Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MIREM EL MÓN: PROJECTES TRANSDISCIPLINARIS Grau en Educació Infantil Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets sobre microfísica del poder, ètica i educació, l'era de l'Antropocè, la petjada ecològica i la gestió integral dels recursos hídrics.

APREN.AI Índex 1 Poder, Subjectivitat i Resistència La Naturalesa Relacional del Poder De les Disciplines al Control i la Biopolítica Resistència i Ètica de la Cura de Si 2 Ètica, Educació i les Arrels de l'Acció Humana L'Ésser Humà i el Procés Educatiu Moral versus Ètica 3 La Crisi Ecològica Global: De l'Antropocè a la Carta de la Terra L'Emergència Històrica de la Consciència Mediambiental L'Antropocè com a Fractura Sistèmica Respostes davant la Crisi: Del Tecnooptimisme a l'Ètica Planetària 4 Càlcul Ecològic i Governança dels Recursos Hídrics Modelització del Creixement i Metabolització de Residus La Petjada Ecològica i la Biocapacitat La Petjada Hídrica i els Usos de l'Aigua 5 Resum per repassar Poder, Subjectivitat i Resistència Educació, Moral i Ètica Crisi Ecosocial i Governança dels Recursos Cronologia de la Governança Ambiental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 1 1 Poder, Subjectivitat i Resistència EN ACABAR SABRÀS Comprendre la dimensió productiva i no merament repressiva del poder. Distingir entre disciplina, control i biopolítica segons els seus àmbits d'aplicació. Argumentar el paper de la resistència i de la cura de si com a exercicis de transformació i llibertat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot haver-hi poder sense una autoritat centralitzada o sense l'ús de la força policial?

La Naturalesa Relacional del Poder El poder no s'ha d'entendre exclusivament com una estructura repressiva o una llei centralitzada en mans de l'Estat o del sobirà. Més aviat, constitueix una relació bilateral i una força productiva present en tots els nexes socials. Aquesta dinàmica no és estàtica ni única: s'estén com una xarxa difusa que penetra el conjunt dels cossos socials i produeix activament discursos, veritats i marcs de realitat. En la mesura que el poder és coextensiu a les relacions socials, no és possible escapar-ne, però sí que esdevé possible transformar-lo o modificar les seves regles d'operació mitjançant pràctiques d'acció i confrontació.

De les Disciplines al Control i la Biopolítica Les tècniques mitjançant les quals s'exerceix el poder han transitat per diferents dispositius al llarg de la història: Societat disciplinària: Articula mecanismes i procediments orientats a vigilar i controlar la conducta, els hàbits i les aptituds del cos individual per tal d'assegurar-ne la subjecció social. Societat de control: S'estructura mitjançant dispositius més flexibles i xarxes fluctuants (informació, programació i comunicació) que actuen directament sobre les ments i els cossos més enllà dels espais tancats tradicionals com l'escola, la fàbrica o l'hospital.

Biopoder (o biopolítica): Desplaça el focus cap a la gestió global de la vida. L'administració converteix la població en objecte de regulació: demografia, índexs de natalitat, habitatge, higiene pública, salut, condicions de treball i sexualitat. DEFINICIÓ El biopoder és la modalitat de gestió política que assumeix la vida en la seva totalitat biològica i social com a objecte de govern i administració estatal. COMPROVA-HO 2 Què diferencia l'abast d'una societat disciplinària del d'una societat de control?

Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 2 Resistència i Ètica de la Cura de Si Com que el poder opera com una relació oberta, allà on actua hi sorgeix inevitablement la resistència. La resistència no consisteix en un mer reflex passiu o en una simple imatge invertida de la dominació, sinó en un procés actiu de creació, transformació i exercici de la llibertat. L'art i la reflexió subjectiva constitueixen trinxeres clau d'aquesta dinàmica. Una de les pràctiques fonamentals de resistència és l'ètica de la cura de si. Implica concebre l'autoconeixement i el domini de la pròpia existència com una via d'autoelaboració conscient.

Lluny d'un exercici individualista aïllat, ocupar-se d'un mateix i transformar el propi mode de ser apunta de manera intrínseca al benestar dels altres i a la comunitat. ERROR FREQÜENT Confondre la resistència al poder amb un acte exclusivament destructiu o d'oposició directa. En termes teòrics, la resistència és sobretot una força creativa i afirmativa de llibertat que produeix noves subjectivitats i maneres de viure. ESQUEMA Dispositius i Tecnologies del Poder IDEES CLAU El poder no és només una llei repressiva estatal, sinó una xarxa productiva i relacional present en tot el teixit social.

Les societats disciplinàries vigilen els cossos en espais tancats, mentre que el control opera de forma fluctuant i oberta. La biopolítica administra la totalitat de la vida prenent la població com a eix central de regulació. La resistència és indissociable del poder i constitueix una pràctica de llibertat basada en la creació i la cura de si. Tecnologies de poder Modalitats de regulació social Societat disciplinària Control del cos i espais tancats Societat de control Xarxes flexibles i informació contínua Biopolítica Gestió global de la població i vida Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 3 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3.

Per què no es pot concebre el poder com una entitat localitzada únicament en l'Estat? 4. Com connecta la cura de si amb el bé col·lectiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin és l'objectiu d'actuació fonamental del biopoder segons les teories contemporànies? 6. Com es defineix la resistència en relació amb les xarxes de poder? 7. Quin àmbit caracteritza preferentment la societat de control enfront de la disciplinària? 8. Què implica principalment l'ètica de la cura de si com a pràctica de llibertat? 2 Ètica, Educació i les Arrels de l'Acció Humana EN ACABAR SABRÀS Comprendre per què l'heteronomia infantil fa ineludible l'acció educativa.

Diferenciar els conceptes de filogènia i ontogènia aplicats a la socialització. Distingir el paper de la moral comunitària respecte de la resposta ètica situada.

L'eliminació formal de qualsevol administració pública a) La població i els processos vitals globals b) El càstig físic individual dels criminals c) La gestió econòmica exclusiva de les fàbriques d) Com una imatge invertida i simètrica a) Com un procés creatiu de transformació b) Com la destrucció passiva de la societat c) Com un intent fallit sense marge d'acció d) La dependència de codis orals tradicionals a) La subjecció única al sobirà feudal b) Les xarxes obertes de comunicació i informació c) L'aïllament exclusiu en presons i fàbriques d) Desentendre's completament dels problemes socials aliens a) Acceptar acríticament qualsevol mandat institucional b) Prioritzar la riquesa personal sobre la moralitat c) Ocupar-se conscientment d'un mateix promovent el bé comú d) Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 4 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què dir sempre la veritat absoluta pot arribar a ser problemàtic per a la vida en comunitat?

L'Ésser Humà i el Procés Educatiu L'ésser humà presenta un procés de maduració i desenvolupament especialment lent en comparació amb altres espècies. Aquest tret converteix l'espècie humana en una combinació de condicions autònomes i heterònomes, en tant que els subjectes necessiten de l'altre per a la seva subsistència i aprenentatge inicial. Tot individu està travessat per dues dimensions històriques complementàries: DEFINICIÓ L'educació consisteix en un vincle intencional de guiatge i transmissió de coneixements que només és autèntic si es fonamenta en la confiança i en criteris ètics. Sense ètica, la transmissió de continguts degenera en adoctrinament.

COMPROVA-HO 10 Quina condició és indispensable perquè l'educació no es redueixi a un simple adoctrinament? Moral versus Ètica Encara que s'utilitzin sovint com a termes equivalents en el llenguatge quotidià, la reflexió filosòfica estableix una diferenciació nítida entre la moral i l'ètica: Dimensió Naturalesa i Àmbit d'Aplicació Orientació Principal Moral Conjunt de regles explícites i implícites elaborades per una cultura concreta per dictaminar què és bo i què és dolent. Universalisme cultural o normatiu (ex. imperatiu formulat per Kant sobre el compliment de la norma comú).

Ètica Resposta concreta i situada davant una circumstància temporal i espacial determinada; neix de la reflexió racional davant l'apel·lació de l'altre. Situacional, vinculada a les emocions, la responsabilitat compartida i l'acció contextualitzada. Aquesta diferenciació es manifesta en dilemes quotidians de la convivència com la figura del bon samarità (auxili desinteressat) o el concepte de sincericidi, en què proclamar la veritat sense atendre al context pot alliberar l'emissor de tensió interna però danyar greument el teixit interpersonal.

Història filogenètica (de l'espècie): Bases biològiques que s'activen sense instrucció explícita durant els primers estadis vitals; un bagatge emocional innat que s'ajusta progressivament a l'ambient. 1 Història ontogenètica (cultural i social): Desenvolupament biològic i relacional concret de cada organisme individual, des de la fecundació fins a l'envelliment. 2 Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 5 ERROR FREQÜENT Creure que actuar èticament és simplement obeir les normes morals de la pròpia comunitat. L'ètica requereix analitzar la singularitat de cada interacció concreta i ponderar de quina manera les nostres accions afecten el vincle amb els altres.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Heteronomia humana Desenvolupament lent i necessitat de l'altre Transmissió amb confiança Base del vincle pedagògic responsable Gènesi de l'Acció Educativa i Moral Educació ètica autèntica Evita l'adoctrinament acrític Convivència responsable Ponderació de l'acció envers la societat IDEES CLAU L'ésser humà articula la seva evolució mitjançant la història de l'espècie (filogènia) i la història biogràfica individual (ontogènia). L'acte educatiu exigeix transmissió, confiança i ètica; si manca l'ètica es converteix en submissió doctrinaris. La moral defineix els codis culturals col·lectius, mentre que l'ètica analitza la resposta singular i responsable davant l'altre.

L'exercici de la llibertat personal ha de ponderar sempre l'impacte produït sobre la convivència col·lectiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què es diferencia la filogènia de l'ontogènia segons el text? 12. Per què l'acció ètica es considera situacional? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Què ocorre quan un procés d'educació no integra cap compromís ètic? Accelerar el creixement ontogenètic a) Es transforma en moral kantiana b) Guanya independència científica c) Esdevé adoctrinament d) Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 6 14. Què és la moral segons els apunts? 15. L'ètica es caracteritza principalment per: 16.

El concepte d'ontogènia fa referència a: 3 La Crisi Ecològica Global: De l'Antropocè a la Carta de la Terra EN ACABAR SABRÀS Identificar la seqüència temporal de les grans cimeres i informes de sostenibilitat. Comprendre el concepte d'Antropocè i les seves alteracions biogeoquímiques associades. Contrastar críticament les respostes del tecnooptimisme i de l'ètica planetària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com és possible que la humanitat consumeixi en un any els recursos equivalents a 1,5 planetes?

L'Emergència Històrica de la Consciència Mediambiental La constatació de l'impacte destructiu del model industrial modern sobre els ecosistemes ha generat fites internacionals d'anàlisi i governança: Conferència d'Estocolm (1972): Va alertar sobre els nivells crítics de contaminació d'aire, sòl i aigua, les alteracions en la biosfera, l'esgotament de recursos insubstituïbles i les carències que condemnen milions de persones sota el llindar de la dignitat material mentre la població s'expandeix acceleradament.

Una anàlisi individual lliure de tota influència a) Un programa genètic adquirit sense educació b) Una tècnica d'autocontrol purament biològica c) Un conjunt de normes culturals sobre el bé i el mal d) Obligar a seguir sense discussió la llei de l'Estat a) Respondre de forma situada davant l'altre en un context concret b) Aplicar regles universals sense considerar el moment c) Rebutjar qualsevol forma de vincle comunicatiu humà d) L'evolució global de totes les espècies biològiques a) Els mecanismes purament disciplinaris de l'escola b) El desenvolupament de l'organisme des de la fecundació fins a l'envelliment c) El càlcul del volum d'aigua de consum quotidià d) Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 7 Informe Brundtland (1987): Va formular la definició canònica de desenvolupament sostenible com aquell model capaç de cobrir les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats.

Cimera de Rio (1992): Va situar el medi ambient com un tema de primer ordre polític. Va impulsar la participació ciutadana, va destacar el compromís amb col·lectius essencials (dones, pobles indígenes, infants, sindicats, camperols i ONG) mitjançant el Programa 21, mantenint no obstant això una visió antropocèntrica. Carta de la Terra (2000): Va proposar una transformació de paradigma fonamental: passar de l'antropocentrisme a l'ecocentrisme. Articula la seva proposta entorn de l'ecologia ambiental, social, mental i integral, la justícia social, la cura i l'espiritualitat.

COMPROVA-HO 18 En què es distingeix fonamentalment la perspectiva de la Carta de la Terra de les conferències internacionals prèvies? L'Antropocè com a Fractura Sistèmica La designació de l'Antropocè (reconeixement proposat cap a l'any 2000, fixant sovint el seu origen en la invenció de la màquina de vapor cap al 1784) descriu l'època geològica en què la petjada humana es converteix en una força determinant capaç d'alterar els cicles biofísics terrestres. Els riscos i les proves empíriques d'aquest període inclouen: Atmosfera: Increment sostingut de la temperatura mitjana derivat de la concentració de gasos d'efecte d'hivernacle.

Biosfera: Extinció massiva d'espècies, fragmentació d'hàbitats naturals i forta antropització de la coberta viva. Hidrosfera: Alteració dels cicles biogeoquímics de l'aigua continental a través de preses, canalitzacions i assecament de zones humides. Aquest escenari es caracteritza per una asimetria greu: l'any 2022 la població va assolir els 7.900 milions d'habitants davant dels 900 milions existents el 1800. Actualment es consumeix a escala global el 150 % del que el planeta pot regenerar anualment (1,5 Terres).

Aquesta pressió està greument polaritzada: els 500 milions de persones més riques extreuen i malmeten la base productiva del planeta, mentre que els països membres de l'OCDE (38 de 195 estats) concentren el 74 % del PIB mundial acaparant recursos per a tan sols el 18 % de la població (dades de 2010). Respostes davant la Crisi: Del Tecnooptimisme a l'Ètica Planetària Davant la imminència del col·lapse ecosocial s'identifiquen tres grans posicionaments: Continuïtat o Business as Usual: Creure que la inèrcia del mercat i adaptacions menors solucionaran les tensions ambientals sense canviar les estructures de consum.

1 Tecnooptimisme: Confiança cega en què la ciència i la tecnologia desenvoluparan mecanismes per sortejar qualsevol límit físic sense haver d'alterar les nostres pautes vitals. 2 Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 8 Per afrontar aquesta realitat, l'aprenentatge socioecològic postula una ment transdisciplinària capaç de superar la fragmentació del saber i proposa cinc nivells de transformació personal: cognitiu, afectiu, existencial, empoderament i acció col·lectiva.

PER RECORDAR-HO L'ètica planetària s'estructura sobre quatre pilars operatius: compassió, respecte profund pel teixit viu, responsabilitat col·lectiva i cooperació solidària entre tots els pobles de la Terra. ERROR FREQÜENT Pensar que l'adjectiu 'sostenible' garanteix un canvi de model. Sovint s'utilitza l'etiqueta comercial de sostenibilitat com una eina de màrqueting per continuar estimulant un consumisme indefinit que agreuja la degradació del planeta. IDEES CLAU El desenvolupament sostenible va néixer institucionalment el 1987 (Brundtland) per compaginar necessitats presents i futures. La Carta de la Terra del 2000 substitueix la lent antropocèntrica per una perspectiva ecocèntrica.

L'Antropocè reflecteix la capacitat humana d'alterar irreversiblement la geologia i el clima del planeta. El consum global supera en un 50 % la biocapacitat de la Terra, amb una profunda desigualtat provocada per les economies riques. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin càlcul s'utilitza per indicar que la humanitat consumeix recursos per sobre de la capacitat anual terrestre? 20. Quines són les tres postures típiques davant la possibilitat d'un col·lapse ecològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin document va introduir formalment el concepte de desenvolupament sostenible l'any 1987?

Consciència del Col·lapse: Constatació que el sistema actual condueix a un suïcidi ecològic si no es transformen radicalment les estructures econòmiques mitjançant la sobrietat, la mesura justa i l'abandonament del consum desmesurat. 3 La Conferència de Rio a) La Carta de la Terra b) L'Informe Brundtland c) L'Acord d'Estocolm d) Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 9 22. Què implica el pas de l'antropocentrisme a l'ecocentrisme? 23. Quin any es va celebrar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient a Estocolm? 24. Quin grup de països acaparava el 74 % del PIB mundial amb només el 18 % de la població (2010)?

4 Càlcul Ecològic i Governança dels Recursos Hídrics EN ACABAR SABRÀS Comprendre la dinàmica del creixement logístic enfront de l'exponencial. Relacionar el concepte d'hectàrea global amb la biocapacitat i la petjada ecològica. Classificar els usos de l'aigua i calcular conceptualment les fraccions de la petjada hídrica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Si una presa utilitza milions de litres d'aigua per generar electricitat, per què no es considera un ús consumptiu?

Modelització del Creixement i Metabolització de Residus L'estudi biofísic de les poblacions distingeix dos patrons de creixement: Creixement exponencial: S'esdevé quan la taxa d'increment manté constant un valor positiu de manera indefinida, sense l'acció de condicionants reguladors externs o límits ambientals. Creixement logístic: La taxa d'augment es redueix a mesura que la població s'acosta a la capacitat de càrrega del medi, estabilitzant-se davant els factors condicionants del territori. Tot ésser viu necessita matèries primeres (energia, aigua, sòl, aliments i refugi) sotmeses a factors abiòtics (temperatura, humitat, corrents d'aire, dinàmica litosfèrica).

Després del metabolisme, aquests elements es retornen al medi en forma de matèria orgànica, gasos ( , metà), substàncies sintètiques, plàstics i ferralla. Un model sostenible exigeix que l'extracció no superi la capacitat de regeneració i que la taxa de residus no sobrepassi la capacitat d'assimilació natural.

Centrar la política únicament en el producte interior brut a) Situar la biosfera i els éssers vius al centre dels valors b) Fomentar l'explotació minera a les zones forestals c) Restringir els drets socials a favor de la indústria d) 2000 a) 1972 b) 1992 c) 1987 d) Els països d'economia tancada a) L'Assemblea del Programa 21 b) Els signants d'Estocolm c) Els estats de l'OCDE d) CO 2 Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 10 La Petjada Ecològica i la Biocapacitat La petjada ecològica és l'indicador biofísic que sintetitza la quantitat d'àrea ecològicament productiva necessària tant per proveir els recursos consumits com per absorbir els residus i emissions generades per una comunitat o estil de vida determinat.

Per homogeneïtzar la mesura s'utilitza l'hectàrea global (hag), que expressa una hectàrea amb la productivitat mitjana del planeta. El càlcul es fonamenta en la interacció de dos factors: COMPROVA-HO 26 Què indica una diferència negativa entre la biocapacitat global i la petjada ecològica? La Petjada Hídrica i els Usos de l'Aigua L'aigua dolça és un bé bàsic per a la vida i un recurs estrictament limitat. Els impactes sobre el cicle hidrològic exigeixen abandonar les obres hidràuliques desmesurades i prioritzar una gestió racional.

Distingim les categories d'ús de l'aigua: Modalitat d'Ús Descripció Teòrica Exemples Pràctics Consumptiu Aigua extreta que no pot retornar-se immediatament al seu curs per evaporació o contaminació. Regadiu agrícola (inundació i aspersió de baixa eficiència davant el degoteig més eficient), processos industrials (refrigeració i dilució) i subministrament domèstic (higiene, cuina, vàter, reg de patis). No consumptiu Aigua aprofitada que es reintegra de forma directa al medi sense pèrdua greu de volum. Generació hidroelèctrica o mareomotriu, navegació fluvial o marítima i activitats d'esbarjo en rius i llacs.

Ecològic Cabal mínim necessari per mantenir la integritat i l'equilibri ecològic de les zones humides i cursos fluvials. Manteniment dels aqüífers subterranis contra el descens de nivells freàtics. La petjada hídrica quantifica el volum integral d'aigua dolça requerit per al consum d'un individu, per a la manufactura d'un bé o per a l'activitat d'un país, desglossant-se en tres components: Aigua verda: Volum d'aigua de pluja o precipitació absorbit i emmagatzemat temporalment al sòl i a la vegetació. Aigua blava: Volum procedent de fonts superficials (rius, embassaments) o d'aqüífers subterranis que requereix intervenció humana i despesa d'energia per al seu ús.

Biocapacitat: Mesura la capacitat biològica del territori per generar recursos útils i absorbir residus (situada el 2018 en aproximadament 1,6 hag per càpita). 1 Petjada ecològica real: Avalua el sòl requerit per a cinc àmbits essencials de consum humà: alimentació, habitatge, transport, béns de consum i serveis. 2 Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 11 Aigua grisa: Volum necessari per diluir i assimilar la càrrega contaminant fins a restablir els paràmetres de qualitat de l'aigua receptora.

En el cas d'un país concret, la petjada hídrica es subdivideix en interna (volum de recursos domèstics dedicats als béns i serveis produïts internament) i externa (recursos hídrics consumits i contaminats en altres estats per produir béns posteriorment importats). ERROR FREQÜENT Confondre l'aigua blava amb l'aigua verda. L'aigua verda procedeix exclusivament de la pluja retinguda al sòl i a la biomassa vegetal sense extraccions, mentre que l'aigua blava prové de rius, llacs i aqüífers captats mitjançant infraestructures humanes.

PROCÉS Components de la Petjada Hídrica Integral 1 Aigua Verda Precipitacions captades al sòl i plantes 2 Aigua Blava Extracció superficial i aqüífers 3 Aigua Grisa Dilució i assimilació de contaminants 4 Balanç Final Càlcul per producte o petjada nacional IDEES CLAU El creixement logístic reconeix els condicionants del medi enfront del creixement exponencial desregulat. La petjada ecològica mesura la demanda en hectàrees globals (hag) i es compara directament amb la biocapacitat disponible. L'ús consumptiu de l'aigua no permet la seva reutilització immediata a diferència dels usos no consumptius i ecològics.

La petjada hídrica es divideix en aigua verda (pluja), aigua blava (superficial/aqüífer) i aigua grisa (dilució de la contaminació). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què es diferencia la petjada hídrica interna de l'externa en un país? 28. Quina tècnica de reg agrícola és més eficient segons els apunts? Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Com s'anomena el volum necessari d'aigua per assimilar la càrrega de contaminants abocats? 30. Quina unitat de mesura s'utilitza per comparar la petjada ecològica entre regions? 31. Quin dels següents és un ús estrictament no consumptiu de l'aigua? 32.

Quin tipus de creixement poblacional es redueix gradualment en apropar-se a la capacitat màxima de càrrega? 5 Resum per repassar Poder, Subjectivitat i Resistència Concepte Què és Poder relacional Xarxa productiva i bilateral que travessa tots els cossos socials generant marcs de discurs i realitat. Societat disciplinària Dispositiu de control i vigilància de conductes i hàbits aplicat en espais tancats (escola, fàbrica, hospital). Societat de control Regulació modulable i contínua que opera en xarxes obertes d'informació i comunicació més enllà dels recintes tancats.

Biopolítica / Biopoder Gestió i administració estatal de la vida biològica que pren la població com a objecte de regulació demogràfica i sanitària.

Aigua grisa a) Aigua blava b) Aigua freàtica c) Aigua verda d) Metre cúbic anual a) Percentatge de biomassa b) Quilowatt per habitant c) Hectàrea global (hag) d) La refrigeració en circuits oberts industrials a) El regadiu per aspersió en cultius b) La generació d'energia hidroelèctrica c) El rentat d'aliments a la cuina d) Creixement logístic a) Creixement consumptiu b) Creixement exponencial c) Creixement antropocèntric d) Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 13 Concepte Què és Resistència Pràctica activa i afirmativa de la llibertat que coexisteix amb el poder com a procés autònom de creació i transformació.

Ètica de la cura de si Pràctica reflexiva d'autoconeixement i domini d'un mateix que fonamenta la llibertat i orienta l'acció cap al bé dels altres. Educació, Moral i Ètica Concepte Què és Heteronomia humana Dependència originària de l'altre derivada de la maduració lenta de l'espècie, la qual fa indispensable el guiatge educatiu. Vincle educatiu Transmissió de coneixements sustentada en la confiança i el compromís ètic per evitar caure en l'adoctrinament. Filogènia Història biològica i evolutiva de l'espècie humana que determina patrons i emocions innates. Ontogènia Procés de desenvolupament singular d'un organisme individual des de la fecundació fins a la vellesa.

Moral Conjunt de codis, normes i prescripcions compartits per una cultura concreta per distingir el bé del mal. Ètica Resposta reflexiva, situada i responsable davant l'apel·lació de l'altre en un context i moment concrets de convivència. Crisi Ecosocial i Governança dels Recursos Concepte Què és Antropocè Època geològica en què la petjada humana es converteix en una força transformadora capaç d'alterar els cicles biofísics de la Terra. Carta de la Terra Declaració internacional de principis que proposa superar l'antropocentrisme adoptant un enfocament ecocèntric integral.

Petjada ecològica Indicador que mesura la superfície biològicament productiva (en hag) necessària per sostenir un estil de vida i absorbir-ne els residus. Biocapacitat Capacitat natural d'un territori per proveir recursos renovables i assimilar els contaminants generats (1,6 hag per càpita el 2018). Ús consumptiu Extracció d'aigua que no pot reutilitzar-se de manera immediata al curs fluvial a causa de pèrdues o contaminació. Aigua verda Fracció procedent de les precipitacions que resta retinguda a la humitat del sòl i a la biomassa vegetal.

Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 14 Concepte Què és Aigua blava Aigua dolça procedent de rius, llacs i aqüífers captada mitjançant infraestructures i despesa energètica. Aigua grisa Volum teòric d'aigua dolça requerit per assimilar i diluir la càrrega contaminant d'un efluent fins als nivells estàndard. Cronologia de la Governança Ambiental Any Fita o Document de Referència 1784 Desenvolupament de la màquina de vapor, punt d'inflexió associat a l'inici històric de l'Antropocè. 1972 Conferència d'Estocolm de les Nacions Unides, primera advertència sobre la contaminació global i l'esgotament de recursos.

1987 Informe Brundtland, on es consagra la definició canònica de desenvolupament sostenible per a generacions presents i futures. 1992 Cimera de la Terra de Rio, aprovació del Programa 21 i integració de la societat civil des d'un prisma antropocèntric. 2000 Proclamació de la Carta de la Terra (gir ecocèntric) i consolidació formal del terme Antropocè per la comunitat científica. Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. Sí, perquè el poder s'articula mitjançant el llenguatge, els hàbits, els discursos i la gestió de la conducta en la vida diària. 2.

La disciplina opera mitjançant el confinament i la vigilància en locals estructurats (escola, fàbrica, hospital), mentre que el control funciona a través de xarxes obertes, flexibles i digitals que operen de forma contínua fora d'aquests recintes. 3. Perquè funciona com una xarxa bilateral i transversal que s'exerceix en totes les interaccions socials, generant veritats, discursos i marcs de relació compartits. 4. La cura de si fomenta el domini conscient i la transformació del propi subjecte, la qual cosa orienta necessàriament les seves accions cap a la cura i el bé dels altres integrants de la societat. 5. b) La població i els processos vitals globals.

El biopoder pren la població com a eix per gestionar la salut, la demografia, la natalitat i la supervivència col·lectiva. 6. b) Com un procés creatiu de transformació. La resistència no és només reactiva sinó una pràctica afirmativa de llibertat que elabora noves relacions. 7. c) Les xarxes obertes de comunicació i informació. El control s'estén fora dels recintes tancats gràcies a dispositius fluctuants i tecnologies d'informació. 8. d) Ocupar-se conscientment d'un mateix promovent el bé comú. La cura d'un mateix comporta un autogovern lliure que desemboca en la preocupació i responsabilitat cap als altres. 9.

Perquè quan la veritat s'expressa de manera descontextualitzada sense valorar els sentiments ni el context de l'altre (sincericidi), pot fracturar la convivència i el vincle de confiança. 10. La presència d'un compromís ètic vinculat a la confiança mútua entre educador i aprenent. 11. La filogènia comprèn les bases comunes heretades per l'espècie al llarg de la seva història, mentre que l'ontogènia recull el cicle vital i d'aprenentatge particular d'un individu des de la fecundació fins a la vellesa. 12. Perquè respon als requeriments d'un context particular de convivència i espaciotemporal concret, avaluant com interpel·la l'altre més enllà de la simple aplicació d'una norma abstracta. 13.

d) Esdevé adoctrinament. El text adverteix expressament que la instrucció buidada de criteris ètics es redueix a l'adoctrinament. 14. d) Un conjunt de normes culturals sobre el bé i el mal. La moral s'origina en la cultura com a repertori de prescripcions sobre el que és considerat correcte o erroni. 15. b) Respondre de forma situada davant l'altre en un context concret. L'ètica és situacional, emocional i atén al context relacional concret i a les conseqüències per a la convivència. 16. c) El desenvolupament de l'organisme des de la fecundació fins a l'envelliment. L'ontogènia designa el recorregut temporal i maduratiu de l'individu concret al llarg del seu cicle vital. 17.

Perquè s'estan liquidant el capital natural acumulat i les reserves no renovables a un ritme superior a la seva capacitat biològica de reposició. 18. En el pas decisiu d'un marc antropocèntric, centrat només en l'ésser humà, cap a un model ecocèntric que reconeix el valor intrínsec de tota la comunitat vivent i de la biosfera. 19. El fet que es consumeix aproximadament el 150 % (o 1,5 planetes) del que la Terra pot regenerar de manera autosostinguda cada any. Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 16 20.

La continuïtat sense canvis estructurals (Business as Usual), la il·lusió tecnològica que promet resoldre-ho tot sense esforç (tecnooptimisme) i la resposta transformadora que assumeix l'amenaça real del col·lapse. 21. c) L'Informe Brundtland. L'Informe Brundtland va establir la definició clàssica de satisfer el present sense comprometre les generacions futures. 22. b) Situar la biosfera i els éssers vius al centre dels valors. L'ecocentrisme atorga un valor intrínsec a tot l'ecosistema i no pas exclusivament a la utilitat humana. 23. b) 1972. La Conferència d'Estocolm va tenir lloc el 1972 iniciant l'agenda ambiental internacional. 24. d) Els estats de l'OCDE.

Els 38 països de l'OCDE representaven el 74 % del producte econòmic mundial mostrant una profunda asimetria. 25. Perquè l'aigua turbinada retorna íntegrament a la conca hidrogràfica sense consumir-ne el volum ni alterar greument el cicle d'aigua disponible aigües avall. 26. Indica que la població viu en situació de dèficit ecològic, sobreexplotant el capital biològic i acumulant emissions per sobre del llindar de regeneració del planeta. 27. La interna mesura l'aigua emprada dels propis recursos del país per a béns locals, mentre que l'externa és l'aigua consumida en tercers països per a elaborar béns que s'importen. 28.

El reg per degoteig, atès que el reg per inundació o per aspersió té un rendiment molt menor i provoca més pèrdues de recursos. 29. a) Aigua grisa. L'aigua grisa representa el volum teòric necessari per diluir els efluents i complir els estàndards ecològics. 30. d) Hectàrea global (hag). L'hectàrea global (hag) estandarditza la superfície segons la productivitat mitjana del planeta. 31. c) La generació d'energia hidroelèctrica. La producció hidroelèctrica només utilitza la força de l'aigua sense alterar el seu volum substancialment. 32. a) Creixement logístic. El model logístic frena la seva taxa d'augment a causa dels condicionants i límits ambientals que regulen el sistema.

Utopies Socials: Poder, Ètica, Antropocè i Sostenibilitat 17