Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS APRENENTATGE I CONDICIONAMENT Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Aprenentatge i Condicionament: història, reflexologia, habituació i sensibilització, procediments de Pàvlov, inhibició i efecte bloqueig. APREN.AI Índex 1 Història de l'aprenentatge i el condicionament Concepte biològic d'aprenentatge Transició filosòfica: del dualisme a l'empirisme Les lleis de l'associació Naixement de la reflexologia i perspectiva evolutiva 2 Conducta provocada, habituació i sensibilització El circuit del reflex i patrons d'acció modal Organització seqüencial del comportament Efectes de l'estimulació repetida: habituació vs.

sensibilització Teoria del procés dual i respostes emocionals bifàsiques 3 Condicionament clàssic: fonaments Principis i procediment bàsic Paràmetres temporals i modalitats del condicionament excitatori Condicionament inhibitori i mètodes de mesura 4 Condicionament clàssic: mecanismes Eficàcia dels estímuls i factors associatius Condicionament sense estímul incondicionat directe Natura de la resposta condicionada: substitució i homeòstasi L'efecte de bloqueig 5 Resum per repassar Història i bases filosòfiques de l'aprenentatge Conducta provocada, habituació i sensibilització Condicionament clàssic: fonaments Condicionament clàssic: mecanismes Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 1 1 Història de l'aprenentatge i el condicionament EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la visió innatista cartesiana i l'empirisme de la tabula rasa Identificar les lleis primàries i secundàries de l'associació Explicar el concepte de reflex i la seva evolució cap al nervisme PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Actuem sempre de manera voluntària o hi ha conductes que no passen per la nostra decisió conscient?

Concepte biològic d'aprenentatge L'aprenentatge és un procés biològic mitjançant el qual s'adquireixen comportaments nous i s'optimitza l'adaptació a l'entorn. Aquest mecanisme també possibilita disminuir o extingir respostes ja existents. Aquest procés comprèn tres manifestacions essencials d'aprenentatges sovint inconscients: Aprenentatge de conducta motora: ajust dels patrons de moviment a les demandes específiques de cada espècie i hàbitat. Predicció dels successos de l'entorn: assimilació del funcionament causal del medi. Reaccions emocionals davant d'estímuls: interpretació dels estats aliens i regulació de les respostes pròpies.

Transició filosòfica: del dualisme a l'empirisme Abans del pensament cartesià, s'assumia que qualsevol acció depenia exclusivament de la voluntat conscient. El filòsof René Descartes va plantejar una divisió radical coneguda com a dualisme cartesià. DEFINICIÓ El dualisme cartesià estableix que el comportament es divideix en voluntari (governat per la ment mitjançant el lliure albir) i involuntari (accions reflexes purament automàtiques desencadenades per estímuls ambientals). Segons aquesta teoria, la ment i el cos físic es comuniquen a través de la glàndula pineal. Descartes defensava que els animals només presenten conducta involuntària, mentre que els humans posseeixen ment o ànima.

Així mateix, l'innatisme cartesià sostenia que la ment humana ja conté certes idees de naixement, tals com el concepte de Déu, la noció d'un mateix i certs principis geomètrics. En contraposició, l'empirista John Locke va afirmar que l'ésser humà neix lliure de premisses preconcebudes: la ment és una tabula rasa que s'omple amb l'experiència empírica sensorial. Tot i que Descartes i Locke coincidien en la distinció entre voluntari i involuntari, els empiristes van incorporar la Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 2 doctrina de l'hedonisme, segons la qual els organismes actuen motivats per cercar el plaer i evitar el dolor.

COMPROVA-HO 2 En què es diferencia l'innatisme de Descartes de la concepció mental de Locke? Les lleis de l'associació Els empiristes britànics van introduir el concepte clau d'associació: les sensacions elementals s'agrupen per donar lloc a impressions o pensaments més complexos. Si una conducta genera una conseqüència positiva, tendirà a reiterar-se; si condueix a una conseqüència negativa, s'inhibirà. Les lleis associatives es classifiquen en dos nivells: Lleis primàries (atribuïdes originalment a Aristòtil): Contigüitat: dos esdeveniments que coincideixen en el temps o l'espai s'associen directament. Semblança: els estímuls semblants s'associen entre si (com el sol i el foc).

Contrast: els conceptes oposats s'associen per la seva contraposició (com el dia i la nit). Lleis secundàries (formulades per Thomas Brown): l'associació depèn de variables com la intensitat, la freqüència de repetició i la concurrència d'altres associacions prèvies. ERROR FREQÜENT Confondre una disminució de resposta provocada per l'aprenentatge amb la fatiga muscular. La fatiga és una pèrdua passiva i transitòria de resposta per l'ús excessiu o intens dels músculs implicats, sense implicar cap canvi associatiu o neuronal plàstic.

Naixement de la reflexologia i perspectiva evolutiva La recerca fisiològica va anar refinant el concepte de reflex formulat inicialment per Descartes: Charles Bell: va establir la distinció fonamental entre les vies que transmeten la informació sensorial procedent dels sentits i les vies motores que executen l'acció. Ivan Mikhàilovitx Sétxenov i Ivan Pàvlov: van demostrar que davant d'un estímul sensorial s'emet una resposta motora. Van defensar el nervisme, postura segons la qual la totalitat dels processos conductuals i fisiològics es troba sota la regulació directa del sistema nerviós.

Pàvlov va constatar que els reflexos no són únicament innats: l'organisme té la capacitat d'establir nous reflexos davant d'estímuls neutres mitjançant mecanismes d'associació. Autor / Corrent Aportació clau a la teoria de la conducta Descartes Separació dualista (actes voluntaris vs. involuntaris per reflex) i glàndula pineal. Locke i empiristes Ment com a tabula rasa, hedonisme i lleis associatives (contigüitat, semblança, contrast). Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 3 Autor / Corrent Aportació clau a la teoria de la conducta Charles Bell Diferenciació anatòmica entre informació sensorial i informació motora.

Sétxenov i Pàvlov Nervisme, reflexologia i formació de nous reflexos per mecanismes associatius. Darwin, Romanes i Domjan Continuïtat evolutiva entre espècies i estudi de la capacitat d'aprenentatge com a base adaptativa. A l'era moderna, Charles Darwin va establir la continuïtat biològica i psicològica entre els animals i els humans. Autors com Romanes i posteriorment Domjan van analitzar la intel·ligència animal abordant com aprenen les diferents espècies, fonamentant que la manca d'aptitud per a l'aprenentatge impedeix una adaptació eficaç a l'entorn. COMPROVA-HO 3 Quina relació van establir els investigadors de l'era moderna entre la intel·ligència animal i l'adaptació?

ESQUEMA Evolució de les teories del comportament Dualisme cartesià Acció voluntària vs reflex involuntari Empirisme britànic Tabula rasa, hedonisme i associacions Lleis primàries Contigüitat, semblança i contrast Lleis secundàries Intensitat i freqüència de repetició Reflexologia Bases fisiològiques i nous reflexos Nervisme Regulació central del sistema nerviós Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 4 IDEES CLAU L'aprenentatge és un procés biològic clau per a l'adaptació i abasta conductes motores, prediccions de l'entorn i emocions. El dualisme cartesià va establir la distinció entre conductes voluntàries mentals i conductes involuntàries reflexes.

L'empirisme proposa la tabula rasa, la cerca del plaer (hedonisme) i lleis associatives primàries i secundàries. La reflexologia russa i el nervisme van demostrar que els reflexos poden ser adquirits i regulats pel sistema nerviós. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines són les tres lleis primàries d'associació atribuïdes a Aristòtil? 5. Quin paper va atribuir Descartes a la glàndula pineal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Què afirma la doctrina de l'hedonisme defensada en el marc de l'empirisme? 7. Qui va establir la distinció fisiològica entre informació sensorial i motora? 8. Quina definició correspon al principi de nervisme sustentat per Pàvlov? 9.

En què consisteix la llei primària de contrast d'Aristòtil?

Tota conducta depèn del sistema motor a) Les idees són innates i universals b) Els reflexos són fixos i immutables c) Les accions cerquen plaer i evitar dolor d) René Descartes a) Charles Bell b) John Locke c) Thomas Brown d) Tot procés és regulat pel sistema nerviós a) Les idees geomètriques són innates b) Els músculs esgotats provoquen aprenentatge c) La ment no té base orgànica d) Associació per coincidència en el temps a) Associació immediata de conceptes contraris b) Influència de la intensitat d'un estímul c) Associació d'elements amb característiques similars d) Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 5 2 Conducta provocada, habituació i sensibilització EN ACABAR SABRÀS Traçar el recorregut d'un impuls nerviós al llarg de l'arc reflex Distingir clarament entre habituació, fatiga muscular i adaptació sensorial Explicar la dinàmica de la teoria del procés dual i les reaccions bifàsiques PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què quan un so repetitiu ens molesta, de vegades deixem d'escoltar-lo i d'altres ens irrita cada cop més?

El circuit del reflex i patrons d'acció modal La conducta provocada s'inicia amb un reflex, el qual involucra necessàriament dos elements: un estímul provocador i la seva corresponent resposta automàtica. DEFINICIÓ L'arc reflex és el circuit que compta amb el menor nombre de connexions neuronals necessàries per executar una acció reflexa de supervivència. El flux neural segueix aquest recorregut precís: Exemples típics són el reflex del plor, la succió, l'oclusió respiratòria o la reacció d'ensurt davant d'amenaces sobtades. Més enllà dels reflexos simples, els animals mostren Patrons d'Acció Modal (PAM). Anteriorment es consideraven patrons totalment fixos.

No obstant això, presenten variacions degudes a l'aprenentatge, a l'estat fisiològic (malaltia, son) o a esdeveniments recents (com l'alimentació prèvia). Els PAM s'activen mitjançant un estímul senyal o alliberador, que reuneix els trets mínims suficients per desencadenar-los. Si es magnifiquen artificialment aquests trets, s'obté un estímul supranormal, capaç d'induir respostes summament vigoroses. Els patrons defensius permeten fugir ràpidament de perills vitals. Estímul provocador: captat pels receptors sensorials. 1 Neurona sensitiva aferent: transmet l'impuls cap al centre nerviós. 2 Interneurones: processen i connecten el senyal dins la medul·la o encèfal.

3 Neurona motora eferent: envia la descàrrega cap a la perifèria. 4 Músculs efectors: executen la resposta mecànica ràpida. 5 Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 6 Organització seqüencial del comportament Les conductes motivades s'estructuren en cadenes d'accions ordenades que avancen des de la flexibilitat cap a la rigidesa: Conducta apetitiva: components inicials de recerca. És poc estereotipada i molt variable, ja que depèn estretament de l'aprenentatge. Inclou la cerca general (sense referència espacial concreta) i la cerca focalitzada (amb orientació espacial específica). Manipulació: fase intermèdia d'interacció amb l'objecte o presa.

Conducta consumatòria: components finals del patró. És altament estereotipada, rígida i compartida per l'espècie. COMPROVA-HO 11 Per quina raó la conducta apetitiva presenta una variabilitat més gran que la conducta consumatòria? Efectes de l'estimulació repetida: habituació vs. sensibilització Davant la reiteració d'un estímul, la resposta no roman immutable. La conducta provocada posseeix plasticitat: Efecte d'habituació: és la disminució progressiva de la resposta davant la presentació repetida d'un estímul. Permet ignorar senyals irrellevants de l'ambient. Després d'un període de descans, sol produir-se una recuperació espontània de la resposta.

Efecte de sensibilització: increment o exageració de la resposta davant d'un estímul habitual, el qual requereix que l'organisme es trobi prèviament activat. Cal distingir amb precisió l'habituació d'altres alteracions de la resposta: Fenomen Capacitat perceptiva Capacitat motora Causa del descens de la resposta Habituació Consolidada (percep l'estímul) Íntegra (pot respondre) Procés d'aprenentatge / filtre neural. Adaptació sensorial Bloquejada (no rep l'estímul) Íntegra Sobrecàrrega dels òrgans receptors. Fatiga Consolidada Incapacitada (múscul exhaust) Esgotament físic dels músculs efectors.

ERROR FREQÜENT Atribuir la manca de resposta a l'habituació quan el subjecte té els receptors saturats. Si l'òrgan dels sentits no percep l'estímul, estem davant d'una adaptació sensorial, no pas d'habituació. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 7 Teoria del procés dual i respostes emocionals bifàsiques La teoria del procés dual postula que els canvis en la conducta provocada resulten de dos mecanismes neuronals independents que operen simultàniament: Sistema E-R (estímul-resposta): constitueix la via automàtica del reflex. És responsable directe de l'habituació. Sistema d'estat: s'activa únicament en situacions globals d'alerta o activació general de l'organisme.

És responsable de la sensibilització. El resultat final observable dependrà de quin dels dos processos s'imposi en un moment determinat. D'altra banda, les reaccions emocionals intenses es caracteritzen per ser bifàsiques. Mentre l'estímul és present, s'experimenta una emoció primària. Quan l'estímul s'atura de sobte, es desencadena l'emoció contrària com a reacció posterior compensatòria. Amb l'exposició reiterada, la reacció primària perd força (s'habitua) i la reacció posterior guanya intensitat. Un clar exemple d'això és la tolerància a la droga, la qual s'explica com l'habituació progressiva de la reacció primària a la substància.

COMPROVA-HO 12 Segons la teoria del procés dual, de quin sistema depèn cadascun dels fenòmens conductuals? IDEES CLAU L'arc reflex és la unitat neuronal mínima de protecció i supervivència davant d'estímuls nocius. La conducta motivada s'inicia amb la fase apetitiva flexible i culmina en la consumatòria rígida. L'habituació no s'ha de confondre amb la fatiga muscular ni amb l'adaptació sensorial. La teoria del procés dual planteja la interacció constant entre el sistema E-R i el sistema d'estat. Les respostes emocionals bifàsiques expliquen la tolerància a les drogues per habituació de la resposta inicial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Quin paper té un estímul supranormal sobre un patró d'acció modal? 14. Com canvia una reacció emocional bifàsica després de nombroses exposicions? Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina diferència l'adaptació sensorial de l'habituació? 16. Quin component de la conducta seqüencial és altament estereotipat? 17. Què activa el procés de sensibilització segons el procés dual? 18. Què li ocorre a la reacció primària en la tolerància a la droga?

3 Condicionament clàssic: fonaments EN ACABAR SABRÀS Identificar els elements constitutius del condicionament clàssic (EC, EI, RC, RI) Diferenciar les modalitats temporals de presentació dels estímuls i la seva eficàcia Comprendre la funció del condicionament inhibitori i com avaluar-lo experimentalment PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què un senyal que anuncia 'perill absent' pot ser tan rellevant com un senyal que avisa d'un perill imminent? Principis i procediment bàsic El condicionament clàssic és el mecanisme primordial per adquirir relacions predictives entre dos successos de l'ambient, permetent avançar una reacció adaptativa.

L'organisme presenta una excitació prèvia a) La resposta augmenta en lloc de disminuir b) Els sentits no són capaços de percebre l'estímul c) El múscul queda completament cansat d) Cerca general a) Conducta consumatòria b) Conducta apetitiva c) Cerca focalitzada d) El sistema d'estat general a) La fatiga muscular perifèrica b) El sistema estímul-resposta c) La recuperació espontània pura d) Augmenta fins a duplicar-se a) S'inverteix des del primer dia b) S'habitua i perd intensitat c) Passa a dependre de l'arc reflex d) Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 9 DEFINICIÓ El procés associa un Estímul Incondicionat (EI), que suscita de forma innata una Resposta Incondicionada (RI), amb un estímul inicialment neutre que es convertirà en un Estímul Condicionat (EC), capaç d'emetre una Resposta Condicionada (RC).

En els seus experiments sobre anticipació del menjar en gossos, Pàvlov va establir aquesta seqüència: Com van descriure Vul'fson i Snarkii, l'aprenentatge d'objecte permet associar trets visuals d'una substància amb les seves propietats orosensorials internes. Dins d'aquesta dinàmica trobem el seguiment de senyals, on el subjecte s'apropa físicament i entra en contacte amb l'estímul que prediu la presència d'un reforçador positiu. Paràmetres temporals i modalitats del condicionament excitatori En el condicionament excitatori, la presència de l'EC anticipa la manifestació de l'EI. Cada emparellament constitueix un assaig de condicionament.

Es distingeixen dos intervals temporals essencials: Interval entre estímuls: temps que transcorre entre l'inici de l'EC i l'inici de l'EI dins d'un mateix assaig. Interval entre assajos: temps que passa entre la finalització d'un assaig i el començament del següent. Per instaurar una RC sòlida, l'interval entre estímuls ha de ser molt més breu que l'interval entre assajos. Procediment temporal Organització temporal entre EC i EI Eficàcia típica Demora curta L'EC s'inicia i, abans d'un minut, apareix l'EI mentre l'EC continua actiu. Molt alta (procediment estàndard més eficaç).

Condicionament de petjada L'EC finalitza completament abans que aparegui l'EI (hi ha un buit temporal o interval de petjada). Eficaç, però requereix memòria de la traça. Demora llarga L'EC es manté actiu durant un temps perllongat abans de l'arribada de l'EI. Moderada; la RC tendeix a desplaçar-se cap al final. Simultani L'EC i l'EI es presenten i finalitzen exactament al mateix temps. Molt baixa o nul·la per manca de valor predictiu. Retroactiu L'EI es presenta i s'acaba abans de l'aparició de l'EC. Gairebé nul·la o fins i tot inhibitòria. Fase prèvia: un EI biològicament rellevant desencadena una RI sense cap aprenentatge previ.

1 Fase d'assaig: es presenta l'estímul neutre conjuntament amb l'EI, vinculant-los a nivell neural. 2 Fase de prova: l'estímul neutre es converteix en EC; la seva sola presència provoca la RC. 3 Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 10 Paral·lelament als models de laboratori, com el condicionament a la por o el condicionament de parpelleig, l'aversió al gust constitueix una excepció notable: es pot consolidar amb un sol assaig i admet intervals entre estímuls extraordinàriament llargs. ERROR FREQÜENT Suposar que el condicionament simultani és el més potent perquè els dos estímuls coincideixen.

El condicionament requereix relació predictiva temporal; si l'EC i l'EI apareixen a l'hora, no hi ha anticipació i no s'adquireix una RC eficaç. L'avaluació de la RC es fonamenta en tres mesures: la magnitud (quantitat total de resposta), la latència (temps que triga a aparèixer la resposta des de l'inici de l'EC) i la freqüència (percentatge d'assajos en què s'observa la resposta).

Per verificar que la resposta prové d'una autèntica associació i no d'una mera sensibilització, s'utilitzen procediments de control com el control aleatori (l'EC no altera la probabilitat que es presenti l'EI) o el desemparellat explícit (EC i EI es distancien amb un marge temporal prou ampli per impedir qualsevol associació). COMPROVA-HO 20 Quina mesura del condicionament registra el temps que triga a manifestar-se la resposta des de la presentació de l'EC?

Condicionament inhibitori i mètodes de mesura El condicionament inhibitori ensenya a predir l'absència de l'EI, fet especialment útil per anticipar períodes lliures de perill davant d'estímuls aversius (els quals resulten preferibles als imprevisibles). Aquest aprenentatge requereix sempre un context previ d'excitació. Procediment de Pàvlov: un estímul excitatori anuncia l'EI, però quan es combina amb un segon estímul (l'inhibidor), l'EI no apareix. Contingència o correlació negativa: l'estímul condicionat inhibitori (EC-) manté una correlació inversa amb l'EI sense necessitat d'un excitador explícit.

Com que l'absència d'una conducta és difícil d'observar de forma aïllada, s'utilitzen tècniques de verificació: Sistemes de respostes bidireccionals: aplicable a conductes que poden variar en dues direccions respecte a una línia base (com el ritme cardíac o la temperatura). L'estímul inhibitori mou el paràmetre en el sentit contrari a l'excitatori. Prova d'estímul compost o de sumació: es presenta l'estímul inhibitori (EC-) juntament amb un estímul excitatori conegut (EC+); si el compost redueix o bloqueja la resposta habitual de l'EC+, es confirma la inhibició.

Prova del retard de l'adquisició: si un estímul s'ha condicionat prèviament com a inhibitori, costarà molt més temps i assajos reconvertir-lo posteriorment en un estímul excitatori. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 11 COMPROVA-HO 21 En què consisteix la prova de sumació per mesurar la inhibició condicionada?

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Context excitatori previ Expectativa activa de l'aparició d'un EI Correlació negativa L'EC senyalitza de forma fiable la no aparició Condicionament inhibitori Supressió de la resposta Bloqueig de l'acció en presència de l'EC- Retard d'adquisició Dificultat extrema per tornar-lo excitador IDEES CLAU El condicionament clàssic transforma un estímul neutre en EC capaç d'anticipar un EI. El procediment de demora curta és el patró més eficaç per establir una associació predictiva. L'aversió gustativa trenca la norma temporal: s'estableix amb un sol assaig i grans intervals de demora.

El condicionament inhibitori assenyala l'absència de l'EI i requereix un context previ d'expectativa excitadora. La inhibició es mesura mitjançant respostes bidireccionals, proves de sumació o el retard en l'adquisició. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quin procediment de control temporal impedeix deliberadament que es formi una associació separant clarament l'EC i l'EI? 23. Què succeeix en una prova de retard en l'adquisició quan s'intenta entrenar un estímul inhibitori com a excitador? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin interval temporal sol ser més curt per afavorir el condicionament excitatori? 25.

Quin tipus de condicionament es caracteritza per presentar l'EI abans de l'EC? L'interval entre estímuls a) L'interval entre assajos b) L'interval de recuperació c) L'interval de calibratge d) Condicionament de demora llarga a) Condicionament de petjada b) Condicionament simultani c) Condicionament retroactiu d) Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 12 26. Quina prova demostra la inhibició mostrant dificultats per convertir un EC- en excitatori? 27. Quina és la resposta pròpia del seguiment de senyals?

4 Condicionament clàssic: mecanismes EN ACABAR SABRÀS Comprendre el paper de la novetat, la intensitat i la pertinença en l'aprenentatge associatiu Analitzar els models de condicionament sense EI directe (ordre superior i precondicionament sensorial) Explicar el mecanisme teòric i predictiu de l'efecte de bloqueig PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Si afegim un senyal lluminós just alhora que fem sonar un timbre que ja prediu perfectament el menjar, s'associarà també la llum amb l'aliment?

Eficàcia dels estímuls i factors associatius L'èxit d'una associació depèn de diversos factors relacionats amb les propietats dels estímuls implicats: Novetat i inhibició latent: la novetat facilita un aprenentatge més ràpid. Si un estímul es presenta de manera aïllada prèviament de forma reiterada (preexposició de l'EC), es produeix el fenomen d'inhibició latent. L'organisme aprèn que aquest senyal no té conseqüències i retarda la seva associació posterior amb un EI. Intensitat i notorietat: els estímuls d'alta intensitat i perceptibilitat capten millor l'atenció i s'associen més ràpidament. Aquesta notorietat s'incrementa quan els senyals s'assemblen als elements naturals de l'espècie.

Pertinença entre l'EC i l'EI: existeix una predisposició biològica i genètica per relacionar certs estímuls entre si. Per exemple, els sabors s'associen fàcilment amb malestar gàstric intern, mentre que els senyals audiovisuals es vinculen millor amb danys cutanis perifèrics. DEFINICIÓ La pertinença és la tendència innata a associar amb major facilitat aquells estímuls que mantenen una correlació funcional i adaptativa en l'hàbitat natural de l'individu.

Mesura de latència directa a) Prova de sumació b) Prova d'estímul compost c) Prova de retard de l'adquisició d) Aversió immediata cap al plat consumit a) Apropar-se i contactar físicament amb l'EC b) Bloqueig muscular davant l'inhibidor c) Fugida del lloc on es rep l'EI d) Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 13 Condicionament sense estímul incondicionat directe L'aprenentatge no es redueix a situacions on sempre hi ha un EI primari involucrat.

Existeixen mecanismes associatius de segon ordre: Condicionament d'ordre superior: s'estableix quan un estímul prèviament condicionat actua com si fos un EI davant d'un nou senyal: Segon ordre: s'associa un EC2 a un EC1 consolidat. Tercer ordre: s'associa un EC3 a un EC2 prèviament après. Precondicionament sensorial: primer s'associen dos estímuls neutres entre si (EC1 i EC2) sense cap reforçador. Posteriorment, s'emparella un d'ells (l'EC1) amb un EI. En avaluar l'EC2 mai emparellat directament amb l'EI, aquest també elicita la resposta condicionada. COMPROVA-HO 29 Quina és la diferència de procediment entre el condicionament de segon ordre i el precondicionament sensorial?

Natura de la resposta condicionada: substitució i homeòstasi La relació entre la resposta condicionada i la incondicionada s'explica mitjançant dos models teòrics: 1. Substitució de l'estímul: l'EC assumeix el circuit neuronal de l'EI, de manera que la resposta condicionada és essencialment similar o mimetitza la resposta incondicionada directa. 2. Aprenentatge homeostàtic i respostes compensatòries: en situacions fisiològiques de desequilibri (com el consum de drogues o canvis de temperatura), el cos activa respostes orientades a recuperar l'estabilitat interna. La reacció a la substància (EI) activa un reajustament orgànic oposat (RI).

Mitjançant condicionament, els senyals contextuals de l'ambient (EC) arriben a activar aquesta resposta de compensació de forma anticipada: EXEMPLE En la tolerància contextual a les drogues, els senyals de l'entorn habitual actuen com a EC i posen en marxa una resposta condicionada compensatòria abans de l'administració de la substància. Això atenua l'efecte de la dosi. Si la persona canvia sobtadament d'ambient físic, el cos no activa aquest reajustament anticipatori i l'efecte de la substància resulta més potent. Així mateix, el moment temporal en què apareix l'EC respecte als patrons d'acció modal determina el tipus de resposta motora.

Si en la conducta sexual d'un ocell es presenta un EC diversos minuts abans de la presència de la femella, s'activa la cerca focalitzada i les conductes de festeig, agilitzant notablement la posterior còpula consumatòria. L'efecte de bloqueig Perquè es produeixi una associació sòlida entre dos estímuls, cal que l'EI no sigui totalment predit pel context. Si un estímul no aporta informació nova, no s'associa. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 14 DEFINICIÓ L'efecte de bloqueig és la interferència en el condicionament d'un estímul nou a causa de la presència prèvia d'un altre estímul condicionat que ja prediu plenament l'arribada de l'estímul incondicionat.

Si es condueix inicialment un vincle fins a consolidar-lo, i posteriorment s'afegeix un segon estímul creant un compost ( ), en testar l' en solitari s'observa que aquest gairebé no genera resposta condicionada. El subjecte no li atribueix la capacitat predictiva perquè l'arribada de l'EI ja quedava plenament anticipada pel primer senyal. ERROR FREQÜENT Confondre l'efecte de bloqueig amb la inhibició latent. En l'efecte de bloqueig, la manca d'aprenentatge de l'EC nou es deu al fet que un altre estímul ja prediu l'EI. En canvi, en la inhibició latent, el retard es deu exclusivament a la preexposició prèvia de l'EC en solitari sense conseqüències.

COMPROVA-HO 30 Què passa en avaluar l'EC2 després d'un procediment estàndard de bloqueig? PROCÉS Mecanisme de l'efecte de bloqueig 1 Fase 1: Condicionament simple Emparellament EC1 amb EI fins a la consolidació 2 Fase 2: Condicionament compost Presentació conjunta EC1 + EC2 seguida de l'EI 3 Fase 3: Prova aïllada Avaluació individual de la resposta davant EC2 4 Resultat: Bloqueig Resposta nul·la o mínima davant l'EC2 IDEES CLAU La novetat dels estímuls afavoreix l'associació; la preexposició repetida d'un EC desencadena inhibició latent. La pertinença denota una predisposició biològica per connectar determinats estímuls amb conseqüències concretes.

És possible establir aprenentatge sense un EI directe mitjançant condicionament d'ordre superior i precondicionament sensorial. L'aprenentatge homeostàtic genera respostes condicionades compensatòries davant dels senyals de l'entorn. L'efecte de bloqueig demostra que només s'aprèn d'estímuls que aporten informació predictiva nova no anticipada prèviament. EC 1 EI EC + 1 EC 2 EI EC 2 Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 15 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Com actua la resposta condicionada compensatòria en el consum reiterat de drogues? 32. En què consisteix la fase 1 de l'efecte de bloqueig? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33.

Què genera la preexposició repetida d'un estímul sense cap conseqüència? 34. Com s'estructura el condicionament d'ordre superior de segon ordre? 35. Per què es produeix l'efecte de bloqueig davant del segon estímul? 36. Quin concepte descriu la facilitat innata per vincular sabors amb malestar gàstric? 5 Resum per repassar Història i bases filosòfiques de l'aprenentatge Concepte Què és Aprenentatge Procés biològic mitjançant el qual s'adquireixen o redueixen respostes per adaptar- se al medi. Dualisme cartesià Distinció entre conducta voluntària (regida per la ment) i involuntària (actes reflexos automàtics).

Resposta compensatòria a) Inhibició latent b) Condicionament de segon ordre c) Condicionament retroactiu d) S'associa directament un EC2 a un EI potent a) S'inhibeix l'acció mitjançant un estímul aversiu b) Es presenten dos estímuls neutres sense EI mai c) S'associa un EC2 a un EC1 prèviament condicionat d) Per falta d'adaptació sensorial del subjecte a) Per fatiga dels músculs efectors b) Perquè el primer estímul ja prediu l'EI c) Perquè l'EC2 és massa intens d) Inhibició latent selectiva a) Ordre superior adaptatiu b) Pertinença entre estímuls c) Teoria del procés dual d) Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 16 Concepte Què és Glàndula pineal Punt d'unió anatòmic descrit per Descartes on es comuniquen la ment i el cervell físic.

Innatisme Postura que defensa la presència d'idees d'origen congènit a la ment prèvies a l'experiència. Tabula rasa Concepció empirista de Locke segons la qual la ment neix buida d'idees i s'omple amb l'experiència. Hedonisme Principi segons el qual les accions dels organismes es mouen per obtenir plaer i evitar el dolor. Lleis d'associació Regles primàries (contigüitat, semblança, contrast) i secundàries que regeixen l'enllaç entre estímuls. Nervisme Doctrina de Sétxenov i Pàvlov que estableix que tots els processos fisiològics i conductuals són regulats pel sistema nerviós.

Conducta provocada, habituació i sensibilització Concepte Què és Arc reflex Circuit neuronal mínim (sensitiva aferent, interneurona, motora eferent) que executa una resposta reflexa. Patró d'Acció Modal (PAM) Seqüència motora específica d'una espècie desencadenada per un estímul senyal i modulable per l'experiència. Estímul supranormal Senyal amb trets artificialment exagerats que genera una resposta modal molt més vigorosa que l'habitual. Conducta apetitiva Fase inicial de recerca motora no estereotipada, flexible i depenent de l'aprenentatge. Conducta consumatòria Components finals rígids i altament estereotipats que culminen el patró conductual.

Habituació Descens progressiu de la resposta conductual degut a la presentació repetida d'un estímul. Sensibilització Increment en la magnitud de la resposta davant la repetició d'un estímul per activació prèvia del sistema. Adaptació sensorial Pèrdua transitòria de resposta provocada per la manca de percepció en els òrgans sensorials receptors. Teoria del procés dual Model que explica la conducta provocada per la competència entre el sistema E-R i el sistema d'estat.

Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 17 Condicionament clàssic: fonaments Concepte Què és Condicionament excitatori Instauració d'un vincle predictiu on un EC anticipa la presència d'un estímul incondicionat (EI). Demora curta Procediment temporal estàndard més eficaç on l'EC comença breument abans de l'aparició de l'EI. Condicionament de petjada Procediment on l'EC finalitza completament abans que comenci l'EI, deixant un buit temporal. Aversió al gust Model associatiu que s'estableix amb un sol assaig i admet retards temporals extraordinàriament amplis.

Seguiment de senyals Conducta d'acostament i contacte físic vers l'estímul que anuncia l'arribada d'un reforçador positiu. Condicionament inhibitori Aprenentatge que senyala activament l'absència d'un EI dins d'un context previ d'excitació. Prova de sumació Mètode que verifica la inhibició mesurant com un EC- atenua la resposta generada per un EC+. Retard de l'adquisició Dificultat i lentitud per condicionar de forma excitatòria un estímul que abans actuava com a inhibitori. Condicionament clàssic: mecanismes Concepte Què és Inhibició latent Retard en l'adquisició del condicionament per exposició prèvia reiterada de l'EC sense conseqüències.

Pertinença Predisposició biològica i adaptativa a associar certs tipus d'estímuls condicionats amb determinats EI. Condicionament d'ordre superior Aprenentatge on un EC consolidat funciona com a estímul incondicionat per a nous senyals. Precondicionament sensorial Associació prèvia entre dos estímuls neutres abans que un d'ells sigui emparellat amb l'EI. Resposta compensatòria RC homeostàtica oposada a l'efecte directe de l'EI que prepara l'organisme i explica la tolerància. Efecte de bloqueig Falta d'aprenentatge d'un nou estímul quan es presenta amb un EC previ que ja prediu l'EI plenament. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 18 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Descartes ja va demostrar que coexisteixen accions voluntàries conscients i actes reflexos automàtics activats per estímuls ambientals. 2. Descartes defensava que la ment conté idees innates prèvies a qualsevol experiència, mentre que Locke afirmava que la ment és una tabula rasa modelada exclusivament per l'experiència empírica. 3. Van establir que l'estudi de com aprenen els animals reflecteix la seva capacitat adaptativa; si una espècie no pot aprendre, no es pot adaptar al seu medi. 4. La llei de contigüitat, la llei de semblança i la llei de contrast. 5. Va plantejar que era el punt anatòmic exacte on es connecten la ment i el cervell físic. 6.

d) Les accions cerquen plaer i evitar dolor. L'hedonisme manté que els organismes orienten els seus actes a aconseguir plaer i defugir el dolor. 7. b) Charles Bell. Bell va demostrar l'existència diferenciada de vies nervioses sensorials i motores. 8. a) Tot procés és regulat pel sistema nerviós. El nervisme afirma que totes les funcions fisiològiques i conductuals estan governades pel sistema nerviós. 9. b) Associació immediata de conceptes contraris. La llei de contrast vincula dues idees o estímuls que representen extrems oposats, com el dia i la nit. 10.

Depèn de si s'imposa el mecanisme d'habituació (ignorar l'estímul neutre) o el de sensibilització (si el nostre estat d'activació global és elevat). 11. Perquè la conducta apetitiva depèn àmpliament de l'aprenentatge i s'ajusta a l'entorn canviant, mentre que la consumatòria és un patró biològic rígid i estereotipat. 12. L'habituació opera mitjançant el sistema reflex automàtic estímul-resposta (E-R), mentre que la sensibilització requereix l'activació del sistema d'estat. 13. Exagera els trets de l'estímul senyal i produeix una resposta molt més vigorosa que la natural. 14. La reacció emocional primària disminueix la seva intensitat i la reacció contrària posterior es fa més forta. 15.

c) Els sentits no són capaços de percebre l'estímul. En l'adaptació sensorial l'òrgan receptor no capta l'estímul, mentre que en l'habituació es percep però el sistema no respon. 16. b) Conducta consumatòria. La conducta consumatòria agrupa els components finals, estereotipats i menys modificables per aprenentatge. 17. a) El sistema d'estat general. La sensibilització depèn directament del sistema d'estat, que reflecteix el nivell general d'activació orgànica. 18. c) S'habitua i perd intensitat. La tolerància a drogues s'explica per l'habituació de la resposta emocional primària a la substància. 19.

Perquè permet relaxar l'estat d'alerta i estalviar energia biològica, predint de manera activa que l'estímul nociu no tindrà lloc. 20. Aquesta mesura és la latència de la resposta condicionada. 21. Consisteix a presentar junts un estímul inhibitori (EC-) i un estímul excitatori (EC+); si la resposta habitual disminueix, es demostra la capacitat inhibitòria de l'EC-. 22. El procediment desemparellat explícit. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 19 23. L'aprenentatge excitatori és notablement més lent i requereix més assajos a causa de la seva propietat inhibitòria prèvia. 24. a) L'interval entre estímuls.

L'interval entre estímuls (temps EC-EI) ha de ser molt més reduït que la pausa entre assajos per consolidar la RC. 25. d) Condicionament retroactiu. El condicionament retroactiu col·loca l'EI abans de l'aparició de l'EC, resultant poc eficaç. 26. d) Prova de retard de l'adquisició. La prova del retard de l'adquisició demostra que un inhibidor costa molt més d'associar com a senyal excitador. 27. b) Apropar-se i contactar físicament amb l'EC. En el seguiment de senyals, el subjecte s'orienta, s'apropa i interactua amb l'estímul que prediu el reforç positiu. 28.

No de manera significativa; es produirà l'efecte de bloqueig perquè la llum no aporta cap novetat a la predicció que ja feia el timbre. 29. En el segon ordre, l'EC1 s'associa primer a un EI i després a l'EC2. En el precondicionament sensorial, l'EC1 i l'EC2 s'associen en una fase inicial abans que cap d'ells entri en contacte amb l'EI. 30. L'EC2 manifesta una absència de resposta o un condicionament mínim perquè l'EC1 ja predeia l'EI per complet, fent innecessari un nou aprenentatge. 31. S'activa davant dels estímuls de l'entorn habitual abans d'administrar la substància, contrarestant els seus efectes i generant tolerància. 32.

Consisteix a emparellar un estímul condicional inicial (EC1) amb l'EI de manera repetida fins que quedi plenament associat. 33. b) Inhibició latent. La presentació aïllada i reiterada de l'estímul indueix inhibició latent, retardant el seu aprenentatge posterior. 34. d) S'associa un EC2 a un EC1 prèviament condicionat. En el segon ordre, l'EC2 s'emparella directament amb un EC1 que ja havia estat condicionat anteriorment. 35. c) Perquè el primer estímul ja prediu l'EI. El bloqueig té lloc perquè l'EI ja està plenament predit per l'EC1 inicial i l'EC2 no aporta informació nova. 36. c) Pertinença entre estímuls.

La pertinença fa referència a la predisposició biològica i evolutiva per relacionar determinats parells d'estímuls. Aprenentatge i Condicionament: Resum i Apunts de Psicologia 20