Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Grau en Psicologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Treball de Personalitat i Diferències Individuals sobre Zuckerman i el consum d'alcohol en joves, amb esquemes, 16 preguntes de test i resum. APREN.AI Índex Fonaments teòrics i mètode 1 Marc conceptual de la recerca de sensacions 1. El constructe de la recerca de sensacions: definició i fonaments 2. Models explicatius del consum de substàncies i marc biològic comparatiu 3. Consum episòdic excessiu d'alcohol i distorsió cognitiva 4. Distinció conceptual i psicomètrica entre estat i tret 5.

Metodologia: del biaix d'autoinforme al disseny ecològic 2 Disseny ecològic i instruments d'avaluació Garanties psicomètriques i enfocaments en l'avaluació de la personalitat Marc metodològic ecològic: contrast entre autoinforme i mesures objectives Procediment de camp i mostreig ecològic Avaluació de la recerca de sensacions: l'escala SSS de Zuckerman El Model Alternatiu de Cinc Factors (AFFM) i el qüestionari ZKPQ Evidència empírica i aplicacions 3 Resultats correlacionals i models predictius 1. Propietats psicomètriques: consistència interna i fiabilitat de l'escala 2. Homogeneïtat basal entre sexes: aplicació del MANOVA 3.

Patrons de correlació de Pearson entre la recerca de sensacions i l'alcoholèmia 4. Models predictius de regressió lineal múltiple (OLS) 5. Contextualització teòrica de la variància no explicada 4 Discussió diferencial i implicacions en salut Integració teòrica multicausal del consum intens d'alcohol Dinàmica motivacional: el conflicte d'aproximació-evitació Discussió diferencial: predicció per subescales i biaix de selecció mostral Cerca de sensacions prosocial enfront de conductes de risc no normatives Programes d'intervenció i prevenció en salut: l'ASTP Avaluació del Patró de Conducta Tipus A (PCTA) i salut cardiovascular 5 Resum per repassar 1.

Marc conceptual de la recerca de sensacions 2. Disseny ecològic i instruments 3. Resultats correlacionals i models predictius 4. Discussió diferencial i implicacions en salut Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 2 14 % dels punts de l'examen 1 Marc conceptual de la recerca de sensacions EN ACABAR SABRÀS L'estudi de la personalitat des d'una perspectiva biològica parteix de la hipòtesi que les diferències individuals estables en el comportament, l'afecte i la cognició tenen un substrat neurobiològic subjacent. Dins d'aquest paradigma, la recerca de sensacions i la reactivitat psicofisiològica constitueixen eixos centrals per entendre per quina raó determinats perfils mostren una inclinació accentuada cap a conductes d'alt risc, com ara el consum abusiu de substàncies psicoactives en contextos d'oci.

ESQUEMA Estructura del tema: Perspectiva biològica de la personalitat Fonaments teòrics i mètode 1 Marc conceptual de la recerca de sensacions 2 Disseny ecològic i instruments d'avaluació Bases biològiques de la personalitat Models disposicionals i reactivitat Recerca de sensacions (Zuckerman) Llindars sensorials i assumpció de riscos Model d'Arousal (Eysenck) SARA i nivell basal d'activació cortical Sensibilitat al Reforç (Gray) Sistemes neuroconductuals SAC i SIC Metodologia i Mesura Avaluació ecològica vs. autoinformes Distinció Estat-Tret (STAI) Variabilitat situacional vs.

estabilitat test-retest Control de Biaixos Biaix de desitjabilitat social en conductes de risc Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 3 1. El constructe de la recerca de sensacions: definició i fonaments La formulació teòrica contemporània de la cerca d'estimulació prové dels treballs de Marvin Zuckerman (1994), qui va conceptualitzar aquest tret a partir de la necessitat psicobiològica d'experimentar nivells òptims d'activació.

Zuckerman va definir formalment aquest tret de la següent manera: «Un tret definit per la recerca de sensacions i experiències variades, noves, complexes i intenses, i la voluntat de prendre riscos físics, socials, legals i financers per tal de viure aquestes experiències» (Zuckerman, 1994, p. 27). DEFINICIÓ El tret de recerca de sensacions és una disposició psicobiològica de la personalitat que reflecteix la necessitat d'experimentar sensacions variades, noves i complexes, acompanyada de la predisposició a assumir riscos físics, legals o socials per poder viure-les. Lluny de limitar-se a la mera temeritat, el tret reflecteix una modulació biològica del llindar sensorial.

Les persones amb una puntuació alta en aquest factor requereixen una quantitat o intensitat superior d'estímuls ambientals per assolir un nivell d'alerta o activació que percebin com a agradable. La manifestació conductual d'aquesta tendència abasta des d'activitats esportives d'aventura fins a l'experimentació amb substàncies psicoactives, conductes que s'inicien i consoliden amb freqüència durant l'adolescència i la joventut universitària (Pederson, Clausen i Lavik, 1989).

Per avaluar formalment aquest constructe s'empren instruments específics com l'Escala de Cerca de Sensacions (SSS) i les seves dimensions associades —desinhibició (DIS), cerca d'experiències (ES), cerca d'emocions i aventura (TAS) i susceptibilitat a l'avorriment (BS)— (vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Disseny ecològic i instruments d'avaluació»). 2.

Models explicatius del consum de substàncies i marc biològic comparatiu El consum de substàncies s'ha interpretat des de diferents perspectives teòriques, sovint complementàries, que convé diferenciar amb precisió conceptual: Model teòric Mecanisme principal Funció del consum de substàncies Paper atribuït a la personalitat Teoria de la reducció de la tensió Regulació emocional negativa (reforç negatiu). Disminuir l'ansietat, l'estrès o el malestar afectiu. Trets vinculats al neuroticisme o l'afectivitat negativa.

Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 4 Model teòric Mecanisme principal Funció del consum de substàncies Paper atribuït a la personalitat Models biològics d'arousal i cerca de sensacions Regulació de l'activació cortical i sensibilitat a la recompensa (reforç positiu). Augmentar l'activació psicofisiològica i obtenir plaer intens. Trets com la cerca de sensacions, impulsivitat i extraversió. Models d'aprenentatge social Modelatge vicari, normes percebudes i expectatives d'eficàcia. Integració en el grup d'iguals i adaptació al rol social. Interacció entre medi ambient, expectatives cognitives i trets individuals.

DEFINICIÓ La teoria de la reducció de la tensió proposa que el consum d'alcohol i drogues es manté fonamentalment com a mecanisme d'afrontament davant d'estats emocionals aversius, operant com un reforçador negatiu que redueix transitòriament l'ansietat situacional.

En canvi, els models biològics contemporanis interpreten la cerca de sensacions a través de dos grans marcs psicobiològics: La relació etiològica entre la vulnerabilitat a l'abús d'alcohol i un conjunt articulat de trets disposicionals —que inclouen el neuroticisme, l'afectivitat negativa, la impulsivitat, la desinhibició i la sociabilitat o extraversió— ha quedat sòlidament establerta en la literatura mèdica i psicològica (Sher, Trull, Bartholow i Vieth, 1999). 3. Consum episòdic excessiu d'alcohol i distorsió cognitiva En el col·lectiu universitari, els patrons de consum s'han transformat dràsticament.

Mentre que les dades de consum normatiu assenyalen que la ingesta mitjana se situa a l'entorn d'unes cinc begudes estàndard per setmana (on una unitat estàndard equival a 14 cl de vi o a 34 cl de cervesa; Kuo, Wechsler, Greenberg i Lee, 2003), paral·lelament s'ha consolidat una pràctica d'elevada morbiditat coneguda com a consum episòdic excessiu. Model de l'arousal cortical i el SARA de Hans Eysenck: Eysenck postulava que el Sistema Activador Reticular Ascendent (SARA) determina el nivell basal d'arousal de l'escorça cerebral.

Els individus extravertits, posseïdors d'un arousal cortical basal baix, busquen activament estimulació externa per assolir el seu nivell òptim de funcionament (hipoactivació que connecta directament amb la necessitat de sensacions noves de Zuckerman). 1 Model de la sensibilitat al reforç de Jeffrey Gray: Gray va proposar l'existència de dos sistemes neuroconductuals fonamentals: el Sistema d'Aproximació Conductual (SAC o BAS, en anglès), mediatitzat per vies dopaminèrgiques mesolímbiques i sensible als senyals de recompensa i alleujament del càstig; i el Sistema d'Inhibició Conductual (SIC o BIS), mediatitzat per l'eix septohipocàmpic i sensible a senyals de càstig i novetat aversiva.

En el consumidor d'alt risc, un SAC hiperactiu promou una forta motivació d'aproximació i incentiu cap a les sensacions intenses. 2 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 5 DEFINICIÓ El consum episòdic excessiu (o binge drinking) es defineix operativament com la ingesta de cinc o més consumicions estàndard en una mateixa ocasió en el cas dels homes, o de quatre o més begudes en el cas de les dones, en un marge de temps reduït. L'aparició de trobades recreatives basades en fórmules de barra lliure (open bar) o accés a preus molt baixos incrementa directament les taxes d'intoxicació severa (Kuo et al., 2003).

Aquest consum massiu comporta no només efectes orgànics immediats i a mitjà termini —com dany hepàtic i alteracions neuropsicològiques (Delin i Lee, 1992)—, sinó també una marcada desconnexió entre els principis valoratius de l'individu i la seva conducta real. La intoxicació etílica redueix la capacitat de modulació inhibitoria i altera de manera significativa el processament de la informació: Falsa sensació d'invulnerabilitat i conducció temerària: Els individus sota els efectes de l'alcohol perden la valoració realista de la seva incompetència motora i cognitiva, persistint en la creença errònia que conserven aptituds òptimes per conduir (MacDonald, Zanna i Fong, 2000).

Aquesta dissociació explica per què els bevedors episòdics compulsius presenten una taxa exponencialment més alta d'implicació en accidents de trànsit amb víctimes mortals (Voas, Romano, Tippetts i Furr-Holden, 2006). Avaluació distorsionada de riscos relacionals i sexuals: Murphy, Monahan i Miller (1998) van demostrar empíricament que les dones en estat d'intoxicació etílica atribuïen un potencial de parella significativament superior a homes percebuts com a atractius però obertament promiscus, passant per alt els indicadors evidents de risc d'infeccions de transmissió sexual o manca de compromís que reconeixien sense vacil·lacions quan es trobaven en estat de sobrietat.

Nombroses investigacions han confirmat una correlació positiva robusta entre la cerca de sensacions i l'abús d'alcohol en joves (Chen, Miller, Grube i Waiters, 2006). Tanmateix, les dades històriques sobre el pes específic de cada faceta han ofert discrepàncies: mentre Douglass i Khavari (1978) van trobar associacions predominants amb la cerca d'experiències (ES), els treballs de Segal, Huba i Singer (1980) van identificar un patró diferencial segons el sexe biològic, on l'abús d'alcohol correlacionava preferentment amb la cerca d'emocions i aventura (TAS) en homes, i amb ES i desinhibició (DIS) en dones.

Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 6 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Alta Cerca de Sensacions Cerca d'estímuls nous, intensos i variats Baix arousal cortical / SAC actiu Cerca d'activació cortical i sensibilitat al reforç Ambient de Barra Lliure Baix cost econòmic i gran disponibilitat d'alcohol Etiologia del consum d'alcohol i riscos associats Consum Episòdic Excessiu Ingesta massiva de risc en poc temps Miopia Alcohòlica i Distorsió Sensació d'invulnerabilitat i judici social esbiaixat Accidents i Dany Orgànic Conducció sota efectes i deteriorament neuropsicològic 4.

Distinció conceptual i psicomètrica entre estat i tret La comprensió de la personalitat exigeix establir una separació rigorosa entre les disposicions generals del comportament i les respostes emocionals reactives: Criteri Tret de personalitat (Disposicional) Estat emocional (Situacional) Definició temporal Patró latent, estable i durador a través del cicle vital. Reacció psicofisiològica transitòria, fluctuant i puntual. Dependència contextual Alta consistència transsituacional (es manifesta en contextos diversos). Altament dependent de l'estímul desencadenant immediat. Exigència psicomètrica Requereix una elevada fiabilitat test-retest (estabilitat temporal mesurada).

Exigeix sensibilitat al canvi situacional (la fiabilitat test-retest ha de ser baixa davant de noves circumstàncies). Exemple clínic Tret d'ansietat o cerca de sensacions (tendència habitual). Atac de pànic reactiu o estat d'ansietat davant d'un examen imminent. DEFINICIÓ La distinció estat-tret separa les tendències generals, estables i consistents d'actuar o sentir (trets) dels canvis emocionals i fisiològics momentanis provocats per una situació concreta (estats). Avaluació de l'ansietat amb l'STAI de Spielberger El model paradigmàtic d'aquesta diferenciació és l'Inventari d'Ansietat Estat-Tret (STAI) desenvolupat per Charles Spielberger.

L'instrument consta de dues subescales independents de 20 ítems cadascuna: Ansietat-Estat (A-Estat): Avalua com se sent el subjecte en l'instant present («ara mateix»), valorant símptomes com tensió motora, aprensió o hiperactivitat vegetativa mitjançant una escala Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 7 Likert de 4 punts. Ansietat-Tret (A-Tret): Avalua com se sent l'individu de forma habitual («en general»), reflectint la propensió latent a percebre un ampli ventall de situacions com a amenaçadores. ERROR FREQÜENT Exigir una alta correlació test-retest a l'escala d'A-Estat és un greu error psicomètric.

Una prova d'estat vàlida ha de reflectir fluctuacions entre moments temporals si les condicions ambientals han canviat. Només l'escala d'A-Tret ha de presentar coeficients d'estabilitat test-retest propers a 0,80 o superiors. En l'àmbit clínic, un pacient que manifesti valors molt elevats en A-Estat amb una puntuació baixa en A- Tret serà diagnosticat d'una reacció d'estrès agut davant d'un agent ambiental específic, mentre que l'elevació crònica de l'A-Tret indica una vulnerabilitat disposicional que pot predisposar a trastorns d'ansietat generalitzada o conduir a mecanismes desadaptatius de modulació química de l'afecte. 5.

Metodologia: del biaix d'autoinforme al disseny ecològic Gran part de la investigació prèvia sobre drogues ha descansat de forma gairebé exclusiva en qüestionaris d'autoinforme retrospectius. Tanmateix, aquesta metodologia està afectada per distorsions sistemàtiques que comprometen la validesa de les conclusions. DEFINICIÓ El biaix de desitjabilitat social és la tendència sistemàtica dels participants a respondre oferint una imatge socialment favorable o moralment acceptable d'ells mateixos, falsejant a la baixa la declaració de conductes no normatives com el consum abusiu d'alcohol o les pràctiques sexuals de risc.

Per superar aquesta limitació, resulta necessari dissenyar estratègies d'avaluació en ambients naturals d'oci (vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Disseny ecològic i instruments d'avaluació»). En aquesta línia, l'estudi de camp descrit en aquella secció va avaluar 205 joves (90 homes i 115 dones) en festes reals de barra lliure i va mesurar objectivament la concentració d'alcohol al final de la vetllada per contrastar la relació real entre el tret de personalitat i el consum efectiu. Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 8 EXERCICI TIPUS EXAMEN Tema 7 - Pregunta 1. Somatotips de Sheldon D'acord amb la teoria constitucionalista de W.

Sheldon, els individus pacífics, sociables, feliços i de tarannà tranquil s'associen al biotip: Resolució L'opció correcta és a. Endomòrfic. William Sheldon va establir un model constitucionalista que vinculava l'estructura física (somatotips) amb el caràcter o temperament. La classificació associa: Endomòrfic: Predomini de formes arrodonides i desenvolupament visceral. Es relaciona amb el temperament viscerotònic, caracteritzat per la recerca de confort, jovialitat, sociabilitat afectuosa, tarannà pacífic i gust pel benestar corporal. Mesomòrfic: Predomini del teixit muscular i ossi. S'associa al temperament somatotònic (enèrgic, competitiu, assertiu i dominant).

Ectomòrfic: Predomini de la fragilitat i linealitat corporal. Es vincula al temperament cerebrotònic (introvertit, inhibit, reflexiu i reservat). El concepte de biotip «pícnic» pertany a la teoria tipològica anterior d'Ernst Kretschmer, motiu pel qual no correspon a la nomenclatura de Sheldon.

ARA TU Segons la teoria biològica de Jeffrey Gray sobre la sensibilitat al reforç, analitza quina reacció mostraria un individu caracteritzat per una forta hiperactivitat del Sistema d'Aproximació Conductual (SAC) quan es troba en un entorn social amb accés obert a estímuls gratificants immediats (com ara una barra lliure de begudes), en comparació amb un subjecte amb alta reactivitat del Sistema d'Inhibició Conductual (SIC). Passos inicials d'anàlisi: Determina la conducta observable resultant en cadascun dels dos individus en el context d'oci descrit. Solució: 1 Identifica el neurotransmissor i l'objectiu motivacional del SAC davant dels estímuls de recompensa ambiental.

1 Identifica la funció de fre i resposta d'alerta pròpia del sistema SIC davant la possibilitat de conseqüències adverses o riscos. 2 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 9 54 % dels punts de l'examen IDEES CLAU Marvin Zuckerman defineix la recerca de sensacions com una necessitat psicobiològica de viure experiències noves i intenses, amb predisposició a assumir riscos. La teoria de la reducció de la tensió planteja un reforç negatiu (calmar ansietat), mentre que els models biològics d'arousal i el SAC de Gray expliquen el consum per incentiu i reforç positiu.

El consum episòdic excessiu es defineix com la ingesta de begudes estàndard en homes o en dones en una mateixa sessió. L'estat emocional és una reacció transitòria i situacional; el tret de personalitat és una tendència latent, estable i amb alta fiabilitat test-retest. Els qüestionaris convencionals d'alcohol pateixen el biaix de desitjabilitat social, fent necessaris els dissenys de mesura objectiva en contexts ecològics reals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 2. Quina diferència psicomètrica bàsica separa l'escala d'A-Estat de la d'A-Tret a l'STAI de Spielberger? 3. Quins valors llindar defineixen el consum episòdic excessiu d'alcohol per a homes i dones? 4.

Com explica el model de Gray la conducta del buscador de sensacions intens? FONAMENTS TEÒRICS I MÈTODE 2 Disseny ecològic i instruments d'avaluació EN ACABAR SABRÀS L'avaluació rigorosa de la personalitat i de la seva manifestació conductual requereix dissenys que superin l'artificiositat del laboratori sense renunciar a la precisió mètrica. En l'àmbit de l'estudi de les addiccions i les conductes de consum, la recerca contemporània combina qüestionaris psicomètrics d'avaluació de trets amb procediments ecològics i mesures objectives preses en el context natural on tenen lloc els comportaments.

5 4 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 10 ESQUEMA Avaluació de la personalitat i instruments Garanties psicomètriques i enfocaments en l'avaluació de la personalitat L'avaluació científica de les diferències individuals s'articula a través de dos grans paradigmes metodològics: l'enfocament nomotètic, que cerca formular lleis universals i descriure les dimensions comunes aplicables a tots els individus mitjançant mètodes quantitatius i mostres àmplies, i l'enfocament idiogràfic, que prioritza la comprensió holística, singular i única de cada persona concreta mitjançant mètodes qualitatius o clínics.

Els models estructurals de trets (com els de Zuckerman, Eysenck o el model dels Cinc Grans) són paradigmes essencialment nomotètics. Perquè un instrument nomotètic sigui vàlid i aplicable, cal garantir la tipificació, entesa com l'estandardització estricta dels procediments d'aplicació, correcció i baremació de les puntuacions en un grup normatiu representatiu, fet que permet transformar les puntuacions directes en puntuacions transformades (com ara percentils o puntuacions ) dotades de significat relatiu.

En el pla operatiu, els mètodes d'avaluació presenten contrastos estructurals evidents segons la naturalesa de les dades recollides: Criteri d'avaluació Autoinformes (Qüestionaris) Tècniques objectives de laboratori / camp Font de les dades Introspecció subjectiva del subjecte sobre les seves tendències o actes. Aparells mecànics, electrònics o fisiològics que registren respostes involuntàries o paràmetres físics. Paper de l'examinador Guia la tasca, però la puntuació depèn de la resposta conscient del subjecte. Mecanitzat i invariant; no depèn del criteri subjectiu de l'examinador.

Garanties psicomètriques Estandardització, tipificació i control de biaixos Autoinformes Dades subjectives basades en la introspecció Tècniques objectives Registres automatitzats independents de l'examinador Models de Zuckerman Avaluació psicobiològica de trets Escala SSS Quatre subescales factorials dicotòmiques Model AFFM / ZKPQ Cinc dimensions bàsiques alternatives Disseny ecològic Avaluació objectiva de camp z Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 11 Criteri d'avaluació Autoinformes (Qüestionaris) Tècniques objectives de laboratori / camp Vulnerabilitat a biaixos Alta (biaix de desitjabilitat social i aquiescència, que és la tendència a assentir o respondre afirmativament independentment del contingut).

Mínima o nul·la; el participant no pot manipular voluntàriament el paràmetre biològic o el temps de reacció. Validesa ecològica Modesta si és retrospectiva (biaix de memòria sobre quantitats consumides). Molt elevada si s'aplica in situ mitjançant instruments portàtils de calibratge automàtic.

Marc metodològic ecològic: contrast entre autoinforme i mesures objectives Com s'ha vist a «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions», l'abús d'alcohol s'associa a determinats trets de personalitat, i l'accés a begudes gratuïtes o molt econòmiques en festes universitàries («barra lliure») afavoreix el consum episòdic excessiu, amb riscos greus com la conducció sota els efectes de l'alcohol. Tanmateix, els estudis històrics han basat gairebé exclusivament les seves conclusions en autoinformes retrospectius.

Com es tracta d'una conducta que activa un fort biaix de desitjabilitat social (vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions»), els individus tendeixen a minimitzar la ingesta reportada. Per tal de resoldre aquesta feblesa metodològica, el disseny ecològic contemporani combina la recollida del tret de personalitat abans de l'esdeveniment amb una mesura objectiva in situ de la concentració d'alcohol en aire expirat (BrAC) mitjançant un alcoholímetre portàtil d'alta precisió.

MESURA OBJECTIVA ECOLÒGICA Procediment de recollida de dades que avalua paràmetres biològics o conductuals en temps real, dins l'hàbitat o situació natural de l'individu, mitjançant instruments tipificats i automatitzats que eliminen la intermediació del judici subjectiu tant del participant com de l'investigador. L'instrument utilitzat per a la determinació objectiva és l'alcoholímetre portàtil AlcoSensor IV.

Aquest dispositiu incorpora una pila de combustible electroquímica altament selectiva: oxida l'etanol present a la respiració alveolar profunda generant un corrent elèctric directament proporcional a la concentració alcohòlica de la mostra, sense mostrar reactivitat creuada a l'acetona ni a altres compostos volàtils respiratoris. El programari intern gestiona el mostreig automàtic, descarta intents inadequats i transforma automàticament la lectura de BrAC en concentració estimada d'alcohol en sang (BAC) expressada en mitjançant la relació de partició sang:aire de (és a dir, coeficient ).

g × l 1 2100 : 1 2,1 : 1 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 12 PROCÉS Procés d'avaluació ecològica de camp Procediment de camp i mostreig ecològic El treball de camp es va dur a terme en el marc de tres festes privades universitàries de barra lliure a l'àrea metropolitana de Reims i París, amb un preu d'entrada al voltant dels 10 euros que oferia accés il·limitat a combinats (fonamentalment ponx de vodka): Avaluació de la recerca de sensacions: l'escala SSS de Zuckerman L'avaluació del tret de recerca de sensacions es va efectuar mitjançant la versió francesa de 40 ítems de la Sensation Seeking Scale (SSS, Forma V) (Zuckerman, Eysenck i Eysenck, 1978), adaptada i validada per Carton i col·laboradors (1992, 1995).

Aquest constructe correspon a la definició de Entrada a la festa Consentiment informat i assignació de codi anònim 1 Avaluació SSS basal Emplenament del qüestionari psicomètric de 40 ítems 2 Exposició al consum Festa privada d'accés lliure a combinats alcohòlics 3 Mesura BrAC sortida Determinació objectiva amb alcoholímetre AlcoSensor IV 4 Depuració mostral Filtratge per compliment mínim del 80% dels ítems 5 Reclutament a l'entrada: A l'accés del local, abans d'iniciar el consum, es va sol·licitar la col·laboració voluntària dels assistents. Un total de 356 estudiants van acceptar participar i van signar el consentiment informat.

1 Avaluació del tret basal: Els participants van omplir l'escala psicomètrica d'avaluació de la personalitat. Per tal de garantir l'enllaç anònim de les dades, es va marcar un número d'identificació idèntic tant al qüestionari com al dors de la mà de l'estudiant. 2 Mesura objectiva a la sortida: Quan els participants abandonaven el recinte de matinada, se'ls va practicar la prova amb l'AlcoSensor IV. Van completar aquesta segona fase 205 participants (xifra que representa un 57,6% de la mostra inicial reclutada). 3 Criteri de depuració psicomètrica: Es va establir com a condició metodològica que el qüestionari tingués respost almenys el 80% dels ítems.

Es van excloure 6 participants per dades incompletes (4 homes i 2 dones), resultant una mostra final de 199 universitaris (86 homes i 113 dones; edat mitjana de 21,4 anys, desviació estàndard de 2,5). El 75% de la mostra cursava primer curs universitari i la resta eren estudiants procedents de secundària convidats a aquestes festes promocionals. 4 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 13 Zuckerman (1994) presentada a «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions». L'escala utilitza un format d'elecció forçada (dos enunciats dicotòmics per ítem), el qual neutralitza el biaix d'aquiescència.

La prova s'estructura en quatre subescales operatives de 10 ítems cadascuna: Subescala Contingut operatiu i conductual Exemple de contingut d'ítem TAS (Cerca d'emocions i aventura) Desig explícit de participar en esports de risc, velocitat o activitats recreatives a l'aire lliure que impliquin perill físic i sensacions cinestèsiques intenses. Preferència per l'ala delta, el paracaigudisme o el submarinisme davant d'activitats tranquil·les. ES (Cerca d'experiències) Cerca de noves sensacions mentals i sensorials mitjançant un estil de vida no conformista, la música, l'art, els viatges espontanis i l'obertura a la subcultura o drogues il·legals.

Interès per conèixer persones bohèmies i explorar indrets poc convencionals. DIS (Desinhibició) Alliberament social i recerca de descontrol mitjançant festes salvatges, consum d'alcohol, jocs d'atzar i varietat de contactes sexuals per escapar de les normes socials restrictives. Atracció per les celebracions desinhibides i l'ús de begudes alcohòliques com a facilitador social. BS (Susceptibilitat a l'avorriment) Aversió extrema a situacions, persones, feines o ambients monòtons i repetitius; inquietud motriu quan la situació és rutinària. Intolerància a la repetició diària i necessitat de canvis constants d'estímuls.

Com s'ha vist a «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions», la relació entre aquestes subescales i l'abús d'alcohol ha mostrat discrepàncies en la literatura (Douglass i Khavari, 1978; Segal, Huba i Singer, 1980; Pederson, Clausen i Lavik, 1989). Aquestes divergències deriven justament de la feblesa dels autoinformes clàssics, que no mesuraven la taxa d'alcoholèmia real al final de la situació de risc.

El Model Alternatiu de Cinc Factors (AFFM) i el qüestionari ZKPQ En el marc de la seva teoria psicobiològica de la personalitat, Marvin Zuckerman va desenvolupar el Model Alternatiu de Cinc Factors (AFFM) com una resposta neurobiològica i factorialment independent al model dels Cinc Grans lèxics. Per mesurar-lo, va dissenyar el qüestionari ZKPQ (Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire), un autoinforme de 99 ítems de format vertader/fals que avalua cinc dimensions bàsiques: Neuroticisme-Ansietat (N-Anx): Avalua la inestabilitat emocional, la preocupació, la tensió i la por.

Presenta una forta correspondència interfactorial amb el Neuroticisme del NEO-PI-R de Costa i McCrae i l'escala N del qüestionari EPQ d'Eysenck. Activitat (Act): Descriu la necessitat de mantenir-se en acció contínua, la hiperactivitat quotidiana, el treball intens i la incapacitat per relaxar-se. Correlaciona moderadament amb les facetes d'activitat de l'Extraversió del NEO-PI-R. Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 14 Sociabilitat (Soc): Reflecteix el gust per les reunions nombroses, l'amistat, la interacció interpersonal i la intolerància a la soledat. Mostra correspondència amb l'Extraversió tant a l'EPQ com al NEO-PI-R.

Cerca de Sensacions Impulsiva (ImpSS): Fusió factorial clau entre la manca de reflexió prèvia a l'acció i la voluntat d'assumir riscos per viure noves experiències. Mostra una elevada correlació negativa amb la Responsabilitat del NEO-PI-R i una correspondència directa amb el Psicoticisme (P) d'Eysenck. Agressió-Hostilitat (Agg-Host): Mesura la propensió a l'hostilitat verbal, la irritabilitat, la manca de paciència i la competitivitat destructiva. Presenta una associació inversa molt potent amb l'Amabilitat o Cordialitat del NEO-PI-R.

El ZKPQ destaca per les seves garanties psicomètriques: manté coeficients de consistència interna (alfa de Cronbach) superiors a 0,75 en totes les seves escales en mostres normatives, i una estabilitat temporal (fiabilitat test-retest) elevada, amb coeficients que superen el 0,80 en intervals de diverses setmanes. A més, inclou una escala d'Infreqüència (Infrequency) destinada a identificar respostes a l'atzar o intents deliberats de simulació.

Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 15 EXEMPLE RESOLT: PERFIL CLÍNIC I PRONÒSTIC A PARTIR DEL SSS Presentació del cas: En Marc, un jove de 20 anys, és derivat a la unitat d'atenció comunitària després de patir un greu accident de circulació en estat d'embriaguesa tornant d'un macroesdeveniment nocturn. Refereix que habitualment s'avorreix a les classes, no té cap afició per la muntanya ni els esports extrems (els considera «inútils i perillosos»), però que el cap de setmana sent una compulsió irresistible per sortir a beure en grup, perdre el control i experimentar vivències caòtiques fins a altes hores.

Pregunta: Pronostiqueu i justifiqueu les puntuacions relatives (Altes, Mitjanes, Baixes) que presentarà en Marc a les quatre subescales del SSS (TAS, ES, DIS, BS) i raoneu el seu pronòstic de consum de risc. Procediment de resolució pas a pas: EXERCICI TIPUS EXAMEN 2 Pregunta. Tècniques d'avaluació objectives Quina és la propietat fonamental que defineix les tècniques d'avaluació objectives? . Resolució d. Les dades i informacions que recullen es troben tipificades i no depenen del criteri subjectiu de l'examinador.

Les tècniques objectives es caracteritzen per procediments d'administració, registre i puntuació estandarditzats i tipificats, de manera que la valoració del resultat és independent de la interpretació subjectiva de l'observador. Anàlisi de la subescala TAS (Cerca d'emocions i aventura): En Marc verbalitza explícitament que rebutja els esports d'aventura i el risc físic convencional per trobar-los inútils. La seva puntuació pronosticada en TAS és Baixa. 1 Anàlisi de la subescala ES (Cerca d'experiències): Tot i que cerca estimulació, no expressa inquietuds artístiques, musicals o viatgeres de caràcter intel·lectual-sensorial. Es preveu una puntuació Mitjana-Baixa.

2 Anàlisi de la subescala DIS (Desinhibició): El subjecte descriu necessitat explícita de descontrol, festes grupals desbordants i ingesta massiva per desinhibir-se socialment. Aquesta és la dimensió nuclear directament implicada en el consum d'alcohol segons l'evidència empírica. La puntuació pronosticada és Molt Alta. 3 Anàlisi de la subescala BS (Susceptibilitat a l'avorriment): La intolerància a la rutina acadèmica i la cerca reactiva d'estímuls suggereixen una puntuació Alta. 4 Conclusió i pronòstic: El perfil psicomètric mostra una discrepància selectiva: DIS i BS elevades amb TAS baixa.

Aquest patró és el perfil de risc màxim per al consum episòdic intens i reiterat en contextos d'oci nocturn, ja que la recerca de sensacions s'expressa de forma canalitzada cap a la desinhibició química i social, no pas cap al repte motor ni l'enriquiment sensorial. 5 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 16 ARA TU Un equip de psicòlegs vol avaluar la impulsivitat motriu en un grup d'infants amb sospita de TDAH. Dubten entre emprar un qüestionari d'autoinforme administrat als infants o bé una tasca informatitzada de laboratori de temps de reacció (com el Continuous Performance Test, CPT), que registra les omissions i comissions.

Primeres reflexions: El qüestionari d'autoinforme en edats infantils pateix greus problemes de validesa interna a causa de la introspecció limitada i la possible aquiescència. La tasca CPT funciona com una tècnica objectiva: ofereix dades registrades per maquinari que no depenen de la percepció subjectiva del psicòleg ni de l'infant. Determina quina eina hauria de triar l'equip justificant-ho a partir de les garanties psicomètriques (estandardització, tipificació i absència de biaix de resposta) i explica quin inconvenient podria presentar aquesta elecció respecte a la validesa ecològica.

Solució: 5 IDEES CLAU Les tècniques d'avaluació objectives es caracteritzen per procediments tipificats de recollida de dades que no depenen de la interpretació subjectiva de l'avaluador. El disseny ecològic amb mesura de BrAC mitjançant AlcoSensor IV supera el biaix de desitjabilitat social inherent als autoinformes sobre consum alcohòlic. L'escala SSS de Zuckerman mesura quatre dimensions mitjançant elecció forçada: Cerca d'emocions i aventura (TAS), Cerca d'experiències (ES), Desinhibició (DIS) i Susceptibilitat a l'avorriment (BS). La subescala DIS és l'únic predictor significatiu de la taxa d'alcoholèmia final en dones i també intervé en homes en contextos d'oci de barra lliure.

El Model Alternatiu de Cinc Factors (AFFM) avaluat pel ZKPQ defineix cinc dimensions psicobiològiques fonamentals: Neuroticisme-Ansietat, Activitat, Sociabilitat, Cerca de Sensacions Impulsiva i Agressió-Hostilitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quina diferència metodològica clau separa una tècnica objectiva com l'AlcoSensor IV d'un autoinforme de consum retrospectiu? 7. Quines són les quatre subescales factorials de la Sensation Seeking Scale (SSS) de Zuckerman? 8. Amb quina dimensió del model d'Eysenck (EPQ) es correspon principalment la Cerca de Sensacions Impulsiva (ImpSS) del qüestionari ZKPQ?

Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Com defineix Marvin Zuckerman el tret de cerca de sensacions? 10. Quin motiu psicomètric impedeix exigir fiabilitat test-retest a l'Ansietat-Estat? 11. Segons Hans Eysenck, per quina raó els extravertits busquen més estimulació externa? 12. Quin inconvenient metodològic presenten els autoinformes clàssics sobre consum d'alcohol? 13. Quina característica defineix essencialment les tècniques d'avaluació objectives? 14. Quin avantatge psicomètric presenta el format d'elecció forçada a l'escala SSS de Zuckerman?

Pèrdua del control inhibitori per dèficit motor a) Pauta neuròtica vinculada a carències afectives primàries b) Mecanisme d'evitació activa del càstig social c) Necessitat d'experiències intenses i assumpció de riscos d) Mesura una resposta emocional subjecta a fluctuacions situacionals a) Manca de coherència interna entre els ítems b) Incompatibilitat amb escales tipus Likert de 4 punts c) Biaix sistemàtic d'atribució interna del subjecte d) Presenten un nivell basal baix d'arousal cortical a) Tenen una reactivitat autonòmica perifèrica nul·la b) Pateixen una fallada estructural en el cerebel c) Tenen una hiperactivació crònica del sistema septohipocàmpic d) Impossibilitat d'utilitzar anàlisis estadístiques paramètriques a) Infraestimació del consum pel biaix de desitjabilitat social b) Dependència exclusiva de dades fisiològiques invasives c) Requereixen massa temps per a la seva correcció d) Necessitat d'interpretació qualitativa per part de l'expert a) Ús exclusiu d'escales de resposta tipus Likert b) Dades tipificades independents del criteri subjectiu de l'examinador c) Avaluació de trets mitjançant entrevistes clíniques obertes d) Elimina completament l'error de mesura de Cronbach a) Garanteix una fiabilitat test-retest exacta d'1,00 b) Permet avaluar pacients sense cap tipus d'instrucció c) Redueix i neutralitza el biaix d'aquiescència d) Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 18 15.

Quina subescala del SSS mesura la cerca de descontrol en festes i l'alliberament social amb alcohol? 16. A quina dimensió del model NEO-PI-R s'associa de manera oposada l'Agressió-Hostilitat del ZKPQ?

Susceptibilitat a l'avorriment (BS) a) Cerca d'experiències (ES) b) Cerca d'emocions i aventura (TAS) c) Desinhibició (DIS) d) Obertura a l'experiència a) Amabilitat o Cordialitat b) Neuroticisme c) Extraversió d) Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 19 17 % dels punts de l'examen 3 Resultats correlacionals i models predictius EN ACABAR SABRÀS L'anàlisi científica de la personalitat i de la seva influència sobre la conducta requereix una metodologia quantitativa rigorosa capaç de connectar els constructes teòrics amb indicadors empírics contrastables.

En l'estudi del consum episòdic en contextos naturals, l'avaluació psicomètrica i els procediments d'estimació estadística permeten analitzar tant la consistència de les eines de mesura com la capacitat predictiva dels trets disposicionals sobre els patrons reals d'ingesta.

ESQUEMA Mapa de mètodes d'investigació en personalitat Evidència empírica i aplicacions 3 Resultats correlacionals i models predictius 4 Discussió diferencial i implicacions en salut Mètodes en personalitat Aproximacions metodològiques i psicomètriques de l'estudi Dissenys de recerca Estratègies de recollida de dades Disseny correlacional Observació ecològica sense manipulació experimental Control de grups Comparació intersubjecte mitjançant MANOVA Propietats psicomètriques Garanties d'avaluació dels qüestionaris Consistència interna Alfa de Cronbach de les dimensions Models d'estimació Anàlisi predictiva de dades Regressió múltiple OLS Pesos beta i coeficient de determinació Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 20 1.

Propietats psicomètriques: consistència interna i fiabilitat de l'escala Abans d'establir relacions entre variables, cal verificar la precisió dels instruments d'avaluació emprats (com l'Escala de Cerca de Sensacions (SSS); vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Disseny ecològic i instruments d'avaluació»). La consistència interna indica el grau d'homogeneïtat dels ítems que configuren una mateixa dimensió, és a dir, fins a quin punt tots ells avaluen el mateix constructe teòric.

L'indicador estàndard utilitzat és l'alfa de Cronbach ( ), el qual quantifica la covariació inter-ítem segons la següent expressió: on representa el nombre d'ítems de l'escala, és la variància observada a l'ítem , i és la variància de la puntuació total obtinguda pels subjectes. A la mostra final de 199 participants (vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Disseny ecològic i instruments d'avaluació»), la puntuació global de la SSS va presentar una mitjana de ( ) i un coeficient d'alfa global de 0,77.

Aquest registre mitjà resulta substancialment superior als paràmetres normatius descrits en poblacions d'edat equivalent, com la mitjana de ( ) obtinguda en l'estudi francès de Franques i col·legues de l'any 2003.

Pel que fa a les dimensions específiques, els índexs de consistència interna es van situar en valors plenament coherents amb les troballes psicomètriques clàssiques establertes per Zuckerman, Eysenck i Eysenck (1978), els quals van descriure oscil·lacions d'alfa d'entre 0,83 i 0,86 per a l'escala total i d'entre 0,56 i 0,82 per a les subescales en la versió SSS-V: Dimensió psicomètrica Mitjana ( ) Desviació estàndard ( ) Consistència interna ( ) Cerca d'emocions i aventura (TAS) 7,73 1,99 0,73 Desinhibició (DIS) 6,36 2,14 0,69 Susceptibilitat a l'avorriment (BS) 5,08 1,93 0,64 Cerca d'experiències (ES) 6,60 1,96 0,55 Puntuació global SSS 25,77 5,51 0,77 PER RECORDAR-HO L'alfa de Cronbach reflecteix la coherència entre els ítems d'un test.

Valors d'alfa superiors a 0,70 indiquen una fiabilitat acceptable per a la recerca bàsica. Subescales més heterogènies o amb menys ítems, com la cerca d'experiències (ES), solen presentar una consistència més modesta sense invalidar el constructe. α α = 1 K 1 K ( σ t 2 σ i=1 K i 2 ) K σ i 2 i σ t 2 M = 25,77 DE = 5,51 M = 20,0 DE = 8,2 M DE α Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 21 2.

Homogeneïtat basal entre sexes: aplicació del MANOVA Per determinar si homes i dones diferien de forma global en les variables avaluades abans de construir els models associatius, es va aplicar una anàlisi multivariant de la variància (MANOVA), emprant el sexe com a variable independent intersubjecte. Aquesta prova permet contrastar la hipòtesi nul·la que els vectors de mitjanes de múltiples variables dependents quantitatives són idèntics entre grups, controlant la taxa d'error tipus I associada a múltiples proves univariants: on és la matriu de sumes de quadrats i productes creuats de l'error i és la matriu corresponent a l'efecte del factor analitzat.

El contrast multivariant va donar un resultat no significatiu ( ; no significatiu a ). En conseqüència, no es van detectar diferències basals significatives segons el sexe, ni en les subescales de la SSS ni en la concentració mitjana d'alcohol: Homes: concentració mitjana d'alcohol d'1,08 g/l. Dones: concentració mitjana d'alcohol de 0,87 g/l. Contrast univariant: . Tots dos valors se situen clarament per sobre dels límits legals habituals de seguretat viària (com el llindar de 0,50 g/l a França o el límit de 80 mg% als Estats Units), confirmant la presència d'un patró de consum elevat en l'esdeveniment lúdic. 3.

Patrons de correlació de Pearson entre la recerca de sensacions i l'alcoholèmia El coeficient de correlació lineal de Pearson ( ) quantifica la magnitud i el sentit de la relació lineal entre dues variables contínues, oscil·lant entre -1 i +1: L'avaluació empírica va revelar que la puntuació total de la SSS s'associa de manera positiva i estadísticament significativa amb els nivells d'alcoholèmia al final de la celebració en ambdós gèneres. Tanmateix, la intensitat d'aquest vincle va resultar ser significativament més forta en el col·lectiu masculí que en el femení: Homes: associació lineal de magnitud moderada-alta ( ). Dones: associació feble ( ).

Contrast diferencial de coeficients: la transformació de Fisher va corroborar una diferència significativa entre ambdós grups ( ). En desglossar la matriu per subescales específiques, va emergir una clara divergència estructural: En els homes, totes les dimensions de la SSS (TAS, DIS, ES i BS) van correlacionar de manera positiva i significativa amb l'alcohol en sang.

Λ = E + H E E H Λ de Wilks = 0,97 p < 0,05 F (1, 197) = 2,195; p = 0,089 r r = (X ) (Y ) X ˉ 2 Y ˉ 2 (X )(Y ) X ˉ Y ˉ r = 0,46; p < 0,001 r = 0,14; p < 0,05 z = 2,45; p < 0,05 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 22 En les dones, únicament la subescala de desinhibició (DIS) va mostrar una correlació lineal significativa amb la mesura objectiva de consum. ERROR FREQÜENT Un coeficient de correlació significatiu descriu com co-varien dues variables, però mai no permet concloure una relació de causa i efecte. L'associació entre el tret i la taxa d'alcoholèmia podria dependre de terceres variables mediadores, ambientals o situacionals. 4.

Models predictius de regressió lineal múltiple (OLS) Per avaluar la contribució singular i simultània de cada dimensió del tret sobre la taxa final d'alcoholèmia, es van estimar models de regressió lineal múltiple mitjançant mínims quadrats ordinaris (OLS) separadament per a cada sexe. La puntuació global de la SSS es va excloure de l'anàlisi per evitar problemes greus de col·linealitat estricta, ja que constitueix la suma directa de les quatre subescales. L'equació de regressió formal s'expressa segons el model: on són els coeficients de regressió que mesuren el canvi esperat en la concentració d'alcohol per cada unitat de variació de la subescala, mantenint la resta de variables constants.

El percentatge de variància del consum explicat pel conjunt de dimensions es quantifica mitjançant el coeficient de determinació ( ): CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Desinhibició femenina Predictor únic significatiu en dones (b = 0,329) Cerca d'experiències Predictor principal en homes (b = 0,232) Desinhibició masculina Segon factor en homes amb significació limítrofa (b = 0,209) Predictors de la taxa d'alcoholèmia segons el sexe Model femení R² = 0,094 Ajust global moderat amb un 9,4% de variància explicada Model masculí R² = 0,218 Ajust global gran amb un 21,8% de variància explicada Resultats globals dels models La prova omnibus va verificar que el conjunt dels coeficients no era nul ni en la cohort femenina ( ) ni en la masculina ( ).

Tanmateix, l'ajust i la composició interna van ser marcadament divergents: Y = β + 0 β X + TAS TAS β X + DIS DIS β X + ES ES β X + BS BS ε β j R2 R = 2 1 SS tot SS res F (4, 108) = 2,795; p < 0,03 F (4, 81) = 5,63; p < 0,01 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 23 Grup analitzat Ajust global ( ) Significació ( ) Variància explicada ( ) Magnitud de l'efecte (Cohen, 1988) Predictors estadísticament significatius Homes (~0,22) Gran Cerca d'experiències ( ) i Desinhibició ( ) Dones (~0,09) Mitjana Desinhibició única ( ) Divergències en els coeficients estandarditzats segons el sexe L'examen individual dels coeficients va posar de manifest mecanismes psicològics diferents: 5.

Contextualització teòrica de la variància no explicada Tot i la validesa predictiva dels models, cal destacar que entre el 80% i el 90% de la variància total en la ingesta d'alcohol prové de factors aliens a la recerca de sensacions disposicional ( a 0,218). Aquesta constatació concorda amb els models multicausals del consum abusiu, que inclouen determinants sociodemogràfics (gènere, edat o nivell adquisitiu), la regulació afectiva, l'aprenentatge social, la vulnerabilitat genètica i la dinàmica estat-tret, tal com es desenvolupa a «Evidència empírica i aplicacions — Discussió diferencial i implicacions en salut». EXERCICI TIPUS EXAMEN Tema 2 - Pregunta 1.

Propietats del mètode correlacional Identifica la proposició FALSA en relació amb les característiques del mètode correlacional en l'estudi de la personalitat: Resolució b. Té la capacitat de determinar de manera inequívoca relacions de causa-efecte entre les variables. El disseny correlacional permet identificar el grau i signe d'associació mútua entre variables, però manca de control experimental (assignació a l'atzar, manipulació de variables independents) necessari per poder inferir causalitat.

F p R2 F (4, 81) = 5,63 p < 0,01 R = 2 0,218 b = 0,232 b = 0,209 F (4, 108) = 2,795 p < 0,03 R = 2 0,094 b = 0,329 Predictor femení exclusiu: En les dones, la desinhibició (DIS) va actuar com l'únic predictor significatiu de l'alcoholèmia ( ; valor contrastat de ). Cap de les altres subescales (TAS, ES, BS) va aportar variància explicativa addicional. La relaxació dels frens socials constitueix el motor principal de la ingesta en aquest col·lectiu. 1 b = 0,329; p < 0,005 b = 0,33; p < 0,002 Predictors masculins duals: En els homes, la desinhibició va mantenir un pes rellevant però limítrof ( ), mentre que el factor principal va ser la cerca d'experiències (ES; ).

El consum masculí s'articula tant per la desinhibició com per la voluntat activa d'experimentació sensorial i inconformisme social. 2 b = 0,209; p = 0,05 b = 0,232; p < 0,03 R = 2 0,094 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 24 ARA TU En una investigació sobre trets de personalitat i rendiment acadèmic es troba una correlació de entre responsabilitat i nota mitjana, i en una regressió múltiple s'obté un coeficient de determinació de . Pas 1 ja resolt: El coeficient indica una associació lineal positiva moderada entre ambdues variables. Pas 2 ja resolt: El valor de expressa que la responsabilitat explica exactament el 16 % de la variància observada en el rendiment.

Què et toca fer a tu: Interpreta el 84 % restant de variància i respon si a partir d'aquestes dades és possible asseverar que un increment en responsabilitat causa directament millors notes. Solució: 17 IDEES CLAU La consistència interna de l'escala SSS a la mostra va ser acceptable ( ), amb subescales que oscil·laven entre 0,55 (ES) i 0,73 (TAS). El MANOVA basal no va detectar diferències significatives entre sexes ni en els trets de recerca de sensacions ni en els nivells mitjans d'alcoholèmia ( ). La correlació entre la recerca de sensacions global i la taxa d'alcoholèmia és positiva en ambdós gèneres, però significativament més forta en homes ( ) que en dones ( ).

Els models de regressió OLS mostren patrons predictius diferents segons el sexe: en dones només DIS actua com a predictor ( ), mentre que en homes intervenen DIS i ES ( ). Entre el 80% i el 90% de la variància del consum depèn d'altres factors (regulació afectiva, pressió del grup, herència genètica i factors situacionals estat-tret). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. Per quina raó tècnica es va excloure la puntuació total de la SSS en el model de regressió múltiple OLS? 19. Quina divergència principal es va observar entre homes i dones en els predictors de regressió lineal de l'alcohol en sang?

r = 0,40 R = 2 0,16 r = 0,40 R = 2 0,16 α = 0,77 p = 0,089 r = 0,46 r = 0,14 R = 2 0,094 R = 2 0,218 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 25 14 % dels punts de l'examen EVIDÈNCIA EMPÍRICA I APLICACIONS 4 Discussió diferencial i implicacions en salut EN ACABAR SABRÀS L'anàlisi de la influència dels trets de personalitat sobre els comportaments de salut requereix contextualitzar les dades empíriques dins de models teòrics integradors.

En l'estudi del consum episòdic intens d'alcohol en contextos recreatius com les festes universitàries de barra lliure, els resultats obtinguts obliguen a interpretar tant la capacitat explicativa real dels trets disposicionals com les limitacions derivades dels biaixos mostrals i la interacció situacional.

ESQUEMA Camps d'aplicació de la personalitat a la salut Integració teòrica multicausal del consum intens d'alcohol Tot i que la recerca de sensacions (vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions») manté una vinculació directa amb la ingesta etílica, els models de regressió indiquen que aproximadament entre el 80% i el 90% de la variància total del consum respon a factors aliens a aquest tret.

Aquesta constatació concorda amb la literatura científica, que emmarca l'abús de substàncies en una xarxa complexa de determinants: Factors sociodemogràfics: Variables moduladores bàsiques com l'edat i el sexe biològic determinen patrons diferencials de metabolització i d'accessibilitat. Factors disposicionals i emocionals: A més de la recerca d'estimulació, mecanismes com la reducció de la tensió (Swendsen et al., 2000; vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions») plantegen que la ingesta pot funcionar com a mecanisme d'afrontament davant d'afectes negatius o ansietat social.

Influències socials i modelatge: Segons la teoria de l'aprenentatge social d'Albert Bandura (estudiada en el context de l'alcohol per Maisto, Carey i Bradizza, 1999), les pautes de consum s'adquireixen i consoliden mitjançant l'observació de models significatius (progenitors, germans, grup d'iguals) i la interiorització de normes transmeses socialment i pels mitjans de comunicació.

Conductes de risc Consum d'alcohol i drogues Recerca de sensacions Desinhibició i autoselecció Programes preventius Entrenament d'habilitats (ASTP) Patrons de salut física Vulnerabilitat i malaltia Patró de Conducta Tipus A Avaluat amb el JAS Nucli tòxic d'hostilitat Risc de patologia cardiovascular Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 26 Disposicions biològiques i vulnerabilitat genètica: Tal com va sintetitzar McGue (1999), existeix una base hereditària contrastada que predisposa determinats individus a desenvolupar patrons abusius o de dependència envers l'alcohol.

Dinàmica motivacional: el conflicte d'aproximació-evitació El consum abusiu en contextos lúdics no es pot explicar exclusivament des d'un tret general i estable; s'ha d'entendre com una conducta situacional sotmesa a fluctuacions estatals en el moment exacte de prendre la decisió (Zuckerman, 1991; vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Marc conceptual de la recerca de sensacions»). DEFINICIÓ El conflicte d'aproximació-evitació és l'estat motivacional generat quan una mateixa situació o estímul presenta simultàniament conseqüències reforçants que inciten a l'acostament i conseqüències aversives o riscos que activen la tendència de retirada.

En el marc d'un esdeveniment de barra lliure, el subjecte experimenta una tensió constant entre dos vectors antagònics: Tendències d'aproximació: Impulsades per la cerca de recompenses immediates (sensacions plaents, facilitació del contacte social, eufòria i diversió compartida). Tendències d'evitació: Activades per l'estimació de càstigs o costos potencials (sancions administratives o pèrdua del permís de conduir, intoxicació aguda, altercats físics o vòmits). La conducta final dependrà de la força relativa de l'estat de recerca de sensacions enfront de l'estat d'ansietat en aquell precís instant.

La immersió física en un ambient festiu desinhibidor indueix un estat transitori d'alta recerca sensorial que pot amplificar de manera decisiva la disposició basal dels assistents universitaris.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Cerca d'experiències Diversió i sensacions plaents Facilitació social Comoditat amb els iguals Por al càstig Accidents i sancions legals Cost físic aversiu Intoxicació i malestar Conflicte d'aproximació- evitació en barra lliure Intoxicació per ingesta Aproximació venç l'evitació Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 27 Discussió diferencial: predicció per subescales i biaix de selecció mostral Pel que fa al poder predictiu diferencial obtingut mitjançant la mesura objectiva de l'alcoholèmia (BrAC; vegeu «Fonaments teòrics i mètode — Disseny ecològic i instruments d'avaluació»), es constaten divergències rellevants entre sexes, ja detallades a «Evidència empírica i aplicacions — Resultats correlacionals i models predictius»: en dones la desinhibició (DIS) és l'únic predictor significatiu, cosa que indica que el trencament dels frens normatius socials és el motor primordial de la ingesta, mentre que en homes el consum depèn conjuntament de la desinhibició i de la cerca d'experiències (ES), amb una capacitat predictiva similar.

ERROR FREQÜENT Cal no confondre l'associació empírica de la subescala ES amb un tret plenament consolidat en aquesta mostra. La consistència interna obtinguda per a ES va ser baixa ( ; vegeu «Evidència empírica i aplicacions — Resultats correlacionals i models predictius»), i la mida de l'efecte segons les directrius de Cohen és petita ( ). Per tant, cal replicar aquestes dades abans de generalitzar l'impacte de la cerca d'experiències sobre el consum abusiu masculí. Homogeneïtat de gènere i el biaix d'autoselecció Una troballa que crida l'atenció és l'absència de diferències significatives entre homes i dones en la puntuació global de la SSS-V (homes ; dones ).

Aquesta paritat contradiu la literatura internacional clàssica i transcultural, que descriu puntuacions sistemàticament superiors en homes tant en l'escala total com en la majoria de subescales (als Estats Units: Zuckerman, Kuhlman, Thornquist i Kiers, 1991; al Canadà: Ridgeway i Russell, 1980; a Espanya: Pérez i Torrubia, 1986; a França: Michel, Le Heuzey, Purper-Ouakil i Mouren-Siméoni, 2001). De manera habitual, els barems universitaris mostren mitjanes al voltant de 23 punts per a homes i de 19 punts per a dones (Zuckerman, 1994).

Tot i que en mostres d'estudiants universitaris la distància de gènere sol ser més estreta que en la població general (Zuckerman i Neeb, 1980), la convergència en valors propers a 26 s'explica per un biaix de selecció mostral: en reclutar els participants exclusivament a la sortida d'esdeveniments de barra lliure, la mostra no representa el conjunt dels universitaris francesos, sinó un subgrup que ja s'ha autoseleccionat prèviament en funció del seu interès per situacions d'estimulació extrema.

Cerca de sensacions prosocial enfront de conductes de risc no normatives Per comprendre la naturalesa d'aquest perfil cal recórrer a la distinció establerta per Gomà-i-Freixanet (1995, 2001) i Gomà-i-Freixanet et al. (2001, 2004) entre diferents tipologies d'expressió de la recerca de sensacions: Grup / Patró de risc Puntuació total SSS Nivell de Desinhibició (DIS) Normativitat i expressió conductual Risc prosocial (p. ex., esports extrems, alpinisme) Elevada (especialment a TAS) Moderada o baixa Conductes socialment valorades que requereixen planificació, autocontrol i competència tècnica per minimitzar danys.

α = 0,55 R = 2 0,04 M = 25,65 M = 25,86 Recerca de sensacions i consum d'alcohol: Personalitat UAB 28 Grup / Patró de risc Puntuació total SSS Nivell de Desinhibició (DIS) Normativitat i expressió conductual Risc no normatiu / antisocial (infractors legals, abús de drogues) Molt elevada (Homes: ; Dones: ) Molt elevada (Homes: ; Dones: ) Conductes transgressives i no normatives caracteritzades per la cerca de plaer immediat al marge de les pautes legals o socials. Grup de control (població general) Mitjana / normativa segons barems de sexe Nivells estàndard basals Ajust als patrons d'estimulació quotidians sense vulneració de normes de salut.

Els participants de la mostra universitària de barra lliure van registrar puntuacions totals i nivells de desinhibició pràcticament idèntics als descrits en mostres amb conductes de risc no normatives. En joves menors de 21 anys, l'abús intens d'alcohol representa la via privilegiada d'estimulació desinhibida; a mesura que el consum es consolida, la pressió dels companys actua com a vector d'aprenentatge social que perpetua la conducta fins i tot quan la novetat inicial s'esvaeix. Programes d'intervenció i prevenció en salut: l'ASTP L'abús etílic en joves universitaris s'associa a greus costos personals i socials: sinistralitat…