Desenvolupament en l'adolescència | Psicologia evolutiva

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA EVOLUTIVA II Grau en Psicologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia evolutiva II sobre l'adolescència: origen sociocultural, teories d'Erikson i Marcia sobre la identitat i canvis cognitius.

APREN.AI Índex 1 Origen sociocultural i universalitat de l'adolescència La naturalesa cultural del desenvolupament Evolució històrica del concepte d'individu Invariants universals i la identitat narrativa 2 El desenvolupament de la identitat: Erikson i Marcia Autoconcepte i crisi d'identitat La teoria psicosocial d'Erikson Els estatus d'identitat de James Marcia Limitacions dels models de crisi 3 Transformacions psicobiològiques i canvis cognitius L'esfera psicobiològica i el context social Evolució del pensament adolescent Limitacions en la capacitat de reflexió: l'egocentrisme 4 Resum per repassar Origen sociocultural i universalitat Identitat i desenvolupament psicosocial Canvis psicobiològics i cognitius Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 1 1 Origen sociocultural i universalitat de l'adolescència EN ACABAR SABRÀS Identificar l'origen sociocultural de les etapes del desenvolupament humà. Distingir les característiques del Jo segons els períodes analitzats per Gergen. Explicar les dues qualitats universals proposades per Bruner en l'adolescència. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 ¿L'adolescència és una etapa natural i idèntica a totes les civilitzacions humanes?

La naturalesa cultural del desenvolupament Les etapes del creixement humà no constitueixen simples fets biològics aïllats. Són veritables construccions culturals que depenen directament de pràctiques històriques i objectius comunitaris concrets. La psicologia opera sovint com una disciplina política que respon a finalitats i plans socials, explícits o implícits, influint decisivament sobre les persones i els col·lectius. En les societats occidentals es tendeix a suposar erròniament que la identitat roman amagada darrere de la conducta pública. En realitat, el contacte social i el reflex dels altres configuren el Jo.

Ens definim a partir de la interacció i de les significacions atribuïdes a les nostres accions. Evolució històrica del concepte d'individu La noció de subjecte ha canviat de manera substancial al llarg de la història: Societats tradicionals: la persona adquireix sentit únicament com a part d'un conjunt social. Es prioritzen categories i rols grupals compartits, sense atorgar gaire rellevància a l'autonomia personal. Societats modernes: els canvis vinculats a la Il·lustració i a la industrialització impulsen la figura d'un subjecte conscient del seu valor individual. La identitat esdevé reflexiva, singularitzada i oberta.

Kenneth Gergen proposa una seqüència històrica sobre les configuracions del Jo: Model de Jo Trets distintius Imatge de l'adolescent Jo romàntic Atributs personals profunds deslligats del grup social. Estat de turment, tensió i conflicte constant. Jo modern Capacitat racional, judici conscient i valor de ciutadania. Individu raonable, empàtic i orientat a l'autonomia. Jo postmodern Identitat narrativa construïda a través del discurs. Identitat narrativa que es reconstrueix en el discurs. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 2 COMPROVA-HO 2 Quina diferència principal existeix entre la visió tradicional i la moderna de l'individu?

Invariants universals i la identitat narrativa Tot i les disparitats socioculturals, Jerome Bruner subratlla que existeixen dues capacitats compartides per tots els adolescents: La identitat narrativa implica que l'adolescent no es descobreix passivament en el seu interior, sinó que s'inventa mitjançant el relat que elabora sobre la seva existència. Aquest procés discursiu depèn directament del mirall social dels altres. La definició del Jo es reconstrueix en el diàleg, adaptant el propòsit a la situació i a l'audiència present. Com a conclusió, l'adolescència és indissociable d'allò que socialment es diu sobre ella.

PER RECORDAR-HO Segons Bruner, la reflexibilitat connecta el pas del temps (passat, present i futur) mentre que la capacitat permet concebre camins i maneres d'actuar alternatives. CRONOLOGIA Evolució històrica de les concepcions del Jo IDEES CLAU Les etapes evolutives són construccions culturals vinculades a pràctiques i fites socials. La identitat s'erigeix mitjançant el reflex dels altres i la interacció comunitària. Gergen distingeix tres etapes històriques en la noció del Jo: romàntic, modern i postmodern. Bruner assenyala la reflexibilitat i la capacitat per formular alternatives com els dos trets universals de l'adolescència.

Reflexibilitat: habilitat per articular passat, present i futur, dotant d'un sentit coherent la pròpia trajectòria. 1 Capacitat: possibilitat d'imaginar alternatives i projectar noves formes de ser i d'actuar. 2 Jo tradicional Individu lligat al rol grupal i categories socials sense èmfasi autònom. Jo romàntic Deslligat del grup, caracteritzat per atributs personals, turment i tensió. Jo modern Subjecte conscient, raonable i ciutadà empàtic que busca l'autonomia. Jo postmodern Identitat narrativa i discursiva que es co-construeix amb els altres. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 3 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3.

¿Quines són les dues qualitats universals de l'adolescència segons Bruner? 4. ¿En què consisteix la identitat narrativa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Com concep la identitat individual la visió de la societat occidental? 6. Quin tret defineix el Jo romàntic descrit per Gergen? 7. Què permet la reflexibilitat postulada per Bruner? 8. Què afirma la teoria sobre la invenció del Jo adolescent? 2 El desenvolupament de la identitat: Erikson i Marcia EN ACABAR SABRÀS Definir els conceptes d'autoconcepte i crisi d'identitat en l'adolescència. Relacionar les fases de desenvolupament psicosocial d'Erikson amb l'etapa adolescent.

Classificar conductes adolescents segons els quatre estatus d'identitat de Marcia.

Com una estructura completament estàtica a) Com una màscara que oculta l'autèntic ésser b) Com un conjunt rígid determinat biològicament c) Com un reflex exclusivament hereditari d) Raonament lògic i esperit democràtic a) Adolescent marcat per turment i tensió b) Dependència exclusiva dels grups tradicionals c) Construcció purament narrativa i canviant d) Eliminar qualsevol vincle amb la societat a) Augmentar la velocitat de resposta motriu b) Imitar automàticament les pautes familiars c) Connectar passat, present i futur coherentment d) Que el Jo es descobreix de forma innata a) Que no canvia mai segons l'audiència b) Que depèn només de la maduració física c) Que s'inventa a través del relat narratiu d) Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 4 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 ¿Tots els adolescents passen necessàriament per una fase de rebel·lió i trencament radical?

Autoconcepte i crisi d'identitat La identitat abraça les idees d'unicitat, diferència i continuïtat en el temps respecte al propi Jo. Les noves competències cognitives permeten abandonar l'autodefinició presentista de la infantesa i revisar la pròpia imatge: Inclusió de trets de personalitat i conductes en relació amb els altres. Cap a l'adolescència tardana, formulació de teories sobre un mateix que articulen valors, creences, ideologies i metes de futur basades en l'autoreflexió coherent. Aquesta transformació s'acompanya d'una crisi d'identitat, entesa com un procés de reorganització profunda en què les necessitats individuals s'enfronten a les exigències socials.

La teoria psicosocial d'Erikson Erik Erikson amplia el marc psicoanalític freudià més enllà de la dimensió sexual. Planteja vuit estadis al llarg del cicle vital en què la resolució d'un conflicte bàsic permet avançar a la fase següent. Taula de les etapes del cicle vital segons Erikson. Durant l'etapa 5, la tasca fonamental consisteix a confrontar i superar la tensió entre Identitat i Difusió de rols. D'aquesta resolució en neix la virtut de la fidelitat, que atorga la capacitat per comprometre's i mantenir-se lleial a les decisions adoptades.

Segons aquest model, la identitat es construeix donant resposta a tres qüestions essencials: Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 5 Els estatus d'identitat de James Marcia James Marcia operacionalitza i amplia la proposta d'Erikson a partir de dos eixos: haver passat per un període de crisi (o exploració activa) i haver assolit un compromís ferm. Estatus Crisi / Exploració Compromís Característiques Identitat assolida Sí Sí Ha superat la crisi i pren compromisos propis ferms. Moratòria Sí No Explora activament opcions sense haver decidit encara. Identitat hipotecada No Sí Assumeix compromisos sense exploració prèvia (ex.: seguir l'ofici patern per mandat).

Difusió de la identitat No No Manca d'orientació, aïllament, sense projecte de futur ni compromís. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la moratòria amb la difusió de la identitat. La persona en moratòria està immersa en una crisi activa d'exploració, mentre que en la difusió no hi ha exploració ni interès per prendre cap compromís. COMPROVA-HO 10 Quines conseqüències s'associen a un estatus de difusió de la identitat segons Marcia? Limitacions dels models de crisi Les concepcions basades estrictament en la crisi presenten diverses limitacions: Solapament discontinu: l'individu tendeix més a la continuïtat i estabilitat del comportament que al trencament sobtat.

L'adolescent disruptiu és minoritari i no reflecteix la norma. Dependència sociocultural: fenòmens com la moratòria no són universals, sinó fruit d'una socialització concreta en contextos que permeten i retarden la transició cap a la vida adulta. Es poden conceptualitzar més encertadament com a transicions ecològiques que articulen processos de reorganització intrapsicològica i interpsicològica. Escollir una ocupació o especialització laboral. 1 Adoptar una escala pròpia de valors i creences. 2 Definir la identitat sexual i l'estil de vinculació interpersonal.

3 Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 6 ESQUEMA Estatus d'identitat segons James Marcia IDEES CLAU La identitat combina la consciència de singularitat, la diferenciació i la continuïtat temporal. Erikson situa la crisi entre Identitat i Difusió com el cinquè estadi del cicle vital, donant pas a la fidelitat. Marcia estableix quatre estatus d'identitat segons la presència de crisi exploratòria i de compromís. La moratòria prolongada respon a contextos concrets de socialització i no constitueix un tret universal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. ¿Quina virtut psicosocial es consolida en resoldre la crisi adolescent segons Erikson? 12.

¿En quin estatus de Marcia se situa un jove que decideix la seva professió només per continuar la tradició familiar sense qüestionar-la? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin estadi vital correspon a l'adolescència segons Erik Erikson? 14. Què caracteritza la moratòria en la tipologia de James Marcia? Estatus d'identitat Classificació segons exploració i compromís. Identitat assolida Amb crisi prèvia i compromís ferm. Moratòria En crisi activa i sense compromís definit. Identitat hipotecada Compromís imposat sense exploració prèvia. Difusió de la identitat Sense exploració ni compromís consolidat.

Intimitat enfront d'Aïllament a) Autonomia enfront de Vergonya b) Identitat enfront de Difusió c) Laboriositat enfront d'Inferioritat d) Compromís adoptat sense cap crisi a) Superació de la crisi amb compromís b) Crisi activa sense compromís establert c) Absència de crisi i de compromís d) Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 7 15. Quins tres problemes nuclears resol l'adolescent per erigir la seva identitat? 16. Per què es qüestiona la universalitat de la moratòria adolescent? 3 Transformacions psicobiològiques i canvis cognitius EN ACABAR SABRÀS Descriure les transformacions psicobiològiques pròpies de la pubertat i el seu impacte social.

Explicar els guanys cognitius segons el model (neo)piagetià i el processament de la informació. Distingir les manifestacions de l'egocentrisme adolescent com l'audiència imaginària i la faula personal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 ¿Per què els adolescents sovint participen en conductes arriscades tot i conèixer el perill teòric que comporten? L'esfera psicobiològica i el context social Durant la pubertat es produeixen modificacions estructurals i funcionals profundes en òrgans i sistemes corporals. Aquestes transformacions biològiques no operen soles; incideixen directament sobre la identitat, l'exercici de la sexualitat i el vincle que s'estableix amb el medi.

Els canvis corporals modifiquen les representacions que fem de nosaltres mateixos, dels altres i del món. Alhora, conflueixen amb canvis en l'àmbit social: s'altera la dinàmica del grup d'iguals, progressa el desenvolupament moral i varia l'estatus atorgat per la comunitat. Evolució del pensament adolescent El desenvolupament cognitiu de l'adolescent s'explica mitjançant quatre perspectives complementàries: Teoria (neo)piagetiana: s'assoleix la capacitat de raonar sobre allò possible i no només sobre allò real. L'adolescent pensa sobre el futur, formula i contrasta hipòtesis i reflexiona sobre els seus propis raonaments.

Rendiment acadèmic, esport i estalvi a) Popularitat, emancipació física i viatges b) Ocupació, valors-creences i identitat sexual c) Moralitat infantil, joc i nutrició d) Perquè depèn de la maduresa visual a) Perquè es produeix abans dels dos anys b) Perquè és producte d'una socialització específica c) Perquè tots els adolescents trenquen les normes d) Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 8 Processament de la informació: s'observen avenços notables en la capacitat de processament i en l'acumulació de coneixements (augment de l'espai, quantitat, velocitat i dominis cognitius).

Habilitats metacognitives: perfeccionament en el coneixement dels propis processos intel·lectuals i en l'autoregulació cognitiva. COMPROVA-HO 18 Què aporta el raonament d'orientació piagetiana a l'adolescent respecte a la infantesa? Limitacions en la capacitat de reflexió: l'egocentrisme L'expansió del pensament reflexiu comporta algunes distorsions característiques agrupades sota el terme d'egocentrisme adolescent: Manifestació Definició i manifestació Audiència imaginària Creença que tothom està constantment atent al seu comportament i aspecte. Faula personal Convicció que les pròpies vivències, emocions i sentiments són absolutament únics i incomprensibles per a la resta.

Biaix optimista Tendència a infravalorar el risc personal davant determinades conductes de perill, creient-se immune a les conseqüències. ERROR FREQÜENT No s'ha de creure que l'egocentrisme adolescent implica incapacitat cognitiva. Al contrari, neix del desenvolupament de noves capacitats de reflexió que inicialment s'apliquen de manera desmesurada sobre la pròpia experiència. ESQUEMA Manifestacions de l'egocentrisme adolescent Egocentrisme adolescent Limitacions derivades de les noves capacitats. Audiència imaginària Sensació que tothom observa la pròpia conducta. Faula personal Creença que els propis sentiments són únics. Biaix optimista Percepció reduïda del perill i del risc personal.

Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 9 IDEES CLAU Les transformacions biològiques de la pubertat reestructuren la identitat, la sexualitat i el rol social. El pensament adolescent permet raonar sobre hipòtesis, possibilitats i el propi futur. El processament de la informació millora en velocitat, domini i capacitats metacognitives. L'egocentrisme adolescent es manifesta a través de la faula personal, l'audiència imaginària i el biaix optimista. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. ¿En què consisteix la faula personal en l'adolescent? 20. ¿Què explica el biaix optimista en relació amb les conductes de risc? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21.

Quina habilitat caracteritza el pensament segons la teoria (neo)piagetiana? 22. Què expressa el concepte d'audiència imaginària? 23. Com influeix el biaix optimista en l'adolescent? 24. Què comprèn la millora en habilitats metacognitives?

Capacitat de formular hipòtesis i pensar el futur a) Raonar només sobre fets concrets presents b) Retorn al pensament exclusivament intuïtiu c) Pèrdua progressiva de l'autoregulació mental d) Incapacitat d'expressar idees en públic a) Creure que tothom observa i avalua el subjecte b) Sentir una soledat extrema i aïllament c) Oblidar les pautes socials apreses d) Augmenta la dependència dels criteris adults a) Maximitza la por a patir qualsevol dany b) Frena la presa de decisions autònomes c) Minimitza el risc percebut en conductes perilloses d) Incapacitat de valorar el propi esforç a) Coneixement i autoregulació dels processos mentals b) Dependència estricta de les idees del grup c) Augment purament muscular i biològic d) Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 10 4 Resum per repassar Origen sociocultural i universalitat Concepte Definició Construcció cultural Concepció dels períodes del desenvolupament segons les metes i pràctiques particulars de cada societat.

Jo romàntic Model de subjecte deslligat del grup, definit per atributs personals i caracteritzat pel conflicte i la tensió. Jo modern Model de subjecte racional, empàtic i conscient orientat a l'autonomia i la ciutadania democràtica. Jo postmodern Identitat narrativa que es reconstrueix contínuament en el diàleg i el reflex dels altres. Reflexibilitat (Bruner) Capacitat universal per pensar en el passat i donar sentit temporal coherent al present i al futur. Capacitat (Bruner) Habilitat universal per projectar alternatives de pensament, d'ésser i d'actuació en el món. Identitat i desenvolupament psicosocial Concepte Definició Identitat vs.

Confusió Cinquè estadi psicosocial d'Erikson on es confronta la definició del Jo davant la dispersió de rols socials. Fidelitat Virtut eriksoniana resultant de resoldre la identitat, basada en la capacitat de comprometre's i mantenir-se ferm. Identitat assolida Estatus de Marcia on el jove ha superat una etapa d'exploració o crisi i ha consolidat un compromís ferm. Moratòria Estatus de recerca i exploració activa d'opcions sense haver adoptat encara compromisos definitius. Identitat hipotecada Assumpció primerenca de compromisos per influència externa sense haver explorat alternatives prèvies.

Difusió de la identitat Absència simultània d'exploració i de compromís, associada a aïllament i manca de projecte vital. Transició ecològica Perspectiva alternativa a la crisi que emfasitza la continuïtat i les reorganitzacions intra i interpsicològiques. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 11 Canvis psicobiològics i cognitius Concepte Definició Pensament formal (piagetià) Habilitat cognitiva per raonar sobre hipòtesis, el futur, el món del possible i el propi pensament. Metacognició Presa de consciència dels propis processos intel·lectuals i capacitat d'autoregulació cognitiva.

Audiència imaginària Distorsió egocèntrica en què l'adolescent creu que tothom està pendent de la seva aparença i accions. Faula personal Creença que les pròpies vivències i sentiments són únics i incomprensibles per a la resta de persones. Biaix optimista Percepció errònia de disminució del risc personal davant de conductes i situacions perilloses. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 12 Solucions de les preguntes de repàs 1. No; és una construcció cultural que respon a les pràctiques i necessitats particulars de cada societat i moment històric. 2.

En la societat tradicional l'individu només té sentit com a part del grup i del seu rol comunitari, mentre que en la moderna es valora l'autonomia, la consciència i la singularitat individual. 3. La reflexibilitat, que vincula passat, present i futur, i la capacitat per pensar alternatives de pensament i d'acció. 4. És la construcció del Jo a través del relat sobre un mateix, on l'adolescent no es descobreix sinó que s'inventa mitjançant el diàleg i el reflex dels altres. 5. b) Com una màscara que oculta l'autèntic ésser. Es tendeix a creure que s'amaga darrere de la conducta pública, tot i que en realitat la societat la configura. 6. b) Adolescent marcat per turment i tensió.

El model romàntic concep un individu deslligat del col·lectiu i immers en un conflicte continu. 7. d) Connectar passat, present i futur coherentment. La reflexibilitat consisteix en pensar sobre el passat per donar sentit al present i al futur. 8. d) Que s'inventa a través del relat narratiu. Amb la narrativa l'adolescent no es descobreix sinó que s'inventa mitjançant el discurs i els altres. 9. No; la continuïtat de conducta és el patró més habitual, i la crisi disruptiva només es manifesta en una part minoritària. 10.

Sol provocar sentiment d'aïllament, absència de projecció cap al futur, problemes de concentració escolar o laboral i tendència a una identitat negativa amb rebuig dels valors adquirits. 11. La virtut de la fidelitat, entesa com la capacitat de mantenir compromisos i romandre lleial a les pròpies decisions. 12. En la identitat hipotecada, ja que assumeix un compromís sense haver passat per un període de crisi o exploració d'alternatives. 13. c) Identitat enfront de Difusió. L'adolescència se situa a l'estadi 5, centrat en la lluita entre aconseguir la identitat o caure en la difusió. 14. c) Crisi activa sense compromís establert.

La moratòria implica una recerca i exploració activa però sense haver fixat encara el compromís. 15. c) Ocupació, valors-creences i identitat sexual. L'adolescent ha d'escollir feina, estructurar el seu sistema de creences i definir la seva identitat sexual. 16. c) Perquè és producte d'una socialització específica. La moratòria prolongada només és possible en societats que habiliten i retarden el pas al món adult. 17. Pel biaix optimista, una limitació reflexiva que els porta a creure que les conseqüències negatives només afecten els altres. 18. Permet transcendir la realitat immediata per raonar sobre el futur, les hipòtesis abstractes, el món del possible i sobre el propi pensament. 19.

És la impressió egocèntrica que les experiències, emocions i pensaments propis són únics i que ningú més els pot entendre. 20. La inclinació a creure que el perill associat a certes conductes és molt menor en el propi cas que en el de la resta de persones. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 13 21. a) Capacitat de formular hipòtesis i pensar el futur. Permet formular hipòtesis, raonar sobre el món del possible i pensar sobre el futur. 22. b) Creure que tothom observa i avalua el subjecte. L'adolescent sent que és el centre continu de l'atenció i de les mirades de la gent. 23. d) Minimitza el risc percebut en conductes perilloses.

Consisteix a percebre un risc disminuït en la pròpia persona davant d'accions temeràries. 24. b) Coneixement i autoregulació dels processos mentals. La metacognició fa referència al coneixement i control sobre el propi funcionament intel·lectual. Desenvolupament en l'adolescència " Psicologia evolutiva 14