Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació | UAB

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS TECNOLÒGICS DE LA COMUNICACIÓ Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Fonaments Tecnològics de la Comunicació (Periodisme UAB): plató, estudi de ràdio, càmeres ENG, DaVinci Resolve, digitalització i micròfons.

APREN.AI Índex 1 Plató de televisió i control de realització Arquitectura i equipament tècnic del plató Rols operatius a plató Estructura i equipament del control de realització Control tècnic de càmeres: CCU i monitoratge de senyal Operativa de realització: Program, Preset i DSK Protocol d'emissió des de negre i gestió de continguts 2 Estudis de ràdio i continuïtat Organització espacial i dinàmica de treball a l'estudi La consola de mescles i el rack d'equips Sistemes de comunicació interna: ordres i talkback Operativa al locutori i gestió del silenci Estudi de continuïtat i connexió de línies mòbils 3 Producció i automatització sonora — Audacity, ZaraStudio i Tascam Captació autònoma en camp amb gravadores Tascam Edició i muntatge digital amb Audacity El nivell digital de referència i l'escala dBFS Exportació i gestió de fitxers al servidor Ganesha Automatització de la continuïtat amb ZaraStudio i ZaraRadio 4 Camascopis d'ENG i periodisme mòbil (MOJO) Tipologia de camascopis ENG i verificació de l'equip Configuració de format i gestió de memòries SD Control manual d'enfocament, iris i balanç de blancs Connexió d'àudio professional i configuració de canals Hàbits de gravació i periodisme mòbil (MOJO) 5 Postproducció a Sales SIVA i flux DaVinci Resolve Infraestructura de les sales SIVA i gestió d'emmagatzematge Entorn de treball a DaVinci Resolve Studio Enregistrament de locució i prevenció del feedback Ajustos d'exportació i transcodificació de mitjans 6 Transmissió i distribució audiovisual — Ones, cables i plataformes Fonaments físics de l'espectre electromagnètic i radioelèctric Xarxes cel·lulars i evolució de la telefonia mòbil Sistemes de radiodifusió digital hertziana Xarxes físiques: cables submarins i telecomunicacions Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 1 Plataformes de distribució per xarxa IP, OTT i podcàsting Comparativa de sistemes de transmissió audiovisual 7 Òptica, sensors i formació de la imatge a la càmera L'objectiu: geometria òptica i distància focal Tipus d'objectius i angle de visió Profunditat de camp i els seus factors determinants Control de l'exposició: obturació i filtres ND Sensors d'imatge, factor de retallada i guany 8 Fonaments de la digitalització audiovisual Beneficis del processament en l'entorn digital Mesura de la informació i escala de prefixos Les etapes de la conversió analògica a digital (A/D) El mostratge temporal i el criteri de fidelitat Quantificació, resolució i profunditat de bits Règim binari (Bitrate) i amplada de banda requerida Mecanismes de detecció i correcció d'errors 9 Paràmetres digitals d'àudio i vídeo Paràmetres de l'àudio digital: mostratge, quantificació i flux binari Descomposició del senyal de vídeo: luminància i crominància Fisiologia ocular: la justificació del submostratge de croma Esquemes de submostratge de color i aplicacions professionals Profunditat de color i quantificació del píxel 10 Compressió audiovisual, contenidors i formats de fitxer Principis de la compressió digital i gestió de dades Mecanismes de redundància: espacial, temporal i estadística Còdecs d'àudio i vídeo estàndards Còdec versus contenidor i tècnica de multiplexió 11 Exploració de la imatge, resolució i connectors de vídeo Exploració del quadre: progressiu davant entrellaçat Percepció visual, cadència i taxa de refresc Resolució espacial: de la densitat de píxels a la definició 8K Format del senyal: vídeo compost, separat i components Connexions físiques i interfícies digitals de vídeo 12 Tecnologia de micròfons — Càpsules i funcionament Principi de transducció i micròfons electrodinàmics de bobina mòbil Micròfons electrostàtics de condensador i alimentació Phantom Variants electrostàtiques: electret, vàlvules i zona de pressió (PZM) Sistemes de micròfons digitals Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 2 13 Patrons polars, paràmetres tècnics i micròfons especialitzats Directivitat i patrons polars Micròfons ultradireccionals de canó i reflectors parabòlics Tècniques estereofòniques i captació de so envoltant Paràmetres electroacústics: sensibilitat, resposta i impedància Sistemes sense fil i recepció Diversity 14 Resum per repassar Plató de televisió i estudi de ràdio Càmeres, òptica i captació sobre el terreny Digitalització, vídeo i compressió Microfonia i transmissió sense fil Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 3 1 Plató de televisió i control de realització EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de cada membre de l'equip tècnic tant a plató com a la sala de control. Diferenciar operativament el bus de Program, el bus de Preset i el mòdul DSK a la taula de mescla. Explicar el procés d'ajust electrònic de càmeres mitjançant la unitat CCU i el balanç de blancs. Descriure el protocol de sortida des de negre i la integració de servidors de vídeo i grafisme.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els operadors de càmera d'un plató de televisió no ajusten mai l'exposició ni el color de les seves pròpies càmeres? La producció televisiva en directe requereix una sincronització perfecta entre dos espais connectats tècnicament: el plató i la sala de control de realització o «regie». Mentre que al plató té lloc la captació de la imatge i el so, al control es prenen les decisions visuals i s'integren totes les fonts sonores i gràfiques en una única emissió coherent.

ESQUEMA Estructura de la producció televisiva en directe Plató Captació de la imatge i el so Càmeres sobre dolly Enquadrament i focus per operadors Regidoria i presentadors Coordinació física i conducció en plató Il·luminació i so Lluminàries LED/incandescents i micròfons Control de realització Selecció, mescla i distribució tècnica Direcció i mescla Realitzador i mixer (Program/Preset/DSK) Control tècnic (CCU) Ajust d'iris, guany i balanç de blancs So i servidors Mescla d'àudio, ordinador de grafismes i Siva Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 4 Arquitectura i equipament tècnic del plató L'espai d'enregistrament consta d'una infraestructura física dissenyada per aïllar el soroll extern i controlar la llum de forma absoluta.

Les càmeres d'estudi se sostenen sobre pedestals hidràulics amb rodes anomenats dolly, que permeten moviments suaus de desplaçament o travellings. Si la càmera no s'ha de moure de lloc durant una seqüència, cal blocar les rodes mitjançant el mecanisme de trincatge per treballar amb estabilitat. La disposició clàssica utilitza tres càmeres: la càmera central cobreix el pla general, mentre que les dues dels extrems s'encreuen per cobrir els plans curts dels personatges oposats.

Per exemple, al Plató 3 s'utilitzen equips Blackmagic Studio en format panoràmic 16:9 amb resolució Full HD, mentre que altres instal·lacions disposen de càmeres Sony convencionals enllaçades per mànegues de connexió multiconductor cap al control. Pel que fa a la il·luminació, els estudis poden utilitzar sistemes de llum freda de tecnologia LED (com al Plató 1) o bateries de focus incandescents de tungstè (presents als Platós 2 i 3). El control de la intensitat lumínica es gestiona exclusivament des d'una consola específica prèvia a l'enregistrament. Fotografia de la taula de control d'il·luminació d'estudi.

La comunicació acústica i visual al plató està subjecta a limitacions estrictes: els altaveus interiors romanen apagats durant l'emissió per evitar que el so retorni als micròfons. Les persones presentadores disposen d'un monitor de plató per seguir el senyal de vídeo final, però aquest monitor funciona sense àudio. Els micròfons (fins a quatre canals per caixetí d'estudi més les unitats sense fils) capten les intervencions orals que s'enviaran a la taula d'àudio. COMPROVA-HO 2 Per quina raó el monitor de retorn que miren els presentadors a plató no reprodueix el so del programa?

Rols operatius a plató Dins del plató intervenen perfils tècnics i artístics clarament diferenciats que han de conèixer la seva tasca prèviament: Operadors de càmera: s'encarreguen de compondre els enquadraments, fer el seguiment dels moviments i ajustar la nitidesa mitjançant el comandament d'enfocament (a l'esquerra del manillar o «moto») i la palanca del zoom (a la dreta). Disposen d'un visor amb pilot lluminós o tally, el qual s'il·lumina en vermell quan la seva càmera entra en emissió directa.

També alliberen o bloquegen les palanques de fricció per moure el capçal en sentit horitzontal o vertical; abans de deixar anar el manillar, cal fixar la fricció vertical per evitar que la càmera caigui pel seu propi pes cap endavant o cap enrere. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 5 Regidoria: màxima autoritat operativa a plató, encarregada d'ordenar les rutines de treball, marcar l'ordre i transmetre les instruccions del realitzador. La persona que porta la regidoria rep les ordres per auriculars i les trasllada físicament als presentadors mitjançant senyals manuals, incloent-hi el compte enrere visual de cinc segons amb els dits abans d'entrar en directe.

Quan acaba l'emissió, tothom ha de romandre en silenci absolut fins que regidoria confirmi verbalment el final. Presentadors o participants: condueixen l'espai davant dels objectius, seguint el text del guió directament a la pantalla del teleprompter (autocue), el qual avança mitjançant un pedal operat pel mateix presentador. DEFINICIÓ El tally és un indicador lluminós situat al cos de la càmera i a l'interior del visor de l'operador que s'encén de color vermell quan el seu senyal està punxat a la sortida activa de programa, alertant tant a l'operador com al presentador que aquest pla s'està emetent.

Estructura i equipament del control de realització El control de realització («regie») és la sala tècnica aïllada acústicament des d'on es dirigeix la producció. Els llocs de treball estan distribuïts de manera lineal davant del monitoratge múltiple de paret. Fotografia de la disposició dels llocs de treball al control de realització. A la pantalla múltiple frontal, l'equip visualitza constantment la imatge emesa (Program), la imatge preparada per a la següent transició (Preset o Previ), i els quadrants individuals de totes les fonts connectades: les tres càmeres d'estudi, els servidors de reproducció de vídeo, l'estació de grafisme i les possibles entrades auxiliars.

Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 6 Lloc de treball Equipament principal Funcions bàsiques Realització Intercom i monitoratge general Dirigeix l'equip tècnic, decideix els plans i marca els canvis seguint l'escaleta. És l'única persona autoritzada a donar instruccions. Mesclador (Mixer) Taula de mescla de vídeo Commuta físicament les fonts d'imatge a la botonera, opera les transicions i llança els rètols sobreimpressos. Control tècnic (CCU) Unitats CCU i vectorscopi / forma d'ona Ajusta a distància l'iris, el guany i el balanç de blancs de cada càmera per igualar-ne la colorimetria i l'exposició.

So Taula de so analògica i amplificadors Modula els nivells dels micròfons de cable i sense fils, llança els àudios d'ordinador i alimenta els altaveus del control. Grafisme («Chyron») Ordinador de rètols Prepara i envia els títols, faldons i elements gràfics cap a la taula de mescla. VTR / Servidors Estacions Siva 1 i Siva 2 (OBS Studio) Dispara vídeos preenregistrats, falques i peces d'edició; gestiona el gravador màster del programa. COMPROVA-HO 3 Quina és la responsabilitat exclusiva de la persona que realitza respecte a les ordres de l'equip?

Control tècnic de càmeres: CCU i monitoratge de senyal La coherència visual d'un programa en directe exigeix que totes les càmeres mostrin colors i lluminositats idèntics quan enfoquen el mateix escenari. Per aquest motiu, els operadors de plató només controlen l'enquadrament, el zoom i el focus. La resta de paràmetres electrònics es comanden a distància des del control mitjançant la CCU (Camera Control Unit). A través de la CCU, el personal tècnic manipula l'obertura de l'iris o diafragma, el guany electrònic (gain) i el balanç de blancs. El procediment de balanç requereix situar una carta blanca al lloc exacte del plató on actuarà el presentador, sota la il·luminació definitiva del decorat.

La càmera enquadra aquest blanc i el tècnic prem el calibratge a la CCU per assegurar que el blanc es reconegui correctament i evitar dominants de color. El senyal es monitora mitjançant el vectorscopi i el monitor de forma d'ona, instruments de mesura electrònica que permeten comprovar la saturació, el to cromàtic i el nivell de lluminància del vídeo abans de permetre'n l'emissió. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 7 ERROR FREQÜENT Un error clàssic que fa perdre punts a l'examen és afirmar que l'operador de càmera ajusta el diafragma i el balanç de blancs des del propi cos de càmera al plató.

En una realització multicàmera d'estudi, el balanç de blancs, l'iris i el guany es controlen exclusivament des de les unitats CCU del control tècnic; el camàlic només s'encarrega del focus, l'enquadrament i el zoom. Operativa de realització: Program, Preset i DSK El cor del control de vídeo és la taula de mescla (mesclador d'imatge), gestionada per l'operador anomenat mixer seguint les ordres directes de realització. La taula disposa de diverses files de botons: Bus de PROGRAM (PGM): conté la font de vídeo activa que està sortint a l'aire i enregistrant-se al màster. Qualsevol font punxada en aquesta fila és visible per l'espectador.

Bus de PRESET o PREVI (PST): selecciona la font d'imatge que s'està preparant per entrar a continuació. Només es visualitza a la pantalla de previ del control tècnic i l'audiència no la pot veure. Per passar una imatge del bus de Preset al bus de Program s'utilitzen mecanismes de transició: Quan s'ha d'inserir text o elements gràfics (com el nom d'un convidat) sobre la imatge del programa, s'utilitza el mòdul Downstream Keyer (DSK). Els botons específics «DSK CUT» i «DSK MIX» permeten sobreimprimir o retirar els rètols (chyrons) per tall directe o per dissolució sense alterar les seleccions principals de càmera que hi ha als busos de Program i Preset.

COMPROVA-HO 4 Què passa si una càmera està seleccionada al bus de PRESET i el mixer prem el botó DSK CUT? Protocol d'emissió des de negre i gestió de continguts L'inici de qualsevol programa segueix un protocol tècnic estricte: sempre se surt des de negre. El senyal de negre el genera la mateixa taula de mescla mitjançant el botó dedicat (BLACK). Mai no s'inicia l'emissió punxant una càmera en sec des d'un estat indefinit. L'enregistrament del programa màster es realitza en suport digital de targeta SD (classe 10) mitjançant equips autònoms com l'enregistrador HyperDeck de Blackmagic Design.

Com a referència estàndard de la indústria per assegurar marge dinàmic contra distorsions, el nivell de referència d'enregistrament digital és de -12 dBFS (vegeu «Producció i automatització sonora — Audacity, ZaraStudio i Tascam»). Transició per tall (CUT): canvi instantani d'un senyal a un altre prement el polsador corresponent. 1 Transició per encadenat (MIX): dissolució gradual entre dues fonts d'imatge moguda suaument mitjançant la palanca manual (fader bar) o activada per botó de temps programat. També permet crear cortinetes de pas.

2 Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 8 PER RECORDAR-HO L'ordre protocol·lària abans de començar un directe és: escaleta preparada, negre activat a taula (BLACK), compte enrere visual de 5 segons per part de regidoria, obertura de fader d'àudio i transició de negre cap a la càmera de programa. Per a la reproducció de vídeos pregravats, el control compta amb dos servidors informàtics connectats en xarxa: Siva 1 i Siva 2. El programari gratuït i lliure OBS Studio s'utilitza en aquests equips per ordenar les llistes de reproducció de vídeo, de manera equivalent a com ZaraStudio s'utilitza a la ràdio per a les peces sonores.

Els fitxers s'allotgen a la carpeta de grup del servidor Ganesha (unitat R) abans d'anar a plató. El format d'exportació de vídeo recomanat per als servidors de plató és H.264, resolució 1920x1080 (HD), a 25 fotogrames per segon i escaneig progressiu (vegeu «Compressió audiovisual, contenidors i formats de fitxer»). Pel que fa als rètols i grafismes («chyrons»), han d'estar prèviament desats en format JPG o TIFF a la xarxa o introduïts mitjançant una memòria USB a l'ordinador de títols. Aquests fitxers han de guardar una relació d'aspecte panoràmica de 16:9 amb resolució HD o PAL per evitar píxels deformats, i no s'han de crear mai en la proporció antiga de 4:3.

A la taula de so analògica, amb vuit entrades (quatre de cable i quatre per a receptors de micròfon sense fil), cal situar el fader a l'alçada de treball, activar el botó «on» i ajustar el guany superior per compensar diferències de volum abans d'iniciar el rodatge. IDEES CLAU Al plató, els operadors de càmera només controlen l'enquadrament, el zoom i el focus; els paràmetres de colorimetria, iris i guany es regulen exclusivament des de la CCU. El bus de PROGRAM emet la imatge activa que veu l'espectador i s'enregistra, mentre que el bus de PRESET serveix per previsualitzar la font següent als monitors interns.

El mòdul Downstream Keyer (DSK) permet sobreimprimir títols i elements de grafisme (chyrons) mitjançant transicions per tall o encadenat sense alterar els busos principals de vídeo. Tota emissió s'inicia obligatòriament des del senyal de negre (botó BLACK de la taula) acompanyat d'un compte enrere de cinc segons gestionat per regidoria a plató. El format estàndard per als clips de vídeo als servidors Siva és H.264 a 1080p i 25 fps, i els rètols s'importen en JPG o TIFF en format 16:9. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina és la diferència funcional entre el bus de Program i el bus de Preset a la taula de mescla de vídeo? 6.

Com es realitza el procediment del balanç de blancs d'un plató multicàmera des del control de realització? 7. Quin paper desenvolupa la persona encarregada de la regidoria en els segons previs a l'emissió? Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quins controls gestiona l'operador de càmera directament des del plató? 9. Què indica el llum vermell (tally) encès al visor d'una càmera? 10. Com s'insereixen els rètols (chyrons) sobre la imatge a la taula de mescla? 11. Com s'ha d'iniciar tècnicament qualsevol realització a la taula de mescla?

2 Estudis de ràdio i continuïtat EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions i equipament del control de so, el locutori i l'estudi de continuïtat. Operar els controls bàsics d'una taula de ràdio: fader, botó On, assignació Program i CUE. Diferenciar les vies de comunicació interna de talkback (TB Con i TB Loc) i la gestualitat d'estudi. Aplicar les normes d'ús dels micròfons i de gestió del silenci davant l'avís de llum vermella. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què els professionals de la ràdio llegeixen els guions en fulls solts sense grapar en lloc de portar-los en un dossier?

La transició MIX i el tally a) El zoom i l'enfocament de nitidesa b) L'iris, el guany i el balanç c) El DSK i la il·luminació d) Que la càmera s'està quedant sense bateria a) Que la càmera està seleccionada a Preset b) Que el senyal de la càmera està a Program c) Que el balanç de blancs s'ha descalibrat d) Mitjançant els polsadors del Downstream Keyer (DSK) a) Accionant la palanca de fricció vertical b) Punxant el rètol al bus de Preset sol c) Directament des del fader manual principal d) Sempre sortint des de negre (botó BLACK) a) Amb un pla de grafisme a pantalla completa b) Connectant les barres de color a programa c) Amb la càmera 1 punxada directament d) Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 10 La producció radiofònica professional requereix una infraestructura dissenyada per aïllar el so acústicament i coordinar en temps real la part artística i la tècnica.

ESQUEMA Estructura de l'estudi de ràdio i continuïtat Organització espacial i dinàmica de treball a l'estudi L'espai d'un estudi de ràdio es divideix fonamentalment en dues sales separades i acústicament aïllades: el locutori i el control de so. Al locutori se situen els conductors, locutors i persones convidades. Al control de so s'ubica l'equip tècnic, la realització i la producció. El personal tècnic s'encarrega d'assegurar la qualitat sonora, equilibrar els nivells i llançar les músiques i efectes sonors segons l'escaleta o guió tècnic.

La persona que realitza coordina l'emissió amb antelació: avisa quan cal obrir micròfons, quina font entrarà tot seguit i controla la durada per complir els temps marcats. Per la seva banda, l'equip de producció prepara els contactes d'invitats, selecciona els llistats musicals i, sovint, gestiona les xarxes socials. PER RECORDAR-HO Els guions radiofònics s'imprimeixen sempre a una sola cara, amb cos de lletra gran, fulls numerats i sense grapar. Això evita sorolls paràsits de manipulació davant els micròfons en passar de pàgina. Abans de començar cal comprovar que tothom tingui la seva còpia, inclosa la part tècnica.

COMPROVA-HO 13 Per què és fonamental no grapar mai els fulls del guió radiofònic que s'utilitzen al locutori?

Espai físic Divisió en sales acústiques Control de so Gestió tècnica i realització Locutori Captació de veus i presentació Estudi de continuïtat Gravació auxiliar i edició Cadena de senyal Ruta de l'àudio cap a emissió Entrades i faders Canals de micro i línies Monitoratge CUE Preescolta privada prèvia Sortida Program Màster a gravador i antena Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 11 La consola de mescles i el rack d'equips El control de so compta amb una taula digital de mescla, un ordinador amb el programari reproductor (com ZaraStudio) connectat al servidor central de xarxa, una estació d'enregistrament i edició (com Audacity), línia telefònica, un rellotge de precisió i un rack d'equips de suport.

Fotografia del rack d'equips del control de ràdio. El rack integra diversos dispositius complementaris essencials per al funcionament de l'estudi: Patch panel analògic: permet commutar, punxar o derivar manualment senyals d'entrada i sortida. Unitat de multiefectes: processador extern per afegir reverberació, modulació o distorsió al so. Receptor de FM (sintonitzador/tuner): monitoritza el senyal emès en antena directe. Enregistrador extern: unitat de disc dur per fer còpies de seguretat redundants del màster. Control de llums vermells: sistema elèctric de senyalització automàtica d'avís de directe.

Amplificadors de so i distribuïdors: envien l'àudio als altaveus de monitoratge i als auriculars del locutori. A la taula de mescles, cada canal d'entrada disposa d'un atenuador lliscant o fader per establir el nivell dins la mescla, a més d'una secció de tecles programables per ajustar el guany, la dinàmica i l'equalització. Perquè el senyal d'un canal surti pel màster principal i s'enregistri, cal prémer el commutador Program (Master), activar el polsador d'engegada (On) i apujar el fader corresponent fins a la posició adequada.

DEFINICIÓ La preescolta (CUE) és la funció de la taula de so que permet monitoritzar un canal per auriculars o altaveus de control abans d'incorporar-lo a la mescla general de sortida. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 12 COMPROVA-HO 14 Quins tres passos són necessaris a la taula de mescles per enviar el so d'un micròfon cap al programa general? Sistemes de comunicació interna: ordres i talkback La coordinació tècnica requereix una comunicació àgil i privada entre control i locutori sense interrompre l'emissió del programa.

Això es resol mitjançant el circuit de talkback (línia d'ordres): Circuit de Talkback Destinació del senyal Funció principal TB Con Únicament els auriculars de qui condueix el programa Indicacions discretes sobre temps, canvis de guió o coordinació TB Loc Tots els auriculars presents a la taula del locutori Indicacions generals de realització per a tot l'equip en pausa A més d'aquestes línies de comunicació acústica per auriculars, durant l'emissió en directe amb micròfons oberts s'utilitza habitualment el llenguatge de signes radiofònic a través del vidre de separació per evitar col·locar cap so sobrer a l'antena. Esquema dels senyals manuals de comunicació gestual a ràdio.

Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 13 Operativa al locutori i gestió del silenci La taula del locutori disposa d'auriculars i micròfons direccionals muntats sobre peus articulats (vegeu «Patrons polars, paràmetres tècnics i micròfons especialitzats»). Cada posició d'escolta compta amb el seu propi potenciòmetre individual per ajustar el volum. ERROR FREQÜENT Ignorar el pilot vermell d'avís. Quan un micròfon s'obre a la taula de control, s'encenen automàticament els indicadors lluminosos de la porta d'accés, del control i de la taula del locutori. Amb la llum vermella encesa està totalment prohibit obrir la porta, accedir a la sala o parlar fora de torn.

COMPROVA-HO 15 Quin és el motiu de col·locar el micròfon en diagonal respecte a la boca en lloc de posar-lo completament frontal? Estudi de continuïtat i connexió de línies mòbils L'estudi de continuïtat és una estació auxiliar dotada d'una taula de mescles més petita (com ara de 5 canals), un micròfon propi, un rack d'equips i accés a les plataformes informàtiques de producció sonora (vegeu «Producció i automatització sonora — Audacity, ZaraStudio i Tascam»). Aquests espais estan destinats a tasques que no poden ocupar l'estudi principal: Importació i ordenació prèvia de peces de so cap al servidor de xarxa. Locució i enregistrament de peces curtes fora d'antena.

Gravació i atenció de trucades exteriors realitzades mitjançant telèfons mòbils. Per enregistrar trucades telefòniques mitjançant telèfons mòbils en estudis de continuïtat equipats, cal connectar la sortida del dispositiu mòbil a la línia corresponent del patch panel mitjançant un cable d'àudio minijack/jack, monitoritzar el so a través d'auriculars per evitar acoblaments acústics, i apujar a la consola els faders del canal del micròfon propi i del canal de línia telefònica mentre s'activa l'enregistrament multipista. Ajust físic: cal afluixar les femelles de subjecció abans de moure el suport i tornar-les a fixar un cop orientat, sense forçar mai l'estructura mecànica.

1 Posició de parla: cal situar-se assegut dret, sense encongir el cos, aproximadament a un pam de distància del diafragma de captació. 2 Orientació en diagonal: col·locar la càpsula lleugerament obliqua respecte a la boca redueix els cops d'aire (espetecs) sobre la membrana. 3 Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 14 IDEES CLAU L'estudi de ràdio s'estructura en dos espais aïllats: el locutori per a les veus i el control per a l'operació tècnica i realització. Els guions radiofònics es presenten a una sola cara, numerats, amb lletra gran i mai grapats per suprimir el soroll mecànic en passar full.

Per transmetre un canal cal accionar el polsador Program (Master), commutar-lo en On i situar el seu fader al nivell pertinent. La funció CUE permet monitoritzar de manera aïllada qualsevol senyal abans d'incorporar-lo a l'emissió o enregistrament. La comunicació interna es realitza mitjançant els circuits TB Con (només direcció) i TB Loc (tots els auriculars) o mitjançant gestos visuals. L'encesa automàtica dels pilots vermells indica micròfons oberts i prohibeix l'accés a les sales o converses fora de guió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina diferència funcional existeix entre les línies d'ordres TB Con i TB Loc? 17.

Com s'ha de col·locar el locutor davant el micròfon per garantir una captació vocal neta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin requisit formal han de complir els fulls del guió al locutori? 19. Quina funció permet escoltar un so pel control abans d'enviar-lo al programa general? 20. Què indica l'encesa del pilot vermell situat sobre la porta de l'estudi?

Estar numerats i sense grapar a) Estar enquadernats amb espiral metàl·lica b) Estar impresos a doble cara c) Estar grapats pel marge superior d) Polsador Program a) Canal auxiliar d'enregistrament b) Línia TB Con c) Preescolta o CUE d) Micròfons oberts i accés prohibit a) Activació del circuit de talkback b) Un problema en la consola c) Arribada d'una trucada mòbil d) Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 15 21. A qui arriba la comunicació si la realització prem el botó TB Con? 3 Producció i automatització sonora — Audacity, ZaraStudio i Tascam EN ACABAR SABRÀS Ajustar els paràmetres òptims d'un projecte i calibrar els nivells d'enregistrament digital a Audacity.

Configurar la gravadora portàtil Tascam per a la captació en exteriors i la transferència d'arxius. Estructurar una llista de reproducció automatitzada i gestionar el pisador a ZaraStudio. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què en una gravació digital no podem deixar que el volum arribi a marcar 0 dB com fèiem en els equips analògics tradicionals? La producció radiofònica moderna requereix un flux de treball coordinat entre la captació exterior, l'edició multipista i l'emissió automatitzada. Cada fase utilitza eines específiques que comparteixen criteris comuns de resolució, dinàmica i gestió d'arxius.

PROCÉS Flux de producció de so radiofònic 1 Captació de camp Enregistrament net amb gravadora Tascam o micròfons a continuïtat 2 Transferència d'arxius Bolcat per cable USB a l'ordinador i pujada al servidor Ganesha 3 Muntatge a Audacity Ajust a -12 dBFS, neteja de talls i exportació en WAV/MP3 4 Programació a ZaraStudio Ordre alfanumèric d'escaleta, jingles i emissió automatitzada Captació autònoma en camp amb gravadores Tascam La gravadora portàtil Tascam és un dispositiu autònom per enregistrar àudio net en exteriors. Disposa de micròfons integrats i d'entrades per a connectors XLR, utilitzades habitualment amb un micròfon de mà dinàmic.

A tots els auriculars del locutori a) Només a qui condueix el programa b) A l'enregistrador extern del rack c) Als altaveus de l'estudi de continuïtat d) Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 16 Per garantir un enregistrament òptim, cal seguir unes pautes bàsiques de captació: Apropar el micròfon al màxim a la font sonora sense arribar a distorsionar. Els defectes d'un so captat llunyà no es poden corregir en postproducció. Evitar espais amb reverberació excessiva, sorolls ambientals forts o vent directe. Connectar sempre els auriculars a la gravadora per monitoritzar el so en temps real abans i durant la gravació.

Mitjançant el polsador Rec Mode (situat a sota de la pantalla, a la dreta), s'escull entre l'ús dels micròfons interns o l'entrada externa per XLR. Després de verificar el nivell de senyal, es prem el botó Rec per iniciar la presa de so i Home per aturar-la. La reproducció de control es fa amb Play i s'atura també amb Home. Els enregistraments s'emmagatzemen a la targeta SD interna, dins de la carpeta anomenada MUSIC . Els paràmetres recomanats de captura són un format WAV de 16 bits a 48 kHz, o bé un fitxer MP3 a 256 kbps. PER RECORDAR-HO Per bolcar els fitxers a l'ordinador no s'ha d'extreure la targeta de memòria.

S'utilitza el cable Mini- USB a USB seguint aquest ordre: primer es connecta a la Tascam apagada, s'encén l'aparell prement Home i posteriorment es connecta a l'ordinador. COMPROVA-HO 23 Quina conseqüència té situar el micròfon massa lluny de la veu durant la gravació en camp? Edició i muntatge digital amb Audacity Audacity és una estació de treball d'àudio digital (DAW) lliure i multiplataforma que permet enregistrar, barrejar i netejar so sobre diferents pistes independents. A l'estudi de continuïtat o a l'ordinador d'edició, el micròfon s'ha d'endollar sempre abans d'iniciar el programari perquè el sistema el reconegui.

En obrir un projecte nou, cal configurar la qualitat tècnica des del menú de preferències: 48 kHz de freqüència de mostratge i 32 bits de coma flotant. Aquesta precisió evita pèrdues de resolució matemàtica durant els càlculs de barreja i filtratge. Durant l'enregistrament és fonamental utilitzar auriculars i desactivar la reproducció per altaveus de l'ordinador. Així s'evita la retroalimentació acústica que inutilitza la gravació. Per mantenir un flux organitzat a la línia de temps: Es destina cada pista a una funció concreta: una per a la veu principal, una altra per a declaracions o talls d'entrevista i una tercera per a fons musicals o efectes.

Cada pista s'ha d'etiquetar amb un nom descriptiu i es pot reordenar verticalment arrossegant-la pel seu panell d'ajust. S'eliminen els silencis no desitjats a l'inici i al final del clip per assegurar entrades precises. Si un àudio acaba amb música, s'aplica una fosa de sortida (fade out) de pocs segons seleccionant el Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 17 final i prement Maj + F. L'eina d'envolupant (tecla ràpida F2) permet crear nodes sobre l'ona sonora per realitzar variacions manuals i progressives de volum. També es poden fer canvis d'amplitud a fragments concrets mitjançant el menú Efecte > Amplificar.

ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el control lliscant de volum de reproducció d'una pista (a l'esquerra de la interfície) amb l'ajust d'amplitud real del clip d'àudio. El primer només modifica com sentim la pista durant el monitoratge de treball, però no afecta el senyal en exportar la mescla. El nivell digital de referència i l'escala dBFS A diferència dels vúmetres analògics, en què el nivell zero tolerava sobrecàrregues lleugeres, l'escala digital dBFS (decibels relatius a l'escala completa) té un sostre infranquejable: 0 dBFS. Qualsevol senyal que superi aquest límit pateix saturació digital, un tall brusc de la forma d'ona que genera una distorsió irreversible.

Indicador de nivell digital amb la referència recomanada a -12 dB. Per aquest motiu, el nivell de referència d'enregistrament digital és de -12 dBFS. Aquest marge garanteix que els pics de dinàmica puntuals mai superin els -6 dBFS ni s'acostin al perillós sostre dels 0 dBFS. El control del volum d'enregistrament es pot ajustar amb el potenciòmetre de la interfície o directament a la taula de mescles de l'estudi. El vúmetre ha de mostrar activitat predominantment a les zones verda i groga, evitant sempre els trams taronja i vermell. Paràmetre Valor recomanat Observacions tècniques Freqüència de mostratge 48 kHz Estàndard professional per a la sincronia d'àudio i vídeo.

Profunditat de quantificació 32 bits coma flotant Màxim marge dinàmic intern de càlcul a Audacity. Nivell d'enregistrament òptim -12 dBFS Nivell de referència per a veus i instruments. Límit màxim de pics de so -6 dBFS Marge de seguretat necessari per prevenir la saturació. Sostre absolut digital 0 dBFS Punt crític de distorsió per retall de l'ona. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 18 COMPROVA-HO 24 Què passa si un senyal digital arriba als 0 dBFS durant la gravació? Exportació i gestió de fitxers al servidor Ganesha Mentre es treballa a Audacity, el projecte s'ha de desar amb assiduïtat mitjançant l'ordre Desa el projecte (Ctrl + S).

El fitxer resultant amb extensió .aup (o .aup3 ) només guarda l'estructura del muntatge per continuar editant: no es pot obrir a reproductors multimèdia convencionals ni carregar a ZaraStudio. Per obtenir una peça funcional, cal anar a Fitxer > Exporta àudio (Ctrl + Maj + E) i triar un format estàndard: WAV (16 bits, 48 kHz): format sense compressió, òptim per mantenir la qualitat màxima del màster final. MP3: format amb compressió psicoacústica a 192 kbps o 256 kbps, adequat per a fitxers lleugers mitjançant la biblioteca d'exportació LAME.

Tota l'emissió automatitzada a les instal·lacions universitàries requereix que els fitxers estiguin allotjats al servidor de xarxa Ganesha (unitat compartida R:). Per motius de seguretat no es permet l'ingrés de música o peces des de memòries USB externes directament als controls d'emissió; els arxius s'han de preparar des de les aules d'informàtica o via xarxa privada virtual mitjançant FortiClient. Automatització de la continuïtat amb ZaraStudio i ZaraRadio ZaraStudio (i la seva versió gratuïta reduïda ZaraRadio) és una aplicació que funciona en entorns Windows dissenyada per a la continuïtat i programació d'estudis de ràdio.

No és un editor multipista, sinó un gestor de reproducció en antena compatible amb fitxers MP3, WAV, OGG i MP2. El programari pot gestionar fins a sis targetes de so simultànies: una per al canal principal d'antena, quatre assignades a reproductors auxiliars i una per a la preescolta. Interfície principal de comandaments i eines del programari de continuïtat. Per organitzar la programació sense imprevistos a l'antena: Els noms dels fitxers han d'emprar únicament caràcters alfanumèrics bàsics, evitant accents, espais o símbols especials. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 19 La llista de reproducció s'ordena alfabèticament de manera automàtica.

Per conservar la seqüència exacta de l'escaleta, s'ha d'afegir un prefix numèric al fitxer (per exemple: 000_Careta_Entrada.wav , 001_Musica_Titulars.wav ). A l'arbre d'arxius (Explorador de so), es poden arrossegar els talls cap a la llista. Per fixar pauses en què cal donar pas a la paraula en directe, s'insereix un comandament de pausa des de Llista > Afegeix control stop. A la interfície d'emissió, la pista que sona en directe es mostra en color vermell (al visor «en antena»), mentre que el tall preparat per entrar immediatament després es visualitza en color verd (al visor «següent»). Els elements seleccionats es destaquen en blau.

Botó d'activació del pisador d'àudio a la barra de transport. Un dels recursos tècnics fonamentals de ZaraStudio és el pisador (conegut com a voice-over o auto- duck). Aquesta funció rebaixa de forma automàtica el volum del fons musical de l'antena quan s'activa una locució o un tall de veu, permetent que la paraula s'escolti amb nitidesa per sobre de la base sonora. Per defecte, el programari té activada una transició encadenada automàtica entre cançons. Per assegurar talls directes sense solapaments involuntaris, cal entrar a Eines > Opcions > Fosa, establir a zero segons els valors de «Superposició» i «Fosa», i desactivar les caselles de «Fosa en solapar» i «Fosa en aturar».

La pantalla també incorpora una sèrie de cartutxeres de jingles (organitzades en deu pàgines de nou botons cadascuna). Aquests botons permeten disparar de manera instantània indicatius, caretes d'identificació o efectes de so ràpids mentre la programació principal continua en curs. COMPROVA-HO 25 Com s'assegura que ZaraStudio reprodueixi els fitxers d'un programa en l'ordre marcat per l'escaleta? Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 20 IDEES CLAU La gravadora Tascam és l'eina de captació autònoma en camp; utilitza connexió per XLR i desa els bruts a la carpeta MUSIC de la targeta SD.

El projecte a Audacity s'ha de configurar a i 32 bits de coma flotant per mantenir la fidelitat de càlcul en la mescla multipista. El nivell de referència d'enregistrament digital és de , amb pics que mai han de passar de per no acostar-se a la saturació dels . L'extensió de projecte d'Audacity no és un fitxer reproduïble; el màster s'ha d'exportar com a WAV sense compressió o MP3 per poder emetre's. ZaraStudio i ZaraRadio permeten l'automatització de la continuïtat, controlant l'emissió mitjançant llistes ordenades numèricament, cartutxeres de jingles i l'atenuador de fons o pisador (auto-duck). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Quin protocol s'ha de seguir per transferir fitxers des de la gravadora Tascam a un ordinador? 27. Quina funció compleix el pisador o «auto-duck» a ZaraStudio? 28. Per quina raó tècnica cal evitar que el vúmetre marqui en entorns digitals? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin és el nivell òptim d'enregistrament d'àudio digital per prevenir pics de saturació? 30. Quina drecera activa l'eina d'envolupant de volum a la interfície d'Audacity? 31. Per què cal afegir un prefix numèric als fitxers destinats a ZaraStudio? 32. Quins paràmetres defineixen la qualitat d'un projecte d'edició a Audacity?

48 kHz 12 dBFS 6 dBFS 0 dBFS 0 dBFS -12 dBFS a) 0 dBFS b) -24 dBFS c) +3 dBFS d) Maj + F a) F1 b) F2 c) Ctrl + S d) Perquè el servidor Ganesha no admet lletres a) Per canviar la freqüència de mostratge b) Per preservar la seqüència de l'escaleta c) Per evitar caràcters alfanumèrics d) 22 kHz i 24 bits coma flotant a) 48 kHz i 32 bits coma flotant b) 96 kHz i 8 bits per mostra c) 44,1 kHz i 16 bits sencers d) Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 21 4 Camascopis d'ENG i periodisme mòbil (MOJO) EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques operatives dels camascopis Panasonic AG-AC90, AG-AC130 AEJ i AG-UX90.

Calibrar manualment l'enfocament òptic, l'exposició de l'iris i el balanç de blancs (AWB). Configurar les entrades d'àudio XLR assignant canals independents i l'alimentació Phantom de +48 V. Aplicar les regles d'estabilització, enquadrament i enregistrament de so en el periodisme mòbil (MOJO). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què no s'hauria de confiar mai en l'enfocament o en l'exposició automàtica durant l'enregistrament d'una entrevista a l'exterior? La captació d'informació sobre el terreny requereix dispositius autònoms capaços d'enregistrar imatge i so amb fidelitat tècnica i immediatesa.

ESQUEMA Flux de producció audiovisual sobre el terreny Tipologia de camascopis ENG i verificació de l'equip Un camascopi ENG (de l'anglès Electronic News Gathering) és un equip compacte i portàtil que integra en un sol cos la càmera de vídeo i el sistema d'enregistrament magnètic o digital. En l'entorn de treball acadèmic i professional s'utilitzen habitualment models com el Panasonic AG-AC90, el Panasonic AG-AC130 AEJ i el Panasonic AG-UX90, aquest últim destacat per la seva capacitat nativa per enregistrar en resolució Ultra HD 4K (vegeu «Exploració de la imatge, resolució i connectors de vídeo»).

Producció ENG i MOJO Captació autònoma de la notícia Configuració d'equips Model, resolució i bateries Ajustos manuals Enfocament, iris i balanç AWB Captació sonora Entrades XLR i Phantom +48V Periodisme mòbil Metodologia lleugera per telèfons Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 22 Esquema dels models Panasonic AG-AC130, AG-AC90 i AG-UX90 amb les seves connexions. Abans de començar qualsevol cobertura, és obligatori realitzar un inventari del kit de rodatge.

Aquest conjunt inclou el cos del camascopi, una bateria principal (més una addicional per a jornades llargues), un micròfon de mà, un micròfon de corbata o lavalier, cablejat d'àudio professional, trípode amb la seva sabata d'ancoratge compatible, una targeta SD de classe 10 i auriculars d'escolta amb connector minijack.

Model de camascopi Resolució màxima Ubicació de ranures SD Connexions i sortides Panasonic AG- AC90 Full HD (1080p) Compartiment posterior (ranura 1) Entrades XLR frontals, minijack per a auriculars Panasonic AG- AC130 AEJ Full HD (1080p) Part posterior Sortides digitals USB 2.0, HDMI i DV; entrades XLR Panasonic AG- UX90 Ultra HD 4K / Full HD Lateral dret (ranures duals) Entrades XLR separades (mànec i lateral), HDMI COMPROVA-HO 34 Quina comprovació mecànica crítica s'ha de fer abans de sortir al carrer respecte a la fixació de la càmera al trípode?

Configuració de format i gestió de memòries SD L'estàndard d'enregistrament recomanat per garantir la màxima compatibilitat amb el programari d'edició DaVinci Resolve (vegeu «Postproducció a Sales SIVA i flux DaVinci Resolve») és el contenidor AVCHD 1080p a 25 ips (imatges per segon) o 50p segons el flux operatiu. En activar l'opció «Grab TC» des del menú intern, el camascopi vincula el codi de temps (Timecode) continu als fotogrames i pistes de so registrades. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 23 Instruccions del menú intern per al formatatge de targetes de memòria SD.

Quan s'introdueix una targeta per primera vegada, cal realitzar un formatatge previ directament des de la pantalla tàctil de la càmera per establir el sistema de fitxers natiu. En el menú intern (a través de Otras Funciones > Form Tarj o Format Media ) se selecciona la ranura 1 o 2. En finalitzar la jornada, s'ha d'extreure el suport i realitzar una còpia de seguretat immediata dels bruts a l'ordinador personal o directament al servidor Ganesha (vegeu «Producció i automatització sonora — Audacity, ZaraStudio i Tascam») mitjançant un lector de targetes dedicat. PER RECORDAR-HO Formatar una memòria esborra irremeiablement tots els enregistraments anteriors.

Abans de confirmar l'operació des del menú, assegura't que el contingut previ està bolcat al servidor. Control manual d'enfocament, iris i balanç de blancs Els camascopis disposen d'un commutador de funcionament que permet alternar entre el mode automàtic intel·ligent (iA) i l'ajust manual (Manu). Si bé en situacions d'urgència informativa el mode automàtic resol la presa, el treball professional exigeix operar en manual per evitar salts de lluminositat o reenfocaments imprevistos del sensor (vegeu «Òptica, sensors i formació de la imatge a la càmera»). Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 24 Detall de l'anella d'enfocament manual i el botó AWB frontal.

Per aconseguir una nitidesa perfecta, la tècnica operativa requereix obrir el zoom al màxim sobre els ulls del subjecte, girar l'anella d'enfocament manual (situada a la posició més avançada de l'òptica) fins a assolir el punt crític i, posteriorment, obrir l'enquadrament fins a la composició desitjada. L'obertura de pas de llum s'ajusta mitjançant l'anella o dial d'iris (diafragma). Per calibrar la temperatura de color a les condicions lumíniques de l'escena, s'executa el balanç de blancs manual (AWB). Es col·loca una superfície blanca uniforme davant l'òptica sota la llum incident i es prem el botó frontal AWB.

El sistema calcula la compensació cromàtica i permet emmagatzemar el perfil calibrat a les posicions de memòria A o B del commutador «White Bal». COMPROVA-HO 35 Quin procediment garanteix que un pla mitjà no perdi l'enfocament en cas que el subjecte faci un petit moviment d'inclinació? Connexió d'àudio professional i configuració de canals La qualitat del so determina la validesa d'una peça informativa. El camascopi compta amb un micròfon intern ambiental (INT) i dues entrades balancejades XLR per a senyals externs (Input 1 i Input 2). Al costat dels connectors o a la part frontal es disposa d'un commutador de nivell que permet triar entre entrada de línia (LINE) o micròfon (MIC).

A més, els micròfons electrostàtics o càpsules electret de corbata requereixen energia elèctrica externa. L'alimentació Phantom (+48V) envia una tensió contínua de +48 V a través de la línia balancejada segons la norma DIN 45596 per polaritzar el transductor (vegeu «Tecnologia de micròfons — Càpsules i funcionament»). Si s'utilitza un micròfon dinàmic de bobina, el commutador de +48V ha de romandre en posició OFF per no danyar la càpsula. ERROR FREQÜENT Deixar activat el commutador de +48V quan es connecta un micròfon dinàmic o una sortida de línia externa provinent d'una taula de so pot generar soroll de fons o sobrecarregar els circuits del transmissor.

Connecta el Phantom exclusivament quan la càpsula de condensador no disposi de bateria pròpia. Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 25 Els potenciòmetres físics de la part posterior permeten modular el volum d'enregistrament de cada pista de forma independent. Com a regla de modulació digital, el nivell de referència d'enregistrament digital és de -12 dBFS per evitar qualsevol distorsió o pic proper a la saturació dels 0 dBFS. El monitoratge acústic en directe amb auriculars és imprescindible durant tota la presa.

Canal d'enregistrament Font d'àudio assignada Ajust Phantom (+48V) Funció a la peça Canal 1 (CH1) Input 1 (Micròfon de mà o corbata extern) ON (condensador/lavalier) / OFF (dinàmic) Captació de veu principal de declaracions o presentador Canal 2 (CH2) Micròfon intern (INT) o Input 2 (Canó / Línia) Segons la font externa connectada So ambient de referència o segona veu independent COMPROVA-HO 36 A quin valor han d'oscil·lar els pics habituals de modulació en els vúmetres digitals de la pantalla i per què?

Hàbits de gravació i periodisme mòbil (MOJO) Un rodatge ENG requereix captar recursos visuals i sonors que permetin construir la continuïtat del muntatge a la sala d'edició: El periodisme mòbil (MOJO) trasllada aquestes exigències tècniques al telèfon intel·ligent. Tot i que l'aplicació nativa pot cobrir emergències, la producció professional requereix aplicacions de control manual com FiLMiC Pro o Cinema FV-5 per bloquejar l'exposició, la sensibilitat i el balanç de blancs.

Per garantir la viabilitat tècnica amb el mòbil és obligatori activar el mode avió (evitant trucades o notificacions durant la presa), disposar d'espai d'emmagatzematge suficient, portar una bateria externa de suport amb el doble de capacitat del dispositiu i prescindir completament del micròfon integrat utilitzant sempre un micròfon extern de mà o de solapa. Enquadrament i estabilitat: fixar el camascopi al trípode a l'alçada dels ulls de la persona per als «stand ups». Si s'enregistra càmera en mà, agafar el dispositiu fermament amb les dues mans enganxades al tronc per reduir la tremolor corporal.

1 Composició: aplicar la regla dels terços situant els elements clau en les interseccions de les línies mestres i evitar el zoom digital durant la gravació desplaçant-se físicament cap a l'objecte. 2 Cobertura de recursos: gravar un catàleg divers de plans de recurs (detalls, plans generals de situació i mirades) per cobrir posteriors talls d'edició en la pista de vídeo. 3 Pista d'ambient net: capturar almenys un minut de so ambient de referència en silenci absolut a la localització, vital per unificar l'àudio sota les veus en off a la postproducció.

4 Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 26 IDEES CLAU Els camascopis de reporterisme (com Panasonic AG-AC90, AG-AC130 AEJ i AG-UX90) combinen blocs d'òptica, sensor i gravació autònoma en targetes SD de classe 10. El format d'enregistrament òptim per al flux de treball és AVCHD a 1080p i 25 ips. L'enfocament crític s'assegura fent zoom a fons sobre els ulls del subjecte abans d'enquadrar el pla definitiu. L'alimentació Phantom de +48 V s'ha d'activar exclusivament en micròfons de condensador o corbata que manquin de bateria autònoma. El nivell d'àudio digital de referència és de -12 dBFS per mantenir un marge de seguretat respecte a la saturació.

En la metodologia MOJO cal estabilitzar l'equip, activar el mode avió i utilitzar sempre microfonia externa professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quin risc suposa activar l'alimentació Phantom de +48 V en un micròfon dinàmic tradicional? 38. Per quina raó tècnica s'ha d'enregistrar un minut continu de silenci ambiental a la localització? 39. Com es realitza el procediment de balanç de blancs manual (AWB) en un camascopi Panasonic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. A quin nivell màxim de pic han deModular els senyals d'àudio per evitar distorsió? 41. Quan s'ha d'activar el commutador d'alimentació +48V en l'entrada XLR? 42.

Quin pas és imprescindible al principi del flux per preparar una memòria SD a la càmera? A +6 dBFS fixos a) Al voltant de -12 dBFS b) Per sota de -40 dBFS c) A 0 dBFS continus d) Amb micròfons dinàmics de mà a) Sempre que es vulgui apujar el volum b) Amb micròfons de condensador sense pila c) Amb senyals provinents de línia d) Canviar el nom de la targeta des d'un PC a) Formatar-la des del menú del camascopi b) Instal·lar-hi DaVinci Resolve c) Copiar-hi els arxius del projecte d) Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 27 43. Per què s'ha d'activar el mode avió quan es fa periodisme mòbil (MOJO)?

5 Postproducció a Sales SIVA i flux DaVinci Resolve EN ACABAR SABRÀS Gestionar el flux d'arxius audiovisuals a les sales SIVA evitant la pèrdua de dades o el desvinculament de mitjans. Configurar la taula de so Yamaha MG10/2 i el mòdul Fairlight per enregistrar veu over eliminant realimentacions acústiques. Exportar peces masteritzades a DaVinci Resolve amb els paràmetres canònics d'emissió per a servidors de plató. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què un arxiu de projecte de DaVinci Resolve (.drp) ocupa només uns pocs megabytes si el vídeo que esteu editant dura mitja hora en Full HD?

Infraestructura de les sales SIVA i gestió d'emmagatzematge Les sales SIVA són espais d'edició dissenyats per al treball en grup reduït (al voltant de cinc persones). Cada cabina compta amb una estació de muntatge informàtic, monitoratge d'àudio i una taula de mescles analògica. Per iniciar la sessió de treball, s'accedeix a l'ordinador amb l'usuari i la contrasenya establerts per a convidats, i tot seguit cal connectar-se a la unitat de xarxa compartida: el servidor Ganesha (vegeu «Producció i automatització sonora — Audacity, ZaraStudio i Tascam»). La identificació a Ganesha es realitza mitjançant les credencials personals (NIU i contrasenya).

Dins de Ganesha existeix una estructura definida: una carpeta pública de «vídeos» per als materials docents generals i carpetes per assignatura i grup pràctic per als projectes dels estudiants. No obstant això, l'edició en temps real exigeix una gestió acurada de les taxes de transferència. Treballar directament sobre la xarxa de Ganesha o a l'escriptori local provoca talls o la pèrdua de dades, ja que els perfils d'usuari locals s'esborren en reiniciar. Per aquest motiu, es recomana editar sempre des d'un disc dur ràpid extern USB 3.0 i fer servir Ganesha únicament per desar el màster final o compartir peces amb el control del plató.

Per millorar la resolució d'imatge a) Per evitar interrupcions per trucades durant la gravació b) Per estalviar bateria exclusivament c) Per activar automàticament el sensor 4K d) Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 28 PER RECORDAR-HO A les sales d'edició no es subministren cables d'interconnexió directa mini USB a USB. La descàrrega i càrrega de clips d'un camascopi o mòbil s'ha de fer obligatòriament mitjançant lectors de targetes SD o connexions d'emmagatzematge massiu reconegudes pel sistema operatiu.

Entorn de treball a DaVinci Resolve Studio DaVinci Resolve Studio és una estació de treball d'edició no lineal (NLE) que integra totes les fases de la postproducció en una única eina modular desenvolupada per Blackmagic Design. La interfície s'organitza en una barra inferior que dóna accés seqüencial a diferents mòduls especialitzats segons la tasca requerida pel muntador: Esquema dels mòduls principals i la interfície gràfica de DaVinci Resolve. Mòdul Funció principal Operacions clau Medios (Media) Ingesta i gestió d'arxius Indexació de clips des de targeta SD o disc dur a la safata principal.

Montaje (Cut) Edició ràpida Assemblatge veloç de talls pensat per a fluxos informatius i periodístics. Edición (Edit) Muntatge no lineal complet Treball detallat multipista de vídeo i àudio amb eines d'ajust fi (trimming). Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 29 Mòdul Funció principal Operacions clau Fusion Efectes visuals i composició Grafisme i incrustacions mitjançant un entorn basat en nodes. Color Etalonatge digital Correcció primària, secundària i màscares d'incrustació cromàtica. Fairlight Postproducció de so integrada Enregistrament, mescla d'àudio multipista, equalització i dinàmica.

Entrega (Deliver) Exportació i renderització Configuració de formats, resolucions, contenidors i còdecs de sortida. Per començar un projecte, s'accedeix al Gestor de projectes (a la part inferior dreta o amb la drecera per entrar a preferències). La ingesta s'efectua desplaçant els clips des de la carpeta d'origen fins a la safata principal (Media Pool). Mantenir el material brut organitzat en subcarpetes o safates és indispensable per garantir la continuïtat de l'edició abans d'arrossegar els plans cap al monitor d'origen i la línia de temps. COMPROVA-HO 45 Quin és el motiu principal pel qual no s'ha d'editar directament utilitzant els fitxers allotjats al servidor Ganesha?

ERROR FREQÜENT Pensar que en desar el fitxer de projecte .drp (DaVinci Resolve Project) s'estan emmagatzemant els vídeos i els àudios. El fitxer .drp només conté metadades, instruccions de muntatge, punts de tall i paràmetres d'etalonatge. Si canvieu d'ordinador sense copiar la carpeta amb els clips originals en brut, el projecte s'obrirà mostrant pantalles vermelles de mitjans desvinculats (Media Offline). Enregistrament de locució i prevenció del feedback La gravació de la veu over o locució es realitza directament dins del mòdul Fairlight, utilitzant com a interfície analògica la consola Yamaha MG10/2 de la cabina.

Aquesta taula disposa de quatre entrades de micròfon i dues entrades de línia estèreo. Detall de la barra inferior de mòduls amb selecció de Fairlight. Per dur a terme una captura neta i sense distorsions tècniques, cal seguir un procediment rígid de connexió i ajust de nivells: Ctrl+, Connexió física del transductor: Connecteu el micròfon dinàmic de mà mitjançant un cable XLR balancejat a l'entrada 1 de la consola Yamaha MG10/2.

1 Apunts de Fonaments Tecnològics de la Comunicació " UAB 30 DEFINICIÓ La realimentació acústica o efecte Larsen és un bucle sonor d'oscil·lació que es produeix quan el senyal emès pels monitors o altaveus torna a ser captat pel micròfon, amplificant-se contínuament fins a generar un xiulet agut o una greu distorsió. Per impedir l'aparició de realimentacions durant la locució, cal tancar completament els altaveus de la sala SIVA i baixar el fader del canal PC de la taula al valor 0.

El canal PC transporta el retorn de so de DaVinci Resolve; si es manté obert mentre el micròfon està actiu davant dels altaveus, el so de referència es reintrodueix pel canal de veu generant un acoblament immediat. Un cop finalitzada la presa de veu, es tanca el canal de micròfon i es reobre el canal PC per a l'escolta del muntatge. COMPROVA-HO 46 Quina doble acció física és imprescindible fer a la sala SIVA abans de prémer el botó d'enregistrament de veu over a DaVinci?

Ajustos d'exportació i transcodificació de mitjans Per enviar peces acabades cap als servidors del control de realització de plató (on s'integren amb sistemes com OBS Studio), cal processar el material des del mòdul Entrega (Deliver). El programari compta amb perfils de renderització configurats específicament per complir els requisits d'emissió interna. Ajust de guany (Gain): Situeu el potenciòmetre de guany inicial de la part superior del canal en una posició òptima de sensibilitat per a la veu del locutor. 2 Enviament i monitoratge a la taula: Ajusteu el potenciòmetre de nivell (Level) del canal 1 i el potenciòmetre Master de sortida (retolat en vermell).

El mesurador de pic no ha de sobrepassar els i s'ha de mantenir a l'entorn del nivell de referència digital de -12 dBFS per evitar qualsevol pic proper a la saturació dels 0 dBFS. 3 6 dB Assignació de pistes a DaVinci Resolve: Al mòdul Fairlight, aneu a la pestanya «Mesclador» i feu clic sobre la pista destí (per exemple, A1). A la secció d'entrada, obriu la finestra «Assignar entrades i sortides», seleccioneu la línia externa (habitualment «1: External») i enllaceu-la amb la pista d'àudio. Premeu «Assignar». 4 Armat de pista:…