Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA EVOLUTIVA II Grau en Psicologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de psicologia de l'envelliment: demografia, representació social, tipus d'avis, reptes adaptatius, model SOC i envelliment actiu per a l'examen.

APREN.AI Índex 1 Introducció i demografia de l'envelliment Delimitació conceptual: gerontologia i procés d'envellir Transformació demogràfica i esperança de vida Estat de salut i convivència en la vellesa 2 Representació social, estils de vida i relacions familiars L'envelliment com a fenomen d'època i construcció cultural Percepció social de la vellesa davant l'autopercepció Estils de vida en la gent gran Les relacions intergeneracionals: tipologies i dimensions d'avis i àvies 3 Processos d'envellir: dimensions adaptatives i el paradigma de l'envelliment actiu Transició des de les etapes cronològiques cap a la identificació de reptes Evolució teòrica dels models d'envelliment Directrius operatives del paradigma de l'envelliment actiu 4 Resum per repassar Demografia i conceptes bàsics de l'envelliment Representació social, estils de vida i relacions familiars Models adaptatius i paradigma de l'envelliment actiu Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 1 1 Introducció i demografia de l'envelliment EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de vellesa i envelliment dins del marc de la gerontologia. Analitzar la distribució demogràfica, l'esperança de vida i les desigualtats interseccionals en la vellesa. Identificar les estructures de convivència i les dades epidemiològiques de salut mental i física en persones grans.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què dues persones amb la mateixa edat cronològica poden tenir una esperança de vida fins a 11 anys diferent dins de la mateixa ciutat? Delimitació conceptual: gerontologia i procés d'envellir La delimitació del camp d'estudi requereix distingir acuradament entre dos termes que sovint s'utilitzen com a sinònims. Mentre que la vellesa fa referència a un estat estàtic, l'envelliment és un procés dinàmic que s'estén al llarg del cicle vital.

Per tant, la gerontologia no es redueix a l'estudi de la vellesa, sinó que constitueix l'estudi científic de l'envelliment en les seves dimensions biomèdiques, psicològiques i socials, incloent-hi la intervenció pràctica en persones grans. Aquest camp d'estudi s'articula a partir de tres eixos: les dades objectives, les persones i les vivències subjectives. Així mateix, s'adopta un enfocament multidimensional, connectiu i dinàmic, considerant l'envelliment com un fenomen fortament vinculat al context cultural actual.

La perspectiva de gènere és fonamental: el procés d'envellir no és idèntic en ambdós sexes, fet pel qual la recerca gerontològica analitza sistemàticament les dades de manera segregada. DEFINICIÓ Gerontologia: Ciència multidisciplinària que aborda l'estudi de l'envelliment des dels vessants biomèdic, psicològic i social, integrant el disseny d'intervencions orientades al benestar de la població gran. Transformació demogràfica i esperança de vida L'estructura poblacional contemporània mostra una inversió progressiva de la piràmide demogràfica, amb una proporció creixent de persones grans en comparació amb les cohorts joves.

Aquesta transició sol generar reaccions alarmistes, tot i que sorgeixen veus crítiques que assenyalen la necessitat d'adaptar les estructures socials a aquesta realitat. Moltes persones grans expressen el desig de continuar aportant a la societat un cop jubilades; no obstant això, la manca d'espais estructurats per canalitzar aquesta voluntat genera una pèrdua notable de recursos humans i socials. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 2 Gràfica de la piràmide de població per sexe i edat a Espanya (2014-2064). A l'Estat espanyol, les persones de més de 65 anys representen el 17 % de la població, mentre que el col·lectiu de més de 80 anys se situa en el 5 %.

Les projeccions futures indiquen una tendència ascendent constant en aquests percentatges. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 3 Gràfica de l'evolució de la població gran entre 1900 i 2066. L'esperança de vida s'ha incrementat significativament: en un període de quatre anys s'ha augmentat mig any d'esperança de vida. Tot i que històricament l'esperança de vida de les dones superava amb escreix la dels homes, en les darreres dècades s'observa una progressiva convergència entre ambdós sexes. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 4 Gràfiques d'esperança de vida al néixer i als 65 anys segons gènere.

PER RECORDAR-HO La democratització de la vellesa implica que sobreviure fins a edats avançades ja no depèn de la posició socioeconòmica individual, sinó que és accessible a la majoria de la població gràcies a la cobertura sanitària universal. Tanmateix, la interseccionalitat mostra que altres variables modulen clarament aquest guany. Per exemple, la situació econòmica crea bretxes territorials punyents: entre dos barris de Barcelona amb nivells d'ingressos oposats existeix una diferència d'esperança de vida d'11 anys. COMPROVA-HO 2 Quina diferència conceptual bàsica existeix entre vellesa i envelliment?

Estat de salut i convivència en la vellesa Segons les dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (2014), s'aprecia una paradoxa entre l'estat mèdic objectiu i la percepció subjectiva del benestar: el 79 % de la gent gran pateix alguna malaltia, però el 50 % té una bona percepció de la seva salut. Pel que fa a la salut mental, el rang d'edat comprès entre els 65 i els 74 anys presenta el risc més alt de patir un trastorn mental, sent a més el grup amb major incidència d'ansietat, depressió i risc de suïcidi respecte a la resta de la població.

Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 5 Tipologia de llar Descripció i incidència Observacions de gènere Parella Model convivencial predominant Situació estàndard abans de la viduïtat Unipersonal Llars d'una sola persona El 75 % (3 de cada 4) són dones Multigeneracional a la seva llar Fills que tornen al domicili patern Increment motivat per crisis econòmiques Multigeneracional a casa de fills Convivència en el domicili dels descendents Percentatge minoritari Residencial (altres) Aproximadament un 3,3 % a Espanya Més presència de dones amb dependència Gràfica de l'estructura familiar i tipus de llar a Espanya (1998-2006).

La gran majoria de persones d'edat avançada resideix a la seva pròpia llar en companyia de la seva parella. Quan es produeix la viduïtat, l'opció habitual és continuar vivint en solitari, tot i que aquesta situació pot comportar sentiments de solitud no desitjada. Tres de cada quatre llars unipersonals estan formades per dones, degut a la menor esperança de vida masculina i a una major disponibilitat de recursos personals i fortalesa per part de les dones per sostenir la vida independent. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 6 ERROR FREQÜENT Creure que la institucionalització en residències és el destí habitual de les persones grans a Espanya.

Només un 3,3 % viu en residències; fins i tot a les comunitats amb taxes més altes, com Castella-la Manxa, la xifra no arriba al 6 %. Pel que fa a les tasques de cura formal i informal en persones majors de 65 anys que fan de cuidadores, les dones constitueixen la gran majoria, assumint l'atenció del cònjuge o dels sogres a causa de l'atribució social tradicional del rol de cuidadora. IDEES CLAU La vellesa és un estat estàtic, mentre que l'envelliment és un procés dinàmic que estudia la gerontologia. La democratització de la vellesa coexisteix amb desigualtats interseccionals que generen fins a 11 anys de diferència en l'esperança de vida segons el barri.

Existeix una dissociació en la salut: el 79 % té patologies, però el 50 % percep que la seva salut és bona. La institucionalització és excepcional (3,3 % a Espanya), sent la convivència en parella o en solitari a la pròpia llar la més freqüent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Per què tres de cada quatre llars unipersonals de gent gran a Espanya estan encapçalades per dones? 4. Quina franja d'edat manifesta una major vulnerabilitat davant els trastorns mentals segons les dades catalanes de salut? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin percentatge de persones grans a Espanya viu en residències? 6.

Quin fenomen descriu l'accés generalitzat a viure fins a edats avançades independentment dels recursos econòmics? Un 11 % a) Un 17 % b) Un 3,3 % c) Un 25 % d) Interseccionalitat a) Democratització de la vellesa b) Gerontologia estàtica c) Sobreenvelliment residencial d) Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 7 7. Segons les dades sanitàries de 2014 a Catalunya, com valora la gent gran la seva pròpia salut? 8. Com afecta la perspectiva de gènere al perfil de les persones cuidadores de més de 65 anys? 2 Representació social, estils de vida i relacions familiars EN ACABAR SABRÀS Contrastar els estereotips socials associats a la vellesa amb les dades reals d'autopercepció subjectiva.

Reconèixer els percentatges i patrons dels diferents estils de vida en l'edat avançada. Classificar els perfils d'avis segons les dimensions d'intercanvi de serveis, influència i el model de Hume. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 La tristor i la passivitat defineixen l'estat d'ànim de la gent gran tal com creu la societat? L'envelliment com a fenomen d'època i construcció cultural L'envelliment constitueix un fenomen d'època dependent del context històric.

La trajectòria vital i l'experiència d'envellir estan modulades per múltiples factors interrelacionats: la generació de pertinença, el gènere, el trajecte vital individual, les condicions socioeconòmiques, l'hàbitat, les xarxes relacionals, l'estat de salut i les capacitats funcionals. Cada societat construeix un imaginari col·lectiu a partir de narracions escolars, missatges publicitaris i productes culturals. Aquest imaginari conforma una sèrie d'estereotips rígids sobre la vellesa: Homogeneïtzació de la figura de les persones grans com a simples «avis». Negació de la sexualitat, vinculant-la exclusivament a la funció reproductiva. Presumpció d'iniciativa sexual reservada als homes.

Només un 7,3 % creu estar sa a) El 82,7 % percep solitud negativa b) La meitat té una percepció positiva c) El 79 % diu tenir mala salut d) Els homes cuiden principalment els sogres a) Es reparteix equitativament al 50 % b) Només intervenen professionals externs c) La gran majoria són dones d) Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 8 Percepció social de la vellesa davant l'autopercepció Quan la població general descriu la vellesa mitjançant adjectius, els trets hegemònics tenen un caràcter clarament deficitari: el 35,6 % descriu la persona gran com a «dependent» i el 27,7 % com a «malalta», per sobre de capacitats com la intel·ligència (25,4 %) o l'alegria (14,2 %).

Gràfica dels adjectius emprats per la societat per caracteritzar la vellesa. En comparar les respostes de la població general amb les de les pròpies persones grans, es constaten diferències significatives. Les persones de més de 65 anys es descriuen més satisfetes amb la seva vida (62,3 % enfront del 54,6 % del conjunt de la societat) i més il·lusionades (60,3 % enfront del 55,4 %). Així mateix, expressen menys tristor o sentiments negatius (42,7 % enfront del 48,1 %). No obstant això, ambdós col·lectius comparteixen un fort temor davant la malaltia i la pèrdua d'autonomia (superior al 78 %).

Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 9 Gràfica comparativa de valoracions anímiques entre població general i majors de 65 anys. Els canvis positius cap a una millor representació social estan liderats per les mateixes persones grans. L'estereotip de conservadorisme sovint s'atribueix injustament a l'edat quan, en realitat, qualsevol col·lectiu humà tendeix a adoptar actituds conservadores davant situacions d'extrema fragilitat. Gràfica dels criteris d'entrada a la vellesa segons grups d'edat.

Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 10 Pel que fa al criteri d'entrada a la vellesa, el deteriorament de la salut s'imposa clarament sobre l'edat cronològica a mesura que les persones tenen més edat. Per als majors de 65 anys, el factor decisiu per considerar-se «vell» és la pèrdua de salut (57,1 %) i no pas els anys complerts (31,1 %). ERROR FREQÜENT Atribuir el conservadorisme exclusivament a l'avanç de l'edat. El conservadorisme és una resposta adaptativa universal compartida per qualsevol col·lectiu sotmès a condicions de vulnerabilitat i fragilitat, no una característica inherent de les persones grans.

Estils de vida en la gent gran La distribució del temps lliure reflecteix patrons associats a processos de socialització previs al desenvolupament de la societat de consum moderna: Estil de vida Percentatge Activitats representatives Domèstic 40,3 % Tasques a la llar: costura, manualitats, hort urbà, compres, visites familiars Oci inactiu 37,7 % Consum de mitjans de comunicació (televisió, ràdio) Lleure social 16,1 % Assistència a centres socials, associacions, trobades a cafeteries o balls Participatiu 5,9 % Cursos i classes formatives, voluntariat actiu, activitat física, espectacles Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 11 Gràfica de sectors dels estils de vida de la població gran.

COMPROVA-HO 10 Quin és el determinant principal que assenyalen les persones grans per considerar que algú ha entrat a la vellesa? Les relacions intergeneracionals: tipologies i dimensions d'avis i àvies L'assumpció del rol d'avi o àvia constitueix una transició crítica sotmesa a forta exigència normativa.

Aquesta experiència s'articula bàsicament al voltant de dues grans dimensions: La combinació d'aquests eixos permet categoritzar els diversos perfils d'avis existents: Categoria Subtipus / Característiques Independents Relacions desvinculades d'obligacions quotidianes directes Passius Posició de no intervenció en la dinàmica familiar activa Actius Recolzadors (suport logístic), autoritaris (imposició de normes) o influents (guia moral) Companys Vincles basats en l'afecte compartit i la proximitat lúdica Intercanvi de serveis: prestació de suport instrumental i cura cap als fills i nets. 1 Influència parental: grau d'autoritat o participació educativa exercida sobre la descendència.

2 Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 12 Categoria Subtipus / Característiques Distants Escassa interacció i contacte esporàdic Compromesos Alta implicació emocional i pràctica continuada Així mateix, el marc teòric de Hume proposa cinc dimensions per analitzar aquesta vivència intergeneracional: el grau de participació, el nivell de satisfacció obtingut, la transmissió de tradicions culturals, la situació parental específica i el model normatiu de grandparenthood. IDEES CLAU L'envelliment està condicionat pel context històric i cultural d'època, generant imaginaris socials sovint reduccionistes.

Mentre la societat concep la vellesa des de la dependència i la malaltia, la gent gran manifesta alts índexs d'il·lusió i benestar subjectiu. La salut, i no l'edat cronològica, és el criteri principal d'entrada a la vellesa segons les cohorts grans. Els estils de vida domèstic (40,3 %) i d'oci inactiu (37,7 %) predominen sobre el lleure participatiu (5,9 %). L'experiència de ser avi o àvia s'articula mitjançant l'intercanvi de serveis i la influència parental. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quins són els dos adjectius que la població general utilitza amb més freqüència per definir la vellesa? 12. Quines són les dues dimensions estructurals que determinen els diferents tipus d'avis?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin és l'estil de vida majoritari entre la gent gran? 14. Segons Hume, quina de les següents és una dimensió de l'experiència de ser avi? Lleure social comunitari a) Viatges i espectacles culturals b) Domèstic a l'interior de la llar c) Participatiu en voluntariat d) Transmissió de tradicions a) Cobertura mèdica privada b) Nivell d'escolarització obligatòria c) Capacitat d'estalvi familiar d) Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 13 15. Com valoren la seva vida les persones grans en comparació amb el que pensa la població general? 16.

Quin percentatge de persones de 65 anys o més considera que s'és vell pel deteriorament de la salut? 3 Processos d'envellir: dimensions adaptatives i el paradigma de l'envelliment actiu EN ACABAR SABRÀS Comprendre el canvi des de les etapes cronològiques cap al model multidimensional de reptes adaptatius. Analitzar les tres dimensions (salut, activitat, vincles) i els seus escenaris temporals d'evolució. Comparar els models d'envelliment productiu, satisfactori (Rowe i Kahn), cicle vital (Baltes) i actiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot una persona gran amb discapacitat física o malaltia crònica experimentar un envelliment positiu?

Transició des de les etapes cronològiques cap a la identificació de reptes Les teories clàssiques segmentaven el procés d'envelliment a partir de llindars cronològics fixos: Etapa de jubilació (60-65 anys): caracteritzada per la transició de rols i adaptació d'horaris i relacions. Etapa de vellesa o 3a edat (65-80 anys): oscil·lació entre un període productiu i d'enriquiment o una fase de pèrdua. Vellesa assistida o 4a edat (a partir dels 80 anys): marcada per la dependència funcional. Aquesta divisió cronològica es considera inadequada perquè no reflecteix la diversitat individual.

Els models actuals analitzen els moments existencials com el resultat de la interacció dinàmica de tres dimensions centrals: Salut, Activitat i Vincles.

Tenen més il·lusió i satisfacció a) Manifesten menys por a la malaltia b) Es mostren molt més deprimides c) Es perceben completament inútils d) El 31,1 % a) El 57,1 % b) El 27,7 % c) El 5,9 % d) Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 14 Dimensió central Nucli del concepte Evolució temporal en 3 fases Salut Condiciona totes les altres àrees; s'expressa mitjançant la fragilitat Entrada en l'escenari Fragilització sensorial Replegament corporal Activitat Protagonisme com a actor directe de decisions vitals pròpies Nous referents identitaris Desvitalització d'actituds Replegament actiu Vincles Connexió familiar, d'amistat, autoconeixement i interacció amb l'entorn Presència social Interiorització i implicació Desvinculació d'espai i temps Esquema matricial de les dimensions vitals en relació amb els tres escenaris temporals.

Cadascuna d'aquestes tres dimensions travessa tres fases o escenaris temporals: DEFINICIÓ Reptes adaptatius: Processos de reajustament psicològic que involucren l'autoconcepte (gestió de nous rols i vinculació externa enfront d'autocontemplació) i l'autoestima (preservació de l'autoeficàcia, estil d'afrontament, resiliència i manteniment del locus de control intern). Entrada en la cultura i escenaris de l'envelliment: aparició de canvis en els referents identitaris (com quan una persona comença a ser anomenada «senyor» o «senyora» al carrer). 1 Declivi del cos: adaptació subjectiva als límits biològics que imposa la salut (inici evident de la fragilitat).

2 Replegament de la persona: progressiva desvinculació física i temporal respecte a l'espai i el context social circumdant. 3 Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 15 COMPROVA-HO 18 Quina és la dimensió rectora en el model d'etapes adaptatives i per què? Evolució teòrica dels models d'envelliment La perspectiva gerontològica ha evolucionat dràsticament: d'una visió centrada en el dèficit i el deteriorament s'ha avançat cap a marcs d'intervenció basats en el creixement personal i la generativitat (foment de la productivitat, cura comunitària i compromís social descrits en termes d'Erikson com a «Grand Generativity»).

PROCÉS Evolució dels paradigmes teòrics de l'envelliment 1 Envelliment productiu Proposat per Butler, centrat en la capacitat de produir i rendir. 2 Envelliment satisfactori Rowe i Kahn vinculen l'èxit a criteris rígids de salut física. 3 Envelliment actiu Optimització holística de salut, participació i seguretat com a drets. Diagrama de la transició teòrica cap al model d'envelliment actiu. Aquesta transformació teòrica s'ha desenvolupat mitjançant tres grans paradigmes successius: DEFINICIÓ Envelliment actiu: Procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen.

Envelliment productiu (Butler): posa el focus en la continuïtat de les aportacions i la capacitat de rendiment. 1 Envelliment satisfactori o amb èxit (Rowe i Kahn): vinculat a estats ideals de salut òptima. Ha rebut dures crítiques, ja que parteix de criteris universals normatius i comporta que si una persona pateix una malaltia física, queda immediatament exclosa d'un envelliment exitós, ignorant el component comportamental. 2 Model del cicle vital i estratègies SOC (Baltes): concep el desenvolupament com un continu mitjançant la Selecció, l'Optimització i la Compensació.

Posa l'èmfasi en els recursos personals per adaptar-se a condicions canviants, permetent múltiples trajectòries d'envelliment positiu amb independència de la malaltia. 3 Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 16 PER RECORDAR-HO En el paradigma de l'envelliment actiu, el concepte «activitat» no vol dir simplement fer tallers o ocupar el temps, sinó ser partícip actiu i decisor sobre el propi món.

Directrius operatives del paradigma de l'envelliment actiu Aquest model contemporani proporciona cinc pautes normatives clau per al disseny d'intervencions: Significat ampli de l'activitat: superar l'entreteniment passiu per garantir la participació en la presa de decisions personals i ciutadanes. Perspectiva de cicle vital: concebre l'envelliment com un procés continu i no pas com una fase inconnexa o aïllada. Enfocament de la planificació: considerar la persona gran com a actora protagonista del disseny de serveis i recursos, mai com una simple receptora passiva.

Concepció inclusiva de la discapacitat: reconèixer explícitament que les persones amb discapacitats o malalties cròniques també tenen ple dret i capacitat de desenvolupar un envelliment actiu. Orientació multisectorial: coordinació interdisciplinària integrant sociòlegs, psicòlegs, filòsofs i altres professionals de l'àmbit social i sanitari. ERROR FREQÜENT Confondre el model d'envelliment satisfactori (Rowe i Kahn) amb el de l'envelliment actiu. El model de Rowe i Kahn exigeix criteris universals de bona salut física per considerar l'envelliment com a positiu; per contra, l'envelliment actiu incorpora expressament les persones amb dependència i discapacitat com a actors de ple dret.

IDEES CLAU Les etapes de l'envelliment ja no es basen en l'edat cronològica, sinó en reptes adaptatius definits per la salut, l'activitat i els vincles. El model SOC de Baltes defensa l'adaptació a condicions canviants, permetent envellir satisfactòriament fins i tot amb limitacions físiques. L'envelliment actiu se centra en l'optimització de la salut, la participació i la seguretat per guanyar qualitat de vida. La noció d'activitat implica presa de decisions i protagonisme vital, no la mera realització de tallers. La planificació gerontològica exigeix considerar la persona gran com a subjecte agent i promoure la cooperació multisectorial.

Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quina és la crítica principal adreçada al concepte d'envelliment amb èxit de Rowe i Kahn? 20. Quins són els tres eixos centrals del paradigma de l'envelliment actiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin autor va introduir el concepte d'«envelliment productiu»? 22. Com defineix l'«activitat» el paradigma modern de l'envelliment actiu? 23. Què representen les sigles del model SOC formulat per Baltes? 24. Com han de concebre els serveis la persona gran segons les directrius de l'envelliment actiu?

4 Resum per repassar Demografia i conceptes bàsics de l'envelliment Diferenciació conceptual clau i dades epidemiològiques de la vellesa a Espanya i Catalunya. Concepte Definició i aspectes clau Vellesa Estat biològic i cronològic de caràcter estàtic. Envelliment Procés evolutiu dinàmic, multidimensional i contextual al llarg de tot el cicle vital.

Baltes a) Butler b) Rowe i Kahn c) Erikson d) Realitzar exercici físic d'alta intensitat a) Assistir diàriament a tallers manuals b) Mantenir un treball remunerat obligatori c) Ser partícip i agent sobre el propi món d) Salut, Observació i Cura a) Seguretat, Optimisme i Cohesió b) Sociabilitat, Ocupació i Capacitació c) Selecció, Optimització i Compensació d) Com a usuària aïllada de decisions a) Com a subjecte depenent de la família b) Com a actora que intervé en la planificació c) Com a receptora passiva d'ajudes d) Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 18 Concepte Definició i aspectes clau Gerontologia Estudi científic multidisciplinari (biomèdic, psicològic i social) de l'envelliment i la intervenció en persones grans.

Democratització de la vellesa Generalització de la probabilitat de viure fins a edats avançades gràcies a la cobertura sanitària, més enllà de la renda econòmica individual. Interseccionalitat Interacció de factors socials i econòmics que produeix disparitats de fins a 11 anys d'esperança de vida segons el barri de residència. Paradoxa de la salut Discrepància entre el 79 % de persones grans amb malalties cròniques i el 50 % que percep positivament el seu estat de salut subjectiu. Estructura residencial Predomini de la convivència en parella o en solitari a la llar (només un 3,3 % viu en residències; 3 de cada 4 llars unipersonals són dones).

Representació social, estils de vida i relacions familiars Percepció col·lectiva, distribució de l'oci i tipologies de vinculació intergeneracional. Concepte Definició i aspectes clau Fenomen d'època Naturalesa de l'envelliment modulada pel context històric, la cultura i la cohort generacional. Imaginari social Conjunt d'estereotips culturals que associen la vellesa a la dependència (35,6 %), la malaltia (27,7 %) o la manca de sexualitat. Criteri d'entrada a la vellesa Llindar subjectiu vinculat al deteriorament de la salut (57,1 % en majors de 65 anys) molt abans que als anys cronològics (31,1 %).

Estils de vida Patrons ocupacionals liderats pel model domèstic (40,3 %) i l'oci inactiu (37,7 %), davant del lleure social (16,1 %) i participatiu (5,9 %). Tipologies d'avis Perfils segons l'intercanvi de serveis i la influència parental: independents, companys, passius, distants, compromesos i actius (recolzadors, autoritaris o influents). Dimensions de Hume Cinc eixos de l'experiència de ser avi: participació, satisfacció, transmissió de tradicions culturals, situació parental i «grandparenthood» normatiu. Models adaptatius i paradigma de l'envelliment actiu Superació de les etapes cronològiques i evolució dels marcs teòrics gerontològics.

Concepte Definició i aspectes clau Moments existencials Processos no cronològics determinats per la salut (fragilitat), l'activitat (agència) i els vincles a través de l'entrada, el declivi del cos i el replegament. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 19 Concepte Definició i aspectes clau Reptes adaptatius Reajustaments en l'autoconcepte (nous rols, vinculació vs. autocontemplació) i en l'autoestima (autoeficàcia, locus de control i resiliència). Generativitat (Erikson) Implicació en la cura, la productivitat i el compromís comunitari («Grand Generativity») durant la vellesa.

Envelliment productiu (Butler) Model inicial que emfasitza la capacitat de rendiment i les contribucions útils de les persones grans a la societat. Envelliment satisfactori (Rowe i Kahn) Concepció de l'envelliment amb èxit lligada a criteris de salut ideal; criticada per excloure les persones amb patologies cròniques. Model SOC (Baltes) Perspectiva del cicle vital basada en la selecció, optimització i compensació per assolir adaptacions positives malgrat les pèrdues funcionals. Envelliment actiu Paradigma holístic centrat en l'optimització de la salut, la participació i la seguretat com a drets, integrant plenament les persones amb discapacitat.

Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 20 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè factors interseccionals com el nivell socioeconòmic del barri de residència modulen de manera directa les condicions de vida i la longevitat. 2. La vellesa és una categoria estàtica que descriu una etapa, mentre que l'envelliment és un procés dinàmic que es desenvolupa de manera contínua al llarg del cicle vital. 3. A causa de la menor esperança de vida dels homes (que incrementa la viduïtat femenina) i a la major capacitat i recursos de les dones per sostenir la vida domèstica autònoma. 4.

La franja compresa entre els 65 i els 74 anys presenta el major risc de patir trastorns mentals, incloent-hi taxes elevades d'ansietat, depressió i risc de suïcidi. 5. c) Un 3,3 %. La institucionalització residencial a Espanya és molt baixa i només assoleix el 3,3 % de la població gran. 6. b) Democratització de la vellesa. La democratització de la vellesa expressa la reducció de traves socioeconòmiques per sobreviure fins a edats avançades gràcies a la cobertura sanitària. 7. c) La meitat té una percepció positiva. Malgrat que el 79 % té malalties diagnosticades, el 50 % té una bona percepció subjectiva del seu estat de salut. 8. d) La gran majoria són dones.

La societat atribueix culturalment el rol de cura a la dona, fent que la gran majoria de cuidadores d'aquest grup d'edat siguin dones. 9. No; les dades demostren que les persones grans presenten índexs de satisfacció i il·lusió per fer coses superiors als atribuïts per la població general. 10. El deteriorament de la salut i la dependència física (57,1 %), molt per sobre de l'edat cronològica o els anys acumulats (31,1 %). 11. «Dependent» (35,6 %) i «malalt» (27,7 %), reflectint una visió fortament associada al dèficit funcional. 12. L'intercanvi de serveis (prestacions i ajudes pràctiques) i la influència parental (capacitat d'incidència sobre fills i nets). 13.

c) Domèstic a l'interior de la llar. L'estil de vida domèstic concentra el 40,3 % de les activitats de la població gran. 14. a) Transmissió de tradicions. La transmissió de tradicions culturals és un dels cinc eixos proposats pel model de Hume. 15. a) Tenen més il·lusió i satisfacció. El 62,3 % de persones grans es manifesta feliç i satisfeta, enfront del 54,6 % estimat pel conjunt poblacional. 16. b) El 57,1 %. El 57,1 % dels majors de 65 anys vincula l'entrada a la vellesa amb el declivi físic de la salut. 17.

Sí; a diferència dels models d'èxit basats en estàndards de salut ideal, l'envelliment actiu i el model SOC consideren que l'adaptació i el protagonisme són possibles fins i tot convivint amb la discapacitat. 18. La salut, perquè la seva expressió com a fragilitat biològica acaba condicionant directament la capacitat d'activitat i la continuïtat dels vincles socials. 19. S'organitza al voltant de criteris normatius i ideals biomèdics; si s'adquireix una malaltia crònica, s'inhabilita automàticament la persona per tenir un envelliment òptim. 20. La salut, la participació social i la seguretat, articulats per optimitzar la qualitat de vida de la persona. 21. b) Butler.

Butler va ser l'autor que va formalitzar el concepte d'envelliment productiu. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 21 22. d) Ser partícip i agent sobre el propi món. Activitat s'entén com a empoderament i presa de decisions, no com una acumulació de tasques o entreteniment. 23. d) Selecció, Optimització i Compensació. El model adaptatiu del cicle vital de Baltes es basa en la Selecció, l'Optimització i la Compensació. 24. c) Com a actora que intervé en la planificació. La persona ha de ser protagonista activa en la presa de decisions i la configuració dels serveis que rep. Psicologia de l'Envelliment: Apunts d'Evolutiva II 22