Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS EDUCACIÓ I CONTEXTOS EDUCATIUS Grau en Educació Infantil Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre el dret ampliat a l'educació, les causes de l'abandonament escolar prematur i els models d'educació permanent i d'adults a Catalunya.

APREN.AI Índex 1 El dret ampliat a l'educació i les desigualtats en l'etapa postobligatòria El concepte de dret ampliat a l'educació Bretxes d'accés i abandonament escolar prematur Mesures compensatòries i alternatives formatives 2 Educació permanent i mecanismes de formació d'adults Fonaments i necessitat de l'educació permanent Delimitació conceptual entre EdP, EpA i FBA L'erosió de competències i canals d'aprenentatge a Catalunya Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 1 1 El dret ampliat a l'educació i les desigualtats en l'etapa postobligatòria EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de dret ampliat a l'educació i les seves implicacions. Analitzar les dades d'abandonament escolar prematur a Espanya i Catalunya. Identificar els dispositius sociolaborals per al retorn als estudis reglats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 L'aprenentatge s'acaba quan sona el timbre de l'escola a la tarda? El concepte de dret ampliat a l'educació La perspectiva tradicional redueix l'acció formativa a les aules reglades.

En canvi, el dret ampliat a l'educació sosté que els processos educatius tenen lloc abans, durant i després de l'horari lectiu ordinari, incloent plenament l'oferta extraescolar. Aquesta igualtat d'oportunitats no es pot limitar a l'accés a l'escola, sinó que ha de garantir-se també en tots els àmbits formatius de l'entorn comunitari. Actualment existeixen fortes bretxes socials i territorials en l'aprofitament del temps no lectiu: Segmentació de classe: Les famílies de posició social alta accedeixen a un volum superior d'activitats extraescolars i trien tipologies diferents en comparació amb les famílies de classes mitjanes i baixes.

Desequilibri territorial: A la ciutat de Barcelona, prop d'una vuitena de barris no disposa de cap entitat que ofereixi activitats extraescolars, mentre que districtes com l'Eixample concentren una densitat d'oferta molt elevada. Per combatre aquesta fractura apareixen iniciatives com Educació 360, la qual articula xarxes d'agents locals per connectar escoles i espais del barri segons les necessitats reals del veïnat. Tal com apunta Bonal (2012), l'escolarització obligatòria és necessària però insuficient per a l'èxit social i laboral, fet que exigeix flexibilitzar l'organització dels temps formatius i vitals.

COMPROVA-HO 2 Per què l'escolarització obligatòria no és suficient per assegurar una trajectòria amb èxit? Bretxes d'accés i abandonament escolar prematur Les trajectòries en els estudis postobligatoris continuen fortament condicionades per l'origen sociocultural familiar. Els joves procedents de llars amb estudis universitaris accedeixen a etapes posteriors en una proporció molt superior a la d'aquells amb progenitors sense formació secundària postobligatòria. Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 2 Gràfica de nivells formatius en joves entre Catalunya i la UE.

L'any 2012, a Catalunya el 36,1 % dels joves entre 25 i 34 anys tenia com a màxim nivell assolit l'ESO, xifra que pràcticament doblava el registre de la Unió Europea (18,5 %). L'abandonament escolar prematur (AEP) mostra una evolució complexa a Espanya: Gràfica de la taxa d'abandonament prematur per països europeus. Any / Període Xifra d'abandonament (Espanya) Objectiu de referència 2006 39 % Objectiu Europa 2020: 10 % 2016 A l'entorn del 18 % Objectiu Europa 2020: 10 % Perfil (2008- 2012) 24,8 % homes; 42,4 % d'origen estranger; 41,4 % fills de famílies amb estudis inferiors als obligatoris.

Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 3 ERROR FREQÜENT Confondre la taxa general d'AEP amb el perfil sociodemogràfic dels qui l'abandonen: la taxa del 18 % (2016) mesura el conjunt de la cohort, mentre que el 24,8 % d'homes i el 42,4 % d'origen estranger descriuen la composició interna d'aquest col·lectiu entre 2008 i 2012. Mesures compensatòries i alternatives formatives La reincorporació al sistema educatiu després de l'abandonament comporta costos directes i indirectes per als joves, agreujats per la rigidesa institucional del sistema escolar.

Per respondre a aquesta situació, es despleguen recursos compensatoris com les escoles de noves oportunitats, l'actualització dels centres de formació d'adults i programes lligats als fons de Garantia Juvenil per a joves en situació d'AEP o NEET, prioritzant itineraris de caràcter professional i vocacional cap als estudis reglats.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Baix nivell d'estudis familiar Fills de famílies amb formació inferior a l'obligatòria Costos de retorn i rigidesa Inflexibilitat del sistema i despeses associades Abandonament escolar prematur i exclusió Risc de desocupació laboral Manca de qualificacions formals necessàries Barrera a la formació d'adults Dificultats per accedir a noves capacitacions IDEES CLAU El dret ampliat a l'educació inclou l'experiència no lectiva i extraescolar més enllà dels murs escolars. Existeixen desigualtats estructurals en la participació extraescolar segons classe social i distribució dels barris.

La taxa d'abandonament escolar prematur a Espanya manté una forta correlació amb el gènere, l'origen estranger i el capital cultural familiar. El retorn als estudis requereix esquemes flexibles davant els costos econòmics i la rigidesa del sistema. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Com influeix el capital acadèmic familiar en les trajectòries educatives posteriors a l'ESO? 4. Quina funció desenvolupen les escoles de noves oportunitats en el marc de l'abandonament escolar? Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin percentatge de joves de 25 a 34 anys a Catalunya tenia l'any 2012 només l'ESO? 6.

Quin objectiu europeu d'abandonament escolar prematur es va marcar per a l'any 2020? 7. Quin grup presenta una taxa més elevada dins el col·lectiu que abandona (2008-2012)? 8. Quina entitat articula el treball comunitari d'espais i escoles als barris? 2 Educació permanent i mecanismes de formació d'adults EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'Educació Permanent, Educació d'Adults i Formació Bàsica d'Adults. Explicar les raons socials i demogràfiques que justifiquen l'aprenentatge permanent. Reconèixer els canals d'aprenentatge per a persones adultes a Catalunya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 L'educació per a adults s'adreça únicament a preparar per a un lloc de feina?

Fonaments i necessitat de l'educació permanent Mentre que la formació contínua se sol vincular de manera estricta als centres de treball, l'educació permanent (lifelong learning) integra infants, joves i persones adultes al llarg de tot el cicle vital, sense importar la modalitat emprada. Aquest plantejament respon a profundes transformacions estructurals: Factors demogràfics i socials: L'allargament de l'esperança de vida reconfigura els cicles vitals i demana nous models de participació democràtica i ciutadana activa. Canvis tecnològics i normatius: El progrés tecnològic genera noves necessitats formatives i requereix adaptacions en les normatives educatives i socials.

46,2 % a) 29,2 % b) 18,5 % c) 36,1 % d) 5 % a) 10 % b) 15 % c) 18 % d) Joves d'origen estranger a) Població major de 35 anys b) Residents de l'Eixample c) Joves universitaris d) Educació 360 a) Institut Obert de Catalunya b) Servei Públic d'Ocupació c) Garantia Juvenil d) Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 5 Risc de noves exclusions: La manca d'actualització afavoreix l'aparició de noves formes de desigualtat i discriminació. Aquest context transforma directament la tasca docent: el rol del mestre passa de la mera transmissió a guiar, dissenyar i organitzar escenaris d'aprenentatge.

Pel que fa al seu sosteniment, la formació adreçada a adults sol comptar amb una doble vessant de provisió: la part pràctica és coberta principalment pel teixit empresarial, mentre que les administracions públiques garanteixen els components teòrics. COMPROVA-HO 10 En què es distingeix l'enfocament de l'educació permanent del de la formació contínua clàssica? Delimitació conceptual entre EdP, EpA i FBA Per comprendre la intervenció educativa cal establir una jerarquia conceptual clara entre els tres nivells: Diagrama de conjunts concèntrics d'EdP, EpA i FBA.

Educació Permanent (EdP): És el marc general i omnicomprensiu que acompanya la persona durant tota la vida en qualsevol dimensió del saber humà. 1 Educació de Persones Adultes (EpA): Nou paradigma que actua sobre la població adulta per potenciar aptituds, ampliar coneixements i dotar de noves orientacions o competències professionals. 2 Formació Bàsica d'Adults (FBA): Processos formatius organitzats destinats a persones adultes per adquirir, completar o actualitzar coneixements culturals i habilitats cognitives i socials bàsiques. Fonamenta l'autoestima, l'autonomia personal i la convivència democràtica en societats en canvi.

3 Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 6 L'erosió de competències i canals d'aprenentatge a Catalunya Les habilitats que una persona adquireix poden deteriorar-se amb el desús. Quan es produeix aquesta pèrdua de competències, el perill d'exclusió social s'accentua greument a través d'un cercle viciós de factors relacionats: DEFINICIÓ El bucle de vulnerabilitat es dona quan concorre la manca de qualificacions formals, la impossibilitat subsegüent d'accedir a formacions d'adults (per manca de base formativa) i la situació d'atur laboral involuntari.

Per facilitar aquest aprenentatge continuat, Catalunya compta amb diversos mecanismes formatius: Escoles d'adults: Centres orientats a l'adquisició d'etapes formatives bàsiques i de continuïtat. Institut Obert de Catalunya (IOC): Dispositiu d'ensenyament no presencial a distància. Formació del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC): Cursos gestionats o autoritzats per millorar la qualificació laboral. Procediments d'acreditació de competències: Reconeixement formal d'aprenentatges adquirits per vies laborals o informals. Programes universitaris: Propostes formatives específiques impartides per les universitats.

ESQUEMA Mecanismes d'aprenentatge al llarg de la vida a Catalunya Institucions lectives Centres docents específics d'adults Escoles d'adults Ensenyament presencial comunitari Institut Obert de Catalunya (IOC) Formació oficial a distància Àmbit laboral i ocupacional Qualificació i acreditació professional Centres del SOC Formació oferta i autoritzada pel SOC Acreditació de competències Reconeixement d'experiència adquirida Àmbit superior Itineraris formatius universitaris Programes de la Universitat Cursos adreçats a adults Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 7 IDEES CLAU L'educació permanent respon a l'allargament de l'esperança de vida, a la revolució tecnològica i a la ciutadania activa.

El paper professional del docent evoluciona cap a l'orientació, el disseny i l'organització del procés d'aprenentatge. L'EdP inclou com a subconjunt l'Educació d'Adults, la qual conté la Formació Bàsica d'Adults com a nucli elemental. A Catalunya hi ha múltiples canals formatius: escoles d'adults, l'IOC, programes universitaris, el SOC i procediments d'acreditació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina és la relació d'inclusió entre EdP, EpA i FBA segons el model conceptual? 12. Quins tres factors es troben habitualment correlacionats en el risc d'exclusió formativa en adults? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Com canvia el rol docent en el marc de l'educació permanent? 14. Quin àmbit sol ser proveït per les administracions públiques en la formació d'adults? 15. Quin concepte se situa al cercle més interior de la delimitació conceptual? 16. Quin recurs català ofereix formació reglada d'adults en modalitat telemàtica?

Guia, dissenyador i organitzador a) Inspector disciplinari b) Transmissor magistral c) Avaluador exclusiu d) Àmbit pràctic a) Àmbit exclusivament sindical b) Àmbit empresarial privat c) Àmbit teòric d) Educació Continua a) Formació Bàsica d'Adults b) Educació Permanent c) Educació Secundària d) IOC a) Garantia Juvenil b) SOC c) Educació 360 d) Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 8 Solucions de les preguntes de repàs 1. No; el concepte de dret ampliat indica que les activitats fora d'horari lectiu i l'entorn comunitari són determinants per a la igualtat d'oportunitats. 2.

Perquè l'èxit depèn també de les oportunitats en activitats extraescolars i comunitàries, així com de la capacitat d'adaptar la formació al llarg del cicle vital. 3. Els fills de pares amb estudis universitaris accedeixen amb molta més facilitat a estudis postobligatoris que els joves amb famílies d'estudis inferiors. 4. Ofereixen entorns i esquemes formatius alternatius per facilitar el retorn als estudis reglats i millorar la inserció sociolaboral. 5. d) 36,1 %. L'enquesta a la Joventut de Catalunya de 2012 mostra un 36,1 % davant el 18,5 % de la Unió Europea. 6. b) 10 %. L'objectiu principal establert per Europa per a l'any 2020 era assolir una taxa del 10 %. 7.

a) Joves d'origen estranger. El 42,4 % dels joves que abandonen durant el període 2008-2012 són d'origen estranger. 8. a) Educació 360. Educació 360 promou xarxes locals per vincular els recursos territorials amb les necessitats educatives de l'alumnat. 9. No; a més de la formació sociolaboral, inclou el desenvolupament personal, l'autoestima, l'autonomia i la participació ciutadana. 10. La formació contínua se centra quasi exclusivament en l'entorn laboral, mentre que l'educació permanent abasta totes les dimensions personals, socials i vitals de la persona. 11.

La Formació Bàsica d'Adults (FBA) està continguda dins l'Educació de Persones Adultes (EpA), i aquesta última queda englobada dins l'Educació Permanent (EdP). 12. La manca de qualificacions adequades, les barreres d'accés a noves formacions d'adults per aquestes baixes qualificacions i trobar-se en situació d'atur. 13. a) Guia, dissenyador i organitzador. El text destaca que el rol del mestre evoluciona cap a guiar, dissenyar i organitzar l'aprenentatge. 14. d) Àmbit teòric. Les administracions públiques assumeixen principalment la vessant teòrica, mentre que les empreses proveeixen la pràctica. 15. b) Formació Bàsica d'Adults.

La Formació Bàsica d'Adults (FBA) és el subconjunt intern que forma part de l'EpA i de l'EdP. 16. a) IOC. L'Institut Obert de Catalunya (IOC) és l'ensenyament públic no presencial a distància. Educació al Llarg de la Vida i Formació d'Adults 9