Història de la Psicologia (UAB) | Apunts 2n Parcial

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets del 2n parcial d'Història de la Psicologia: mesmerisme, darwinisme, Galton, psicoanàlisi, Wundt, dones pioneres i psiquiatria del segle XX.

APREN.AI Índex 1 Del mesmerisme a l'origen de la hipnosi Franz Anton Mesmer i el magnetisme animal La pràctica mesmerista a França i la Comissió Reial de 1784 Del somnambulisme artificial de Puységur a la neurohipnosi de Braid 2 Teoria de l'evolució de Darwin i expressió de les emocions Fonaments i gènesi de la teoria evolutiva darwiniana Darwin davant de Lamarck: atzar enfront de voluntat adaptativa L'expressió de les emocions i la continuïtat biològica 3 Darwinisme social, eugenèsia i antropologia criminal La por a la degeneració social Francis Galton: antropometria i heretabilitat de la intel·ligència El programa de l'eugenèsia: modalitats positiva i negativa La teoria de la recapitulació i les jerarquies biològiques Cesare Lombroso i l'antropologia criminal 4 La psicopatologia al segle XIX i el naixement de la psicoanàlisi La crisi del tractament moral i l'hegemonia del model anatomoclínic Jean-Martin Charcot i la reinterpretació de la histèria De Charcot a Sigmund Freud: el camí cap a l'associació lliure Fonaments de la psicoanàlisi i el model dinàmic de la ment Els mecanismes de defensa de l'ego Les primeres dissidències: Alfred Adler i Carl Gustav Jung 5 Institucionalització de la psicologia científica i perspectives de gènere L'origen de la psicologia experimental: Wilhelm Wundt a Leipzig L'adaptació nord-americana: William James i el funcionalisme Mecanismes d'exclusió de les dones a la comunitat científica Legitimació mèdica de la inferioritat femenina Resistència i aportacions de les pioneres: Calkins i Ladd-Franklin 6 La bogeria al segle XX: teràpies de xoc, psicofàrmacs i antipsiquiatria La psiquiatria asilar dels anys 1920 i 1930: teràpies de xoc Psicocirurgia i vulneracions ètiques en recerca clínica La revolució psicofarmacològica i el DSM-I L'antipsiquiatria i la situació a l'Estat espanyol 7 Resum per repassar Mesmerisme i hipnosi Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 1 Evolució, darwinisme social i criminalitat Psicopatologia i psicoanàlisi Psicologia experimental i biaix de gènere Psiquiatria del segle XX i antipsiquiatria Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 2 1 Del mesmerisme a l'origen de la hipnosi EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats del fluid magnètic de Mesmer de les explicacions psicològiques posteriors. Explicar el veredicte de la Comissió Reial de 1784 respecte a la imaginació i el fluid físic. Comparar les tècniques i manifestacions clíniques de Mesmer, Puységur i Braid. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un tractament mèdic provocar millores reals en un pacient si l'element curatiu en què es basa mai no ha existit físicament?

L'estudi dels estats alterats de consciència i de la influència psicològica en els símptomes corporals té el seu punt de partida modern en la controvèrsia del magnetisme. Al llarg de gairebé un segle, la pràctica terapèutica va transitar des d'una explicació estrictament cosmològica i física cap a una comprensió psicològica i neurofisiològica centrada en l'atenció i la suggestió. PROCÉS Evolució del magnetisme animal cap a la hipnosi 1 Magnetisme animal Mesmer proposa el desbloqueig d'un fluid universal mitjançant crisis. 2 Comissió Reial (1784) Comissió descarta el fluid: curació per imaginació. 3 Somnambulis me artificial Puységur descobreix el son lúcid i la importància del raport.

4 Neurohipnosi Braid elimina el fluid: fixació atencional i control mental del cos. Franz Anton Mesmer i el magnetisme animal A finals del segle XVIII, el metge austríac Franz Anton Mesmer va formular una nova doctrina mèdica influenciada per les teories físiques de la gravitació, els fenòmens de l'electricitat i l'atracció dels imants. Aquesta doctrina va rebre el nom de magnetisme animal o mesmerisme. DEFINICIÓ El fluid magnètic és concebut per Mesmer com una substància física universal, contínua i invisible que omple tot l'univers, connecta els cossos celestes amb els éssers vius i actua directament sobre el sistema nerviós humà.

Segons els postulats de Mesmer, aquest fluid universal presenta unes propietats ben definides: Es troba en moviment permanent i passa contínuament d'uns cossos a uns altres. Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 3 Té la capacitat d'acumular-se i canalitzar-se mitjançant elements materials com l'aigua, els arbres, els imants o el mateix cos del terapeuta (magnetitzador). No entra en contradicció amb la teoria dels humors tradicional, sinó que planteja que el magnetisme influeix sobre ells. Existeixen diferències individuals: determinades persones posseeixen un fluid més fort o amb més capacitat d'irradiació. Per a Mesmer, la salut depèn del flux harmònic d'aquesta substància.

L'origen de qualsevol patologia és l'obstrucció o distribució irregular del fluid en determinats òrgans. Quan el corrent s'atura, l'òrgan emmalalteix. Per restablir la salut cal desbloquejar aquesta circulació a través de dues vies: la interacció directa amb el terapeuta mitjançant els denominats passes magnètics (moviments manuals sobre el cos del pacient) o el contacte amb elements prèviament magnetitzats. COMPROVA-HO 2 Quin era l'origen de la malaltia física segons el model teòric de Mesmer? La pràctica mesmerista a França i la Comissió Reial de 1784 Després d'instal·lar-se a París, Mesmer va assolir un gran èxit popular i econòmic entre les classes altes franceses.

Nombroses personalitats van acudir a les seves consultes privades; un dels casos més sonats va ser el d'una coneguda pianista cega que presumptament va recuperar la visió. Tanmateix, Mesmer només aconseguia efectes en afeccions de naturalesa psíquica o funcional (sense base estructural orgànica), mentre que fracassava en els danys estrictament físics o orgànics (com les lesions estructurals de la visió). Davant la gran afluència de pacients, Mesmer va dissenyar dispositius per a tractaments col·lectius mitjançant la cubeta de curacions.

Aquest recipient contenia aigua magnetitzada, barres de ferro i cordes; els malalts es col·locaven al voltant tocant l'aigua o connectats per llimadures i cordes per tal de rebre l'emanació acumulada. Durant aquestes sessions, els pacients descrivien formiguejos, alteracions tèrmiques, agitació interna i, sobretot, crisis convulsives amb pèrdua transitòria de consciència. Mesmer considerava aquestes convulsions com un pas indispensable per trencar el bloqueig i restablir l'equilibri físic. L'expansió del mètode i la competència directa que suposava per als metges tradicionals van portar el rei Lluís XVI a ordenar una investigació oficial l'any 1784.

La comissió reial de científics, va dur a terme assajos cecs (com ara l'administració d'aigua normal dient que estava magnetitzada i aigua magnetitzada sense informar el subjecte). ERROR FREQÜENT No confongueu la negació del fluid amb la negació de la curació. La Comissió Reial de 1784 no va dictaminar que els pacients mentissin o que els símptomes no desapareguessin; el que va concloure és que el fluid magnètic físic no existia empíricament i que les millores eren producte directe de la imaginació (el que avui anomenaríem efecte placebo).

Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 4 A més del veredicte científic que descartava el fluid, la comissió va condemnar el mètode per raons morals, ja que considerava reprovables els tocaments corporals sobre pacients dones per part d'homes en un context de pèrdua de control emocional. Això va derivar en la prohibició oficial de la pràctica a França i l'exili de Mesmer, tot i que la seva doctrina va continuar expandint-se per la resta d'Europa. COMPROVA-HO 3 Què va concloure exactament la comissió de científics el 1784?

Del somnambulisme artificial de Puységur a la neurohipnosi de Braid Després de la crisi parisenca, la pràctica magnètica es va reorientar en dues etapes successives fonamentals liderades pel Marquès de Puységur i el cirurgià James Braid. El Marquès de Puységur, aristòcrata francès i seguidor de Mesmer, va mantenir inicialment la creença en el fluid físic, però va transformar completament el procediment. En aplicar els passes magnètics, Puységur no va provocar atacs convulsius, sinó un estat de son profund que va anomenar somnambulisme artificial. En aquesta condició: El subjecte semblava adormit però continuava atent a les ordres del magnetitzador.

Podia parlar, contestar preguntes amb coherència i executar accions complexes. En despertar-se, presentava una amnèsia total sobre el que havia passat durant l'episodi. Puységur va comprendre que l'èxit del procediment depenia més de factors psicològics que de forces mecàniques: va destacar la importància de la confiança mútua, la voluntat de curar-se i la creença compartida entre terapeuta i pacient (concepte conegut com a raport). Aquest vincle íntim i la comunicació amb estats no conscients prefiguraven aspectes que més endavant recolliria la psicoteràpia dinàmica (vegeu «La psicopatologia al segle XIX i el naixement de la psicoanàlisi»).

Dècades més tard, el metge escocès James Braid va fer el pas definitiu cap a la desmitificació física. Braid va rebutjar totalment l'existència del fluid magnètic i qualsevol mena d'emanació material entre cossos. En el seu lloc, va proposar una explicació neurofisiològica: el fenomen era un estat de tràngol induït per una alteració del sistema nerviós, estretament lligada a la combinació de l'estat físic i mental del pacient.

DEFINICIÓ La neurohipnosi (terme encunyat per James Braid a partir del grec hypnos, son) fa referència al «son nerviós», un estat psicofisiològic produït per l'esgotament sensorial i la concentració extrema de l'atenció, caracteritzat pel predomini de la ment sobre les funcions corporals. La metodologia de Braid va abandonar els rituals i els contactes corporals: S'utilitzava la fixació visual continuada de la mirada del subjecte sobre un objecte brillant o mòbil per cansar els músculs oculars i el sistema nerviós. 1 Es demanava al subjecte que mantingués tota la seva atenció focalitzada en la idea d'adormir-se. 2 El professional feia servir la suggestió verbal emesa amb to ferm d'autoritat.

3 Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 5 Braid va explicar les millores clíniques com el resultat del domini de la ment sobre el cos, capaç de modificar paràmetres fisiològics autònoms com el ritme de la respiració o la pressió sanguínia. Amb aquest canvi conceptual, el «magnetisme» va deixar pas a la «hipnosi», una teoria més acceptada per la comunitat científica del seu temps. Criteri Franz Anton Mesmer Marquès de Puységur James Braid Agent terapèutic Fluid físic universal invisible. Fluid físic canalitzat pel raport psicològic. Fixació de l'atenció i suggestió (sense cap fluid). Estat induït Crisi convulsiva i agitació física. Somnambulisme artificial (son obedient).

Neurohipnosi o son nerviós. Tècnica d'inducció Passes manuals i cubeta col·lectiva d'aigua. Passes suaus i relació de confiança mútua. Fixació visual en punt mòbil i suggestió verbal. Fonament de la cura Desbloqueig mecànic de fluids orgànics. Voluntat, confiança i creença en la curació. Control i domini de la ment sobre el cos vegetatiu. COMPROVA-HO 4 Quina tècnica va idear James Braid per induir el son nerviós sense fer servir el contacte corporal ni suposats fluids? IDEES CLAU Mesmer va formular la teoria del magnetisme animal, afirmant que la malaltia s'origina per l'obstrucció d'un fluid físic universal.

La Comissió Reial de 1784 va descartar l'existència empírica del fluid i va atribuir les curacions a l'acció de la imaginació (efecte placebo). Puységur va descobrir el somnambulisme artificial, substituint les convulsions per un estat de son lúcid sostingut pel raport terapèutic. James Braid va refutar completament el model fluidista i va definir la neurohipnosi com un son nerviós generat per la fixació de l'atenció. L'evolució històrica va passar d'un paradigma físic i mecànic a un paradigma psicològic basat en el domini de la ment sobre el cos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per què Mesmer aconseguia curar la ceguesa en determinats pacients però no en d'altres? 6.

En què es diferencia la manifestació clínica durant les sessions de Mesmer respecte a les de Puységur? Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina va ser la conclusió principal de la comissió reial francesa sobre el mesmerisme el 1784? 8. Quin concepte va introduir el Marquès de Puységur en observar pacients magnetitzats que obeïen ordres? 9. Com induïa James Braid el son nerviós en els seus pacients? 10. Com explicava James Braid els efectes curatius del seu mètode sobre el cos?

2 Teoria de l'evolució de Darwin i expressió de les emocions EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes evolutius de Darwin dels postulats transformistes de Lamarck. Identificar les fonts científiques que van inspirar la teoria de la selecció natural. Explicar la teoria de la universalitat de les emocions bàsiques i la continuïtat biològica humà- animal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com pot una expressió facial involuntària com el fàstic haver ajudat els nostres avantpassats a sobreviure?

El mètode només curava cegueses orgàniques a) El fluid magnètic no existia físicament b) El fluid existia però era tòxic c) Les curacions eren completament impossibles d) Neurohipnosi a) Magnetisme animal b) Somnambulisme artificial c) Fluidisme orgànic d) Administrant substàncies químiques a) Provocant crisis convulsives intenses b) Mitjançant la fixació visual continuada c) Fent tocar aigua de cubetes d) Pel restabliment dels humors hipocràtics a) Per la transmissió de calor magnètica b) Per la purga mecànica dels òrgans c) Pel domini de la ment sobre el cos d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 7 La teoria de l'evolució va transformar radicalment la concepció de la ment humana i el seu lloc a la natura.

En situar l'ésser humà dins del regne animal, els processos psicològics van passar a entendre's com a funcions adaptatives sotmeses a lleis biològiques. ESQUEMA Estructura del tema: El subjecte evolutiu Fonaments i gènesi de la teoria evolutiva darwiniana Durant la seva expedició científica a bord del vaixell HMS Beagle pel Pacífic meridional, Charles Darwin va observar de primera mà com animals i plantes presentaven adaptacions precises al seu entorn físic. Aquestes observacions empíriques van connectar amb influències teòriques decisives: La geologia de Charles Lyell: Lyell defensava canvis lents i graduals en la matèria inorgànica al llarg dels estrats rocosos.

Darwin va traslladar aquesta noció de transformació progressiva i acumulativa al món dels éssers vius. El principi poblacional de Thomas Malthus: Malthus assenyalava que el creixement demogràfic supera la disponibilitat de recursos alimentaris. Això genera una competència constant o lluita per l'existència, concepte que Darwin va aplicar a la biosfera. La selecció artificial: Els agricultors i criadors seleccionen selectivament les millors llavors o exemplars per a la reproducció. Darwin va deduir que la mateixa natura podia exercir una pressió selectiva similar de forma espontània. A partir d'aquests pilars, Darwin va descriure el mecanisme de la selecció natural.

Dins de qualsevol població existeix una variació individual espontània: els individus no neixen idèntics, sinó amb petites diferències atzaroses. Aquells subjectes que presenten per casualitat un tret que afavoreix la seva supervivència tenen més opcions de deixar descendència i transmetre aquesta peculiaritat. Amb el pas del temps, les variacions favorables s'acumulen de generació en generació fins a diferenciar noves espècies. Origens de la teoria darwiniana Beagle, Lyell, Malthus i selecció artificial Mecanisme de selecció natural Variació atzarosa i supervivència diferencial Debat Darwin vs.

Lamarck Atzar adaptatiu contra ús i desús Expressió de les emocions Universalitat bàsica i continuïtat biològica Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 8 DEFINICIÓ La selecció natural és el mecanisme evolutiu mitjançant el qual el medi afavoreix la supervivència i reproducció diferencial dels individus que posseeixen variacions atzaroses avantatjoses per a l'adaptació. COMPROVA-HO 12 Com influeix la teoria de Malthus en la formulació de la selecció natural de Darwin? Darwin davant de Lamarck: atzar enfront de voluntat adaptativa Abans de les propostes de Darwin, Jean-Baptiste Lamarck havia proposat un model transformista alternatiu.

Lamarck sostenia la llei de l'ús i el desús: l'ús intensiu d'un òrgan en vida en provoca el desenvolupament, mentre que la manca d'ús en produeix l'atròfia. Aquests canvis s'incorporaven a la descendència mitjançant l'herència dels caràcters adquirits, impulsats per una tendència intrínseca cap a la perfecció. Criteri Lamarckisme Darwinisme Origen del canvi Necessitat individual durant la vida de l'organisme. Variació individual prèvia, espontània i atzarosa. Motor del procés Ús i desús dels òrgans corporals. Selecció natural en la lluita per l'existència. Direccionalitat Tendència teleològica o progrés cap a un ésser superior. Sense meta fixa: cerca de l'adaptació òptima al medi.

Exemple clàssic (girafes) Estiren el coll per necessitat i el tret allargat s'hereta. Més supervivència de les girafes amb coll llarg per atzar. Tot i que Darwin rebutjava frontalment qualsevol voluntat conscient dels animals per transformar el seu cos físic, sí que va admetre cert paper dels caràcters adquirits per a l'àmbit del comportament mental: una conducta apresa i repetida com a hàbit útil es pot convertir en un instint hereditari al llarg de generacions. ERROR FREQÜENT No confongueu la «perfecció» evolutiva en Darwin amb una jerarquia cap a éssers superiors.

Per a Darwin, perfeccionar-se no significa avançar cap a un fi predestinat, sinó assolir un ajustament adaptatiu superior respecte al medi concret on es viu. COMPROVA-HO 13 Quina diferència fonamental hi ha en l'explicació del coll llarg de les girafes entre Lamarck i Darwin? Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 9 L'expressió de les emocions i la continuïtat biològica A la seva obra La descendència de l'home, Darwin va establir clarament que l'ésser humà descendeix del simi. Aquesta afirmació va trencar el paradigma religiós tradicional, demostrant que entre animals i humans no hi ha un abisme qualitatiu, sinó una diferència de grau.

Aquesta proposta va suscitar dures crítiques, paròdies i l'oposició dels sectors creacionistes de l'època. La continuïtat psíquica es va consolidar amb l'estudi de la reactivitat afectiva. Darwin va defensar les seves tesis sobre l'expressió de les emocions. En aquesta investigació va defensar que determinades emocions bàsiques són universals i innates, ja que originalment eren reaccions motores útils per a la supervivència de l'espècie: Fotografies per a l'estudi transcultural de les expressions emocionals bàsiques. Les sis emocions bàsiques identificades corresponen a la por, la ira, la sorpresa, l'alegria, el fàstic i la tristesa.

Per verificar si aquestes reaccions facials eren comunes a tota la humanitat, Darwin va consultar observacions d'antropòlegs i va utilitzar fotografies de rostres humans: Emocions bàsiques: Tenen un patró expressiu biològic universal i innat, fruit de l'herència filogenètica d'hàbits funcionals. Influència cultural: Darwin no negava el component cultural. Les emocions menys bàsiques depenen del context social, i fins i tot les bàsiques presenten modulacions culturals (per exemple, les convencions que porten a tapar-se la boca en somriure).

Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 10 Finalment, Darwin va descriure la selecció sexual com un mecanisme adaptatiu complementari, on trets com els colors cridaners serveixen per atraure parella. En analitzar aquest fenomen, va reflectir els biaixos de l'època victoriana en descriure el mascle com a part activa i la femella com a subjecte passiu, mostrant com els estereotips de gènere van modelar la teoria biològica i viceversa. COMPROVA-HO 14 Quina relació estableix Darwin entre els hàbits apresos i les expressions emocionals innates?

IDEES CLAU La teoria evolutiva de Charles Darwin es fonamenta en la geologia gradualista de Lyell, la demografia malthusiana de recursos limitats i l'analogia amb la selecció artificial. El mecanisme de la selecció natural actua sobre la variació individual atzarosa en el context de la lluita per l'existència. Mentre que Lamarck defensava l'ús, el desús i una tendència teleològica al progrés, Darwin postulava canvis no direccionals guiats per l'adaptació. Darwin sosté que por, ira, sorpresa, alegria, fàstic i tristesa són expressions emocionals bàsiques, innates i universals.

L'ésser humà i la resta d'animals comparteixen una continuïtat biològica on les diferències són només de grau i no qualitatives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quines tres fonts d'influència externa van permetre a Darwin construir el model de selecció natural? 16. Quines són les sis emocions bàsiques que Darwin va catalogar com a universals l'any 1872? 17. Com descrivia Darwin el paper dels sexes en el marc de la selecció sexual? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin paper té l'atzar en la teoria de la selecció natural de Darwin?

Guia les espècies cap a la perfecció a) Impossibilita l'adaptació biològica al medi ambient b) Determina quins caràcters s'adquireixen per ús c) Provoca variacions individuals prèvies a la selecció d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 11 19. En què es diferencia el concepte de progrés entre Lamarck i Darwin? 20. Quina conclusió central defensava Darwin sobre l'expressió de les emocions? 21. Quina implicació filosòfica principal va tenir 'La descendència de l'home'? 3 Darwinisme social, eugenèsia i antropologia criminal EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'actuació de l'eugenèsia positiva i de l'eugenèsia negativa plantejats per Galton.

Explicar com la teoria de la recapitulació de Haeckel es va utilitzar per justificar desigualtats de raça, classe i sexe. Identificar els trets i estigmes corporals que caracteritzen el concepte de criminal nat en Cesare Lombroso. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què durant el segle XIX molts científics pensaven que mesurar la rapidesa d'un reflex sensorial permetia conèixer la intel·ligència d'una persona? La por a la degeneració social Durant la segona meitat del segle XIX, les classes benestants europees van desenvolupar una intensa por cap a la involució social.

Segons aquesta visió, la societat caminava cap a un empitjorament progressiu perquè els sectors socials més desfavorits tenien molta descendència per obtenir ingressos laborals ràpids, mentre que les elits reduïen la seva natalitat.

Els defensors d'aquest enfocament Darwin defensa una meta cap a déu a) Lamarck rebutja la influència de l'entorn b) Darwin nega qualsevol mena d'ajustament adaptatiu c) Lamarck postula una tendència intencional superior d) Els animals no tenen expressions facials homologables a) Existeixen reaccions afectives bàsiques innates i universals b) Totes les emocions són construccions exclusivament socials c) La cultura determina la totalitat dels patrons facials d) Va certificar una diferència qualitativa amb els animals a) Va reduir la diferència humà-animal a una de grau b) Va demostrar la discontinuïtat absoluta de la ment c) Va confirmar la creació divina independent de l'home d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 12 sostenien que els trets indesitjables es transmetien biològicament de pares a fills.

Davant d'aquestes postures biològiques, els sectors reformistes argumentaven que les desigualtats no provenien de la genètica, sinó de les condicions higièniques i de la falta d'oportunitats. DEFINICIÓ La teoria de la degeneració planteja que la societat pateix una involució biològica causada per la major reproducció de les classes baixes, les quals transmetrien trets considerats indesitjables a les generacions futures. Francis Galton: antropometria i heretabilitat de la intel·ligència Francis Galton va intentar aplicar mètodes quantitatius i estadístics a l'estudi de les diferències individuals.

Obsessionat per mesurar la moral, el sentit crític i les capacitats mentals, va defensar un esquema d'heretabilitat estricta: considerava que totes les facultats psicològiques estaven determinades per la biologia i que l'entrenament o l'educació no podien superar aquests límits innats. Per demostrar-ho empíricament, Galton va establir un laboratori antropomètric. La seva intenció era correlacionar la morfologia física amb la capacitat intel·lectual mitjançant proves específiques: Agudesa sensorial: capacitat visual per distingir siluetes i veure de lluny. Temps de reacció: rapidesa en respondre davant d'estímuls sensorials determinats.

Morfologia cranial: mesurament físic de les dimensions del crani. Galton assumia que una major precisió sensorial equivalia a una intel·ligència superior. Això no obstant, aquestes proves només registraven rendiments perceptius bàsics i no avaluaven el raonament complex. ERROR FREQÜENT És un error creure que l'antropometria galtoniana mesurava processos cognitius superiors. Galton registrava paràmetres físics i sensorials bàsics (com l'agudesa visual o la velocitat motriu) sota la premissa no demostrada que representaven directament la intel·ligència general.

El programa de l'eugenèsia: modalitats positiva i negativa A partir del seu model hereditari, Francis Galton va formular el concepte d'eugenèsia com la ciència destinada a investigar les condicions que milloren les qualitats innates d'una raça. Pensava que, de la mateixa manera que la selecció artificial s'aplicava amb èxit a la cria d'animals i plantes, també s'havia d'aplicar a les poblacions humanes. Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 13 Modalitat Objectiu principal Mètodes proposats Eugenèsia positiva Incrementar el llinatge dels individus considerats superiors Fomentar matrimonis seleccionats i encreuaments continuats entre persones intel·ligents durant generacions.

Eugenèsia negativa Frenar la transmissió de caràcters considerats deficients Limitar la natalitat de les classes baixes, retirar ajudes socials i aplicar l'esterilització o l'extermini físic. Aquestes teories defensaven que no s'havia d'ajudar socialment les classes desfavorides per evitar la propagació de caràcters no desitjats. Al segle XX, aquests principis van inspirar l'esterilització forçosa de persones amb discapacitat i les pràctiques d'extermini del nazisme contra minories ètniques i col·lectius concrets (persones jueves, negres, homosexuals o comunistes), justificant-les sota arguments biològics hereditaris.

En canvi, el robatori de nadons de famílies republicanes durant el franquisme per transferir-los a llars afins no respon a criteris biològics sinó a un intent d'impedir la transmissió ideològica. COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental separa l'eugenèsia positiva de la negativa segons el marc galtonià? La teoria de la recapitulació i les jerarquies biològiques Al segle XIX, es va formular el principi segons el qual l'ontogènia recapitula la filogènia. Aquesta afirmació significa que el desenvolupament de l'embrió i de l'individu (ontogènia) reprodueix de forma seqüencial les fases evolutives adultes que ha travessat la seva espècie al llarg de la història (filogènia).

Per exemple, un embrió humà reflectiria fases semblants a la forma adulta d'un peix.

Aquest principi biològic va ser adoptat per justificar jerarquies racials, de gènere i de classe: ESQUEMA Jerarquia biològica segons la recapitulació Home adult blanc Cúspide del desenvolupament evolutiu humà Infant blanc europeu Estadi intermedi en creixement Adults no blancs Equiparats a l'estadi infantil Dones Considerades immadures i emocionals Classes obreres Estrat poc evolucionat de la societat Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 14 Jerarquia d'edat i raça: Es considerava que els homes adults d'altres races i les dones es trobaven en un estadi evolutiu equivalent al d'un infant blanc europeu. L'home adult blanc es definia com la cúspide evolutiva.

Clima i desenvolupament: Es postulava que els climes càlids provocaven una maduració física massa primerenca que aturava el progrés mental abans d'hora, deixant els pobles del sud en nivells inferiors. Subordinació femenina: S'afirmava la inferioritat intel·lectual de les dones per una suposada dominància emocional i una taxa alta de suïcidis, situant-les en fases primitives. Estratificació socioeconòmica: Les classes obreres i pobres es descrivien com a estrats menys evolucionats dins de la mateixa societat blanca.

Denominació de trastorns congènits: John Langdon Down va anomenar «mongòliques» les persones amb síndrome de Down en creure que els seus trets representaven un retorn degeneratiu cap a races considerades inferiors. COMPROVA-HO 24 Com s'utilitzava la fórmula de la recapitulació per situar l'home adult blanc al capdamunt de la societat? Cesare Lombroso i l'antropologia criminal L'aplicació del determinisme biològic a la delinqüència va cristal·litzar en l'antropologia criminal. Cesare Lombroso va exposar a L'home criminal, on establia que la delinqüència no era una decisió lliure sinó una disfunció hereditària i congènita.

PROCÉS Fonament de l'antropologia criminal 1 Determinisme biològic La conducta està fixada per l'herència 2 Atavisme congènit Reaparició de trets primitius ancestrals 3 Estigmes corporals Senyals físics i fisiològics evidents 4 Criminal nat Comportament antisocial d'origen salvatge Lombroso va formular la hipòtesi del criminal nat, un individu dominat per un atavisme biològic. L'atavisme és l'aparició discontínua de trets salvatges i ancestrals que apropen l'ésser humà a conductes animals o simiesques. Tot i que Lombroso admetia que persones normals podien cometre crims passionals, defensava que els delictes més salvatges procedien exclusivament d'aquests subjectes degenerats.

Aquest atavisme es manifestava a través d'estigmes anatòmics, fisiològics i de conducta observables: Estigmes anatòmics i cranials: mandíbules prominents, ossos cranials de gran gruix, sutures senzilles, front estret i baix, orelles voluminoses i absència de calvície. Respostes fisiològiques: menor sensibilitat al dolor físic, manca d'envermelliment facial (absència de reacció vascular) i gran agudesa visual. Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 15 Signes morfològics específics: el peu prènsil en dones prostituïdes, caracteritzat per una major separació del dit gros com la dels primats.

Trets de comportament i culturals: afició pels tatuatges, interpretats com a senyal d'insensibilitat cutània i gust primitiu per la decoració corporal, a més d'apetit insaciable i propensió a l'orgia. Aquesta doctrina implicava que la conducta delictiva es podia preveure observant la fesomia corporal, desplaçant la responsabilitat moral cap a un destí purament biològic. COMPROVA-HO 25 Què representava l'afició als tatuatges en la teoria criminològica de Cesare Lombroso? IDEES CLAU La por a la degeneració sostenia que la reproducció elevada de les classes baixes provocava una involució biològica de tota la societat.

Francis Galton va defensar que la intel·ligència és estrictament hereditària i va intentar mesurar-la erròniament mitjançant proves antropomètriques i sensorials. L'eugenèsia galtoniana distingia entre afavorir la descendència dels considerats aptes (positiva) i frenar la reproducció dels considerats inferiors (negativa). La teoria de la recapitulació («l'ontogènia recapitula la filogènia») va servir de base pseudocientífica per justificar jerarquies de raça, sexe i classe social. Cesare Lombroso va definir el criminal nat com un individu amb atavismes biològics simiescos identificables mitjançant estigmes corporals i fisiològics. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

En què consistia el biaix metodològic del laboratori antropomètric de Francis Galton a l'hora de mesurar la capacitat mental? 27. Per quina raó el trasllat forçós de nadons durant el franquisme no s'enquadra en l'eugenèsia segons els apunts? 28. Quin significat donava Cesare Lombroso al concepte d'atavisme en l'estudi dels delinqüents? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Què entenia la teoria de la degeneració del segle XIX per involució social?

La manca d'escoles en els barris industrials a) El deteriorament biològic per la major natalitat obrera b) La influència de malalties infeccioses no hereditàries c) La caiguda de la producció econòmica europea d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 16 30. Com intentava Francis Galton quantificar la intel·ligència en el seu laboratori? 31. Quin és el significat del principi de recapitulació? 32. Quin tret físic atribuïa Cesare Lombroso al concepte d'atavisme criminal? 4 La psicopatologia al segle XIX i el naixement de la psicoanàlisi EN ACABAR SABRÀS Distingir el model anatomoclínic decimonònic de la concepció funcional de la histèria de Charcot.

Explicar l'evolució del mètode terapèutic de Freud des de la hipnosi fins a l'associació lliure. Analitzar els principals mecanismes de defensa de l'ego i la funció cultural de la sublimació. Identificar les causes de la ruptura d'Adler i Jung amb l'ortodòxia psicoanalítica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Com pot un símptoma corporal greu, com la ceguesa o una paràlisi muscular, produir-se sense cap lesió física en l'òrgan afectat? A mitjan segle XIX, la psiquiatria va patir un canvi profund marcat pel desencís envers el tractament moral de Philippe Pinel.

La impossibilitat de raonar amb tots els pacients va estendre un fort pessimisme terapèutic i va impulsar la somatització de les malalties mentals, cercant l'origen de la follia en alteracions corporals directes.

Analitzant la memòria a llarg termini a) Mitjançant proves de resolució lògica i matemàtica b) A través de mesures sensorials i cranials c) Avaluant el rendiment escolar i acadèmic d) Totes les espècies evolucionen al mateix ritme a) L'evolució s'atura en assolir l'estat adult b) El medi ambient transforma els gens embrionaris c) L'ontogènia reprodueix les etapes de la filogènia d) Pèrdua accentuada del cabell de jove a) Mandíbules grosses i front estret i baix b) Tendència a l'envermelliment facial ràpid c) Augment de la sensibilitat al dolor físic d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 17 ESQUEMA Evolució de la psicopatologia i psicoanàlisi La crisi del tractament moral i l'hegemonia del model anatomoclínic L'auge de la fisiologia i de la neurologia va consolidar el model anatomoclínic, una orientació mèdica que vinculava cada quadre clínic a una lesió orgànica detectable.

En una època sense tècniques de neuroimatge com les tomografies, els metges practicaven autòpsies per corroborar danys físics en el teixit cerebral. Quan examinaven casos d'epilèpsia —considerada aleshores una alteració mental— o trastorns similars sense trobar cap anomalia estructural visible, atribuïen el trastorn a un mal funcionament general del sistema nerviós. Aquest paradigma es complementava amb la teoria de la degeneració (vegeu «Darwinisme social, eugenèsia i antropologia criminal»). Es considerava que la malaltia mental arrencava d'una herència biològica defectuosa transmesa pels avantpassats, la qual empitjorava per factors ambientals tòxics com l'alcoholisme.

Atès aquest caràcter biològic hereditari, les malalties es consideraven incurables i els tractaments només aspiraven a pal·liar símptomes. En aquest context neix la neurologia com a especialitat dedicada íntegrament al sistema nerviós, popularitzant la noció de neurosi com a diagnòstic ampli per al «mal dels nervis». COMPROVA-HO 34 Per què l'absència de lesions visibles en una autòpsia no descartava el model anatomoclínic en el segle XIX? Model anatomoclínic Cerca de lesions orgàniques i degeneració Neurologia de Charcot Histèria funcional i mètode hipnòtic Psicoanàlisi freudiana Inconscient universal i associació lliure Anna O.

i Catarsi Cura per la paraula de Breuer Mecanismes de defensa Estratègies del Jo i sublimació Dissidències inicials Ruptures teòriques d'Adler i Jung Alfred Adler Complex d'inferioritat i èmfasi en el Jo Carl Gustav Jung Inconscient col·lectiu heretat Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 18 Jean-Martin Charcot i la reinterpretació de la histèria A França, Jean-Martin Charcot (1825-1893), que treballava als hospitals de Bicêtre i La Salpêtrière i és considerat el pare de la neurologia, va centrar els seus estudis en el sistema nerviós i les neurosis.

Charcot va desafiar les creences populars de la seva època sobre la histèria, que la societat titllava de simulació, hipocondria o malaltia exclusivament femenina lligada a l'úter (histerium). Charcot va defensar que era una patologia real i va demostrar que també podia afectar els homes. Charcot va postular que la histèria no tenia una lesió física destructiva, sinó que responia a una alteració funcional. Els seus símptomes (ceguesa transitòria, paràlisi d'extremitats, tremolors) podien aparèixer i desaparèixer sobtadament. Per estudiar-la i tractar-la va emprar la hipnosi, concebent l'estat hipnòtic com una mena d'«histèria artificial».

Segons Charcot, les persones amb un sistema nerviós feble o vulnerable heretat no podien integrar esdeveniments emocionals traumàtics en la consciència ordinària; aquests records quedaven dissociats o separats, i provocaven les manifestacions físiques del trastorn. COMPROVA-HO 35 Quina relació establia Charcot entre la hipnosi i el quadre clínic de la histèria? De Charcot a Sigmund Freud: el camí cap a l'associació lliure Sigmund Freud (1856-1939), metge vienès format inicialment en recerca que va orientar-se a la pràctica clínica per necessitats econòmiques, va transformar les idees de Charcot.

A diferència del neuròleg francès, Freud va proposar que l'inconscient no era una anomalia pròpia dels malalts, sinó una dimensió psíquica universal present en tothom. A partir d'aquí va desenvolupar la psicoanàlisi com a teoria de la ment i mètode terapèutic. Abans d'arribar a la seva tècnica definitiva, Freud va experimentar amb diversos mètodes preanalítics: Hipnosi directa: Inducció hipnòtica perquè el pacient expliqués l'origen dels símptomes. Presentava greus limitacions: requeria molt de temps, molts pacients oferien resistència i no tothom era hipnotitzable. 1 Mètode catàrtic («talking cure»): Desenvolupat juntament amb Josef Breuer a partir del cèlebre cas d'Anna O.

(Bertha Pappenheim). Pacient de 21 anys que cuidava el seu pare malalt abans que morís, presentava paràlisi, insensibilitat, problemes oculars, incapacitat per sostenir el cap, tos nerviosa, hidrovisió o incapacitat per beure, mutisme, estats d'absència i alteracions de la personalitat. Sota hipnosi, quan expressava els records i sentiments negatius lligats a l'origen de cada símptoma («neteja de xemeneia»), experimentava alleujament i els símptomes desapareixien. Breuer i Freud van publicar aquests resultats a 1895 en l'obra Estudis sobre la histèria.

2 Mètode de concentració o pressió: Prescindia de la hipnosi demanant directament al pacient conscient que fes memòria sobre els traumes causants. Freud va observar que molts subjectes s'ofenen, s'enfaden o es tensen davant la insistència, fet que revelava l'existència de resistències i defenses actives. 3 Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 19 Aquestes dificultats van portar Freud a adoptar el seu mètode analític definitiu: l'associació lliure. En aquest procediment, es demana al pacient que es relaxi i expressi verbalment tot allò que li passi pel cap, sense censurar res, fins i tot si sembla incoherent o absurd.

Basant-se en el principi del determinisme psíquic —segons el qual cap acte mental no és casual i tot té una causa inconscient—, el material reprimit aflora progressivament. En fer conscient el conflicte inconscient, s'inicia el procés de curació. COMPROVA-HO 36 Quina diferència metodològica fonamental separa la catarsi de Breuer de l'associació lliure de Freud? Fonaments de la psicoanàlisi i el model dinàmic de la ment La metapsicologia freudiana concep la ment com un camp de forces antagòniques en conflicte permanent. Entre els seus postulats centrals destaquen: Inconscient i repressió: L'inconscient és la realitat psíquica fonamental que regeix la conducta humana.

La repressió és l'operació activa mitjançant la qual el subjecte rebutja i manté allunyats de la consciència desitjos, pensaments o records inacceptables que provoquen malestar. Els somnis funcionen com a realitzacions inconscients d'aquests desitjos reprimits. Importància de la vida afectiva i la sexualitat: La personalitat adulta depèn de l'equilibri afectiu i de les vivències infantils. Freud distingeix les pulsions de la pulsió biològica o instint animal genèric, atorgant un pes central a l'energia psicosexual. El complex d'Èdip: Moment evolutiu clau durant la infantesa en què el nen pren com a primer objecte de plaer la figura materna.

L'infant ha d'aprendre a acceptar que la mare manté vincles amb altres persones (la figura paterna) i que ell no és el centre d'atenció absolut. La resolució d'aquest conflicte determina l'estabilitat afectiva de la vida adulta. Els mecanismes de defensa de l'ego Els mecanismes de defensa són recursos psíquics inconscients que distorsionen la realitat per protegir el Jo davant de l'ansietat provocada per impulsos interns o traumes inacceptables. Aquests processos van ser recollits inicialment per Sigmund Freud i posteriorment sistematitzats per la seva filla Anna Freud en la seva obra El Jo i els mecanismes de defensa, on en descriu deu modalitats fonamentals.

Mecanisme Definició operativa Exemple quotidià Repressió Expulsió deliberada però inconscient de pensaments dolorosos fora del camp de la consciència. Oblidar de manera involuntària un episodi traumàtic greu viscut durant la infantesa. Projecció Atribució a persones o objectes aliens dels propis impulsos, sentiments inacceptables o causes d'un fracàs. Reaccionar amb ira cap als familiars en arribar a casa culpant-los del malestar després de suspendre un examen difícil.

Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 20 Mecanisme Definició operativa Exemple quotidià Formació reactiva Adopció de conductes, idees o actituds diametralment oposades al desig inconscient reprimit que causa angoixa. Expressar una homofòbia obsessiva i manifesta per ocultar i combatre els propis desitjos homosexuals no acceptats. Racionalització Construcció d'explicacions lògiques o socialment acceptables per encobrir motius reals que causarien vergonya. Justificar la compra compulsiva d'un telèfon molt car al·legant que la seva marca en garanteix una durabilitat superior. Negació Refús frontal a admetre un fet evident o una realitat traumàtica dolorosa que genera ansietat.

Comprar menjar per a un animal de companyia greument accidentat que està a punt de morir a la clínica veterinària. Sublimació Desviació d'un impuls o meta sexual o agressiva inacceptable cap a activitats socialment valorades i plaents. Canalitzar una pulsió eròtica no satisfeta cap a la creació poètica, la pintura, la literatura o l'estudi. Tots els mecanismes de defensa poden derivar en símptomes neuròtics si s'utilitzen d'una manera rígida, llevat d'un: la sublimació. Per a Sigmund i Anna Freud, la sublimació és l'únic mecanisme plenament desitjable i constructiu.

Permet transformar l'energia pulsional primària en activitats intel·lectuals, artístiques i socials, esdevenint el motor fonamental de la civilització humana i allò que singularitza l'espècie respecte a la resta d'éssers vius. ERROR FREQÜENT Confondre la repressió amb la sublimació. La repressió bloqueja i sepulta el desig a l'inconscient, mantenint el conflicte intacte i generant símptomes neuròtics. La sublimació no amaga l'impuls, sinó que en desvia l'objectiu cap a un fi cultural, científic o artístic constructiu i reconegut per la societat.

Les primeres dissidències: Alfred Adler i Carl Gustav Jung L'excessiva centralitat que Freud atorgava a la pulsió sexual infantil va generar discrepàncies en el moviment psicoanalític, que ell va viure com a veritables traïcions personals i teòriques: Alfred Adler (1870-1937): Es va allunyar de la primacia del pansexualisme freudià per posar un major èmfasi en el Jo conscient. Va formular la teoria del complex d'inferioritat, postulant que el motor de la conducta és el sentiment de dependència o debilitat davant dels altres i l'esforç per compensar-lo. Carl Gustav Jung (1875-1961): Va ampliar el concepte d'inconscient més enllà de la biografia individual formulant l'inconscient col·lectiu.

Aquest conté un conjunt d'experiències acumulades i heretades dels nostres avantpassats evolutius (inclosos els ancestres animals), que es transmeten com a predisposicions innates de resposta emocional i conductual (com ara patrons de resposta davant la por o tendències agressives). Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 21 IDEES CLAU La crisi del tractament moral a mitjan segle XIX va consolidar el model anatomoclínic i la noció de degeneració hereditària incurable. Charcot va elevar l'estudi de la histèria considerant-la una neurosi funcional lligada a la dissociació de records traumàtics i va utilitzar la hipnosi.

Freud va transformar el mètode terapèutic des de la hipnosi i la catarsi fins a l'associació lliure, fonamentada en el determinisme psíquic. L'estructura defensiva de l'ego inclou mecanismes inconscients com la repressió, la projecció i la formació reactiva. La sublimació és l'únic mecanisme de defensa que Freud considera el pilar constructiu de la civilització humana. Adler i Jung es van separar de l'ortodòxia freudiana centrant-se en el complex d'inferioritat i l'inconscient col·lectiu respectivament. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quina hipòtesi mantenia Charcot sobre l'origen de la histèria i com trencava els prejudicis de la seva època? 38.

En què consisteix la regla bàsica de l'associació lliure adoptada per Freud? 39. Per quina raó la sublimació es considera el mecanisme de defensa fonamental per al desenvolupament de la civilització? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin supòsit definia el model anatomoclínic del segle XIX? 41. Com descrivia Charcot la relació entre trauma i histèria? 42. Quin mecanisme de defensa consisteix a adoptar la conducta oposada al desig prohibit?

Atribuir el trastorn únicament a la imaginació a) Tractar la ment mitjançant la reeducació moral b) Considerar la histèria com una mera simulació c) Cercar la lesió orgànica en el teixit corporal d) El trauma provoca una lesió anatòmica irreversible a) La histèria prové exclusivament d'infeccions cerebrals b) Els símptomes són fingits per cridar l'atenció c) Les vivències traumàtiques queden dissociades de la consciència d) Racionalització a) Sublimació b) Projecció c) Formació reactiva d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 22 43. Quina aportació teòrica va distanciar Carl Gustav Jung de Sigmund Freud?

5 Institucionalització de la psicologia científica i perspectives de gènere EN ACABAR SABRÀS Distingir el model de laboratori experimental de Wilhelm Wundt de l'enfocament funcionalista de William James. Identificar els tres tipus d'exclusió que van patir les dones en l'accés a les institucions científiques. Explicar la teoria de la incompatibilitat cervell-úter i els seus efectes justificadors segons Roberto Novoa Santos. Analitzar les contribucions metodològiques i estratègies de resistència de Mary Whiton Calkins i Christine Ladd-Franklin.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què les primeres dones que van investigar en laboratoris de psicologia no rebien el títol de doctores malgrat completar la mateixa recerca que els homes? La transformació de la psicologia en disciplina científica independent va tenir lloc a les acaballes del segle XIX gràcies a l'adopció del mètode experimental i a la creació d'espais acadèmics propis. Aquest procés institucional, iniciat a Europa i redefinit als Estats Units, va consolidar nous models teòrics mentre imposava fortes barreres d'accés per raó de gènere.

L'èmfasi en el complex d'inferioritat a) La postulació de l'inconscient col·lectiu b) La defensa del mètode hipnòtic estricte c) La negació de l'existència de l'inconscient d) Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 23 ESQUEMA Institucionalització de la psicologia i context de gènere L'origen de la psicologia experimental: Wilhelm Wundt a Leipzig Tot i que l'interès filosòfic pel funcionament mental i el sistema nerviós es remuntava a segles enrere, la psicologia no es va constituir com a ciència de laboratori fins al darrer terç del segle XIX. Wilhelm Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig.

Format en medicina i fisiologia, Wundt va aprofitar una càtedra de filosofia per bastir un pont disciplinari: aplicar les eines i els mètodes de la fisiologia a les preguntes tradicionals de la ment, fundant així la psicologia fisiològica. La recerca wundtiana va partir directament de la tradició psicofísica, dedicada a mesurar amb precisió matemàtica la relació entre els estímuls físics externs i l'experiència subjectiva interna. Al laboratori de Leipzig, investigadors d'arreu del món preparaven les seves tesis explorant àrees fonamentals: Sensació i percepció: anàlisi dels llindars sensorials amb estímuls controlats (com diapasons per estudiar les freqüències audibles).

Temps de reacció: cronometratge precís del lapse necessari per respondre a un senyal. Associació de paraules: registre dels vincles verbals davant termes estímul. Sentiments: mesurament de les respostes afectives mitjançant ritmes i canvis fisiològics (per exemple, acceleracions amb metrònoms ràpids a partir de la dècada de 1890). DEFINICIÓ La introspecció experimental és l'autoobservació sistemàtica i immediata de l'experiència conscient sota condicions de laboratori estrictament manipulades, estandarditzades i registrades mitjançant aparells de precisió.

A diferència de la introspecció filosòfica o analítica clàssica —que consistia en reflexions retrospectives no quantificades guiades per teories prèvies—, la introspecció de Wundt exigia subjectes altament entrenats que sabessin exactament a quin component atendre i com verbalitzar-lo. Es feia servir instrumental precís (quimògrafs, metrònoms, pèndols, cronògrafs i diapasons) per registrar simultàniament les variables fisiològiques i els temps de reacció.

No obstant això, el mètode va rebre Psicologia científica Segle XIX i inicis del XX Laboratori europeu Wundt a Leipzig Funcionalisme americà James a Harvard Barreres de gènere Exclusió formal i teories mèdiques Resistència pionera Calkins i Ladd-Franklin Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 24 crítiques severes: la presència d'un nombre reduït de subjectes conscients del propòsit experimental introduïa un biaix subjectiu notori, i la gran variabilitat individual va impedir formular lleis universals indiscutibles. COMPROVA-HO 45 En què es diferenciava la introspecció experimental de Wundt de la introspecció filosòfica tradicional?

L'adaptació nord-americana: William James i el funcionalisme Quan el model experimental alemany va creuar l'Atlàntic, va patir una transformació decisiva de la mà de William James a la Universitat de Harvard. Mentre el corrent europeu mantenia un interès estructural pels elements constitutius de la ment, James va impulsar el funcionalisme: un marc teòric centrat en els processos mentals en lloc dels continguts aïllats. Dimensió Model de Leipzig (W. Wundt) Model de Harvard (W. James) Pregunta central Quins són els continguts estructurals de la consciència? Com opera la ment i per a què serveix cada funció mental?

Objecte d'estudi Elements bàsics de la ment (sensacions, sentiments, associacions). Processos mentals dinàmics que adapten l'organisme al seu medi. Orientació Ciència pura de laboratori, vinculada a càtedres acadèmiques teòriques. Visió pragmàtica i funcional orientada a la psicologia aplicada i la utilitat social. El funcionalisme entenia la ment com una eina d'ajust entre l'individu i el seu entorn natural i social. Aquesta concepció pragmàtica va convertir la psicologia als Estats Units en una disciplina aplicada, dirigida a resoldre problemes concrets i millorar institucions socials.

COMPROVA-HO 46 Quina és la discrepància fonamental entre l'enfocament de Wundt i el de William James sobre la ment? Mecanismes d'exclusió de les dones a la comunitat científica La institucionalització de la psicologia universitària no va ser neutra: va establir mecanismes estructurals per mantenir les dones al marge de la producció del coneixement.

Durant la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, aquestes barreres es van manifestar en tres nivells complementaris: Exclusions formals: prohibició legal de cursar estudis universitaris superiors, negativa a atorgar títols oficials malgrat completar els requeriments, i veto d'accés a càrrecs docents o investigadors de prestigi en universitats mixtes o masculines. Per fer front a aquest bloqueig van néixer institucions segregades com els colleges femenins. Exclusions informals: xarxes de socialització exclusivament masculines que deixaven fora les dones de debats claus.

Un cas paradigmàtic va ser Edward Titchener, qui l'any 1904 va fundar la Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 25 Societat de Psicòlegs Experimentalistes excloent expressament les investigadores amb l'excusa que els homes havien de poder fumar i debatre lliurement sense la presència femenina. Autoexclusió de gènere: procés psicosocial pel qual la interiorització dels mandats de gènere dominants provocava que la dona que aspirava a la ciència se sentís anormal, un «bitxo raro» o titllada de «marimacho», conduint moltes a desistir per no transgredir l'ideal normatiu de la feminitat domèstica.

ERROR FREQÜENT Creure que l'absència històrica de dones a la psicologia experimental es devia a una falta d'interès o de formació. La documentació demostra que les investigadores existien i complien amb escreix els requisits acadèmics, però topaven amb vetos burocràtics explícits, societats científiques masculines tancades i una forta sanció social. Legitimació mèdica de la inferioritat femenina Lluny de limitar-se a traves administratives, la ciència mèdica de l'època va elaborar discursos biològics per justificar l'exclusió intel·lectual. Es considerava la dona com un subjecte evolutivament immadur (comparable a un infant blanc) i estrictament subordinat a la funció reproductora.

Aquesta tesi va quedar recollida a l'obra del metge Roberto Novoa Santos, que el 1908 va publicar La indigencia espiritual del sexo femenino. En aquest text defensava la incompatibilitat fisiològica entre cervell i úter, argumentant que el cos humà disposa d'un capital energètic tancat, distribuït a través d'una substància present a la sang: Segons Novoa Santos, l'activitat intel·lectual intensa absorbia l'energia necessària per als ovaris i l'úter, provocant trastorns mèdics com anèmia cerebral o la retirada del cicle menstrual durant els anys fèrtils.

D'aquesta manera, sostenia que la dedicació acadèmica femenina comportava una descendència feble o estèril, posant en perill la continuïtat de l'espècie humana. A més, feia servir els estudis de temps de reacció per validar el seu argument: sostenia que les nenes obtenien temps més ràpids perquè encara no havien madurat sexualment, mentre que en les dones adultes l'energia era reclamada massivament per l'aparell reproductor, provocant un alentiment cognitiu reflex de la seva pretesa indigència espiritual. COMPROVA-HO 47 Quin mecanisme fisiològic utilitzava Roberto Novoa Santos per justificar que les dones no havien d'estudiar?

Resistència i aportacions de les pioneres: Calkins i Ladd-Franklin Davant d'aquestes barreres, les primeres psicòlogues van desenvolupar sòlides estratègies de resistència individual i col·lectiva: van aprofitar els colleges femenins per crear laboratoris propis, van estudiar científicament les diferències sexuals per desmentir la suposada inferioritat femenina, i moltes van triar romandre solteres o relacionar-se amb altres dones per poder conciliar la feina acadèmica amb la seva llibertat personal.

Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 26 Científica Entorn i formació Aportacions científiques Obstacles institucionals Mary Whiton Calkins (1863- 1930) Smith College (clàssiques i filosofia); laboratori de Harvard com a oient sota la tutela de James i Münsterberg; professora al Wellesley College. Invenció de la tècnica de parells associats; desenvolupament de la psicologia del self; publicació de 4 llibres i més de 100 articles; rèplica experimental contra Joseph Jastrow demostrant que les diferències de vocabulari derivaven de la desigualtat formativa i de cures.

Harvard es va negar a concedir-li el títol de doctora per ser dona (va rebutjar l'oferta segregada del Radcliffe College); primera dona presidenta de l'APA (1904). Christine Ladd- Franklin (1847- 1930) Vassar College; formació en matemàtiques i lògica davant el veto a laboratoris de física; Johns Hopkins University. Activista sufragista. Teoria evolucionista de la visió del color; aplicació de models lògics i físics a la percepció visual. Contractes docents temporals i precaris a Columbia i Johns Hopkins; el títol doctoral de Johns Hopkins li fou concedit 44 anys més tard, a l'edat de 79 anys.

La recerca de Mary Whiton Calkins va deixar una empremta metodològica clau: la tècnica de parells associats, consistent a presentar una parella d'estímuls (com colors i nombres) per avaluar com el primer evoca el segon a la memòria, procediment que es va convertir en un estàndard en psicologia experimental. A més, Calkins va confrontar directament els prejudicis androcèntrics en replicar els experiments de temps de reacció de Joseph Jastrow: va demostrar que els menors rendiments verbals de les dones no obeïen a una mancança biològica, sinó a la privació d'educació formal i a la càrrega domèstica exclusiva de cuidar els infants.

Al seu torn, Christine Ladd-Franklin va desafiar el tancament de societats científiques com la fundada per Titchener, reclamant activament per carta el seu dret a assistir als debats científics masculins mentre construïa una prestigiosa formulació sobre la visió del color arrelada en la biologia de l'ull. Història de la Psicologia (UAB) " Apunts 2n Parcial 27 IDEES CLAU Wilhelm Wundt va establir la psicologia com a disciplina científica en crear el laboratori de Leipzig mitjançant la introspecció experimental. William James va transformar el model de laboratori alemany en un enfocament funcionalista nord-americà centrat en la utilitat i l'adaptació de la ment al medi.

L'accés de les dones a la ciència va patir tres tipus de traves: exclusions formals (prohibicions acadèmiques), exclusions informals (xarxes com la de Titchener el 1904) i mecanismes d'autoexclusió social. Teories mèdiques com la incompatibilitat cervell-úter de Roberto Novoa Santos (1908) justificaven biològicament l'exclusió intel·lectual de les dones per protegir la reproducció. Mary Whiton Calkins i Christine Ladd-Franklin van superar el rebuig institucional de les seves universitats aportant innovacions cabdals en memòria i percepció. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. En què consisteix la tècnica de…