Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA APLICADA A LES CIÈNCIES DE LA SALUT I HABILITATS DE COMUNICACIÓ Grau en Infermeria Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia per a Infermeria: Anàlisi Transaccional, addiccions, relació d'ajuda, medicina psicosomàtica, cures pal·liatives i dol.

APREN.AI Índex 1 Introducció al vincle i Anàlisi Transaccional — Fonaments i estats del jo Teoria del vincle de Melanie Klein i la contenció en infermeria Fonaments de l'Anàlisi Transaccional Arquitectura dels estats del jo 2 Anàlisi Transaccional — Transaccions, estructuració del temps, triangle de Karpman i carícies Tipologia de les transaccions Estructuració del temps social El Triangle Dramàtic de Karpman i les seves sortides Posicions existencials bàsiques Lleis de l'intercanvi de carícies Estils de conducta davant les situacions 3 Psicopatologia de les Addiccions — Dependència de substàncies, codependència afectiva i canvi d'hàbit 1. Concepte d'addicció i criteris clínics 2.

Psicofarmacologia i fases del consum 3. Addicció afectiva i dinàmica vincular (Robin Norwood) 4. Addicció creuada i recuperació del dolor vincular 5.

Processos de canvi conductual de Prochaska i DiClemente 4 Psicologia Social i Processos Grupals — Percepció, estructura i dinàmica de grups Percepció social, categorització i estereotips Estructura grupal i fenòmens d'influència social Rendiment col·lectiu: facilitació, esforç i biaixos de cooperació Models i estils de lideratge en organitzacions sanitàries 5 Medicina Psicosomàtica i Trastorns Somatomorfs — Etiologia i manifestacions clíniques Fonaments i evolució de la medicina psicosomàtica Etiologia de l'estrès i vulnerabilitat individual Trastorns somatomorfs: Característiques i variants clíniques Mecanismes emocionals: Pèrdua, depressió i desesperança Patologies psicosomàtiques específiques 6 Comunicació Terapèutica i Relació d'Ajuda — Marc humanista i model de Peplau Fonaments de la relació d'ajuda segons Carl Rogers Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 1 Condicions pràctiques en l'acollida: proxèmica i comunicació corporal El procés terapèutic segons Hildegard Peplau Repertori d'intervencions verbals i gestió de resistències 7 Diversitat Sexual i de Gènere — Perspectives socials i acompanyament en salut Fonaments conceptuals: sexe, gènere i orientació Perspectives històriques i antropològiques de la diversitat Acompanyament psicològic i etapes d'enfortiment davant l'assetjament Transsexualitat i evolució del model assistencial en salut 8 Cures Pal·liatives i Atenció al Final de la Vida — Atenció integral al malalt terminal 1.

Sociologia i evolució històrica dels ritus de la mort 2. Fonaments històrics i marc operatiu de les cures pal·liatives 3. Criteris de la malaltia terminal i principis d'actuació 4.

Impacte sistèmic del morir: malalt, família i equip professional 9 Psicologia del Dol i Teràpia Grupal — Models, manifestacions clíniques i intervenció Naturalesa del dol i models teòrics clàssics Les quatre fases integrades del procés de dol Tasques del dol segons Worden i reconstrucció de significats Reaccions davant la pèrdua, mort sobtada i tipologia del dol Intervenció i bases de la teràpia de grup 10 Resum per repassar Vincle i Anàlisi Transaccional Addiccions i Canvi de Conducta Psicologia Social i Lideratge Medicina Psicosomàtica i Relació d'Ajuda Cures Pal·liatives i Psicologia del Dol Cronologia de fites clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 2 1 Introducció al vincle i Anàlisi Transaccional — Fonaments i estats del jo EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques de la vida intrauterina i del trauma del naixement segons Melanie Klein Explicar la funció de contenció que exerceix la infermeria davant la soledat del pacient Diferenciar els tres estats del jo de l'Anàlisi Transaccional i les seves subdivisions funcionals PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què preferim establir relacions conflictives o de dependència abans que viure en la indiferència absoluta?

L'estudi del comportament humà i la comunicació assistencial arrenca de la necessitat bàsica de vinculació i seguretat que experimenta tot individu des del moment de néixer. ESQUEMA Estructura del Tema 1: Vincle i Anàlisi Transaccional Teoria del vincle de Melanie Klein i la contenció en infermeria Segons la formulació teòrica de Melanie Klein, el pas de la vida intrauterina al món exterior constitueix una transició psicològica i fisiològica profunda coneguda com el trauma del naixement.

Vida intrauterina Trauma de naixement Passivitat i dependència absoluta Inici de la respiració autònoma i independència física Ambient càlid constant Exposició a un ambient fred i desconegut Protecció i seguretat plena Sensació d'inseguretat, por i desequilibri Vincle i AT Bases relacionals i comunicatives Teoria del vincle Trauma del naixement i contenció Principis de l'AT Model existencialista d'aprenentatge Estats del Jo Estructura Pare, Adult i Nen Dinàmiques relacionals Transaccions i jocs socials Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 3 Amb aquesta ruptura inicial sorgeix de manera immediata el sentiment de soledat.

Per compensar aquest desequilibri, el nadó depèn d'objectes externs que assumeixin una funció de contenció. En l'entorn assistencial, el personal d'infermeria actua precisament com a agent contenidor, oferint seguretat i pal·liant la vivència de desequilibri i vulnerabilitat del pacient. La por a la solitud i el rebuig a la indiferència empenyen els individus a buscar el contacte a qualsevol preu. Per evitar aquest aïllament, s'adopten patrons relacionals o rols socials bàsics: el salvador (que assumeix la tasca d'ajudar l'altre), el perseguidor (que jutja o pressiona) i la víctima (que se situa en la necessitat de dependre d'algú).

La persona prefereix establir qualsevol d'aquests intercanvis abans que patir la indiferència absoluta (per a l'aprofundiment en aquesta dinàmica, vegeu «Anàlisi Transaccional — Transaccions, estructuració del temps, triangle de Karpman i carícies»). COMPROVA-HO 2 Quina relació estableix Klein entre el trauma del naixement i la funció de les cures d'infermeria? Fonaments de l'Anàlisi Transaccional L'Anàlisi Transaccional (AT) és un model teòric i terapèutic que analitza les formes d'actuar, orientat a optimitzar la relació amb un mateix i amb el grup.

Es fonamenta en la filosofia existencialista i s'articula a través de dotze principis clau: Filosofia positiva i de confiança: concep que cap persona està situada per sobre d'una altra. Model d'aprenentatge: capacitat activa d'adquirir hàbits sans i desaprendre patrons nocius. Model teòric senzill: empra un llenguatge clar i assequible per a qualsevol persona. Naturalista i idealista: centrat en les necessitats intrínseques de l'ésser humà. Objectiu: es basa en fets observables i registrats de la conducta quotidiana. Diagramable: permet una representació gràfica ràpida i comprensible. Predictiu: el coneixement dels seus conceptes permet preveure reaccions vitals i resultats relacionals.

Efectiu: facilita l'establiment d'un diagnòstic emocional en un període breu d'hores. Preventiu: la comprensió del propi comportament serveix per evitar conflictes. Integrable: s'harmonitza de manera coherent amb altres enfocaments teòrics. Contractual: terapeuta i pacient consensuen els objectius de canvi mitjançant acords clars. COMPROVA-HO 3 Per què es considera que l'Anàlisi Transaccional és un model contractual i objectiu?

Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 4 Arquitectura dels estats del jo DEFINICIÓ Un estat del jo és un sistema coherent de pensaments, creences i emocions que determinen el patró de comportament d'una persona en un moment concret, reflectint figures, vivències i decisions passades. L'estructura de la personalitat en l'AT comprèn tres instàncies essencials: el Pare, l'Adult i el Nen. ESQUEMA Arquitectura funcional dels Estats del Jo Estat del Jo Pare Representa el dipòsit interioritzat de costums, normes, regles socials i principis morals apresos de les figures d'autoritat primàries.

Actua com un arxiu de dades que dicta la separació entre el bé i el mal mitjançant imperatius com «has de», «no has de mai» o «deixa'm fer-ho a mi». Es desglossa en dues funcions: Pare Crític: Positiu: emet una crítica constructiva, cuida des de la fermesa, marca límits i orienta amb criteri sa. Negatiu: adopta una actitud desvaloritzadora, acusadora, controladora i jutjadora sense vetllar pel benestar aliè.

Estats del Jo Unitats del sistema de personalitat Pare Arxiu de normes i judicis apresos Pare Crític Normativa positiva o desvaloritzadora Pare Nutritiu Cura autònoma o sobreprotecció Adult Processament lògic i objectiu Nen Bressol emocional i vivencial Nen Adaptat Ajust social o submissió per por Nen Rebel Oposició constructiva o reactiva Nen Lliure Espontaneïtat sana o impulsiva Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 5 Pare Nutritiu: Positiu: reforça, anima, protegeix, cuida i aconsella, garantint sempre el respecte a l'autonomia individual amb calidesa i afecte.

Negatiu: exerceix la sobreprotecció, anul·la la iniciativa, intenta fer-se indispensable i intervé sense que ningú li ho hagi demanat. Estat del Jo Adult Representa la dimensió lògica de l'individu. Opera com a àrbitre racional entre els imperatius del Pare («allò que s'ha de fer») i els impulsos del Nen («allò que es vol fer»). Aquesta instància raona, avalua la realitat de manera objectiva, analitza dades, interpreta i actua en conseqüència. Adult Positiu: executa accions realistes per complir objectius concrets; reflexiona abans d'actuar i manté la coherència entre pensament i acció.

Adult Negatiu: cau en la paràlisi per l'anàlisi; intel·lectualitza en excés per justificar-se, actua amb una fredor distant i busca tanta informació que, quan es decideix, ja és massa tard. ERROR FREQÜENT Assumir que l'estat Adult és sinònim d'«absència de sentiments» o que sempre és la manifestació correcta. L'Adult no manca d'emotivitat, sinó que processa dades objectives. A més, presenta un vessant negatiu quan l'excés de càlcul condueix a decisions fredes i a la inacció sistemàtica. Estat del Jo Nen Constitueix el primer estat cronològic del desenvolupament psíquic. Acull la totalitat del registre infantil: sentiments bàsics, emocions, desitjos, il·lusions i espontaneïtat.

S'estructura en tres manifestacions funcionals: Nen Adaptat: vinculat a la resposta davant les normes de l'entorn. Positiu: acata les regles socials respectant els altres i afavorint la convivència funcional. Negatiu: s'adapta mogut per la por, mostrant confusió, submissió excessiva i timidesa desadaptativa. Nen Rebel: sorgeix com a protesta o oposició. Positiu: canalitza la queixa de forma constructiva ajustant-se a les normes amb dignitat i respecte vers els altres. Negatiu: reacciona sistemàticament amb rancúnia o rebuig, basant les seves respostes en la culpa o en la por reprimida. Nen Lliure: representa la faceta més pura, espontània i irracional (riure, plorar, expressar afecte).

Positiu: viu plenament les emocions, gaudeix sense autocensura, manté la capacitat d'oferir i rebre carícies, i adopta les precaucions necessàries per al seu autocuidado. Negatiu: actua impulsivament guiat pel desig immediat sense calcular riscos ni mesurar les conseqüències dels seus actes.

Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 6 Estat del Jo Funció principal Vessant Positiu Vessant Negatiu Pare Crític Normes i judicis Crítica constructiva i orientació ferma Desvalorització, control i càstig Pare Nutritiu Cura i protecció Suport respectant l'autonomia Sobreprotecció invasiva i dependència Adult Processament lògic de la realitat Planificació i resolució eficaç Fredor i paràlisi per sobreanàlisi Nen Adaptat Socialització Respecte a les pautes de convivència Submissió i retraïment per por Nen Rebel Reacció a l'autoritat Reivindicació assertiva i respectuosa Oposicionisme per culpa o ressentiment Nen Lliure Sensibilitat i espontaneïtat Afecte autèntic amb autocura Conducta temerària sense preveure danys COMPROVA-HO 4 Quina diferència funcional separa el Pare Nutritiu positiu del negatiu?

IDEES CLAU Segons Melanie Klein, el naixement suposa un pas traumàtic de la calidesa i dependència intrauterines a un ambient fred que suscita por a la solitud. La infermeria desenvolupa una funció d'objecte extern contenidor per mitigar la vulnerabilitat i el desequilibri del pacient. L'Anàlisi Transaccional s'estructura sobre una base existencialista amb dotze principis que promouen la confiança, la igualtat i l'objectivitat. L'estat Pare comprèn el Pare Crític (orientador o desvaloritzador) i el Pare Nutritiu (acollidor respectuós o sobreprotector). L'estat Adult arbitra entre les obligacions del Pare i els impulsos del Nen mitjançant la lògica i l'avaluació objectiva.

L'estat Nen és la font de l'emotivitat i es manifesta com a Adaptat, Rebel o Lliure, cadascun amb expressions positives i negatives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com descriu Melanie Klein el contrast fisiològic i psicològic entre la fase intrauterina i el naixement? 6. Quins tres rols socials adopten les persones per evitar la indiferència i la soledat? 7. En què es distingeix la manifestació positiva de la negativa en el Nen Lliure? Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin paper assumeix la infermeria davant el trauma del naixement descrit per Klein? 9.

Quin és el tret principal del Pare Nutritiu en la seva modalitat negativa? 10. Quina conducta reflecteix la manifestació negativa de l'Estat del Jo Adult? 11. Com actua el Nen Adaptat en el seu vessant negatiu? 2 Anàlisi Transaccional — Transaccions, estructuració del temps, triangle de Karpman i carícies EN ACABAR SABRÀS Distingir les transaccions complementàries, creuades i ulteriors en situacions comunicatives. Explicar els rols del Triangle Dramàtic de Karpman i les seves vies d'alliberament. Classificar les quatre posicions existencials bàsiques. Aplicar les regles d'intercanvi de carícies i els patrons de conducta assertius.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què ajudar constantment algú sense que ho hagi demanat pot ser una forma de bloqueig relacional? En el marc de l'Anàlisi Transaccional (teoria introduïda a Introducció al vincle i Anàlisi Transaccional — Fonaments i estats del jo), la comunicació interpersonal s'entén com un sistema d'estímuls i respostes entre els diferents estats del jo dels interlocutors. Aquestes interaccions permeten desxifrar com les persones organitzen el seu temps, s'instal·len en rols disfuncionals o busquen reconeixement mutu.

Funció d'adaptació per culpa a) Funció de contenció del desequilibri b) Funció d'àrbitre racional c) Rol de perseguidor normatiu d) Imposa límits ferms constructius a) Sobreprotegeix i es fa indispensable b) Critica de manera desvaloritzant c) Avalua fredament la informació d) Fredor i paràlisi per sobreanàlisi a) Expressió emocional sense límits b) Submissió acrítica impulsada per por c) Imposició dogmàtica de regles socials d) Reivindica els drets assertivament a) Garanteix la pròpia protecció física b) Estableix metes i objectius clars c) Es conforma per por i timidesa d) Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 8 Tipologia de les transaccions Una transacció és la unitat bàsica de relació i intercanvi entre dos o més individus.

Segons la concordança entre l'estat del jo emissor i el receptor, es distingeixen tres modalitats principals: Transaccions complementàries: la resposta prové de l'estat del jo al qual anava dirigit l'estímul i es dirigeix a l'estat que el va originar. La comunicació flueix de forma previsible i pot continuar indefinidament. Transaccions creuades: l'interlocutor respon des d'un estat del jo imprevist o es dirigeix a un estat diferent del que ha parlat. Aquesta dissonància trenca el diàleg i sol generar desconcert, sovint impulsada des d'un Pare Crític negatiu o un Nen Rebel negatiu.

Transaccions ulteriors: s'emeten dos missatges simultanis; un a nivell social o aparent (acceptable) i un altre a nivell psicològic o latent (ocult), que conté la vertadera intenció del contacte. COMPROVA-HO 13 Quina conseqüència comunicativa immediata té l'aparició d'una transacció creuada? Estructuració del temps social L'ésser humà necessita organitzar les hores de convivència per satisfer tres impulsos fonamentals: la recerca d'estímuls o sensacions, la recerca de reconeixement i el desig d'estructura social.

La gestió d'aquesta disponibilitat temporal es pot dur a terme mitjançant sis modalitats: El Triangle Dramàtic de Karpman i les seves sortides Quan les relacions esdevenen manipulatives, s'activen dinàmiques conegudes com a rols dramàtics. Stephen Karpman va descriure una tríada de papers que es retroalimenten i cap dels quals resulta positiu en els seus extrems: Víctima: actua des de la indefensió amb la convicció que tot li surt malament i que no té capacitats suficients. Fomenta relacions de dependència extrema i cerca salvadors o perseguidors. Aïllament: absència total de contacte social i d'intercanvi interpersonal.

1 Rituals: pautes altament formalitzades i apreses culturalment mitjançant tradicions (salutacions, comiats) basades en transaccions complementàries simples. 2 Passatemps: converses semiestructurades sobre temes concrets i innocus que permeten explorar l'altre sense assumir compromisos emocionals. 3 Activitats: canalització de l'atenció cap a una tasca pràctica o objectiu material extern (treballar, conduir, fer esport, estudiar). 4 Jocs psicològics: pautes repetitives amb transaccions ulteriors destinades a obtenir guanys secundaris i confirmar guions vitals negatius.

5 Intimitat: relació autèntica, lliure de manipulació, on es comparteix allò que un és en un clima de màxima confiança; sol ser l'espai al qual es dedica menys temps. 6 Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 9 Salvador: assumeix la responsabilitat d'ajudar sense que ningú li ho demani, fent-se indispensable. Manté la vulnerabilitat de la víctima per protegir el seu propi rol. Perseguidor: interactua des de la ira crònica, el judici punitiu i la inseguretat, buscant atemorir i controlar la víctima amb una actitud agressiva. Rol dramàtic Manifestació disfuncional Estratègia per abandonar el rol Víctima Incapacitat percebuda, queixa contínua i dependència dels altres.

Activar l'Estat del Jo Adult: assumir responsabilitats, reflexionar i confrontar perseguidors i salvadors. Salvador Assistencialisme no sol·licitat i perpetuació de la dependència aliena. Connectar amb el Nen Lliure: atendre i expressar les pròpies necessitats i respectar-se a si mateix. Perseguidor Crítica destructiva, culpabilització i atacs des de la ràbia. Activar el Pare Nutritiu positiu: orientar des de la cura i buscar moments de reflexió serena desconnectats de la ira. ERROR FREQÜENT Confondre el rol de Salvador amb una ajuda sanament assertiva.

El Salvador del triangle de Karpman ofereix suport no demanat amb la finalitat inconscient de generar dependència i sostenir el seu paper de superioritat moral. L'ajuda madura i autèntica neix del Pare Nutritiu positiu i de l'Adult, respecta l'autonomia de l'altre i només intervé si la persona ho desitja o ho sol·licita. COMPROVA-HO 14 Des de quin estat del jo s'ha d'intervenir per sortir de la posició de Perseguidor? Posicions existencials bàsiques La infantesa i les primeres respostes de l'entorn condicionen el concepte de la pròpia vàlua i la dels altres.

Aquesta valoració cristal·litza en quatre posicions existencials bàsiques: Jo estic bé / Tu estàs malament (Jo+/Tu-): sentiment de superioritat i autosuficiència. Predomina l'absència d'autocrítica, la dominància i el to hipercrític o sobreprotector (jo mai m'equivoco). Jo estic malament / Tu estàs bé (Jo-/Tu+): sentiment d'inferioritat i desemparament típic del rol de víctima. Es percep als altres com a afortunats i capaços, generant relacions de dependència submissa. Jo estic malament / Tu estàs malament (Jo-/Tu-): desesperança i pessimisme absolut. S'experimenta en crisis greus de desesperació i, si s'adopta durant la infància de manera continuada, predisposa a la depressió crònica.

Jo estic bé / Tu també estàs bé (Jo+/Tu+): es pot presentar en dues variants: Variant maníaca: visió ingènua i poc adulta que nega els problemes (tot és de color de rosa). Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 10 Variant realista i adaptada (Jo estic bé o malament / Tu estàs bé o malament): reconeix fortaleses i febleses pròpies i alienes, potencia l'autoestima i integra la capacitat d'equivocar-se i rectificar. Lleis de l'intercanvi de carícies Una carícia és qualsevol acte que expressa reconeixement de la presència de l'altre.

En funció del seu origen i la seva motivació, es classifiquen en quatre categories: Tipus de carícia Definició i naturalesa Incondicional positiva Reconeixement adreçat a la persona pel sol fet de ser, sense exigir condicions ni mèrits previs. Incondicional negativa Desvalorització global de la persona sense cap motiu concret. Condicional positiva Reconeixement atorgat com a conseqüència directa d'uns mèrits, conductes o assoliments concrets. Condicional negativa Crítica adreçada exclusivament a un comportament determinat, sense atacar la globalitat de la persona.

Per mantenir una economia sana de reconeixement emocional, cal aplicar cinc normes reguladores: Estils de conducta davant les situacions Davant dels reptes de la interacció quotidiana, les persones poden articular tres modalitats de resposta bàsiques: Passiu: no expressa opinions ni necessitats; es manté en silenci i cedeix davant les demandes alienes. Agressiu: actua per impulsos sense respectar els drets ni el benestar dels altres. Assertiu: capacitat de defensar els drets i conviccions personals sense agredir, fonamentada en el respecte mutu cap a un mateix i cap a l'interlocutor. COMPROVA-HO 15 Quina diferència defineix una carícia incondicional respecte d'una condicional?

Oferir carícies positives que siguin sinceres i merescudes. 1 Acceptar les carícies positives sense bloquejos ni desconfiança. 2 Demanar carícies positives obertament quan es necessitin. 3 Donar-se carícies positives a un mateix valorant els propis èxits. 4 Rebutjar carícies negatives que tinguin com a finalitat reforçar una posició de dany o manipulació. 5 Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 11 IDEES CLAU Les transaccions poden ser complementàries (esperades), creuades (inesperades que trenquen el diàleg) o ulteriors (amb missatge ocult). El temps es pot estructurar mitjançant l'aïllament, els rituals, els passatemps, les activitats, els jocs i la intimitat.

El Triangle de Karpman es compon de Víctima, Salvador i Perseguidor; se'n surt emprant l'Adult, el Nen Lliure i el Pare Nutritiu positiu respectivament. La posició existencial madura és la realista adaptada ( ), admetent virtuts i mancances pròpies i d'altri. L'economia de les carícies exigeix donar, demanar i acceptar reconeixement positiu, així com rebutjar el negatiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina conducta ha d'adoptar la persona situada en el rol de Salvador per trencar la dinàmica de Karpman? 17. Com es caracteritza la posició existencial 'Jo estic bé / Tu estàs malament' ( )? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18.

Quin tipus de transacció inclou un missatge aparent i un altre de psicològic ocult? 19. Per sortir del rol de Víctima en el Triangle Dramàtic cal activar: 20. Quina posició existencial correspon al pessimisme absolut i la desesperança? 21.

Un elogi adreçat exclusivament a la feina ben executada és una carícia: Jo + /Tu+ Jo + /Tu Creuada a) Passatemps b) Ulterior c) Complementària d) L'Estat del Jo Adult a) El Pare Crític positiu b) El Nen Adaptat rebel c) El Pare Nutritiu negatiu d) Jo-/Tu+ a) Jo-/Tu- b) Jo+/Tu- c) Jo+/Tu+ d) Incondicional positiva a) Condicional negativa b) Incondicional negativa c) Condicional positiva d) Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 12 3 Psicopatologia de les Addiccions — Dependència de substàncies, codependència afectiva i canvi d'hàbit EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes neurobiològics de les principals substàncies psicoactives.

Explicar l'etiologia i les dinàmiques de la dependència afectiva segons Robin Norwood. Identificar els punts d'intersecció entre l'addicció a substàncies i l'addicció al dolor emocional. Descriure els deu processos de modificació d'hàbits proposats per Prochaska i DiClemente. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Pot una relació interpersonal activar mecanismes d'addicció idèntics als que produeix una substància química com l'alcohol? L'addicció constitueix un patró desadaptatiu de conducta o consum caracteritzat per la pèrdua de control sobre l'hàbit i un deteriorament clínic o funcional significatiu.

Comprèn tant dependències químiques com conductuals que comparteixen mecanismes psicològics i neurobiològics similars.

ESQUEMA Psicopatologia de les Addiccions i Canvi Addiccions Químiques Substàncies psicoactives i mecanismes de tolerància Estimulants i Depressors Alteració de dopamina, serotonina i GABA Opioides i Al·lucinògens Analgèsia, eufòria i distorsió perceptiva Addicció Emocional Dependència vincular destructiva segons Norwood Disfunció d'Origen Infància amb dèficit afectiu i hipercontrol Doble Addicció Substàncies per anestesiar el dolor relacional Model Transteòric Processos de canvi de Prochaska i DiClemente Processos Cognitius Conscienciació i revaluació interna Processos Conductuals Contracondicionament i control d'estímuls Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 13 1.

Concepte d'addicció i criteris clínics Segons Gossop (2011), l'addicció es defineix per un desig intens cap a una acció concreta, la incapacitat per autoregular-ne la pràctica, i la persistència en ella malgrat les clares conseqüències adverses que provoca. L'individu pateix malestar psicològic i alteracions de l'estat d'ànim quan no pot executar la conducta. DEFINICIÓ La tolerància o neuroadaptació és l'ajust fisiològic pel qual es necessita una dosi creixent per aconseguir els mateixos efectes, mentre que l'abstinència o necessitat clínica és el conjunt de símptomes físics i emocionals derivats de la interrupció del consum.

L'addicció implica una limitació de la capacitat d'elecció i de la llibertat personal. Segons l'objecte, trobem addiccions químiques a substàncies (alcohol, cocaïna, drogues de síntesi, inhaladors) o addiccions conductuals sense substància (joc patològic, menjar, treball, mòbil, sexe o persones).

Aquests patrons s'aborden des de tres perspectives epistemològiques complementàries: Perspectiva Èmfasi principal Àmbit disciplinar Centrada en l'objecte La substància o l'hàbit; busca pal·liar el mal mitjançant marcs legals i mèdics Biomedicina i professionals sanitaris Centrada en el subjecte La persona, els seus recursos interns i la repersonalització terapèutica Psicologia i corrents humanistes Centrada en l'entorn Condicionants socioculturals, canvi d'estils de vida i reducció de riscos Treball social i intervenció comunitària COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental hi ha entre la dependència i la síndrome d'abstinència en termes clínics? 2.

Psicofarmacologia i fases del consum L'ésser humà ha utilitzat substàncies psicoactives per via oral, inhalada o nasal per experimentar estats alterats de consciència o de recerca espiritual. L'evolució cap a la dependència està condicionada per trets com la impulsivitat, la recerca intensa de sensacions i la conducta temerària amb baixa percepció del perill. A nivell de comunicació neuronal, les drogues alteren l'alliberament i la recaptació de neurotransmissors a l'espai sinàptic: Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 14 Esquema de la transmissió sinàptica i punts d'actuació de substàncies psicoactives.

Les substàncies psicoactives es classifiquen en quatre grans grups segons la seva acció neurobiològica: Estimulants (ex. cafeïna, nicotina, amfetamina, cocaïna): bloquegen la recaptació de dopamina i serotonina al sistema nerviós central, accelerant l'activitat neuronal. Depressors (ex. alcohol, barbitúrics, benzodiazepines): redueixen l'estat de consciència estimulant la producció del neurotransmissor inhibitori GABA i disminuint l'acetilcolina. Opioides (ex. morfina, heroïna, codeïna, opi): indueixen efectes analgèsics i d'eufòria augmentant l'activitat dels receptors opioides. Al·lucinògens (ex.

LSD, mescalina, cànnabis): generen una profunda alteració perceptiva amb possible presència d'al·lucinacions. La transició des del primer contacte fins a la pèrdua de control segueix sis etapes definides: Fase prèvia o de predisposició: presència de vulnerabilitats biològiques, familiars i socials. 1 Fase de coneixement: informació sobre la substància i la seva disponibilitat ambiental. 2 Fase d'experimentació o inici: primeres preses, fortament influenciades per l'edat. 3 Fase de consolidació: consum repetit que depèn de les conseqüències i reforços de l'entorn. 4 Fase d'abandonament o manteniment: presa de consciència del dany o cronificació de l'ús.

5 Fase de possible recaiguda: reaparició del consum, habitual en qualsevol moment del procés. 6 Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 15 ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el mecanisme farmacològic dels estimulants amb el dels depressors. Els estimulants bloquegen la recaptació de monoamines (dopamina i serotonina), mentre que els depressors potencien la transmissió gabaèrgica (GABA) i frenen l'acetilcolina. Atribuir una disminució de dopamina als estimulants és un error habitual. COMPROVA-HO 24 Quin efecte produeixen els fàrmacs depressors sobre el GABA i l'acetilcolina? 3.

Addicció afectiva i dinàmica vincular (Robin Norwood) L'any 1985, Robin Norwood va descriure que la necessitat compulsiva de suport emocional pot adoptar una dinàmica clínica similar a una addicció química. Aquest patró s'origina habitualment en famílies disfuncionals amb dèficit de calidesa i afecte. Davant el descontrol domèstic, l'infant desenvolupa una necessitat imperiosa de controlar l'ambient mitjançant la complaença i la utilitat cap als altres, intentant transformar figures inaccessibles en persones afectuoses. Aquest aprenentatge infantil genera trets de personalitat característics en l'edat adulta: Terror a l'abandonament, desplegant esforços desmesurats per satisfer la parella.

Autoestima deteriorada, amb la creença interioritzada de no merèixer afecte per si mateix. Atracció cap a individus problemàtics o distants, considerant avorrides les persones estables. Adopció persistent del rol de cuidador o cuidadora, negant la pròpia dependència i sentint llàstima per l'altre. Confusió recurrent de la por, l'angoixa i la gelosia amb l'amor i la pulsió sexual. En el marc de la parella, aquests patrons reactiven les dinàmiques del triangle dramàtic de Karpman (víctima, salvador i perseguidor; vegeu «Anàlisi Transaccional — Transaccions, estructuració del temps, triangle de Karpman i carícies»).

L'agressor o maltractador comparteix una forta dependència emocional subjacent, però la canalitza mitjançant l'hostilitat, l'exigència de submissió i la conducta agressiva per protegir la seva posició de poder. Quan el vincle s'esquerda, el maltractador utilitza tres tàctiques de coacció: COMPROVA-HO 25 Quina arrel comuna presenten la persona dependent afectiva i l'agressor en la teoria de Norwood? Generació de pena: adopta un to suplicant i fa ostentació de la seva indefensió per activar el rol salvador. 1 Generació de por: empra venjances, exigències desmesurades de propietat i atacs de gelosia obsessiva.

2 Distància i tragèdia: manifesta la incapacitat d'assumir l'autonomia de la parella, arribant a extrems de violència física per evitar que refaci la seva vida. 3 Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 16 4. Addicció creuada i recuperació del dolor vincular Existeix una forta connexió entre la dependència afectiva i el consum de substàncies. En molts casos s'observa una addicció creuada o doble addicció: la persona utilitza alcohol, psicofàrmacs, menjar o compres compulsives per bloquejar el sentiment de buit, culpa o vergonya après a la infància. La substància adorm el malestar emocional i fa tolerable un vincle nociu.

Al seu torn, la ruptura de la relació acostuma a intensificar l'abús químic com a via de fugida.

Les semblances clíniques entre l'addicció a l'alcohol i l'addicció a relacions destructives són manifestes: Tret característic Addicció a substàncies (Alcoholisme) Addicció emocional (Relacions destructives) Focus obsessiu Fixació recurrent en aconseguir i consumir la beguda Fixació absorbent en retenir i canviar la parella Mecanismes de defensa Negació evident del dany i justificació del consum Negació del problema relacional i autojustificació Engany i ocultació Mentides i aïllament per tapar la gravetat de l'hàbit Mentides a l'entorn i aïllament per amagar els conflictes Il·lusió de control Intents infructuosos de dosificar la ingesta d'alcohol Intents reiterats de calmar o controlar la parella Oscil·lacions anímiques Canvis sobtats i inexplicables de l'humor Variacions afectives lligades al clima de la relació Les conseqüències d'ambdós patrons inclouen culpa, depressió, actes impulsius, deteriorament de la salut física i patologies psicosomàtiques (vegeu «Medicina Psicosomàtica i Trastorns Somatomorfs — Etiologia i manifestacions clíniques»).

El protocol de recuperació proposat per Norwood estableix deu passos fonamentals: Demanar suport professional o extern. 1 Fixar la pròpia recuperació com la màxima prioritat vital. 2 Integrar-se en grups de suport amb persones afectades per la mateixa problemàtica. 3 Explorar la dimensió espiritual mitjançant la reflexió quotidiana del sentit vital. 4 Alliberar-se de l'obligació de controlar o justificar els actes aliens. 5 Renunciar a la manipulació de les persones de l'entorn. 6 Aprendre a no vincular-se a situacions de maltractament ni enganxar-s'hi. 7 Centrar-se en les conductes individuals per desplaçar el pes del judici extern.

8 Afrontar amb constància els defectes i dificultats personals. 9 Alimentar i nodrir les necessitats bàsiques d'un mateix. 10 Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 17 COMPROVA-HO 26 De quina manera interactua l'ús de substàncies en una dinàmica de dependència afectiva? 5. Processos de canvi conductual de Prochaska i DiClemente La modificació d'una addicció o d'un vincle patològic requereix una reestructuració interna i conductual.

En el seu Model Transteòric formulat el 1993, James Prochaska i Carlo DiClemente descriuen deu processos essencials que faciliten l'avenç cap a la resolució de l'hàbit addictiu: Aquests processos abasten des de la reorganització cognitiva i emocional fins a l'acció conductual sobre els estímuls: Augment de la conscienciació: adquisició d'informació sobre les causes i conseqüències negatives de l'addicció, així com dels beneficis d'interrompre-la. Autorreevaluació: valoració afectiva i cognitiva de com l'hàbit xoca amb els valors personals, projectant qui s'arribaria a ser sense la dependència.

Revaluació ambiental: anàlisi de l'impacte interpersonal i social que genera la conducta, considerant com millorarien les relacions en abandonar-la. Descàrrega dramàtica: vivència i alliberament obert de les reaccions emocionals provocades per la situació addictiva. Autoalliberació: decisió i compromís personal de canvi basat en la convicció de posseir la capacitat per aconseguir-ho. Alliberació social: reconeixement de la representació social de l'addicció i aprofitament de les oportunitats comunitàries per superar-la. Maneig de contingències: aplicació de recompenses i càstigs per reforçar les respostes adaptatives i desincentivar el patró addictiu.

Relacions d'ajuda: cerca activa de figures de confiança i suport social per transitar el procés de rehabilitació. Contracondicionament: substitució de la resposta condicionada addictiva per conductes sanes i alternatives. Control d'estímuls: modificació activa de l'entorn per eliminar senyals disparadors i defugir situacions d'alt risc de recaiguda. PER RECORDAR-HO Recorda que els cinc primers processos són principalment cognitius i afectius (t'ajuden a pensar i sentir diferent sobre l'hàbit), mentre que els cinc últims són accions operatives i conductuals (t'ajuden a modificar la relació directa amb l'ambient i l'estímul).

Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 18 IDEES CLAU L'addicció es defineix per la pèrdua de control sobre una conducta o consum malgrat les conseqüències adverses greus. La tolerància representa la neuroadaptació biològica i l'abstinència manifesta la necessitat clínica en interrompre l'hàbit. Els estimulants bloquegen la recaptació de dopamina i serotonina, mentre que els depressors estimulen la via del GABA i redueixen l'acetilcolina. Segons Robin Norwood (1985), l'addicció al dolor relacional neix en famílies disfuncionals amb manca d'afecte i necessitat de control.

El maltractador utilitza la pena, la por i la distància tràgica com a mecanismes de coacció davant la por a la pèrdua. El Model de Prochaska i DiClemente (1993) descriu deu processos de canvi cognitius, emocionals i conductuals per vèncer les dependències. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins són els tres mecanismes que empra un agressor dependent quan s'enfronta a la distància o pèrdua de la parella segons Norwood? 28. Com es defineixen i diferencien els processos de contracondicionament i control d'estímuls en el model de Prochaska? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin efecte neurobiològic és característic dels fàrmacs depressors? 30.

Quin és l'origen principal de l'addicció relacional segons Robin Norwood? 31. Què implica el procés de contracondicionament de Prochaska i DiClemente?

Bloqueig de receptors opioides cerebrals a) Augment de la producció d'acetilcolina b) Increment de la transmissió de GABA c) Bloqueig directe de recaptació dopaminèrgica d) Traumes per abusos farmacològics previs a) Hàbits apresos durant l'adolescència primerenca b) Famílies disfuncionals amb manca d'afecte c) Predisposició biològica lligada al sexe d) Eliminar els reforços positius de la conducta a) Afrontar situacions d'alt risc sense protecció b) Emetre conductes sanes alternatives a l'hàbit c) Reestructurar exclusivament l'opinió de l'entorn d) Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 19 32. Quina semblança comparteixen l'alcoholisme i l'addicció emocional?

4 Psicologia Social i Processos Grupals — Percepció, estructura i dinàmica de grups EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes cognitius que mantenen els estereotips i la seva resistència al canvi. Contrastar els experiments d'Asch, Milgram i Zimbardo sobre influència social i conformitat. Identificar les fallades de motivació col·lectiva segons Karau i Williams com la vagància o el Free Riding. Classificar els estils de lideratge en organitzacions de salut argumentant els desavantatges dels models jeràrquics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què els equips de treball assistencials poden rendir menys que la suma dels seus membres per separat?

Percepció social, categorització i estereotips La percepció social combina la captació d'informació de l'entorn amb el processament cognitiu intern. En aquest procés es produeix sovint una sobreestimació perceptiva, que exagera la rellevància d'elements amb una càrrega de valor important per al subjecte. DEFINICIÓ La categorització social és l'ordenació i simplificació de la informació en categories mitjançant processos de deducció i intuïció per reduir la complexitat del medi. Aquest mecanisme dona lloc a la creació de categories socials o estereotips, entesos com la creença compartida que certs atributs són propis d'un grup humà determinat.

Dins de les dinàmiques col·lectives, la interacció sol generar polarització, fent que les respostes dels individus esdevinguin més extremes que les seves opinions inicials individuals. Els estereotips compleixen quatre funcions bàsiques: Cognitiva: simplifica i economitza recursos mentals. Redueix les diferències percebudes entre els membres del propi grup i accentua les diferències amb els grups externs.

Efecte estimulant sobre l'acetilcolina central a) Originar-se exclusivament per factors químics b) Cessar de manera espontània sense suport c) Negació del problema i intents de control d) Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 20 Preservació de valors: genera atribucions que protegeixen el propi marc de referència i afavoreix la resistència al canvi mitjançant l'eliminació de discrepàncies. Ideològica: serveix per interpretar esdeveniments socials a gran escala i establir relacions de causalitat. Diferenciació: justifica conductes negatives envers altres col·lectius, afavorint la identitat social en concebre el propi grup com a heterogeni i el grup extern com a homogeni.

La resistència a modificar aquests esquemes prové de dues fonts. D'una banda, la informació que es contrasta sol ser ambigua, fet que porta a utilitzar el consens social com a criteri per validar-la. De l'altra, acceptar un error d'inclusió o exclusió en una categoria posa en qüestió el sistema de valors propi, fet que activa mecanismes de reafirmació interna. COMPROVA-HO 34 Quina relació estableix la funció cognitiva de l'estereotip entre els membres del mateix grup i els de grups externs?

Estructura grupal i fenòmens d'influència social Segons la formulació de Wilke i Van Knippenberg (1990), l'estructura d'un grup articula elements diferenciadors (persones i posicions) amb mecanismes integradors. Mecanisme integrador Descripció en la dinàmica de grup Comunicació Intercanvi d'informació que fa possible la coordinació interna. Atracció Vincles afectius i cohesió entre els integrants del col·lectiu. Estatus Posició jeràrquica i reconeixement de prestigi social. Control Normes i mecanismes que regulen les conductes acceptables. Rols Conjunt de conductes esperades vinculades a cada posició. Tots els grups disposen d'estructura, fins i tot de forma rudimentària.

Un cop consolidada, és molt resistent a les variacions. Aquesta rigidesa compleix una funció adaptativa: permet predir les conductes individuals, requisit indispensable per aconseguir eficàcia i metes col·lectives. La influència social modula les respostes dels individus a través de tres modalitats fonamentals: 1. Normalització: influència mútua entre membres del mateix nivell que no tenen una norma o criteri previ establert. 2. Innovació: introducció de regles noves que modifiquen o substitueixen les vigents, impulsada per minories actives caracteritzades per la seva flexibilitat. 3. Conformitat: adaptació del propi comportament als patrons o expectatives del grup.

Aquest procés s'evidencia en els estudis experimentals clàssics: Solomon Asch: adaptació del judici individual al criteri unànime del grup. Stanley Milgram: obediència a l'autoritat en situacions de pressió jeràrquica. Philip Zimbardo: despersonalització i assumpció extrema dels rols socials assignats. Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 21 COMPROVA-HO 35 Quina diferència defineix l'aparició d'un procés de normalització respecte a un d'innovació? Rendiment col·lectiu: facilitació, esforç i biaixos de cooperació En l'àmbit de la salut, el treball en equip constitueix una interacció i participació col·laborativa per avaluar, planificar i assistir en les cures.

La simple presència d'altres persones altera el rendiment mitjançant dos mecanismes contraposats: genera facilitació social (millora del rendiment per augment d'activació) davant tasques fàcils o ben apreses, però provoca inhibició social (empitjorament del rendiment) davant de tasques noves, complexes o mal apreses.

La teoria de l'esforç col·lectiu de Karau i Williams (1993) estableix que els subjectes només s'esforcen quan es connecten tres variables: DEFINICIÓ La motivació col·lectiva depèn de: 1) les expectatives (percepció que l'esforç propi millora l'execució), 2) la instrumentalitat (creença que l'execució rebrà reconeixement i recompensa) i 3) la importància (valor atorgat a la recompensa). L'esforç s'incrementa quan cada membre percep la seva contribució com a indispensable i quan els grups són reduïts, entorn que afavoreix l'empatia, la cohesió i la lleialtat.

En cas contrari, la motivació decau per l'aparició de fallades estructurals: Vagància social: descens de l'esforç quan el rendiment individual queda diluït i no es pot avaluar per separat. Efecte 'Free Riding' (viatjar gratis): baix rendiment grupal quan un membre creu que els altres faran la feina. Iniquitat: reducció de l'esforç deliberada quan es percep que els companys no compleixen amb la part del treball que els pertoca.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Tasca anònima o inavaluable No es pot distingir la participació individual Creença que altres faran la feina Confiança passiva en l'esforç aliè Percepció de desequilibri Sensació que els companys no aporten la seva part Causes de pèrdua de rendiment col·lectiu Vagància social Descens global de l'energia individual abocada Efecte Free Riding Inacció calculada aprofitant el grup Retirada per iniquitat Desacceleració deliberada de la contribució pròpia Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 22 ERROR FREQÜENT No confongueu la vagància social amb l'efecte Free Riding. La vagància social apareix perquè la feina individual és anònima i inavaluable.

En canvi, el Free Riding sorgeix per un càlcul deliberat: el membre redueix l'esforç perquè sap que els companys completaran la tasca igualment. COMPROVA-HO 36 Quina condició sobre la valoració de la feina individual redueix directament la vagància social en un equip sanitari? Models i estils de lideratge en organitzacions sanitàries Forbes-Thompson (2006) defineix el lideratge com l'habilitat d'influir sobre altres persones per assolir metes organitzacionals o grupals. Aquesta pràctica neix de la confluència entre l'actitud del líder, el grup, la naturalesa de la feina i el context, amb l'objectiu de compaginar la convivència amb la productivitat.

Requereix competència cognitiva, autoconfiança, fiabilitat, flexibilitat i motivació d'assoliment i influència. En entorns sanitaris es requereixen quatre àmbits d'habilitats: clíniques (atenció a la persona i millors pràctiques), interpersonals (comunicació i mediació), organitzacionals (planificació) i gestió de recursos humans. Històricament, entorns com els residencials o els equips hospitalaris han utilitzat models autoritaris i jeràrquics (top-down) aplicats, per exemple, en les relacions tradicionals entre infermeria i auxiliars o zeladors. Aquesta estructura resulta problemàtica perquè redueix l'empoderament i deteriora el treball en equip.

En canvi, els estils orientats a les relacions interpersonals generen millores funcionals notables. Dins d'aquest enfocament destaquen dos models: Lideratge transaccional: centrat en la comunicació regular, les decisions compartides i l'intercanvi sistemàtic d'idees entre líders i seguidors. Lideratge transformacional: guia mitjançant la motivació, delega responsabilitats, reforça el compromís col·lectiu i desenvolupa el potencial i l'autonomia dels col·laboradors per assolir metes comunes.

Martínez i Salvador (2005) sistematitzen quatre estils operatius: Estil Trets operatius característics Autoritari Imparteix instruccions directes, adjudica tasques i supervisa sense obrir espais de negociació, amb decisió exclusivament individual. Democràtic o negociador Crea estructures de participació, sotmet les propostes a debat i construeix solucions de consens mitjançant la mediació. Animador o dinamitzador Dona prioritat a la integració grupal, estimula el vincle afectiu i atorga llibertat i responsabilitat en la presa de decisions.

Lideratge situacional Aplica la flexibilitat conductual en funció de la maduresa de l'equip, la dificultat del context assistencial i les necessitats individuals de cada professional. Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 23 ESQUEMA Estils de lideratge clínic i institucional COMPROVA-HO 37 Per quina raó els models clàssics jeràrquics 'top-down' empitjoren els equips de salut segons les fonts? IDEES CLAU La categorització social simplifica la realitat mitjançant estereotips, preservant valors previs i resistint-se al canvi degut a l'ambigüitat informativa.

L'estructura grupal, articulada per la comunicació, atracció, estatus, control i rols, estabilitza la conducta per garantir l'eficàcia col·lectiva. La conformitat, demostrada per Asch, Milgram i Zimbardo, reflecteix l'adaptació del criteri personal a la pressió col·lectiva, l'autoritat o els rols. La facilitació social millora les tasques fàcils davant testimonis, però la inhibició social empitjora l'execució quan les feines són complexes. La teoria de l'esforç col·lectiu de Karau i Williams lliga la implicació a les expectatives, la instrumentalitat i el valor de les recompenses.

L'enfocament de lideratge autoritari de tipus 'top-down' fractura el treball assistencial, mentre que el lideratge situacional s'adapta al context i la maduresa de l'equip. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. En què es diferencia l'efecte Free Riding de la resposta davant la iniquitat segons les dinàmiques de grup? 39. Quins tres pilars fonamenten la motivació col·lectiva en la teoria de Karau i Williams (1993)? 40. Com actua el lideratge situacional proposat per Martínez i Salvador?

Lideratges directius Centrats en tasca i ordre Autoritari Ordres rígides sense debat Transaccional Acords i intercanvi regular Lideratges relacionals Focalitzats en persones i context Transformacional Visió compartida i apoderament Democràtic Consens i participació activa Situacional Ajustat a la maduresa de l'equip Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 24 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Quin concepte descriu reduir l'esforç perquè altres integrants de l'equip faran la feina? 42. Com respon el rendiment d'una persona davant una tasca difícil o mal apresa davant d'altres? 43.

Quin experiment clàssic analitza específicament la submissió directa a les ordres de l'autoritat? 44. Quin estil de lideratge prioritza adaptar-se a la maduresa i competència de l'equip segons Martínez i Salvador? 5 Medicina Psicosomàtica i Trastorns Somatomorfs — Etiologia i manifestacions clíniques EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments del model psicosomàtic i les aportacions històriques de Cannon, Heinroth i el DSM-III. Avaluar el risc de patologia física mitjançant l'escala d'estrès de Holmes i Rahe i el patró de conducta Tipus A. Diferenciar les manifestacions clíniques del trastorn de somatització, la hipocondria i el dolor somatomorf persistent.

Relacionar els perfils psicològics i les dinàmiques familiars amb el debut de patologies com les coronariopaties, l'asma o la colitis ulcerosa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com pot un dol no resolt o una acumulació d'esdeveniments vitals estressants desencadenar una lesió física real en un òrgan concret?

Conformisme d'Asch a) Efecte Free Riding b) Normalització de rol c) Inhibició social d) Augmenta per facilitació social a) Millora gràcies a la polarització b) Empitjora per inhibició social c) Es manté completament inalterat d) Model de Karau i Williams a) Estudi de Milgram b) Estudi de Zimbardo c) Estudi de Solomon Asch d) Lideratge transaccional a) Lideratge situacional b) Lideratge autoritari c) Lideratge dinamitzador d) Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 25 La salut i la malaltia no es poden explicar únicament des d'una perspectiva biològica aïllada.

L'enfocament biopsicosocial entén l'organisme humà com un sistema integrat on els processos anímics, les relacions interpersonals i les respostes fisiològiques interactuen de manera constant. ESQUEMA Estructura de la medicina psicosomàtica Fonaments i evolució de la medicina psicosomàtica La medicina psicosomàtica és la disciplina clínica que estudia i tracta la interacció recíproca entre els fenòmens biològics, psicològics i socials de la malaltia. Aquesta perspectiva parteix de dos supòsits bàsics: que la ment i el cos formen una unitat funcional indivisible i que els factors emocionals o cognitius s'han de considerar davant qualsevol quadre clínic.

Ja en l'antiguitat clàssica, filòsofs com Sòcrates assenyalaven la impossibilitat de guarir el cos sense atendre l'ànima. Al llarg de la història, diversos autors han estructurat aquesta relació: Heinroth (1818): Introdueix per primera vegada la noció de l'origen psíquic de certes alteracions corporals. 1922: Es formalitza el concepte modern de medicina psicosomàtica com una aproximació psicològica a la medicina general, enfocada a investigar les interaccions fisiològiques i afectives sense establir una barrera divisòria entre el cos i la ment.

Cannon (1920): Descriu la influència del sistema nerviós autònom en activar la resposta de lluita o fugida davant situacions d'estrès, establint les primeres bases fisiològiques de la malaltia somàtica per tensió.

Manuals diagnòstics (DSM-III): Substitueixen les etiquetes dualistes tradicionals per la categoria de factors psicològics que afecten la condició física, delimitant qualsevol situació clínica corporal Bases teòriques Model biopsicosocial i història Etiologia de l'estrès Holmes-Rahe i Tipus A Trastorns somatomorfs Queixa física sense lesió Somatització Polisimptomàtic recurrent Hipocondria Por a malaltia greu Dolor persistent Molèstia per conflicte Patologies específiques Òrgans diana i vincle Cardiopaties Hostilitat i presses Asma i digestiu Dependència i repressió Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 26 on les variables anímiques contribueixen a l'origen o empitjorament.

Dins d'aquest paradigma, l'estat psicològic intervé en quatre moments de la malaltia: la predisposició biològica o vulnerabilitat prèvia, el moment d'inici o debut dels símptomes, el curs o evolució temporal de la patologia i el seu pronòstic final. COMPROVA-HO 46 En quins quatre moments de la malaltia física intervenen els factors psicològics segons el model psicosomàtic? Etiologia de l'estrès i vulnerabilitat individual L'estrès crònic, percebut com a desbordant i mantingut en el temps, altera l'homeòstasi interna i debilita els sistemes fisiològics.

L'origen de la clínica somàtica combina estímuls ambientals intensos amb patrons de personalitat concrets que determinen la forma d'afrontar les tensions. Avaluació de l'impacte vital: Escala de Holmes i Rahe Thomas Holmes i Richard Rahe van crear una escala per mesurar de forma numèrica l'acumulació d'estrès a partir d'esdeveniments vitals estressants. Cada canvi important exigeix readaptació a la persona: Mort de la parella: 100 punts (l'esdeveniment de màxima intensitat). Mort d'un familiar directe: 63 punts. Acomiadament laboral: 43 punts.

Segons aquest model, acumular 200 o més punts en un sol any incrementa de manera directa i significativa el risc de desenvolupar trastorns psicosomàtics o malalties somàtiques greus. Factors de personalitat i estil d'afrontament Les experiències adverses en etapes primerenques (com la desnutrició infantil, maltractaments o malalties greus) juntament amb la base genètica modelen l'estructura de la personalitat. Les persones que responen a les crisis de forma optimista presenten una incidència notablement menor de desordres psicosomàtics. En canvi, determinades estructures generen gran vulnerabilitat biològica.

DEFINICIÓ El patró de conducta Tipus A, descrit per Dunbar i formalitzat per Rosenman, defineix un perfil d'individus hiperactius, extremadament competitius, impacients, amb forta ambició d'èxit social i hostilitat o agressivitat reprimida. Tenen una percepció contínua d'urgència temporal i predisposen directament a patir malalties coronàries. COMPROVA-HO 47 Quina relació quantitativa van establir Holmes i Rahe entre els esdeveniments vitals i la patologia física?

Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 27 Trastorns somatomorfs: Característiques i variants clíniques Els trastorns somatomorfs es defineixen per la presència reiterada de queixes o preocupacions corporals intenses sense que les exploracions mèdiques objectivin cap alteració orgànica estructural que les justifiqui. Els resultats de laboratori o les proves diagnòstiques resulten sempre normals o negatius. En cas que existeixi una lesió somàtica real, aquesta mai no justifica ni la intensitat del patiment ni la desmesurada alarma de la persona. L'aparició i fluctuació dels símptomes està estretament vinculada a conflictes personals o esdeveniments vitals traumàtics.

Una característica primordial del quadre és la ferma resistència del pacient a acceptar causes psicològiques, exigint reiteradament nous estudis diagnòstics i tractaments corporals. Trastorn Quadre Clínic Principal Risc o Conseqüència Secundària Trastorn de somatització Símptomes múltiples, recurrents i canviants en diversos òrgans (dolors, nàusees, vòmits, alteracions menstruals o sexuals) de llarga evolució. Dependència o abús de fàrmacs prescrits i quadres depressivo- ansiosos reactius. Trastorn hipocondríac Preocupació persistent i angoixant de patir una malaltia greu i incurable, malinterpretant sensacions corporals o fisiològiques banals.

Rebuig i ofensa en ser derivat a salut mental; freqüent hiperfreqüentació a atenció primària. Dolor persistent somatomorf Queixa contínua d'un dolor greu i incapacitant associat a conflictes psicosocials o a un desig inconscient d'obtenir atenció. Ressentiment i por davant la manca de diagnòstic; risc de patir dolor físic orgànic superposat. ERROR FREQÜENT Un error habitual en l'examen és considerar que els pacients amb trastorns somatomorfs fingeixen la seva simptomatologia per obtenir guanys conscients. La clínica és totalment real per a la persona: no inventa el dolor ni les molèsties corporals.

Confrontar-los de forma agressiva dient que «tot és al seu cap» provoca el bloqueig terapèutic i trenca l'aliança clínica (vegeu «Comunicació Terapèutica i Relació d'Ajuda — Marc humanista i model de Peplau»). Mecanismes emocionals: Pèrdua, depressió i desesperança El manteniment de l'estrès sense vies de descàrrega altera de manera irreversible l'equilibri intern. Quan una persona enllaça frustracions constants sense resolució, es produeix una claudicació anímica que afavoreix el debut somàtic. La pèrdua d'un vincle afectiu rellevant, les ruptures o la jubilació no acceptada comporten un abandonament de la voluntat de viure.

La depressió actua com a gènesi de nombroses alteracions físiques, incrementant per exemple la taxa de mortalitat en neoplàsies. Davant l'aïllament perllongat, apareix la resposta de conservació/inhibició, similar a l'estat de somnolència i desactivació que pateix un infant quan plora i no rep atenció. Psicologia Aplicada a la Salut i Comunicació: Apunts 28 La impotència i desesperança es manifesta com el sentiment de degradació i soledat davant la pèrdua irreparable d'un recurs essencial, amb la sensació angoixant que res no pot funcionar de manera satisfactòria.

Quan aquesta desesperança no es compensa sublimant la culpa o assumint noves metes personals, la tensió psíquica reprimida es canalitza a través del dany a l'òrgan diana. COMPROVA-HO 48 Quina és la resposta biològica de conservació/inhibició davant l'estrès mantingut i la manca de resposta de l'entorn? Patologies psicosomàtiques específiques Determinades patologies mèdiques mostren una estreta correlació amb perfils caracterològics particulars i estructures de funcionament familiar disfuncionals: Malaltia Perfil Psicològic del Pacient Dinàmica Familiar o Desencadenant Coronariopaties Trets obsessius…