Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS EXPRESSIÓ I ARGUMENTACIÓ EN CATALÀ Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Criteris d'estil basats en Magí Camps: convencions gràfiques, apostrofació, precisió lèxica, traducció, sintaxi genuïna i correcció periodística. APREN.AI Índex 1 Convencions gràfiques, ortotipografia i puntuació 1. Criteris d'ús de majúscules i minúscules 2. L'article davant de noms de persona 3. L'apòstrof: casos especials, hacs aspirades i sigles 4. Puntuació i recursos gràfics: punt i coma, interrogants i cursiva 2 Traducció, adaptació onomàstica i transferències lingüístiques 1. El procés de traducció i els falsos amics 2. Exònims, transcripció i transliteració 3.

Asimetria lingüística i context sociolingüístic 3 Precisió lèxica, formació de mots i gènere inclusiu 1. Precisió semàntica davant la polisèmia castellana 2. La vocal àtona final i la formació de mots 3. Evolució lèxica, denominació d'origen i llenguatge inclusiu 4 Sintaxi pronominal, construccions oracionals i estil de redacció 1. Morfosintaxi: pronoms febles, aglutinacions i l'article neutre 2. Construccions oracionals que cal evitar o reescriure 3.

L'ofici del corrector, l'estil literari i la transgressió 5 Resum per repassar Ortotipografia i convencions gràfiques Traducció, onomàstica i contacte de llengües Precisió lèxica i sintaxi Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 1 1 Convencions gràfiques, ortotipografia i puntuació EN ACABAR SABRÀS Distingir els casos en què cal emprar majúscules o minúscules en càrrecs, institucions i títols d'obres.

Aplicar correctament les regles d'apostrofació davant essa líquida, hacs aspirades i sigles. Utilitzar amb propietat el punt i coma i conèixer el criteri de l'IEC respecte als interrogants d'obertura. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És correcte escriure «el partit del FC Barcelona» o s'hauria d'apostrofar «de l'FC Barcelona»? L'aplicació rigorosa de les normes formals és el primer pas per aconseguir un text clar i polit. Aquest bloc recull les convencions sobre majúscules, signes auxiliars i puntuació fonamental. 1.

Criteris d'ús de majúscules i minúscules La premissa general davant el dubte entre caixa alta i caixa baixa és senzilla: cal optar sistemàticament per la minúscula, ja que la majoria de majúscules són prescindibles en català. Aquesta pauta afecta diversos àmbits habituals: Càrrecs i dignitats: Els títols com ara rei o papa s'escriuen en minúscula, mentre que Església com a institució manté la majúscula. Conceptes abstractes: Substantius com ara justícia, història, bé o mal van en minúscula. Només prenen majúscula si formen part d'una institució oficial (per exemple, Tribunal Superior de Justícia).

Traducció de noms reials: Com a norma general es catalanitzen (el rei Felip VI, la reina Elisabet). No obstant això, determinats antropònims no es tradueixen (el rei Harald de Noruega o el seu pare Olaf), i certs mitjans opten per la forma original. Títols d'obres: En títols de llibres, cançons o pel·lícules, la majúscula només correspon a la lletra inicial i als noms propis continguts (Els sots feréstecs, Joc de trons). Edificis i espais: S'escriuen amb majúscula quan l'adjectiu fa funció de nom propi (Casa Blanca, Palau Reial, Teatre Lliure), però amb minúscula en l'especificador comú quan s'acompanya d'un nom propi (casa Batlló, palau de l'Almudaina, teatre Fortuny, sala Kubrick).

COMPROVA-HO 2 Com s'ha d'escriure el títol d'una sèrie de televisió pel que fa a l'ús de majúscules? 2. L'article davant de noms de persona L'article personal en i na s'utilitza amb antropònims, tot i que només la modalitat balear fa servir totes dues formes; a Catalunya la variant femenina na no s'empra habitualment. Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 2 Quan s'enuncien el nom i el cognom conjunts, o bé exclusivament el cognom, no s'hi anteposa cap article. En canvi, si s'utilitza únicament el nom de pila, l'article és preceptiu: Carme Ortega i Víctor Requesens (sense article). En canvi, amb el nom sol: La Carme tenia 18 anys; en Víctor, un parell més.

Carles Puigdemont i Clara Ponsatí; si s'esmenta només el cognom: Puigdemont a Bèlgica i Ponsatí a Escòcia. 3. L'apòstrof: casos especials, hacs aspirades i sigles L'apostrofació segueix criteris concrets davant determinades grafies i tipologies de mots: Noms de lletres i metallenguatge: No s'apostrofa davant el nom de les lletres (la efa, la ema, la erra) ni davant mots que actuen com a objecte d'anàlisi lingüística («El participi de empassar és empassat»). Excepcions femenines: Tampoc no s'apostrofa davant la una (en referència a l'hora), la ira, la host i el topònim la Haia.

Essa líquida: Només s'apostrofa davant l'article masculí el, ja que amb la preposició o l'article femení no hi ha conflicte vocàlic (l'Scrabble, però de Scrabble; la Scala, però de Scala). En antropònims com Schindler, Schubert o Schumacher, les esses no són líquides. Hacs aspirades: No s'apostrofen els articles ni les preposicions (la haima, de halal, la hippy, de Hawaii). Acrònims i sigles: S'aplica la norma general als acrònims i sigles lexicalitzades (l'ampa, l'IEC, L'Incasòl, d'Interpol; però la Interpol, la Unesco, la UEFA, la UOC). No s'apostrofa la SGAE ni de SGAE per l'inici d'essa líquida. En les sigles lletrejades es manté el criteri fonètic (l'FBI, l'OBC; però la UPF, la ITV).

Si la sigla es desplega oralment, no s'apostrofa (el FC Barcelona, perquè es llegeix futbol club i no «efa-ce»). Element Regla d'apostrofació Exemples correctes Essa líquida masculina S'apostrofa amb el l'Scrabble Essa líquida femenina / prep. de No s'apostrofa la Scala, de Scrabble Hac aspirada No s'apostrofa la haima, de halal Sigla lletrejada amb vocal inicial S'apostrofa segons la fonètica l'FBI, l'OBC Sigla desplegada oralment No s'apostrofa si el nom comença per consonant el FC Barcelona ERROR FREQÜENT Apostrofar la preposició de davant d'un mot començat amb essa líquida (*d'Scrabble) o ometre l'apòstrof en l'article masculí (*el Scrabble).

Recorda: només s'apostrofa l'article masculí (l'Scrabble), mai la preposició (de Scrabble). Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 3 4. Puntuació i recursos gràfics: punt i coma, interrogants i cursiva Pel que fa al punt i coma, aquest signe marca una separació intermèdia entre la coma i el punt i té dues funcions principals: Pel que fa als signes d'interrogació d'obertura, el criteri institucional de l'IEC determina que no s'han de posar mai. Tot i que alguns sectors proposen d'usar-los exclusivament quan la frase és excessivament llarga i no comença per un mot interrogatiu, la norma general prescriu no utilitzar-los.

La lletra cursiva s'ha de fer servir per facilitar la lectura sense entrebancar-la. Els seus àmbits d'ús principals són: Noms científics en llatí de taxons biològics (Homo sapiens, Canis lupus). Títols d'obres culturals: llibres, cançons, pel·lícules. En textos informatius o científics: mots amb ironia o doble sentit, eufemismes, estrangerismes, sobrenoms i formes usades com a metallenguatge (evitant aquest darrer ús en obres literàries).

Finalment, pel que fa a l'accentuació gràfica comercial, algunes entitats opten per suprimir l'accent obert per motius d'imatge exterior o projecció internacional, fins i tot quan en castellà portaria accent tancat (com ara marques i esdeveniments de l'estil de CaixaForum, Kosmopolis, Comic Barcelona o Manga Barcelona). ESQUEMA Criteris d'apostrofació de l'article i la preposició de Separar elements d'una enumeració complexa: S'empra quan els segments ja contenen comes internes (Hi intervendran la presidenta, Teresa Cabré; el vicepresident, Ramon Sistach; la tresorera, Mila Segarra, i el secretari, Màrius Serra).

1 Enllaçar oracions estretament vinculades: S'utilitza entre proposicions que haurien d'anar separades per comes, però que ja n'inclouen en el seu interior per altres raons. 2 Apostrofació Casos especials Essa líquida Només amb l'article el Hac aspirada No s'apostrofa mai Noms de lletres Formes plenes (la efa) Sigles Segons pronunciació habitual Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 4 IDEES CLAU En cas de dubte ortogràfic, cal preferir sempre la minúscula a la majúscula. Davant dels noms de persona no s'usa article si van acompanyats de cognom o si només s'enuncia el cognom.

L'essa líquida només s'apostrofa davant de l'article masculí singular (l'Scrabble, però de Scrabble). Segons l'IEC, el signe d'interrogació d'obertura no s'ha d'utilitzar mai en català. La cursiva s'aplica a títols d'obres, noms científics, estrangerismes i usos metalingüístics. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En quins casos és preceptiu utilitzar l'article davant d'un nom de persona? 4. Per què no s'apostrofa la preposició a l'expressió «un joc de Scrabble»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina combinació d'apostrofació amb essa líquida és correcta? 6. Quin és el criteri normatiu de l'IEC sobre l'interrogant inicial? 7.

Com s'han d'escriure els càrrecs com rei o papa? 2 Traducció, adaptació onomàstica i transferències lingüístiques EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els procediments de transcripció i transliteració de noms procedents d'alfabets no llatins. Identificar i corregir falsos amics comuns en la traducció d'altres llengües cap al català. Reconèixer les asimetries estructurals entre llengües per evitar calcs injustificats.

L'Scrabble i d'Scrabble a) El Scrabble i de Scrabble b) L'Scrabble i de Scrabble c) El Scrabble i d'Scrabble d) Només en frases molt llargues a) És opcional si no hi ha pronom b) No s'ha de posar mai c) S'ha d'utilitzar sempre d) Sempre en majúscula a) Majúscula només amb el nom propi b) En lletra cursiva c) En minúscula d) Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 5 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Per què no s'hauria de traduir «telebasura» com a *telebrossa sinó com a «teleporqueria»? El trasllat de termes, noms i estructures d'altres idiomes al català exigeix entendre la diferència entre transcriure, transliterar i traduir, a més de reconèixer les asimetries entre llengües. 1.

El procés de traducció i els falsos amics La traducció no és mai un trasllat mecànic paraula per paraula. Les eines automàtiques necessiten una revisió constant perquè sovint interpreten com a mots comuns cognoms de persones. A més, cal parar una atenció especial als falsos amics: Els termes légumes (francès) o vegetables (anglès) no s'han de traduir per llegums ni vegetals, sinó per verdures. Davant d'expressions compostes de teleescombraries (telebasura en castellà), el català ha de procedir mitjançant els recursos propis de la composició: teleporqueria.

En l'àmbit professional de la traducció, especialment en textos teatrals, la tasca requereix habitualment dues persones: qui tradueix i qui s'encarrega de la revisió per esmenar calcs i impropietats que s'hi puguin escolar. 2. Exònims, transcripció i transliteració Quan s'incorporen topònims o antropònims d'altres sistemes lingüístics s'apliquen tres procediments diferents: DEFINICIÓ Un exònim és el nom propi que una comunitat lingüística utilitza per referir-se a un topònim situat fora del seu àmbit territorial i que disposa d'una forma adaptada en la llengua pròpia (per exemple, Estrasburg, Moscou o Nou Mèxic).

Segons la llengua d'origen i la seva tradició, es distingeixen: Transcripció: Consisteix a representar mitjançant l'ortografia pròpia de la llengua d'arribada el so del nom original procedent d'un alfabet no llatí (com ara el ciríl·lic rus: Mikhaïl Gorbatxov). En el cas de l'àrab, sovint es respecta la transcripció fixada en francès (Massa Bouchafa, Bouteflika) per facilitar-ne la localització internacional. 1 Transliteració: Assigna a cada caràcter d'un sistema d'escriptura un signe equivalent exacte en l'alfabet de destinació, de manera independent a la fonètica concreta d'arribada (com la convenció internacional Mikhail Gorbačov).

Els noms grecs moderns se solen transliterar al llatí (Gianis Varoufakis) i després s'adapten al català (Ianís Varufakis). 2 Adaptació tradicional d'exònims: En topònims que no fan servir l'alfabet llatí es manté la forma catalanitzada tradicional (el Caire, el Caixmir, la Cotxinxina). Per contra, si són topònims poc arrelats o molt internacionals, es respecta la transcripció internacional estandarditzada (Hiroshima, Phuket; evitant Hiroixima o Fuquet). 3 Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 6 COMPROVA-HO 9 Quina diferència conceptual hi ha entre transcriure i transliterar un nom procedent d'un alfabet no llatí? 3.

Asimetria lingüística i context sociolingüístic Un error d'apreciació freqüent és considerar que el català és una llengua deficitària perquè no presenta una rèplica exacta per a cada mot o gir del castellà. Les llengües són asimètriques per naturalesa, i pretendre calcar les estructures de la llengua veïna genera solucions artificioses: El lema reivindicatiu calcatalanitzat *Independència ja! ha de ser substituït per la forma genuïna Independència ara! Expressar conceptes com home, sweet home no és problemàtic, ja que les locucions circulen lliurement entre cultures.

En la premsa bilingüe, els partits estatals s'adapten segons l'edició: Partido Popular en castellà i Partit Popular en l'edició catalana. Des de la perspectiva de l'ús cívic i públic, els drets lingüístics emparen els ciutadans tant als comerços com a l'administració. Sovint és el mateix client catalanoparlant qui renuncia a expressar-se en la seva llengua quan no rep resposta immediata en català. A escala internacional o en situacions comunicatives generals, recórrer al monolingüisme s'ha titllat d'analfabetisme del segle XXI, i subtitular declaracions en comptes d'exigir repetir-les en la llengua dominant afavoreix l'obertura i el respecte a la diversitat.

PROCÉS Tractament de noms propis d'altres alfabets 1 Forma original Nom en alfabet no llatí 2 Transliteració Conversió lletra a lletra al llatí 3 Transcripció / Adaptació Ajust a la fonètica catalana IDEES CLAU La traducció automàtica requereix supervisió humana per evitar la traducció indeguda de cognoms i falsos amics (com ara vegetables per verdures). La transcripció reprodueix la fonètica d'origen amb grafies pròpies, mentre que la transliteració estableix una equivalència caràcter per caràcter. Els topònims internacionals menys arrelats respecten la grafia internacional (Hiroshima) sense forçar adaptacions locals.

Les llengües no són simètriques: cal rebutjar calcs estructurals com ara *ja! en lloc d'ara!. Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 10. Com s'ha de traduir al català l'expressió francesa «les légumes»? 11. Per quina raó el lema «Independència ja!» és considerat inadequat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 12. Com s'anomena la conversió de caràcters d'un alfabet a un altre lletra per lletra? 13. Quina és la forma catalana adequada per al topònim japonès Hiroshima? 14. Com s'ha de traduir al català el mot anglès vegetables? 15. Quin és el criteri per citar partits com el Partido Popular a la premsa en català?

3 Precisió lèxica, formació de mots i gènere inclusiu EN ACABAR SABRÀS Seleccionar el terme català precís davant de paraules polisèmiques del castellà com taquilla o tipo. Reconèixer les colocacions verbals patrimonials (tastar, avenir-se, fer un petó). Aplicar estratègies de redacció inclusiva mitjançant col·lectius i noms genèrics sense dependre del desdoblament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 16 És correcte afirmar «Aquest vi no em prova» després d'haver fet un glop per comprovar si és bo?

Exonímia adaptada a) Calcl lingüístic b) Transliteració c) Transcripció fonètica d) Hiroixima a) Iroxima b) Xiroshima c) Hiroshima d) Llegums a) Verdures b) Vegetals c) Fruites i hortalisses d) Mantenir sempre el nom castellà a) Escriure'l sempre amb sigles b) Adaptar-lo com a Partit Popular c) Posar-lo entre cometes i en cursiva d) Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 8 L'adequació lèxica és indispensable per mantenir la precisió semàntica i la genuïnitat expressiva del català, especialment davant la interferència del castellà. 1.

Precisió semàntica davant la polisèmia castellana Mentre que el castellà empra un únic mot per a diversos conceptes, el català sol disposar de termes precisos i diferenciats per a cadascun: Taquilla: En català es distingeix entre l'armariet (compartiment individual de vestidors o centres d'estudi), el caseller (armari amb compartiments per classificar objectes) i la taquilla o guixeta (lloc destinat a la venda d'entrades o bitllets de transport). Natura i naturalesa: El català ofereix diferents termes que no s'han de confondre amb la forma única castellana.

Tipus: Un terme sovint encotillat que es pot substituir convenientment per mena o classe; en registres informals per a persones, per paio o individu; o bé relacionat amb la presència física mitjançant expressions com fer goig, estar prim o fer txoca. Genuïnitat verbal: El català fa servir acostar-se tradicionalment en comptes d'apropar-se (tot i que propera va entrar al segle XIX i està consolidat al costat de pròxima). Així mateix, cal distingir entre aixecar-se i llevar-se segons l'acció exacta. COMPROVA-HO 17 Quina paraula s'ha d'usar per designar l'armari petit que utilitzen els alumnes als passadissos dels instituts? 2.

La vocal àtona final i la formació de mots La presència de la -o àtona final aporta expressivitat i eufonia en registres informals i col·loquials. Tot i que certes formes sense vocal final són les normatives, en l'argot sovint sonen artificioses si se'n prescindeix: Són parelles vàlides segons el registre: xaper / xapero, barat / barato, rar / raro, o l'expressió cigalero davant el rígid cigaler. En altres casos la variant amb -o està plenament establerta: amo, burro, ferro, pinso, al costat de doblets com quadre / quadro, motlle / motllo o rotlle / rotllo.

Pel que fa a la creació de paraules, mentre que l'anglès uneix termes fàcilment per fusió (com ara Brexit), el català disposa del procediment genuí de la composició patrimonial per encunyar termes rics: estirabosses, estiracadenes, rastaflauta, trompegar, orellamoixos, alaferit, culgròs o galtaplè.

Concepte incorrecte o interferit Forma catalana genuïna Context d'ús *Provar el vi Tastar el vi Acció de degustar un aliment *Aquest menjar em senta bé El menjar em prova / es posa bé Digestió profitosa *Aquest menjar m'ha sentat malament Se m'ha posat malament Digestió pesada o perjudicial Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 9 Concepte incorrecte o interferit Forma catalana genuïna Context d'ús *Es porten bé S'avenen Dues persones que tenen bona entesa *Quiròfan Sala d'operacions Terme tradicional recomanat *Eixugar-se les llàgrimes com a *assecar-se Eixugar-se les llàgrimes Netejar la humitat dels ulls *Donar un petó Fer un petó Acció expressiva afectuosa *Trencar una carta Estripar una carta Esquinçar un document en trossos 3.

Evolució lèxica, denominació d'origen i llenguatge inclusiu Determinades transformacions històriques i comercials han modificat l'ús dels termes. Per exemple, la protecció del topònim de la regió francesa de la Xampanya va fer que el xampany català s'hagués de rebatejar com a cava. En el cas del brandi, però, per un motiu de tradició patriòtica molts catalans van mantenir la veu conyac.

Pel que fa al llenguatge inclusiu, la llengua ofereix alternatives naturals per evitar l'abús del masculí genèric sense necessitat de desdoblar constantment (en lloc de «bon dia a tots i totes», és preferible dir «bon dia a tothom» o senzillament «bon dia!»): S'empren noms col·lectius: professorat, alumnat, ciutadania, criatura o mainada. L'ús del mot neutre persona permet la desmasculinització de les definicions lexicogràfiques (definint bomber / bombera com a «persona que forma part d'un cos per a extingir incendis» i eliminant la fórmula antiga «dona de», preservada només en títols nobiliaris com marquesa o comtessa).

ESQUEMA Recursos de precisió lèxica i llenguatge inclusiu Tècniques d'estil Precisió i naturalitat Distinció lèxica Armariet vs. taquilla Verbs genuïns Tastar, avenir-se, fer un petó Llenguatge inclusiu Mots col·lectius i mot «persona» Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 10 IDEES CLAU El català empra termes precisos com ara armariet o caseller per evitar la polisèmia del castellà taquilla. Els aliments es tasten (no es proven) i la bona digestió fa profit o es posa bé. La vocal àtona final (-o) és un recurs d'expressivitat necessari en registres col·loquials i argòtics.

El llenguatge inclusiu genuí afavoreix l'ús de col·lectius (alumnat, ciutadania) i formes generals (tothom) davant el desdoblament sistemàtic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. Per quina raó el català va deixar de denominar «xampany» a la seva producció autòctona? 19. Com s'expressa de forma correcta que dues persones tenen una relació d'amistat harmoniosa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Com es diu el moble dels vestidors on es deixa la roba? 21. Quina és la forma recomanada per a l'acció de degustar un producte gastronòmic? 22. Com s'evita correctament el desdoblament «tots i totes» en una salutació? 23. Com es formula la unió d'afecte respecte a un petó?

Caseller a) Taquilla b) Armariet c) Caixa d) Aprovar un plat a) Provar un plat b) Tastar un plat c) Sentar un plat d) Fent servir xaperos a) Dient Bon dia a tothom b) Emprant la fòrmula totdéu c) Dient Bon dia a tots d) Girar un petó a) Prendre un petó b) Fer un petó c) Donar un petó d) Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 11 4 Sintaxi pronominal, construccions oracionals i estil de redacció EN ACABAR SABRÀS Substituir estructures d'infinitiu temporal i oracions de relatiu feixugues per construccions sintàctiques naturals. Comprendre el paper de la correcció d'estil i la diferència entre errada i recurs estilístic o transgressió.

Desemmascarar eufemismes propagandístics utilitzant el mot precís en el llenguatge periodístic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Per què no és aconsellable traduir literalment la construcció castellana «cuyo hijo» com «el fill de la qual» en una frase narrativa? L'elaboració d'un estil fluid depèn del domini de la morfologia verbal, les estructures sintàctiques pròpies i la col·laboració crítica entre autor i corrector. 1.

Morfosintaxi: pronoms febles, aglutinacions i l'article neutre La combinació i col·locació dels pronoms febles constitueix l'autèntica sang i singularitat del català: Pèrdua de pronoms adverbials: El retrocés en l'ús d'en i hi respon en gran part a la manca de transmissió domèstica; cal una tasca conscient de l'ensenyament escolar per consolidar-los tant oralment com per escrit. Combinacions col·loquials enfront de formals: En la parla relaxada es tendeix a deformar combinacions com ara l'hi per la hi o li ho, o els hi per els la, els el, etc. Tot i que s'han assajat en subtitulacions televisives, aquests experiments no són adequats per al registre estàndard.

Aglutinacions amb supressió de consonant: En formes verbals no agudes s'ha proposat aglutinar el pronom eliminant erres o esses finals (digue'm en lloc de digues-me, coneix-la, convence't, mereixe'ls, estigue't). Sonen naturals a cau d'orella, però resulten estranyes grafiades. L'article neutre «lo»: Tot i que certs autors n'han plantejat l'admissió, la postura majoritària la rebutja rotundament, ja que obriria una via descontrolada a la invasió massiva d'usos forans.

Aglutinacions populars consolidades: Formes sorgides de sintagmes com aviam (evolució independent de «a veure / vejam»), deunidó (simplificació gràfica de «déu-n'hi-do»), esclar (per distingir l'exclamació de la seqüència «és clar») i sisplau (vestigi de «si us plau») demanen una regularització normativa en tractar-se de formes autònomes. COMPROVA-HO 25 Quina posició ocupen preferentment els pronoms febles en la frase segons el criteri estilístic? Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 12 2.

Construccions oracionals que cal evitar o reescriure Determinades estructures calcades del castellà empobreixen la redacció i s'han de redissenyar: Estructures amb infinitiu temporal o causal: Girs de l'estil d'«en arribar» o «a l'arribar» grinyolen en català formal. Cal reformular-los amb conjuncions naturals: Quan tornem de l'excursió, us passarem a veure (en lloc de *En tornar de l'excursió...). El relatiu compost «el qual / la qual»: S'utilitza sovint de manera feixuga per substituir el cuyo castellà. En comptes de redactar «La directora, el fill de la qual feia funcions...», és molt més clar dir «La directora, que té un fill que feia funcions...».

Relatiu circumstancial «la qual cosa»: És preferible transformar-lo en una coordinació: en comptes de «Ha pujat l'aigua, la qual cosa fa que...», és millor «Ha pujat l'aigua i això fa que...». Quantitatius i indefinits: El mot diversos no equival automàticament al varios castellà; sovint és millor suprimir-lo o emprar uns quants o molts. Així mateix, no es pot afegir l'adjectiu diferents immediatament darrere d'un substantiu precedit de numeral (*tres llibres diferents). Doble negació: La sintaxi catalana admet i requereix dues negacions. El mot mai se situa preferentment en posició posterior al verb.

Temps verbals literaris: No té sentit que els autors que no utilitzen el passat simple oralment l'emprin de manera forçada en la seva escriptura narrativa, i s'ha d'evitar barrejar el passat simple amb el perifràstic dins del mateix text. ERROR FREQÜENT Mantenir construccions encarcarades com ara *en entrar o *a l'acabar. En català cal emprar les conjuncions temporals subordinades adequades: quan entrem o en el moment que acabi. 3.

L'ofici del corrector, l'estil literari i la transgressió La relació entre creadors i professionals de la correcció requereix un equilibri constant: La funció del corrector com a «porter»: Si un text està impecable, l'èxit s'atribueix exclusivament a l'escriptor; si s'escapa un sol error, la responsabilitat recau sobre el corrector. 1 El diccionari no ho conté tot: No és cert que només sigui legítim allò que figura al DIEC. Moltes formes derivades, mots compostos (com motoserra o cronificar) i lèxic procedent de dialectes geogràfics, generacionals o socials són plenament admissibles.

2 Mals professionals de la correcció: El corrector rígid o capquadrat aplica les mateixes regles inflexibles sense saber distingir un recurs d'estil o una badada. Un exemple és el mot popular Titulín en un article de Julià Guillamon a la premsa, interpretat erròniament com una errada tipogràfica per lectors desinformats quan feia referència al permís d'embarcacions. 3 Transgressió artística vs. error involuntari: Per transgredir una norma cal conèixer a fons la llengua abans de manipular-la artísticament. En peces musicals, per exemple, Rosalía a Milionària empra barbarismes expressius per perfilar sociològicament el seu personatge.

En canvi, en el registre estàndard s'ha de distingir entre una mala traducció involuntària (com *creuar per travessar, *marxar per anar-se'n o *creuar els braços per plegar-los) i una transgressió funcional consentida per reflectir el carrer. 4 Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 13 PROCÉS Simplificació d'estructures subordinades pesades 1 Construcció feixuga Relatiu compost o infinitiu temporal 2 Anàlisi sintàctica Identificació de calcs o artificis 3 Formulació genuïna Subordinada temporal o coordinació fluida IDEES CLAU Els pronoms febles en i hi són indispensables per a la salut de la llengua i cal preservar-ne l'ús formal.

Cal substituir els girs temporals forans d'infinitiu (en arribar) per oracions amb quan o si. L'ús de formes com la qual cosa o l'abús del relatiu feixuc han de donar pas a la coordinació (i això fa que...). El diccionari institucional no és un catàleg exhaustiu; termes vàlids derivats o col·loquials en queden fora sense deixar de ser legítims. La transgressió lingüística deliberada en una obra artística és un recurs legítim, mentre que l'error per desconeixement és una errada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com s'ha de reescriure la frase feixuga «Va aprovar l'examen, la qual cosa el va alegrar molt»? 27. Quina diferència hi ha entre una mala praxi lingüística i una transgressió d'estil?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Com s'ha d'expressar de manera genuïna la frase «En tornar de l'excursió us visitarem»? Eufemismes polítics i rigor periodístic: El bon periodista ha de desemmascarar el llenguatge del poder: anomenar reducció salarial allò que els polítics anomenen «reestructuració salarial», franja ocupada en comptes de «franja de seguretat», terrorisme d'estat en lloc de «guerra bruta», i civils assassinats davant dels cínics «danys col·laterals».

5 En el tornant de l'excursió us visitarem a) Quan tornem de l'excursió us passarem a veure b) Haviat de l'excursió us passarem a veure c) A l'arribar de l'excursió us visitarem d) Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 14 29. Què ha de fer el redactor davant d'eufemismes polítics com «reestructuració salarial»? 30. Quin és el criteri sobre mots no recollits al DIEC com «motoserra»? 31. Quin és el posicionament normatiu majoritari respecte a l'acceptació del «lo» neutre? 5 Resum per repassar Ortotipografia i convencions gràfiques Concepte / Element Criteri d'ús Majúscules i minúscules Davant del dubte, sempre minúscula (caixa baixa).

Títols i càrrecs (rei, papa) en minúscula; Església institucional en majúscula. En títols d'obres, només la primera lletra i noms propis. Article davant de persona Sense article amb nom i cognom o només cognom; amb article preceptiu quan s'enuncia exclusivament el nom de pila. Apostrofació de l'essa líquida Només s'apostrofa amb l'article masculí el (l'Scrabble); mai amb la preposició de (de Scrabble) ni amb l'article femení. Interrogant d'obertura Segons l'IEC, no s'ha d'utilitzar mai en català. Punt i coma S'empra per separar elements d'una enumeració que ja porten comes internes o per connectar oracions estretament vinculades.

Copiar-los literalment entre cometes a) Suprimir tota la frase de la notícia b) Substituir-los per metàfores literàries c) Traduir-los pel seu significat real: reducció salarial d) S'han d'escriure sempre en cursiva a) Són termes incorrectes prohibits b) Poden ser vàlids com a derivats o compostos c) Només s'admeten si són manlleus de l'anglès d) Rebutjar-lo per evitar una invasió d'usos forans a) Substituir-lo sistemàticament per pronoms febles b) Acceptar-lo per a qualsevol registre c) Usar-lo únicament darrere d'adjectius d) Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 15 Traducció, onomàstica i contacte de llengües Concepte / Recurs Criteri d'ús Transcripció Adaptació del so original a les normes gràfiques pròpies del català (per exemple, del ciríl·lic rus).

Transliteració Correspondència biunívoca caràcter per caràcter entre dos alfabets, al marge de la fonètica de destí. Exònims internacionals En topònims poc arrelats o àmpliament internacionalitzats es respecta la forma internacional (Hiroshima, Phuket). Falsos amics Mots com l'anglès vegetables o el francès légumes es tradueixen per verdures (no per vegetals ni llegums). Asimetria lingüística El català no ha de calcar estructures castellanes per buscar simetria; per exemple, s'ha de dir Independència ara! i no *Independència ja!. Precisió lèxica i sintaxi Concepte / Estructura Criteri d'ús Armariet vs.

taquilla Armariet per a vestidors i escoles; caseller per a classificadors; taquilla o guixeta només per a venda d'entrades o bitllets. Tastar vs. provar El menjar i el vi es tasten; només es diu que proven en sentit digestiu (quan fan profit i se senten bé). Verbs i locucions genuïnes Avenir-se (no *portar-se bé), fer un petó (no *donar un petó), eixugar-se les llàgrimes (no *assecar-se-les), plegar els braços (no *creuar-los). Infinitiu temporal Evitar calcs com *en arribar o *a l'arribar; emprar conjuncions subordinades temporals com quan arribem. Relatius feixucs Evitar l'abús de la qual cosa o el qual com a calc de cuyo; transformar-los en coordinacions fluides o estructures amb que.

Transgressió vs. error La transgressió és conscient i expressiva en la creació artística; l'error és fruit del desconeixement de la norma lingüística. Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 16 Solucions de les preguntes de repàs 1. És correcte sense apostrofar («del FC Barcelona») perquè en la lectura oral es despleguen les paraules senceres («Futbol Club») i no pas el lletreig de la sigla. 2. Només s'escriu amb majúscula la lletra inicial de la primera paraula i els noms propis que hi apareguin (com ara Joc de trons). 3. Únicament quan el nom de pila apareix sol (com ara la Carme o en Víctor); si s'afegeix el cognom o només es diu el cognom, no porta article. 4.

Perquè davant d'un mot començat per essa líquida només s'apostrofa l'article masculí el, mentre que amb la preposició de no es produeix xoc vocàlic. 5. c) L'Scrabble i de Scrabble. L'apòstrof només és admès amb l'article masculí singular el, mentre que la preposició de es manté sencera. 6. c) No s'ha de posar mai. L'Institut d'Estudis Catalans estableix que no s'ha d'utilitzar mai el signe d'interrogació d'obertura. 7. d) En minúscula. Segons la pauta de caixa baixa, els títols de dignitats i càrrecs s'escriuen en minúscula. 8. Perquè quan es qualifica un contingut com a pèssim es diu que és una «porqueria», de manera que el compost català resultant és «teleporqueria». 9.

La transcripció adapta els sons a l'ortografia de la llengua receptora, mentre que la transliteració fa correspondre cada caràcter d'origen amb un signe equivalent sense tenir en compte la pronúncia d'arribada. 10. S'ha de traduir per les verdures, ja que és un fals amic i no s'ha de confondre amb els llegums. 11. Perquè és un calc directe del castellà degut a una falsa pretensió de simetria; la construcció catalana pròpia és Independència ara!. 12. c) Transliteració. La transliteració assigna caràcters equivalents entre alfabets sense tenir en compte la pronúncia de destinació. 13. d) Hiroshima.

En topònims internacionals es respecta la transcripció internacional estandarditzada i no s'hi aplica adaptació fonètica. 14. b) Verdures. Vegetables és un fals amic que correspon en català al mot verdures. 15. c) Adaptar-lo com a Partit Popular. A les edicions en català els noms dels partits d'àmbit estatal s'adapten a la forma catalanitzada. 16. No; en aquest cas el vi es tasta. Només es diu que un vi «et prova» després d'haver-lo consumit si t'ha fet profit físicament. 17. S'ha d'utilitzar armariet, reservant taquilla o guixeta per al despatx de bitllets i entrades. 18. Perquè els productors de la regió de la Xampanya van protegir legalment el topònim, obligant a adoptar el terme cava. 19.

L'expressió patrimonial més genuïna és dir que s'avenen, preferible a es porten bé. 20. c) Armariet. L'armariet és el compartiment petit que s'utilitza en vestidors i centres educatius. 21. c) Tastar un plat. El menjar i la beguda es tasten; un menjar que senta bé és el que et prova després d'haver-lo ingerit. Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 17 22. b) Dient Bon dia a tothom. L'ús de formes englobadores com tothom o la salutació senzilla Bon dia evita el desdoblament innecessari. 23. c) Fer un petó. En català l'expressió genuïna és fer un petó, no pas el calc donar un petó. 24.

Perquè fa la frase feixuga i artificial; és molt més fluid desfer el gir amb una oració de relatiu coordinada o explicativa («que té un fill que...»). 25. Tot i que les dues posicions són correctes segons el context verbal, és preferible col·locar-los darrere del verb sempre que sigui possible. 26. S'ha de reescriure de manera fluida i coordinada: «Va aprovar l'examen i això el va alegrar molt». 27. La transgressió és conscient i s'empra per donar versemblança o perfilar un personatge literari o artístic, mentre que l'error prové del desconeixement de la norma. 28. b) Quan tornem de l'excursió us passarem a veure.

Les expressions temporals d'infinitiu com «en arribar» s'han de substituir per subordinades amb conjunció («quan tornem»). 29. d) Traduir-los pel seu significat real: reducció salarial. El deure del periodista és informar amb claredat i descriure la realitat precisa sense adoptar el llenguatge enganyós. 30. c) Poden ser vàlids com a derivats o compostos. El diccionari no pot incloure tota la terminologia científica, composta o dialectal, però continuen sent termes vàlids. 31. a) Rebutjar-lo per evitar una invasió d'usos forans. El rebuig normatiu es manté ferm perquè acceptar- lo significaria obrir la porta a un ús incontrolat d'estructures castellanes.

Apunts d'Expressió i Argumentació en Català: Guia d'Estil 18