Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS APRENENTATGE I CONDICIONAMENT Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: conducta el·licitada, condicionament clàssic excitatori i inhibitori, bloqueig i el model de Rescorla-Wagner. APREN.AI Índex 1 Tema 1 — Introducció i recorregut històric de l'aprenentatge 1. Concepte d'aprenentatge i adaptació al medi 2. Arrels filosòfiques: del pensament clàssic al dualisme cartesià 3. L'estudi de la ment: innatisme i empirisme britànic 4. Desenvolupament de la reflexologia i consolidació de l'era moderna 2 Tema 2 — Conducta el·licitada i estimulació repetida 1. Fonaments de la conducta el·licitada: reflexos i patrons d'acció 2.

Organització seqüencial de la conducta 3. Estimulació repetida: habituació i sensibilització 4. Teoria del procés dual de Groves i Thompson (1970) 5. Propietats i curs temporal dels fenòmens d'estimulació 3 Tema 3 — Fonaments del condicionament clàssic excitatori 1. El paradigma pavlovià i els seus elements canònics 2. Paràmetres temporals i procediments d'aparellament 3. Mesura de la resposta i procediments de control 4.

Paradigmes clàssics d'investigació experimental i clínica 4 Tema 4 — Condicionament clàssic inhibitori Concepte de Condicionament Clàssic Inhibitori (CCI) Procediments d'Adquisició de la Inhibició Principi de Contingència i Càlcul Probabilístic Problemes de Mesura de la Inhibició Condicionada Proves Indirectes per Demostrar la Inhibició 5 Tema 5 — Mecanismes i factors moduladors de l'efectivitat Respostes inicials i plasticitat dels estímuls Intensitat física, saliència i rellevància ecològica Novetat de l'estímul: els efectes de preexposició Rellevància o pertinença EC-EI Contracondicionament Condicionament d'ordre superior i precondicionament sensorial Competència en estímuls compostos: aombrament i bloqueig 6 Tema 6 — Teories i models explicatius del condicionament La naturalesa de la resposta condicionada Homeòstasi i respostes compensatòries condicionades Determinants ecològics de la RC: l'EC i els sistemes de conducta Estructura associativa: debat E-R enfront d'E-E Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 1 El factor sorpresa i el model de Rescorla i Wagner (1972) Aplicació matemàtica del model al bloqueig 7 Resum per repassar Fonaments històrics i concepte d'aprenentatge Conducta el·licitada i estimulació repetida Condicionament clàssic excitatori Condicionament clàssic inhibitori Mecanismes moduladors i fenòmens de competència Models teòrics i model de Rescorla-Wagner Cronologia històrica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 2 1 Tema 1 — Introducció i recorregut històric de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Definir l'aprenentatge i analitzar la seva funció adaptativa enfront de les pautes genètiques. Distingir els components voluntaris i involuntaris del dualisme cartesià. Identificar les aportacions de l'empirisme britànic i les lleis d'associació d'idees. Descriure la transició des de la reflexologia clàssica fins al conductisme modern i els models animals.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un salmó neix sabent tornar al seu riu d'origen mentre que un humà necessita anys per orientar-se? L'estudi de la conducta analitza com els organismes vius responen als desafiaments de l'entorn i com modifiquen el seu comportament al llarg del temps per sobreviure. ESQUEMA Evolució teòrica de l'estudi de l'aprenentatge 1. Concepte d'aprenentatge i adaptació al medi Mentre que moltes espècies presenten una forta predisposició genètica que fixa patrons d'actuació rígids (com els salmons), l'espècie humana depèn fonamentalment de la capacitat de canvi conductual davant circumstàncies imprevistes.

Els patrons innats ofereixen respostes ràpides però poc flexibles; Filosofia clàssica Plató (innatisme) davant Aristòtil (empirisme) Dualisme cartesià Descartes distingeix conducta voluntària i involuntària Estudi de la ment Empirisme britànic i lleis associacionistes Estudi dels reflexos Vies nervioses diferenciades i reflexologia Psicologia comparada Continuïtat evolutiva entre espècies Conductisme modern Estudi empíric de la conducta observable Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 3 en contraposició, l'ajust a situacions noves requereix incorporar dades de l'entorn.

DEFINICIÓ L'aprenentatge és un canvi relativament permanent del comportament provocat per l'experiència, el qual fa possible l'adaptació contínua de l'organisme al medi ambient. Aquesta modificabilitat permet tant incorporar noves conductes com reduir o eliminar comportaments previs desadaptatius. Per exemple, davant un perill sobtat com la presència d'un lleó, la reacció immediata innata pot ser immobilitzar-se o fugir. Tanmateix, situacions humanes complexes com l'estrès d'un període d'exàmens generen bloquejos similars que podem regular i reajustar mitjançant nous repertoris apresos.

Les restriccions biològiques marquen límits clars en cada espècie: els gats, per la seva pròpia constitució genètica, manquen de receptors per percebre el gust dolç i orienten la seva alimentació a la carn per instint. Si bé els animals poden modificar certes accions sota un entorn humanitzat, la biologia manté un pes determinant. El tràgic cas de l'orca Keiko demostra aquests límits: criada en captivitat en estret contacte humà i aïllada de congèneres, va resultar incapaç de readaptar-se a la vida salvatge quan es va intentar retornar al seu grup natural marí, produint-se la seva mort. Gràfica de la interacció entre predisposició genètica i factors ambientals.

La conducta final resulta de la interacció constant entre la càrrega genètica i les variables ambientals (familiars, socials o culturals). En el desenvolupament de problemes d'addicció a l'alcohol, la vulnerabilitat biològica s'expressa o s'inhibeix en funció de l'accessibilitat, el grup d'iguals i les regles normatives de l'entorn. COMPROVA-HO 2 Per què l'aprenentatge ofereix un avantatge evolutiu superior davant dels comportaments fixats exclusivament per la genètica? Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 4 2.

Arrels filosòfiques: del pensament clàssic al dualisme cartesià L'origen teòric d'aquesta disciplina es remunta al debat grec clàssic sobre l'origen de les idees: Plató defensava el coneixement innat: la ment conté idees des del naixement i conèixer equival a recordar. Aristòtil sostenia l'aprenentatge a través de l'experiència sensorial, postulant que la ment es construeix a partir del contacte amb l'entorn. Durant segles va prevaler la idea que tota acció humana estava sotmesa a la voluntat deliberada o al disseny diví.

Aquesta concepció canvia radicalment amb René Descartes, qui formula el dualisme cartesià distingint dues classes de comportament humà: Dimensió Conducta involuntària (mecanicista) Conducta voluntària (mental) Origen del senyal Món físic extern. Ment humana o ànima. Circuit anatòmic Òrgans sensorials, nervis, cervell i resposta muscular (arc reflex). Glàndula pineal canalitza la voluntat cap als nervis. Presència per espècie Comuna a animals i éssers humans. Exclusiva de l'ésser humà. Esquema del dualisme cartesià i el circuit de l'arc reflex.

Segons Descartes, el circuit automàtic s'anomena arc reflex: els estímuls externs arriben als òrgans receptors i es transmeten mitjançant un flux de gasos o esperits animals pel sistema nerviós fins als músculs. Per a les accions reflexives o voluntàries, la ment utilitza la glàndula pineal com a pont d'unió entre la substància immaterial i l'aparell físic cerebral. COMPROVA-HO 3 Quina funció concedia Descartes a la glàndula pineal en la realització d'actes voluntaris? Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 5 3.

L'estudi de la ment: innatisme i empirisme britànic La ruptura cartesiana va bifurcar l'anàlisi psicològica en dues branques: l'estudi de la ment (mentalistes) i l'estudi corporal dels reflexos (reflexologia). En el camp de la ment, Descartes va mantenir que certs conceptes eren innats: la noció de Déu, l'autoconeixement i determinades bases geomètriques. Enfront d'això, l'empirisme britànic reprèn l'orientació d'Aristòtil: John Locke va formular que la ment arriba buida al món i s'omple mitjançant les vivències sensorials del dia a dia.

Thomas Hobbes va proposar que la ment opera sota criteris mecànics, predictibles i quantificables mitjançant el principi d'hedonisme: els organismes s'orienten activament cap a la recerca de plaer i s'aparten del dolor. Els filòsofs empiristes van postular que les percepcions bàsiques s'enllacen en estructures complexes seguint lleis d'associació: ERROR FREQÜENT No confongueu les lleis d'associació primàries amb les secundàries: Aristòtil formula els principis primaris com la contigüitat, mentre que Thomas Brown estableix les lleis secundàries relatives a la intensitat, la repetició o la freqüència temporal. Invertir els autors resta punts clau d'examen.

COMPROVA-HO 4 En què es diferencia el principi d'hedonisme de Thomas Hobbes de la concepció cartesiana de la conducta voluntària? 4. Desenvolupament de la reflexologia i consolidació de l'era moderna Paral·lelament, l'estudi fisiològic del cos va desmuntar la noció de l'arc reflex cartesià: Charles Bell i François Magendie van demostrar funcionalment la doble via del sistema nerviós: fibres sensorials que transporten dades cap als centres superiors i fibres motores separades que transmeten ordres als músculs. Ivan Sechenov va proposar que respostes involuntàries i subtils poden estar desencadenades per estímuls ambientals tan tènues que passen desapercebuts per a l'observador.

Ivan Pavlov va comprovar experimentalment que els reflexos no són circuits rígids ni invariables: mitjançant noves associacions amb l'ambient, els reflexos es modifiquen (obrint la porta al condicionament clàssic; vegeu «Tema 3 — Fonaments del condicionament clàssic excitatori»). Lleis primàries d'associació: definides inicialment per Aristòtil, destaquen sobretot la llei de la contigüitat (si dos esdeveniments es presenten junts de forma reiterada en l'espai o el temps, la ment acaba associant-los).

1 Lleis secundàries d'associació: sistematitzades per Thomas Brown, van afegir que la consolidació de l'enllaç associatiu depèn de variables com la intensitat dels estímuls, la freqüència de repetició i la coexistència d'altres associacions prèvies. 2 Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 6 Amb la teoria evolutiva de Charles Darwin i el treball de George Romanes neix la psicologia comparada: la continuïtat biològica entre espècies permet estudiar la ment i la intel·ligència animal per extrapolar els mecanismes bàsics d'aprenentatge als éssers humans.

Aquest impuls experimental consolida el paradigma del conductisme a través d'investigadors fonamentals: Edward Thorndike: formula la Llei de l'Efecte observant com les respostes seguides de conseqüències satisfactòries queden fermament connectades a la situació. John B. Watson: fundador del conductisme clàssic, centra l'anàlisi estrictament en la conducta observable repudiant la introspecció subjectiva. Edward Tolman: impulsa el conductisme metodològic i assenta les bases del futur cognitivisme. B. F. Skinner: desenvolupa el conductisme radical mitjançant el control operant en dispositius instrumentals com la caixa de Skinner.

En l'actualitat, la investigació empra models animals (estudis iniciats per Miller, Dollard i Skinner) que combinen la vessant conductual (caixes experimentals, laberints) amb l'anàlisi neurobiològica i molecular (neurologia funcional del sistema nerviós central, mapatge de l'extinció de la por i bases genètiques). Aquests procediments permeten desenvolupar fàrmacs i dissenyar noves intervencions clíniques com la teràpia conductual. IDEES CLAU L'aprenentatge és un canvi relativament permanent del comportament adquirit per experiència que facilita l'adaptació al medi.

René Descartes va establir el dualisme distingint la conducta involuntària (automàtica i mecànica mitjançant l'arc reflex) de la voluntària (originada a la ment i connectada per la glàndula pineal). L'empirisme de Locke i Hobbes rebutja les idees innates, defensant que el coneixement neix de l'experiència sensorial i que la conducta segueix el principi d'hedonisme. Aristòtil va introduir la contigüitat com a llei primària d'associació, mentre que Thomas Brown va afegir lleis secundàries com la intensitat i la freqüència de repetició. La reflexologia (Bell, Magendie, Sechenov, Pavlov) i la psicologia comparada (Darwin, Romanes) van establir les bases metodològiques del conductisme modern.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina és la distinció fonamental proposada pel dualisme cartesià entre el comportament humà i l'animal? 6. Quins factors va introduir Thomas Brown com a lleis secundàries d'associació per modular la força de l'aprenentatge? Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Segons René Descartes, quina estructura biològica canalitza la comunicació entre la ment immaterial i el cos físic? 8. Quin principi conductual formulat per Thomas Hobbes estableix que els organismes busquen plaer i eviten el dolor? 9.

Quina aportació metodològica fonamental va introduir la psicologia comparada de Darwin i Romanes a l'aprenentatge? 10. Com van contribuir Charles Bell i François Magendie a la comprensió anatòmica del reflex? 2 Tema 2 — Conducta el·licitada i estimulació repetida EN ACABAR SABRÀS Distingir entre un reflex simple i una Pauta d'Acció Modal (PAM). Diferenciar l'habituació de l'adaptació sensorial i de la fatiga muscular mitjançant criteris diagnòstics. Explicar la Teoria del Procés Dual de Groves i Thompson identificant el paper del sistema E-R i del sistema d'estat. Analitzar el curs temporal de l'estimulació repetida a partir de la recuperació espontània, la deshabituació i l'efecte Coolidge.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què quan escoltem un so repetitiu deixem de notar-lo, però un petit canvi de to fa que el tornem a percebre immediatament?

Les fibres motores perifèriques a) La glàndula pineal b) L'arc reflex sensorial c) La medul·la espinal d) Llei de l'efecte a) Llei de contigüitat b) Principi d'hedonisme c) Inhibició reflexa d) L'estudi animal per entendre humans a) La confirmació de l'innatisme platònic b) La negació de l'arc reflex c) L'ús de la introspecció voluntària d) Identificant la glàndula pineal mental a) Formulant la llei de l'efecte operant b) Definint el principi d'innatisme d'idees c) Demostrant la separació de nervis sensorials i motors d) Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 8 El comportament d'un organisme combina una base biològica heretada amb la capacitat de modulació ambiental.

Quan un esdeveniment de l'entorn desencadena de manera directa i automàtica una resposta, parlem de conducta el·licitada. Aquesta reacció no roman estàtica: l'experiència prèvia i la reiteració dels estímuls modifiquen contínuament la intensitat i la forma d'aquestes respostes innates. ESQUEMA Estructura del Tema 2: Conducta el·licitada i estimulació repetida 1.

Fonaments de la conducta el·licitada: reflexos i patrons d'acció La unitat d'acció més elemental davant el medi és el reflex, entès com una reacció automàtica i involuntària que requereix indispensablement la presència d'un estímul específic per manifestar-se (per a la seva base biològica general, vegeu «Tema 1 — Introducció i recorregut històric de l'aprenentatge»). A nivell neurofisiològic, el circuit mínim consta d'una neurona sensitiva, que rep la informació ambiental, i una neurona motora, que activa l'efector muscular. Esquema anatòmic de l'arc reflex medul·lar amb neurones sensitiva i motora.

Un exemple clau de protecció biològica és el reflex d'ensurt (startle response), una reacció defensiva immediata davant d'una amenaça sobtada o potencial. Aquesta resposta no és fixa: l'estat emocional modula la seva magnitud.

En recerques clíniques comparant un grup de control amb individus Conducta el·licitada Respostes innates automàtiques a l'entorn Reflexos simples Circuits E-R d'arc reflex defensius Pautes d'Acció Modal Seqüències estereotipades d'espècie Organització de conducta Seqüència apetitiva i consumatòria Estimulació repetida Modificacions pre-associatives Habituació Descens de resposta al sistema E-R Sensibilització Increment de resposta al sistema estat Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 9 diagnosticats de psicopatia (avaluats en factors d'afectivitat interpersonal com baixa empatia o encant superficial, i desviació social amb impulsivitat), s'observen patrons divergents davant diferents imatges emocionals: Gràfica de la magnitud de l'ensurt segons valència emocional en psicopatia.

Mentre que els individus del grup de control presenten un increment notable de l'ensurt davant d'imatges desagradables en comparació amb les neutres i agradables, els individus amb perfil psicopàtic mostren una reactivitat atenuada davant imatges amenaçadores o desagradables, manifestant en canvi respostes superiors davant estímuls agradables. A un nivell d'organització superior trobem les Pautes d'Acció Modal (PAMs). Aquestes constitueixen seqüències estereotipades de respostes motores pròpies d'una espècie concreta, guiades per estímuls ambientals concrets anomenats estímuls senyal o desencadenants.

A diferència dels reflexos simples, impliquen seqüències motores més complexes orientades a funcions adaptatives essencials com l'obtenció d'aliment o la reproducció. DEFINICIÓ Un estímul supranormal és un estímul artificial o exagerat que el·licita una PAM amb major intensitat i eficàcia que el mateix estímul natural. En investigacions clàssiques sobre la conducta de rescat d'ous caiguts del niu en gavines, es va comprovar que determinats trets visuals desencadenaven la conducta de recuperació amb independència del color real: la mida de l'ou i el contrast de les taques exercien de factors determinants.

De la mateixa manera, en l'estudi del bec dels progenitors de gavina que el·licita la petició d'aliment en els polls, es va constatar que la presència d'una taca vermella en un bec allargat, prim i orientat cap avall provoca una resposta més vigorosa que els trets reals d'un adult natural. COMPROVA-HO 12 Per quina raó un model artificial d'ou més gran i amb més contrast desencadena abans la conducta de recuperació que un ou natural? Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 10 2.

Organització seqüencial de la conducta La conducta dirigida a objectius no s'emet de manera inconnexa, sinó que segueix una progressió seqüencial estructurada en dos grans blocs funcionals: Conducta apetitiva: conjunt d'accions inicials de cerca que acosten l'individu a l'estímul desencadenant. És més flexible i menys estereotipada. Es subdivideix en: Cerca general: moviments exploratoris no orientats a un punt espacial precís (per exemple, arribar al supermercat buscant menjar). Cerca focalitzada: conductes dirigides a una ubicació espacial concreta (per exemple, situar-se exactament al passadís de la pasta).

Conducta consumatòria: fase final de consum o resposta biològica directa (manipulació i ingesta de l'aliment) un cop l'estímul està a l'abast. És altament estereotipada i específica d'espècie.

Fase seqüencial Grau d'estereotípia Funció adaptativa Exemple quotidià Conducta apetitiva (Cerca general) Baixa Localització del context potencial de l'estímul Entrar al supermercat sense rumb fix Conducta apetitiva (Cerca focalitzada) Intermèdia Aproximació espacial específica cap a la font Anar al passadís de la pasta Conducta consumatòria (Manipulació) Alta Acció directa que culmina la seqüència biològica Cuinar i ingerir el plat de pasta COMPROVA-HO 13 Dins de la seqüència de cerca de recursos, com classifiquem l'acció d'apropar-se a una estanteria concreta? 3. Estimulació repetida: habituació i sensibilització Davant la repetició d'un estímul, la resposta no es manté idèntica.

Aquesta plasticitat representa la forma més primària d'ajust sense dependència d'associacions complexes: Habituació: reducció o progressiva pèrdua de la magnitud d'una resposta el·licitada davant la presentació successiva i persistent d'un estímul innocu o irrellevant. Permet filtrar esdeveniments ambientals no amenaçadors. Sensibilització: increment en la magnitud o reactivitat de la resposta davant la reiteració d'un estímul, habitualment provocat per estímuls intensos o per un estat d'activació interna previ. En models de laboratori amb rosegadors, l'exposició continuada a un so moderat de 60 dB produeix habituació ràpida de la resposta motora.

En canvi, si aquest mateix to s'administra amb una intensitat elevada de 80 dB, el to repetit indueix sensibilització, incrementant progressivament la magnitud del salt defensiu. Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 11 ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre l'habituació amb fallades motores o sensorials. L'adaptació sensorial és un esgotament perifèric del receptor sensorial (per exemple, quedar-se enlluernat). La fatiga és una fallada del múscul efector per ús repetit. L'habituació és un fenomen central del sistema nerviós: ni els receptors han perdut sensibilitat ni els músculs estan esgotats.

Criteri diagnòstic Habituació Adaptació sensorial Fatiga muscular Localització fisiològica Sistema Nerviós Central (SNC) Òrgan receptor perifèric Múscul efector Especificitat d'estímul Sí (canvi d'estímul recupera la resposta) Sí (lligada al receptor específic) No (el múscul fatigat no respon a cap estímul) Especificitat de resposta Sí (altres reflexos funcionen) No (anul·la qualsevol resposta dependent del sentit) Sí (altres grups musculars estan intactes) COMPROVA-HO 14 Si un corredor cansa les cames fent sentadilles i després no pot córrer, per què parlem de fatiga i no d'habituació? 4.

Teoria del procés dual de Groves i Thompson (1970) La Teoria del Procés Dual estableix que l'habituació i la sensibilització no són etapes d'un únic mecanisme, sinó processos neuronals subjacents independents que transcorren en paral·lel. El comportament final observat reflectirà sempre la suma neta d'ambdós sistemes en competició. Esquema neurofisiològic del sistema E-R i del sistema d'estat. Sistema E-R (Estímul-Resposta): constitueix l'arc reflex directe que enllaça els receptors amb els efectors mitjançant la via més curta. S'activa automàticament amb cada presentació de l'estímul i és el responsable directe de l'habituació.

Sistema d'estat: circuit polisinàptic central (via més llarga) que determina el to general o nivell d'alerta (arousal) de l'organisme. No s'activa amb qualsevol estímul, sinó només davant esdeveniments intensos, neurovegetatius o pertorbacions emocionals. És el responsable de la sensibilització. Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 12 Aquest equilibri s'il·lustra en l'impacte de les campanyes visuals antitabac. En adolescents no habituats als missatges sanitaris es genera una progressiva habituació (descens de l'impacte emocional en exposicions repetides).

Per contra, en persones fumadores privades de tabac durant dotze hores, l'estat intern d'urgència o síndrome d'abstinència bloqueja l'activació amigdalar reflexa habitual cap a les imatges sanitàries, mentre que subjectes que han fumat fa només una hora continuen activant l'amígdala amb una resposta emocional més preservada. COMPROVA-HO 15 Segons Groves i Thompson, pot existir sensibilització interna encara que la resposta conductual final sembli estar disminuint? 5.

Propietats i curs temporal dels fenòmens d'estimulació Els efectes de l'estimulació repetida presenten una dinàmica temporal i una selectivitat clarament regulades: Curs temporal i recuperació espontània L'habituació a curt termini es produeix quan els estímuls es presenten de manera freqüent (per exemple, una alarma cada 3 segons). Tanmateix, si s'interromp l'estimulació durant un període de descans, la resposta reapareix amb la seva força inicial en tornar a presentar l'estímul. Aquesta restauració de la resposta s'anomena recuperació espontània.

En contrast, l'habituació a llarg termini s'instaura després d'una exposició sostinguda i dilatada en el temps, sent molt més persistent i resistent a la reaparició per inactivitat. Especificitat de l'estímul i l'efecte Coolidge Mentre que la sensibilització és relativament inespecífica (un estat d'alerta fa que l'organisme reaccioni davant gairebé qualsevol so sobtat), l'habituació és altament específica de l'estímul. Si hom s'habitua a una galeta dolça de xocolata blanca, manté la sacietat cap a sabors similars (xocolata negra), però acceptarà immediatament un estímul gustatiu distint com una fruita.

En l'àmbit de la conducta sexual reproductiva animal, aquest principi es manifesta en l'efecte Coolidge: un mascle que ha copulat repetidament amb una mateixa femella experimenta un decrement progressiu de la resposta sexual (habituació); tanmateix, la simple introducció d'una nova femella al recinte restaura immediatament la motivació i conducta copulatòria plena, evidenciant que l'habituació estava lligada a la identitat de l'estímul i no a un esgotament fisiològic general. Deshabituació La deshabituació és la recuperació temporal d'una resposta prèviament habituada provocada per la introducció d'un canvi en l'estímul o per l'aparició sobtada d'un esdeveniment estrany o més intens.

Per exemple, si una persona que viu al costat d'una via de tren ja s'ha habituat al so recurrent del trànsit ferroviari, el pas sobtat d'un comboi considerablement més sorollós farà reaparèixer l'atenció i la reacció defensiva de sobresalt que ja s'havia extingit. Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 13 PROCÉS Seqüència temporal de la conducta davant l'estimulació repetida IDEES CLAU Els reflexos i les Pautes d'Acció Modal (PAMs) són conductes el·licitades innates desencadenades per estímuls específics. Els estímuls supranormals presenten trets exagerats capaços de desencadenar PAMs amb major intensitat que els estímuls naturals.

L'habituació i la sensibilització són canvis conductuals pre-associatius centrals que tenen lloc al Sistema Nerviós Central, a diferència de l'adaptació sensorial i la fatiga muscular. La Teoria del Procés Dual de Groves i Thompson (1970) proposa dos mecanismes paral·lels: el sistema E-R (habituació) i el sistema d'estat (sensibilització). L'habituació és específica de l'estímul, tal com demostra l'efecte Coolidge en la reactivació de la conducta sexual davant nous congèneres. La deshabituació permet la recuperació d'una resposta habituada mitjançant un canvi sobtat d'intensitat o d'estímul. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

Com es pot demostrar experimentalment que la disminució d'una resposta a un to repetit és habituació i no pas fatiga muscular? 17. Quina diferència funcional existeix entre el sistema E-R i el sistema d'estat a la Teoria del Procés Dual? 18. Què succeeix durant la recuperació espontània en un protocol d'habituació a curt termini?

Cerca general Exploració ambiental sense localització espacial precisa 1 Cerca focalitzada Aproximació directa a la font o estímul senyal 2 Acció consumatòria Pauta d'acció estereotipada de manipulació o consum 3 Estimulació reiterada Activació simultània del sistema E-R i sistema d'estat 4 Ajust conductual final Resultat net entre habituació o sensibilització 5 Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin mecanisme és el responsable directe de l'habituació segons la teoria de Groves i Thompson? 20. Què demostra experimentalment l'efecte Coolidge en relació a l'estimulació repetida? 21.

Quina característica defineix de forma inequívoca un estímul supranormal? 22. Com s'anomena la reaparició d'una resposta habituada en alterar la intensitat de l'estímul original? 3 Tema 3 — Fonaments del condicionament clàssic excitatori EN ACABAR SABRÀS Identificar els cinc components canònics del paradigma de Pavlov (EN, EI, RI, EC i RC). Distingir els procediments temporals de condicionament (demorat, petjada, simultani i retroactiu) i avaluar-ne l'eficàcia relativa. Comprendre el concepte de pseudo-condicionament i la necessitat dels grups de control metodològics.

Analitzar els paradigmes experimentals d'estudi de la resposta condicionada, com la supressió condicionada de palanca o l'aversió al sabor.

L'òrgan sensorial perifèric a) L'efector muscular b) El sistema d'estat c) El sistema E-R d) La fatiga muscular general a) L'acció d'un estímul supranormal b) L'especificitat d'estímul en l'habituació c) L'adaptació sensorial perifèrica d) Genera una resposta menor que el natural a) Sobrepassa en efectivitat l'estímul biològic natural b) Té lloc exclusivament en humans c) Activa exclusivament el sistema muscular d) Adaptació sensorial a) Sensibilització inespecífica b) Deshabituació c) Recuperació espontània d) Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 15 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Si salivar davant del menjar és un reflex innat involuntari, per què un gos o una persona pot acabar fabricant saliva simplement en sentir un soroll determinat?

A diferència dels canvis conductuals per estimulació repetida d'un sol estímul (com l'habituació o la sensibilització; vegeu «Tema 2 — Conducta el·licitada i estimulació repetida»), la majoria dels nostres aprenentatges quotidians es basen en relacions de causa-efecte. El condicionament clàssic constitueix la forma més simple d'aprendre relacions predictives entre estímuls de l'entorn per anticipar esdeveniments rellevants. ESQUEMA Estructura del condicionament clàssic excitatori 1. El paradigma pavlovià i els seus elements canònics Dins del condicionament clàssic excitatori, un organisme aprèn que un determinat esdeveniment assenyala de manera fiable l'arribada imminent d'un altre.

Aquest aprenentatge permet transformar un estímul inicialment irrellevant en un senyal biològic de gran valor adaptatiu. DEFINICIÓ El condicionament clàssic excitatori és el procés associatiu mitjançant el qual un estímul inicialment neutre adquireix la capacitat d'el·licitar una resposta nova gràcies al seu aparellament predictiu amb un estímul biològicament significatiu. En el model clàssic descrit originàriament per Ivan Pavlov, intervenen cinc components essencials: Estímul Neutre (EN): element ambiental que abans de l'entrenament no desencadena la resposta objectiu, sinó només una resposta d'orientació o aproximació (per exemple, el so d'una campana).

Elements canònics EN, EI, RI, EC i RC Paràmetres temporals Intervals IEA i EC-EI Procediments d'aparellament Demorat, petjada, simultani i retroactiu Controls metodològics Grup control, aleatori i desaparellat Paradigmes empírics Por, supressió, reflexos i automoldeament Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 16 Estímul Incondicionat (EI): estímul que posseeix eficàcia biològica innata i activa de manera automàtica una reacció fisiològica no apresa (com el menjar o un tros de carn). Resposta Incondicionada (RI): reacció innata, reflexa i no apresa provocada de forma directa per l'EI (com la salivació davant l'aliment).

Estímul Condicionat (EC): l'antic EN que, després d'associar-se reiteradament amb l'EI, adquireix força biològica i capacitat predictiva (la campana ja associada). Resposta Condicionada (RC): manifestació conductual apresa que s'emet exclusivament davant la presència de l'EC (la salivació provocada pel so). Perquè l'associació s'estableixi de manera sòlida intervenen dos factors fonamentals: la contingència (la probabilitat que l'EI aparegui sempre que es presenta l'EC) i la contigüitat temporal (la proximitat cronològica immediata entre la presentació de tots dos estímuls).

COMPROVA-HO 24 Quina diferència principal existeix entre la Resposta Incondicionada (RI) i la Resposta Condicionada (RC) si totes dues impliquen la mateixa acció fisiològica (com salivar)? 2. Paràmetres temporals i procediments d'aparellament L'estructura temporal dels estímuls determina directament la força i rapidesa de l'aprenentatge. Cada episodi d'aparellament de l'EC amb l'EI rep el nom d'assaig de condicionament. El lapse que transcorre entre un assaig i el següent s'anomena interval entre assajos (IEA), el qual ha de ser relativament llarg per optimitzar l'adquisició.

Per contra, el temps transcorregut entre l'inici de l'EC i l'inici de l'EI dins d'un mateix assaig és l'interval entre estímuls (o interval EC-EI). Diagrama dels procediments temporals de presentació d'estímuls en el condicionament clàssic.

Segons la distribució temporal de l'EC i de l'EI, es distingeixen quatre procediments bàsics: Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 17 Més enllà de la simple contigüitat física, la hipòtesi de la codificació temporal postula que els subjectes no es limiten a aprendre que dos estímuls estan connectats, sinó que aprenen el lapse cronològic exacte que separa l'EC de l'EI (per exemple, modulant la resposta segons si l'interval és de 30 o de 90 segons). ERROR FREQÜENT Un error habitual en els exàmens és confondre l'interval entre assajos (IEA) amb l'interval entre estímuls (EC-EI).

L'interval EC-EI transcorre dins de cada assaig (des de l'inici de l'EC fins a l'EI) i sol durar pocs segons; l'IEA és el temps de descans entre dos assajos diferents i ha de ser substancialment més llarg (sovint minuts) per garantir un condicionament eficient. COMPROVA-HO 25 Per què el condicionament simultani produeix generalment menys resposta condicionada que el demorat curt malgrat tenir la màxima contigüitat temporal? 3. Mesura de la resposta i procediments de control Per avaluar empíricament si l'aprenentatge s'ha consolidat, s'utilitzen els assajos de prova.

En aquests assajos aïllats es presenta l'EC en solitari (sense l'EI) i es monitoritzen indicadors quantitatius concrets: Magnitud: intensitat o volum de la resposta emesa (com les gotes de saliva recollides). Latència: rapidesa amb què s'inicia la RC des de l'aparició de l'EC. Freqüència: percentatge d'assajos en què l'EC aconsegueix desencadenar amb èxit la RC. Mentre que en els procediments demorat i de petjada la RC pot observar-se abans de l'arribada de l'EI sense necessitat estricta d'un assaig de prova, en el procediment simultani i en el retroactiu l'assaig de prova resulta indispensable per separar la RC de la resposta incondicionada.

Condicionament demorat: l'EC comença abans que l'EI i es manté actiu, com a mínim, fins que l'EI fa acte de presència. Pot ser de demor curta (l'EI apareix pocs segons després de l'inici de l'EC) o de demor llarga (l'interval entre l'inici de l'EC i l'arribada de l'EI és significativament superior). El condicionament demorat curt és el procediment més eficaç per instaurar una RC forta. 1 Condicionament de petjada: l'EC s'inicia i s'apaga abans que aparegui l'EI. El període buit de separació física entre el cessament de l'EC i l'inici de l'EI es coneix com a interval de petjada. L'organisme ha de mantenir un rastre o memòria de l'estímul previ.

2 Condicionament simultani: l'EC i l'EI es presenten exactament al mateix temps i comparteixen la mateixa durada. Tot i existir una contigüitat perfecta, la seva capacitat predictiva és molt baixa perquè l'EC no anticipa l'EI. 3 Condicionament cap enrere (o retroactiu): l'EI s'administra en primer lloc i, un cop ha finalitzat (o durant la seva emissió), es presenta l'EC. Aquest mètode és habitualment ineficaç com a procediment excitatori o fins i tot pot dotar l'estímul de propietats inhibitòries (vegeu «Tema 4 — Condicionament clàssic inhibitori»).

4 Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 18 L'aparició d'una resposta davant l'EC durant la prova no demostra per si sola que s'hagi produït un veritable condicionament associatiu. Cal descartar fenòmens com el pseudo-condicionament: DEFINICIÓ El pseudo-condicionament consisteix en l'aparició de respostes similars a la RC provocades per la mera exposició repetida i sensibilitzadora a l'EI, sense que s'hagi format cap associació genuïna entre l'EC i l'EI. Esquema dels dissenys de control per descartar efectes de pseudo-condicionament.

Per distingir l'aprenentatge associatiu real dels efectes de sensibilització s'empren diversos dissenys de control: Procediment de control Estructura de presentació Objectiu metodològic Grup control Només s'exposa als subjectes a l'EC sense presència de cap EI. Mesurar la línia base de reactivitat de l'estímul per si sol. Control aleatori L'EC i l'EI es presenten de manera irregular i imprevisible a l'atzar. Mantenir la mateixa quantitat d'estímuls eliminant la contingència o dependència temporal. Control desaparellat explícit L'EC i l'EI es presenten amb una separació temporal àmplia per impedir cap associació.

Garantir que l'organisme rebi ambdós estímuls sense permetre la seva vinculació associativa. COMPROVA-HO 26 Com permet el grup de control desaparellat explícit verificar que una resposta observada no és fruit del pseudo-condicionament? Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 19 4.

Paradigmes clàssics d'investigació experimental i clínica El condicionament clàssic excitatori ha estat verificat a través de nombrosos models d'estudi de laboratori tant en humans com en animals: Condicionament de la por i fòbies: en el famós estudi de Watson i Rayner (1920), es va demostrar l'adquisició de reaccions emocionals associant un estímul neutre (una rata blanca) amb un estímul incondicionat aversiu (un soroll fort i sobtat provocat per un cop metàl·lic). La reacció innata d'angoixa i plor (RI) es va transferir a la visió de la rata blanca (esdevinguda EC), la qual provocava una resposta condicionada de por (RC) fins i tot en absència del so.

Supressió condicionada de la resposta (palanca): s'entrena prèviament rates de laboratori a prémer una palanca per rebre petites dosis de menjar regularment. Durant la fase de condicionament de la por, es presenta un EC (com una llum o to) durant 1 o 2 minuts, seguit d'una breu descàrrega elèctrica com a EI, mantenint un interval entre assajos de 15 a 30 minuts. Quan l'aprenentatge s'estableix, l'aparició de l'EC indueix una resposta de congelació o por condicionada que fa que l'animal deixi sobtadament de prémer la palanca. Condicionament del reflex d'ensurt: un estímul prèviament neutre passa a potenciar o provocar directament una reacció reflexa defensiva involuntària.

Condicionament del reflex palpebral: estudiat experimentalment per investigadors com Ivkovich, Collins, Eckerman, Krasnegor i Stanton (1999), avalua el parpelleig automàtic davant d'un EC (to acústic) que precedeix una bufada d'aire corneal (EI). Aquests estudis comparen condicions temporals (com IEA de 12 segons davant intervals desaparellats de 4 a 8 segons). Automoldeament (o seguiment de senyals): procediment documentat en coloms per investigadors com Brown i Jenkins, en el qual els animals aprenen a picotejar i aproximar-se físicament a una tecla lluminosa (EC) que prediu l'entrega automàtica de gra (EI), sense que el picoteig sigui un requisit per obtenir l'aliment.

Aversió condicionada al sabor: model ràpid d'aprenentatge en què un animal ingereix un líquid de gust nou (per exemple, aigua amb gust dolç) que posteriorment s'aparella amb un fàrmac o substància química que provoca malestar o nàusees. Posteriorment, el subjecte rebutja activament el sabor associat a l'estat d'intoxicació. Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 20 IDEES CLAU El condicionament clàssic excitatori permet als organismes anticipar esdeveniments ambientals rellevants mitjançant la relació predictiva entre un estímul condicionat (EC) i un estímul incondicionat (EI).

Els paràmetres temporals crítics són l'interval entre assajos (temps de descans entre repeticions) i l'interval EC-EI (temps intern de l'assaig). El condicionament demorat curt és el procediment habitualment més eficaç per establir una resposta condicionada sòlida. Els assajos de prova avaluen l'eficàcia de l'aprenentatge mesurant la latència, magnitud i freqüència de la resposta en presentar l'EC en solitari. El pseudo-condicionament produeix falses respostes condicionades degudes a la sensibilització per l'EI, fet que obliga a utilitzar controls metodològics com el control desaparellat explícit. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

En què es diferencia el procediment de petjada del procediment demorat? 28. Quin paper tenen els controls desaparellats explícits en els experiments de condicionament clàssic? 29. Què mesura la supressió condicionada de palanca en els experiments de por amb rosegadors? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin és l'arranjament temporal generalment més eficaç per instaurar el condicionament clàssic excitatori? 31. Com s'anomena la resposta similar a la RC que sorgeix només per exposició repetida a l'EI? 32. Què caracteritza el control desaparellat explícit en la recerca del condicionament?

Condicionament simultani a) Condicionament demorat curt b) Condicionament cap enrere c) Condicionament de petjada llarg d) Resposta d'orientació a) Inhibició latent b) Pseudo-condicionament c) Habituació simple d) Administració aleatòria d'ambdós estímuls a) Presentació única d'estímul neutre b) Aparició simultània d'EC i EI c) EC i EI separats àmpliament d) Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 21 33. En el clàssic experiment de Watson i Rayner (1920), quin element feia la funció d'EC? 4 Tema 4 — Condicionament clàssic inhibitori EN ACABAR SABRÀS Definir el condicionament clàssic inhibitori i el paper de l'estímul condicionat com a senyal de seguretat.

Calcular el coeficient de contingència comparant probabilitats condicionades en taules 2x2. Distingir entre els mètodes d'adquisició estàndard de Pavlov i el de contingència negativa. Interpretar els resultats de la prova de sumació i de la prova del retard en l'adquisició. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Com sabem que no reaccionar davant d'un estímul és fruit d'haver après que no passarà res dolent, i no pas un simple oblit o distracció? El condicionament clàssic no només serveix per anticipar quan passarà un esdeveniment important, sinó també per predir quan no tindrà lloc.

Mentre que en el condicionament excitatori un estímul adquireix la capacitat de predir l'aparició d'un reforç o conseqüència (vegeu «Tema 3 — Fonaments del condicionament clàssic excitatori»), els organismes també aprenen activament sobre la seguretat i l'omissió d'esdeveniments biològicament rellevants.

La palanca de menjar a) El cop metàl·lic sobtat b) La rata blanca c) El plor infantil d) Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 22 ESQUEMA Estructura del Condicionament Clàssic Inhibitori Concepte de Condicionament Clàssic Inhibitori (CCI) El condicionament clàssic inhibitori és un procés d'aprenentatge en el qual un estímul prèviament neutre passa a senyalar l'absència o la no-aparició d'un estímul incondicionat (EI) que hom esperava rebre. Aquest estímul s'anomena estímul condicionat inhibitori ( ).

Un punt fonamental és que per desenvolupar inhibició cal disposar d'un context excitatori previ: la no- aparició de l'EI només aporta informació si hi havia una expectativa real que es produís. Quan l'EI és aversiu (com una descàrrega o un perill), l' funciona com un senyal de seguretat, ja que redueix els estats emocionals de por o ansietat.

Condicionament Clàssic Inhibitori Aprenentatge sobre l'omissió de l'EI Procediments d'Adquisició Com s'instaura la inhibició Procediment de Pavlov Assajos A+ barrejats amb assajos AX- Contingència Negativa Reducció probabilística de l'EI Mètodes de Mesura Avaluació empírica de l'aprenentatge Sistemes Bidireccionals Canvi de direcció respecte a la base Proves Indirectes Per a respostes no bidireccionals Prova de Sumació Atenuació de la resposta a l'EC+ Prova del Retard Dificultat per convertir-se en excitador EC EC Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 23 EXEMPLE Un semàfor en vermell sol actuar com a senyal excitatori de perill o trànsit, provocant la resposta d'aturar el vehicle.

Ara bé, si al costat del semàfor hi ha un agent de policia donant pas de manera explícita, la seva presència es converteix en un : senyala que el perill potencial associat al vermell no es produirà en aquella situació concreta. Procediments d'Adquisició de la Inhibició Existeixen dues aproximacions principals per establir un estímul com a inhibitori segons la relació temporal i probabilística entre els estímuls: 1. Procediment Estàndard de Pavlov (A+ / AX-) Ivan Pavlov va descriure un mètode que combina dos tipus d'assajos barrejats aleatòriament durant la sessió d'entrenament: Assajos excitatoris ( ): Es presenta un estímul condicionat ( , anomenat A) seguit immediatament per l'EI.

L'organisme aprèn que A prediu l'EI. Assajos inhibitoris ( ): Es presenta l'estímul A juntament amb un estímul nou (X, que esdevindrà l' ) formant un compost, però en aquesta ocasió no s'administra l'EI. Com a resultat, X adquireix propietats inhibitòries: informa el subjecte que, tot i haver-hi el senyal de perill A, l'aparició conjunta amb X garanteix l'omissió de l'EI. Esquema del procediment d'adquisició de la inhibició de Pavlov amb assajos A+ i AX-. 2. Procediment de Contingència Negativa A diferència del disseny pavlovià on l'omissió de l'EI en presència de l' és absoluta (100 % de les vegades), en la vida quotidiana les relacions són sovint probabilístiques.

En aquest disseny, l'EI pot aparèixer de tant en tant de forma periòdica en absència de l' , però cada vegada que l' apareix, la probabilitat de rebre l'EI disminueix substancialment o s'anul·la completament. Diagrama de la contingència negativa on l'EC- redueix la probabilitat de l'EI. EC A+ EC+ AX EC EC EC EC Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 24 COMPROVA-HO 35 Quina és la diferència central en la presentació de l'EI entre el procediment estàndard de Pavlov (A+/AX-) i el de contingència negativa?

Principi de Contingència i Càlcul Probabilístic La capacitat d'un estímul per convertir-se en excitatori o inhibitori depèn de la seva relació predictiva amb l'EI, expressada matemàticament mitjançant el principi de contingència. Aquest principi es formalitza comparant dues probabilitats condicionades: On és la probabilitat que es presenti l'EI quan l'EC és present, i és la probabilitat que aparegui l'EI en absència de l'EC.

Per calcular aquestes probabilitats s'utilitza una taula de contingència que recull les freqüències observades en els diferents períodes de temps de l'experiment: Aparició de l'EI Absència de l'EI (no-EI) Presència de l'EC a b Absència de l'EC (no-EC) c d A partir d'aquestes freqüències, les probabilitats condicionades es defineixen com: Segons el valor i signe resultant de la resta, s'obtenen tres tipus de relació: Signe Relació probabilística Tipus d'aprenentatge Interpretació Positiu (+) Condicionament excitatori L'EC prediu l'aparició de l'EI Zero (=) Absència de relació L'EC no aporta informació predictiva sobre l'EI Negatiu ( ) Condicionament inhibitori L'EC prediu la no-aparició (omissió) de l'EI EXEMPLE Imaginem un pronosticador que avisa de la pluja (EC) i la pluja real (EI).

Si plou tant si avisa com si no avisa ( ), la contingència és zero i no hi ha aprenentatge. Si la pluja només té lloc quan aquesta persona no l'ha anunciat ( ), l'avís adquireix valor inhibitori de la pluja. Conting ncia = e ˋ p(EI/EC) p(EI/no-EC) p(EI/EC) p(EI/no-EC) 2 × 2 p(EI/EC) = i p(EI/no-EC) = a + b a c + d c p(EI/EC) > p(EI/no-EC) p(EI/EC) = p(EI/no-EC) p(EI/EC) < p(EI/no-EC) p(EI/EC) = p(EI/no-EC) p(EI/EC) < p(EI/no-EC) Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 25 COMPROVA-HO 36 Què passa amb el valor predictiu d'un estímul si en un experiment la probabilitat de descàrrega és de 0,40 quan sona un to i de 0,40 quan no sona?

Problemes de Mesura de la Inhibició Condicionada Mesurar la resposta condicionada inhibitòria planteja un repte metodològic important: com podem mesurar l'omissió d'una conducta que ja té un nivell basal proper a zero? Sistemes de Resposta Bidireccionals Quan la variable depenent té una línia de base intermèdia i pot variar lliurement en dues direccions oposades respecte a un punt neutre, parlem d'un sistema de respostes bidireccionals: Moviment: apropar-se versus allunyar-se o immobilitzar-se. Fisiologia: acceleració de la freqüència cardíaca versus desacceleració cardíaca. Temperatura: augment de temperatura versus disminució.

En aquests casos, l'estímul excitatori desplaça la resposta en un sentit (p. ex., immobilitzar-se per por) i l'inhibitori la desplaça en el sentit contrari (moure's activament o relaxar-se). ERROR FREQÜENT Confondre una resposta nul·la amb inhibició condicionada. Si un animal no respon davant d'un to, no vol dir necessàriament que el to sigui inhibitori ( ); podria ser simplement un estímul neutre o desatès. En sistemes que no són bidireccionals (com la salivació o el parpelleig, on no es pot tenir una taxa inferior a zero), cal aplicar obligatòriament proves indirectes.

Proves Indirectes per Demostrar la Inhibició Per confirmar que un estímul és veritablement inhibitori i no pas neutre, s'utilitzen dues proves clàssiques de laboratori: la prova de sumació i la prova del retard. 1. Prova de Sumació (o de l'Estímul Compost) La prova de sumació consisteix a presentar l'estímul que suposadament és inhibitori ( ) de manera simultània amb un estímul condicionat excitatori conegut ( ). Si l'estímul té propietats inhibitòries genuïnes, reduirà o frenarà la magnitud de la resposta condicionada que l' provocaria per si sol. Aquesta prova va quedar demostrada experimentalment en el treball clàssic de Cole et al.

(1997) amb rates en caixes d'operant amb ingesta ininterrompuda de beguda: EC EC EC+ EC+ Fase d'entrenament excitatori i inhibitori: S'entrena un estímul llum com a excitatori ( , seguit de descàrrega) i un compost de llum i so 1 com a inhibitori ( , sense descàrrega). La rata aprèn que en presència de A ha d'aturar la conducta de beure per por, mentre que en el compost AX beu tranquil·lament. També s'entrena un segon estímul auditiu (so 2) com a excitatori ( ). 1 A+ AX B+ Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 26 Gràfica de l'experiment de Cole et al. (1997) sobre la prova de sumació.

En humans, la prova de sumació s'observa clarament en els trastorns relacionats amb l'ansietat: davant d'una situació generadora d'ansietat ( ), la companyia d'una persona de confiança que actua com a senyal de seguretat ( ) atenua significativament la simptomatologia ansiosa. 2. Prova del Retard en l'Adquisició La prova del retard en l'adquisició es basa en el principi lògic següent: si un estímul ha adquirit propietats inhibitòries (aprenentatge que senyala «no-EI»), costarà molt més convertir-lo posteriorment en un estímul excitatori («sí-EI») que no pas ensinistrar un estímul totalment nou.

El procediment compara la velocitat d'adquisició entre estímuls: S'agafa l'estímul prèviament convertit en inhibitori (X) i un estímul control neutre (Y). Tots dos s'aparellen directament amb l'EI en una sèrie d'assajos ( vs. ). Resultat: El subjecte triga significativament més assajos a aprendre la nova relació de perill amb X que amb Y, a causa de la resistència creada per la seva càrrega inhibitòria prèvia. COMPROVA-HO 37 Per què cal combinar tant la prova de sumació com la del retard per demostrar de manera concloent que un estímul és inhibitori?

Fase de prova: Es presenten assajos de prova sense reforç per mesurar el temps que tarda la rata a beure: Davant d'A sol o B sol: l'animal presenta una forta supressió de la conducta (triga molt a beure per por). Davant del compost AX: el so 1 actua com a inhibidor i l'animal beu ràpidament. Davant del compost BX: el so 1 ( entrenat amb A) és capaç de frenar també la por provocada pel nou estímul excitatori B. Això constitueix la demostració empírica de la generalització de la inhibició condicionada. Davant del compost BY (on Y és un so nou no inhibitori): no s'inhibeix la por, i l'animal manté la supressió de la beguda com amb B sol.

2 EC EC+ EC X desc rrega a ˋ Y desc rrega a ˋ Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 27 IDEES CLAU El condicionament clàssic inhibitori és un aprenentatge actiu sobre l'omissió de l'estímul incondicionat en un context on s'espera la seva aparició. En el mètode de Pavlov (A+/AX-) l'omissió de l'EI en presència del compost AX és del 100 %, mentre que en la contingència negativa es tracta d'una relació probabilística. La contingència es calcula restant la probabilitat de l'EI en absència de l'EC a la probabilitat de l'EI en la seva presència: p(EI/EC) - p(EI/no-EC).

Una contingència negativa indica que l'EC és un predictor de la no-aparició de l'EI, convertint- se en un senyal de seguretat en contextos aversius. La prova de sumació demostra la inhibició quan l'estímul compost (excitador + inhibidor) produeix una resposta condicionada menor que l'excitador en solitari. La prova del retard certifica la inhibició perquè un estímul prèviament inhibitori triga més temps a condicionar-se de forma excitatòria que un estímul neutre. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quina condició és indispensable per poder desenvolupar un condicionament inhibitori respecte al context? 39. Com reflecteix l'experiment de Cole et al.

(1997) la generalització de la inhibició condicionada? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Què senyala l'estímul condicionat inhibitori (EC-) en un procediment aversiu? 41. Quin resultat indica que un estímul és inhibitori segons la fórmula de contingència? 42. En què consisteix la prova de sumació per avaluar la inhibició? 43. Què demostra la prova del retard en l'adquisició?

La manca d'atenció a) L'augment del perill b) Una resposta incondicionada c) Un senyal de seguretat d) p(EI/EC) > p(EI/no-EC) a) p(EI/EC) + p(EI/no-EC) = 1 b) p(EI/EC) < p(EI/no-EC) c) p(EI/EC) = p(EI/no-EC) d) Mesurar només la línia base a) Associar dos estímuls neutres b) Presentar l'EC- amb un EC+ c) Retardar la presentació de l'EI d) L'extinció completa del reflex a) La pèrdua irreversible de memòria b) Un EC- triga més a ser excitador c) Un aprenentatge més ràpid d) Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 28 5 Tema 5 — Mecanismes i factors moduladors de l'efectivitat EN ACABAR SABRÀS Distingir els efectes de la intensitat, la novetat i la pertinença ecològica en el condicionament.

Diferenciar proceduralment el condicionament de segon ordre del precondicionament sensorial. Contrastar l'aombrament perceptiu amb l'efecte de bloqueig associatiu de Kamin. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Si menges un aliment desconegut en un restaurant sorollós i et sents malament hores després, a quin estímul agafaràs aversió? L'èxit d'un procediment de condicionament no depèn únicament de la simple contigüitat temporal entre estímuls. Diversos paràmetres determinen la rapidesa i la magnitud amb què s'adquireix una resposta condicionada: la naturalesa física i biològica dels elements, la seva història prèvia de presentació i les interaccions que sorgeixen quan s'agrupen estímuls compostos.

ESQUEMA Factors moduladors del condicionament clàssic Respostes inicials i plasticitat dels estímuls Abans de començar una fase d'aprenentatge és imprescindible establir la línia base mitjançant una avaluació rigorosa de les respostes prèvies.

Un element ambiental no posseeix una etiqueta fixa e immutable: un mateix estímul pot actuar com a estímul condicionat (EC) o com a estímul incondicionat Característiques dels estímuls Propietats intrínseques de l'EC i l'EI Intensitat i saliència Força física, necessitats biològiques i context Novetat i preexposició Inhibició latent i preexposició a l'EI Pertinença EC-EI Predisposició selectiva de Garcia i Koelling Interacció entre estímuls Relacions compostes i associacions indirectes Ordre superior Condicionament segon ordre i sensorial Competència de senyals Aombrament i bloqueig de Kamin Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 29 (EI) en funció de l'organisme i del context experimental.

Si un subjecte ja ha establert una associació prèvia amb un estímul, aquest deixa de ser completament neutre. Per exemple, un aliment administrat a uns rosegadors pot funcionar com un estímul neutre que passa a ser condicionat si genera aversió per malestar gàstric posterior, mentre que el mateix aliment serveix directament d'EI motivacional en una tasca de laberint. De manera equivalent, un objecte com un aneguet de goma pot generar relaxació inicial o evocar respostes automàtiques intenses en funció de les experiències infantils o afectives de la persona. COMPROVA-HO 45 Per què cal mesurar la resposta davant d'un estímul abans d'iniciar l'entrenament associatiu?

Intensitat física, saliència i rellevància ecològica La força del condicionament està directament lligada a la intensitat física dels estímuls manipulats. Tant si s'incrementa la magnitud de l'EC com la de l'EI, la resposta condicionada (RC) resultant és més intensa i s'adquireix en menys assajos. La saliència d'un estímul reflecteix com de perceptible i significatiu resulta per a l'organisme. Es pot modular a través de tres vies complementàries: Intensitat física directa: senyals sensorials més potents, com ara un so més fort o una llum més brillant, capten l'atenció amb més facilitat.

Estat de necessitat biològica: un organisme privat de nutrients durant dies respondrà amb molta més intensitat a senyals relacionats amb el menjar que un individu saciat. Validesa ecològica: estímuls que guarden similitud amb elements naturals de l'hàbitat de l'espècie produeixen un impacte conductual superior al d'estímuls artificials arbitraris. Novetat de l'estímul: els efectes de preexposició La familiaritat prèvia amb els estímuls retarda el condicionament posterior. L'exposició aïllada i repetida a un estímul abans de l'aparellament en redueix dràsticament l'eficàcia conductual. Esquema de l'efecte de preexposició en l'adquisició de la resposta condicionada.

La preexposició produeix dos fenòmens paral·lels segons l'estímul afectat: Apunts d'Aprenentatge i Condicionament: Teoria i Models 30 L'efecte de preexposició a l'EC o inhibició latent consisteix en el retard en l'adquisició de la RC quan l'estímul condicionat s'ha presentat reiteradament sense cap conseqüència prèvia. Efecte de preexposició a l'EI: la presentació aïllada prèvia de l'EI dificulta que aquest s'associï a un nou EC posterior. Mentre que la intensitat afecta tant la taxa d'aprenentatge com la magnitud final de la resposta, la familiaritat alenteix el temps necessari per aprendre sense reduir necessàriament el sostre asimptòtic de la resposta.

Aquest retard s'explica per dues hipòtesis teòriques: la interferència associativa (la preexposició redueix la capacitat de l'estímul d'entrar en noves relacions) i la interferència de memòria (el record de la fase preexposada competeix amb el record de la fase de condicionament). COMPROVA-HO 46 En què es distingeix l'impacte de la intensitat del de la novetat en el condicionament? Rellevància o pertinença EC-EI No qualsevol estímul pot associar-se amb la mateixa facilitat a qualsevol reforçador. L'experiment clàssic de Garcia i Koelling (1966) va demostrar l'existència d'una predisposició selectiva o preparació biològica en l'aprenentatge.

Grup experimental Estímuls compostos (EC) Estímul incondicionat (EI) Resultat a la prova Grup Fàrmac (Malestar) Aigua amb sabor + Llum i So Malestar gàstric induït Aversió forta al sabor; nul·la als estímuls audiovisuals. Grup Descàrrega (Dolor) Aigua amb sabor + Llum i So Descàrrega a les potes Aversió forta a la llum i so; cap resposta al gust. L'experiment demostra que…