Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES Grau en Infermeria Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Fonaments d'Infermeria per al 2n examen: procés de professionalització, etapes del PAE (NANDA, NOC, NIC) i totes les escoles i models teòrics.

APREN.AI Índex 1 Professionalització i identitat d'infermeria Distinció entre disciplina i professió Models teòrics de professionalització Condicionants històrics: gènere, religió i retribució La figura fundacional de Florence Nightingale (1820-1910) Evolució acadèmica i legislativa a Espanya 2 Marc institucional, funcions i competències professionals Marc institucional de la professió infermera Les quatre funcions clàssiques d'infermeria Competències professionals i el Projecte de 1997 Model de col·laboració en l'equip de salut enfront del model jeràrquic Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) 3 Valoració Concepte, competències i característiques del PAE La fase de valoració: objectius i modalitats temporals Fonts, tipologies de dades i mètodes d'obtenció Habilitats comunicatives i documentació clínica 4 Diagnòstic d'infermeria Procés d'anàlisi i interpretació clínica El concepte de diagnòstic d'infermeria Diagnòstics d'infermeria i problemes de col·laboració Estructura dels diagnòstics segons la taxonomia NANDA Tipologia de diagnòstics d'infermeria Organització de la taxonomia NANDA i utilitat professional Normes de redacció i correcció d'errors freqüents 5 Planificació, Execució i Avaluació Etapes de la planificació i jerarquia de prioritats Elaboració d'objectius i taxonomia NOC Desenvolupament d'intervencions i taxonomia NIC Tipus de plans de cures, execució i avaluació contínua Models conceptuals 6 Necessitats, Interacció i Efectes Desitjats Estructura i components dels models conceptuals El model ambiental de Florence Nightingale Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 1 Escola de les necessitats: Dorothea Orem Escola de la interacció: Hildegard Peplau Escola dels efectes desitjats: Callista Roy 7 Promoció de la Salut, Ésser Unitari i Caring Escola de la promoció de la salut: Moyra Allen Escola de l'ésser humà unitari: Rogers i Parse Escola del Caring: humanisme, espiritualitat i cultura Classificació comparativa dels corrents teòrics contemporanis 8 Resum per repassar Professionalització i identitat d'infermeria Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) Models conceptuals i escoles de cures Cronologia clau de la professió infermera Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 2 1 Professionalització i identitat d'infermeria EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de disciplina científica i professió en infermeria. Identificar les cinc etapes de professionalització segons Wilensky. Explicar la influència del gènere, la religió i el salari en l'accés al saber infermer. Sintetitzar la cronologia legislativa que va portar la infermeria a la universitat a Espanya.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cobrar un sou va ser un requisit imprescindible perquè la infermeria fos reconeguda com a professió sanitària? El pas de les cures des d'una activitat domèstica o vocacional fins a una professió sanitària titulada constitueix el procés de professionalització de la infermeria. Aquest camí ha requerit construir un cos teòric propi i aconseguir el reconeixement acadèmic, jurídic i social.

ESQUEMA Estructura de la professionalització infermera Distinció entre disciplina i professió Per entendre la naturalesa de la infermeria cal diferenciar dos conceptes complementaris: Disciplina infermera: és el cos doctrinal i de coneixement propi, generat des de la perspectiva específica de les cures i validat per la comunitat científica. Professió: és la pràctica laboral formal que aplica els coneixements disciplinars per prestar un servei a la societat.

Fonaments teòrics Distinció disciplina i professió Cinc etapes de Wilensky Procés seqüencial de professionalització Perspectives teòriques Freidson, Martín Moreno i Collière Condicionants socials Gènere, religió i retribució Barreres històriques Dona i mandats religiosos Marc històric i legal Nightingale i evolució universitària Fites a Espanya Decret 1977, LOPS 2003 i Grau 2010 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 3 DEFINICIÓ L'evolució teòrica del concepte d'infermeria es reflecteix en diferents aproximacions clau: DIEC (2001): professió i titulació de la persona dedicada a la cura i atenció de malalts i ferits, així com a tasques sanitàries sota pautes clíniques.

Alberdi (1982): defineix la infermeria com la professionalització de l'activitat de tenir cura. American Nurses Association (ANA, 1980, 2015): protecció, promoció i optimització de la salut, prevenció de la malaltia, alleujament del patiment mitjançant el diagnòstic i tractament de les respostes humanes davant de problemes de salut reals o potencials en individus, famílies i comunitats. COMPROVA-HO 2 Quina diferència principal hi ha entre la definició tradicional del DIEC i la de l'ANA? Models teòrics de professionalització La sociologia ha analitzat com les ocupacions es transformen en professions reglades mitjançant criteris i etapes específiques.

Les cinc etapes de Wilensky (1964) Harold Wilensky va descriure que qualsevol grup ocupacional requereix superar cinc fases consecutives per consolidar-se com a professió: Treball a temps complet: sorgeix una necessitat social concreta en el mercat laboral i determinades persones s'hi dediquen de manera íntegra. 1 Creació d'escoles formatives: es funden centres específics d'ensenyament per instruir els futurs professionals sota criteris reglats. 2 Definició del perfil professional: s'estableix el camp d'actuació exclusiu i les competències pròpies del col·lectiu.

3 Reglamentació legal: s'assoleix la regulació pública de l'exercici, que protegeix les competències del saber i la pràctica professional. 4 Codi deontològic: s'adopta un codi ètic intern que governa els deures i la responsabilitat moral davant la societat. 5 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 4 PROCÉS Fases de professionalització de Wilensky Aportacions teòriques sobre el concepte de professió Autor Eix conceptual de la professió Eliot Freidson Autonomia i autocontrol: el col·lectiu es reserva l'autoritat per jutjar la qualitat del seu propi treball, basant-se en una relació de confiança i reconeixement de la comunitat a qui serveix.

Martín Moreno i De Miguel Institucionalització: requereix llicència (acreditació mitjançant titulació oficial) i mandat (estatuts, marc retributiu i codi ètic). Marie- Françoise Collière Capacitació formal: col·lectiu humà que obté un títol i uns estatuts mitjançant una formació reglada per exercir una activitat específica de cures. Perquè un ofici es consideri una professió plena ha de complir quatre requisits bàsics: respondre a una necessitat de servei social, posseir un cos de coneixements propi transmès en centres reconeguts, formar els seus membres i disposar d'un ordenament legal i normes pròpies.

COMPROVA-HO 3 Segons Wilensky, per què no n'hi ha prou amb fundar escoles per ser una professió? Condicionants històrics: gènere, religió i retribució L'accés de la infermeria al saber estructurat va estar frenat durant segles per dos condicionants principals: Identificació de gènere: en ser una tasca exercida gairebé exclusivament per dones, va quedar assimilada a les feines domèstiques no especialitzades.

Treball a temps complet Dedicació íntegra a necessitats socials 1 Creació d'escoles Centres específics de formació 2 Perfils professionals Delimitació del camp d'actuació 3 Reglament legal Reconeixement i protecció jurídica 4 Codi deontològic Normativa ètica i autocontrol 5 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 5 Influència religiosa: la càrrega de sacrifici, caritat i vocació de les ordes religioses va perpetuar la creença que aquestes persones no necessitaven instrucció universitària ni remuneració laboral. Significat social i deontològic de la remuneració La remuneració econòmica és un instrument de reconeixement social que transcendeix el sou.

El salari trenca el vincle amb la beneficència i consagra l'assumpció de responsabilitats legals. Alhora, garanteix la prestació d'un servei rigorós i compromès amb la protecció de l'usuari sota l'empara d'un codi ètic. ERROR FREQÜENT Considerar la retribució com un mer intercanvi econòmic mercantil. En sociologia de les professions, el cobrament d'honoraris és el reconeixement formal de la competència tècnica i de la responsabilitat civil i ètica del professional davant la societat.

La figura fundacional de Florence Nightingale (1820-1910) Florence Nightingale va establir els fonaments de la infermeria moderna professionalitzada estructurant la seva acció en quatre àmbits: Assistència: va introduir l'eficàcia, la sistematització i la protocol·lització de les cures directes, basades en l'observació de l'entorn, la neteja i les condicions higièniques. Docència: el 1860 va fundar la Nightingale School a l'Hospital Saint Thomas de Londres, el primer model d'escola autònoma i laica per a infermeres. Recerca: va emprar l'estadística sanitària, l'observació metòdica i la publicació de tractats teòrics sobre salubritat.

Gestió: va rebre l'encàrrec d'organitzar els hospitals de campanya durant la guerra de Crimea i la posterior planificació hospitalària a Londres. COMPROVA-HO 4 Quins quatre eixos d'actuació va articular Florence Nightingale en la professió infermera? Evolució acadèmica i legislativa a Espanya A escala internacional, els Estats Units van ser pioners en situar els estudis d'infermeria dins l'àmbit universitari l'any 1909. A Espanya, les etapes prèvies van incloure la Real Escuela de Santa Isabel de Hungría (1896-1932), dirigida pel Dr. Federico Rubio Galí, i la creació del Títol d'Infermera per a la Congregación de Siervas de María el 1915.

La conquesta de l'estatus universitari i autònom es va accelerar a la dècada del 1970 mitjançant canvis legislatius i mobilitzacions col·lectives: 1971: la Ley General de Educación obre la porta legal perquè la formació d'infermeria pugui cursar- se com a formació professional o integrar-se a la universitat. 1975-1976: mobilització del professorat i dels professionals articulats al voltant de la Coordinadora Nacional per exigir el rang universitari.

Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 6 1977: aprovació del Reial Decret de 1977, que transforma les antigues escoles d'Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS) en Escoles Universitàries d'Infermeria, assolint la titulació de diplomat universitari. 2003: promulgació de la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), que defineix els àmbits d'actuació de les professions sanitàries titulades i distingeix la infermeria com a professió sanitària de nivell diplomat amb autonomia pròpia.

2010: culminació del procés de Bolonya; s'extingeixen les diplomatures i la infermeria assoleix el nivell de Grau Universitari, amb accés directe a programes de màster, doctorat i càtedres d'infermeria. Criteri Nivell professional (Infermer/a) Nivell auxiliar (TCAI, zeladors) Formació oficial Universitari (Grau, Màster, Doctorat). Formació Professional (Grau Mitjà o Superior). Tipus de funcions Funcions complexes, planificació, valoració autònoma i gestió de cures. Tasques de suport de menor complexitat. Supervisió i responsabilitat Plena responsabilitat legal sobre el pla d'atenció d'infermeria. Sempre actuen sota delegació i supervisió professional.

IDEES CLAU La disciplina comprèn el cos teòric i científic propi de la infermeria, mentre que la professió n'és la pràctica laboral regulada. Wilensky defineix cinc etapes universals de professionalització: treball continuat, creació d'escoles, delimitació del perfil, suport legal i codi deontològic. El gènere femení i la tradició religiosa de caritat van retardar l'accés a la formació acadèmica estructurada de les infermeres. La remuneració és una garantia social i deontològica que formalitza la responsabilitat civil i l'autonomia tècnica de la cura. Florence Nightingale va fundar el 1860 l'escola de Saint Thomas i va professionalitzar l'assistència, la docència, la recerca i la gestió.

A Espanya, la integració universitària es va aprovar el 1977, es va consolidar amb la LOPS de 2003 i va assolir el nivell de Grau el 2010. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines diferències distingeixen el nivell professional de la infermeria del nivell auxiliar? 6. Quin paper van tenir les mobilitzacions de 1975-1976 a Espanya? Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Què distingeix la disciplina de la professió infermera? 8. Quina és la tercera etapa del model de professionalització de Wilensky? 9. Quin significat sociològic clau té la remuneració econòmica en infermeria? 10.

Quin any es va aprovar el Reial Decret d'integració d'infermeria a la universitat espanyola? 2 Marc institucional, funcions i competències professionals EN ACABAR SABRÀS Descriure l'estructura i els pilars fonamentals del CIE i de l'organització col·legial espanyola. Diferenciar amb precisió entre les activitats assistencials independents i les interdependents. Explicar les quatre funcions clàssiques de la professió i les dimensions competencials del model de 1997. Contrastar el funcionament del model tradicional jeràrquic amb el treball col·laboratiu interdisciplinari.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què administrar una medicació pautada per un metge i educar un pacient sobre com cuidar la seva ferida requereixen nivells d'autonomia infermera completament diferents?

L'absència total de codis ètics escrits a) El rang salarial respecte a altres oficis b) El coneixement científic davant la pràctica c) La dependència estricta de les ordres mèdiques d) Creació del codi deontològic a) Treball ocupacional a temps complet b) Definició de perfils professionals c) Fundació d'escoles universitàries d) El reconeixement social lligat a l'assumpció de responsabilitats a) Una compensació per mantenir la formació religiosa b) La subordinació obligada al poder institucional mèdic c) Un incentiu purament econòmic sense responsabilitats d) 1971 a) 2003 b) 2010 c) 1977 d) Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 8 Marc institucional de la professió infermera La pràctica de la infermeria s'emmarca en una estructura organitzativa consolidada tant en l'àmbit internacional com en l'estatal.

Aquesta xarxa institucional estableix les directrius ètiques, la representació legal i els criteris d'actuació de la professió. En el pla global, l'organisme de referència és el Consell Internacional d'Infermeria (CIE), fundat l'any 1899. Es tracta d'una federació de més de 130 associacions nacionals que agrupa representativament milions de professionals a tot el món. La seva missió central rau a vertebrar el col·lectiu, promoure el progrés disciplinar i incidir directament en les polítiques sanitàries globals.

La governança del CIE recau en el Consell de Representants Nacionals, que es reuneix cada dos anys, i en una Junta Directiva integrada per 15 membres, a més de celebrar un congrés internacional cada quatre anys. L'acció del CIE se sustenta sobre tres pilars fonamentals: Pràctica professional: actualització de metodologies i estàndards de cures. Reglamentació: directrius formatives, competencials i ètiques. Benestar social i econòmic: defensa de condicions laborals dignes i reconeixement professional. A Espanya, la regulació i representació oficial es troba delegada en el Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería de España.

Aquesta institució articula 52 col·legis provincials i 17 consells autonòmics, assumint l'ordenació de l'exercici, la representació corporativa i la salvaguarda de la qualitat assistencial. L'exercici professional es formalitza en els estatuts generals, on destaquen preceptes reguladors clau: Article 52 (Exercici professional i col·legiació): recull que l'exercici professional comprèn les funcions assistencial, docent, gestora i investigadora, i defineix la col·legiació obligatòria com a requisit imprescindible per exercir.

Article 53 (Missió de la infermeria): orienta les cures cap a l'atenció individual, familiar i comunitària en totes les etapes del cicle vital, sota principis científics, ètics i humanístics adreçats a la dignitat de la persona. Article 54 (Cures d'infermeria): assenyala la subjecció de la pràctica al codi deontològic i a criteris d'excel·lència constants, així com la responsabilitat d'oferir una atenció individualitzada, coordinada en equip i fonamentada en l'equitat, cobertura i sostenibilitat del sistema sanitari. COMPROVA-HO 12 Quins són els tres pilars bàsics sobre els quals s'estructura l'activitat del Consell Internacional d'Infermeria (CIE)?

Les quatre funcions clàssiques d'infermeria La disciplina desplega la seva praxi a través de quatre grans dimensions operatives coordinades, essencials per donar una resposta sanitària integral. Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 9 DEFINICIÓ Les funcions d'infermeria són els quatre eixos d'acció mitjançant els quals s'aplica el coneixement disciplinar a la societat: la funció assistencial, la funció docent, la funció de gestió i la funció investigadora.

Dins de la funció assistencial, les intervencions es categoritzen segons el seu nivell d'autonomia operativa en activitats independents i activitats interdependents: Criteri comparatiu Activitats independents Activitats interdependents Definició Actuacions pròpies orientades a fomentar la capacitat de la persona per satisfer les seves necessitats bàsiques i requeriments de salut. Actuacions compartides derivades de prescripcions o protocols d'altres professionals sanitaris (com metges). Nivell d'autonomia Autonomia, control i responsabilitat totals de la infermera. Autonomia parcial; execució delegada o protocol·litzada.

Responsabilitat professional Total sobre el disseny, execució i resultat. Total sobre la pròpia actuació tècnica i administració. Base de coneixement Cos de coneixement propi de la ciència infermera. Coneixements biomèdics i biològics compartits. Orientació clínica Estat de salut global, autonomia i autocura del pacient. Malaltia, diagnòstic mèdic i tractament farmacològic o quirúrgic. Les altres tres funcions complementen i nodreixen la tasca assistencial: Funció docent: orientada a formar els futurs professionals en l'àmbit universitari, dinamitzar la formació continuada de l'equip sanitari i impartir educació per a la salut a la comunitat.

Funció de gestió i administració: assegura la utilització eficient, sistemàtica i racional dels recursos materials i humans. Comprèn les fases de planificació, organització, direcció i control per garantir la continuïtat de les cures, elaborar protocols i avaluar indicadors de qualitat assistencial. Funció investigadora: centrada a generar evidència científica per millorar la praxi, mitjançant l'estudi de noves tècniques, el desenvolupament de teories pròpies i la revisió de processos de cures. ERROR FREQÜENT Confondre les activitats interdependents amb una manca de responsabilitat professional.

En una activitat interdependent (com administrar una medicació pautada), la decisió diagnòstica prové d'un altre facultatiu, però la responsabilitat de la correcta execució tècnica, la detecció de contraindicacions o efectes adversos i l'administració segura és exclusivament infermera. Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 10 COMPROVA-HO 13 En què es diferencia principalment una activitat autònoma independent d'una interdependent en l'àmbit assistencial?

Competències professionals i el Projecte de 1997 L'any 1997 es va articular el Projecte de competències de la professió d'infermeria, amb la finalitat d'unificar i definir les capacitats genèriques exigibles als professionals sanitaris amb independència del seu àmbit de treball concret. Aquest marc concep la competència professional com el conjunt articulat d'habilitats, actituds, coneixements i processos complexos que faculten una presa de decisions ètica, clínica i resolutiva davant els problemes de salut.

Aquest saber fer es desglossa en tres dimensions essencials: ESQUEMA Dimensions de les competències infermeres (1997) El projecte estructura les competències infermeres en àrees operatives com el procés de cures, la promoció i prevenció, l'aplicació de protocols, l'atenció a col·lectius específics, la comunicació interpersonal i intraprofessional, el treball col·laboratiu en equip i el compromís ètic i deontològic continuat. Model de col·laboració en l'equip de salut enfront del model jeràrquic La transformació disciplinar ha impulsat un canvi de paradigma en la relació entre els integrants de l'equip de salut.

Històricament, la pràctica sanitària responia a una estructura piramidal i autoritària. Pensament crític: raonament lògic, capacitat d'anàlisi, judici clínic i resolució eficaç de problemes. 1 Dimensió interpersonal: comunicació terapèutica, establiment de vincles relacionals, valors humanistes i actitud empàtica. 2 Habilitats tècniques: destreses manuals, aplicació de procediments clínics i ús correcte d'instrumental.

3 Pensament crític Anàlisi, judici i presa de decisions Interpersonals Comunicació, actituds i valors ètics Tècniques Destreses i habilitats procedimentals Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 11 Esquema del model jeràrquic lineal tradicional de cures de Chamberil (1986). El model tradicional jeràrquic (representat per Chamberil, 1986) establia un flux descendent i lineal d'ordres on el metge decidia de forma aïllada, transmetia instruccions a la infermera, aquesta delegava tasques al personal auxiliar i finalment les accions recaïen sobre un pacient totalment passiu. En contrast, el model contemporani defensa la col·laboració interdisciplinària.

Aquest enfocament es fonamenta en la valoració mútua i el respecte pel camp de coneixement específic de cada disciplina sanitària. Les relacions de treball deixen de ser subordinades per esdevenir horitzontals i interactives. En aquesta dinàmica, la infermera assumeix el lideratge del procés de cures coordinant la tasca amb l'equip, delegant accions segons la complexitat i integrant el pacient i la seva família com a participants actius en la presa de decisions. COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència principal d'estructura entre el model tradicional de Chamberil (1986) i el model de pràctica interdisciplinària actual?

IDEES CLAU El Consell Internacional d'Infermeria (CIE) va ser fundat l'any 1899 i basa la seva acció en la pràctica professional, la reglamentació i el benestar social i econòmic. El Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería regula i representa la professió a Espanya a través dels col·legis provincials i consells autonòmics. Els estatuts generals (articles 52, 53 i 54) estableixen la col·legiació obligatòria, la missió holística i els criteris deontològics i científics de les cures. Les quatre funcions de la professió són l'assistencial (amb activitats independents i interdependents), la docent, la gestora i la investigadora.

El Projecte de 1997 estructura les competències infermeres en tres dimensions: pensament crític, habilitats interpersonals i destreses tècniques. La pràctica moderna substitueix el model jeràrquic lineal tradicional per una dinàmica interdisciplinària horitzontal i col·laborativa. Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quina diferència hi ha entre una activitat independent i una interdependent de la funció assistencial d'infermeria? 16. Quines són les tres dimensions en què s'estructura el saber fer de les competències del Projecte de 1997? 17.

Quin requisit legal bàsic estableix l'article 52 dels Estatuts Generals per a l'exercici de la infermeria a Espanya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. En quin any es va fundar el Consell Internacional d'Infermeria (CIE)? 19. Quin d'aquests elements NO és un dels tres pilars del CIE? 20. Quina característica defineix específicament les activitats independents d'infermeria? 21. Com es defineix la relació entre membres de l'equip en el model interdisciplinari contemporani?

1971 a) 1997 b) 1899 c) 1860 d) Pràctica professional a) Benestar social i econòmic b) Inspecció hospitalària c) Reglamentació d) Absència de responsabilitat en l'execució a) Control i autonomia totals del professional b) Orientació exclusiva a la patologia mèdica c) Subordinació a la prescripció farmacològica d) Interactiva, no jeràrquica i col·laborativa a) Fragmentada en tasques sense comunicació b) Lineal i sotmesa al metge c) Centrada exclusivament en l'auxiliar sanitari d) Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 13 3 Valoració EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les cinc etapes del PAE i les seves característiques definitòries.

Distingir entre la valoració inicial, contínua i de preparació d'alta segons la finalitat clínica. Identificar les fonts de dades primàries i secundàries així com els mètodes d'obtenció de dades. Reconèixer les habilitats comunicatives de receptivitat i de compartir durant l'entrevista clínica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què la recollida de dades d'una persona no acaba quan s'omple el formulari d'ingrés hospitalari? El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) constitueix el mètode científic de la pràctica infermera. Proporciona una base lògica i organitzada per prestar cures individuals centrades en les respostes humanes davant de situacions de salut i de malaltia.

Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) 3 Valoració 4 Diagnòstic d'infermeria 5 Planificació, Execució i Avaluació Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 14 PROCÉS Fases consecutives del Procés d'Atenció d'Infermeria Concepte, competències i característiques del PAE Segons la definició de Bizier (1992), el procés de cures és un procés científic aplicat de forma sistemàtica que consta d'etapes definides regides per la metodologia científica. Es tracta d'una activitat intel·lectual reflexiva i ordenada lògicament, dissenyada per planificar intervencions orientades al màxim benestar de la persona atesa.

Per dur a terme aquest procés amb un estàndard humanista i de qualitat, l'equip d'infermeria requereix quatre tipus de capacitats bàsiques: Cognitives: comprensió teòrica, anàlisi crítica, resolució de problemes i emissió de judicis clínics fonamentats. Interpersonals: capacitat d'establir una comunicació terapèutica, exercir una escolta activa i intercanviar informació amb respecte. Tècniques: destreses manuals i coneixements instrumentals per realitzar procediments clínics o diagnòstics. Creativitat: capacitat d'oferir solucions adaptades a cada persona que defugin la rutina quan les opcions habituals no resolen la situació.

El PAE presenta quatre propietats essencials: és sistemàtic (ordena la presa de decisions, redueix l'assaig-error i evita omissions), dinàmic (respon a la naturalesa canviant de l'estat de salut), interactiu (fonamentat en la relació terapèutica i col·laborativa amb la persona) i flexible (s'adapta als diferents contextos de cura). Les cinc fases successives que el componen són: valoració, diagnòstic (vegeu «Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) — Diagnòstic d'infermeria»), planificació, execució i avaluació (vegeu «Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) — Planificació, Execució i Avaluació»). 1. Valoració Recollida organitzada de dades primàries i secundàries sobre la salut. 1 2.

Diagnòstic Anàlisi i interpretació de les respostes humanes identificades. 2 3. Planificació Definició d'objectius de salut i elecció d'intervencions de cura. 3 4. Execució Posa en pràctica el pla d'actuació de cures establert. 4 5. Avaluació Comprovació dels resultats obtinguts i modificació si cal. 5 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 15 COMPROVA-HO 23 Quina propietat del PAE ajuda específicament a minimitzar el procediment per assaig-error i a evitar descuits en les cures? La fase de valoració: objectius i modalitats temporals La valoració és la primera etapa del PAE. Consisteix en un procés organitzat de cerca, obtenció i triatge d'informació sobre la persona.

Té com a finalitat determinar com satisfà les seves necessitats bàsiques, detectar problemes reals o potencials i establir una visió global del seu estat de salut. Tipus de valoració Moment d'aplicació Objectiu clínic principal Inicial Primer contacte amb el servei de salut Obtenir el perfil basal complet de la persona i conèixer les seves necessitats immediates. Contínua o dinàmica Al llarg de tota l'estada o procés assistencial Detectar canvis, examinar i confirmar hipòtesis diagnòstiques i mantenir el pla de cures actualitzat.

Final o de preparació d'alta En finalitzar el període de cures Elaborar l'informe de continuïtat amb les recomanacions i indicacions que el pacient ha de seguir al seu domicili. ERROR FREQÜENT Confondre la valoració inicial amb un procediment que es tanca en ingressar el pacient. La recollida de dades és un procés continu i dinàmic; cal revalorar constantment l'estat de la persona per confirmar o modificar les hipòtesis diagnòstiques durant tota l'assistència. COMPROVA-HO 24 Quin objectiu té la valoració final en contrast amb la valoració contínua? Fonts, tipologies de dades i mètodes d'obtenció L'obtenció d'informació s'ha de dur a terme mitjançant procediments rigorosos.

Les dades recollides provenen de dues classes de fonts: Font primària: el mateix pacient o persona atesa, que sempre constitueix la font directa i prioritària. Fonts secundàries: familiars i cuidadors (essencials si la persona no pot comunicar-se per edat o estat de salut), la història clínica prèvia i la bibliografia o protocols de referència. Les dades es classifiquen en subjectives (allò que la persona percep i manifesta, com el dolor o l'angoixa) i objectives (mesurables o directament observables, com les xifres de tensió arterial). També poden ser actuals o històriques, així com estables (perfil biològic immutable) o variables (constants vitals sotmeses a fluctuacions).

Els mètodes per obtenir aquestes dades comprenen tres procediments complementaris: Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 16 COMPROVA-HO 25 Per què la família o els cuidadors es consideren una font secundària i en quins casos prenen un paper protagonista? Habilitats comunicatives i documentació clínica Durant la valoració poden aparèixer obstacles físics, psicològics o socials (derivats de creences, cultura, valors, llengua o edat). Per superar aquestes barreres cal desenvolupar habilitats relacionals concretes dividides en dues dimensions: Habilitats de receptivitat: conductes no verbals que transmeten atenció i compromís vers la persona.

Inclouen mantenir el contacte visual sense resultar persistent, oferir una expressió facial serena o somrient, emprar un to de veu pausat i dolç, adoptar una postura accessible, respectar la distància física segons el context (proxèmica) i recórrer al tacte de manera prudent i amb consentiment previ. Habilitats de compartir: recursos verbals per analitzar i contrastar el missatge. Comprenen l'ús d'estímuls facials o paraules d'ànim, aprofitar fils verbals proposats per la persona, realitzar síntesis de les idees transmeses, aplicar la convergència per reconduir la conversa i formular preguntes tant tancades (respostes concretes) com obertes (fomenten una narració descriptiva i avaluativa).

Tota la informació recollida s'ha de registrar immediatament. La documentació clínica és confidencial i compleix finalitats determinants: afavoreix la comunicació dins de l'equip de salut mitjançant informació exacta i actual, fa possible una assistència contínua i coordinada, aporta criteris per avaluar la qualitat de les cures, constitueix un registre legal permanent i serveix com a base per a la investigació clínica.

Entrevista clínica: intercanvi estructurat en quatre fases: preparació (revisió de la informació prèvia existent), introducció (presentació mútua i explicació de l'objectiu), desenvolupament (interrogatori sistemàtic o anamnesi) i conclusió (resum de les dades recollides i agraïment). 1 Observació sensorial: captació intencionada de la conducta i de l'entorn mitjançant els sentits: la vista (inspecció de l'expressió i moviments), l'oïda (escolta de sorolls o to), l'olfacte (olors característiques) i el tacte. Exigeix atenció deliberada: aturar-se, mirar, escoltar activament i mantenir la discreció.

2 Exploració física: mètode basat en les tècniques clàssiques: inspecció, palpació, percussió i auscultació. 3 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 17 IDEES CLAU El PAE és el mètode científic de la pràctica infermera per identificar i tractar respostes humanes. Presenta quatre característiques clau: és sistemàtic, dinàmic, interactiu i flexible. La valoració és la primera etapa del procés i es divideix segons el moment en inicial, contínua i final o d'alta. La persona és sempre la font primària d'informació, mentre que la família, els registres i la literatura són fonts secundàries.

Els tres mètodes per recollir dades són l'entrevista clínica estructurada, l'observació sensorial i l'exploració física clàssica. El registre clínic assegura la continuïtat de l'atenció, garanteix un emparament legal confidencial i nodreix la recerca. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines són les quatre tècniques bàsiques en què es recolza l'exploració física durant la valoració infermera? 27. En quines quatre fases s'estructura l'entrevista clínica de valoració? 28. Quina diferència conceptual existeix entre les habilitats de receptivitat i les habilitats de compartir?

PROCÉS D'ATENCIÓ D'INFERMERIA (PAE) 4 Diagnòstic d'infermeria EN ACABAR SABRÀS Diferenciar un diagnòstic d'infermeria d'un problema de col·laboració i d'un diagnòstic mèdic. Formular problemes de col·laboració i diagnòstics NANDA amb la sintaxi correcta segons la seva tipologia. Identificar els 13 dominis de la taxonomia NANDA i reconèixer els errors de redacció habituals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Per què les infermeres no utilitzen directament el nom de la malaltia mèdica a l'hora de plantejar el seu diagnòstic autònom? El procés diagnòstic constitueix la segona etapa del Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE).

Etimològicament prové del grec diagnoskein, compost per dia («a través de») i gnoskein («conèixer»). En l'exercici professional, consisteix a analitzar i interpretar críticament la informació obtinguda Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 18 prèviament en la valoració (vegeu «Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) — Valoració») per fonamentar les decisions assistencials. Procés d'anàlisi i interpretació clínica Segons el model de Iyer, la fase diagnòstica s'estructura en quatre etapes operatives: La capacitat diagnòstica depèn de les habilitats de l'observador, la seva intuïció, el marc conceptual i el bagatge teòric.

Malgrat això, existeixen dificultats intrínseques com ara el volum i dinamisme de la informació, possibles errors en la valoració prèvia, carències de coneixement, biaixos perceptius o la pròpia subjectivitat professional. COMPROVA-HO 30 Quina diferència operativa hi ha entre analitzar i interpretar les dades de la valoració? El concepte de diagnòstic d'infermeria Un diagnòstic d'infermeria (DE) és l'enunciat del judici clínic sobre les respostes humanes reals o potencials de la persona, família o comunitat davant de problemes de salut o processos vitals.

Aquesta conclusió proporciona la base necessària per planificar i executar intervencions que són responsabilitat directa de la infermera (vegeu «Marc institucional, funcions i competències professionals»). Diversos autors de referència han definit aquest concepte al llarg de la seva evolució disciplinar: Gordon: descriu els problemes de salut reals o potencials que els professionals d'infermeria poden tractar en virtut de la seva educació i experiència autoritzada. Carpenito: manifesta que és una declaració que descriu un estat o alteració de salut real o potencial en els processos biològics, psicològics, socials, de desenvolupament o espirituals de la persona.

Shoemaker (1984): judici clínic sobre una persona, família o comunitat que sorgeix d'un mètode estructurat i deliberat de recollida i anàlisi de dades. NANDA (2015): enunciat del judici clínic al voltant de la resposta humana a condicions de salut o vulnerabilitat d'un individu, família, grup o comunitat. Processament de dades: comporta analitzar de forma sistemàtica la informació recopilada per identificar relacions causals i organitzar-les segons les necessitats bàsiques o manifestacions d'independència i dependència.

A continuació, la interpretació permet donar sentit a aquestes dades mitjançant un judici clínic basat en signes i símptomes per determinar l'origen de la causa o font de dificultat. 1 Formulació de la hipòtesi diagnòstica: unió del problema de dependència identificat amb la seva causa corresponent. 2 Validació: contrastació del judici clínic amb la persona o el seu entorn per confirmar la concordança de les dades. 3 Documentació: registre professional estandarditzat de la conclusió obtinguda.

4 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 19 Diagnòstics d'infermeria i problemes de col·laboració La pràctica assistencial exigeix diferenciar si la resposta clínica pot ser abordada de forma autònoma o si requereix una acció interdisciplinària coordinada. Esquema del format de formulació amb el nexe relacionat amb Carpenito descriu els problemes de col·laboració com alteracions de salut reals o potencials focalitzades en la resposta fisiopatològica de l'organisme, en les quals la infermera comparteix la responsabilitat de la identificació i tractament amb l'estament mèdic.

La pregunta decisòria fonamental és: pot la infermeria dur a terme legalment actuacions independents per prevenir, resoldre o mitigar el problema? Si la resposta és afirmativa, es tracta d'un diagnòstic d'infermeria; si requereix prescripció o supervisió facultativa per tractar la fisiopatologia subjacent, constitueix un problema de col·laboració.

Criteri distintiu Diagnòstic d'infermeria (DE) Problema de col·laboració (PC) Focus principal Resposta humana davant processos vitals o malaltia Complicació fisiopatològica o resposta orgànica Autonomia d'actuació Intervencions independents autoritzades Intervencions interdependents sota protocol o prescripció mèdica Objectiu de la cura Resoldre, pal·liar o promoure la independència Monitorar l'aparició o canvis en l'estat fisiopatològic Estructura de formulació Etiqueta NANDA + Relacionat amb + Manifestat per Problema + secundari a + causa mèdica La redacció adequada d'un problema de col·laboració segueix sempre l'esquema de Problema + secundari a + causa mèdica que el genera.

Aquest format s'aplica en situacions clíniques complexes: Extravasació: Extravasació secundària a venoclisi. Hemorràgia: Hemorràgia secundària a tractament amb fibrinolítics. Aspiració: Aspiració secundària a sondatge nasogàstric. Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 20 Altres àmbits habituals de problemes de col·laboració inclouen complicacions de la teràpia intravenosa (flebitis, sèpsia), sondatge vesical (obstrucció de sonda, infecció), tracció traumatològica (mala alineació òssia, compromís circulatori), farmateràpia (interaccions, reaccions al·lèrgiques) o procediments quirúrgics (oligúria, hipovolèmia).

COMPROVA-HO 31 Quin criteri determina que una alteració clínica es formuli com a problema de col·laboració i no com a diagnòstic d'infermeria? Estructura dels diagnòstics segons la taxonomia NANDA La taxonomia NANDA organitza les respostes humanes al voltant d'uns elements estructurals definits: Etiqueta diagnòstica: nom clar i concís que qualifica el problema (per exemple, Deteriorament de la integritat cutània). Definició: descripció de l'alteració que aporta especificitat i significat estandarditzat. Característiques definitòries: indicis, signes o símptomes observables que agrupats corroboren l'existència del diagnòstic (ex. destrucció de les capes cutànies).

Factors relacionats: circumstàncies, antecedents o causes que fomenten o perpetuen el problema (ex. immobilització física). Factors de risc: condicionants ambientals, biològics, psicològics o genètics que eleven la vulnerabilitat d'una persona davant un problema potencial (ex. humitat perllongada o extrems d'edat).

Esquema de formulació diagnòstica amb problema, causa i manifestacions Tipologia de diagnòstics d'infermeria Segons la manifestació clínica i el judici emès, es classifiquen en quatre tipus principals: Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 21 ESQUEMA Tipus de diagnòstics d'infermeria NANDA Diagnòstic real Descriu un problema de salut existent en el moment de la valoració, amb manifestacions objectives o subjectives clarament detectables.

La seva estructura consta de tres parts (format PES: problema, etiologia, signes/símptomes): EXEMPLE Deteriorament de la mobilitat física relacionat amb (R/A) disminució de la força muscular manifestat per (M/P) moviments descoordinats i alentiment motriu. Diagnòstic de risc Reflecteix una situació en què una persona o grup presenta una vulnerabilitat especial per desenvolupar una alteració futura. No conté característiques definitòries (signes o símptomes) perquè el problema encara no s'ha produït. S'enuncia en dues parts (format PE): EXEMPLE Risc de deteriorament de la integritat cutània relacionat amb (R/A) humitat secundària a incontinència urinària d'urgència.

Diagnòstic de promoció de la salut Centrat en el desig de la persona, família o comunitat d'augmentar el seu grau de benestar i fer evolucionar el seu potencial de salut. Exigeix la presència d'una funció eficaç prèvia i la motivació explícita expressada pel pacient: EXEMPLE Disposició per millorar la nutrició manifestat per (M/P) ingesta regular i adequada d'aliments i expressió activa del desig de millorar les pautes dietètiques.

Diagnòstic real Problema actual amb signes i símptomes (PES) Diagnòstic de risc Vulnerabilitat futura sense manifestacions (PE) Promoció de la salut Desig manifest de millorar el benestar Síndrome Grup de diagnòstics que ocorren conjuntament Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 22 Altres exemples tipificats inclouen les disposicions per millorar: l'estat immune, l'equilibri de líquids, l'eliminació urinària, l'autocuidatge, la comunicació o el rol parental.

Diagnòstic de síndrome Agrupa un conjunt d'etiquetes diagnòstiques que solen aparèixer de manera simultània davant determinats esdeveniments vitals crítics: EXEMPLE Síndrome posttraumàtic relacionat amb (R/A) accident greu de trànsit manifestat per (M/P) conductes d'evitació, palpitacions i cefalees. Aquesta tipologia inclou el síndrome de fragilitat en l'ancià, el síndrome traumàtic de violació, el síndrome de mort sobtada del lactant, el síndrome d'estrès del trasllat, el risc de síndrome per desús i el síndrome de dolor crònic. COMPROVA-HO 32 Per què un diagnòstic d'infermeria de risc no inclou característiques definitòries (manifestat per)?

Organització de la taxonomia NANDA i utilitat professional La taxonomia NANDA presenta un esquelet estructurat en 13 dominis funcionals que agrupen classes temàtiques i aquestes, al seu torn, contenen les etiquetes diagnòstiques homologades. Esquema taxonòmic dels dominis i classes basats en patrons Els dominis aborden totes les àrees de resposta de la persona: Promoció de la salut, Nutrició, Eliminació/intercanvi, Activitat/repòs, Percepció/cognició, Autopercepció, Rol/relacions, Sexualitat, Afrontament/tolerància a l'estrès, Principis vitals, Seguretat/protecció, Confort i Creixement/desenvolupament.

La incorporació d'aquesta taxonomia aporta beneficis consolidats: Individualitza l'atenció i col·loca el subjecte en el centre d'un pla de cures humanitzat. Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 23 Reafirma el rol autònom d'infermeria delimitant l'àmbit propi d'actuació. Estableix un llenguatge homogeni que agilitza la comunicació clínica, la docència i el treball en equip. Posa l'accent en la prevenció activa de complicacions. Funciona com a base de mesura per a la gestió de la qualitat assistencial i el desenvolupament científic disciplinar.

Normes de redacció i correcció d'errors freqüents Durant el procés diagnòstic poden aparèixer desviacions causades per omissions durant l'entrevista, ocultació d'informació, inferències sense contrastar basades en un sol indici o biaixos personals de qui valora. ERROR FREQÜENT Redactar la causa del diagnòstic amb una patologia mèdica (per exemple: Deteriorament de la mobilitat física R/A ictus) o utilitzar una fórmula circular on el problema i la causa expressen el mateix (com Incapacitat per alimentar-se de forma autònoma R/A problemes per a l'alimentació).

Per evitar-ho, cal formular la causa com a factor modificable per les cures infermeres (per exemple, disminució de la força muscular) i no utilitzar terminologia mèdica en el camp del diagnòstic autònom. Per garantir la validesa clínica del diagnòstic d'infermeria, s'han de seguir unes directrius bàsiques: Formular l'enunciat segons la resposta de la persona i no reflectint les necessitats o tasques del professional. Centrar la redacció en termes legalment recomanables sense assumir compromisos inviables. Evitar expressar judicis de valor moral sobre els hàbits o actituds del pacient. Garantir que el problema i la seva causa tinguin significats clarament diferenciats.

Mantenir un redactat clar, concís i lliure d'etiquetes pròpies de diagnòstics mèdics. IDEES CLAU La fase diagnòstica és la segona etapa del PAE i tradueix les dades de la valoració en judicis clínics sobre les respostes humanes. El model d'Iyer divideix la fase en processament de dades, formulació d'hipòtesis, validació i documentació. Els problemes de col·laboració se centren en respostes fisiopatològiques i es redacten com: Problema + secundari a + causa mèdica. L'estructura del diagnòstic NANDA es divideix en 13 dominis organitzats en classes i etiquetes diagnòstiques. Existeixen quatre tipus de diagnòstics: real (format PES), de risc (format PE), de promoció de la salut i de síndrome.

Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 24 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33. Com es formula de manera estàndard un problema de col·laboració segons la seva estructura formal? 34. En què es diferencia l'estructura d'un diagnòstic real d'un diagnòstic de risc? PROCÉS D'ATENCIÓ D'INFERMERIA (PAE) 5 Planificació, Execució i Avaluació EN ACABAR SABRÀS Prioritzar els diagnòstics d'infermeria aplicant el model de Maslow i els criteris d'urgència d'Alfaro. Formular objectius clínics rigorosos utilitzant la taxonomia NOC. Diferenciar les intervencions independents i interdependents segons W. Iyer estructurades en la NIC.

Distingir les característiques operatives entre plans de cures estandarditzats i individualitzats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què cal formular els objectius de cures abans de decidir quines intervencions d'infermeria s'aplicaran? El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) culmina el seu cicle resolutiu a través de tres fases íntimament lligades: la planificació de les cures, la seva posada en pràctica mitjançant l'execució i l'avaluació contínua dels resultats obtinguts (vegeu «Procés d'Atenció d'Infermeria (PAE) — Valoració» per a les etapes inicials).

La planificació és l'etapa deliberada i sistemàtica en què es dissenyen les estratègies per prevenir, reduir o corregir les alteracions identificades prèviament en el diagnòstic d'infermeria.

PROCÉS Fases finals del cicle del PAE 1 Planificació Fixar prioritats, objectius NOC i intervencions NIC 2 Execució Preparació, acció i registre d'activitats 3 Avaluació Comparació de la resposta amb els resultats 4 Decisió clínica Manteniment, modificació o resolució del pla Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 25 Etapes de la planificació i jerarquia de prioritats La planificació de cures organitza la resposta terapèutica mitjançant quatre etapes consecutives: establir prioritats, elaborar objectius, desenvolupar intervencions i documentar el pla en el registre clínic.

Com que una persona pot presentar diversos problemes simultanis, cal ordenar l'atenció segons una seqüència preferent. Aquesta priorització es fonamenta en la jerarquia de necessitats humanes d'Abraham Maslow, que situa a la base les necessitats fisiològiques de supervivència immediata, seguides per la seguretat, l'afecte, l'autoestima i l'autorealització. Complementàriament, segons els criteris establerts per Rosalinda Alfaro, la presa de decisions clíniques s'ha de guiar per tres preguntes clau: Identificar si existeix algun problema que requereixi atenció immediata per risc vital. Elaborar una llista sistemàtica de problemes i ordenar-los segons el seu nivell d'urgència.

Determinar quines situacions d'aquesta llista presenten una complexitat més elevada de resolució. A més, s'han de ponderar sempre els valors i creences del pacient respecte a la seva salut, les prioritats expressades per la pròpia persona, els recursos disponibles i el pla de tractament mèdic vigent. COMPROVA-HO 36 Quins dos criteris s'articulen per prioritzar els problemes detectats abans de formular els objectius? Elaboració d'objectius i taxonomia NOC Un objectiu d'infermeria és la descripció dels comportaments, respostes o fets que s'espera aconseguir en el pacient després de rebre les cures.

Actua com a anteprojecte de la fase d'avaluació, ja que permet mesurar directament l'eficàcia de les intervencions aplicades. Per estar formulat de manera rigorosa, tot objectiu ha de ser simple, clar i concís, relacionar-se directament amb el diagnòstic infermer, ser pactat amb el pacient o la família i definir un termini temporal d'avaluació. A més, ha de respondre de forma inequívoca a una sèrie d'interrogants estructurats: Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 26 Esquema dels components clau en la formulació d'un objectiu d'infermeria.

Aquests paràmetres obliguen a especificar: qui realitza l'acció (el pacient o subjecte), quin verb o acció concreta s'ha d'executar, en quin grau o mesura s'ha d'aconseguir, com s'ha de fer, i en quin moment o amb quina periodicitat s'avaluarà. TAXONOMIA NOC (NURSING OUTCOMES CLASSIFICATION) La taxonomia NOC estandarditza els resultats esperats sensibles a la pràctica infermera. S'estructura en tres nivells: domini, classe i resultat. Proporciona un llenguatge homogeni per mesurar l'evolució clínica a través d'indicadors i escales de mesura.

EXEMPLE DE FORMULACIÓ D'UN OBJECTIU El senyor Francesc serà capaç d'identificar de manera autònoma i verbalitzar dues tècniques per disminuir l'ansietat en un termini de 48 hores, sense requerir medicació de rescat en la meitat dels episodis lleus. Desenvolupament d'intervencions i taxonomia NIC Les intervencions d'infermeria són totes aquelles accions que el professional executa per assolir els objectius fixats. Es dissenyen a partir de les dades recollides a la valoració inicial i les interaccions posteriors amb el pacient i el seu entorn familiar.

Devem cercar sempre que fomentin el màxim grau d'autonomia possible, siguin creatives, realistes respecte als recursos disponibles i segures tant per a la persona atesa com per a l'equip. De la mateixa manera que els objectius, cada intervenció ha de detallar amb precisió qui l'executa, què cal fer, on, com, quan i en quin grau o freqüència temporal: Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 27 Esquema dels paràmetres interrogatius necessaris per definir una intervenció d'infermeria. Segons la classificació funcional establerta per W.

Iyer, les intervencions s'agrupen en dues categories operatives segons el grau d'autonomia professional: Tipus d'intervenció Definició i abast Prescripció Independents Activitats pròpies del camp d'actuació infermer basades en el judici i coneixement professional. No requereixen cap indicació mèdica prèvia per ser dutes a terme. Interdependents Actuacions compartides realitzades en cooperació amb els diferents membres de l'equip sanitari. Executades conjuntament o derivades del pla terapèutic multidisciplinari. TAXONOMIA NIC (NURSING INTERVENTIONS CLASSIFICATION) La taxonomia NIC codifica i normalitza les intervencions infermeres.

Igual que la NOC, la seva arquitectura s'organitza en tres nivells jeràrquics: camp, classe i intervenció. Permet determinar tant les activitats directes com indirectes d'atenció. ERROR FREQÜENT Confondre el subjecte de l'objectiu (NOC) amb el subjecte de la intervenció (NIC). L'objectiu descriu sempre la conducta o resultat esperat en el pacient («el pacient deambularà...»), mentre que la intervenció descriu l'acció executada pel professional d'infermeria («la infermera ajudarà en la deambulació...»). Invertir els subjectes invalida la planificació metodològica. COMPROVA-HO 37 Quina diferència fonamental estableix Iyer entre una intervenció independent i una interdependent?

Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 28 Tipus de plans de cures, execució i avaluació contínua La quarta fase de la planificació consisteix a documentar el pla. Segons el format i destinatari, trobem dos models principals de plans de cures: Pla estandarditzat: protocol clínic preestablert per a grups de pacients que comparteixen un diagnòstic mèdic o diagnòstic infermer comú. Racionalitza el treball, assegura una línia base de qualitat i redueix el temps de registre. Pla individualitzat: adaptació específica dissenyada per a una persona concreta, considerant les seves necessitats particulars, creences, situació biopsicosocial i estil de vida.

ESQUEMA Modalitats de plans de cures Un cop validat el document, el PAE continua amb les dues fases finals: COMPROVA-HO 38 Quines són les decisions possibles sobre el pla de cures un cop completada la fase d'avaluació? Pla estandarditzat Protocol genèric per a grups homogenis Pla individualitzat Adaptació singular per a una persona Execució: posada en marxa pràctica de les actuacions planificades. Comprèn la preparació prèvia (revisió de protocols i recursos), la realització efectiva de les activitats amb el pacient i el registre immediat de tot el que s'ha dut a terme a la història clínica.

1 Avaluació: procés continu que mesura la situació actual de la persona i la compara amb els objectius establerts prèviament. A partir d'aquest judici clínic, es determina l'èxit del pla i es decideix el manteniment, la modificació o la finalització d'aquest en resoldre's els problemes de salut. 2 Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 29 IDEES CLAU La planificació s'estructura en quatre etapes: establiment de prioritats, formulació d'objectius, desenvolupament d'intervencions i registre formal. La priorització de necessitats segueix la piràmide de Maslow i els criteris d'urgència, risc immediat i complexitat d'Alfaro.

Els objectius (NOC) descriuen la conducta del pacient i s'estructuren en domini, classe i resultat. Les intervencions (NIC) detallen les accions de la infermera i s'organitzen en camp, classe i intervenció. Segons W. Iyer, les intervencions infermeres es classifiquen en independents (autònomes) i interdependents (en cooperació amb l'equip sanitari). L'avaluació és un procés continu que compara la situació actual del pacient amb els resultats esperats per mantenir, adaptar o extingir el pla de cures. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Com s'estructura la taxonomia de resultats d'infermeria NOC? 40. Quin paper compleixen els objectius de cures respecte a la fase d'avaluació del PAE? 41.

Quins tres passos componen l'etapa d'execució del pla de cures? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Segons Bizier (1992), què defineix essencialment el procés de cures? 43. Quina d'aquestes fonts d'informació es considera primària durant la valoració clínica? 44. Quina acció forma part de les habilitats de receptivitat en la comunicació terapèutica?

Un procés científic sistemàtic per etapes a) Un protocol rígid subordinat a la medicina b) Una tècnica intuïtiva basada en l'assaig-error c) Un registre administratiu de tasques assistencials d) La literatura mèdica i guies clíniques a) La història clínica informatitzada b) El familiar directe del pacient adult c) La pròpia persona cuidada d) Reconduir la conversa cap al focus principal a) Formular preguntes obertes avaluatives b) Sintetitzar les declaracions de l'usuari c) Adaptar la distància física o proxèmica d) Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 30 45. Quin és l'objectiu fonamental de la valoració final o de preparació d'alta? 46.

Quina és la definició formal d'un diagnòstic d'infermeria de risc? 47. Com s'estructura formalment l'enunciat d'un problema de col·laboració? 48. En quants dominis principals s'organitza l'esquelet de la taxonomia NANDA? 49. Quin requisit és indispensable per poder enunciar un diagnòstic de promoció de la salut? 50. Quants nivells jeràrquics conformen les taxonomies NOC i NIC? 51. Qui ha de ser el subjecte actiu a l'enunciat d'un objectiu d'infermeria? 52. Com defineix W. Iyer les accions independents d'infermeria?

Evitar la recollida de dades subjectives a) Conèixer per primer cop el perfil del pacient b) Emetre indicacions i cures per a casa c) Contrastar les hipòtesis diagnòstiques inicials d) Una complicació patològica d'origen mèdic a) Una vulnerabilitat clínica sense símptomes presents b) Un desig expressat d'adquirir benestar c) Un problema present confirmat per signes d) Problema + relacionat amb + manifestat per a) Símptoma principal + tractament farmacològic prescrit b) Etiqueta NANDA + causa biològica c) Problema + secundari a + causa mèdica d) 11 dominis a) 5 dominis b) 14 dominis c) 13 dominis d) Estar sotmès a monitoratge mèdic a) Funció eficaç i voluntat de millora b) Presentar signes greus de dependència c) Manca de factors relacionats detectables d) Cinc nivells a) Tres nivells b) Quatre nivells c) Dos nivells d) El pacient o persona atesa a) El metge prescriptor b) L'equip de salut de referència c) La infermera assistencial d) Executades sense indicació mèdica prèvia a) Delegades necessàriament a tècnics b) Realitzades sempre amb altres professionals c) Supeditades a una ordre facultativa d) Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 31 53.

Quin és el criteri principal de la piràmide de Maslow per prioritzar diagnòstics? Començar exclusivament pels aspectes psicosocials a) Atendre abans les necessitats fisiològiques bàsiques b) Resoldre primer les necessitats d'autorealització c) Prioritzar les demandes administratives del centre d) Fonaments Teòrics d'Infermeria: PAE i Models de Cures 32 6 Necessitats, Interacció i Efectes Desitjats EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre conceptes que integren el metaparadigma d'infermeria. Identificar els cinc factors ambientals essencials proposats per Florence Nightingale. Diferenciar els tres sistemes infermers del model d'autocura de Dorothea Orem.

Classificar els estímuls del model d'adaptació de Callista Roy en situacions concretes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com pot l'ambient físic o la relació personal transformar-se en el principal instrument de curació d'un pacient? Un model conceptual d'infermeria és una representació estructural de la professió que defineix la seva aportació a la societat. Aquest marc guia la pràctica assistencial, la formació acadèmica, la gestió i la investigació disciplinària. Tots els models s'articulen al voltant del metaparadigma infermer, constituït per quatre conceptes centrals: persona, entorn, salut i cura professional.

Models conceptuals 6 Necessitats, Interacció i Efectes Desitjats 7 Promoció de la Salut, Ésser Unitari i Caring…