Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MIREM EL MÓN: PROJECTES TRANSDISCIPLINARIS Grau en Educació Infantil Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Frankenstein i Frankenstein educador de Philippe Meirieu per a Educació Infantil. Anàlisi del mite de la fabricació i l'ètica pedagògica.

APREN.AI Índex 1 Estructura narrativa i trama de Frankenstein El marc epistolar i l'expedició polar La gènesi de la criatura i la fugida de la responsabilitat El periple de la criatura i l'espiral destructiva 2 Pedagogia crítica i el mite de la fabricació educativa L'educació no és fabricació: la metàfora de Frankenstein segons Philippe Meirieu Les premisses de la revolució copernicana Tensió entre models i el principi de responsabilitat ètica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 1 1 Estructura narrativa i trama de Frankenstein EN ACABAR SABRÀS Descriure el dispositiu narratiu epistolar que articula la novel·la de Mary Shelley. Reconstruir la seqüència temporal dels fets que enfronten Víctor Frankenstein amb la seva creació. Identificar el paper dramàtic dels personatges secundaris en la tragèdia familiar de Víctor. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què Víctor Frankenstein decideix abandonar la seva creació precisament en el moment en què aconsegueix donar-li vida amb èxit?

El marc epistolar i l'expedició polar La novel·la s'obre al segle XIX mitjançant la correspondència que el capità Robert Walton envia a la seva germana, la senyora Saville. Walton lidera una travessia naval cap a l'Àrtic des d'Anglaterra amb una doble meta: cartografiar una navegació segura i esdevenir el primer explorador capaç de conquerir l'extrem septentrional del globus. Enmig de les masses de gel marí, la tripulació albirarà primer una silueta gegantina avançant en un trineu tirat per gossos. Poc després, rescaten amb vida un científic malaltís a punt de defallir: Víctor Frankenstein.

Un cop refet, Víctor decideix revelar la seva trajectòria personal a Walton, que la transcriu minuciosament. COMPROVA-HO 2 Quin personatge actua com a narrador marc que recull per escrit el testimoni de Víctor Frankenstein? La gènesi de la criatura i la fugida de la responsabilitat La infantesa de Víctor transcorre a Suïssa al costat dels seus pares, els seus germans petits —com William i Ernest— i la seva cosina Elizabeth. La mort traumàtica de la seva mare marca un punt d'inflexió que el condueix a rebutjar la mortalitat.

Aquest esdeveniment l'empeny a la Universitat d'Ingolstadt, a Alemanya, on canalitza el seu fervor per les ciències cap a una fita desmesurada: generar vida a partir de restes inanimades. Víctor sostreu fragments cadavèrics dels cementiris i els uneix, operant sota la il·lusió que podrà controlar la seva obra com si fos un titella. Tanmateix, en donar- li vida, contempla un ésser deforme i espantós. Atemorit pel resultat, Víctor abandona la criatura i cau malalt. Personatge clau Rol en la narració Destí o rellevància dramàtica Víctor Frankenstein Científic creador Obsessionat per vèncer la mort; mor a bord del vaixell a l'Àrtic.

Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 2 Personatge clau Rol en la narració Destí o rellevància dramàtica La Criatura ("Monstre") Ésser creat i rebutjat Desenvolupa empatia i intel·ligència; esdevé venjatiu després del rebuig. Robert Walton Capità i explorador Confident de Víctor; testimoni de la trobada final sobre el gel polar. Elizabeth Lavenza Cosina i promesa de Víctor Assassinada per la criatura durant la nit de noces. Justine Moritz Jove pròxima a la família Condemnada a mort injustament acusada de l'assassinat d'en William. Henry Clerval Millor amic de Víctor Assassinat com a advertència en negar-se Víctor a completar una segona creació.

ERROR FREQÜENT Confondre el nom del creador amb el de la creació. Frankenstein és únicament el cognom del científic, Víctor Frankenstein; la seva obra no rep cap nom propi i a l'obra se la designa com a criatura o monstre. El periple de la criatura i l'espiral destructiva Abandonat a la seva sort, l'ésser vaga pels boscos experimentant la fredor i el repudi general pel seu aspecte físic. Refugiat prop d'una cabana rural, aprèn a parlar, a llegir i a comprendre el comportament humà observant una família des de la distància. Malgrat la seva bondat inicial, quan intenta establir contacte és foragitat violentament.

La incomprensió desperta la seva fúria: crema l'habitatge i busca revenja contra el seu creador. En aquest procés assassina el petit William; la justícia, enganyada per indicis circumstancials, executa Justine en el seu lloc. La criatura aconsegueix trobar Víctor i li exigeix que confeccioni una parella femenina com a condició per viure en pau i aïllats. Víctor viatja a Anglaterra acompanyat del seu amic Clerval i s'aïlla en un illot escocès per treballar. A mig procediment, destrueix la nova creació tement la proliferació d'una nova raça capaç de comprometre la supervivència de la humanitat.

La criatura reacciona amb venjança consumant l'homicidi de Clerval i advertint Víctor que es retrobaran la nit del seu enllaç. Efectivament, Elizabeth és assassinada la mateixa nit de noces, fet que causa poc després la mort del pare de Víctor per dolor. Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 3 PROCÉS Trajectòria del conflicte entre creador i criatura PER RECORDAR-HO La criatura no neix malvada: la seva inclinació a la violència prové exclusivament del rebuig sistemàtic del seu pare biològic i de la societat que el jutja per l'aspecte exterior. L'última etapa de la vida de Víctor es redueix a perseguir el monstre a través del món fins als gels polars, on Walton el rescata.

Després del traspàs de Víctor al vaixell, la criatura entra a la cabina per acomiadar-se de les despulles del seu creador abans de perdre's per sempre entre els gels. COMPROVA-HO 3 Quina és la raó exacta per la qual Víctor destrueix la companya que havia començat a crear a Escòcia? IDEES CLAU Walton recull en format epistolar la confessió de Víctor Frankenstein mentre navega per l'Àrtic. Víctor cerca suplantar Déu i eludir la mort creant vida amb fragments de cadàvers, però deserta de la seva responsabilitat tan bon punt l'ésser s'anima. La criatura s'educa sola observant una família humana, però l'hostilitat social transforma la seva bondat inicial en una venjança destructiva.

La negativa de Víctor a crear-li una companya desencadena la mort de Clerval, d'Elizabeth i del pare de Víctor. Creació i deserció Víctor dóna vida al monstre a Ingolstadt i l'abandona immediatament. 1 Aprenentatge solitari La criatura aprèn llenguatge i costums espiant una llar rural. 2 Rebuig i revenja L'odi de la societat provoca l'assassinat de William i Justine. 3 Trencament del pacte Víctor destrueix la companya a mig fer a Escòcia. 4 Desenllaç polar Assassinat d'Elizabeth, persecució a l'Àrtic i mort de Víctor. 5 Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 4 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com descobreix la criatura les claus del llenguatge i de la cultura humana? 5.

Com conclou la persecució final entre Víctor i la seva creació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. A qui adreça Walton les cartes on relata la història de Víctor? 7. Quin motiu íntim empeny Víctor a intentar insuflar vida a la matèria inerta? 8. Qui resulta executada formalment per la mort del nen William? 9. On s'instal·la Víctor per intentar construir la parella exigida pel monstre? 2 Pedagogia crítica i el mite de la fabricació educativa EN ACABAR SABRÀS Definir els principis fonamentals de la revolució copernicana en pedagogia formulada per Philippe Meirieu.

Analitzar els perills formatius situats entre l'autoritarisme de la fabricació i l'abandonament abstencionista. Identificar les competències clau de les quatre C en contrast amb l'ensinistrament mecanicista. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 És possible garantir que un alumne aprengui si el professor aplica exactament una tècnica d'instrucció perfecta?

A Justine Moritz a) A Elizabeth Lavenza b) A la senyora Saville c) A la Universitat d'Ingolstadt d) Enriquir-se amb el comerç mèdic a) Aconseguir una medalla universitària b) Venjar la mort del seu amic Clerval c) Revertir la mort després de perdre la mare d) Justine a) La criatura b) Saville c) Elizabeth d) En una illa escocesa a) A les aules d'Ingolstadt b) A la costa d'Anglaterra c) Als boscos de Ginebra d) Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 5 L'educació no és fabricació: la metàfora de Frankenstein segons Philippe Meirieu A l'assaig Frankenstein educador, el pedagog Philippe Meirieu recorre a l'obra de Mary Shelley per analitzar la tasca formativa.

Víctor intenta confeccionar un ésser articulant restes anatòmiques com si es tractés d'un puzle mecanicista. En pedagogia, l'error homòleg consisteix a concebre l'educació com una fabricació, transformant l'educand en un objecte passiu programat a voluntat per l'adult. Aquesta temptativa té reflexos literaris i cinematogràfics evidents en altres relats sobre la creació d'éssers artificials: El mite de Pigmalió: la pretensió de modelar algú a la mida dels propis anhels. La llegenda del Gòlem: la creació d'un autòmat de fang que acaba escapant del control humà. Pinotxo: la marioneta de fusta sotmesa a les temptacions de l'autonomia.

Robocop i Blade Runner: la recerca d'identitat pròpia en organismes produïts o modificats tecnològicament. DEFINICIÓ La revolució copernicana en pedagogia és la transformació epistemològica proposada per Meirieu que exigeix renunciar a modelar l'alumne com un mer producte, situant al centre el reconeixement de la seva subjectivitat lliure i incontrolable. COMPROVA-HO 11 Quina semblança conceptual estableix Meirieu entre Víctor Frankenstein i els relats de ciència-ficció com Blade Runner?

Les premisses de la revolució copernicana Per bandejar l'afany dominador, cal assumir els criteris rectors de la intervenció pedagògica: PER RECORDAR-HO L'oposició d'un aprenent a ser motllurat no és un error del sistema, sinó la prova irrefutable que és una persona amb consciència pròpia i no pas un autòmat. L'altre no és propietat de l'educador: l'alumnat posseeix criteri singular i independència d'acció. 1 L'aprenentatge és un acte de reconstrucció individual: cap subjecte aprèn per la força d'un altre; només assimila coneixements qui decideix mobilitzar la seva voluntat.

2 Distinció entre no-poder i creació de condicions: el docent ha d'acceptar que no pot forçar la decisió interna d'aprendre, però té la capacitat de bastir entorns estimulants que facilitin aquesta elecció. 3 Horitzó d'autonomia: tot acompanyament educatiu ha de projectar la llibertat progressiva de qui s'educa. 4 Assumpció de límits: la pedagogia no respon a les lleis d'una ciència exacta; la resistència de l'altre forma part inevitable del procés.

5 Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 6 ESQUEMA Tensions i principis de l'acció pedagògica Tensió entre models i el principi de responsabilitat ètica El disseny de l'activitat formativa se situa entre dos abismes oposats: pretendre fabricar el subjecte i anul·lar la seva idiosincràsia, o bé optar per l'abandonament negligent al seu lliure albir sense cap pauta ni suport. Els models clàssics exemplifiquen aquesta polaritat: Model pedagògic Exponents paradigmàtics Risc funcional associat Pedagogia directiva Anton Makarenko Apropar-se en excés a les fronteres de la fabricació autoritària. Pedagogia no directiva A. S.

Neill, Fernand Deligny Apropar-se a l'abstencionisme i la manca d'orientació efectiva. Davant d'aquest dilema, cal crear veritables espais de seguretat, és a dir, àmbits pedagògics protegits on l'estudiant s'atreveixi a experimentar sense la por paralitzant de patir represàlies o conseqüències greus pels seus errors d'aprenentatge. L'acció educativa requereix una sòlida dimensió ètica basada en el compromís de guiar sense sotmetre. En el context contemporani, sovint es redueix la formació a un simple adestrament tecnològic orientat a la domesticació, descuidant les anomenades quatre C: Cooperació: capacitat de construir comunitàriament. Pensament crític: qüestionament raonat de la realitat.

Comunicació: transmissió eficaç i empàtica d'idees. Creativitat: generació de respostes originals davant problemes nous. Acció pedagògica Equilibri entre guiar i emancipar Extrems nocius Desviacions del propòsit educatiu Fabricació Anul·lació de la llibertat (Makarenko) Abandonament Abstencionisme pedagògic (Neill/Deligny) Eixos emancipadors Condicions d'autonomia real Revolució copernicana L'educand com a subjecte propi Espais segurs Dret a errar sense represàlia Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 7 L'ésser humà és alhora autònom i heterònom, a més d'intrínsecament vulnerable. L'adquisició d'empatia dependrà de la cultura i l'entorn on s'inscrigui.

Per tot això, l'acció docent requereix una responsabilitat ineludible: orientar el creixement sense pretendre dominar el destí aliè. COMPROVA-HO 12 Què entén Meirieu per bastir «espais de seguretat» en l'entorn escolar? IDEES CLAU La metàfora de Frankenstein denúncia l'error de concebre l'educació com una fabricació que pretén manipular l'altre com un objecte. La revolució copernicana en pedagogia exigeix acceptar que l'educand és un subjecte sobirà que només aprèn si decideix fer-ho ell mateix. La intervenció formativa ha d'evitar dos extrems perniciosos: l'autoritarisme de la fabricació i l'abstencionisme de l'abandonament.

L'enfocament contemporani ha de prioritzar l'ètica, la cura de la vulnerabilitat i les quatre C: cooperació, pensament crític, comunicació i creativitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En què es distingeix el «no-poder» del docent respecte a la seva capacitat efectiva d'intervenció? 14. Quins dos corrents pedagògics oposats representen el risc de fabricació i el perill d'abstencionisme? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin concepte descriu l'intent d'imposar a l'aprenent un destí tancat sense tenir en compte la seva voluntat? 16. Quin pedagog clàssic s'associa a les posicions més directives properes a la fabricació? 17.

Quina habilitat NO forma part de les conegudes quatre C de la formació integral? Espai de seguretat a) Principi d'heteronomia b) Mite de la fabricació c) Revolució copernicana d) A. S. Neill a) Mary Shelley b) Anton Makarenko c) Fernand Deligny d) Competitivitat a) Cooperació b) Pensament crític c) Creativitat d) Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 8 18. Quin és el rol professional del docent segons la revolució copernicana de Meirieu? Imposar continguts obligatoris a) Generar condicions d'aprenentatge b) Desentendre's del procés formatiu c) Avaluar resultats infal·libles d) Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 9 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè en veure la lletjor i deformitat del cos que ha muntat sent un espant incontrolable i fuig de la responsabilitat de fer-se'n càrrec. 2. El capità Robert Walton, que transcriu la confessió de Víctor en les cartes que adreça a la seva germana durant l'expedició a l'Àrtic. 3. Pensa en les conseqüències globals i tem que l'aparició d'una nova raça engendrada per ambdues criatures pugui destruir tota la humanitat. 4. Observant d'amagat una família des d'un graner, fet que li permet aprendre a parlar, llegir i analitzar els vincles afectius i socials. 5. Víctor mor exhaust al vaixell de Walton a l'Àrtic i la criatura s'emporta les restes mortals del seu creador cap al desert de gel. 6.

c) A la senyora Saville. Walton escriu des de la seva nau a la seva germana, la Sra. Saville, informant de la seva travessia polar. 7. d) Revertir la mort després de perdre la mare. El dolor per la mort de la seva mare genera en Víctor un rebuig a la mortalitat i l'afany de vèncer-la científicament. 8. a) Justine. Justine Moritz és acusada sense proves reals i condemnada a mort per l'homicidi perpetrat per la criatura. 9. a) En una illa escocesa. Víctor viatja fins a una remota illa d'Escòcia per iniciar la fabricació d'un segon ésser abans de destruir-lo. 10.

No, perquè la pedagogia no és una ciència exacta i l'aprenentatge requereix sempre una decisió voluntària i íntima de la persona que aprèn. 11. Tots dos mostren l'intent fallit de dissenyar un ésser com si fos un objecte artificial predeterminat, passant per alt que qualsevol subjecte conscient reclama la seva pròpia autonomia. 12. Crear escenaris didàctics on l'alumnat pugui arriscar-se a aprendre i equivocar-se sense rebre conseqüències negatives pels seus errors inicials. 13. El docent no té el poder de forçar l'aprenentatge intern de l'altre, però sí té la capacitat de dissenyar entorns i situacions que estimulin la seva voluntat autònoma d'aprendre. 14.

La pedagogia directiva de Makarenko voreja el perill de la fabricació, mentre que les propostes de Neill i Deligny s'acosten a l'abstencionisme educatiu. 15. c) Mite de la fabricació. El mite de la fabricació defineix la pretensió d'emmotllar l'educand com un producte passiu i controlable. 16. c) Anton Makarenko. Makarenko encarna l'enfocament més directiu d'entre els models analitzats per Meirieu. 17. a) Competitivitat. Les quatre C són cooperació, pensament crític, comunicació i creativitat; la competitivitat no n'és una. 18. b) Generar condicions d'aprenentatge. Com que no pot obligar a aprendre, l'educador ha de generar condicions idònies perquè l'altre aprengui voluntàriament.

Frankenstein i la condició educativa: Shelley i Meirieu 10