Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES ÈTIQUES I METODOLÒGIQUES DE LA INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de bioètica infermera, consentiment informat, secret professional, LOPS, normopraxis i responsabilitat legal per preparar l'assignatura.

APREN.AI Índex 1 Fonaments ètics i valors en la cura infermera Moral, ètica i dret: distincions bàsiques Desenvolupament moral i presa de decisions Principis bioètics fonamentals Ètica de mínims i ètica de màxims Valors professionals i constructes de la cura 2 Drets del pacient, autonomia i dilemes clínics Autonomia del pacient i consentiment informat Document de Voluntats Anticipades (DVA) Intimitat, confidencialitat i secret professional Conflictes ètics en l'inici i final de la vida El mètode deliberatiu d'anàlisi de casos ètics 3 Marc legal, normopraxis i responsabilitat professional Codi jurídic i exercici professional: la Llei 44/2003 (LOPS) Normopraxis i qualitat assistencial La malpraxi sanitària i les seves manifestacions Delicte, culpa i tipus de responsabilitat jurídica 4 Resum per repassar Fonaments ètics i valors del cuidar Autonomia, drets del pacient i dilemes clínics Marc legal, normopraxis i responsabilitat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 1 1 Fonaments ètics i valors en la cura infermera EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de moral, ètica filosòfica i dret positiu. Definir els quatre principis fonamentals de la bioètica clínica. Diferenciar les exigències de l'ètica de mínims dels ideals de l'ètica de màxims. Identificar els cinc constructes i valors propis de la cura infermera. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no n'hi ha prou que una actuació sanitària sigui legal perquè es consideri èticament correcta?

La pràctica infermera requereix una sòlida articulació entre el coneixement tècnic i el compromís ètic. Lluny de ser un afegit extern, l'ètica constitueix una dimensió inherent a l'acte de cuidar i guia cada presa de decisions clínica. ESQUEMA Bases ètiques de la pràctica infermera Moral, ètica i dret: distincions bàsiques La moral engloba el conjunt de valors, normes i creences que una societat concreta transmet per qualificar les conductes com a correctes o incorrectes. En contrast, l'ètica constitueix la disciplina filosòfica que elabora una reflexió crítica i racional sobre els actes humans i la seva validesa moral.

Criteri Dret positiu Ètica Objecte de reflexió La llei positiva vigent La llei moral i els valors Àmbit d'aplicació Local (circumscripció concreta) Universalitzable Fonaments morals Distinció entre moral, ètica i dret Principis bioètics Autonomia, justícia, beneficència i no maleficència Mínims i màxims Deures universals enfront d'ideals de virtut Constructes de cura Compassió, competència, confiança, confidencialitat i consciència Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 2 Criteri Dret positiu Ètica Origen de la norma Heterònom (imposat per un legislador extern) Autònom (interioritzat pel mateix subjecte) Sanció davant l'incompliment Sanció jurídica o penal Remordiment de consciència i retret moral Tot allò legal no és necessàriament moralment correcte, ni qualsevol falta moral comporta una sanció legal.

L'ètica busca obligacions lliurement assumides a partir de la dignitat intrínseca dels éssers humans. PER RECORDAR-HO El dret ve imposat des de fora (heteronomia) per garantir l'ordre; l'ètica sorgeix del propi judici racional (autonomia) orientat cap al bé. COMPROVA-HO 2 Per què una norma legal pot no ser acceptable des del punt de vista de l'ètica? Desenvolupament moral i presa de decisions El creixement moral és un procés progressiu. Segons el model de Kohlberg, el judici moral avança al llarg de tres nivells que condueixen des de l'heteronomia cap a l'autonomia: Nivell preconvencional (etapes I i II): l'individu actua mogut per la submissió a la norma per por al càstig.

Nivell convencional (etapes III i IV): s'obeeix per adaptar-se al que la societat defineix com a bo i mantenir l'ordre social. Nivell postconvencional (etapes V i VI): la persona fonamenta la seva conducta en principis universals que tenen prioritat sobre les normes establertes. Per la seva banda, el model de Rest descriu les quatre etapes psicològiques que permeten traduir la reflexió en conducta: sensibilitat moral (reconèixer el conflicte), judici moral (determinar l'acció correcta), motivació moral (prioritzar els valors ètics sobre altres interessos) i coratge (executar la decisió malgrat les dificultats).

Principis bioètics fonamentals La pràctica bioètica es vertebra al voltant de quatre principis fonamentals orientats a preservar la dignitat de la persona. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 3 Esquema dels quatre principis bioètics articulats al voltant de la dignitat humana. Autonomia: reconeix la facultat del pacient per autodeterminar-se de manera lliure, informat i sense coaccions internes o externes. En l'àmbit assistencial, aquest dret s'instrumenta formalment mitjançant protocols com el Consentiment informat (vegeu «Drets del pacient, autonomia i dilemes clínics»). No maleficència: deure bàsic de no causar dany o perjudici intencionadament a la persona atesa.

Beneficència: obligació d'actuar en benefici del pacient promovent el seu benestar segons els seus criteris de vida bona. Justícia: exigència de distribuir els recursos sanitaris amb equitat i sense cap discriminació. ERROR FREQÜENT Confondre beneficència amb paternalisme. Imposar el que el professional creu millor vulnerant la voluntat informada del pacient contradiu el principi d'autonomia.

Ètica de mínims i ètica de màxims La convivència en una societat plural exigeix diferenciar entre allò universalment exigible i els ideals de perfecció voluntaris: Aspecte Ètica de mínims Ètica de màxims Objectiu Garantir la justícia bàsica i la convivència Assolir la felicitat i l'excel·lència personal Àmbit Públic i col·lectiu Individual o de grups afins Exigibilitat Universalment exigible i sancionable Optativa, propositiva i no imposable Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 4 Aspecte Ètica de mínims Ètica de màxims Principis vinculats No maleficència i justícia Autonomia i beneficència Incompliment Genera negligència i infracció Suposa no assolir l'ideal de perfecció L'ètica de mínims estableix normes de justícia bàsiques exigibles universalment, mentre que l'ètica de màxims persegueix la felicitat i l'excel·lència personal.

Cap sistema pot imposar una visió particular de màxims a tota la comunitat. COMPROVA-HO 3 Quina conseqüència professional té l'incompliment dels deures de l'ètica de mínims? Valors professionals i constructes de la cura El sentit profund de la cura infermera rau a permetre que l'altre sigui ell mateix, respectant la seva condició sense substituir la seva voluntat sinó anticipant-se a les seves necessitats. La relació terapèutica requereix harmonitzar tres conjunts de valors: Diagrama de conjunts que representa la confluència entre valors personals, professionals i del pacient.

En el marc de la cura, destaquen cinc constructes fonamentals de la relació clínica: Compassió: sensibilitat davant el patiment de l'altre i desig actiu d'alleujar-lo. 1 Competència: domini cognitiu i habilitat tècnica per prestar una assistència rigorosa. 2 Confidencialitat: custòdia escrupolosa de la intimitat i la informació privada del pacient. 3 Confiança: fonament vincular generat per la seguretat i coherència de l'actuació assistencial.

4 Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 5 Aquests constructes s'articulen mitjançant elements com el tacte, el sentit de l'humor i una escolta atenta capaç de reaccionar, acceptar la diferència i comprendre la persona en el seu context vital concret. IDEES CLAU La moral és la vivència comunitària de normes i costums, mentre que l'ètica és la reflexió racional i crítica sobre la legitimitat d'aquests actes. El dret positiu és heterònom i circumscrit territorialment, mentre que l'ètica apel·la a una obligació interior i universalitzable. Els quatre principis bioètics bàsics són beneficència, no maleficència, autonomia i justícia.

L'ètica de mínims fixa estàndards universals de justícia exigibles per tothom; l'ètica de màxims proposa ideals subjectius de felicitat i virtut. Els cinc constructes de la cura infermera són compassió, competència, confidencialitat, confiança i consciència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins són els quatre principis fonamentals de la bioètica i a quins nivells d'ètica corresponen principalment? 5. Quina diferència principal hi ha entre la motivació moral i el coratge moral segons el model de Rest? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin principi bioètic assegura la decisió lliure i informada de la persona atesa? 7.

Quina característica defineix pròpiament l'ètica de mínims? 8. En el model de Kohlberg, per què actua una persona en l'estadi preconvencional? Consciència: judici moral continuat i reflexiu sobre les pròpies actuacions. 5 No maleficència a) Autonomia b) Beneficència c) Justícia d) Buscar la santedat individual a) Imposar una religió comuna b) Establir deures de justícia exigibles c) Assolir la màxima felicitat subjectiva d) Per defensar principis universals a) Per complir el seu contracte laboral b) Per millorar l'excel·lència professional c) Per por a rebre un càstig d) Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 6 9.

Quin d'aquests elements forma part dels cinc constructes de la cura infermera? 2 Drets del pacient, autonomia i dilemes clínics EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre components necessaris per a la validesa del consentiment informat Identificar les excepcions legals al consentiment informat i les funcions del DVA Analitzar els límits i fonaments del deure de secret professional Aplicar les cinc etapes del mètode deliberatiu davant d'un conflicte clínic PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Pot un pacient que requereix ajuda física per a totes les seves necessitats bàsiques rebutjar un tractament vital?

Autonomia del pacient i consentiment informat L'autonomia moral és la facultat de fixar els propis criteris i governar-se d'acord amb una escala de valors individual. En l'àmbit clínic, aquesta facultat es diferencia de l'autonomia funcional, entesa com la capacitat per dur a terme activitats bàsiques de la vida diària de manera independent. Un pacient pot patir una limitació funcional severa i conservar intacta la seva capacitat deliberativa. El dret a decidir sobre la pròpia salut s'exerceix mitjançant el consentiment informat.

Aquest mecanisme clínic i comunicatiu s'estructura a partir de quatre elements constitutius: Capacitat o competència: aptitud per comprendre la situació clínica, ponderar les opcions i valorar els riscos i beneficis. En bioètica, la capacitat no és absoluta sinó gradual, depenent de la complexitat del procediment i de factors com la malaltia o l'edat. Legalment, la capacitat es presumeix sempre; per tant, davant el dubte s'ha de demostrar la manca de competència. Informació: transmissió de dades mèdiques suficients, veraçs, comprensibles i progressives, sense tecnicismes innecessaris, sobre el diagnòstic, el pronòstic, les alternatives i els efectes secundaris previsibles.

Voluntarietat: absència de pressió externa. Es distingeix de la coacció (forçar la voluntat mitjançant pressió o amenaça) i de la manipulació (distorsió o omissió intencionada de la veritat). La persuasió mitjançant arguments racionals és l'única via èticament i legalment admissible. Decisió: manifestació explícita de l'elecció presa per la persona competent, que té dret tant a acceptar com a refusar la proposta mèdica.

Benefici econòmic a) Confidencialitat b) Paternalisme mèdic c) Substitució de l'altre d) Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 7 DEFINICIÓ El consentiment informat és el procés comunicatiu i dialògic mitjançant el qual una persona competent rep informació adequada i decideix voluntàriament sobre les intervencions que afecten la seva salut. Els formularis escrits de consentiment reflecteixen la decisió acordada en el diàleg clínic i el pacient pot revocar el consentiment per escrit en qualsevol moment sense cap penalització assistencial.

L'ordenament jurídic preveu quatre situacions taxatives d'excepció en què no es requereix el consentiment informat previ del pacient: Excepció legal Descripció de la situació clínica Risc per a la salut pública Perill greu de transmissió de malalties infectocontagioses o per a la integritat col·lectiva. Urgència vital Risc immediat per a la vida o integritat física del pacient sense possibilitat de demorar l'atenció. Incapacitat del pacient Manca de capacitat de fet o de dret, situació que activa el consentiment per representació. Renúncia expressa Manifestació escrita del pacient declarant que no desitja rebre informació mèdica.

ERROR FREQÜENT Reduir el consentiment informat a la signatura d'un full imprès suposa caure en la medicina defensiva. La signatura només és el registre documental; el requisit deontològic central és el procés de diàleg i comprensió. COMPROVA-HO 11 Per què no es poden equiparar persuasió i manipulació en la voluntarietat del pacient? Document de Voluntats Anticipades (DVA) El Document de Voluntats Anticipades (DVA) és l'instrument jurídic mitjançant el qual una persona major d'edat i amb plena capacitat d'obrar expressa les instruccions mèdiques que cal respectar quan es trobi en una situació clínica que li impedeixi prendre decisions per ella mateixa.

Aquest document permet nomenar un representant legal, que actuarà com a interlocutor vàlid davant l'equip sanitari per interpretar la voluntat atorgada. El representant ha d'haver acceptat expressament aquesta funció. La infermera té el deure de verificar que el DVA estigui registrat i incorporat a la història clínica, acompanyar la persona en la formulació d'instruccions que reflecteixin els seus valors i garantir que tot l'equip assistencial respecti aquestes decisions quan la persona perdi la capacitat. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 8 COMPROVA-HO 12 Quina funció essencial assumeix el representant designat en un DVA?

Intimitat, confidencialitat i secret professional Esquema de dimensions i fonaments de la intimitat i la confidencialitat La protecció de la intimitat abasta tant l'àmbit físic (reserva del cos durant la higiene, exploracions o cures) com l'esfera psíquica i espiritual (respecte per les creences, ideologia i hàbits personals). El pacient té dret a limitar la presència d'estudiants o professionals sense relació directa amb l'acte assistencial i a mantenir la privacitat del seu espai físic hospitalari. La confidencialitat protegeix totes les dades sanitàries generades al llarg del procés assistencial.

El secret professional constitueix un deure ètic adquirit pel professional sanitari abans de ser regulat pel dret. Tanmateix, el deure compta amb suport normatiu estricte: l'article 199 del Codi Penal tipifica com a delicte la seva vulneració. Aquest deure no és absolut i pot entrar en conflicte amb altres principis o deures: per evitar un dany a terceres persones, per evitar un dany al mateix malalt o per imperatiu legal. COMPROVA-HO 13 Quina és la naturalesa primària del secret professional abans de la seva sanció penal?

Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 9 Conflictes ètics en l'inici i final de la vida Els avenços tècnics generen dilemes ètics que requereixen avaluar la proporció de les intervencions. L'eficàcia global resulta de la conjunció entre l'eficàcia tècnica (rendiment científic i biològic d'un tractament) i l'eficàcia subjectiva (com la persona experimenta i valora aquest tractament des del seu projecte vital). Obstinació terapèutica (aferrissament terapèutic): instauració o manteniment de mesures desproporcionades que prolonguen l'agonia sense expectativa raonable de curació o benefici real per al malalt.

Adequació de tractament (retirada o rebuig): decisió consensuada de no iniciar o interrompre intervencions mèdiques inútils o rebutjades per un pacient autònom, per evitar la futilitat. Eutanàsia i suïcidi assistit: actuacions orientades a provocar o facilitar la mort a petició voluntària i reiterada d'un pacient amb un patiment greu, crònic i invalidant o incurable. Cures pal·liatives: atenció integral orientada al control del dolor, l'alleujament de símptomes i el benestar físic i emocional, aplicant la doctrina del doble efecte per mitigar el patiment.

En l'inici de la vida, l'atenció infermera davant situacions complexes com la interrupció voluntària de l'embaràs exigeix respecte per la dignitat de la dona, atenció global de les necessitats emocionals, garantia estricta de la confidencialitat i neutralitat ètica per afavorir una presa de decisions autònoma. COMPROVA-HO 14 Quan es considera que un tractament incorre en obstinació terapèutica? El mètode deliberatiu d'anàlisi de casos ètics La resolució dels conflictes ètics en la clínica no es basa en la intuïció individual sinó en un procés d'anàlisi racional i sistemàtic anomenat deliberació ètica.

Aquest mètode cerca identificar el terme mitjà de prudència en condicions d'incertesa mitjançant cinc etapes ordenades: Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 10 PROCÉS Fases de la deliberació bioètica COMPROVA-HO 15 Quin objectiu té l'etapa d'anàlisi i argumentació en la deliberació ètica?

Recollida de dades Fets clínics, psicològics i context sociocultural 1 Identificació de problemes Valors i principis bioètics en conflicte 2 Formulació d'accions Cursos d'acció factibles sense reduccions 3 Anàlisi i argumentació Ponderació de conseqüències i principis implicats 4 Decisió i acció Elecció del curs òptim i aplicació prudent 5 Recollida de dades i llistat de fets: identificació de la situació biològica i clínica, diagnòstic, pronòstic, aspectes psíquics i emocionals, així com el context social, familiar, cultural i assistencial.

1 Identificació del conflicte ètic: definició precisa dels principis bioètics, obligacions o valors contraposats en el cas, i anàlisi dels motius de desacord entre els implicats (per aprofundir en els fonaments teòrics, vegeu «Fonaments ètics i valors en la cura infermera»). 2 Formulació d'accions possibles: plantejament de tots els cursos d'acció factibles per donar resposta al cas, evitant simplificacions dicotòmiques. 3 Anàlisi i argumentació: avaluació crítica de les conseqüències previsibles de cada curs d'acció i ponderació dels principis en joc per determinar les opcions més prudents.

4 Decisió i acció: elecció del curs d'acció èticament acceptable, comprovació mitjançant proves d'imparcialitat (regla d'or o imperatiu categòric) i implementació de les mesures assistencials corresponents (per a les implicacions legals, vegeu «Marc legal, normopraxis i responsabilitat professional»). 5 Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 11 IDEES CLAU L'autonomia moral reflecteix la capacitat d'autogovern i no s'ha de confondre amb l'autonomia funcional. El consentiment informat exigeix necessàriament quatre elements: capacitat, informació adequada, voluntarietat i decisió lliure.

Les excepcions al consentiment són el risc per a la salut pública, la urgència vital, la incapacitat i la renúncia formal del pacient. El Document de Voluntats Anticipades permet designar un representant i expressar directrius d'actuació per a situacions de pèrdua de competència. El secret professional té una base moral primària i es troba protegit penalment per l'<mark class='hl-pink'>article 199 del Codi Penal</mark>. El mètode deliberatiu articula cinc fases consecutives per identificar el terme mitjà prudent davant de dilemes bioètics. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quins quatre components són imprescindibles per a la validesa del consentiment informat? 17.

Quines són les excepcions previstes per la llei davant l'exigència de consentiment informat? 18. Com es defineixen les cinc etapes del mètode de deliberació bioètica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quina diferència defineix l'autonomia moral enfront de l'autonomia funcional? 20. Quina intervenció és èticament i legalment legítima per promoure un tractament? 21. Quin article del Codi Penal sanciona específicament la violació del secret professional? 22. En què consisteix l'obstinació o aferrissament terapèutic al final de la vida?

Dependència total d'altres persones a) Signatura del formulari assistencial b) Poder decidir segons criteris propis c) Capacitat física per cuidar-se sol d) Coacció emocional de familiars a) Ocultació de riscos quirúrgics b) Persuasió basada en raons clíniques c) Manipulació d'efectes secundaris d) Article 199 a) Article 250 b) Article 142 c) Article 301 d) Prescriure sedació pal·liativa correcta a) Mantenir tractaments desproporcionats fútils b) Retirar intervencions inútils a petició c) Respectar el contingut d'un DVA d) Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 12 3 Marc legal, normopraxis i responsabilitat professional EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els conceptes de normopraxis i malpraxi clínica.

Distingir amb precisió entre negligència, imprudència i imperícia. Comparar les característiques i conseqüències de la responsabilitat civil i penal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Si una infermera s'oblida d'administrar una dosi prescrita per culpa de les presses, quina figura jurídica de defecte assistencial ha comès? Codi jurídic i exercici professional: la Llei 44/2003 (LOPS) L'exercici de la infermeria a l'Estat espanyol s'emmarca en la Llei 44/2003 d'ordenació de les professions sanitàries (LOPS). Aquesta normativa defineix les condicions d'exercici, l'organització en col·legis oficials i la formació universitària, pràctica i clínica continuada.

També reconeix la plena autonomia tècnica i científica de cada disciplina, orientant l'activitat cap al servei a la societat i la continuïtat assistencial en equips multidisciplinaris. Esquema dels eixos competencials infermers segons la normativa professional. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 13 Dins d'aquest marc legal, els professionals sanitaris han de disposar de la cobertura d'una assegurança de responsabilitat o garantia financera equivalent.

Així mateix, l'ordenament jurídic protegeix la privacitat del pacient: per exemple, l'article 199 del Codi Penal tipifica com a delicte i sanciona amb inhabilitació i penes de presó la vulneració del secret professional (aspecte ètic fonamentat a «Fonaments ètics i valors en la cura infermera» i «Drets del pacient, autonomia i dilemes clínics»). Normopraxis i qualitat assistencial DEFINICIÓ La normopraxis és la pràctica clínica correcta ajustada a les regles i criteris professionals exigibles en tota actuació sanitària. Diagrama del concepte i regles aplicables a la normopraxis clínica.

Les regles de la normopraxis sovint no es recullen en una única llei, sinó en protocols interns, guies clíniques i reglaments hospitalaris. Els paràmetres essencials d'actuació inclouen: Correcció cientificotècnica en la presa de decisions i procediments. Respecte a la voluntat, valors i drets de la persona atesa. Rigor i veracitat en el registre infermer seguint un ordre cronològic sense manipulacions. Garantia del continu assistencial durant el traspàs de cures entre torns o serveis. Evitació de vicis de pràctica com ara la rutina, les presses o la fatiga.

Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 14 COMPROVA-HO 24 Quina relació existeix entre els protocols clínics hospitalaris i la normopraxis? La malpraxi sanitària i les seves manifestacions La malpraxi té lloc quan es provoca una lesió o dany corporal o psíquic a l'usuari a conseqüència d'un comportament professional defectuós, que pot derivar d'una acció directa o d'una omissió dels deures assistencials. ESQUEMA Modalitats d'actuació en la malpraxi sanitària ERROR FREQÜENT Confondre negligència amb imprudència. La negligència consisteix en una omissió o deixadesa (no fer allò degut, com oblidar administrar un fàrmac o descurar l'asèpsia).

En canvi, la imprudència és una acció sense cautela (actuar de pressa o sense comprovar la prescripció mèdica). A més d'aquestes dues figures, la fallida professional pot adoptar altres formes: Imperícia: manca de coneixements tècnics o pràctics indispensables per dur a terme una tècnica concreta. Inobservança de reglaments: vulneració de normatives internes, codis deontològics o disposicions legals aplicables a la tasca assistencial. Delicte, culpa i tipus de responsabilitat jurídica El delicte en l'àmbit sanitari és una conducta externa, antijurídica, típica i culpable produïda per acció o omissió.

Segons la intencionalitat subjectiva, es distingeixen dues modalitats: Delicte dolós: l'agent preveu i vol conscientment el resultat lesiu. Imprudència Acció sense la cautela o precaució deguda Negligència Omissió de la diligència i atenció exigibles Imperícia Manca de coneixement o habilitat pràctica Inobservança Vulneració de normes, reglaments o protocols Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 15 Delicte culpós: no hi ha voluntat de danyar, però el resultat es produeix com a conseqüència d'imprudència o negligència.

Els elements que configuren la culpa són una conducta voluntària sense coacció, l'absència d'intenció delictiva directa i un dany final que contradiu les obligacions legals de la professió. Criteri Responsabilitat civil Responsabilitat penal Finalitat principal Reparar el perjudici mitjançant indemnització econòmica. Imposar un càstig o pena estatal per una conducta delictiva. Beneficiari de la resolució La persona perjudicada o els seus familiars directes. La societat a través de l'Estat (amb multes o privació de llibertat). Càlcul de la condemna Segons la quantia i abast real del dany provocat. Segons la gravetat del fet tipificat al Codi Penal.

COMPROVA-HO 25 En quin cas una infermera assumeix responsabilitat civil i penal alhora? IDEES CLAU La Llei 44/2003 (LOPS) estableix les bases de l'ordenament i l'autonomia de les professions sanitàries. La normopraxis és el compliment estricte de les pautes cientificotècniques i ètiques exigibles en la pràctica clínica. La negligència és una manca d'atenció per omissió, mentre que la imprudència és una acció temerària sense la precaució requerida. L'imperícia consisteix en la manca d'habilitat o de preparació necessària per executar un procediment determinat.

La responsabilitat civil repara econòmicament el dany causat a la víctima, mentre que la penal castiga delictes amb penes o inhabilitació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quina diferència bàsica hi ha entre una actuació dolosa i una actuació culposa en l'àmbit sanitari? Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Què caracteritza la negligència professional sanitària en comparació amb la imprudència? 28. Quin és l'objectiu fonamental de la responsabilitat civil en dret sanitari? 29. Com es defineix l'imperícia clínica? 30. Quina llei regula específicament l'ordenació de les professions sanitàries a Espanya?

4 Resum per repassar Fonaments ètics i valors del cuidar Concepte Definició essencial Moral Conjunt de valors, normes i costums concrets transmesos socialment per jutjar els actes com a bons o dolents. Ètica Reflexió filosòfica crítica, racional i universalitzable sobre la validesa i els fonaments dels actes morals. Dret positiu Normativa jurídica heterònoma i d'abast territorial local, l'incompliment de la qual comporta sanció legal. Ètica de mínims Deures universals de justícia i no maleficència exigibles a tothom per garantir la convivència civil.

Implica sempre una acció activa perillosa a) És una omissió del deure de cura b) Exigeix intenció explícita de danyar c) Depèn de la manca de títol oficial d) Inhabilitar de manera perpètua el sanitari a) Privar de llibertat l'infractor b) Rescabalar econòmicament la víctima del dany c) Ingressar una sanció pecuniària a l'Estat d) Rebuig del treball en equip assistencial a) Incompliment voluntari d'un protocol escrit b) Manca de coneixements tècnics o pràctics necessaris c) Omissió deliberada de donar medicació d) Llei Orgànica 10/1995 a) Llei 41/2002 b) Llei 44/2003 c) Llei 14/1986 d) Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 17 Concepte Definició essencial Ètica de màxims Propostes voluntàries i individuals de felicitat, virtut i perfecció moral vinculades a l'autonomia i beneficència.

Constructes de la cura Cinc eixos de la pràctica infermera segons Torralba: compassió, competència, confidencialitat, confiança i consciència. Model de Rest Quatre fases de decisió moral: sensibilitat moral, judici moral, motivació moral i coratge. Desenvolupament moral (Kohlberg) Evolució des de l'heteronomia (preconvencional: por al càstig; convencional: norma social) cap a l'autonomia (postconvencional: principis universals). Autonomia, drets del pacient i dilemes clínics Concepte Definició essencial Autonomia moral Capacitat deliberativa i d'autogovern segons la pròpia jerarquia de valors, independent de l'autonomia funcional física.

Consentiment informat Procés dialògic integrat per capacitat presumpta, informació comprensible, voluntarietat lliure i formulació de la decisió. Persuasió Única influència legítima en el consentiment, basada en arguments racionals i veraços sense coacció ni manipulació. Excepcions al consentiment Supòsits taxats legalment: risc greu per a la salut pública, urgència vital immediata, incapacitat i renúncia del malalt. Document de Voluntats Anticipades (DVA) Document formal on una persona preveu instruccions assistencials i designa representant per quan perdi la capacitat. Secret professional Deure moral i jurídic (art.

199 Codi Penal) de protegir la informació coneguda en l'exercici professional, revocable per dany a tercers, al mateix malalt o imperatiu legal. Obstinació terapèutica Instauració o manteniment de mesures fútils i desproporcionades que prolonguen l'agonia sense benefici clínic real. Deliberació ètica Mètode sistemàtic en cinc passos (dades, problemes, accions, anàlisi i decisió) per trobar el terme mitjà prudent davant dilemes. Marc legal, normopraxis i responsabilitat Concepte Definició essencial Llei 44/2003 (LOPS) Llei estatal que regula les professions sanitàries, l'autonomia tècnica i científica, la formació continuada i l'assegurança obligatòria.

Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 18 Concepte Definició essencial Normopraxis Pràctica clínica correcta ajustada als criteris cientificotècnics, protocols, guies i reglaments exigibles en cada actuació. Malpraxi Dany a la persona atesa causat per acció o omissió contrària a la bona praxi per negligència, imprudència, imperícia o inobservança. Negligència Omissió o deixadesa del deure de cura i de la diligència deguda (deixar de fer allò preceptiu). Imprudència Acció temerària realitzada sense cautela, tacte, mesura o discerniment previ. Imperícia Manca de coneixements tècnics o d'habilitat pràctica necessaris per executar un procediment sanitari concret.

Delicte dolós i culpós Dolós quan el dany és previst i volgut; culpós quan s'origina sense intenció lesiva per negligència o imprudència. Responsabilitat civil Obligació jurídica d'indemnitzar i reparar econòmicament el dany sofert per la víctima o els seus familiars. Responsabilitat penal Sanció estatal amb penes de presó, multa o inhabilitació professional davant conductes tipificades al Codi Penal. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè la llei només estableix el marc obligatori extern (heterònom) d'una comunitat concreta, mentre que l'ètica exigeix un judici racional i autònom orientat a la justícia i a la dignitat humana.

2. Perquè el dret és heterònom i depèn del context polític o jurídic d'un territori, mentre que l'ètica avalua la justícia i la correcció racional dels actes des de la dignitat humana universal. 3. L'incompliment dels mínims comporta una conducta negligent, vulnerable a sancions deontològiques i jurídiques, ja que trenca el llindar bàsic de justícia i no maleficència. 4. Són l'autonomia i la beneficència (vinculats a l'ètica de màxims), i la no maleficència i la justícia (vinculats a l'ètica de mínims universalment exigibles). 5.

La motivació moral prioritza els valors ètics per sobre d'interessos personals, mentre que el coratge moral és la determinació pràctica per executar l'acció moral davant els obstacles. 6. b) Autonomia. L'autonomia garanteix que el pacient pugui decidir sobre el seu cos i tractament segons els seus propis valors. 7. c) Establir deures de justícia exigibles. L'ètica de mínims reuneix les normes bàsiques de convivència i no maleficència obligatòries per a tothom. 8. d) Per por a rebre un càstig. El nivell preconvencional es regeix per una moral heterònoma on l'obediència busca evitar la sanció directa. 9. b) Confidencialitat.

La confidencialitat constitueix un dels cinc constructes clau de la cura juntament amb compassió, competència, confiança i consciència. 10. Sí, perquè la pèrdua d'autonomia funcional no implica la pèrdua d'autonomia moral ni de capacitat de decisió sobre el propi cos. 11. La persuasió empra arguments racionals i verídics respectant la llibertat d'elecció, mentre que la manipulació distorsiona, oculta dades o exagera riscos per modificar la voluntat del malalt. 12. Interpretar i defensar els valors i les instruccions del pacient davant l'equip assistencial quan la persona ja no disposi de capacitat per expressar-se per si mateixa. 13.

És un deure moral i deontològic basat en el respecte a la persona i en la confiança dipositada, tot i que compta amb protecció penal explícita. 14. Quan resulta desproporcionat i inútil per revertir el procés de mort, generant dolor o sofriment sense aportar cap benefici objectiu al malalt. 15. Avaluar les conseqüències i la coherència dels principis de cada alternativa per identificar el curs d'acció més prudent i just. 16. La capacitat o competència de la persona, la recepció d'informació adequada, la voluntarietat sense coaccions i la formulació de la decisió. 17.

El risc greu per a la salut pública, la urgència vital immediata, la situació d'incapacitat del pacient i la renúncia expressa a ser informat. 18. Recollida de dades i fets, identificació dels problemes ètics, formulació dels cursos d'acció, anàlisi i argumentació de conseqüències, i decisió final amb acció. 19. c) Poder decidir segons criteris propis. L'autonomia moral implica el govern sobre els propis judicis de valor, independentment del grau de dependència física. 20. c) Persuasió basada en raons clíniques. Només la persuasió mitjançant raonaments veraços respecta la voluntarietat del subjecte. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 20 21. a) Article 199.

L'article 199 del Codi Penal penalitza la revelació de secrets coneguts per raó d'ofici o professió. 22. b) Mantenir tractaments desproporcionats fútils. Consisteix a imposar o perllongar mesures clínicament ineficaces que només augmenten l'agonia del malalt. 23. Ha incorregut en una negligència, ja que es tracta d'una omissió per desatenció del deure de cura exigible. 24. Els protocols expressen de manera concreta les pautes de correcció cientificotècnica que la llei general no detalla, servint de referència objectiva per determinar la bona praxi professional. 25.

Quan una acció o omissió negligent provoca una lesió constitutiva de delicte: el jutjat imposa una pena estatal (penal) i alhora l'obligació de compensar econòmicament la víctima pel dany (civil). 26. En l'actuació dolosa existeix la voluntat deliberada de cometre el dany, mentre que en la culposa el dany es produeix sense intenció directa a causa d'imprudència, negligència o imperícia. 27. b) És una omissió del deure de cura. La negligència consisteix a deixar de fer allò degut per manca de diligència, a diferència de la imprudència, que és una acció temerària. 28. c) Rescabalar econòmicament la víctima del dany.

La responsabilitat civil té com a finalitat reparar el perjudici sofert mitjançant una indemnització monetària a la víctima. 29. c) Manca de coneixements tècnics o pràctics necessaris. L'imperícia és precisament la falta de competència, coneixement tècnic o destresa per realitzar un procediment clínic. 30. c) Llei 44/2003. La Llei 44/2003 (LOPS) és la norma estatal encarregada de regular l'organització i l'exercici de les professions sanitàries. Bases ètiques i metodològiques de la infermeria: apunts 21