Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut | Apunts

I 0 flashcards i 18 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA APLICADA A LES CIÈNCIES DE LA SALUT I HABILITATS DE COMUNICACIÓ Grau en Infermeria Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia i Comunicació per a Infermeria: anàlisi transaccional, relació d'ajuda, gestió del dol, addiccions i resolució de conflictes clínics.

APREN.AI Índex Anàlisi Transaccional 1 Estats del Jo, Transaccions i Rols Dramàtics Fonaments de l'Anàlisi Transaccional Estructura i dinàmica dels estats del Jo Tipologia de les transaccions comunicatives El triangle dramàtic de Karpman Estratègies per sortir dels rols dramàtics 2 Posició Existencial, Carícies, Guió de Vida i Jocs Psicològics Posicions existencials Carícies psicològiques i economia de carícies Estructuració del temps i fams emocionals Guió de vida, mandats parentals i impulsors Jocs psicològics: dinàmica, guanys secundaris i desactivació 3 Impacte Psicològic de Situacions Crítiques de Salut — COVID-19 i Pandèmies 1. Factors diferencials de la pandèmia per COVID-19 2.

Grups d'impacte i perfils psicopatològics 3. Evidència empírica en professionals sanitaris i població 4. Intervencions preventives, dol i gestió de la informació 4 La Conspiració del Silenci en l'Àmbit Sanitari 1. Concepte i tipologies de la conspiració del silenci 2. Factors determinants i perfils psicosocials implicats 3. Conseqüències clíniques del pacte de silenci 4.

Pautes d'intervenció i resolució infermera 5 Atenció Integral al Pacient i Família al Final de la Vida Trajectòria vital de les pèrdues i dimensions de la por a la mort Evolució multidimensional del procés terminal: d'independència a dependència Impacte psicosocial en el triangle: malalt, cuidador i equip assistencial Respostes d'adaptació: etapes de pèrdua i comunicació terapèutica 6 La Relació d'Ajuda — Marc Teòric de Peplau i Fases del Procés 1. Fase d'orientació, trobada i acollida 2. Fase de presentació i clarificació del problema 3. Fase de confrontació i reestructuració 4.

Pla d'acció, avaluació i separació 7 Habilitats i Tècniques de Comunicació Terapèutica en Infermeria Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 1 Bases no verbals i gestió de preguntes Tècniques de reflex segons Carl Rogers Intervencions de suport, clarificació i exploració 8 Afrontament de Reaccions Emocionals Complexes i Situacions Difícils Principis generals davant de reaccions emocionals desbordants Abordatge de frases crítiques a la pràctica clínica Maneig d'atacs d'ansietat aguda Gestió professional de la ira i la corba d'hostilitat Funció biològica i psicològica del plor: pautes i errors greus 9 Psicopatologia de les Addiccions — Conceptes Generals i Mecanismes Bio- psicosocials Concepte d'addicció i trajectòria d'adquisició Mecanismes d'encesa, cicle addictiu i manteniment Classificació: addiccions biològiques i comportamentals Bases comunes, perfils de vulnerabilitat i impacte multidimensional 10 Addiccions Comportamentals i Riscos de les Noves Tecnologies (TIC) Naturalesa de les addiccions conductuals o socials Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC): ús, abús i dependència Psicodinàmica en l'adolescència: fantasia compensatòria i evitació Signes d'alarma i manifestacions clíniques específiques Estratègies d'afrontament i prevenció en el context familiar Intervenció clínica i fases del tractament 11 Drogodependències — Classificació, Diagnòstic Clínic i Tractament Integral Fonaments i evolució del consum de substàncies Context sociocultural i patrons contemporanis de consum Classificació farmacològica segons l'acció en el SNC Criteris diagnòstics del DSM: dependència i abús Procés terapèutic integral: desintoxicació mèdica i reinserció 12 Fonaments i Tipologies de la Violència — Marc Ecològic i Violència Autoinfligida Definició de l'OMS i magnitud del problema El model ecològic per a la comprensió de la violència Naturalesa i manifestacions dels actes violents Classificació tipològica de la violència La violència autoinfligida: espectre de la conducta suïcida Factors de risc associats a la conducta suïcida Estratègies de prevenció del suïcidi 13 Violència Interpersonal en l'Àmbit Familiar — Menors i Gent Gran Maltractament Infantil: Concepte i Tipologies Clíniques Mutilació Genital Femenina (MGF) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 2 Síndrome de Münchausen per Poders Factors de Risc en el Maltractament Infantil Maltractament a la Gent Gran i Context Demogràfic Manifestacions en l'Àmbit Domiciliari i Institucional 14 Violència de Gènere i Violències Sexuals en l'Entorn Comunitari Violència masclista: marc conceptual i normatiu Dinàmica relacional: el cicle de la violència de gènere Violències sexuals comunitàries i àmbit digital Criteris del consentiment vàlid Seqüeles clíniques: Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) Sexisme i construcció d'estereotips de gènere 15 Assetjament Escolar i Violència Laboral en l'Àmbit Sanitari Assetjament escolar (bullying) i ciberbullying Violència en l'entorn de treball sanitari Factors predisponents i signes corporals d'agressió imminent La corba d'hostilitat Tipologia del pacient conflictiu 16 Prevenció, Desescalada i Protocols davant Conductes Agressives a la Consulta Prevenció ambiental i maneig de l'espai a la consulta Estratègies de desescalada verbal de la ira Maneig davant la persistència de l'agressivitat Criteris de fugida segura i actuació davant d'agressió física o armes Protocol institucional d'actuació post-agressió en 9 passos Habilitats avançades d'atenció al pacient i estils prohibits Impacte i conseqüències de l'agressió assistencial Violència col·lectiva i prevenció des de la Salut Pública 17 El Procés de Dol — Fonaments Teòrics, Fases i Manifestacions Clíniques Bases conceptuals: duel i dol Fases del procés d'elaboració Mites socials i creences disfuncionals Manifestacions multidimensionals de la pèrdua normal Determinants del procés i signes d'alerta 18 Mecanismes de Defensa, Complicacions del Dol i Acompanyament al Final de la Vida Mecanismes de defensa davant l'angoixa de la mort Tipologies evolutives del dol i complicacions clíniques Cures pal·liatives i el model de sofriment de Bayés Comunicació al final de la vida i transmissió de males notícies 19 Resum per repassar Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 3 Anàlisi Transaccional Relació d'Ajuda i Comunicació Terapèutica Addiccions Químiques i Comportamentals Violència i Àmbit Assistencial Final de Vida, Pèrdues i Procés de Dol Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 4 1 Estats del Jo, Transaccions i Rols Dramàtics EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les manifestacions funcionals i disfuncionals dels estats del Jo (Pare, Adult i Nen) Identificar els tres tipus de transaccions comunicatives en la interacció clínica Analitzar la dinàmica dels rols del triangle dramàtic de Karpman Aplicar estratègies per desactivar els rols de Perseguidor, Salvador i Víctima PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què moltes converses sanitàries benintencionades acaben en conflicte o dependència mútua?

L'ésser humà constitueix una realitat global que integra dimensions biològiques, psicològiques, socials i espirituals. Dins d'aquest marc holístic, l'Anàlisi Transaccional permet comprendre l'etiologia de les pautes de relació interpersonal, diferenciant les respostes apreses dels patrons innats i oferint eines per transformar la comunicació disfuncional.

Anàlisi Transaccional 1 Estats del Jo, Transaccions i Rols Dramàtics 2 Posició Existencial, Carícies, Guió de Vida i Jocs Psicològics Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 5 ESQUEMA Estructura de l'Anàlisi Transaccional Fonaments de l'Anàlisi Transaccional L'Anàlisi Transaccional va ser creada pel psiquiatre nord-americà Eric Berne (1910-1970). Aquest model teòric arrela en la filosofia existencialista i s'erigeix com un dels pilars centrals de la psicologia humanista. Berne concep la personalitat com una estructura formada per tres estats del Jo: el Pare, l'Adult i el Nen.

Cada estat articula un sistema coherent de pensaments, creences, emocions i patrons de conducta observables. A diferència dels models clàssics basats en la patologia o el dèficit, aquest enfocament parteix d'una filosofia positiva basada en la confiança radical en l'ésser humà. És un model basat en l'aprenentatge, senzill, natural, realista, objectiu, predictiu, efectiu, preventiu, integrable, contractual i igualitari. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència principal del model d'Eric Berne respecte a les perspectives centrades en la malaltia?

Estats del Jo Components estructurals de la personalitat Pare Crític i Nutritiu Adult Racionalitat i arbitratge Nen Adaptat, Rebel i Lliure Transaccions Intercanvis comunicatius observables Complementàries Paral·leles i continuades Creuades Ruptura i bloqueig Ulteriors Doble fons psicològic Triangle de Karpman Joc dramàtic disfuncional Perseguidor Imposició i atac Salvador Ajuda que genera dependència Víctima Indefensió i queixa crònica Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 6 Estructura i dinàmica dels estats del Jo Els estats de la personalitat es manifesten alternativament en la interacció quotidiana, cadascun amb funcions adaptatives i expressions disfuncionals.

L'estat del Jo Pare L'estat del Pare reprodueix les formes de pensar, parlar i actuar apreses de les figures parentals o referents significatius de la infància. Gestiona les normes, els judicis morals, les regles socials, els costums i els valors del que s'ha de fer. Es subdivideix funcionalment en dues manifestacions: Pare Crític negatiu: controla de manera rígida, renya, prohibeix, desvaloritza i jutja. Desmotiva els altres sense tenir en compte el seu estat emocional. Pare Crític positiu: aporta límits protectors, assenyala errades de forma constructiva i aconsella respectant la integritat i els sentiments de l'interlocutor.

Pare Nutritiu positiu: cuida, reforça, anima i ajuda respectant l'autonomia individual amb calidesa i respecte. Pare Nutritiu negatiu: sobreprotegeix el malalt, actua sense que se li hagi demanat ajuda i necessita generar dependència fent-se indispensable. L'estat del Jo Adult L'estat de l'Adult encarna la dimensió reflexiva de la persona. Avalua la informació de l'entorn immediat de forma objectiva, raona i decideix de manera coherent amb la realitat present. Actua com a àrbitre entre les exigències normatives del Pare i els desitjos impulsius del Nen. Adult positiu: defineix metes realistes, executa plans d'acció concrets i reflexiona abans d'actuar per solucionar problemes eficaçment.

Adult negatiu: s'encalla en l'acumulació infinita d'informació de manera que mai no arriba a actuar a temps, o fa servir la fredor analítica exclusivament per justificar-se. L'estat del Jo Nen L'estat del Nen custodia el registre vivencial dels primers anys de vida. És el dipòsit de les il·lusions, els desitjos, l'afecte, l'espontaneïtat, però també de la ràbia, la tristesa i la por infantil. S'exterioritza mitjançant tres vies d'expressió emocional: Nen Adaptat: Positiu: respecta les regles socials i conviu de manera harmònica i integradora en el seu entorn. Negatiu: actua submís per culpa, vergonya o temor al retret i a l'opinió dels altres, mostrant confusió i retraïment.

Nen Rebel: Positiu: qüestiona ordres arbitràries per protegir la integritat física o moral pròpia de manera constructiva. Negatiu: desafia la norma mitjançant l'insult, la desqualificació destructiva, l'oposició sistemàtica i l'hostilitat. Nen Lliure: Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 7 Positiu: gaudeix sense autocensura i expressa afecte i creativitat assumint les precaucions necessàries per a la salut. Negatiu: cerca la gratificació immediata sense preveure els riscos ni assumir les conseqüències dels seus actes.

Estat del Jo Funció principal Expressió positiva Expressió negativa Pare Crític Normes i límits Correcció constructiva Desvalorització i judici rígid Pare Nutritiu Protecció i cura Atenció càlida respectant l'autonomia Sobreprotecció que crea dependència Adult Arbitratge lògic i realista Pensament orientat a objectius resolutius Paràlisi per anàlisi sense acció Nen Adaptat Compliment de pautes Convivència respectuosa Submissió per por al retret Nen Rebel Oposició i autoafirmació Defensa de la integritat ètica pròpia Hostilitat i desqualificació sistemàtica Nen Lliure Emocionalitat i gaudi Espontaneïtat lúdica responsable Plaer temerari sense cautela COMPROVA-HO 3 Quina diferència funcional existeix entre el Pare Nutritiu positiu i el negatiu davant d'una persona malalta?

Tipologia de les transaccions comunicatives La transacció constitueix la unitat bàsica de mesura dels intercanvis relacionals entre éssers humans. Quan dues persones interactuen, s'estableixen estímuls i respostes procedents dels seus respectius estats del Jo. Es distingeixen tres classes essencials: Transaccions complementàries: les línies vectorials entre estats són paral·leles. L'estat receptor respon des de la posició que l'emissor sol·licitava. Mantenen la comunicació oberta de forma fluida i indefinida. En entorns de treball sanitari, l'esquema ideal és l'intercanvi Adult-Adult per resoldre problemes de forma objectiva.

1 Transaccions creuades: la resposta prové d'un estat imprevist o es dirigeix a un nivell no sol·licitat per l'emissor. Aquest desacoblament bloqueja la interacció i genera un clima de tensió i ruptura sobtada del diàleg. 2 Transaccions ulteriors: comporten l'enviament simultani de dos missatges: un nivell social explícit i un nivell psicològic encobert. Aquestes interaccions oculten les intencions autèntiques, eviten el compromís transparent i manipulen l'altre mitjançant dobles sentits desvaloritzadors (per aprofundir en els mecanismes inconscients i guions que se'n deriven, vegeu «Anàlisi Transaccional — Posició Existencial, Carícies, Guió de Vida i Jocs Psicològics»).

3 Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 8 EXEMPLE Transacció complementària Adult-Adult: — Emissor: «A quina hora hem de subministrar la segona dosi?» — Receptor: «A les setze hores, segons la pauta mèdica.» Transacció creuada (Adult creuat amb Pare-Nen): — Emissor (Adult): «A quina hora hem de subministrar la segona dosi?» — Receptor (Pare Crític a Nen): «Hauries de saber llegir el pla de cures sense preguntar ximpleries!» COMPROVA-HO 4 Per què una transacció ulterior resulta disfuncional per al treball en equip?

El triangle dramàtic de Karpman Formulat per Stephen Karpman l'any 1968, aquest model descriu una pauta de vinculació disfuncional on les persones assumeixen rols arquetípics que condueixen a estats terminals de ràbia, frustració o tristesa. Cada subjecte acostuma a tenir un rol de preferència, tot i que els integrants van rotant de vèrtex a mesura que la tensió augmenta. Esquema del triangle dramàtic de Karpman amb els seus tres rols. Aquest joc relacional s'articula mitjançant tres rols: El Perseguidor: necessita imposar temor, fixa exigències impossibles de satisfer i ataca els punts febles dels més vulnerables.

És agressiu verbalment, interromp sense escoltar i emmascara una gran inseguretat i ira crònica. El Salvador: ofereix una falsa ajuda que condueix a la submissió de l'altre. Formula frases com «deixa'm fer-ho per tu» o «si tu vols, jo puc», perpetuant la condició d'indefensió de la persona atesa per cobrir la pròpia necessitat de sentir-se indispensable. Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 9 La Víctima: sol·licita contínuament auxili mentre transmet que res li funciona. Expressa queixes constants afirmant ser maltractada, abusada o poc valorada pel seu entorn. Busca ser atacada o rescatada per eludir les pròpies responsabilitats vitals mitjançant la dependència.

ERROR FREQÜENT Confondre el rol de Salvador amb la cura clínica genuïna. La professió sanitària implica donar suport per restaurar l'autonomia del pacient. El Salvador patològic, en canvi, bloqueja la independència del malalt amb la intenció involuntària de mantenir el seu propi sentiment de vàlua. Estratègies per sortir dels rols dramàtics La desactivació de les conductes disfuncionals del triangle de Karpman requereix un esforç conscient per reposicionar els estats del Jo cap a variants funcionals: Sortir del rol de Perseguidor: cal aturar la fiscalització agressiva activant l'Adult, el Nen Lliure i el Pare Nutritiu positiu.

La persona aprèn a transformar la censura destructiva en orientació pedagògica i cura afectiva. Sortir del rol de Víctima: implica connectar de forma taxativa amb l'Adult per deixar de funcionar des del desbordament emocional pur («no pensar»), assumint el control objectiu i proactiu de les pròpies circumstàncies. Sortir del rol de Salvador: requereix promoure el propi Nen Lliure, el qual permet expressar necessitats personals legítimes, establir límits clars i renunciar a gestionar les responsabilitats alienes. COMPROVA-HO 5 Quin estat del Jo ha d'activar principalment una persona atrapada en el rol de Víctima per desactivar el triangle?

IDEES CLAU L'Anàlisi Transaccional d'Eric Berne concep l'ésser humà com una unitat biopsicosocial i espiritual des d'un prisma humanista i d'aprenentatge. L'estructura de la personalitat es divideix en tres estats del Jo: Pare (normes i protecció), Adult (anàlisi lògica i objectiva) i Nen (vivències, desitjos i emocions). Les transaccions complementàries garanteixen la continuïtat de la comunicació, mentre que les creuades la bloquegen i les ulteriors amaguen dobles intencions. El triangle dramàtic de Karpman (1968) descriu les dinàmiques tòxiques entre Perseguidor, Salvador i Víctima, rols que generen frustració i dependència crònica.

La superació dels rols dramàtics requereix responsabilitzar-se des de l'Adult i atendre les pròpies necessitats des del Nen lliure. Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia una transacció complementària d'una creuada pel que fa al destí de la comunicació? 7. Com actua el Pare Nutritiu negatiu en la pràctica sanitària? ANÀLISI TRANSACCIONAL 2 Posició Existencial, Carícies, Guió de Vida i Jocs Psicològics EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les cinc posicions existencials segons Roberto Kertész i la seva manifestació en la conducta.

Classificar les carícies psicològiques segons la seva condició i aplicar les normes per a una economia afectiva sana. Identificar els mandats destructius de la infantesa i explicar la funció compensatòria dels cinc impulsors. Analitzar la dinàmica dels jocs psicològics, els seus guanys secundaris i el protocol per desactivar-los. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Per què una persona pot preferir rebre crítiques o insults abans que viure en un entorn on ningú li faci cas?

Posicions existencials La posició existencial sintetitza la manera en què un individu es percep a si mateix respecte a les altres persones, a partir de pensaments, imatges o vivències emocionals consolidades des de la infantesa temprana (Roberto Kertész, 1985). Tot i que l'individu pot experimentar oscil·lacions circumstancials entre estats, tothom desenvolupa una postura nuclear predominant que orienta la seva relació amb l'entorn. Posició Dinàmica relacional Perfil psicològic associat Rols dramàtics vinculats Jo+ / Tu- Superioritat, dominació i menyspreu Absència d'autocrítica, intolerància a l'error aliè, perfil hipercrític o sobreprotector que requereix subordinats sota la seva tutela.

Perseguidor o Salvador respecte a Víctima Jo- / Tu+ Desvalorització personal i submissió Sensació crònica que els altres són millors o afortunats, cerca ansiosa d'aprovació externa i necessitat imperativa d'agradar. Víctima respecte a Salvador Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 11 Posició Dinàmica relacional Perfil psicològic associat Rols dramàtics vinculats Jo+ / Tu+ Optimisme ingenu o maníac Imatge idealitzada de la realitat («tot sortirà bé»), predomini del Nen lliure sense prou filtre de l'Adult, amb risc de decisions irracionals.

Sense rol dramàtic clàssic; evitació del conflicte Jo- / Tu- Desesperança i futilitat profunda Passivitat destructiva, desconnexió («la vida no val res») i comportaments de Nen adaptat o rebel desvalgut; patològica si es cronifica. Víctima sense esperança de rescat Jo+/- Tu+/- Postura realista i integradora Avaluació objectiva de virtuts i defectes propis i aliens, preservant l'autoestima sense eludir l'autocrítica constructiva. Fora del triangle manipulatiu Per aprofundir en les transaccions de base i les figures del triangle manipulatiu, vegeu «Anàlisi Transaccional — Estats del Jo, Transaccions i Rols Dramàtics».

COMPROVA-HO 9 En quina posició existencial clàssica una persona s'instal·la si actua com a perseguidor implacable que no accepta cap error propi? Carícies psicològiques i economia de carícies Eric Berne defineix la carícia psicològica com qualsevol acte, verbal o no verbal, que transmet el reconeixement explícit de la presència de l'altre. Aquests intercanvis són indispensables per a la supervivència psíquica: tant els senyals positius com els negatius confirmen a l'individu que existeix per al seu grup social.

Tipus de carícia Naturalesa del reconeixement Estat del Jo emissor / receptor Exemple quotidià Incondicional positiva Es valora l'ésser humà pel sol fet d'existir, sense cap requisit previ. Pare nutritriu cap a Nen lliure «T'estimo», «M'agrada que siguis aquí» Condicional positiva Es reconeixen mèrits concrets, tasques assolides o conductes precises. Pare nutritriu positiu cap a Nen lliure «Ets una infermera molt humana», «Has fet una feina impecable» Incondicional negativa Atac directe a la identitat de la persona; rebutja la seva vàlua de base.

Pare crític cap a Nen rebel o adaptat «No vals per a res», «Ets tonto», «T'odio» Condicional negativa Retret focalitzat en una acció, conducta o comportament específic susceptible de millora. Pare crític cap a Nen adaptat o rebel «Conduint així tindràs un accident», «Si no canvies el mètode no aprovaràs» Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 12 Per mantenir una nutrició afectiva equilibrada, Berne descriu un conjunt de cinc pautes fonamentals que regulen l'intercanvi saludable de reconeixement: Donar les carícies positives que les altres persones mereixen. Acceptar obertament les carícies positives quan són rebudes de manera autèntica.

Demanar de forma explícita l'afecte i reconeixement positiu quan es necessita. Atorgar-se a un mateix les carícies d'autoestima que es mereixen. Rebutjar amb fermesa les carícies negatives i desqualificadores de l'entorn. Estructuració del temps i fams emocionals La conducta humana respon a diverses necessitats bàsiques de naturalesa psicològica. Berne en sistematitza tres d'essencials: la fam o estímul de sensació, la fam de reconeixement social i la fam d'estructura temporal. Aquest catàleg s'amplia en la seva teoria fins a set fams bàsiques: d'estímuls físics o socials, de reconeixement, d'estructuració del temps, de posició existencial, d'incidents, sexual i de lideratge.

Per saciar la necessitat d'omplir les hores del dia, les persones utilitzen sis modalitats diferents d'estructurar el temps: COMPROVA-HO 10 Quina diferència funcional existeix entre l'estructuració del temps en forma d'«activitat» i en forma de «passatemps»? Guió de vida, mandats parentals i impulsors El guió de vida o argument biogràfic constitueix una programació psicològica inconscient fixada durant la infantesa a partir dels missatges, judicis i actituds dels progenitors. Aquesta pauta compleix tres funcions: atorgar un propòsit a l'existència (una guia de «com ser»), oferir un esquema per Aïllament: Absència de contacte social.

La persona roman absorta en diàlegs interns, des d'un Nen adaptat negatiu, sense intercanvi de carícies amb l'exterior. 1 Rituals: Interaccions formals pautades per normes socioculturals transmeses generacionalment (salutacions, trobades familiars periòdiques, aniversaris). Operen des del Pare o el Nen adaptat amb un risc emocional mínim. 2 Passatemps: Converses o activitats superficials sense objectiu instrumental transcendent (comentaris banals sobre aficions o meteorologia segons gènere o edat), típics de reunions informals.

3 Activitat: Concreció d'una tasca operativa orientada a un fi material o intel·lectual (treballar, estudiar, conduir), liderada primordialment per l'estat Adult del Jo. 4 Jocs psicològics: Seqüències repetitives de transaccions ulteriors que busquen carícies inadequades i acaben amb un desenllaç negatiu previsible. 5 Intimitat: Comunicació honesta, transparent i profunda on s'expressen sentiments i pensaments autèntics sense dobles intencions, activada des del Nen lliure. 6 Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 13 estructurar el temps i estalviar energia mental en haver pres per avançat determinades decisions vitals.

Tot i aquest condicionament previ, la conducta adulta manté sempre un marge de llibertat per redefinir el propi argument. Els missatges dels progenitors incorporats pel Nen s'estructuren en tres nivells: Atributs: Etiquetes identitàries imposades sobre el potencial del menor («tu mai podràs», «no serveixes per a això»). Missatges verbals tòxics: Directrius rígides d'alta exigència («sigues fort», «sigues responsable»). Mandats: Prohibicions primàries de caràcter destructiu, generalment no verbals, transmeses per mirades, fredor, absència de tacte o rebuig inconscient.

Entre els mandats infantils més freqüents destaquen: No visquis: Transmès en fer sentir al fill que la seva existència és l'origen de càrregues o desgràcies familiars, acompanyat d'odi, fàstic o manca de contacte físic. No gaudeixis: Progenitors incapaços de permetre's plaer («jo a la teva edat treballava»), omplint el fill d'obligacions i censurant qualsevol expressió d'esbarjo. No pensis: Càstig quan el nen formula preguntes o dubtes; absència de diàleg i debat intrafamiliar, bloquejant l'evolució de l'estat Adult. No creixis: Sobreprotecció sistemàtica que infantilitza el subjecte i en perpetua la dependència autònoma.

No em superis: Progenitors amb baixa autoestima que competeixen amb els fills, minimitzen els seus mèrits i es burlen dels seus èxits acadèmics o personals. No ho aconsegueixis (o fracassa): Missatges repetitius («no seràs capaç») que indueixen al descrèdit de les capacitats pròpies i a patrons repetitius d'incompetència. Com a reacció defensiva contra aquestes prohibicions profundes, s'instauren els impulsors (o prescripcions), missatges en aparença positius o virtuosos que exigeixen un esforç continuat sota l'amenaça de perdre l'afecte: Sigues perfecte: Intolerància cap a qualsevol errada; expressió corporal tensa, rígida i escrupolositat obsessiva.

Sigues fort: Negació del plor, de les emocions de vulnerabilitat i prohibició de demanar auxili («els homes no ploren»); to glacial i rígid. Dona't pressa: Precipitar accions, parlar a batzegades, interrompre i viure sota una angoixa constant de manca de temps. Complau: Cerca compulsiva de l'aprovació d'altri; gestos de submissió i incapacitat radical de dir «no». Esforça't: Valorar la lluita per sobre de l'assoliment; començar múltiples iniciatives complicades sense culminar-ne cap de manera efectiva.

Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 14 PROCÉS Mecanisme de compensació del guió de vida 1 Missatges i mandats Prohibicions inconscients transmeses pels pares durant la infantesa temprana. 2 Impulsors reactius Mandats aparentment positius generats per compensar la falta de permís. 3 Conducta rígida Exigències internes inassolibles sota l'amenaça de desamor o rebuig. 4 Fracàs o esgotament Confirmació del guió inicial davant la impossibilitat de complir el mandat. ERROR FREQÜENT És un error habitual considerar que els impulsors (com «sigues perfecte» o «sigues fort») són trets madurs d'autoexigència positiva.

En l'Anàlisi Transaccional, els impulsors constitueixen mecanismes compensatoris rígids del Nen adaptat: emmasboren mandats inconscients i obliguen la persona a complir estàndards inassolibles sota una greu amenaça de desamor o desvalorització. Jocs psicològics: dinàmica, guanys secundaris i desactivació Berne conceptualitza els jocs psicològics com a cadenes de transaccions inconscients i repetitives amb una doble capa comunicativa: un nivell social aparentment acceptable i un nivell psicològic o transacció ulterior encoberta. La seqüència culmina sempre amb una recompensa negativa o malestar intern per a tots els implicats.

Tot i ser destructius, Kertész argumenta que les persones s'involucren en aquestes dinàmiques perquè n'extreuen pseudobeneficis o guanys secundaris: Biològic: Obtenció de carícies; atès que l'organisme no tolera la manca d'estímul, la psique prefereix el rebuig o el dolor abans que la indiferència total («val més ser maltractat que ignorat»). Existencial: Reafirmació del guió i de la posició existencial assumida a la infantesa. Emocional: Descàrrega i repetició de sentiments paràsits no acceptats socialment, com ara la ràbia o la tristesa enquistada. Guió de vida: Desenvolupament i justificació progressiva de l'argument biogràfic de fracàs o sofriment.

Social intern: Ocupació i estructuració del temps d'interacció amb les persones de l'entorn proper. Social extern: Provisió de temes de conversa banals i retrets per comentar davant de tercers l'endemà de la confrontació. El tipus de joc varia segons el rol dramàtic dominant des del qual intervé la persona: Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 15 Rol dramàtic Joc psicològic Mecanisme i dinàmica transaccional Perseguidor «T'he atrapat» Vigila i espera la relliscada aliena per degradar i castigar amb superioritat. «Defecte» Busca constantment l'error aliè; incapaç de proporcionar cap valoració positiva.

«Que es barallin per mi» Provoca la competició hostil entre tercers per inflar la pròpia vàlua. «Tribunals» Situa la interacció en un judici continuat dictaminant la culpabilitat de l'altre. «Enrenou» Escala conflictes cap a la discussió verbal agressiva o l'enfrontament físic. «Si no fos per mi» Fomenta la dependència fent creure que els altres són incompetents sense la seva direcció. «Sí, però...» Planteja queixes sol·licitant consells, per després rebatre i desmuntar totes les solucions ofertes. Salvador «Jo sol tracto d'ajudar- te» Ofereix ajut no sol·licitat per mantenir a l'altre en un estat de desvaliment i dependència.

«Mira el que m'he esforçat» Desplega un treball poc eficient queixant-se del sacrifici desmesurat assumit pels altres. «Si no fos per mi» Cerca el reconeixement indefinit i la gratitud eterna de qui ha rebut el seu auxili. Víctima «Estúpid» Comet errors flagrants de manera reiterada justificant-se amb la pròpia incapacitat («sóc inútil»). «Pateja'm» Provoca conductes hostils en l'entorn per ser castigat, rebutjat o sancionat. «Si no fos per tu» Culpa els progenitors o la parella de les pròpies limitacions («algú m'ho impedeix»). «Pata de palo» Utilitza traumes o carències prèvies com a excusa crònica per eludir responsabilitats.

«Pobret de mi» Cerque compassió i llàstima permanent per part de tothom. «Abromat» Assumeix tasques desmesurades i complau sense límits per després col·lapsar exhaust. «Per què em passa sempre això a mi?» Atribueix tot malestar a la mala fortuna, mostrant-se com a víctima indefensa de l'atzar. Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 16 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Supervivència biològica Necessitat de rebre carícies abans que suportar la indiferència. Ratificació del guió Confirmar la posició existencial adoptada a la infantesa. Guanys secundaris dels jocs psicològics Recompensa negativa Malestar emocional final i perpetuació dels rols dramàtics.

Dependència transaccional Manteniment de vincles tòxics i bloqueig de la intimitat autèntica. Per desmuntar aquests circuits manipulatius, la persona ha de seguir un procés seqüencial d'autoconsciència i acció: conèixer els jocs que inicia, reconèixer-los quan s'estan produint, identificar els rols personals que s'hi activen, interrompre les transaccions ulteriors i, en darrer terme, evitar implicar-s'hi. Durant aquesta interrupció cal: Renunciar a exagerar els mèrits o els defectes propis i aliens. Aprendre a donar i rebre carícies positives autèntiques. Reorganitzar l'ús del temps cap a l'activitat constructiva, l'esbarjo genuí i la intimitat.

Deixar de rescatar aquells que no requereixen ajut, frenar la crítica als qui no la necessiten i abandonar el paper de víctima desvalguda assumint la responsabilitat dels propis actes. COMPROVA-HO 11 Quin és el guany biològic que obté una persona en participar en un joc com «Pateja'm»? IDEES CLAU La posició existencial defineix la percepció de la vàlua pròpia i aliena, destacant la postura realista Jo+/- Tu+/- com l'única adaptativa i autocrítica. Les carícies psicològiques són unitats bàsiques de reconeixement; la manca crònica de carícies positives fa que el subjecte cerqui carícies negatives abans que la indiferència.

El temps s'estructura en sis maneres (aïllament, rituals, passatemps, activitat, jocs i intimitat) per satisfer les necessitats d'estímul, reconeixement i estructura. El guió de vida s'origina a la infantesa a partir de mandats destructius, que sovint queden encoberts per prescripcions o impulsors («sigues perfecte», «sigues fort»). Els jocs psicològics són transaccions ulteriors amb beneficis secundaris que es desactiven reconeixent els rols del triangle dramàtic i renunciant als seus guanys paràsits. Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Com actua la posició existencial realista Jo+/- Tu+/- davant l'autoestima i l'avaluació dels altres? 13.

Per què els impulsors com «Dona't pressa» o «Complau» no es consideren hàbits sans? 14. En què consisteix la transacció ulterior subjacent en el joc «Sí, però...»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin estat del Jo actua com a jutge racional entre deures parentals i impulsos? 16. Què caracteritza principalment el rol de Salvador segons el model de Karpman? 17. Com respon el Nen Rebel en la seva modalitat negativa o disfuncional? 18. Quin tipus de transacció transmet un missatge social manifest i un psicològic ocult? 19. Quin tipus de carícia representa l'afirmació «Conduint així segur que tindràs un accident»? 20.

Quina manera d'estructurar el temps es caracteritza per una comunicació profunda i lliure d'agendes ocultes? 21. Quin mandat parental es transmet quan els progenitors es burlen o resten mèrit als èxits dels fills?

Pare Nutritiu a) Adult b) Pare Crític positiu c) Nen Adaptat d) Resol problemes fomentant la independència a) Ajuda mantenint l'altre en dependència b) Reclama atenció mèdica urgent contínuament c) Imposa càstigs verbals desproporcionats d) Defensant la integritat de forma sana a) Ignorant els perills sense mesurar riscos b) Oposant-se amb hostilitat i desqualificació c) Acceptant les normes per por al retret d) Transacció complementària a) Transacció ulterior b) Transacció simètrica c) Transacció creuada d) Condicional positiva a) Incondicional positiva b) Condicional negativa c) Incondicional negativa d) Ritual a) Intimitat b) Activitat c) Passatemps d) No em superis a) No gaudeixis b) No pensis c) No creixis d) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 18 22.

Quin benefici secundari obté qui utilitza els conflictes d'un joc psicològic per tenir de què parlar amb amics? 3 Impacte Psicològic de Situacions Crítiques de Salut — COVID-19 i Pandèmies EN ACABAR SABRÀS Identificar els factors diferencials de la pandèmia per COVID-19 que modulen l'impacte psicològic. Diferenciar les manifestacions clíniques i els trastorns freqüents en malalts, familiars, sanitaris i societat. Reconèixer els factors de risc específics descrits en el col·lectiu professional de la salut. Aplicar pautes preventives, d'acompanyament en el dol i micropràctiques d'ajuda emocional.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què el confinament i l'aïllament per un virus respiratori alteren la salut mental molt més que una altra malaltia greu no transmissible? Qualsevol procés patològic genera un impacte directe sobre l'estat emocional de la persona. Aquesta afectació depèn de la gravetat clínica, la intensitat dels símptomes, les opcions terapèutiques i el pronòstic vital. Tant les patologies transmissibles com les no transmissibles alteren l'equilibri psicològic, però certes crisis sanitàries mundials introdueixen condicionants disruptius sense precedents.

Social extern a) Biològic b) Social intern c) Existencial d) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 19 ESQUEMA Estructura del tema: Impacte de la COVID-19 1. Factors diferencials de la pandèmia per COVID-19 La crisi de la COVID-19 va trencar els patrons clàssics d'afrontament davant la malaltia per la confluència de circumstàncies clíniques i socials excepcionals. Aquests condicionants van intensificar la vulnerabilitat psicològica comunitària: Novetat i incertesa: Malaltia recent d'evolució ràpida, inicialment sense mecanismes patològics clars, fàrmacs efectius ni vacunes.

Complexitat clínica: Maneig terapèutic difícil i una elevada taxa de mortalitat que va desbordar els sistemes assistencials. Mesures sanitàries d'aïllament: Ingrés en unitats de cures intensives (UCI) i separació física estricta de pacients i familiars sense possibilitat de contacte directe. Transmissió silenciosa: Propagació ràpida amb un període d'incubació perllongat i transmissió comunitària mitjançant portadors asimptomàtics. Mesures socials disruptives: Confinament domiciliari generalitzat i increment de la indefensió en col·lectius prèviament vulnerables.

Davant d'aquest escenari, nombrosos equips d'investigació universitaris i hospitalaris van activar projectes per avaluar l'afectació mental col·lectiva. Entre aquests destaca el projecte de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), centrat a mesurar variables demogràfiques, laborals i indicadors com depressió, ansietat, estrès agut i estrès posttraumàtic. COMPROVA-HO 24 Quina relació hi ha entre la transmissió asimptomàtica d'un patogen i l'ansietat en la població?

Condicionants pandèmics Novetat, transmissió asimptomàtica i confinament Grups d'impacte Afectats, famílies, sanitaris i societat Infectats Ansietat, TEPT i afectació neuroinflamatòria Professionals de salut Esgotament, risc en dones i infermeria Població general Vulnerabilitat i sobreexposició a notícies Intervencions de suport Comunicació telemàtica i micropràctiques Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 20 2. Grups d'impacte i perfils psicopatològics L'afrontament d'una crisi sanitària depèn de factors predisponents (estil de personalitat, esdeveniments vitals i experiències infantils) i factors desencadenants (ocupació, xarxa relacional i nivell socioeconòmic).

La capacitat d'adaptació es defineix mitjançant la resiliència psicològica, entesa com la facultat de resistir, adaptar-se i superar circumstàncies altament adverses. Grup d'impacte Variables moduladores Trastorns associats Simptomatologia freqüent Pacients infectats Gravetat clínica, grau d'autonomia funcional i ubicació física (domicili o hospital). Ansietat, trastorns de l'estat d'ànim, TEPT. Cefalea, fatiga, apatia, inquietud, rumiació, insomni i irritabilitat. Familiars i amics Tipus de vincle, gravetat del pacient, aïllament físic i defunció. Ansietat, depressió, TEPT, dol anticipat. Tristesa, culpa, anhedonia, cefalea, insomni, irritabilitat i pèrdua de libido.

Personal sanitari Càrrega assistencial, disponibilitat d'equips, exposició al virus i resiliència prèvia. Estrès agut, ansietat, depressió, TEPT. Esgotament extrem, culpa, ràbia, baixa autoestima, apatia i pèrdua de libido. Població general Vulnerabilitat prèvia (edat, marginació, pobresa, violència domèstica, discapacitat). Ansietat, hipocondria, depressió, TOC, trastorns psicòtics, addiccions. Preocupació hipocondríaca, angoixa pel futur, ideació suïcida. DEFINICIÓ L'anhedonia és la pèrdua notable o desaparició completa de la capacitat per experimentar plaer, interès o satisfacció davant activitats que prèviament resultaven gratificants.

ERROR FREQÜENT Atribuir tota la simptomatologia neuropsiquiàtrica (com cefalees, fatiga o apatia) exclusivament a l'estrès emocional o a la por al contagi. La infecció per COVID-19 activa respostes immunològiques i processos inflamatoris sistèmics que afecten directament el sistema nerviós central, interactuant de forma mixta amb el malestar psicològic. COMPROVA-HO 25 En què es diferencia el dol anticipat del dol convencional en l'entorn pandèmic? Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 21 3.

Evidència empírica en professionals sanitaris i població La investigació clínica va centrar l'atenció principalment en el personal mèdic i d'infermeria per la seva exposició directa al col·lapse sanitari. Els primers estudis fets a Wuhan (març de 2020) sobre professionals sanitaris van revelar que un 37 % no presentava alteracions, mentre que un 35 % patia simptomatologia lleu, un 22 % moderada i un 6 % greu. Globalment, el 71 % va referir malestar psicològic, amb taxes específiques del 50 % en depressió, 44 % en ansietat i 34 % en insomni.

Aquests treballs van assenyalar com a principals factors de risc el gènere femení, l'edat jove, el rol professional d'infermeria, el treball directe en primera línia i la implicació en el diagnòstic i tractament de pacients infectats. Malgrat aquest patiment, un 36 % va recórrer a recursos escrits d'autoajuda, un 50 % a eines digitals i només un 17 % va accedir a suport psicològic o psicoteràpia reglada.

D'altra banda, les dades en població general (enquestes a 194 ciutats de la Xina) van reflectir un impacte moderat o greu en el 54 % dels ciutadans, amb un 28 % d'ansietat, 16 % de depressió i 8 % d'estrès patològic, mostrant major vulnerabilitat en dones, estudiants i persones amb símptomes físics. COMPROVA-HO 26 Quins dos factors demogràfics i professionals van predir un major risc de psicopatologia en sanitaris? 4.

Intervencions preventives, dol i gestió de la informació L'abordatge institucional va requerir articular recursos socials i sanitaris específics per mitigar la crisi psicològica, actuant de forma diferenciada sobre els col·lectius diana: Comunicació telemàtica i acompanyament en el dol agut Per reduir la ruptura del vincle provocada per l'aïllament, la implementació urgent de videotrucades entre malalts hospitalitzats i famílies va alleujar l'angoixa de tots dos costats.

Davant la mort en solitud, les pautes d'ajuda en el dol van prioritzar la lliure expressió emocional (ràbia, por, tristesa), el contacte telemàtic amb la xarxa afectiva, la planificació de comiats rituals posteriors al confinament i la derivació a professionals sanitaris en cas d'estancament (vegeu «Mecanismes de Defensa, Complicacions del Dol i Acompanyament al Final de la Vida»). Mesures de suport al personal sanitari: micropràctiques d'autocura L'atenció als equips d'atenció directa requereix tres línies bàsiques: garantir la cobertura de necessitats fisiològiques bàsiques, oferir canals fluids per resoldre dubtes clínics o emocionals i disposar de suport psicològic accessible.

A escala individual i d'equip, s'introdueixen les micropràctiques d'ajuda: PER RECORDAR-HO Les micropràctiques d'ajuda són pautes d'autocura breus, senzilles d'aprendre i d'execució immediata que no sobrecarreguen la jornada: exercicis d'autoobservació emocional, anotar 3 fets diaris motiu d'orgull i espais breus per compartir vivències i tècniques entre companys de torn.

Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 22 Població infantil i regulació informativa En infants i adolescents cal potenciar la comunicació oberta per canalitzar pors, incentivar jocs cooperatius que trenquin la soledat, organitzar activitats lúdiques físiques (ball, música), ensenyar tècniques de relaxació bàsiques i assegurar una higiene del son amb horaris estables. Finalment, en la població general cal combatre la sobreexposició a la informació. El consum compulsiu i ininterromput de notícies manté l'eix de l'estrès en funcionament permanent, desencadena respostes disfuncionals i empitjora la salut global.

Cal filtrar les fonts, establir moments concrets de consulta i desconnectar per preservar la salut emocional. IDEES CLAU L'impacte emocional de la malaltia no depèn només de la seva gravetat biològica, sinó també de les mesures d'aïllament, la transmissió asimptomàtica i la novetat clínica. Els símptomes neuropsiquiàtrics en la COVID-19 tenen un origen dual: la reactivitat emocional i els processos neuroinflamatoris induïts pel virus. El personal d'infermeria i les dones van constituir els grups sanitaris amb taxes més elevades de depressió, ansietat i insomni durant la primera onada.

La comunicació telemàtica és una eina clau per prevenir el dol anticipat desadaptatiu i mantenir el vincle durant l'aïllament hospitalari. La sobreexposició informativa manté una resposta d'estrès sostinguda que augmenta l'ansietat en la població general. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per quina raó les manifestacions neuropsiquiàtriques de la COVID-19 no s'han d'interpretar només com a estrès psicològic? 28. Quines tres àrees fonamentals han de cobrir les institucions per protegir els professionals sanitaris en crisis pandèmiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quin col·lectiu professional sanitari va registrar major prevalença de símptomes d'ansietat i depressió a Wuhan? Personal d'infermeria a) Metges especialistes en gestió b) Tècnics de laboratori clínic c) Personal administratiu d'admissions d) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 23 30. Què caracteritza principalment les micropràctiques d'autocura recomanades per a equips sanitaris? 31. Quin efecte directe té la sobreexposició a notícies durant una emergència sanitària? 32. Com es defineix l'anhedonia en el context clínic de la pandèmia?

4 La Conspiració del Silenci en l'Àmbit Sanitari EN ACABAR SABRÀS Distingir clínicament entre la conspiració del silenci adaptativa i la desadaptativa. Identificar els trets i biaixos psicosocials de les famílies, pacients i professionals implicats. Analitzar l'impacte emocional del pacte de silenci en els diferents membres del triangle assistencial. Aplicar les pautes d'intervenció infermera basades en el suport emocional i la veracitat terapèutica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Pot el silenci sobre una malaltia greu protegir de debò el benestar del pacient? La comunicació al final de la vida o davant malalties greus sol generar una gran tensió interpersonal.

Sovint sorgeixen intents deliberats d'amagar la realitat clínica sota la creença errònia que la ignorància estalvia patiment.

Substitueixen qualsevol atenció farmacològica necessària a) Requereixen tallers teòrics de llarga durada b) Són ràpides, senzilles i basades en evidència c) S'apliquen únicament quan s'agafa la baixa d) Genera una adaptació emocional positiva immediata a) Millora la immunitat cel·lular innata b) Incrementa els nivells d'ansietat i estrès c) Minimitza les conductes obsessives d'higiene d) Negació sistemàtica de la malaltia familiar a) Pèrdua de capacitat per experimentar plaer b) Falta de resposta a fàrmacs ansiolítics c) Incapacitat total per recordar fets recents d) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 24 ESQUEMA Estructura del Tema 3: La Conspiració del Silenci 1.

Concepte i tipologies de la conspiració del silenci La conspiració del silenci comprèn el conjunt d'estratègies i esforços que duen a terme els pacients, els familiars o el mateix equip sanitari per evitar que alguna de les parts conegui informació clau sobre el procés clínic. Aquest bloqueig informatiu no només afecta el diagnòstic o el pronòstic mèdic, sinó també l'expressió de les emocions, les dificultats d'afrontament i el malestar psicològic derivat de la malaltia. MODALITATS CLÍNIQUES Conspiració del silenci adaptativa: es produeix quan és el mateix pacient qui, de manera autònoma, decideix evitar rebre informació o en nega la realitat per protegir-se provisionalment.

Conspiració del silenci desadaptativa: apareix quan una de les parts del triangle assistencial (generalment el malalt) manifesta el desig de conèixer la seva situació clínica, però la família o els sanitaris li ho impedeixen, oculten o neguen expressament. Modalitat Origen de l'ocultació Voluntat del pacient Impacte en el procés Adaptativa El pacient mateix Rebutja o nega la informació clínica Mecanisme de defensa temporal que cal respectar Desadaptativa Entorn familiar o equip mèdic Vol conèixer el seu estat i evolució Vulnera la seva autonomia i genera aïllament COMPROVA-HO 34 Quina diferència fonamental distingeix la conspiració adaptativa de la desadaptativa?

Definició i tipus Modalitats adaptativa i desadaptativa Actors i causes Determinants de família, pacient i sanitari Conseqüències clíniques Aïllament, claudicació i burnout Intervenció terapèutica Suport, congruència i veracitat Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 25 2. Factors determinants i perfils psicosocials implicats L'aparició del silenci conspirador respon a diversos determinants psicosocials. D'una banda, respon a mecanismes d'autoprotecció emocional per no enfrontar el dolor propi.

De l'altra, prové del desig de protegir els altres, acompanyat de la por a desfermar reaccions incontrolables («obrir la caixa de Pandora») i de dèficits evidents en habilitats de comunicació. Aquest fenomen articula una xarxa complexa on convergeixen tres perfils clarament diferenciats: Famílies conspiradores: presenten sovint antecedents de relacions conflictives amb el pacient, conviuen en una dinàmica familiar complicada, travessen un procés de canvi vital desestabilitzant o manquen d'habilitats bàsiques de comunicació assertiva. Víctimes de la conspiració: sol tractar-se del pacient, especialment en fase terminal, de persones grans o d'infants.

Són persones amb problemes físics o psicològics evidents, sobre les quals recau una percepció externa de vulnerabilitat extrema i d'escassos recursos personals per afrontar la veritat. Professionals conspiradors: actuen sota un model paternalista tradicional o cauen en el model endevinatori (assumir erròniament la premissa: «ell ja ho sap, no cal dir-li res»). Sovint arrosseguen experiències prèvies negatives, han observat conseqüències adverses en comunicar males notícies o pateixen dèficits formatius en habilitats socials i comunicatives.

PER RECORDAR-HO El model endevinatori és una trampa cognitiva del professional: creure que el pacient ja sap la gravetat del seu estat serveix d'excusa per no obrir una conversa difícil. COMPROVA-HO 35 En què consisteix el biaix del professional conegut com a «model endevinatori»? 3. Conseqüències clíniques del pacte de silenci L'ocultació deliberada de la informació sanitària genera greus repercussions en tots els integrants del triangle terapèutic: En el pacient: s'incrementa notablement el risc de patir alteracions emocionals greus. Sorgeixen intensos sentiments d'aïllament, solitud i una pèrdua acusada de l'autoestima.

En el cas dels infants, la manca de dades objectives afavoreix el desenvolupament de fantasies angoixants que supleixen el buit informatiu. En l'entorn familiar: l'esforç sostingut d'amagar la realitat condueix a la claudicació familiar (esgotament de la capacitat de suport davant la sobrecàrrega emocional) acompanyada de forts sentiments de culpa. En l'equip sanitari: la tensió per sostenir enganys o silencis forçats afavoreix l'aparició de desgast professional o síndrome de burnout.

Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 26 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Autoprotecció emocional Evitar patir davant el diagnòstic Por a desbordar l'altre Temor a obrir la caixa de Pandora Dèficits comunicatius Manca d'eines relacionals La Conspiració del Silenci Desadaptativa Aïllament del pacient Sentiments de solitud i fantasies Claudicació familiar Esgotament i culpa en cuidadors Burnout professional Desgast en l'equip sanitari ERROR FREQÜENT És un error creure que amagar informació greu protegeix el pacient terminal de la depressió.

Ocultar la realitat sol incrementar la seva angoixa, l'aïlla de la seva família i li impedeix exercir el seu dret a prendre decisions sobre el seu final de vida. 4. Pautes d'intervenció i resolució infermera Per desmantellar la conspiració del silenci cal desplegar habilitats de comunicació eficaces que facin més útil la trobada interpersonal. La infermera ha d'estructurar la seva actuació en diversos eixos: COMPROVA-HO 36 Què significa aplicar l'acceptació incondicional i la veracitat terapèutica en el desmantellament del silenci?

Oferir suport emocional: basat en l'escolta activa, l'empatia, una actitud tranquil·litzadora i l'acceptació incondicional, que implica considerar sempre l'altra persona com a plenament capaç d'afrontar la realitat. 1 Identificar i confrontar barreres comunicatives: cal fer explícites les pors ocultes tant de la família com del pacient, ajudar-los a confrontar aquests temors, contrastar opinions divergents i avaluar si les conductes d'evitació els apropen o els allunyen del seu objectiu de cura real. 2 Establir acords i aplicar la veracitat terapèutica: promoure decisions consensuades i prudents respectant els principis bioètics bàsics.

Això requereix practicar la congruència comunicativa, és a dir, transmetre missatges que mantinguin una sintonia estricta entre el que se sent, es pensa i s'actua. 3 Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 27 IDEES CLAU La conspiració del silenci inclou accions de pacients, famílies o sanitaris dirigides a bloquejar la comunicació sobre diagnòstics, pronòstics o patiments emocionals. La modalitat adaptativa prové de la decisió voluntària del malalt d'evitar informació, mentre que la desadaptativa s'imposa des de fora i veta el seu dret a conèixer.

Els factors causals clau són l'autoprotecció, la intenció de protegir l'altre, la por a reaccions incontrolades i la carència de competències comunicatives. El model endevinatori del sanitari consisteix a assumir que el pacient ja sap la veritat per eludir la responsabilitat d'informar. Les conseqüències inclouen aïllament i fantasies angoixants en el malalt, claudicació emocional i culpa a la família, i burnout en el professional. La intervenció requereix suport empàtic, acceptació incondicional, identificació de pors i aplicació de la veracitat terapèutica congruent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En quina situació es qualifica la conspiració del silenci com a adaptativa? 38.

Com repercuteix la manca d'informació clara en els pacients pediàtrics que pateixen la conspiració del silenci? 39. Quina definició té la veracitat terapèutica en el context de les pautes d'intervenció sanitària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Què caracteritza la conspiració del silenci desadaptativa? 41. Què defensa el professional en el «model endevinatori»? Equip i pacient pacten silenci absolut. a) L'entorn impedeix al pacient conèixer la situació. b) La família exigeix més informació al metge. c) El pacient prefereix no saber res. d) Cal donar la informació de cop. a) La família ha de signar el consentiment. b) El pacient ja ho sap tot sol.

c) L'equip mèdic preveu la data exacta. d) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 28 42. Com reaccionen típicament els infants davant l'ocultació diagnòstica? 43. Quina actitud bàsica ha de guiar el suport emocional infermer? 5 Atenció Integral al Pacient i Família al Final de la Vida EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les dimensions de la por a la mort i la trajectòria de les pèrdues vitals. Contrastar el procés d'independència vs dependència en els quatre eixos del Jo. Analitzar l'impacte psicosocial en el triangle format per pacient, cuidador i equip assistencial. Descriure les etapes adaptatives davant la pèrdua i els criteris de comunicació terapèutica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què la dependència terminal afecta de manera tan profunda la identitat d'un pacient fins i tot si el dolor físic està ben controlat? Trajectòria vital de les pèrdues i dimensions de la por a la mort L'existència humana està travessada per un aprenentatge continu de renúncies i comiats. Des del moment del naixement, on es trenca la fusió biològica entre mare i fill, l'ésser humà experimenta pèrdues existencials successives que modelen la seva identitat i el preparen per a la finitud.

Aquest recorregut inclou les pèrdues pròpies del creixement (infància, maduresa i vellesa), la pèrdua de la cultura d'origen en processos d'emigració, el trencament de vincles afectius (per estudis o ruptures de parella), la pèrdua de béns materials i la dissolució del rol professional o social. Totes aquestes etapes culminen en la pèrdua de la salut, la privació d'allò que mai s'ha pogut arribar a tenir (projectes no acomplerts, fills no tinguts) i, finalment, la pèrdua definitiva: la mort biològica.

Davant d'aquest desenllaç inevitable, la por no és un fenomen homogeni, sinó que es manifesta en múltiples dimensions: Por al procés agònic: angoixa davant el patiment físic, la sufocació o l'asfíxia en els últims moments. Ignoren completament els canvis corporals viscuts. a) Superen el dol de manera ràpida. b) Desenvolupen fantasies per suplir la informació. c) Augmenten de forma immediata la gana. d) Acceptació incondicional considerant l'altre capaç. a) Imposició immediata de la veritat biològica. b) Paternalisme cap als familiars angoixats. c) Delegació del tracte emocional exclusivament als metges.

d) Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 29 Por als morts i al desconegut: inquietud pel buit existencial, el misteri o el que pugui ocórrer després. Por a la deformació i destrucció corporal: temor a la deterioració estètica, com quedarà el cos i el rebuig social que pugui generar. Por a les conseqüències per als altres: preocupació per la repercussió familiar, econòmica i emocional que comportarà la pròpia absència. Por a la mort prematura: sensació de marxar abans d'hora, deixant assumptes o etapes vitals sense tancar. COMPROVA-HO 45 Quines són les dimensions principals en què es desglossa la por a la mort més enllà del cessament de la vida?

Evolució multidimensional del procés terminal: d'independència a dependència La malaltia terminal actua com una situació d'impacte profund que desestructura totes les esferes de la persona. Aquesta ruptura desencadena un procés d'adaptació en què es posen en marxa mecanismes de defensa per a l'elaboració del dol, involucrant directament el triangle assistencial format per la persona malalta, la seva família i l'equip professional. Esquema de l'impacte multidimensional de la mort en el triangle assistencial. L'avenç de la malaltia condueix a una transició progressiva del pol d'independència cap al pol de dependència.

Aquest procés afecta simultàniament els quatre eixos constitutius del subjecte: Psicologia Aplicada i Comunicació en Salut " Apunts 30 Eix del Jo Pol d'independència Pol de dependència en fase terminal Jo biològic Estat de salut, funcionalitat orgànica i autonomia física. Malaltia progressiva, irreversible i deteriorament somàtic continuat. Jo psicològic Capacitat afectiva autònoma, gestió emocional i control del propi entorn. Dependència afectiva extrema, necessitat de seguretat i regressió emocional. Jo social Integració comunitària, xarxa relacional activa i rols socials definits. Trencament de la integració, aïllament progressiu i pèrdua de la dinàmica relacional.

Jo espiritual Construcció de sentit vital, valors personals i transcendència coherent. Crisi de sentit, qüestionament existencial i pèrdua de la raó de viure. COMPROVA-HO 46 Com es manifesta el trencament del Jo en els seus…