Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS TECNOLÒGICS DE LA COMUNICACIÓ Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Fonaments Tecnològics de la Comunicació: societat digital, física acústica, micròfons, òptica, càmeres, llenguatge visual i vídeo digital. APREN.AI Índex 1 Tecnologia audiovisual i societat de la informació 1. Concepte de tecnologia, tècnica i cultura 2. Les TIC i els corrents de pensament tecnològic 3. Societat de la informació, digitalització i autocomunicació de masses 4.

Cicle de vida de les tecnologies i models d'adopció 2 Fonaments físics i percepció del so Naturalesa física de l'ona sonora Qualitats perceptives de l'àudio Mesura de la intensitat i escala logarítmica Percepció espacial, reflexió acústica i emmascarament 3 Equipament d'àudio: micròfons, connexions i espais sonors Evolució històrica de l'enregistrament sonor El micròfon: estructura i paràmetres tècnics Classificació per patró polar i formats de suport Cables, connexions i rebuig de soroll Transducció de sortida, sincronització i espais sonors 4 La llum, la càmera de vídeo i el procés d'enregistrament 1. Naturalesa de la llum i percepció del color 2.

Òptica de la càmera: tipus d'objectius i distància focal 3. Profunditat de camp i mecanismes de control lumínic 4. Procediment operatiu del balanç de blancs 5. Cos de la càmera: sensor CCD i mostreig de píxels 6.

Tipologies de càmeres en la producció audiovisual 5 Llenguatge visual, composició i formats de vídeo digital Captació del fotograma: escombrat entrellaçat i progressiu Enquadrament i composició visual Moviments de càmera bàsics Estructura del vídeo digital: contenidors i còdecs Estàndards de transmissió i compressió digital 6 Resum per repassar Tecnologia, cultura i societat de la informació Fonaments acústics i percepció sonora Equipament d'àudio, cables i espais sonors Òptica, càmeres i composició visual Cronologia clau de la tecnologia comunicativa Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 1 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 2 1 Tecnologia audiovisual i societat de la informació EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte de tecnologia del de tècnica a partir del coneixement científic. Diferenciar les teories del determinisme, constructivisme i nihilisme tecnològic. Explicar els mecanismes de la societat de la informació i l'autocomunicació de masses. Analitzar la difusió i substitució tecnològica mitjançant la corba de Moore i els usos i gratificacions.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'arribada d'una tecnologia més avançada no sempre provoca la mort immediata dels mitjans anteriors? L'estudi dels fonaments tecnològics audiovisuals comença comprenent la relació entre els instruments tècnics, el coneixement científic i les estructures socials que els acullen. ESQUEMA Estructura general de la tecnologia audiovisual 1. Concepte de tecnologia, tècnica i cultura La paraula tecnologia prové del grec tecnoloEia i es defineix formalment com el tractat o estudi sistematitzat dels aspectes tècnics.

Mentre que la tècnica (de l'arrel tech) fa referència a la mera aplicació pràctica d'habilitats, ciències o arts, la tecnologia va un pas més enllà: supera l'art mitjançant un cos sistematitzat de coneixement científic.

Fonaments sociotecnològics Relació entre tècnica, societat i xarxes Àudio i percepció sonora Acústica física, micròfons i connexions Imatge i enregistrament Llum, sensors òptics i càmeres Llenguatge i formats digitals Composició visual, exploració i còdecs Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 3 EXEMPLE L'objecte material o dispositiu correspon a la tecnologia (com un bolígraf o un sistema mòbil 5G), mentre que la destresa o mètode d'ús (escriure a mà amb el bolígraf) constitueix la tècnica. La tecnologia té un sentit eminentment pràctic i s'arriba a consolidar històricament en el si de l'entorn industrial generat arran de la Revolució Industrial.

Des d'aleshores, l'avenç tecnològic ha transformat la percepció que els subjectes tenen del món i ha redefinit les formes de comunicació col·lectiva. Aquesta transformació tecnològica s'inscriu plenament dins l'àmbit cultural. El concepte de cultura es desglossa habitualment en dues grans perspectives: Vessant humanística: engloba les manifestacions i produccions culturals formals, com ara la literatura, la música i les arts visuals o plàstiques. Vessant antropològica: comprèn qualsevol manifestació humana expressada com una manera de viure, sentir i actuar.

Segons Manuel Castells (2010), la cultura constitueix el conjunt articulat de valors i creences que motiven, orienten i donen forma al comportament de les persones. Per això, Internet no és únicament un artefacte tècnic, sinó una producció cultural de ple dret. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència clau entre tècnica i tecnologia segons el seu origen i mètode? 2. Les TIC i els corrents de pensament tecnològic Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) comprenen totes les eines i sistemes destinats al tractament, processament i transmissió d'informació.

La seva ràpida expansió des de la dècada de 1990 i l'inici dels 2000 ha generat actituds oposades entre tecnòfils (fascinació per la tecnologia) i tecnòfobs (aversió o rebuig), així com debats sobre visions utòpiques o distòpiques de la societat. Corrent Postulat central Relació causa-efecte Visió social Determinisme tecnològic La tecnologia per si mateixa condueix el progrés humà. La tecnologia millora automàticament la cultura i la societat. Optimista: afavoreix la comunicació horitzontal i l'efecte democratitzador. Constructivisme tecnològic La societat impulsa i orienta el desenvolupament tècnic. La innovació sorgeix per resoldre conflictes o necessitats socials.

Realista: l'evolució tecnològica no és lineal ni predeterminada. Nihilisme tecnològic Cap tecnologia pot canviar l'ordre humà de fons. Els artefactes allunyen l'individu del veritable coneixement. Pessimista (tecnòfoba): resistència a la transformació tècnica. Un exemple clar de la perspectiva constructivista és l'origen d'Internet, impulsat per la necessitat estratègica d'evitar la pèrdua de dades descentralitzades en cas d'atacs bèl·lics durant el context històric del segle XX.

Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 4 ERROR FREQÜENT Creure que la tecnologia evoluciona sempre en una línia recta de substitució obligatòria (com pensar que el disc de vinil, el casset, el CD i l'streaming s'anul·len mútuament per simple superioritat tècnica). El constructivisme demostra que les necessitats socials i els nous hàbits dels usuaris determinen quines eines conviuen o s'adopten. COMPROVA-HO 3 En quin sentit divergeixen el determinisme tecnològic i el constructivisme tecnològic respecte a qui guia el canvi històric? 3.

Societat de la informació, digitalització i autocomunicació de masses La societat de la informació és l'estadi econòmic i social sorgit a mitjan segle XX (amb un punt àlgid als anys 90) que substitueix el model industrial clàssic. Es caracteritza pel pas d'una economia fonamentada en béns materials cap a una economia basada en el coneixement, on el valor resideix en el que se sap més que no pas en el que es posseeix físicament. Aquest procés va quedar consolidat internacionalment a la Cimera Mundial de la Societat de la Informació organitzada per la UIT a Ginebra el 2003.

El canvi tecnològic clau d'aquest període és la digitalització: el procediment pel qual la informació analògica es codifica en sèries numèriques de zeros i uns. Això ha transformat el panorama dels mitjans, passant del model de difusió analògic a la Televisió Digital Terrestre (TDT) o l'àudio en línia i els pòdcasts. Malgrat aquest canvi generalitzat, la ràdio convencional destaca per ser l'únic mitjà que encara manté de manera majoritària l'emissió analògica hertziana.

En el pla estructural, Manuel Castells defineix la configuració actual com a societat en xarxa, reprenent la noció d'aldea global plantejada per Marshall McLuhan el 1962: les persones viuen en espais propis, però interconnectades de manera permanent. Aquest ecosistema fa coincidir dos paradigmes: 1. Comunicació de masses tradicional: estructurada de forma unidireccional i jeràrquica des d'un centre emissor cap a una audiència passiva. 2. Autocomunicació de masses: modalitat sorgida amb la Web 2.0 en què qualsevol individu amb accés a la xarxa es converteix en emissor autònom capaç d'arribar a una audiència global mitjançant blogs, vídeos o xarxes socials.

Dins d'aquesta autocomunicació sorgeix la figura del prosumidor (prosumer), concepte que fusiona el paper del productor i del consumidor. L'usuari ja no és un simple receptor passiu: publica continguts, valora, comenta o interacciona mitjançant plataformes col·laboratives. COMPROVA-HO 4 Quin fenomen comunicatiu permet que un usuari particular transmeti continguts a milions de persones a través de xarxes socials? Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 5 4.

Cicle de vida de les tecnologies i models d'adopció L'acceleració tecnològica dels darrers vint anys ha superat la dels cent anys anteriors, impulsada per la convergència entre la indústria de la comunicació i la de les telecomunicacions, en un context d'economia de l'atenció basada en el consum individualitzat en qualsevol lloc i moment. El desenvolupament de qualsevol innovació passa per diverses etapes successives de maduració: Esquema de les cinc etapes del cicle vital tecnològic industrial.

Pel que fa a la incorporació social d'un nou dispositiu, Geoffrey Moore descriu el cicle d'adopció tecnològica mitjançant una corba de distribució que divideix els usuaris en grups consecutius: Investigació i desenvolupament (I+D): disseny teòric i creació de prototips. Gran part dels projectes fracassen en aquesta fase sense superar l'anomenat Valley of Death o barrera d'entrada al mercat. 1 Producció industrial: escalat tècnic per a la fabricació massiva del producte. 2 Prescripció d'usos: campanyes de comunicació corporativa orientades a ensenyar i fixar com s'ha d'utilitzar la tecnologia (per exemple, les presentacions de llançament de dispositius tecnològics).

3 Adquisició i ús: compra comercial i integració efectiva per part dels consumidors. 4 Extensió d'usos: apropiació comunitària de la tecnologia que pot generar aplicacions inèdites i no planificades pel fabricant (com la invenció col·lectiva del hashtag a Twitter). 5 Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 6 Gràfica de la corba d'adopció tecnològica i l'abisme de Moore. Innovadors: usuaris entusiastes que cerquen ser els primers a experimentar qualsevol novetat tècnica (com els primers operadors de drons). Primers seguidors (early adopters): adopten el dispositiu en veure'n el potencial pràctic.

L'abisme (The Chasm): esquerda crítica entre els primers seguidors i el públic general. Si el producte no supera aquesta bretxa, cau en el fracàs comercial; si la supera, accedeix a la difusió massiva. Majoria precoç i majoria tardana: representen el gruix del mercat massiu i mantenen l'estabilitat del producte en el temps. Endarrerits: últims segments a adoptar la tecnologia, que sovint inclouen aficionats o usuaris reticents al canvi. Quan apareix una innovació, sorgeixen advertiments sobre la desaparició immediata del mitjà antecedent (el tòpic de Video killed the radio star).

Tanmateix, la teoria dels usos i gratificacions demostra que un mitjà antic només s'extingeix si la nova tecnologia satisfà ambdues condicions: cobrir exactament les mateixes necessitats i millorar-ne el rendiment o practicitat (com el CD enfront del casset d'àudio). Si cadascun compleix funcions complementàries o diferents, com passa entre la ràdio i la televisió, o entre la televisió lineal i el vídeo a la carta, conviuen en l'ecosistema sense canibalitzar-se. COMPROVA-HO 5 Quina condició és necessària segons la teoria dels usos i gratificacions perquè un mitjà tecnològic nou en substitueixi un de precedent?

Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 7 IDEES CLAU La tecnologia es distingeix de la tècnica pel seu fonament en un cos sistematitzat de coneixement científic d'origen industrial. El determinisme concep la tecnologia com a motor de progrés automàtic, mentre que el constructivisme situa la necessitat social com a causa de la innovació. La societat de la informació prioritza el valor del coneixement i té una fita clau a la Cimera de Ginebra organitzada per la UIT el 2003. L'autocomunicació de masses a la Web 2.0 converteix els usuaris en prosumidors actius que creen i consumeixen informació de forma simultània.

Un producte només triomfa massivament si supera 'l'abisme' (The Chasm), i només extingeix tecnologies anteriors si en substitueix íntegrament els usos i gratificacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Per quina raó la ràdio continua viva davant l'expansió de la televisió o el vídeo a la carta? 7. Què representa 'l'abisme' en el model de cicle d'adopció tecnològica de Geoffrey Moore? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin corrent de pensament considera que la tecnologia millora per si sola la cultura i la societat? 9. Quin mitjà clàssic conserva de manera majoritària l'emissió en format analògic malgrat la digitalització general? 10.

Com s'anomena l'usuari que combina simultàniament la creació de continguts i el consum a la xarxa? 11. En quina fase del cicle vital apareixen usos imprevistos no planificats per l'empresa fabricant?

Tecnofòbia moderada a) Determinisme tecnològic b) Constructivisme tecnològic c) Nihilisme tecnològic d) La televisió a) La premsa escrita b) La ràdio c) La telefonia fixa d) Innovador precoç a) Prosumidor b) Seguidor tardà c) Tecnòfil d) Investigació i desenvolupament a) Extensió d'usos b) Producció industrial c) Prescripció d'usos d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 8 2 Fonaments físics i percepció del so EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats físiques de l'ona mecànica de pressió i les seves magnituds. Relacionar el to, la intensitat i el timbre amb la freqüència, l'amplitud i els harmònics.

Diferenciar la reverberació de l'eco mitjançant el límit temporal de 0,1 segons. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què si dues persones canten la mateixa nota amb la mateixa força podem reconèixer qui parla? La captació i el tractament de l'àudio comencen per comprendre la naturalesa física de la pertorbació acústica i la manera com el sistema auditiu humà la descodifica. ESQUEMA Estructura del tema d'àudio Naturalesa física de l'ona sonora El so és una vibració mecànica que es transmet mitjançant ones a través d'un medi material deformable, com ara l'aire, l'aigua o els sòlids. En el buit de l'espai exterior no hi ha matèria, de manera que el so no s'hi pot propagar.

Quan un objecte vibra a un ritme perceptible, empeny les molècules circumdants en una reacció en cadena. Aquesta propagació es produeix en forma d'ona longitudinal de pressió, en què les partícules del medi oscil·len en la mateixa direcció del desplaçament energètic. Aquest mecanisme combina de manera contínua dues etapes físiques bàsiques: Compressió: regió d'alta pressió on les partícules s'ajunten i augmenta la densitat del medi. Rarefacció (o expansió): regió de baixa pressió on les partícules se separen.

Àudio Estudi de les ones sonores i la seva percepció 〰 Fonaments físics Pressió, longitud d'ona, freqüència i amplitud Percepció acústica To, intensitat sonora, volum i timbre Mesura i dinàmica Llindars auditius i escala logarítmica en dB Fenòmens acústics Reverberació, eco i emmascarament sonor Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 9 Esquema d'alternança entre zones de compressió i rarefacció molecular. L'alternança regular entre compressions i rarefaccions permet modelar la pertorbació com una gràfica sinusoïdal. La velocitat de transmissió d'aquestes ones varia segons la densitat i l'elasticitat del medi (per exemple, viatja més ràpid per sòlids o líquids que per l'aire).

Per descriure matemàticament aquesta ona, es defineixen tres magnituds fonamentals: Longitud d'ona: separació física en línia recta entre dos punts idèntics consecutius, com dos cims o zones de màxima pressió; s'expressa en metres. Freqüència: quantitat de cicles complets d'oscil·lació realitzats en cada segon; la unitat internacional és l'hertz (Hz). Amplitud: desplaçament màxim o alçada del pic respecte a la posició d'equilibri a la gràfica. Gràfic d'una ona sinusoïdal amb la longitud i l'amplitud.

PER RECORDAR-HO La freqüència i l'amplitud d'una ona sonora són magnituds físicament independents: elevar el volum no canvia el to d'una veu, ni cantar més agut en modifica per si sol la intensitat. Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 10 COMPROVA-HO 13 Quina diferència mecànica existeix entre una zona de compressió i una de rarefacció a l'aire? Qualitats perceptives de l'àudio L'oïda i el cervell no descodifiquen directament metres o cicles, sinó sensacions subjectives que es corresponen amb els paràmetres físics de l'ona sonora.

Qualitat perceptiva Paràmetre físic correlatiu Descripció acústica To (altura) Freqüència (Hz) / Longitud d'ona Diferencia tons greus (baixes freqüències) de tons aguts (altes freqüències). Intensitat sonora Amplitud de l'ona Determina la sensació de volum o energia rebuda per l'aparell auditiu. Timbre Harmònics i forma d'ona Permet reconèixer la font emisora gràcies a les ones secundàries afegides. Quan s'accelera la velocitat de reproducció d'un àudio gravat, els cicles per segon s'incrementen automàticament, augmentant la freqüència i fent que les veus sonin agudes.

D'altra banda, els sons naturals rarament són sinusoides purs: una ona principal va acompanyada d'ones secundàries menors anomenades harmònics. Aquesta superposició és la que fa que dues persones o dos instruments amb el mateix to i volum tinguin una identitat sonora única. COMPROVA-HO 14 Per què dos instruments tocant la mateixa nota musical al mateix volum tenen sons reconeixibles? Mesura de la intensitat i escala logarítmica La intensitat sonora depèn de la quantitat d'energia que incideix sobre l'oïda i es dissipa amb la distància respecte a l'emissor. La magnitud física que mesura aquesta energia per unitat de superfície és la potència sonora, expressada en (watts per metre quadrat).

L'aparell auditiu disposa d'un marge de detecció extraordinàriament ampli: Llindar d'audició: energia mínima necessària per produir percepció, situada en . Llindar del dolor: límit d'exposició a partir d'un nivell d' , on es provoca dolor i lesions. A causa d'aquesta variació de dotze ordres de magnitud, l'escala lineal resulta ineficient per al treball d'estudi. Per això s'utilitza el decibel (dB), anomenat així en record d'Alexander Graham Bell. El decibel és una unitat logarítmica i relativa de relació exponencial que avalua la intensitat d'un senyal prenent com a base de comparació un so de referència.

W/m2 10 W/m 12 2 1 W/m2 Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 11 ERROR FREQÜENT Considerar el decibel com una unitat de mesura absoluta lineal (com el metre o el gram). El decibel sempre expressa una proporció exponencial entre dos valors de potència. COMPROVA-HO 15 Quina és la raó d'utilitzar decibels en lloc de watts per metre quadrat per expressar el volum? Percepció espacial, reflexió acústica i emmascarament L'oïda humana percep l'espai sonor en un camp continu de 360 graus al seu voltant, cosa que permet discernir si una font està situada al davant, al darrere o als costats. Aquesta oïda no és selectiva: no pot apagar voluntàriament la recepció de sons no desitjats.

Les ones mecàniques que arriben fan vibrar les estructures internes i es converteixen en impulsos elèctrics cap al sistema nerviós, perdent sensibilitat de forma dràstica amb l'edat. En espais tancats, les ones sonores topen contra els límits de l'entorn i es reflecteixen. El comportament perceptiu depèn exclusivament del temps que triga la reflexió a tornar a l'oïda: Reverberació: reflexions que arriben amb un marge de retard no superior a 0,1 segons respecte a l'ona directa. L'oïda no pot aïllar-les i les percep com una extensió temporal de la cua del so original. Per atenuar-la en sales es fa servir material absorbent.

Eco: reflexió acústica que arriba a la posició d'origen amb un decalatge temporal superior a 0,1 segons. En aquest cas, el cervell descodifica la reflexió com una rèplica independent. Un altre fenomen psicoacústic clau és l'emmascarament sonor: la capacitat d'un so dominant d'ocultar o reduir la percepció d'altres estímuls simultanis. Aquest fenomen es regeix per dos criteris principals: Criteri d'intensitat: les emissions de volum alt tapen automàticament els sons febles. Criteri de freqüència: els tons greus emmascaren amb molta més facilitat els tons aguts veïns que a la inversa. COMPROVA-HO 16 Quin factor temporal exacte marca la frontera entre percebre reverberació o eco?

Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 12 IDEES CLAU El so és una ona mecànica longitudinal que necessita un medi material per transmetre pressió per compressió i rarefacció. La freqüència (en Hz) determina el to o altura, mentre que l'amplitud condiciona la intensitat sonora. El timbre depèn de la superposició de vibracions secundàries o harmònics afegits a l'ona fonamental. El decibel (dB) és una unitat de comparació relativa i logarítmica d'escala exponencial per avaluar la intensitat sonora. La barrera entre la reverberació i l'eco es fixa estrictament en els 0,1 segons de retard temporal de les ones reflectides. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17.

Quins són els valors límit en del llindar d'audició i del llindar del dolor? 18. Segons el fenomen d'emmascarament sonor, quines freqüències tapen més fàcilment les altres? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quina condició física fa impossible la propagació del so a l'espai exterior? 20. Què passa amb el to quan s'accelera una pista d'àudio gravada? 21. A partir de quin decalatge temporal una reflexió sonora és percebuda com a eco?

W/m2 L'excés de radiació solar directa a) La temperatura extremadament baixa del buit b) La manca de camps electromagnètics estables c) L'absència d'un medi material deformable d) Augmenta l'amplitud fent-se més forta a) La longitud d'ona augmenta significativament b) Desapareixen completament els harmònics c) S'incrementa la freqüència i sona més agut d) Exactament a 1 segon sencer a) Superior a 0,1 segons b) Inferior a 0,05 segons c) Entre 0,01 i 0,05 segons d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 13 22. Quina relació matemàtica utilitza l'escala en decibels (dB) per mesurar el so?

3 Equipament d'àudio: micròfons, connexions i espais sonors EN ACABAR SABRÀS Distingir els components mecànics i elèctrics del micròfon i de l'altaveu com a transductors Analitzar els paràmetres tècnics d'un micròfon, incloent-hi sensibilitat en dB i patrons polars Diferenciar una línia balancejada d'una no balancejada i reconèixer els connectors TS, TRS, XLR i RCA Classificar els espais sonors identificant les diferències entre sistemes mono, estèreo, dual i surround 5.1 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un cable de micròfon professional de vint metres no agafa interferències de la xarxa elèctrica i un cable convencional de guitarra sí?

Evolució històrica de l'enregistrament sonor La fixació i reproducció del so ha evolucionat des de mecanismes purament mecànics fins als sistemes elèctrics i digitals. A la dècada de 1870, Thomas Edison va desenvolupar el fonògraf, un aparell format per un cilindre recobert d'estany que girava mentre un punxó vertical hi gravava un solc físic mitjançant un corn acústic. Aquest dispositiu presentava una limitació fonamental: només permetia registrar un únic enregistrament per cilindre sense possibilitat de duplicació en massa. Posteriorment, a la dècada de 1880, Emile Berliner va inventar el gramòfon.

Aquest sistema introduïa un solc traçat sobre un disc pla, fet que va fer possible l'estampació de còpies a partir d'una matriu. Tot i que podia captar diversos instruments alhora, continuava requerint un corn acústic i obligava els músics a tocar extremadament junts davant de l'embut. El salt decisiu es va produir a la dècada de 1920 amb la introducció de les ones elèctriques, els micròfons i els auriculars. En aquest model analògic, les oscil·lacions mecàniques de l'aire es converteixen en un corrent elèctric anàleg; aquesta correspondència elèctrica del so va permetre el naixement de la ràdio.

Aquestes ones elèctriques es poden visualitzar i estudiar de manera precisa mitjançant un instrument anomenat oscil·loscopi. Lineal respecte als metres a) Quadràtica inversa de freqüències b) Logarítmica i exponencial de comparació c) Constant i independent de la potència d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 14 Diagrama de nivells d'intensitat sonora en decibels fins al llindar del dolor. COMPROVA-HO 24 Quina diferència tècnica fonamental va permetre al gramòfon de Berliner superar la limitació de duplicació del fonògraf d'Edison?

El micròfon: estructura i paràmetres tècnics Un micròfon és un transductor d'entrada que transforma l'energia mecànica de les ones de pressió de l'aire en un senyal elèctric equivalent. En els dispositius moderns digitalitzats, aquest corrent elèctric posteriorment es codifica en dades binàries. L'aparell compta amb tres elements bàsics estructurals: Diafragma: membrana flexible que oscil·la amb major o menor amplitud segons la intensitat de les ones sonores incidents. Transductor: mecanisme intern que converteix el moviment mecànic del diafragma en una variació de corrent elèctric.

Caixa acústica: recinte físic protector que influeix directament en la direccionalitat i el comportament acústic del conjunt. A l'hora de triar un micròfon s'analitzen cinc especificacions electroacústiques principals: Paràmetre Definició Comportament i mesura Rang dinàmic Diferència entre el nivell de pressió sonora (NPS) mínim i màxim que pot admetre sense distorsionar. Compara el volum més feble detectable davant del so més intens admès. Mesura de la intensitat sonora. Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 15 Paràmetre Definició Comportament i mesura Sensibilitat Capacitat per transformar una pressió acústica determinada en tensió elèctrica.

Es mesura en decibels amb valors negatius. Com més s'apropa a 0 dB, més sensible és el micròfon. Resposta en freqüència Uniformitat amb què capta sons d'igual intensitat però de diferents freqüències. Un comportament equilibrat permet registrar greus i aguts simultàniament (com veus masculina i femenina) sense emmascaraments no desitjats. Relació senyal/soroll (SNR) Marge existent entre el senyal sonor captat i el soroll de fons generat pel mateix equip o l'ambient. S'expressa en dB; com més alt és el valor, major és la claredat i menor el nivell de soroll no desitjat. Impedància Oposició que oposa el circuit intern al pas del corrent altern elèctric.

Com més baixa sigui, millor serà el micròfon; la transferència elèctrica òptima exigeix adaptar les impedàncies entre equips. DEFINICIÓ El decibel (dB) és una unitat no lineal i de relació exponencial que compara la intensitat d'un so respecte a un altre de referència. En la mesura de sensibilitat es representa mitjançant xifres negatives: un micròfon de és molt més sensible que un de . PER RECORDAR-HO Un micròfon dur (poc sensible) necessita una font de so propera, però rebutja eficaçment el soroll d'ambient. Per contra, un micròfon molt sensible capta sons llunyans i subtils, però recull també amb facilitat el soroll de fons no desitjat.

COMPROVA-HO 25 Si un micròfon A té una sensibilitat de -42 dB i un micròfon B de -58 dB, quin és més sensible i per què? Classificació per patró polar i formats de suport La direccionalitat o patró polar defineix la variació de sensibilitat de captació segons l'angle espacial des d'on incideixen les ones sonores: Omnidireccional: posseeix una sensibilitat uniforme en totes les direccions ( ), imitant la percepció de l'oïda humana. És idoni per a sons d'ambient o parlants que es mouen lliurement, però capta tot el soroll ambiental i pot produir retroalimentació acústica amb altaveus propers.

Bidireccional: presenta un diagrama en forma de vuit (8), amb màxima sensibilitat al davant i al darrere, i rebuig total als laterals. Resulta perfecte per a entrevistes cara a cara o duets musicals. 40 dB 60 dB 360 Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 16 Cardioide: diagrama amb forma de cor que capta principalment el so frontal mentre atenua els sons que arriben per la part posterior. És el model més emprat en directes, concerts i micròfons de mà per evitar sorolls secundaris darrere de l'escenari. Supercardioide: redueix l'angle frontal respecte al cardioide per obtenir un feix més estret, encara que introdueix un petit lòbul de sensibilitat posterior. Menys portable.

Hipercardioide: accentua encara més l'estretor del lòbul de captació frontal respecte al supercardioide, amb una presència una mica superior del lòbul posterior. Esquema del diagrama polar omnidireccional amb sensibilitat uniforme de 360 graus. Diagrama comparatiu dels patrons polars direccionals dels micròfons. Segons el format físic i el suport destinat al seu ús en produccions, trobem diverses tipologies: De mà: disseny ergonòmic per a presentadors, vocalistes o reporters a peu de carrer. Inal·làmbric: sistema que prescindeix del cablejat mitjançant emissor i receptor de radiofreqüència.

Lavalier (o de corbata/solapa): càpsules en miniatura fixades a la roba, estàndard indiscutible en platós de televisió. De telefonista: integrats en un diadema auricular per mantenir el micròfon fix a boca. De canó: disseny allargat d'alta direccionalitat frontal utilitzat habitualment per a enregistraments en exteriors i cinema. Parabòlic: muntat davant d'un reflector esfèric per captar sons a llarga distància en esports o natura. Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 17 ESQUEMA Patrons polars dels micròfons COMPROVA-HO 26 Quina diferència pràctica de captació hi ha entre un patró cardioide i un de supercardioide?

Cables, connexions i rebuig de soroll La transmissió del senyal elèctric des del transductor fins als dispositius de mescla o enregistrament es fa mitjançant cablejat analògic o digital (que porta fluxos de bits 0 i 1). En l'àmbit analògic distingim dues línies: Els cables no balancejats incorporen únicament dos conductors: un fil central per a la transmissió del senyal i una malla metàl·lica exterior de connexió a terra (massa). Com més llarg és el cable, més vulnerable es torna a les interferències radioelèctriques i al soroll electromagnètic ambiental.

En canvi, els cables balancejats empren tres conductors (dos de senyal i un de massa), aconseguint cancel·lar interferències i soroll elèctric. Aquests dos conductors de senyal transporten la informació duplicada en contrafase (positiu i negatiu); en arribar a la destinació, el receptor inverteix el senyal negatiu i el suma al positiu: el so s'amplifica i el soroll elèctric extern induït s'anul·la completament. Connector Descripció física Tipus de línia Aplicació habitual TS (Tip, Sleeve) Jack de 2 contactes elèctrics. No balancejada (analògica) Instruments musicals com guitarres elèctriques. TRS (Tip, Ring, Sleeve) Jack de 3 contactes elèctrics.

Balancejada o estèreo no balancejada Auriculars d'estudi i línies d'àudio professional. Sense direccionalitat Capta en tots els angles Omnidireccional Sensibilitat uniforme de 360 graus Direccionals simples Zones cegues definides Cardioide Forma de cor, rebutja el darrere Bidireccional Forma de 8, sensible davant i darrere Alta directivitat Feix frontal estret Supercardioide Frontal estret amb petit lòbul posterior Hipercardioide Més estret amb lòbul posterior pronunciat Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 18 Connector Descripció física Tipus de línia Aplicació habitual Minijack Versió reduïda de de diàmetre. Analògica Dispositius mòbils i sortides d'àudio domèstiques.

XLR (o Canon) Connector circular robust de 3 contactes amb pestanya de seguretat bloquejable. Balancejada (analògica) Estàndard professional per a micròfons. RCA Connectors coaxials de contacte simple per parelles. No balancejada (analògica) Connexió d'equips domèstics i audiovisuals. Els connectors RCA segueixen un codi de colors normalitzat: groc per a vídeo compost, vermell per al canal estèreo dret ( , right) i blanc (o negre) per al canal estèreo esquerre ( , left). El negre també s'usa de vegades per a senyals exclusivament monofònics. ERROR FREQÜENT Confondre un connector TRS de tres contactes amb una línia balancejada automàtica.

Un cable TRS transporta senyal balancejat només quan transmet un únic canal monofònic en contrafase amb terra; si porta els canals esquerre i dret d'un senyal estèreo, actua com una línia doble no balancejada i no rebutja el soroll elèctric induït. COMPROVA-HO 27 Què fa físicament que una línia balancejada elimini el soroll electromagnètic induït durant el trajecte? Transducció de sortida, sincronització i espais sonors La transducció de sortida la duen a terme els altaveus, que funcionen de manera estrictament inversa al micròfon: transformen les ones elèctriques en ones sonores mecàniques.

Compten amb una superfície radiant (equivalent al diafragma) que mou l'aire en vibrar per impuls elèctric, un transductor intern i una caixa acústica dissenyada per modular la resposta final. Per coordinar el so amb les imatges s'utilitza el codi de temps (format per hores, minuts, segons i fotogrames o frames). Els frames són les unitats mínimes temporals d'imatge o àudio que aporten continuïtat a un enregistrament. A Europa el codi de temps estàndard utilitza 25 frames per segon per a la sincronització de vídeo i àudio.

Segons la distribució dels canals i el tractament acústic dels altaveus, es defineixen diferents espais sonors: Sistema Pistes / Canals Descripció i funcionament Mono (Monofònic) 1 pista única Tota la informació sonora surt per una única font de reproducció. Permet identificar si la font està a prop o lluny per variació d'intensitat, però no té dimensió espacial lateral. 3,5 mm R L Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 19 Sistema Pistes / Canals Descripció i funcionament Estèreo (Estereofònic) 2 pistes independents Ubica les fonts en un camp frontal limitat entre dos altaveus (esquerre i dret).

Requereix una mescla de postproducció: dues pistes mono aïllades no formen per si soles un estèreo. Dual 2 canals separats No busca crear cap espai acústic realista; utilitza dues pistes independents per transmetre continguts diferents simultanis, com ara dos idiomes en la traducció d'un bus turístic. Envoltant 5.1 (Surround) 6 canals discrets Genera una sensació immersiva en mitjançant cinc altaveus i un altaveu de subgreus (subwoofer): frontal central, dos frontals laterals estèreo, dos posteriors surround i el canal de greus.

ESQUEMA Configuracions de sistemes sonors EXEMPLE En una emissió esportiva multilingüe (format dual), el canal esquerre porta la locució en català i el dret en anglès. L'oient tria una de les dues opcions. En canvi, en un enregistrament musical estèreo, els altaveus esquerre i dret sonen conjuntament per situar, per exemple, la bateria al centre, la guitarra a l'esquerra i el teclat a la dreta. COMPROVA-HO 28 En què es distingeix conceptualment una configuració sonora dual d'una configuració estèreo si totes dues usen dues pistes?

360 Un sol canal Punt d'origen únic Monofònic Sense localització espacial lateral Dos canals Canals físics duplicats Estereofònic Recreació d'espai frontal esquerra-dreta Dual Pistes separades per a continguts distints Multicanal envoltant Sensació immersiva en 360 graus Surround 5.1 Cinc altaveus satèl·lit i un subwoofer Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 20 IDEES CLAU El fonògraf d'Edison (cilindre) i el gramòfon de Berliner (disc pla) van establir les bases mecàniques abans de la transducció elèctrica analògica dels anys 20. Un micròfon transforma energia mecànica en elèctrica mitjançant diafragma, transductor i caixa acústica.

La sensibilitat dels micròfons s'expressa en dB negatius: valors més pròxims a 0 dB indiquen una resposta més gran a pressions febles. La línia balancejada de tres conductors (dos de senyal desfasats i massa) elimina el soroll elèctric i les interferències externes en connectors com l'XLR. L'espai sonor es classifica en mono (un sol canal), estèreo (dos canals combinats per a localització frontal), dual (canals independents per a continguts distints) i surround 5.1 (cinc altaveus i un subwoofer immersius en 360°). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. Quins tres elements físics conformen l'estructura d'un micròfon i quina funció té cadascun? 30.

Per què disposar de dues pistes d'àudio mono no és equivalent immediatament a tenir un senyal d'àudio estèreo? 31. Quants altaveus componen un sistema surround 5.1 i com es distribueixen a l'espai sonor? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. Quin avantatge fonamental va introduir el gramòfon d'Emile Berliner respecte al fonògraf d'Edison? 33. Quin patró polar capta el so frontalment i rebutja de manera gairebé total el so que arriba de darrere? 34. Com aconsegueix un cable balancejat amb connector XLR cancel·lar el soroll electromagnètic?

Emprava micròfons elèctrics d'alta fidelitat a) Permetia gravar sobre disc i estampar còpies b) Prescindia totalment del corn de gravació c) Generava automàticament senyals d'àudio estèreo d) Parabòlic a) Bidireccional b) Cardioide c) Omnidireccional d) Filtrant freqüències greus amb una resistència de càrrega a) Mitjançant dos conductors de senyal oposats en fase b) Duplicant el voltatge d'alimentació Phantom integrada c) Amb tres malles metàl·liques aïllades sense terra d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 21 35. Quina funció específica té el codi de colors dels cables RCA en equips audiovisuals?

4 La llum, la càmera de vídeo i el procés d'enregistrament EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats físiques de la llum i els atributs bàsics del color percebut. Relacionar la distància focal, l'obertura del diafragma i la distància de filmació amb la profunditat de camp. Executar correctament el procediment del balanç de blancs sobre superfícies neutres. Descriure la funció fotosensible del sensor CCD i identificar les tipologies de càmeres de producció. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Per quina raó una fotografia presa a ple sol pot mostrar rostres tenyits d'un to blau poc natural?

La captació d'imatge en moviment combina principis de física òptica, enginyeria electrònica i tècniques manuals d'operació. Comprendre aquest recorregut permet dominar l'exposició, el color i l'enfocament en qualsevol producció audiovisual. Groc canal central, vermell dret, blanc subwoofer a) Blanc per a vídeo, groc estèreo dret, vermell esquerre b) Vermell per a vídeo, blanc estèreo dret, groc esquerre c) Groc per a vídeo, vermell estèreo dret, blanc esquerre d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 22 PROCÉS Procés d'adquisició i enregistrament de la imatge 1.

Naturalesa de la llum i percepció del color La llum constitueix la matèria primera de la visió i de la imatge de vídeo. Físicament, presenta una naturalesa dual: actua simultàniament com a ona electromagnètica i com a corrent de partícules energètiques anomenades fotons. Quan un feix lumínic arriba a un cos, es divideix en dos fenòmens clau: Llum incident o absorbida: la fracció de flux lluminós que impacta sobre l'objecte i que aquest assimila. Llum reflectida: la part que rebota a la superfície de la matèria. El sistema visual humà i els sensors òptics reben exclusivament aquesta radiació reflectida. L'ull humà només percep una petita franja de radiacions anomenada espectre visible.

Dins d'aquest marge, cada color correspon a una freqüència concreta d'oscil·lació per segon. La llum solar blanca conté la totalitat d'aquestes freqüències sumades. En termes energètics, el violeta posseeix més energia que el vermell. Percepció humana del color segons tres paràmetres visuals bàsics: Tonalitat (o to): defineix la identitat cromàtica concreta (vermell, verd, blau). Depèn directament de la longitud d'ona de la radiació. Brillantor: quantitat de llum que reflecteix un cos i intensitat amb què la retina la percep. Es modifica augmentant la intensitat de la font lumínica que il·lumina l'escena. Saturació: grau de puresa cromàtica.

Representa el nivell de barreja de l'ona: un to saturat és intens i pur, mentre que una saturació baixa genera matisos descolorits i grisencs. Llum reflectida Fotons que reboten dels cossos visibles. 1 Objectiu òptic Enfoca i enquadra segons la distància focal. 2 Diafragma i filtres ND Graduen el flux lluminós d'entrada. 3 Sensor CCD Converteix fotons en senyals elèctrics RGB. 4 Microprocessador Mostreja i digitalitza la informació binària. 5 Suport d'enregistrament Emmagatzema vídeo en targeta, disc o cinta. 6 Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 23 COMPROVA-HO 37 Quina diferència funcional existeix entre la llum incident i la reflectida en la formació de la imatge? 2.

Òptica de la càmera: tipus d'objectius i distància focal L'objectiu canalitza i projecta els rajos de llum exterior cap a la superfície fotosensible interior. La separació física mesurada entre la lent de l'òptica i el sensor s'anomena distància focal i s'expressa en mil·límetres (mm). Aquesta magnitud determina l'angle visual i la mida relativa amb què es capten els elements. Tipus d'objectiu Distància focal (mm) Angle de visió aproximat Efecte visual i espacial Gran angular 8 mm a 35 mm 62° a 90° (fins a 180° en ull de peix) Camp ampli; objectes petits; habitacions més amples; accentua la profunditat.

Estàndard 25 mm a 65 mm (habitual 50 mm) Aproximadament 45° Perspectiva molt similar a la visió natural de l'ull humà. Teleobjectiu 65 mm a més de 300 mm (fins a 1000 mm) 25° a 2°30' Apropa objectes llunyans; camp estret; aplana la perspectiva unint fons i figura; costa estabilitzar a pols. Zoom Variable (de focal mínima a màxima) Variable Permet transicions d'angular a teleobjectiu sense canviar de lent; menor qualitat òptica que una lent fixa. L'acció d'apropar la imatge estrenyent l'angle es coneix com a zoom in (tancar l'òptica), mentre que allunyar el pla eixamplant el camp visual és un zoom out (obrir l'òptica). 3.

Profunditat de camp i mecanismes de control lumínic La profunditat de camp és la zona de l'escena, per davant i per darrere del punt enfocat, que manté una nitidesa visual acceptable. Aquest valor respon a la interacció de tres paràmetres directes: Obertura del diafragma: com més obert està el diafragma, menor és la profunditat de camp obtinguda. 1 Distància focal: lents amb focals llargues (teleobjectius) redueixen la profunditat de camp; focals curtes (grans angulars) l'amplien considerablement. 2 Distància física al subjecte: com més a prop estigui la càmera del motiu enfocat, menor serà la zona nítida; si la càmera se n'allunya, la profunditat de camp augmenta.

3 Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 24 Paràmetre de gravació Profunditat de camp reduïda (fons desenfocat) Profunditat de camp àmplia (tot nítid) Obertura de diafragma Diafragma obert (valors f baixos, com f/1 o f/2) Diafragma tancat (valors f alts, com f/16 o f/22) Distància focal Focal llarga (teleobjectiu, e.g. 200 mm) Focal curta (gran angular, e.g. 18 mm) Distància subjecte- càmera Subjecte molt proper a la lent Subjecte allunyat de la lent Per controlar la llum que impressiona el sensor disposem de diferents eines operatives: Diafragma (iris): conjunt de làmines que gradua el diàmetre de pas de la llum.

Els seus passos numèrics van habitualment de l'1 (màxima entrada de llum) al 22 (obertura mínima molt tancada). Modifica simultàniament la lluminositat i la profunditat de camp. Filtres de densitat neutra (ND): discos òptics de to gris homogeni. Retallen la intensitat lumínica excessiva sense alterar l'equilibri cromàtic original de l'escena. Són essencials a l'exterior assolellat per evitar sobreexposicions sense tancar excessivament el diafragma. Exposició: volum global de llum captat. Una escena amb excés de llum es troba sobreexposada. La il·luminació prové de fonts naturals (radiació solar) o artificials (focus de plató).

COMPROVA-HO 38 Quins tres ajustos combinats permeten aïllar un rostre desenfocant completament el fons? 4. Procediment operatiu del balanç de blancs La llum artificial i la llum solar presenten diferents temperatures cromàtiques. El balanç de blancs calibra el sensor per equiparar els guanys dels canals bàsics de la síntesi additiva: vermell, verd i blau (RGB). El seu objectiu és aconseguir que els elements blancs d'una escena es reprodueixin sense cap dominant estranya sota qualsevol font lumínica. Aquesta operació s'ha de repetir obligatòriament cada vegada que canvia la il·luminació de l'espai de treball.

També és possible realitzar balanços de blancs no neutres de manera expressiva per modificar la tonalitat ambiental. Ajustar la focal: apropar el zoom al màxim sobre la referència blanca i deixar la imatge desenfocada. 1 Presentar el patró: col·locar una superfície blanca homogènia (com un full blanc lleugerament corbat per rebre la llum de l'escena) davant de l'òptica. 2 Executar la calibració: activar el polsador de balanç de blancs des de la mateixa càmera o mitjançant el pupitre de control de realització.

3 Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 25 ERROR FREQÜENT Oblidar reajustar el balanç de blancs en passar d'un interior amb focus a un exterior assolellat provoca que la imatge enregistrada presenti una forta dominant blavosa i colors irreals, fent que les zones blanques es vegin tenyides. 5. Cos de la càmera: sensor CCD i mostreig de píxels El cos de la càmera allotja el transductor òptic-elèctric. En les càmeres digitals, aquest component és el sensor CCD (dispositiu d'acoblament de càrrega). Consisteix en una matriu de silici integrada per milions d'elements microscòpics sensibles a la radiació lluminosa anomenats píxels (de l'anglès picture element).

El funcionament electrònic d'aquest bloc segueix una seqüència precisa: Cada píxel rep fotons de la llum reflectida i els converteix en un corrent elèctric proporcional. Aquest corrent elèctric és processat per un microprocessador intern, que el tradueix a dades numèriques binaries mitjançant mostreig. A cada píxel s'enregistren tres valors primaris de color: vermell, verd i blau (RGB). La seva combinació per síntesi additiva reconstrueix la gamma cromàtica de l'espectre visible. El nombre total de píxels que componen la imatge fixa la seva resolució, mentre que la concentració espacial es mesura en píxels per polzada (PPI).

El sistema d'enregistrament emmagatzema aquest senyal elèctric digitalitzat en diversos suports físics: cintes (com el format miniDV), discs durs interns o targetes de memòria flash, adjuntant-hi metadades com la data, l'hora de filmació o coordenades geogràfiques. COMPROVA-HO 39 Quin paper realitza la matriu de píxels del sensor CCD davant la llum que arriba de l'objectiu? 6.

Tipologies de càmeres en la producció audiovisual Segons la finalitat operativa, el grau de mobilitat i la complexitat del rodatge, s'utilitzen diverses configuracions de càmera: Càmera d'estudi: equips pesants i de gran envergadura destinats a platós de televisió i retransmissions de grans esdeveniments (com estadis esportius). Es munten sobre pedestals, trípodes robustos o grues. Incorporen òptiques zoom d'alt rendiment i estan dissenyades per interconnectar-se directament a la xarxa de control de realització central. Càmera EFP (Electronic Field Production): dissenyada per a produccions en exteriors o esdeveniments fora de plató amb infraestructura tècnica acotada.

Són més simples que les d'estudi però mantenen una connexió coordinada amb unitats mòbils de realització. Càmera ENG (Electronic News Gathering): equip autònom, compacte i lleuger dissenyat per a la cobertura informativa de carrer. Permet que un sol operador transporti el dispositiu i assumeixi de manera autosuficient la totalitat de tasques d'enregistrament sense desplegament auxiliar. Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 26 Càmeres de dispositius mòbils: sistemes compactes integrats en terminals telefònics personals, utilitzats per a captacions espontànies i immediates.

Càmeres d'acció: dispositius ultracompactes preparats per suportar condicions extremes de moviment i esport. IDEES CLAU La llum té naturalesa dual d'ona i partícula (fotó); els sensors de càmera i l'ull humà només capten la llum reflectida pels cossos dins de l'espectre visible. La distància focal, expressada en mil·límetres, determina l'angle visual de l'objectiu: des de grans angulars amples fins a teleobjectius amb perspectives comprimides. La profunditat de camp disminueix en obrir el diafragma, en augmentar la distància focal o en apropar físicament la càmera al motiu enfocat.

Els filtres de densitat neutra (ND) redueixen la intensitat lumínica sense desviar l'equilibri cromàtic de l'escena. El balanç de blancs equilibra els components RGB per reproduir blancs neutres segons la temperatura de color de la font lumínica. El sensor CCD compta amb milions de píxels de silici que transformen els fotons en corrents elèctrics codificats digitalment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Què succeeix amb la profunditat de camp si es canvia un objectiu de 28 mm per un de 200 mm mantenint la mateixa obertura i posició? 41. Quin avantatge operatiu aporta un filtre de densitat neutra (ND) en un exterior amb sol intens? 42.

Per quina raó les unitats ENG estan dissenyades com a sistemes lleugers i compactes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43. Quin tipus de radiació lumínica capten la retina humana i els sensors de vídeo? 44. Quina distància focal s'associa habitualment a l'objectiu estàndard de referència humana? Flux lumínic absorbit a) Exclusivament llum reflectida pels objectes b) Únicament rajos ultraviolats c) Radiació de llum incident d) 12 mm a) 8 mm b) 200 mm c) 50 mm d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 27 45. Com influeix una obertura de diafragma molt oberta sobre la profunditat de camp? 46.

Quin resultat visual no desitjat sorgeix si no s'ajusta el balanç de blancs? 5 Llenguatge visual, composició i formats de vídeo digital EN ACABAR SABRÀS Distingir l'exploració entrellaçada de la progressiva i el seu impacte visual. Aplicar la regla dels terços i els tipus de pla a la composició de la imatge. Diferenciar els moviments de càmera òptics dels mecànics (panoràmica i travelling). Discriminar entre format contenidor, còdec de vídeo i els estàndards MPEG-2 i MPEG-4. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Per què un ordinador pot fallar en reproduir un vídeo amb extensió coneguda com .avi o .mov malgrat tenir el fitxer complet?

Captació del fotograma: escombrat entrellaçat i progressiu El vídeo digital reconstrueix la sensació de moviment mostrant una successió ràpida de fotogrames. La manera com el sensor llegeix aquestes imatges i com es dibuixen a la pantalla defineix el sistema d'escombrat o d'exploració. Històricament, la televisió analògica presentava limitacions d'ample de banda i de tecnologia en els tubs de raigs catòdics. Per evitar el parpelleig visible sense haver de duplicar les dades emeses, es va idear l'exploració entrellaçada (coneguda amb el sufix i, d'interlaced).

Aquest sistema fragmenta cada fotograma complet en dos camps independents: Camp imparell: captura i reprodueix exclusivament les línies d'escombrat imparells de la imatge. Camp parell: captura i reprodueix les línies d'escombrat parells en el pas següent. En canvi, els sistemes moderns i les pantalles digitals utilitzen majoritàriament l'exploració progressiva (indicada amb el sufix p). En aquest mètode, el sensor captura totes les línies de la imatge de dalt a baix de manera successiva i contínua, mostrant cada fotograma a resolució completa en una única passada.

No té cap efecte òptic a) Fa augmentar la zona nítida b) Redueix la profunditat de camp c) Inhabilita l'enfocament de l'objectiu d) L'òptica perd completament l'enfocament a) El fitxer no s'enregistra b) La imatge adquireix dominants blavoses c) El diafragma es bloqueja d) Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 28 COMPROVA-HO 48 Quina funció històrica complia la divisió en camps parells i imparells de l'escombrat entrellaçat? Enquadrament i composició visual La composició audiovisual és l'organització deliberada de tots els elements dins de l'enquadrament per guiar la mirada de l'espectador cap al centre d'atenció principal.

La mida i la distància aparent respecte a la realitat filmada determinen la intenció comunicativa del pla. Tipologia de pla Descripció visual Funció narrativa principal Plans generals (o llargs) Mostren l'escenari ampli amb una visió allunyada de l'acció. No aïllen els subjectes. Estableixen l'ambient, situen el context i transmeten obertura a l'espectador. Plans curts (o tancats) Enquadren detalls concrets, rostres o porcions reduïdes d'objectes. Aporten intensitat dramàtica i focalitzen l'atenció de manera estricta. Pla escorç Mostra la part posterior de l'espatlla d'un personatge mentre enfoca l'interlocutor.

Estableix relació i diàleg, redueix l'aire buit entre interlocutors i ofereix un punt de vista subjectiu. Per aconseguir una imatge visualment harmònica i eficaç, s'apliquen tres criteris compositius clau: 1. Horitzontalitat: la percepció visual humana entén l'entorn de forma horitzontal. Per evitar sensacions de desequilibri no desitjades, la línia de l'horitzó ha d'estar anivellada i recta, evitant inclinacions diagonals accidentals. 2. Regla dels terços: concepte compositiu utilitzat des de l'antiga Grècia. Divideix el quadre en 9 parts iguals mitjançant dues línies verticals i dues d'horitzontals. Els punts on s'encreuen aquestes línies generen quatre centres d'interès.

Col·locar el motiu principal al centre exacte del quadre resta dinamisme; situar els elements rellevants en aquestes interseccions aporta direccionalitat i incita a recórrer visualment la imatge, criteri especialment habitual en informatius. 3. Aire (o marge espacial): és l'espai lliure que es deixa al voltant del personatge o presentador respecte als marges de l'enquadrament per equilibrar la composició. COMPROVA-HO 49 Quants punts d'interès genera la regla dels terços i com s'obtenen dins l'enquadrament?

Moviments de càmera bàsics La càmera pot modificar la perspectiva durant la gravació mitjançant accions òptiques o mecàniques: Zoom: desplaçament òptic de les lents de l'objectiu que apropa o allunya el motiu sense moure la càmera del seu lloc físic (per aprofundir en el concepte de distància focal, vegeu «La llum, la càmera de vídeo i el procés d'enregistrament»). Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 29 Panoràmica (o paneo): rotació de la càmera sobre el seu propi eix, ja sigui en sentit horitzontal o vertical, mantenint el suport fix. Travelling: desplaçament físic de la càmera en l'espai durant la presa, sense canvis de tall.

Es pot executar sostenint la càmera a mà o mitjançant guies instal·lades a terra. ESQUEMA Moviments de càmera en l'audiovisual COMPROVA-HO 50 En què es diferencien una panoràmica i un travelling pel que fa a la posició física del dispositiu? Estructura del vídeo digital: contenidors i còdecs Quan es gestiona un arxiu audiovisual digital, intervenen dos nivells diferents: el recipient que agrupa les dades i l'algorisme que les processa. El format contenidor funciona com una capsa o calaix d'emmagatzematge. El seu paper és sincronitzar i encapsular en un únic fitxer diversos elements independents: el flux de vídeo, les pistes d'àudio (sovint en diferents idiomes) i els subtítols associats.

D'altra banda, els còdecs de compressió són mecanismes algorítmics que comprimeixen el volum de dades durant la gravació i el descomprimeixen en la reproducció. Comprimir redueix el pes de l'arxiu, tot i que comporta una alteració o pèrdua de la qualitat respecte a la imatge original no processada. Element Funció principal Exemples habituals Format contenidor Agrupa i sincronitza pistes de vídeo, àudios i subtítols en un únic arxiu informàtic. .avi (ús ampli, compressió pesant), .wmv (Windows Media Video), .mov (QuickTime d'Apple) Còdec de vídeo Algorisme de compressió/descompressió de fluxos per optimitzar espai o transmissió.

Família MPEG, sistemes de codificació interna DV Moviment òptic Modificació de distància focal sense moure el suport Zoom Aproximació o allunyament intern de lents Moviments físics Acció mecànica del cos de la càmera Panoràmica (paneo) Rotació sobre el propi eix horitzontal o vertical Travelling Desplaçament físic de la càmera a mà o guies Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 30 ERROR FREQÜENT Un error greu és confondre l'extensió de l'arxiu (.avi, .mov, .wmv) amb el còdec utilitzat. L'extensió únicament identifica el format contenidor.

Dos vídeos amb la mateixa extensió .avi o .mov poden estar codificats internament amb còdecs completament diferents, motiu pel qual un reproductor pot obrir el fitxer però ser incapaç de reproduir la imatge si no disposa del còdec precís. Estàndards de transmissió i compressió digital Segons el mitjà de distribució i l'equipament d'enregistrament utilitzat en l'àmbit professional, s'apliquen diferents estàndards tècnics: DV (Digital Video) / mini-DV: estàndard d'enregistrament digital que emmagatzema la informació en cinta magnètica d'un quart de polzada ( de polzada). MPEG-2: estàndard establert per a la transmissió de Televisió Digital Terrestre (TDT) i la distribució en discs DVD.

MPEG-4: estàndard d'alta compressió dissenyat específicament per a la transmissió de vídeo en streaming a través d'Internet. ESQUEMA Estàndards de vídeo i aplicació 1/4 DV / mini-DV Gravació digital en cinta magnètica de quart de polzada MPEG-2 Estàndard de transmissió per a TDT i format DVD MPEG-4 Estàndard òptim per a distribució en streaming a la xarxa Fonaments Tecnològics de la Comunicació: Apunts i Resum 31 IDEES CLAU L'exploració entrellaçada divideix el quadre en dos camps alternatius (línies parells i imparells), mentre que la progressiva captura totes les línies de forma successiva.

Els plans generals contextualitzen l'acció, els plans curts aporten intensitat dramàtica i el pla escorç estableix una relació dialogada propera i subjectiva. La regla dels terços segmenta la imatge en 9 blocs iguals generant 4 punts d'interès a les interseccions de les seves línies. La panoràmica gira la càmera sobre el seu propi eix, el travelling la desplaça físicament i el zoom realitza un canvi d'enquadrament purament òptic. Un contenidor (.avi, .wmv, .mov) empaqueta el vídeo, l'àudio i els subtítols, mentre que el còdec comprimeix i descomprimeix el flux intern de dades.

L'estàndard MPEG-2 és la base de la TDT i els DVD, mentre que MPEG-4 s'utilitza majoritàriament per a la distribució per streaming a Internet. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 51. En què es diferencia bàsicament un format contenidor d'un còdec de compressió? 52. Per quina raó compositiva no es recomana situar l'element protagonista al centre geomètric de l'enquadrament? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 53. Quina característica defineix l'exploració entrellaçada en un sistema de vídeo? 54. Quin moviment de càmera implica necessàriament el desplaçament físic de l'aparell per l'espai? 55. Quin…