.

Cada classe de con presenta una sensibilitat màxima a un rang de longitud d'ona: Cons de longitud d'ona curta: sensibles predominantment a la franja del blau. Cons de longitud d'ona mitjana: sensibles a la franja del verd. Cons de longitud d'ona llarga: sensibles a la franja del vermell. Aquesta hipòtesi es va verificar mitjançant l'experiment d'igualació de colors, en el qual es va demostrar que combinant tres longituds d'ona independents (vermell, verd i blau) és possible reproduir qualsevol altre color de l'espectre. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 24 Esquema dels tres tipus de cons i les seves sensibilitats espectrals.

Processament neuronal: Teoria dels processos oponents La teoria tricromàtica no aconseguia explicar fenòmens visuals com les postimatges (percebre un color oposat després de mirar fixament un estímul cromàtic intens) ni el contrast simultani. Per donar- hi resposta, Ewald Hering va proposar la teoria dels processos oponents, plantejant que el sistema visual organitza els colors en mecanismes antagònics acoblats: Canal vermell - verd Canal blau - groc Canal blanc - negre (acromàtic) A nivell neurofisiològic, aquests oposats corresponen a l'acció de cèl·lules oponents.

Aquestes neurones s'activen davant l'estimulació en un extrem de l'espectre (per exemple, senyal positiu per al vermell) i s'inhibeixen davant de l'extrem contrari (senyal negatiu per al verd). Diagrama del model integrat entre receptors tricromàtics i canals neuronals oponents.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 25 PROCÉS Model integrat de processament del color 1 Llum incident Longituds d'ona reflectides pels objectes 2 Fase tricromàtica Cons S, M i L a la retina 3 Fase oponent Canals neuronals vermell-verd, blau- groc i blanc-negre 4 Percepció conscient Modulada per context, adaptació i memòria Model integrat de dues etapes Les teories de Young-Helmholtz i d'Hering no són contradictòries, sinó que descriuen etapes successives del processament visual. El model integrat modern estableix que: ERROR FREQÜENT Creure que la teoria tricromàtica i la teoria dels processos oponents són models rivals incompatibles.

L'error d'examen habitual és descartar-ne una: en realitat actuen seqüencialment. La tricromàtica opera en els fotoreceptors de la retina, mentre que els processos oponents tenen lloc en les connexions neuronals posteriors. Constància cromàtica i context La llum natural manté una reflectància homogènia al llarg de totes les longituds d'ona, mentre que la llum artificial sol tenir una distribució desigual segons la font lumínica. Això podria fer que percebéssim els objectes amb colors molt diferents a l'interior i a l'exterior. No obstant això, experimentem constància cromàtica: la percepció del to d'un objecte es manté estable sota condicions d'il·luminació canviants.

Aquest fenomen es recolza en diversos mecanismes: Adaptació dels fotoreceptors: La sensibilitat dels cons s'ajusta al to predominant de la il·luminació ambiental (per exemple, sota una llum càlida o blavosa), compensant l'excés d'una longitud d'ona determinada. Memòria del color: El coneixement previ sobre el color propi dels objectes familiars guia i estabilitza la nostra interpretació conscient. Efecte de l'entorn i heurístiques visuals: El sistema visual avalua les relacions de llum entre l'objecte i els elements que l'envolten. Si s'aïlla visualment un objecte mirant-lo a través d'un forat sense veure l'entorn, la constància del color es redueix notablement o desapareix.

Etapa receptora (retina): Els tres tipus de cons (S, M, L) absorbeixen la llum d'acord amb la teoria tricromàtica. 1 Etapa de processament neuronal: Els circuits postreceptors combinen i comparen les respostes dels cons mitjançant canals antagònics (cèl·lules oponents), transmetent la informació cap als centres visuals superiors. 2 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 26 COMPROVA-HO 37 Què passa amb la percepció del color d'un objecte quan l'observem aïllat a través d'una obertura sense veure el seu context? IDEES CLAU Els colors cromàtics reflecteixen selectivament certes longituds d'ona, mentre que els acromàtics (blanc, negre i gris) presenten una reflexió o absorció uniforme.

La teoria tricromàtica descriu l'etapa inicial dels fotoreceptors a la retina mitjançant tres tipus de cons sensibles a longituds d'ona curtes, mitjanes i llargues. La teoria dels processos oponents descriu l'etapa neuronal posterior basada en parells antagònics d'activació i inhibició: vermell-verd, blau-groc i blanc-negre. La constància cromàtica manté estable el color percebut dels objectes malgrat els canvis d'il·luminació gràcies a l'adaptació dels cons, la memòria del color i les pistes contextuals de l'entorn. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quins tres mecanismes fan possible la constància cromàtica davant els canvis en la il·luminació ambiental? 39.

Quin fenomen perceptual demostra l'existència de mecanismes oponents que la teoria tricromàtica per si sola no podia justificar? PERCEPCIÓ VISUAL 6 Forma, organització gestàltica i reconeixement EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre tipus de moviments oculars implicats en l'exploració perceptiva. Explicar i diferenciar les lleis d'organització perceptiva i de segregació figura-fons de la Gestalt. Comparar les fases dels models cognitius de Marr, Biederman i Treisman en el reconeixement d'estímuls. Diferenciar les manifestacions clíniques de l'agnòsia visual, la prosopagnòsia i la simultagnòsia.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Per què percebem una pilota en moviment com una figura coherent i no pas com un conjunt inconnex de taques canviants a la retina? Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 27 Moviments oculars en la percepció visual L'exploració d'un estímul no és un procés passiu. El sistema visual empra diferents tipus de moviments oculars per inspeccionar i estabilitzar les imatges a la retina: Moviments sacàdics: desplaçaments oculars bruscos i sobtats. Permeten dirigir la fòvea ràpidament cap als punts més informatius d'un objecte per interpretar què és; després, s'executen moviments més lents per inspeccionar els detalls fins.

Moviments de persecució suau: desplaçaments voluntaris i continus que permeten seguir visualment un element en moviment trajectòria a trajectòria. Reflex vestíbul-ocular: moviment automàtic i involuntari que compensa els girs del cap per mantenir fixa la imatge a la retina. Moviments de vergència: desplaçaments coordinats d'ambdós ulls en direccions oposades per convergir o divergir segons la distància focal de l'objecte. COMPROVA-HO 41 Quina funció tenen els moviments sacàdics ràpids en contrast amb els moviments oculars posteriors més lents? Organització perceptiva i lleis de la Gestalt L'estructuralisme defensava que la percepció s'obtenia sumant elements sensorials aïllats.

Tanmateix, fenòmens com el moviment aparent vist a través de l'estroboscopi van desmuntar aquesta hipòtesi: una seqüència d'imatges estàtiques dona lloc a una percepció unitària de moviment continu. La psicologia de la Gestalt va demostrar que el tot és diferent de la suma de les parts mitjançant principis d'organització perceptiva: Esquema d'organització gestàltica que genera la percepció d'un quadrat central. Llei de la bona forma (pregnància o simplicitat): la llei de pregnància postula que el sistema visual organitza els estímuls en la forma més simple possible. És el principi rector de l'escola gestàltica.

Llei de proximitat: els elements propers en l'espai s'agrupen perceptivament com una mateixa unitat; si augmenta la separació, es perceben com a objectes independents. Llei de similitud: els estímuls que comparteixen propietats visuals (mida, forma o aparença) s'agrupen de manera espontània. Llei de continuïtat: els elements alineats que configuren línies rectes o corbes suaus es perceben com a pertanyents al mateix objecte continu. Llei de la simetria: si es percep la meitat d'una figura simètrica, el sistema reconstrueix i projecta amb gran facilitat l'altra meitat.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 28 Llei del destí comú: els elements visuals que es desplacen alhora cap a una mateixa direcció s'interpreten com una única estructura integrada. Llei de la familiaritat: reconeixem i agrupem amb més rapidesa aquells patrons visuals que ja formen part del nostre repertori d'aprenentatge previ. ESQUEMA Lleis d'agrupament de la Gestalt Segregació perceptiva: figura i fons Davant de qualsevol imatge, el sistema necessita diferenciar l'objecte d'interès del context que l'envolta.

Aquesta divisió s'estableix mitjançant una sèrie de propietats estructurals ben definides: Propietat Figura Fons Definició formal Té contorns nítids i una estructura ben delimitada Manca de forma coherent; apareix com a matèria informe Profunditat percebuda Ressalta clarament per davant S'estén de manera contínua per darrere Retenció en memòria S'emmagatzema i es recorda amb facilitat A penes deixa traça a la memòria Adscripció del contorn El contorn que separa ambdues regions pertany a la figura No posseeix contorn propi; la vora marca l'inici del fons Pregnància Forma més simple i estable Espacials i formals Agrupament per propietats visuals Proximitat Elements propers en l'espai Similitud Elements amb aparença semblant Simetria Reconstrucció de l'altra meitat Dinàmiques i cognitives Relacions temporals i coneixement 〰 Continuïtat Traçats en línies suaus Destí comú Moviment en mateixa direcció Familiaritat Estímuls reconeguts prèviament Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 29 La determinació de quina àrea esdevé figura depèn de factors com la disposició de la mida (la regió més petita sol guanyar com a figura), les àrees simètriques (el color que predomina actua sovint de fons) i l'orientació vertical o horitzontal de les línies de l'estímul.

ERROR FREQÜENT Atribuir el contorn o límit visual al fons. La vora divisòria entre dues regions pertany exclusivament a la figura; el fons simplement s'estén darrere d'ella sense una vora estructural pròpia. Bases corticals de la percepció de la forma La informació visual captada per la retina viatja cap al Nucli Geniculat Lateral (NGL) del tàlem, format per al voltant d'un milió de neurones. El NGL participa activament en la detecció de cares, la discriminació d'objectes i manté connexions simultànies i bidireccionals amb el còrtex visual. A l'àrea receptora occipital, el processament transita des del còrtex estriat cap al còrtex extraestriat.

Aquesta regió descompon i analitza la imatge actuant de manera anàloga a una fotocopiadora selectiva mitjançant tres tipus neuronals especialitzats: Neurones simples: responen de manera preferent a bandes o línies amb una orientació estàtica i una posició retinal específica dins d'un rang determinat. Neurones complexes: responen de manera òptima a línies amb orientacions particulars que es desplacen en una direcció concreta de l'espai. Neurones hipercomplexes: s'activen davant de característiques més complexes, com ara segments de longitud determinada, valls, angles o cantonades en moviment.

COMPROVA-HO 42 Quina és la diferència funcional bàsica entre una cèl·lula simple i una hipercomplexa al còrtex occipital? Models cognitius de reconeixement d'objectes La psicologia cognitiva ha elaborat diferents propostes per descriure la seqüència des de l'estímul lluminós fins a la identificació categorial. Model computacional de David Marr (1982) El model computacional concep el cervell com un sistema informàtic programat per processar dades de manera progressiva i seqüencial en tres etapes principals: Fases computacionals de Marr des del croquis primari fins al model 3D.

Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 30 Com a avantatges, és una representació fàcil de manipular i reconeix la importància del context. Tanmateix, té com a limitació que no és un model totalment validat de manera experimental i no tots els objectes naturals són fàcilment descrivibles mitjançant primitius volumètrics. Model de reconeixement per components (RPC) de Biederman El model de Biederman planteja que el cervell descompon els estímuls en una combinació de prop de 36 geons (ions geomètrics com cubs, cons, cilindres o falques).

Els geons presenten tres propietats estructurals fonamentals: Invariància a la vista: es reconeixen fàcilment des de gairebé qualsevol perspectiva d'observació. Discriminabilitat: cadascun posseeix atributs geomètrics que el fan diferenciable de la resta. Resistència visual al soroll: es pot identificar un objecte encara que manquin components o estiguin parcialment tapats gràcies a l'ús d'heurístiques. Aquest model resulta eficaç per distingir entre categories d'objectes contrastats, però falla quan s'han de discriminar exemplars amb formes geomètriques molt semblants.

Teoria d'integració de característiques (TIC) de Treisman Anne Treisman proposa una progressió dividida en dues etapes atencionals: Etapa preatencional: automàtica i en paral·lel, descompon l'estímul en els seus atributs més primaris (color, orientació, forma bàsica) sense requerir atenció conscient. Etapa d'atenció focalitzada: serial i conscient, requereix atenció per combinar aquests components en una entitat integrada i comparar-la amb la memòria a llarg termini. (Vegeu «Atenció espacial i models selectius de la visió» per aprofundir en les etapes preatencional i serial de Treisman).

Model Unitat elemental Dependència de la perspectiva Paper de la memòria Marr (1982) Trets geomètrics matemàtics (vores, textures) Trànsit de 2.5D (observador) a 3D (centrat en l'objecte) Emparellament final amb descripcions volumètriques Croquis primari (2D): extracció inicial matemàtica de les característiques bàsiques de la imatge (vores, línies i canvis d'intensitat lluminosa). 1 Croquis 2.5D: s'hi incorporen dades d'orientació, profunditat i textures, generant una representació que encara depèn del punt de vista de l'observador.

2 Model 3D: representació tridimensional independent del punt de vista, centrada en l'objecte, que es compara finalment amb els registres de la memòria per identificar-lo.

3 Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 31 Model Unitat elemental Dependència de la perspectiva Paper de la memòria Biederman (RPC) Geons (36 primitius geomètrics) Invariants respecte al punt de vista Reconeixement de la combinació configuracional de geons Treisman (TIC) Trets sensorials elementals (línies, color) Processament inicial preatencional sense vinculació espacial Integració atencional guiada i validada per la memòria COMPROVA-HO 43 Què tenen en comú els models de Marr, Biederman i Treisman pel que fa a la seqüència de reconeixement?

Alteracions del reconeixement de la forma: les agnòsies L'estudi de lesions cerebrals permet conèixer com el cervell separa i combina les peces de la forma visual (vegeu «Percepció visual — Mida, profunditat i agnòsies» per a la classificació general de les agnòsies): Figures superposades emprades per avaluar l'agnòsia visual i la simultagnòsia. Agnòsia visual: incapacitat greu per reconèixer objectes mitjançant la visió, malgrat conservar intacta l'agudesa visual bàsica. L'individu pot continuar identificant els elements a través del tacte o per la via cromàtica. Prosopagnòsia: la prosopagnòsia és l'agnòsia visual específica per a la identificació de cares familiars.

La persona percep les parts facials aïllades, però no aconsegueix integrar-les per identificar el rostre. Simultagnòsia: dèficit neurològic pel qual el subjecte és incapaç de percebre més d'un objecte visual alhora, quedant restringit a un únic element cada vegada. Apunts d'Atenció i Percepció: Guia Completa 32 PROCÉS Etapes del model computacional de Marr IDEES CLAU La Gestalt refuta l'estructuralisme provant que el sistema visual percep configuracions globals que no es redueixen a la suma lineal de parts. La llei de pregnància o bona forma constitueix la regla central de la Gestalt per organitzar els estímuls en l'estructura més simple possible.

La segregació figura-fons assigna sempre els contorns a la figura, la qual destaca per davant del fons informe. El Nucli Geniculat Lateral i les neurones simples, complexes i hipercomplexes de les àrees occipitals desglossen selectivament les propietats de la forma. El reconeixement segons Marr progressa des del croquis primari 2D fins al model 3D, mentre que Biederman l'explica a partir d'aproximadament 36 geons invariants a la vista. La teoria de Treisman requereix una etapa d'atenció focalitzada per acoblar els trets preatencionals analitzats en paral·lel.

Les agnòsies demostren dissociacions neurològiques clares entre el processament global d'objectes, la integració de cares (prosopagnòsia) i la simultaneïtat perceptiva (simultagnòsia). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. En què es diferencia el croquis 2.5D del model 3D proposat per Marr? 45. Quina dificultat específica presenta el model de…