Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS EXPRESSIÓ I ARGUMENTACIÓ EN CATALÀ Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Repassa l'eficiència locutiva, l'escriptura de numerals, la dialectologia i els criteris ortoèpics de l'IEC per a l'examen d'Expressió Oral a la UAB.

APREN.AI Índex 1 Eficiència locutiva i competència comunicativa Competència comunicativa i repertori lingüístic Dimensions de l'eficiència locutiva La transcripció d'antena en textos orals 2 Convencions d'escriptura dels números cardinals Criteris d'elecció entre lletres i xifres Regles detallades d'expressió en lletres Criteris segons l'àmbit d'emissió 3 Norma oral, variació dialectal i models de llengua Evolució de l'estàndard oral i mitjans audiovisuals Comparativa de models lingüístics europeus 4 La proposta d'estàndard oral de l'Institut d'Estudis Catalans Objectius i criteris de la proposta ortoèpica Bases d'aplicació: àmbits i registres Terminologia normativa i exemples pràctics 5 Resum per repassar Eficiència locutiva i lectura en veu alta Escriptura de xifres i nombres cardinals Dialectologia i models de llengua Criteris de la proposta ortoèpica de l'IEC Cronologia dels mitjans audiovisuals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 1 1 Eficiència locutiva i competència comunicativa EN ACABAR SABRÀS Definir els components del repertori lingüístic i de la competència comunicativa. Classificar fragments comunicatius segons la taula d'eficiència locutiva. Explicar la utilitat i les característiques d'una transcripció d'antena. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un locutor professional pot necessitar que una paraula estrangera s'escrigui malament segons la seva ortografia original?

Competència comunicativa i repertori lingüístic La competència comunicativa és la integració dels coneixements gramaticals i pragmàtics d'un parlant. Això equival a sumar el seu repertori lingüístic i el conjunt de regles socials i d'ús de la parla. Aquesta capacitat és especialment exigent per a aquelles persones que treballen com a professionals de la comunicació i de la paraula oral. Per la seva banda, el repertori lingüístic aplega totes les varietats dialectals i funcionals de què disposa una persona en una o més llengües. El domini d'aquest repertori s'organitza en dues dimensions: Domini passiu: és la capacitat de comprendre les varietats.

Sol ser més ampli que l'actiu, especialment pel que fa a la diversitat dialectal geogràfica. Domini actiu: és la capacitat de produir el discurs. Presenta nivells més alts en l'ús de varietats funcionals específiques i registres concrets que no pas en la totalitat de dialectes territorials. Dimensions de l'eficiència locutiva L'eficiència locutiva avalua la correcció i l'adequació del discurs oral i escrit. Aquesta eficiència s'analitza a través de diferents nivells d'adequació: Correcció fonètica: pronunciació acurada dels sons i fonemes segons la norma de referència. Correcció gramatical: concordança morfològica i coherència sintàctica.

Per exemple, cal respectar el gènere masculí del mot: el compte del banc (i no pas en femení). Correcció lèxica: selecció precisa de mots propis enfront de calcs o interferències foranes. Per exemple, s'ha d'emprar per descomptat i targetes en comptes de formes no genuïnes com ara per supost o targes. A partir de la combinació entre la correcció del text base i la seva execució oral, es distingeixen quatre nivells d'avaluació en la lectura pública: Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 2 Nivell Text escrit Execució oral Descripció BE / BL Ben escrit Ben llegit El text original és normatiu i la locució no comet errades d'oralització.

BE / ML Ben escrit Mal llegit El text escrit és correcte, però el locutor ensopega o altera paraules (com llegir erròniament una frase impecable). ME / BL Mal escrit Ben llegit El text conté faltes ortogràfiques o errades gramaticals, però el lector les corregeix en veu alta sobre la marxa. ME / ML Mal escrit Mal llegit El text presenta defectes de redacció i la transmissió oral afegeix noves deficiències de pronunciació. ERROR FREQÜENT Confondre el gènere o l'ús de certes preposicions en estructures verbals corrents (com afegir preposicions innecessàries davant d'objectes directes inanimats o de ciutats) altera la correcció gramatical bàsica exigida en els nivells de ben escrit (BE).

COMPROVA-HO 2 Què caracteritza la situació ME / BL en una lectura pública? La transcripció d'antena en textos orals En el periodisme audiovisual, la transcripció d'antena consisteix a adaptar la grafia de paraules amb complicacions de lectura emprant exclusivament les lletres de l'alfabet gràfic ordinari, sense caràcters de l'alfabet fonètic internacional ni símbols aliens al teclat comú d'ordinador. Aquesta tècnica té un caràcter estrictament operatiu i funcional per facilitar que els locutors vocalitzin amb seguretat termes forans, noms propis o manlleus complexos sense dubtar durant l'emissió. COMPROVA-HO 3 Per què la transcripció d'antena renuncia a la notació fonètica acadèmica?

ESQUEMA Components de la competència comunicativa Coneixements gramaticals Normes del codi i correcció Repertori lingüístic Dialectes i registres funcionals Coneixements pragmàtics Adequació al context d'ús Normes d'ús i parla Regles socials de comunicació Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 3 IDEES CLAU La competència comunicativa és la suma coordinada de coneixements gramaticals i convencions pragmàtiques. El domini lingüístic passiu sol superar l'actiu, especialment pel que fa a la variabilitat dialectal. L'eficiència locutiva cataloga les produccions segons la qualitat de redacció i l'encert en la lectura (BE, BL, ME, ML).

La transcripció d'antena utilitza lletres convencionals de teclat per garantir la lectura fluida de paraules difícils. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com es defineix el concepte de repertori lingüístic? 5. En què es diferencia el domini actiu del domini passiu d'un dialecte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina combinació descriu un text correcte que el locutor pronuncia amb errades? 7. Quins recursos empra la transcripció d'antena als mitjans? 8. Quin tipus de domini lingüístic acostuma a ser més alt en les varietats funcionals? 9. Com s'ha de formular normativament la referència a un compte bancari?

ME / ML a) ME / BL b) BE / ML c) BE / BL d) Signes de l'alfabet fonètic internacional a) Lletres comunes del teclat d'ordinador b) Glosssaris en arxius d'àudio externs c) Abreviatures i codis alfanumèrics d) El domini actiu d'especialitat a) El domini dialectal exclusivament oral b) El domini arcaic de la llengua c) El domini passiu territorial d) La compte corrent a) Una compte oberta b) Les comptes de crèdit c) El compte bancari d) Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 4 2 Convencions d'escriptura dels números cardinals EN ACABAR SABRÀS Identificar quins cardinals s'han d'expressar en lletres o en xifres.

Aplicar correctament la concordança de gènere en nombres com l'u i el dos. Reconèixer les variants morfològiques dialectals per als nombres 17, 18 i 19. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què no s'escriu igual la quantitat 2 si parlem d'homes o si parlem de dones? Criteris d'elecció entre lletres i xifres L'escriptura de les quantitats numèriques respon a pautes precises per garantir la claredat i la coherència en els textos informatius. El criteri principal depèn de la terminació del nombre i del context gramatical del substantiu que acompanya.

PROCÉS Decisió per a l'escriptura de numerals 1 Identificar el nombre Observar la terminació de la quantitat 2 Comprovar acabament Verificar si acaba en 1 o en 2 femení 3 Verificar desenes clau Comprovar si inclou quaranta o seixanta 4 Aplicar lletres o xifres Escriure lletres segons les regles fixades Regles detallades d'expressió en lletres S'han d'escriure obligatòriament amb paraules senceres els casos següents: Unitats acabades en 1: s'escriu amb lletres qualsevol nombre acabat en 1 (per exemple, vint-i-u o vint-i-una denúncies), amb l'excepció explícita del número 11, que s'admet en xifres.

1 Quantitats acabades en 2 amb concordança femenina: qualsevol xifra acabada en 2 que modifiqui un nom femení s'ha d'escriure amb lletres (dues persones mortes, dues-centes 12 dones), tret del número 12. Davant de mots masculins es manté la xifra numèrica (2 incendis, 212 homes). 2 Desenes de desenrotllament prioritari: qualsevol xifra que incorpori el mot quaranta o el mot seixanta s'escriu en lletres (quaranta-set, seixanta-vuit). En canvi, desenes com cinquanta, setanta o vuitanta es poden expressar amb nombres (57, 78, 85). 3 Centenes davant de substantius femenins: cal utilitzar lletres per a la centena quan concorda en femení (dues-centes persones, dues-centes 99 dones).

4 Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 5 ERROR FREQÜENT Oblidar la concordança de gènere en escriure el número 2 davant de substantius femenins. S'ha d'escriure sempre dues en lletres (dues dones) i evitar deixar el dígit simple 2 dones. COMPROVA-HO 11 Com s'ha d'escriure una quantitat que acaba en 2 referida a un nom femení diferent de 12? Criteris segons l'àmbit d'emissió Depenent de la difusió geogràfica i del canal de comunicació, pot ser aconsellable escriure en lletres determinats numerals per reflectir variants pròpies: Per a la xifra 17: formes com disset, desset o dèsset. Per a la xifra 18: variants com divuit, devuit o díhuit.

Per a la xifra 19: realitzacions com dinou, denou o dènou. Aquesta transcripció explícita en lletres assegura que l'emissor oralitzador mantingui la variant formal adequada al seu públic receptor sense vacil·lacions. COMPROVA-HO 12 Per què s'escriuen amb lletres numerals com disset o divuit segons l'emissió? IDEES CLAU Els nombres acabats en 1 s'escriuen amb lletres, llevat de l'11. Els numerals acabats en 2 s'escriuen amb lletres quan acompanyen un substantiu femení, exceptuant el 12. Els nombres que contenen quaranta o seixanta s'escriuen sistemàticament en lletres. Els mots mil, milió o bilió van en lletres acompanyats de la xifra numèrica que indica el seu recompte.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Com s'ha d'expressar el nombre 47 en un text formal? 14. Quan s'escriuen les centenes en lletres? Milers i grans magnituds: el terme mil s'escriu habitualment amb lletres (són mil les persones, dues mil quatre-centes 57 persones), mentre que la quantitat numèrica que indica el recompte de milers o milions es manté en xifres (2 mil 457, 100 mil habitants). Les paraules d'escala com milió, milions o bilió s'escriuen sempre en lletres acompanyant la xifra que en quantifica el volum. 5 Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Com s'ha d'escriure la referència a 21 víctimes femenines? 16. Quin nombre constitueix una excepció a l'escriptura en lletres dels acabats en 1? 17. Quina combinació de desenes exigeix l'ús de lletres segons la norma? 18. Com s'escriu una xifra composta com 100.000 persones? 3 Norma oral, variació dialectal i models de llengua EN ACABAR SABRÀS Identificar les dates clau d'implantació dels mitjans audiovisuals en català. Distinguir els models d'estandardització d'altres llengües europees respecte del català. Classificar els principals dialectes dins dels blocs oriental i occidental.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Com pot una llengua tenir un model estàndard únic si es pronuncia de maneres diferents a València, Palma o Barcelona? Evolució de l'estàndard oral i mitjans audiovisuals Totes les llengües compten simultàniament amb formes col·loquials d'expressió i amb variants que la comunitat considera correctes. Aquests usos correctes no són immutables, sinó canviants al llarg del temps. Les recomanacions sobre la bona pronúncia arrenquen històricament de les circumstàncies solemnes que requerien un registre formal elevat. L'estàndard oral constitueix un autèntic motor de canvi lingüístic.

Abans de l'obra codificadora de Pompeu Fabra ja existia una tradició d'estàndard oral funcional. Tanmateix, al llarg de la història contemporània, la difusió d'aquests models s'ha vist condicionada per la implantació dels grans mitjans 21-una dones a) vintiuna dones b) vint-i-una dones c) 21 dones d) El número 21 a) El número 101 b) El número 11 c) El número 31 d) Quaranta i seixanta a) Trenta i vuitanta b) Cinquanta i setanta c) Setanta i vuitanta d) Cent mil persones a) 100 mil persones b) 100.000 persones c) Cent 000 persones d) Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 7 audiovisuals públics: 1983: inici de les emissions de la televisió pública de Catalunya (TV3).

1989: constitució de la radiotelevisió pública valenciana (RTVV). 2005: posada en marxa dels mitjans autonòmics de les Illes Balears (IB3). Comparativa de models lingüístics europeus Les comunitats lingüístiques han adoptat solucions diverses per establir el seu model de llengua estàndard: Llengua Criteri fonamental del model estàndard Anglès Té com a seu de referència la parla educada de Londres i de les comarques circumdants. Danès Es basa en una pronúncia neutra en què no és possible identificar l'origen geogràfic del parlant. Castellà Conviu principalment a través de dues grans normes: la del sistema centre-nord peninsular i la de l'espanyol atlàntic o americà.

Italià Va adoptar com a estàndard unitari el florentí parlat per les classes cultes durant el procés d'unificació. Català Model policèntric: integra diferents formes regionals matisades per peculiaritats que no comprometen la comprensió mútua i que gaudeixen de la mateixa consideració. DEFINICIÓ Una isoglossa és una línia imaginària sobre el mapa que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un determinat tret lingüístic, de manera que ajuda a delimitar les diferents àrees dialectals.

ESQUEMA Divisió dialectal del català Català oriental Bloc territorial de l'est Central Dialecte oriental peninsular Rossellonès Dialecte septentrional Balear Dialecte insular Català occidental Bloc territorial de l'oest Nord-occidental Lleida, Franja i comarques veïnes Valencià Comunitat Valenciana Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 8 El domini lingüístic català s'estructura en dos grans blocs dialectals separats per conjunts d'isoglosses fonètiques i morfològiques: Català oriental: comprèn el català central, el rossellonès i el balear. Català occidental: comprèn el català nord-occidental i el valencià.

ERROR FREQÜENT Creure que la partícula «que» es pronuncia de manera idèntica en tot el territori. En català oriental és àtona amb vocal neutra, però en català occidental manté el timbre clar d'e oberta o tancada segons la varietat. COMPROVA-HO 20 Quina diferència bàsica hi ha entre el model estàndard de l'italià i el del català? IDEES CLAU Els estàndards oral i escrit són dinàmics i operen com a impulsors de l'evolució de la llengua. El naixement de TV3 (1983), RTVV (1989) i IB3 (2005) va suposar una fita decisiva per als models de llengua en els mitjans. Una isoglossa és una línia limítrofa que marca la frontera d'extensió d'un tret lingüístic concret.

El català divideix els seus dialectes en dos grans blocs: l'oriental (central, rossellonès, balear) i l'occidental (nord-occidental, valencià). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. Quins territoris o varietats integren el català oriental? 22. En quin any va començar les emissions la televisió balear IB3? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. Com es defineix una isoglossa en geografia lingüística? 24. Quin any es van iniciar les emissions de la televisió pública catalana TV3?

Línia limítrofa d'un tret determinat a) Norma ortogràfica d'aplicació general b) Varietat d'ús exclusivament culte c) Regla que prohibeix un manlleu d) 1983 a) 1978 b) 1989 c) 2010 d) 2005 e) Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 9 25. Quin model d'estàndard es va basar en la parla de la seva capital i voltants? 26. Quins dos dialectes formen part del bloc català occidental? 4 La proposta d'estàndard oral de l'Institut d'Estudis Catalans EN ACABAR SABRÀS Definir els objectius de la codificació ortoèpica impulsada per l'IEC. Distingir entre àmbit general i àmbit restringit segons la distribució dialectal.

Classificar solucions de pronúncia segons les categories de propi, admissible o no recomanable. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Totes les formes acceptades a l'estàndard tenen exactament la mateixa recomanació d'ús? Objectius i criteris de la proposta ortoèpica La proposta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) neix per completar el procés de codificació en el camp de l'ortoèpia, és a dir, la fixació de les normes de pronunciació correcta de la llengua. Té com a finalitats: Establir un referent sòlid per a l'ús oral en l'ensenyament i els mitjans de difusió pública. Garantir la submissió a la normativa ortogràfica i gramatical establerta.

Recuperar i prestigiar registres d'ús que havien quedat interromputs durant dècades. El model referencial no imposa ni privilegia cap procedència geogràfica. Admet diversos accents i incorpora elements d'àmbit restringit dotats de prestigi històric (com l'ús de la vocal neutra tònica en determinats dialectes).

Bases d'aplicació: àmbits i registres La proposta de pronunciació es fonamenta en la combinació de l'extensió geogràfica dels trets i del grau de formalitat de l'acte de comunicació: El model del castellà a) El model de l'anglès b) El model del català c) El model del danès d) Rossellonès i valencià a) Balear i central b) Nord-occidental i valencià c) Central i rossellonès d) Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 10 Dimensió Classificació Definició i abast Abast territorial Àmbit general Trets lingüístics vigents com a mínim en dos dels cinc grans dialectes territorials.

Àmbit restringit Trets propis d'un territori dialectal concret que gaudeixen de prestigi en la seva àrea. Registre funcional Registre formal Llenguatge elevat, estructurat, conceptualment equilibrat i elegant (l'estil neutre dels mitjans). Registre informal Usos basats en la immediatesa i l'espontaneïtat expressiva. Aquesta flexibilitat té un límit precís: el locutor ha d'actuar segons la seva pròpia competència lingüística i no ha de barrejar indiscriminadament trets de sistemes dialectals diferents. ERROR FREQÜENT Canviar de varietat a mig discurs barrejant trets orientals i occidentals sense coherència interna desvirtua la competència lingüística del parlant en un registre formal.

COMPROVA-HO 28 Què defineix un tret d'àmbit general segons l'IEC? Terminologia normativa i exemples pràctics Per qualificar els fenòmens de la llengua parlada, el document de l'IEC fa servir quatre categories precises: Propi: solució plenament adequada i vàlida per a qualsevol registre. Forma part de l'estàndard comú. Admissible: solució tolerada dins de l'estàndard, tot i que es recomana fer servir la forma pròpia. D'acord amb els usos de cada parlar: solució amb implantació territorial limitada o amb valoracions sociolingüístiques diverses, però integrada en l'estàndard. No recomanable: forma que queda expressament exclosa de l'estàndard.

Qualificació Exemples d'aplicació Propi d'àmbit general El sistema de 7 vocals tòniques: [a], [e], [ɛ], [i], [o], [ɔ], [u]. També són propis de registres marcadament formals mots com sengles, ambdós / ambdues, quelcom, mant / manta i hom. Propi d'àmbit restringit El sistema de 8 vocals que afegeix la vocal neutra tònica, característic dels parlars balears. Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 11 Qualificació Exemples d'aplicació Admissible La forma verbal eres com a segona persona en l'àmbit valencià, o les variants sigut i set en l'àmbit general segons els usos de cada parlar.

També la pronunciació com a [a] de la vocal inicial en mots amb en-, em-, es- (com ancetar, ambut, ascoltar) en parlars occidentals en registre informal. No recomanable Pronunciar amb [e] tancada la síl·laba final àtona de mots cultes en català oriental en comptes de vocal neutra (per exemple, pronunciar erròniament amb [e] final els mots frase, examen, càncer o classe). COMPROVA-HO 29 Per què es considera no recomanable pronunciar amb [e] tancada el mot «classe» en català oriental? ESQUEMA Categories de la proposta ortoèpica de l'IEC IDEES CLAU La tasca ortoèpica de l'IEC cerca fixar la pronunciació estàndard respectant la normativa vigent.

Un tret és d'àmbit general si apareix com a mínim en dos dels cinc grans dialectes territorials. Les quatre qualificacions normatives fonamentals són: propi, admissible, d'acord amb els usos de cada parlar i no recomanable. El locutor pot emprar solucions del seu dialecte d'origen, però té prohibit barrejar trets incoherents entre si.

Formes de l'estàndard Admeses en la llengua comuna Propi Forma plenament adequada en tots els registres Admissible Forma tolerada, aconsellable canviar per la pròpia Segons cada parlar D'acord amb els usos de cada dialecte Fora de l'estàndard Usos exclosos de la norma No recomanable Forma no acceptada com a estàndard Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Quantes vocals tòniques componen el sistema propi d'àmbit restringit del balear? 31. Com es cataloga l'ús de termes com «quelcom» o «sengles» en l'àmbit general? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32.

Quants dialectes han de compartir un tret perquè es consideri d'àmbit general? 33. Quina categoria s'aplica a una forma tolerada que és millor substituir per la pròpia? 34. En quin registre és admissible pronunciar 'ancetar' o 'ascoltar' en parlar occidental? 35. Quina pronunciació és expressament catalogada com a no recomanable en el bloc oriental? 5 Resum per repassar Eficiència locutiva i lectura en veu alta Concepte Definició resumida Competència comunicativa Integració del repertori lingüístic (varietats dialectals i funcionals) i de les normes pragmàtiques d'ús de la parla. BE / BL Text ben escrit i ben llegit pel locutor sense deficiències de redacció ni d'oralització.

BE / ML Text amb redacció normativa que el locutor llegeix amb entrebancs, canvis o errades de pronunciació. ME / BL Text amb errades gramaticals o lèxiques que el locutor corregeix sobre la marxa en la lectura oral.

Només el bloc oriental sencer a) Com a mínim dos dialectes b) Tres dialectes de la península c) Tots cinc dialectes territorials d) Propi a) Àmbit restringit b) Admissible c) No recomanable d) En cap cas, és no recomanable a) En el registre formal culte b) En el registre informal c) En tota mena d'emissió solemne d) E tancada àtona final a 'examen' a) Set vocals en posició tònica b) Vocal neutra a 'pare' c) Reducció vocàlica en pronoms febles d) Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 13 Concepte Definició resumida ME / ML Text mal redactat que a més s'executa oralment amb deficiències de locució.

Transcripció d'antena Adaptació fonètica pràctica amb grafies de teclat estàndard per indicar com vocalitzar termes complexos. Escriptura de xifres i nombres cardinals Regla de xifres Criteri d'aplicació Acabats en 1 S'escriuen amb lletres (vint-i-u, vint-i-una), amb l'excepció del número 11. Acabats en 2 femení S'escriuen en lletres davant de substantius femenins (dues dones), llevat del número 12; en masculí van en xifres (2 homes). Quaranta i seixanta Qualsevol cardinal que contingui aquests dos numerals s'escriu obligatòriament en lletres. Centenes femenines S'escriuen amb lletres quan concorden amb un nom femení (dues-centes persones).

Mil i grans magnituds La xifra de recompte va en nombres i els mots mil, milió o bilió s'escriuen en lletres (100 mil, 2 milions). Dialectologia i models de llengua Concepte Definició resumida Isoglossa Línia divisòria sobre el mapa que delimita la presència o absència d'un determinat tret lingüístic. Català oriental Bloc territorial que inclou el català central, el rossellonès i el balear. Català occidental Bloc territorial que agrupa el català nord-occidental i el valencià. Model policèntric Estàndard català que reconeix diverses formes regionals amb la mateixa dignitat i consideració normativa.

Criteris de la proposta ortoèpica de l'IEC Categoria normativa Definició resumida Àmbit general Fenomen lingüístic documentat com a mínim en dos dels cinc dialectes del domini. Àmbit restringit Tret propi d'un dialecte determinat que manté prestigi social en el seu territori. Forma pròpia Solució normativa plenament adequada i vàlida per a qualsevol registre d'ús. Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 14 Categoria normativa Definició resumida Forma admissible Solució acceptada dins de l'estàndard que és preferible substituir per la pròpia. Segons cada parlar Forma estàndard d'abast geogràfic acotat o amb valoracions sociolingüístiques diverses.

No recomanable Solució que queda expressament exclosa de l'estàndard comú per no ser genuïna. Cronologia dels mitjans audiovisuals Any Fita històrica 1983 Inici de les emissions de la televisió pública de Catalunya (TV3). 1989 Naixement de la radiotelevisió pública valenciana (RTVV). 2005 Començament de les emissions de la televisió pública balear (IB3). Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè necessita una transcripció d'antena amb grafies familiars que li indiquin directament com s'ha de pronunciar en directe sense dubtar. 2.

Es produeix quan el text original presenta errors gramaticals o lèxics, però el locutor posseeix prou competència per esmenar-los mentalment i pronunciar-los correctament. 3. Perquè té una finalitat pràctica d'immediatesa: qualsevol redactor i locutor l'ha de poder escriure i interpretar al teclat sense necessitat de dominar símbols tècnics especials. 4. És el conjunt de varietats geogràfiques i funcionals d'una o més llengües que una persona és capaç de reconèixer o utilitzar. 5. El domini passiu permet comprendre varietats alienes sense dificultat, mentre que el domini actiu implica la capacitat real de parlar-les o escriure-les. 6. c) BE / ML.

Correspon a un text ben escrit (BE) executat amb una lectura deficient o mal llegit (ML). 7. b) Lletres comunes del teclat d'ordinador. Prescindeix de grafies especials i utilitza l'alfabet convencional per facilitar la lectura a primera vista. 8. a) El domini actiu d'especialitat. El domini actiu assoleix nivells més elevats en contextos funcionals d'ús concret que en el domini global de dialectes. 9. d) El compte bancari. En català el mot compte té gènere masculí, de manera que la forma correcta és el compte. 10. Perquè el número dos té flexió de gènere en català i davant de noms femenins cal fer visible la forma 'dues' en lletres. 11.

S'ha d'escriure sempre amb lletres (per exemple, dues o vint-i-dues) per reflectir la flexió de gènere que la xifra numèrica amagaria. 12. Perquè permet fixar per escrit les variants dialectals legítimes de la pronúncia (com dèsset o díhuit) que una xifra numèrica no pot precisar. 13. S'ha d'escriure amb lletres (quaranta-set) perquè conté el mot quaranta. 14. Quan van situades immediatament davant d'un substantiu femení per marcar la concordança (com dues-centes dones). 15. c) vint-i-una dones. Els numerals acabats en 1 s'escriuen amb lletres i han de concordar en femení. 16. c) El número 11. Els acabats en 1 s'escriuen amb lletres excepte precisament el número 11. 17.

a) Quaranta i seixanta. Els nombres que incorporen quaranta o seixanta s'han d'escriure en lletres. 18. b) 100 mil persones. S'escriu en nombres la quantitat dels milers i en lletres la paraula mil. 19. Mitjançant un estàndard policèntric que accepta formes regionals diferents amb idèntica dignitat i consideració normativa. 20. L'italià va adoptar exclusivament la varietat històrica de Florència com a llengua comuna, mentre que el català reconeix diverses formes regionals que tenen la mateixa consideració. 21. El català central, el rossellonès i el balear. 22. L'any 2005. 23. a) Línia limítrofa d'un tret determinat.

Una isoglossa marca sobre el mapa la presència o absència d'un fenomen lingüístic determinat. Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 16 24. a) 1983. La creació de la televisió pública catalana va tenir lloc l'any 1983. 25. b) El model de l'anglès. L'anglès comú té la base històrica en la parla educada de Londres i les comarques veïnes. 26. c) Nord-occidental i valencià. El català occidental s'estructura tradicionalment en nord-occidental i valencià. 27. No; la normativa distingeix entre formes pròpies (recomanades en tots els registres) i formes admissibles (tolerades però secundàries). 28.

És aquell fenomen que és viu i vigent com a mínim en dos dels cinc dialectes del territori. 29. Perquè l'oriental neutralitza les vocals àtones /e/ i /a/ en vocal neutra; pronunciar-hi una [e] artificial en mots cultes trenca el sistema fonològic del dialecte. 30. Comprèn 8 vocals tòniques diferenciades, sumant la vocal neutra a les 7 vocals de l'àmbit general. 31. Són qualificats com a propis exclusivament de registres marcadament formals. 32. b) Com a mínim dos dialectes. La definició d'àmbit general exigeix que el tret estigui vigent com a mínim en dos dels cinc dialectes. 33. c) Admissible.

La categoria 'admissible' identifica solucions estàndards tolerades però secundàries respecte a la forma pròpia. 34. c) En el registre informal. És admissible en l'àmbit general únicament en el registre informal per als parlars occidentals. 35. a) E tancada àtona final a 'examen'. Pronunciar amb [e] tancada en lloc de vocal neutra la síl·laba final de mots com examen o frase no és recomanable en oriental. Apunts d'Expressió i Argumentació: Estàndard Oral i Mitjans 17