Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits

I 0 flashcards i 14 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA II Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Anatomia II (UAB): aparells respiratori, cardiovascular, digestiu, urinari, reproductors i sentits amb relacions anatòmiques clau.

APREN.AI Índex Aparell respiratori 1 Fosses nasals, sens paranasals i laringe Fosses nasals: límits, parets i meats Sens paranasals i la seva rellevància clínica 2 Tràquea, arbre bronquial, pulmons i pleures Tràquea: estructura i relacions anatòmiques Bifurcació traqueal i arbre bronquial Morfologia i relacions anatòmiques dels pulmons Segmentació broncopulmonar Vascularització, drenatge limfàtic i pleures Aparell cardiovascular 3 Cor: Morfologia, vàlvules i dinàmica cardíaca Configuració externa i relacions anatòmiques Configuració interna i aparell valvular Dinàmica cardíaca: sístole, diàstole i mecànica valvular Paret cardíaca i cobertes pericàrdiques 4 Irrigació, innervació del cor, mediastí i glàndula mamària Relacions anatòmiques i vascularització del cor Innervació intrínseca i sistema cardionector Topografia i compartiments del mediastí Mama i glàndula mamària Aparell digestiu 5 Cavitat bucal, dents, llengua i glàndules salivals Organització histològica general del tub digestiu Cavitat bucal: límits i divisions anatòmiques La llengua: morfologia, papil·les i musculatura Dentició permanent i estructura de la dent Glàndules salivals majors 6 Faringe, esòfag i topografia abdominoperitoneal Anatomia de la faringe Musculatura, vascularització i innervació faríngia Esòfag: trajecte, porcions i relacions anatòmiques Estructura histològica i innervació de l'esòfag Topografia abdominal: divisió en nou regions Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 1 Organització del peritoneu i compartimentació peritoneal 7 Estómac, duodè i pàncrees L'estómac: morfologia, plecs i capes musculars Relacions peritoneals gàstriques i oments El marc duodenal i les seves quatre porcions El pàncrees: morfologia, secreció i eix vascular 8 Intestí prim, intestí gros i recte Jejú i ili: disposició anatòmica i estructura Cec i apèndix vermiforme Porcions del còlon i mobilitat peritoneal Característiques macroscòpiques i estructura de la paret del còlon Recte, canal anal i aparell esfinterià 9 Fetge, via biliar, melsa i vascularització abdominopelviana Morfologia i relacions anatòmiques del fetge Segmentació hepàtica funcional de Couinaud Via biliar intrahepàtica i extrahepàtica Melsa: situació, morfologia i estructura Vascularització arterial abdominopelviana Sistema venós portal i drenatge hepàtic 10 Aparell urinari — Ronyons, urèters, bufeta urinària i uretra Els ronyons: situació, morfologia i mitjans de fixació Parènquima renal, vies intrarenals i vascularització Urèters: trajecte, capes i punts crítics Bufeta urinària: morfologia, arquitectura muscular i relacions Uretra: anatomia diferencial masculina i femenina 11 Aparell genital masculí — Testicles, via espermàtica, penis i glàndules annexes El testicle: morfologia i compartimentació intratesticular La via espermàtica: de l'epidídim als conductes ejaculadors Glàndules genitals accessòries L'escrot i les seves capes concèntriques El penis: arquitectura dels cossos erèctils i cobertes 12 Aparell genital femení — Ovaris, trompes de Fal·lopi, úter i vagina Organització general de l'aparell genital femení intern Els ovaris: morfologia, situació i aparell suspensori Les trompes uterines (de Fal·lopi) L'úter: configuració anatòmica i cavitat interna Estructura parietal de l'úter Aparell suspensori i relacions peritoneals de l'úter La vagina: característiques, relacions i fòrnixs Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 2 13 Aparell genital femení extern i sòl pelvià — Vulva i musculatura del periné Morfologia dels genitals externs: la vulva Òrgans erèctils femenins i vestíbul vaginal Sòl pelvià: el diafragma pelvià Diafragma urogenital i espais perineals 14 Òrgans dels sentits — Aparell vestibular, auditiu i òrgan de la visió L'orella: arquitectura de l'oïda externa i mitjana L'oïda interna: laberint ossi i membranós El globus ocular: túniques i mitjans refringents Compartimentació i annexos del sistema visual 15 Resum per repassar Aparell respiratori Aparell cardiovascular i mediastí Aparell digestiu Aparell urogenital Òrgans dels sentits Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 3 1 Fosses nasals, sens paranasals i laringe EN ACABAR SABRÀS Descriure els límits, parets i orificis de drenatge dels meats nasals. Identificar els principals cartílags laríngics i les seves connexions articulars. Distingir entre els plecs vestibulars i els plecs vocals a la cavitat laríngia. Explicar la innervació motora i sensitiva del conjunt muscular laringi. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'aconsegueix que l'aire inspirat no penetri a l'esòfag i els aliments no entrin a les vies respiratòries?

L'aparell respiratori comprèn el conjunt d'estructures encarregades de conduir l'aire i permetre l'intercanvi de gasos amb el medi ambient. El seu segment inicial està format per les fosses nasals i la laringe, estructures de transició cap a les vies aèries inferiors com la tràquea (vegeu «Aparell respiratori — Tràquea, arbre bronquial, pulmons i pleures»).

Aparell respiratori 1 Fosses nasals, sens paranasals i laringe 2 Tràquea, arbre bronquial, pulmons i pleures Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 4 ESQUEMA Aparell respiratori superior Fosses nasals: límits, parets i meats Les fosses nasals són dues cavitats paral·lelepípedes situades a la línia mitjana de la cara, per sota de la fossa cranial anterior, per sobre de la cavitat oral i entremig de les dues òrbites oculars. Comuniquen amb l'exterior mitjançant l'orifici piriforme (narius) i connecten per darrere amb la faringe (vegeu «Aparell digestiu — Faringe, esòfag i topografia abdominoperitoneal») a través de les coanes.

La seva superfície interna està entapissada per epiteli mucós vascularitzat (mucosa pituïtària i mucosa olfactòria). L'espai nasal es delimita per quatre parets anatòmiques principals: Paret superior o sostre: Constituïda per la làmina cribosa de l'os etmoide, perforada pels filets del nervi olfactori, constituint la seu principal del sentit de l'olfacte. Paret inferior o terra: Integrada pel paladar dur, el qual separa les fosses nasals de la cavitat bucal mitjançant les apòfisis palatines dels ossos maxil·lars i les làmines horitzontals dels ossos palatins.

Paret medial o septe nasal: Presenta una porció òssia posterior —formada per la làmina perpendicular de l'etmoide a la part superior i el vòmer a la inferior— i una porció cartilaginosa anterior. Paret lateral: Arquitectura complexa presidida pels cornets nasals. Els cornets superior i mitjà pertanyen a l'os etmoide, mentre que el cornet inferior és un os independent.

Els replecs dels cornets delimiten espais anomenats meats nasals, espais on desemboquen secrecions glandulars i el drenatge dels sinus paranasals: Fosses nasals Filtratge i condicionament aeri Parets nasals Sostre, terra, septe i paret lateral Cornets i meats Espais de drenatge sinusal i lacrimal Sens paranasals Frontal, maxil·lar, esfenoïdal i etmoidal Laringe Conducció aèria i òrgan de fonació Esquelet cartilaginós Tiroides, cricoides, aritenoides i epiglotis Cavitat i plecs Zones supraglòtica, glòtica i subglòtica Musculatura i nervis Músculs intrínsecs i nervi recurrent Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 5 Meat nasal Estructures i conductes que hi drenen Meat superior Sinus esfenoïdal i cel·les etmoïdals posteriors.

Meat mitjà Sinus frontal, sinus maxil·lar i cel·les etmoïdals anteriors. Meat inferior Conducte nasolacrimal (evacua les llàgrimes procedents de l'ull). La rica vascularització de la mucosa dels cornets acondiciona tèrmicament el flux aeri entrant. L'hemorràgia originada en aquest teixit s'anomena epistaxi. COMPROVA-HO 2 A quin meat aboca el conducte encarregat de drenar les llàgrimes i què passaria si s'obstruís? Sens paranasals i la seva rellevància clínica Els sens paranasals són cavitats pneumàtiques excavades a l'interior dels ossos del crani i del massís facial.

Es distingeixen quatre grups bilaterals: La inflamació o obstrucció dels orificis de drenatge d'aquestes cavitats acumula secrecions i origina la sinusitis. ERROR FREQÜENT No confongueu el cornet nasal inferior amb una part de l'etmoide. Els cornets superior i mitjà són apòfisis de l'etmoide, mentre que el cornet inferior és un os cranial independent. Sens frontals: Situats a l'os frontal, per sobre de les òrbites. 1 Sens maxil·lars: Ubicats al cos de cada maxil·lar superior. 2 Sens esfenoïdals: Allotjats al cos de l'esfenoide. 3 Cel·les etmoïdals: Conjunt de petites cavitats al laberint etmoïdal (dividides en anteriors i posteriors).

4 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 6 IDEES CLAU Les fosses nasals presenten meats (superior, mitjà i inferior) on drenen els sinus paranasals i el conducte nasolacrimal. Els sens paranasals són cambres òssies pneumàtiques la inflamació o bloqueig de drenatge de les quals provoca sinusitis. La laringe es localitza en l'adult en la línia mitjana anterior del coll a l'altura de . La cavitat laríngia es divideix verticalment en zones supraglòtica, glòtica (amb els ventricles) i infraglòtica. Els plecs vocals inferiors són les veritables cordes vocals encarregades de la fonació mitjançant moviments d'adducció i abducció.

El nervi laringi recurrent (branca del parell cranial X) innerva motòriament gairebé tota la musculatura intrínseca laríngia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En quin meat nasal drena cadascun dels tres principals sinus paranasals anteriors? 4. Quin cartílag laringi té morfologia d'anell de segell i amb quines altres peces s'articula? 5. Com actua l'epiglotis durant l'acte de la deglució per protegir les vies aèries? APARELL RESPIRATORI 2 Tràquea, arbre bronquial, pulmons i pleures EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals i relacions anatòmiques de la tràquea cervical i toràcica. Comparar morfològicament els dos bronquis principals i les cares mediastíniques dels pulmons.

Descriure la segmentació broncopulmonar justificant la condició d'unitat anatòmica, fisiològica i quirúrgica de cada segment. Explicar la diferència funcional entre irrigació sistèmica i respiratòria del pulmó, així com l'estructura de les pleures. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 6 Per què una pneumònia bacteriana pot destruir el teixit d'un sol segment pulmonar sense escampar-se automàticament a la resta del lòbul? C5 C6 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 7 Tràquea: estructura i relacions anatòmiques La tràquea és el conducte fibrocartilaginós continu que condueix l'aire des de l'extrem inferior de la laringe fins a l'arbre bronquial.

Té una longitud d'uns 12 cm i s'estén longitudinalment des del nivell de la vèrtebra C6 fins a T4 (a l'altura de l'angle de Louis o unió entre el manubri i el cos esternal). En aquest punt terminal inferior es divideix en els dos bronquis principals. Histològicament i estructuralment, la paret traqueal està integrada per una sèrie d'elements superposats: Mucosa traqueal: recobreix internament tota la llum de la cavitat. Anells cartilaginosos: un conjunt d'entre 16 i 20 arcs de cartílag hialí en forma d'«ú» oberts posteriorment, units entre si longitudinalment mitjançant teixit connectiu elàstic (lligaments anulars).

Múscul traqueal: banda de fibra muscular llisa transversal situada a la cara posterior per tancar l'obertura dels anells; respon a la innervació del sistema nerviós autònom modificant el diàmetre de la llum. Membrana fibroelàstica externa: embolcall conjuntiu que ancora la tràquea als teixits veïns.

Topogràficament, la tràquea es divideix en dues porcions contínues: Porció Límits Relacions anteriors Relacions laterals Relacions posteriors Porció cervical Des del primer anell traqueal fins a l'orifici toràcic superior Istme de la glàndula tiroide i músculs infrahioidals Lòbuls tiroïdals i paquet vasculonerviós del coll Esòfag cervical (amb els nervis laringis recurrents als solcs traqueoesofàgics), espai retroesofàgic, musculatura prevertebral i columna cervical Porció toràcica Des de l'orifici toràcic superior fins a la bifurcació traqueal (nivell T4) Tronc arterial braquiocefàlic, artèria caròtida comuna esquerra, arc aòrtic, tronc venós braquiocefàlic esquerre, tim i estèrn A la dreta: pleura mediastínica dreta, vena cava superior i vena àziga.

A l'esquerra: pleura mediastínica esquerra i arc aòrtic Esòfag toràcic COMPROVA-HO 7 Quin element tanca la paret traqueal per darrere i quina és la seva funció biomecànica? Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 8 Bifurcació traqueal i arbre bronquial A l'alçada del disc T4-T5, a la bifurcació de la tràquea, sobresurt interiorment una cresta cartilaginosa sagital denominada carina traqueal. A partir d'ella neixen els dos bronquis principals (extrapulmonars), que presenten una morfologia clarament asimètrica abans d'endinsar-se a l'hili pulmonar de la cara mediastínica de cada pulmó.

Característica Bronqui principal dret Bronqui principal esquerre Orientació Més vertical i rectilini Més horitzontal i corbat Ramificació lobar Origina 3 bronquis lobars (superior, mitjà, inferior) Origina 2 bronquis lobars (superior i inferior) Els bronquis principals penetren al pulmó i es converteixen en bronquis intrapulmonars. A mesura que avancen, experimenten una ramificació dicotòmica successiva que constitueix l'arbre bronquial: bronquis principals bronquis lobars bronquis segmentaris bronquis subsegmentaris bronquíols terminals sistema alveolar (on es realitza l'intercanvi de gasos).

PROCÉS Seqüència jeràrquica de divisions de l'arbre bronquial La distribució de les branques bronquials lobars i segmentàries es desplega de la manera següent: Arbre bronquial dret: Bronqui lobar superior dret: segmentari apical (I), segmentari posterior (II) i segmentari anterior (III). Bronqui lobar mitjà dret: segmentari lateral (IV) i segmentari medial (V).

Tràquea Conducte inicial cartilaginós des de C6 a T4 1 Bronquis principals Bifurcació a nivell de la carina 2 Bronquis lobars Tres al pulmó dret i dos a l'esquerre 3 Bronquis segmentaris Deu per a cada pulmó (S1 a S10) 4 Bronquíols terminals Darreres ramificacions de conducció aèria 5 Sistema alveolar Intercanvi gasós entre aire i capil·lars 6 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 9 Bronqui lobar inferior dret: segmentari superior (VI), segmentari basal medial (VII), segmentari basal anterior (VIII), segmentari basal lateral (IX) i segmentari basal posterior (X).

Arbre bronquial esquerre: Bronqui lobar superior esquerre: segmentari apicoposterior (I + II), segmentari anterior (III), segmentari lingular superior (IV) i segmentari lingular inferior (V). Bronqui lobar inferior esquerre: segmentari superior (VI), segmentari basal medial (VII), segmentari basal anterior (VIII), segmentari basal lateral (IX) i segmentari basal posterior (X). ERROR FREQÜENT És habitual confondre els segments de la língula del pulmó esquerre pensant que formen un lòbul independent.

La língula pertany íntegrament al lòbul superior esquerre i està ventilada pels bronquis segmentaris lingular superior (IV) i lingular inferior (V), que són homòlegs als segments lateral i medial del lòbul mitjà dret. COMPROVA-HO 8 Quina diferència morfològica i funcional d'origen explica que un cos estrany aspirat s'allotgi més freqüentment al bronqui principal dret? Morfologia i relacions anatòmiques dels pulmons Els pulmons són els òrgans essencials de l'aparell respiratori, encarregats de l'hematosi o intercanvi gasós. Tenen forma cònica o piramidal, amb una alçada aproximada de 25 cm, una capacitat aèria conjunta de 3 a 3,5 L i una superfície de contacte respiratori d'uns 81 m².

El pulmó dret presenta un volum i una mida superiors als de l'esquerre. En la configuració externa de cada pulmó es reconeixen els elements anatòmics següents: Base: cara inferior còncava i ampla, adaptada sobre la cúpula convexa del diafragma. Vèrtex: extrem arrodonit superior que depassa cranialment la primera costella, situant-se pròpiament a la regió cervical. Cara costal (externa): àmplia i convexa, orientada cap a les costelles i les vèrtebres toràciques. Cara mediastínica (interna): cara còncava en contacte directe amb les estructures del mediastí.

Acull l'hili pulmonar (d'uns ), orifici pel qual transcorre el pedicle o arrel pulmonar: bronquis i divisions intrapulmonars, artèries i venes pulmonars, artèries i venes bronquials, xarxa limfàtica i plexes nerviosos. Per sota l'arrel, un plec pleural descendeix formant el lligament pulmonar dret o esquerre com a ancoratge mecànic.

Element anatòmic Pulmó dret Pulmó esquerre Lòbuls 3 (superior, mitjà, inferior) 2 (superior —amb culmen i língula— i inferior) Fissures 2 (obliqua i horitzontal) 1 (obliqua) 5 × 4 cm Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 10 Element anatòmic Pulmó dret Pulmó esquerre Impressió cardíaca Anterior a l'hili: aurícula dreta Marcada esquerda anterior a l'hili: ventricle esquerre Solcs vasculars i viscerals Solcs de la vena cava superior, vena cava inferior, vena àziga, tràquea i esòfag Solc ampli de l'arc aòrtic i aorta descendent, tràquea i esòfag COMPROVA-HO 9 Quina impressió visceral vascular profunda voreja l'hili pulmonar a la cara mediastínica de cadascun dels pulmons?

Segmentació broncopulmonar Cada lòbul es subdivideix en sectors parenquimatosos independents denominats segments broncopulmonars. Cada pulmó conté exactament 10 segments canònics (numerats de l'S1 a l'S10). El segment pulmonar constitueix la unitat bàsica fonamental sota quatre dimensions clau: Unitat anatòmica: cada segment rep la seva pròpia ramificació arterial, venosa i bronquial segmentària aïllada, actuant com un petit pulmó independent. 1 Unitat fisiològica: disposa d'un subministrament ventilatori aeri exclusiu a través del seu bronqui segmentari. 2 Unitat patològica: un procés infecciós o tumoral pot romandre estrictament confinat a un sol segment sense afectar els contigus.

3 Unitat terapèutica/quirúrgica: permet la resecció aïllada del segment malalt (segmentectomia) preservant el parènquima sa restant. 4 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 11 Diagrama de la segmentació broncopulmonar en visió anterior. Diagrama de la segmentació broncopulmonar en visió posterior. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 12 Diagrama de les cares mediastíniques i hili pulmonar bilateral.

La designació anatòmica dels 10 segments de cada pulmó es detalla a la taula següent: Lòbul Pulmó dret Pulmó esquerre Lòbul superior S1: Apical S2: Posterior S3: Anterior S1 + S2: Apicoposterior S3: Anterior S4: Lingular superior S5: Lingular inferior Lòbul mitjà S4: Lateral S5: Medial (Inexistent; el seu territori funcional l'assumeix la língula del lòbul superior) Lòbul inferior S6: Superior (apical del lòbul inferior) S7: Basal medial S8: Basal anterior S9: Basal lateral S10: Basal posterior S6: Superior S7: Basal medial S8: Basal anterior S9: Basal lateral S10: Basal posterior COMPROVA-HO 10 Quina fusió segmentària característica presenta el vèrtex del lòbul superior del pulmó esquerre en comparació amb el dret?

Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 13 Vascularització, drenatge limfàtic i pleures L'aparell pulmonar presenta un model hemodinàmic de doble circulació sanguínia amb comeses biològiques independents: Circulació nutrícia o sistèmica: les artèries bronquials (branques col·laterals directes de l'aorta toràcica) aporten oxigen i nutrients als teixits bronquials i estructures del suport pulmonar. Les venes bronquials recullen la sang i desemboquen al sistema de les venes caves (mitjançant la vena àziga). Circulació funcional o pulmonar: encarregada exclusivament de l'hematosi.

El ventricle dret impulsa la sang desoxigenada pel tronc pulmonar, que es bifurca en les artèries pulmonars dreta i esquerra cap als pulmons. Un cop oxigenada als capil·lars alveolars, quatre venes pulmonars (dues dretes i dues esquerres, superiors i inferiors) porten la sang a l'aurícula esquerra per sortir cap a l'aorta (vegeu «Aparell cardiovascular — Cor: Morfologia, vàlvules i dinàmica cardíaca»).

El drenatge limfàtic pulmonar s'organitza de forma esglaonada: s'inicia als nòduls limfàtics broncopulmonars situats a l'hili, continua en sentit centrípet cap als nòduls traqueobronquials de la bifurcació de la tràquea, progressa pels nòduls paratraqueals als marges laterals traqueals i最终 drena als angles venosos jugulosubclavis.

PROCÉS Drenatge limfàtic esglaonat del pulmó 1 Nòduls broncopulmonars Recullen la limfa directament a l'hili pulmonar 2 Nòduls traqueobronquial s Ubicats a la bifurcació inferior de la tràquea 3 Nòduls paratraqueals Distribuïts als marges laterals de la tràquea 4 Angles venosos Desembocadura final a la circulació sanguínia Les pleures són membranes seroses que envolten individualment cada pulmó, protegint-lo i facilitant el seu lliscament indolor durant els cicles respiratoris de la caixa toràcica.

Consten de dues fulles contínues: Pleura visceral: membrana íntimament adherida a la superfície externa pulmonar i a l'interior de les fissures interlobars, excepte a la regió de l'hili, on es reflecteix per continuar-se com a pleura parietal. Pleura parietal: recobreix la paret de la cavitat toràcica circumdant. Segons la zona de contacte es distingeix en: pleura costal (adherida a costelles i espais intercostals), pleura mediastínica (delimita lateralment el mediastí) i pleura diafragmàtica (adherida a la cara superior del diafragma).

Entre ambdues fulles subsisteix la cavitat pleural, un espai virtual tancat sotmès a pressió negativa que conté una petita pel·lícula de líquid serós que impedeix el col·lapse elàstic dels pulmons. En les zones d'unió entre porcions parietals es formen fons de sac buits anomenats recessos pleurals: el recés costodiafragmàtic (a l'angle inferior entre la paret costal i el diafragma) i el recés cardiodiafragmàtic. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 14 La regió apical de la pleura parietal que sobresurt per sobre de l'orifici toràcic superior cap a l'arrel del coll s'anomena cúpula pleural.

Com que tendeix a caure pel seu propi pes, està sustentada per l'aparell suspensori de la pleura, format per tres lligaments claus: Lligament costopleural. Lligament vertebropleural. Lligament vertebrocostopleural. COMPROVA-HO 11 Quina funció mecànica exerceix la pressió negativa present a l'interior de la cavitat pleural? IDEES CLAU La tràquea és un tub format per 16-20 cartílags en forma d'«ú» tancats posteriorment pel múscul traqueal, que s'estén des de C6 fins a T4. La carina traqueal marca la divisió a nivell de T4 en els dos bronquis principals: el dret és més vertical i ample, mentre que l'esquerre és més horitzontal.

El pulmó dret posseeix 3 lòbuls i dues fissures (obliqua i horitzontal), mentre que el pulmó esquerre en té 2 lòbuls i una única fissura obliqua. Cada pulmó conté 10 segments broncopulmonars independents anatòmicament, funcionalment, patològicament i quirúrgicament. El pulmó disposa de doble vascularització: funcional mitjançant les artèries i venes pulmonars per a l'hematosi, i nutrícia mitjançant els vasos bronquials. La cavitat pleural és un espai a pressió negativa delimitat per les pleures visceral i parietal, la cúpula de la qual està sostinguda per tres lligaments suspensoris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12.

Quines estructures delimiten anteriorment i posteriorment la tràquea a la seva porció cervical? 13. Per quines raons s'afirma que el segment broncopulmonar és la unitat quirúrgica bàsica del parènquima? 14. Quins lligaments formen l'aparell suspensori encarregat d'evitar el descens de la cúpula pleural al coll? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin conducte desemboca específicament en el meat nasal inferior? Sinus maxil·lar a) Sinus esfenoïdal b) Conducte nasolacrimal c) Cel·les etmoïdals anteriors d) Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 15 16. A quin nivell vertebral se situa habitualment la laringe en l'individu adult? 17.

Com s'anomena la regió laríngia compresa entre els plecs vestibulars i els plecs vocals? 18. Quin nervi aporta la innervació motora de la gran majoria dels músculs intrínsecs de la laringe? 19. A quin nivell vertebral es produeix la bifurcació traqueal en els dos bronquis principals? 20. Quina característica morfològica distingeix el bronqui principal dret de l'esquerre? 21. Quants segments broncopulmonars canònics té cadascun dels pulmons? 22. Quina estructura aporta la irrigació sanguínia nutrícia directa al parènquima pulmonar?

C1-C2 a) C3-C4 b) C5-C6 c) T1-T2 d) Zona glòtica a) Aditus laringi b) Espai subglòtic c) Vestíbul laringi d) Nervi hipoglòs (XII) a) Nervi laringi recurrent (X) b) Nervi facial (VII) c) Nervi glossofaringi (IX) d) T4 a) T8 b) T2 c) C6 d) És més horitzontal a) No emet branca lobar superior b) És molt més llarg c) És més vertical d) 10 segments a) 12 segments b) 8 segments c) 5 segments d) Artèries pulmonars a) Artèries bronquials b) Venes pulmonars c) Artèria subclàvia d) Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 16 3 Cor: Morfologia, vàlvules i dinàmica cardíaca EN ACABAR SABRÀS Distingir la morfologia de les quatre cambres cardíaques i els seus vasos afluents i efluents.

Explicar el funcionament mecànic dels músculs papil·lars i les vàlvules durant el cicle cardíac. Diferenciar les capes de la paret cardíaca i l'organització del sac pericàrdic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com aconsegueix el cor que la sang no retrocedeixi a les aurícules quan els ventricles es contrauen amb gran força? L'aparell cardiovascular té com a eix central el cor, un òrgan muscular buit situat a la part mitjana de la cavitat toràcica, en posició inferior dins del mediastí. Actua de manera continuada com una bomba aspirant i expulsant gràcies a la coordinació de les seves cambres i estructures valvulars.

ESQUEMA Aparell cardiovascular: seccions del bloc Configuració externa i relacions anatòmiques El cor té forma de piràmide triangular invertida. La seva base s'orienta cap a dalt, enrere i cap a la dreta, mentre que el seu vèrtex o àpex apunta cap a baix, endavant i cap a l'esquerra.

En la seva superfície es distingeixen tres cares principals, delimitades per marges o vores (vora dreta, vora Aparell cardiovascular 3 Cor: Morfologia, vàlvules i dinàmica cardíaca 4 Irrigació, innervació del cor, mediastí i glàndula mamària Cor: morfologia i vàlvules Configuració, vàlvules i dinàmica Irrigació i innervació Arteries coronàries i conducció Mediastí i mama Topografia mediastínica i glàndula Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 17 superior esquerra i vora inferior esquerra): Cara anterior o esternocostal: de morfologia convexa, orientada cap endavant, amunt i a la dreta.

Està ocupada de forma predominant pel ventricle dret i una petita porció del ventricle esquerre, separats pel solc interventricular anterior. A la seva porció superior emergeixen, d'esquerra a dreta, la vena cava superior, l'aorta i el tronc pulmonar. També s'hi observen les orelletes o prolongacions auriculars i el segment anterior del solc coronari (o auriculoventricular). Es relaciona directament amb la paret esternocostal. Cara esquerra o pulmonar: constituïda principalment per l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre, a més d'una petita zona de l'aurícula dreta. Conté la secció posterior del solc auriculoventricular esquerre i contacta de manera íntima amb el pulmó esquerre.

Cara inferior o diafragmàtica: plana i orientada cap a baix, recolzada sobre el centre frènic del diafragma. Està formada per les regions inferiors dels dos ventricles, separades pel solc interventricular posterior. El solc coronari o auriculoventricular posterior creua aquesta cara separant les aurícules (posteriors) dels ventricles (anteriors). La base del cor estableix contacte anatòmic directe amb el pulmó dret i l'esòfag en el seu trajecte posterior cap a l'abdomen. COMPROVA-HO 24 Quina cara cardíaca descansa sobre el centre frènic del diafragma i quines cavitats la formen majoritàriament?

Configuració interna i aparell valvular L'interior del cor està compartimentat en quatre cambres: dues de superiors receptores anomenades aurícules, separades entre si pel septe interauricular, i dues d'inferiors impulsores anomenades ventricles, separades pel septe interventricular. Funcionalment, l'aurícula i el ventricle drets formen el cor dret, mentre que l'aurícula i el ventricle esquerres formen el cor esquerre. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 18 Diagrama de les cambres cardíaques, septes i vàlvules internes.

Cambra cardíaca Connexió vascular d'entrada/sortida Vàlvula associada Característiques estructurals Aurícula dreta Venes caves superior i inferior Vàlvula tricúspide Comunica amb el ventricle dret; paret relativament fina Ventricle dret Tronc pulmonar Vàlvula semilunar pulmonar Tres músculs papil·lars connectats a les tres valves de la tricúspide Aurícula esquerra Venes pulmonars Vàlvula mitral (bicúspide) Rep sang oxigenada; condueix el flux cap al ventricle esquerre Ventricle esquerre Artèria aorta ascendent Vàlvula semilunar aòrtica Paret muscular molt més gruixuda que la dreta; 2 músculs papil·lars Les vàlvules auriculoventriculars disposen d'estructures especialitzades a l'interior dels ventricles: els músculs papil·lars.

En el ventricle dret en trobem tres, i en el ventricle esquerre, dos. Aquests sortints musculars s'originen al miocardi i s'uneixen als marges lliures de les vàlvules mitjançant les cordes tendinoses. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 19 Esquema del ventricle esquerre amb músculs papil·lars i cordes tendinoses. Les vàlvules arterials o semilunars (pulmonar i aòrtica) estan formades per tres valves cadascuna. A diferència de les auriculoventriculars, les vàlvules arterials no tenen cordes tendinoses ni músculs papil·lars, ja que el seu tancament depèn exclusivament del retrocés passiu de la columna de sang sobre les seves bosses en forma de niu d'oreneta.

ERROR FREQÜENT Atribuir cordes tendinoses i músculs papil·lars a les vàlvules semilunars (aòrtica i pulmonar). Els músculs papil·lars i les cordes tendinoses són exclusius de les vàlvules auriculoventriculars (mitral i tricúspide); les semilunars s'obren i tanquen per diferència passiva de pressions sense subjecció muscular activa. COMPROVA-HO 25 Quina diferència mecànica fonamental hi ha entre la vàlvula mitral i la vàlvula aòrtica respecte als músculs papil·lars? Dinàmica cardíaca: sístole, diàstole i mecànica valvular El cicle cardíac és la seqüència mecànica repetitiva de contracció (sístole) i relaxació (diàstole).

Per conveniència mèdica, quan s'utilitzen els termes sístole o diàstole sense cap especificació, hom es refereix sempre a la fase dels ventricles; si s'escau descriure l'activitat de les cambres receptores, s'ha d'indicar expressament sístole o diàstole auricular. Les aurícules i els ventricles funcionen en fases oposades i la contracció es transmet de dalt cap a baix: Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 20 Diagrama de les vàlvules cardíaques durant la sístole i diàstole. COMPROVA-HO 26 Què fan els músculs papil·lars durant la sístole ventricular i quin efecte produeixen sobre les vàlvules auriculoventriculars?

Paret cardíaca i cobertes pericàrdiques La paret del cor està constituïda per tres capes concèntriques disposades des de la llum interior cap a la superfície exterior: Endocardi: és la làmina més interna que recobreix les cavitats cardíaques i les estructures valvulars. Està constituït per un epiteli simple que manté continuïtat directa amb l'endoteli dels vasos sanguinis. Miocardi: representa la capa intermèdia i més gruixuda de l'òrgan. Es compon de cèl·lules musculars estriades de contracció involuntària organitzades en una xarxa complexa que genera la força mecànica indispensable per bombar la sang.

El seu gruix és substancialment major al ventricle esquerre per vèncer la resistència sistèmica. Epicardi: constitueix la capa més externa de la paret muscular. Des del punt de vista anatòmic i funcional, correspon a la fulla visceral del pericardi serós fortament adherida al teixit muscular miocàrdic. Sístole ventricular (diàstole auricular): els ventricles es contrauen amb força i buiden el seu volum sanguini cap a les grans artèries.

Durant aquesta fase, els músculs papil·lars es contrauen tensant les cordes tendinoses; així s'aproximen les valves cap a la línia mitjana i se'n bloqueja l'eversió, provocant el tancament de les vàlvules auriculoventriculars (tricúspide i mitral) per evitar el reflux cap a les aurícules. Simultàniament, la pressió venç les vàlvules arterials (pulmonar i aòrtica), que queden obertes. Mentrestant, les aurícules romanen en diàstole relaxant-se i omplint-se de sang procedent de les venes caves i pulmonars. 1 Diàstole ventricular (sístole auricular): els ventricles es relaxen i comença el seu ompliment.

La caiguda de pressió ventricular fa que la sang arterial intenti retrocedir, omplint les valves de les vàlvules semilunars i provocant el seu tancament immediat. Paral·lelament, les vàlvules auriculoventriculars s'obren i les aurícules entren en sístole, impulsant la sang residual que contenen cap a l'interior dels ventricles, sense que en cap moment s'aturi l'entrada de sang a les aurícules.

2 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 21 El cor i l'inici dels grans vasos estan continguts dins del pericardi, un sac fibroserós protector estructurat en dues capes diferenciades: Pericardi fibrós: embolcall extern, fibrós, resistent i rígid que ancora l'òrgan a les estructures veïnes del mediastí. Pericardi serós: membrana doble formada per una fulla parietal (adherida íntimament a la cara interna del pericardi fibrós) i una fulla visceral (l'epicardi, sobre el miocardi).

Entre les dues làmines del pericardi serós queda delimitada la cavitat pericàrdica, un espai fisiològicament virtual que conté una mínima quantitat de líquid serós per minimitzar la fricció durant els moviments cardíacs continus. Per aprofundir en les branques arterials que irriguen aquestes parets, vegeu «Aparell cardiovascular — Irrigació, innervació del cor, mediastí i glàndula mamària». COMPROVA-HO 27 Quin altre nom rep la fulla visceral del pericardi serós i amb quina capa del cor contacta? IDEES CLAU El cor és una bomba muscular buida amb forma de piràmide, la base de la qual mira cap a dalt, enrere i a la dreta, i l'àpex cap a baix, endavant i a l'esquerra.

El ventricle dret comunica amb el tronc pulmonar mitjançant la vàlvula pulmonar, i el ventricle esquerre amb l'aorta mitjançant la vàlvula aòrtica; ambdues tenen 3 valves semilunars sense músculs papil·lars. La vàlvula tricúspide compta amb 3 valves i 3 músculs papil·lars, mentre que la vàlvula mitral presenta 2 valves i 2 músculs papil·lars. Durant la sístole ventricular es contrauen els músculs papil·lars, tancant les vàlvules auriculoventriculars per evitar el reflux, mentre s'obren les vàlvules semilunars arterials. La paret cardíaca té tres capes (endocardi, miocardi i epicardi), i l'epicardi és la fulla visceral del pericardi serós. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28.

Quantes vàlvules i quants músculs papil·lars té cadascuna de les vàlvules auriculoventriculars? 29. Quin paper tenen les cordes tendinoses durant la contracció dels ventricles? 30. Com es defineix la cavitat pericàrdica des del punt de vista fisiològic? Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 22 APARELL CARDIOVASCULAR 4 Irrigació, innervació del cor, mediastí i glàndula mamària EN ACABAR SABRÀS Descriure el recorregut anatòmic de les artèries coronàries i del retorn venós al sinus coronari. Identificar els quatre components del sistema cardionector i la seqüència d'excitació. Distingir els límits i el contingut dels compartiments del mediastí superior i inferior.

Classificar els nivells ganglionars axil·lars segons la seva relació amb el pectoral menor. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com aconsegueix el múscul cardíac rebre sang rica en oxigen si les seves pròpies cambres ja estan plenes de sang circulant?

Relacions anatòmiques i vascularització del cor El cor manté relacions de veïnatge immediates amb les estructures que l'envolten: la cara anterior es relaciona amb la paret esternocostal; la cara inferior reposa directament sobre el centre frènic del diafragma; la cara esquerra contacta amb el pulmó esquerre; i la base estableix relació amb el pulmó dret i l'esòfag (per a la paret cardíaca i cobertes, vegeu «Aparell cardiovascular — Cor: Morfologia, vàlvules i dinàmica cardíaca»). Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 23 Esquema de les capes del pericardi i la paret cardíaca.

Atesa la seva activitat mecànica ininterrompuda, el teixit miocàrdic requereix un aportament continu d'oxigen i nutrients. Les artèries coronàries dreta i esquerra neixen a l'arrel de l'aorta ascendent, immediatament per sobre de les vàlvules semilunars aòrtiques, i discorren per la superfície cardíaca. Artèria coronària esquerra: presenta un tronc comú curt (entre 1 i 2 cm de longitud) abans de bifurcar-se en dues branques terminals cabdals: l'artèria interventricular anterior, que descendeix pel solc homònim fins al vèrtex del cor, i l'artèria circumflexa, que recorre el solc coronari o auriculoventricular esquerre cap a la superfície posterior.

Artèria coronària dreta: transcorre pel solc coronari dret cap a la cara posterior del cor; la seva branca principal és l'artèria interventricular posterior, que recorre el solc interventricular posterior fins a l'àpex, acompanyada d'altres branques vasculars secundàries. El retorn venós miocàrdic s'organitza en venes cardíaques satèl·lits de les artèries. Les tres vies principals són la vena cardíaca magna, la vena cardíaca mitjana i la vena cardíaca menor. Totes convergeixen a la cara dorsal en el sinus coronari, un conducte venós ample situat a la regió posterior del solc auriculoventricular que desemboca directament a l'aurícula dreta.

Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 24 Diagrama de la irrigació arterial i el drenatge venós del cor. COMPROVA-HO 32 Quina artèria s'encarrega de recórrer el solc interventricular anterior i de quina branca prové? Innervació intrínseca i sistema cardionector L'activitat mecànica del cor està coordinada pel sistema de conducció elèctrica o teixit cardionector, format per cèl·lules miocàrdiques especialitzades capables de generar i propagar potencials d'acció de manera automàtica.

DEFINICIÓ El sistema cardionector és la xarxa especialitzada de teixit encarregada d'originar l'estímul rítmic i distribuir-lo per les parets cardíaques per desencadenar la contracció coordinada de les cambres. Aquest sistema funcional s'organitza en quatre estacions consecutives: ERROR FREQÜENT Confondre la localització del nòdul sinusal amb la del nòdul auriculoventricular fa perdre punts: el nòdul de Keith i Flack està a la desembocadura de la vena cava superior a l'aurícula dreta, mentre que el d'Aschoff-Tawara se situa al tàbic interauricular.

Nòdul sinusal o sinoauricular (de Keith i Flack): constitueix el marcapassos fisiològic primari; s'ubica a la desembocadura de la vena cava superior a l'aurícula dreta. 1 Nòdul auriculoventricular (d'Aschoff-Tawara): situat al septe o tàbic interauricular; rep l'ona de despolarització auricular. 2 Fascicle de His (auriculoventricular): feix conductor que parteix del nòdul auriculoventricular i es bifurca al septe interventricular en dues branques (dreta i esquerra). 3 Fibres de Purkinje: arborització terminal subjacent a l'endocardi que distribueix l'estímul elèctric directament a la musculatura ventricular.

4 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 25 COMPROVA-HO 33 Quin és el recorregut que segueix el fascicle de His immediatament després de sortir del nòdul auriculoventricular? Topografia i compartiments del mediastí El mediastí és l'espai anatòmic central de la cavitat toràcica, comprès entre ambdós sacs pleuropulmonars (per a les pleures, vegeu «Aparell respiratori — Tràquea, arbre bronquial, pulmons i pleures»). Els seus límits anatòmics generals són: Límit anterior: cara posterior de l'estèrnum i unions condrocostals. Límit posterior: cossos vertebrals toràcics i segment posterior de les costelles. Límit superior: orifici toràcic superior. Límit inferior: diafragma.

Límits laterals: pleures mediastíniques dreta i esquerra. Esquema dels compartiments anatòmics del mediastí en tall sagital. Un pla horitzontal imaginari traçat des de l'angle esternal de Louis fins al disc intervertebral T4-T5 divideix el mediastí en dues grans regions: mediastí superior i mediastí inferior. Mediastí superior S'estén des de l'orifici toràcic superior fins al pla transversal de T4. Conté estructures vasculars rellevants com l'arc aòrtic, el tronc arterial braquiocefàlic, l'inici de l'artèria caròtida comuna esquerra, l'artèria subclàvia esquerra, les venes braquiocefàliques i el tram superior de la vena cava superior.

Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 26 També hi transcorren la tràquea, l'esòfag, el conducte toràcic, el tim i elements nerviosos com els nervis vagues, el nervi laringi recurrent esquerre, els nervis frènics i els nervis cardíacs. Mediastí inferior Ocupa l'espai entre el nivell vertebral de T4 i el diafragma. Es subdivideix en tres compartiments en sentit anteroposterior: Compartiment Límits anatòmics Contingut anatòmic principal Mediastí anterior Entre la cara posterior de l'estèrnum i el pericardi fibrós anterior. Vasos i ganglis limfàtics, vasos sanguinis menors. Mediastí mitjà Delimitat pel sac pericàrdic (és la regió més prominent).

Cor, pericardi, tronc pulmonar, venes pulmonars, nervis frènics, aorta descendent, vena cava superior i vena àziga. Mediastí posterior Entre la paret posterior del pericardi i la columna vertebral toràcica. Esòfag, aorta toràcica, conducte toràcic, vena àziga i hemiàziga, nervis vagues, tronc simpàtic i nervis esplàncnics. COMPROVA-HO 34 Quines estructures delimiten el mediastí anterior i quin n'és el contingut bàsic? Mama i glàndula mamària La mama és un òrgan parell situat a la regió anterolateral del tòrax femení, que allotja la glàndula mamària amb funció secretora per a la lactància.

Presenta una forma cònica arrodonida a la meitat inferior i s'estén en alçada aproximadament entre la 2a i la 6a costella. En un tall sagital en direcció posteroanterior es diferencien les estructures següents: Base posterior: s'implanta sobre les fàscies dels músculs pectoral major, serrat anterior i oblic extern de l'abdomen. Glàndula mamària i estroma: teixit glandular dividit entre 10 i 20 lòbuls individuals, constituïts al seu torn per lobulets on s'elabora la llet. Els espais interlobulars estan formats per teixit connectiu i adipós amb tabics que mantenen l'arquitectura de la mama.

Sistema canalicular: cada lòbul aboca en un conducte galactòfor excretor que abans d'arribar al mugró s'eixampla formant un reservori denominat sinus lactífer (o galactòfor). Vèrtex anterior: culmina en el mugró, on s'obren els conductes galactòfors. El mugró està envoltat per una zona circular hiperpigmentada anomenada arèola, que conté protuberàncies corresponents a glàndules alveolars. Vascularització, innervació i estacions limfàtiques L'aportament arterial procedeix de branques de l'artèria toràcica interna, de l'artèria toràcica lateral i de les artèries intercostals. El drenatge venós drena a través de les venes toràciques internes i laterals.

La sensibilitat de la pell i l'estroma mamari depèn de les branques sensitives del 2n al 6è nervi Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 27 intercostal. ESQUEMA Nivells ganglionars axil·lars mamaris El drenatge limfàtic s'organitza en tres estacions ganglionars segons la seva relació espacial respecte al múscul pectoral menor: Nivell I (lateral al pectoral menor): ganglis axil·lars pectorals, subescapulars, laterals i ganglis paramamaris. Nivell II (a l'alçada del pectoral menor): ganglis interpectorals i ganglis axil·lars centrals. Nivell III (medial i infraclavicular al pectoral menor): ganglis axil·lars apicals.

COMPROVA-HO 35 Com es defineixen els nivells ganglionars I i III de Berg a l'aixella segons la seva relació muscular? IDEES CLAU Les artèries coronàries dreta i esquerra neixen a l'arrel de l'aorta ascendent per sobre de les vàlvules semilunars. El retorn venós cardíac circula per les venes magna, mitjana i menor, unint-se en el sinus coronari que desemboca a l'aurícula dreta. El sistema de conducció s'origina al nòdul sinoauricular (Keith i Flack), passa a l'auriculoventricular (Aschoff-Tawara), segueix pel fascicle de His i arriba a les fibres de Purkinje. El pla transversal d'inclinació horitzontal que uneix l'angle de Louis i T4-T5 delimita el mediastí superior del mediastí inferior.

El mediastí inferior es fragmenta en anterior (retroesternal), mitjà (pericardi i cor) i posterior (esòfag, aorta toràcica i tronc simpàtic). Els ganglis axil·lars mamaris es divideixen en nivells I, II i III prenent com a referència anatòmica el múscul pectoral menor. Nivell I Lateral al pectoral menor Ganglis pectorals i laterals També subescapulars i paramamaris Nivell II A l'alçada del pectoral menor Centrals i interpectorals Sota el cos muscular Nivell III Medial al pectoral menor Ganglis apicals Zona infraclavicular profunda Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 28 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36.

En quina cambra cardíaca i en quina paret es troba el nòdul marcapassos primari del cor? 37. Quins vasos delimiten el contingut vascular del mediastí posterior? 38. Quin trajecte segueix la llet materna des dels lobulets fins a la seva exteriorització pel mugró? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quina vàlvula comunica l'aurícula dreta amb el ventricle dret? 40. Quin és l'estat de les vàlvules durant la sístole ventricular? 41. A quina estructura anatòmica correspon exactament l'epicardi? 42. Quina característica singular presenten les vàlvules pulmonar i aòrtica respecte a les AV? 43.

On drena directament el sinus coronari la sang venosa recollida del miocardi? 44. Quin és l'ordre correcte de despolarització en el sistema cardionector? 45. Quin element divideix el mediastí toràcic en superior i inferior?

Tricúspide a) Mitral b) Aòrtica c) Pulmonar d) Auriculoventriculars i arterials tancades a) Auriculoventriculars obertes i arterials tancades b) Auriculoventriculars i arterials obertes c) Auriculoventriculars tancades i arterials obertes d) A la fulla visceral del pericardi serós a) Al pericardi fibrós b) A l'endoteli intern vascular c) A la fulla parietal del pericardi d) Només dues valves cadascuna a) Absència de cordes tendinoses b) Parets miocàrdiques pròpies c) Més músculs papil·lars d) A l'aurícula dreta a) A la vena cava superior b) Al ventricle dret c) A l'aurícula esquerra d) Keith-Flack, Aschoff-Tawara, His, Purkinje a) Purkinje, His, Aschoff-Tawara, Keith-Flack b) His, Keith-Flack, Aschoff-Tawara, Purkinje c) Aschoff-Tawara, Keith-Flack, Purkinje, His d) La cara posterior del pericardi a) El diafragma toràcic b) El pla entre angle esternal i T4-T5 c) L'orifici toràcic superior d) Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 29 46.

Quina posició ocupen els ganglis axil·lars del nivell II de Berg? Posteriors a la columna vertebral a) A l'alçada del múscul pectoral menor b) Laterals al múscul pectoral menor c) Medials i infraclaviculars al pectoral menor d) Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 30 5 Cavitat bucal, dents, llengua i glàndules salivals EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre capes histològiques del tub digestiu i els límits de la cavitat bucal. Identificar els músculs intrínsecs i extrínsecs de la llengua amb la seva acció i innervació motora. Descriure l'anatomia estructural de la dent i la fórmula de la dentició permanent.

Localitzar les glàndules salivals majors i traçar el recorregut dels seus conductes excretors. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Per què quan masteguem un aliment no se'ns escapa cap a les fosses nasals? L'aparell digestiu constitueix un conducte continu d'uns 11 metres de longitud encarregat del transport, digestió i absorció dels aliments, recolzat per glàndules accessòries com les salivals, el fetge i el pàncrees.

Aparell digestiu 5 Cavitat bucal, dents, llengua i glàndules salivals 6 Faringe, esòfag i topografia abdominoperitoneal 7 Estómac, duodè i pàncrees 8 Intestí prim, intestí gros i recte 9 Fetge, via biliar, melsa i vascularització abdominopelviana Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 31 ESQUEMA Aparell digestiu Organització histològica general del tub digestiu La paret del tub digestiu s'estructura des de la llum interior cap a la perifèria en quatre capes concèntriques fonamentals: Mucosa: capa interna en contacte directe amb els aliments. Submucosa: estrat de teixit conjuntiu situat sota la mucosa. Muscular: capa responsable de les contraccions motores del tub.

Adventícia o serosa: coberta externa de naturalesa conjuntiva o peritoneal segons la regió anatòmica. Topogràficament, el tub digestiu es divideix en set segments consecutius: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gruixut i anus (per als segments posteriors, vegeu «Aparell digestiu — Faringe, esòfag i topografia abdominoperitoneal», «Aparell digestiu — Estómac, duodè i pàncrees» i «Aparell digestiu — Intestí prim, intestí gros i recte»). Cavitat bucal: límits i divisions anatòmiques La cavitat bucal és la porció inicial de l'aparell digestiu, ubicada a la part inferior de la cara.

Compleix funcions essencials com la masticació, deglució, salivació, modulació dels sons laringis durant la fonació i captació del gust mitjançant la llengua. Els arcs alveolodentaris divideixen la boca en dues regions: Vestíbul bucal: espai perifèric comprès entre les dents i les parets musculars dels llavis i les galtes. Cavitat bucal pròpiament dita: espai intern delimitat per les arcades dentàries.

Tub digestiu Conducte continu de trànsit i absorció Cavitat bucal Masticació i insalivació Faringe i esòfag Conducció del bol Tracte gastrointestinal Estómac, intestí prim i intestí gruixut Glàndules annexes Òrgans secretors auxiliars Glàndules salivals Paròtide, submandibular i sublingual Fetge i via biliar Secreció biliar i metabolisme Pàncrees Suc pancreàtic i enzims Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 32 La delimitació parietària de la cavitat bucal comprèn: Paret anterior: formada pels llavis superior i inferior, replans musculomembranosos constituïts pel múscul orbicular dels llavis. Parets laterals: formades per les galtes, dominades pel múscul buccinador.

Paret inferior o terra: sostinguda principalment pel múscul milohioïdal, complementat per la resta de musculatura infrahioïdal. Sostre o paret superior: conformat pel paladar, dividit en dues zones: Paladar dur: ocupa els dos terços anteriors, format per les apòfisis palatines dels ossos maxil·lars al davant i les làmines horitzontals dels ossos palatins al darrere. Paladar tou o vel del paladar: ocupa el terç posterior, d'estructura muscular (tensor del vel del paladar, elevador del vel del paladar i múscul de l'úvula). Aquest s'eleva i es tensa durant la deglució per segellar el pas cap a les fosses nasals.

Límit posterior: constituït per l'istme de les gargamelles, obertura de comunicació amb l'orofaringe. L'istme de les gargamelles està delimitat superiorment pel marge lliure del paladar tou i inferiorment per l'arrel lingual. Als seus costats presenta dos replecs musculars: En la fossa delimitada entre ambdós pilars s'allotja l'amígdala palatina, teixit limfoide que vigila l'entrada d'antígens patògens per via oral. COMPROVA-HO 48 Què passa mecànicament amb el paladar tou durant l'acte de la deglució i quina finalitat té?

La llengua: morfologia, papil·les i musculatura La llengua és un òrgan musculomembranós format per tres zones morfològiques: el vèrtex anterior, el cos horitzontal intermedi i l'arrel o porció vertical posterior. L'arrel s'orienta cap a la faringe fins a l'epiglotis, de la qual queda separada per la val·lècula glossoepiglòtica, i presenta teixit limfoide anomenat amígdala lingual. Entre el cos i l'arrel es troba el solc delimitador anomenat V lingual. A la mucosa lingual dorsal es disposen diversos tipus de papil·les: Pilar anterior o arc palatoglòs: determinat pel múscul palatoglòs. 1 Pilar posterior o arc palatofaringi: determinat pel múscul palatofaringi.

2 Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 33 Esquema dels tipus de papil·les linguals a la superfície mucosa dorsal. A la línia de la V lingual destaquen les papil·les circumval·lades, que concentren una gran quantitat de botons gustatius. La llengua conté també papil·les fungiformes i filiformes distribuïdes per la superfície del cos. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 34 Tall frontal de la llengua mostrant la disposició muscular intrínseca i extrínseca. L'aparell motor lingual es divideix entre fibres intrínseques (origen i inserció dins de la pròpia llengua) i músculs extrínsecs (provinents d'estructures òssies veïnes).

Múscul Tipus Insercions principals Acció motora Longitudinals Intrínsec Fibres longitudinals linguals internes Escurcen la llengua Transvers Intrínsec Fibres transversals del septe lingual Estreny la llengua Vertical Intrínsec Fibres dorsoventrals Aplana la llengua Genioglòs Extrínsec Cara interna del mentó a dors i arrel Protrucció de la llengua; en repòs la manté a la boca Hioglòs Extrínsec Os hioides a la llengua Deprimeix i aplana la llengua cap al terra Estiloglòs Extrínsec Apòfisi estiloides al vèrtex lingual Retreu i eleva la llengua amunt i endavant Palatoglòs Extrínsec Paladar tou al cos lingual Eleva la llengua La vascularització arterial de la llengua depèn de branques de l'artèria caròtida externa (artèria lingual, recolzada per tiroide superior i facial).

El drenatge venós conflueix en el tronc tiro-linguo- faringi-facial cap a la vena jugular interna. Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 35 ERROR FREQÜENT Atribuir la innervació motora de tota la musculatura lingual al nervi hipoglòs. El nervi hipoglòs (NC XII) innerva gairebé tots els músculs linguals, però el múscul palatoglòs rep innervació motora del nervi glossofaringi (NC IX). La sensibilitat general i gustativa és conduïda per branques dels nervis trigemin, facial, glossofaringi i vague. COMPROVA-HO 49 Quin múscul lingual s'insereix al mentó mandibular i quina és la seva funció activa principal?

Dentició permanent i estructura de la dent Les dents estan implantades en els alvèols dentaris del maxil·lar i de la mandíbula, recobertes per la mucosa gingival formant les arcades dentàries superior i inferior. Macroscòpicament, cada dent consta de: Corona: part visible exposada a la cavitat bucal. Coll: zona de transició situada a la vora gingival. Arrel: fragment ancorat a l'os alveolar. Diagrama de les capes estructurals i regions d'una peça dentària. Microscòpicament, els teixits dentaris s'estratifiquen en: Esmalt: teixit altament mineralitzat amb fluor que revesteix la corona.

Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 36 Dentina: teixit calcificat que forma la massa fonamental tant de la corona com de l'arrel. Polpa dentària: teixit tou central ric en vasos sanguinis i fibres nervioses. Ciment: coberta calcificada que protegeix l'arrel de la dent. La fórmula definitiva de l'adult humà comprèn 32 peces dentàries, distribuïdes en cada hemiarcada (de medial a distal): 2 incisives (8 en total), 1 canina (4 en total), 2 premolars (8 en total) i 3 molars (12 en total).

Glàndules salivals majors A més de les múltiples glàndules microscòpiques disperses per la mucosa bucal, existeixen tres parells de glàndules salivals majors encarregades de la producció i secreció de saliva: Glàndula Localització anatòmica Conducte excretor Punt de desembocadura Paròtide Sota el conducte auditiu extern, entre masseter i esternoclidomastoïdal Conducte parotidi d'Stenon (creua el masseter i perfora el buccinador) Vestíbul bucal a nivell del 2n molar superior Submandibular Angle de la mandíbula, per sota del múscul milohioïdal Conducte submandibular de Wharton Terra de la boca, a cada costat del fre lingual Sublingual Terra bucal pròpiament dit, entre la llengua i el milohioïdal Conducte de Bartholin (s'uneix al de Wharton) i conductes de Rivinus menors Marge lingual i solc gingivolingual Cal recordar que la glàndula paròtide és travessada internament pel nervi facial sense rebre d'ell la innervació secretora terminal, aspecte clau en cirurgia facial.

COMPROVA-HO 50 Quin recorregut anatòmic segueix el conducte d'Stenon abans d'abocar la saliva a la boca? Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 37 IDEES CLAU La paret del tub digestiu comprèn quatre capes: mucosa, submucosa, muscular i adventícia o serosa. L'istme de les gargamelles connecta la boca amb la faringe entre els arcs palatoglòs i palatofaringi, espai que allotja l'amígdala palatina. Els músculs linguals estan innervats pel nervi hipoglòs, excepte el múscul palatoglòs que depèn del glossofaringi. L'estructura d'una dent inclou l'esmalt coronari, la dentina, la cavitat pulpar i el ciment de l'arrel, sumant 32 peces adultes permanents.

El conducte parotidi d'Stenon perfora el múscul buccinador i s'obre al vestíbul davant del 2n molar superior. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 51. Quins ossos formen la base òssia del paladar dur? 52. Com es distribueixen les 32 peces de la dentició definitiva per cada quadrant o hemiarcada? 53. On desemboca exactament el conducte de Wharton procedent de la glàndula submandibular? APARELL DIGESTIU 6 Faringe, esòfag i topografia abdominoperitoneal EN ACABAR SABRÀS Descriure les tres porcions anatòmiques de la faringe i les seves relacions veïnes. Identificar els límits vertebrals, porcions i capes histològiques de l'esòfag.

Delimitar sobre la superfície abdominal els nou quadrants topogràfics i el seu contingut orgànic. Diferenciar les fulles peritoneals, els mesos i la compartimentació generada pel mesocòlon transvers. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com aconsegueix el tub digestiu que el bol alimentari avanci cap a l'estómac sense reflux fins i tot invertint la gravetat? Apunts d'Anatomia II: Sistemes Viscerals i Sentits 38 Anatomia de la faringe La faringe és un conducte musculomembranós en forma d'embut que pertany de forma compartida a l'aparell digestiu i al respiratori.

Mesura entre 12 i 14 cm de longitud i s'estén verticalment des de la base del crani fins al marge inferior de la sisena vèrtebra cervical (C6), punt on té continuïtat amb l'esòfag. Presenta una paret posterior contínua i tancada, en relació amb l'espai retrofaringi i la columna vertebral, mentre que la seva paret anterior està perforada per orificis que comuniquen amb les cavitats veïnes: les fosses nasals (coanes), la cavitat bucal (istme de les gola) i la laringe.

En sentit craneocaudal, la faringe es divideix en tres regions anatòmiques ben diferenciades: Nasofaringe (càvum o rinofaringe): segment superior situat darrere de les cavitats nasals (vegeu «Aparell respiratori — Fosses nasals, sens paranasals i laringe»), des de la base cranial fins al vel del paladar (vegeu «Aparell digestiu — Cavitat bucal, dents, llengua i glàndules salivals»). A la paret superior allotja l'amígdala faríngia. A les parets laterals s'obre l'orifici faringi de la trompa auditiva (vegeu «Òrgans dels sentits — Aparell vestibular, auditiu i òrgan de la visió»), vorejat per teixit limfoide que conforma l'amígdala tubària. Orofaringe (bucofaringe): tram intermedi que…