Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS CONTEXT SOCIAL I GESTIÓ ESCOLAR Grau en Educació Infantil Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Guia completa d'organització i gestió escolar: triangle sistèmic, marc normatiu (LEC, Decret 102/2010), estructura del PEC, govern escolar i agrupaments.

APREN.AI Índex 1 L'escola com a organització: variables sistèmiques i marc de referència Finalitats educatives i funcions de l'escola 2 El plantejament institucional, l'autonomia de centre i la seqüència de models de gestió Autonomia de centre i marc legislatiu La seqüència educativa i els documents de gestió 3 El Projecte Educatiu de Centre (PEC): estructura, elaboració, relació amb plans i direcció Estructura bàsica del PEC Procés d'elaboració i aprovació del PEC Relació del PEC amb altres documents i la carta de compromís educatiu Projecte de direcció i plans educatius de centre 4 Estructura organitzativa vertical, horitzontal i d'assessorament en el centre escolar Estructura vertical: òrgans de gestió i lideratge Estructura horitzontal: agrupació de docents i recursos humans Òrgans d'assessorament i estructura de suport (staff) 5 Criteris i modalitats d'agrupament de l'alumnat Criteris condicionants per a l'agrupament Modalitats organitzatives: dimensió vertical Modalitats organitzatives: dimensió horitzontal 6 Resum per repassar L'escola com a organització i marcs de gestió Seqüència de models i documents de plantejament Estructura organitzativa i modalitats d'agrupament Cronologia del marc normatiu Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 1 1 L'escola com a organització: variables sistèmiques i marc de referència EN ACABAR SABRÀS Identificar les tres variables clau que configuren el triangle de l'organització escolar. Analitzar la influència del context immediat, del context mediat i de la història institucional en el funcionament escolar. Distingir rigorosament entre finalitats educatives governamentals i funcions de l'escola.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una escola canvia els seus càrrecs de coordinació, per què acostuma a alterar-se també el clima entre el professorat? Un centre educatiu funciona com una unitat institucional complexa i dinàmica. Tota organització educativa s'articula a través de tres components essencials interconnectats en forma de triangle sistèmic: Esquema del triangle sistèmic de variables organitzatives escolars. Aquests tres vèrtexs defineixen la realitat del centre: Valors i objectius: constitueixen el nord pedagògic i la raó de ser de la institució. Els objectius són imprescindibles per a l'existència mateixa de l'organització.

Estructura organitzativa: reflecteix la divisió de funcions, els càrrecs i els canals de coordinació formal. Sistema relacional: comprèn el conjunt d'interaccions, relacions interpersonals i dinàmiques de comunicació entre els seus membres. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 2 DEFINICIÓ El triangle organitzatiu actua com un sistema interdependent: qualsevol modificació que es produeixi en un dels seus vèrtexs altera automàticament la resta dels elements de la institució. Aquesta dinàmica sistèmica no es desenvolupa de manera aïllada.

L'escola interactua contínuament amb elements condicionants que envolten la pràctica educativa quotidiana: Diagrama dels elements i contextos que intervenen en l'escola. Dins d'aquest ecosistema conflueixen diverses dimensions fonamentals: Context immediat: entorn proper de contacte directe, com la ubicació del barri i les característiques del veïnat. Context mediat: factors externs més amplis que afecten l'entorn escolar, com les estructures socioeconòmiques i culturals generals. Història institucional: bagatge propi acumulat pel centre en funció de la seva trajectòria, els anys de funcionament i l'evolució del claustre.

Cultura i clima institucional: xarxa de concepcions, creences i relacions que configuren l'ambient de treball quotidià. Innovació: capacitat d'adaptació i renovació pedagògica davant les transformacions del suprasistema social. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 3 COMPROVA-HO 2 Per què dos centres educatius ubicats al mateix barri poden presentar realitats educatives i organitzatives completament divergents?

Finalitats educatives i funcions de l'escola Per comprendre l'acció educativa cal establir una frontera conceptual clara entre dues nocions que sovint es confonen en la gestió escolar: Finalitats educatives Funcions de l'escola Plantejades directament pels poders públics i els governs com a projecte formatiu global. Mecanismes d'actuació pràctica que el centre desplega per respondre a les necessitats formatives i socials reals. Vehiculen directrius per apropar determinats marcs ideològics i ciutadans a la societat. Articulen l'organització interna, la convivència i el desenvolupament competencial diari a les aules. A l'aula, aquesta tasca es concreta en pràctiques inclusives reals.

Per exemple, quan arriba un infant nou, la dinàmica institucional ha de promoure que els propis companys li facin lloc de manera activa, evitant que quedi relegat a asseure's allà on hagi quedat un espai buit per casualitat. ERROR FREQÜENT L'error habitual a les proves escrites és assimilar les finalitats educatives amb les funcions organitzatives del centre escolar. Recorda: les finalitats provenen dels marcs polítics governamentals per transmetre models socials, mentre que les funcions són els rols i tasques operatives que l'escola desenvolupa en la seva gestió diària. IDEES CLAU L'escola funciona com un sistema en què valors, estructura i relacions s'influencien mútuament.

Els objectius constitueixen la condició d'existència imprescindible de qualsevol organització educativa. L'entorn escolar es divideix en un context immediat de contacte proper i un context mediat de caràcter macro. Cal diferenciar les finalitats establertes pels governs de les funcions organitzatives del centre. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quines són les tres variables d'anàlisi de qualsevol organització educativa? 4. Què succeeix en el model organitzatiu si es modifica l'estructura del centre? Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5.

Quin component constitueix la raó d'existència fonamental de tota organització educativa? 6. Què distingeix el context immediat del context mediat d'un centre educatiu? 7. Qui formula principalment les anomenades 'finalitats educatives' de l'ensenyament? 8. Quin concepte descriu l'impacte d'alterar un sol vèrtex del triangle de l'escola? 2 El plantejament institucional, l'autonomia de centre i la seqüència de models de gestió EN ACABAR SABRÀS Identificar el marc legal d'autonomia format per la LOE, la LEC i el Decret 102/2010. Diferenciar les etapes de la seqüència educativa que van de l'ideari a la regulació de la convivència.

Comprendre el paper de l'autonomia com a eina d'inclusió i atenció a la diversitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Tenen llibertat les escoles públiques catalanes per definir els seus propis mètodes d'aprenentatge i organització horària? Els plantejaments institucionals són els documents escrits on el centre educatiu formula els seus objectius de manera explícita perquè tota la comunitat els comprengui d'una forma compartida i unívoca.

La normativa sancionadora a) Els espais físics de l'aula b) Els objectius i valors institucionals c) El nombre de docents titulats d) El context immediat és el barri proper a) El context immediat són les lleis estatals b) El context mediat és el claustre docent c) No hi ha diferències conceptuals apreciables d) Els governs i poders públics a) L'alumnat de cicle superior b) El cap d'estudis exclusivament c) L'associació de famílies de l'escola d) Aïllament burocràtic departamental a) Inflexibilitat normativa externa b) Independència dels departaments c) Canvi sistèmic interdependent d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 5 Autonomia de centre i marc legislatiu L'existència d'aquests documents es fonamenta en la capacitat d'autoregulació de cada institució educadora.

L'autonomia de centre és l'instrument destinat a flexibilitzar el sistema educatiu perquè les escoles adaptin l'acció a la diversitat, afavoreixin la inclusió i responguin millor a l'entorn socioeconòmic concret. Esquema del marc normatiu educatiu vigent a Catalunya. Aquesta autonomia s'emmarca en una estructura legal jerarquitzada que cal conèixer amb precisió: Llei Orgànica d'Educació (LOE): aprovada el 3 de maig de 2006, estableix el marc estatal regulador bàsic. Llei d'Educació de Catalunya (LEC): promulgada el 10 de juliol de 2009. Desenvolupa les competències educatives de l'Estatut d'Autonomia i respon al mandat del Pacte Nacional per a l'Educació.

Decret d'autonomia de centres (Decret 102/2010, de 3 d'agost): regula l'autonomia en els seus articles 4 a 11, orientant l'acció institucional, cohesionant la comunitat escolar i dirigint processos d'avaluació i innovació. Decret de direcció: aprovat el 2 de novembre de 2010. Decrets curriculars d'infantil i primària: articulen les directrius i continguts acadèmics oficials. Decret d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu: publicat el 17 d'octubre de 2017. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 6 COMPROVA-HO 10 Quina norma específica desenvolupa i justifica a Catalunya els processos d'autonomia i plantejaments dels centres escolars?

La seqüència educativa i els documents de gestió L'activitat i la presa de decisions d'una institució responen a una cadena lògica que descendeix des dels valors humans més generals fins a la regulació dels horaris del dia a dia. Aquesta progressió s'estructura a través de quatre models connectats: PROCÉS Seqüència lògica dels models de gestió institucional 1 Model Antropològic Defineix la persona i fonamenta l'ideari. 2 Model Pedagògic Desplega valors, esperit crític i el PEC. 3 Model Curricular Estructura cicles, cursos i la programació. 4 Model Normatiu Estableix regles de funcionament en les NOFC.

Model Finalitat i contingut central Document associat Model Antropològic Defineix el perfil d'ésser humà que es vol formar: persona lliure, solidària i activa a la societat. Defineix la base filosòfica. Ideari del centre (sovint de base confessional o religiosa). Model Pedagògic Deriva de l'antropològic. Promou la capacitat crítica, transmet coneixements estructurats i valors d'autonomia i respecte. Conté la metodologia. Projecte Educatiu de Centre (PEC). Model Curricular Planteja metodologies actives per a la construcció del saber. Organitza la matèria per cicles, cursos i disciplines; fomenta l'atenció individualitzada i la participació d'alumnes i delegats.

Programació general / de cicle i aula. Model Normatiu Regula la convivència pràctica: horaris de centre, normes de classe, elecció i tasques de representants d'alumnes i sortides o visites exteriors. Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC). PER RECORDAR-HO Pensa en una escala descendent: primer definim qui som com a persona (Antropològic), després com eduquem (Pedagògic), com ensenyem els continguts (Curricular) i, finalment, quines regles de convivència necessitem per funcionar (Normatiu). Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 7 ERROR FREQÜENT Un error molt habitual és creure que el reglament intern o les NOFC formen part del model curricular.

Recorda que tot allò referent a horaris, deures, protocols d'excursions i disciplina s'enquadra exclusivament dins del model normatiu, mentre que el currículum agrupa metodologies, avaluació i continguts d'aprenentatge. IDEES CLAU Els plantejaments institucionals donen coherència i expressen per escrit el rumb del centre educatiu. L'autonomia escolar a Catalunya està emparada per la LEC i pel Decret 102/2010, de 3 d'agost. El model antropològic guia l'ideari; el model pedagògic es plasma en el Projecte Educatiu de Centre. El model curricular s'articula en la programació, mentre que el model normatiu es reflecteix en les NOFC. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

En quin document de gestió s'acaba concretant el model pedagògic d'una escola? 12. Quina diferència funcional existeix entre el model curricular i el model normatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin decret regula específicament l'autonomia de centres docents a Catalunya? 14. Quin document d'un centre educatiu expressa formalment el seu model normatiu? 15. Quin tipus de model defineix l'aspiració de formar persones lliures, solidàries i integrades?

El Decret d'Inclusió del 2017 a) L'Estatut d'Autonomia de 1979 b) La Llei Orgànica del 2006 c) El Decret 102/2010, de 3 d'agost d) Les NOFC a) El currículum per cicles b) L'ideari institucional c) El pla lector d) Model curricular a) Model normatiu b) Model antropològic c) Model d'infraestructura d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 8 16. Com ha de ser el document de plantejament institucional segons la gestió educativa? 3 El Projecte Educatiu de Centre (PEC): estructura, elaboració, relació amb plans i direcció EN ACABAR SABRÀS Desglossar els quatre blocs estructurals del PEC i les preguntes a les quals responen.

Descriure el procediment d'elaboració d'esmenes i aprovació del PEC. Entendre la funció de la Carta de compromís educatiu i el projecte de direcció. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot un centre escolar descarregar d'Internet el projecte educatiu d'una altra escola i aplicar- lo? El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és el document de màxima referència que marca i orienta totes les decisions educatives de la institució escolar. Ha de ser un document de domini públic, de manera que qualsevol membre de la comunitat pugui consultar-lo.

Estructura bàsica del PEC El PEC articula la identitat de l'escola responent a quatre preguntes bàsiques que guien cadascun dels seus blocs: Públic, estable però alhora flexible a) Imposat unilateralment per les famílies b) Secret i revisable cada deu anys c) Idèntic per a totes les escoles d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 9 Esquema de l'estructura conceptual i preguntes clau del PEC. Dimensió Element intern Pregunta que respon Contextual Anàlisi del context del centre On som? Ideològica Principis d'identitat (missió, visió i valors) Qui som? Pedagògica Objectius generals a aconseguir Què volem? Estructural Estructura organitzativa interna Com ens organitzem?

Cada centre té un entorn i unes necessitats úniques: no hi ha cap PEC igual ni es poden copiar projectes d'altres centres. A més, és un text viu sotmès a revisió contínua, caracteritzat per ser estable en els seus principis fonamentals però flexible en la seva implementació diària. COMPROVA-HO 18 Quina dimensió del PEC respon a la pregunta 'Què volem?' i quin contingut recull? Procés d'elaboració i aprovació del PEC Perquè el PEC sigui un reflex autèntic de la comunitat educativa, la seva redacció implica diversos estaments organitzats en quatre grans fases estructurals: Sensibilització: conscienciació de tots els agents educatius sobre la importància de redactar o actualitzar el document.

1 Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 10 En el procediment de participació intervenen el personal d'administració i serveis (PAS), l'associació de famílies (AFA, AFI o AMPA), els docents i els alumnes: Diagrama de flux de la seqüència d'esmenes i aprovació del PEC. El circuit de redacció i aprovació segueix una seqüència meticulosa: Acceptació d'elaborar el document per part de la comunitat. Creació d'una petita comissió delegada del Consell Escolar del centre. Redacció del primer esborrany per part de l'equip directiu i el claustre.

Tramesa del text a tots els sectors: claustre, famílies, alumnes, representants del PAS i de l'administració local per a la presentació d'esmenes. Incorporació i debat de les esmenes no integrades inicialment. Redacció definitiva i aprovació final pel director/a, prèvia consulta preceptiva al Consell Escolar. Planificació: tasca assumida per l'equip directiu per temporitzar i organitzar la feina. 2 Execució (elaboració): redacció participada que incorpora les esmenes de la comunitat escolar. 3 Difusió: presentació i comunicació pública del document aprovat a tota la ciutadania.

4 Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 11 ERROR FREQÜENT És molt habitual respondre que el PEC l'aprova el Consell Escolar de manera autònoma. Segons la normativa de gestió vigent, qui té la potestat d'aprovar el PEC és el director o directora del centre, tot i que té l'obligació legal ineludible de realitzar una consulta preceptiva prèvia al Consell Escolar. Relació del PEC amb altres documents i la carta de compromís educatiu Qualsevol altre document de gestió ha de guardar una coherència estricta amb el PEC, ja que funcionen com un engranatge interdependent: si una peça falla, falla tot el sistema.

La Carta de compromís educatiu expressa els objectius d'un entorn de convivència i respecte basats en els valors del PEC. Signada pel director/a del centre i aprovada pel consell escolar, se signa obligatòriament quan els pares matriculen el seu fill, formalitzant una corresponsabilitat educativa estreta. Projecte de direcció i plans educatius de centre Quan s'ha d'elegir el director d'una escola, els aspirants surten del propi claustre docent mitjançant candidatures per a períodes de 4 anys. Quan la institució gaudeix d'una dinàmica equilibrada, el relleu transcorre de forma fluida. Si ningú s'hi presenta, evidència problemes interns i s'acaba assignant una persona externa.

El projecte de direcció ordena el desplegament del PEC, concreta la distribució de funcions i estableix els indicadors per avaluar la gestió del lideratge. Esquema radial dels diversos plans institucionals vinculats al PEC. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 12 Finalment, els plans i projectes són propostes pedagògiques concretes que desenvolupen l'autonomia del centre per cobrir necessitats reals d'innovació: Plans preceptius o obligatoris: exigits pel Departament, com el Projecte lingüístic o el Pla de convivència.

Plans singulars no obligatoris: projectes impulsats per la pròpia voluntat del centre segons els seus interessos (pla lector, pla d'acollida, emprenedoria, projectes d'entorn, acció tutorial o currículum competencial). Tots aquests plans no s'inventen al marge del PEC: han de trobar-hi la seva base i fonamentació filosòfica explícita. PROCÉS Fases d'elaboració i desenvolupament del PEC 1 Sensibilització Motivar la comunitat sobre la rellevància del projecte. 2 Planificació L'equip directiu dissenya el calendari de treball. 3 Execució Redacció col·lectiva i debat d'esmenes dels sectors. 4 Difusió Aprovació per direcció i comunicació pública general.

IDEES CLAU El PEC respon a quatre preguntes essencials: On som?, Qui som?, Què volem? i Com ens organitzem?. L'elaboració segueix quatre etapes: sensibilització, planificació, execució i difusió. L'aprovació del PEC correspon a la direcció del centre després de consultar preceptivament el Consell Escolar. La carta de compromís educatiu es formalitza durant la matrícula per segellar la coresponsabilitat família-escola. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Qui té la competència legal per aprovar el Projecte Educatiu de Centre? 20. En quin moment formalitza la família la signatura de la carta de compromís educatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21.

Quina dimensió del PEC respon a la qüestió 'Qui som?' i defineix la identitat? Dimensió contextual a) Dimensió ideològica b) Dimensió estructural c) Dimensió normativa d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 13 22. Quin requisit cal abans que la direcció aprovi el PEC? 23. Quin d'aquests projectes escolars té un caràcter obligatori per normativa? 24. Quant de temps dura ordinàriament el mandat de la candidatura a la direcció? 4 Estructura organitzativa vertical, horitzontal i d'assessorament en el centre escolar EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les competències dels òrgans unipersonals de govern (direcció, cap d'estudis i secretaria).

Analitzar la naturalesa i representativitat del Consell Escolar i del Claustre de professors. Comprendre el paper de les estructures de suport (staff) i la seva subordinació als objectius escolars. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 És l'equip directiu d'un col·legi un òrgan de govern autònom des del punt de vista legal? L'organització dels recursos humans d'una escola pretén aprofitar al màxim les competències individuals de tot l'equip per complir els objectius de la institució escolar. En aquest context, la quantitat de mestres d'una escola fa referència al nombre de mestres titulats.

Dos centres amb les mateixes necessitats poden tenir xifres diferents de plantilla segons les jornades reduïdes o els permisos de maternitat i paternitat existents. Estructura vertical: òrgans de gestió i lideratge L'estructura vertical es fonamenta en la distribució del poder, l'autoritat formal i la representativitat legal. Es divideix segons el nombre de titulars: Òrgans unipersonals: integrats per una sola persona (director/a, cap d'estudis i secretari/ària). Òrgans col·legiats: constituïts per representacions col·lectives (Claustre de professorat i Consell Escolar).

Examen teòric als delegats a) Consulta preceptiva al Consell Escolar b) Autorització expressa del conserge c) Votació favorable d'empreses locals d) Taller d'escacs de cicle mitjà a) Projecte lingüístic b) Pla de robòtica avançada c) Pla d'emprenedoria d) Caràcter indefinit sense avaluació a) 1 any acadèmic b) 2 anys prorrogables c) 4 anys d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 14 DEFINICIÓ L'equip directiu està integrat pels tres càrrecs unipersonals, però no té una entitat jurídica pròpia com a òrgan de govern ni constitueix un espai formal de participació ciutadana: la seva unió respon a la necessitat executiva de coordinar el dia a dia del centre.

Òrgan unipersonal Funcions directives principals Director / Directora Exerceix la representació oficial del centre i el lideratge de tota l'organització humana. Cap d'estudis Supervisa el desenvolupament curricular, elabora els horaris i distribueix les aules i espais d'aprenentatge. Secretari / Secretària Vela per la gestió i correcta execució del pressupost econòmic i expedeix la documentació i certificats. Diagrama de la composició i representacions del Consell Escolar. Pel que fa als òrgans col·legiats, cal distingir clarament les seves competències: El Claustre de professors: és l'òrgan propi del professorat.

Per exemple, el Projecte Curricular de Centre (PCC) només és aprovat pel claustre, fins i tot en situacions en què les famílies manifestin discrepàncies pedagògiques. El Consell Escolar: és el màxim espai de participació democràtica de la comunitat. El componen la direcció (amb el rol formal de president), el cap d'estudis, representants municipals de l'Ajuntament, professorat, famílies i alumnat, representants del PAS i el secretari (que actua amb veu però sense vot). El nombre de professors ha de mantenir una estricta proporcionalitat respecte al nombre de pares i mares (per exemple, 4 professors per 4 famílies en un consell de 18 membres).

Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 15 PER RECORDAR-HO Al Consell Escolar, qui dirigeix el centre actua sota el càrrec de president: d'aquesta manera representa tots els sectors de la comunitat (famílies, mestres, ajuntament, personal administratiu) i no únicament al cos docent. COMPROVA-HO 26 Quina posició i drets de participació té la persona que ocupa la secretaria dins del Consell Escolar?

Estructura horitzontal: agrupació de docents i recursos humans Mentre l'estructura vertical es fixa en la jerarquia, l'estructura horitzontal s'encarrega de distribuir les tasques pedagògiques per especialitzacions funcionals: Classificació dels òrgans de docència, estudi i direcció escolar. Dins del professorat, cal diferenciar dos conceptes essencials: Equip docent: conjunt de mestres que intervenen directament a l'aula amb un grup classe d'infants determinat. Equip educatiu: concepte més ampli que inclou tot el professorat i també els professionals que donen suport sense intervenir sempre a l'aula directa.

Òrgans d'assessorament i estructura de suport (staff) Aquests òrgans neixen de necessitats específiques (com ara actualitzar o reformar el PEC) i posseeixen característiques particulars: Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 16 Òrgans d'estudi i assessorament: departaments didàctics, seminaris o equips ad hoc. Estructura de suport (staff): no s'integren ni a la línia vertical ni a l'horitzontal. Un òrgan de tipus staff no té objectius propis, sinó que la seva finalitat és servir directament als objectius de la institució per a la qual treballa (un clar exemple és l'EAP, Equip d'Assessorament Psicopedagògic).

ERROR FREQÜENT A les preguntes d'examen és molt comú situar l'equip directiu com un òrgan de govern col·legiat o atorgar a una unitat staff objectius propis independents. Tingues clar que l'equip directiu no té entitat de govern pròpia i que una unitat staff adopta exclusivament els objectius globals de l'organització educativa. ESQUEMA Estructura dels òrgans de gestió escolar IDEES CLAU L'estructura vertical reflecteix el poder i es divideix en òrgans unipersonals i col·legiats. L'equip directiu coordina els càrrecs unipersonals, però jurídicament no és un òrgan de govern autònom. El Consell Escolar compta amb la presència de tota la comunitat; la secretaria hi té veu però no vot.

Les unitats de suport o 'staff' (com l'EAP) no posseeixen metes pròpies, sinó que assisteixen a l'organització. Òrgans de govern Estructura formal del centre educatiu Òrgans unipersonals Gestió executiva d'una sola persona Direcció Representa el centre educatiu Cap d'estudis Horaris i organització pedagògica Secretaria Pressupost i gestió de certificats Òrgans col·legiats Òrgans de participació plural Claustre Format per tot el professorat Consell Escolar Presència de tota la comunitat Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per què la direcció escolar assumeix la condició de 'president' en el Consell Escolar? 28.

En què es diferencia l'equip docent de l'equip educatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina tasca operativa correspon de manera específica al cap d'estudis? 30. Quin òrgan té la potestat exclusiva d'aprovar el Projecte Curricular de Centre? 31. Com es defineix la finalitat d'un òrgan d'assessorament extern o 'staff' com l'EAP? 32. Quina condició formal de vot té la persona que exerceix la secretaria al Consell Escolar? 5 Criteris i modalitats d'agrupament de l'alumnat EN ACABAR SABRÀS Analitzar els cinc criteris condicionants de l'agrupament d'estudiants. Distingir entre la dimensió vertical i la dimensió horitzontal en l'organització d'aula.

Comparar els models homogenis, heterogenis, per matèries i per projectes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què s'agrupa la immensa majoria d'infants d'una escola segons el seu any de naixement si cadascun aprèn a un ritme diferent?

Presidir els plens de l'ajuntament a) Signar pagaments i controlar pressupostos b) Representar legalment l'escola a judicis c) Confeccionar horaris i repartir aules d) El Claustre de professors a) La comissió de delegats d'alumnes b) El regidor municipal d'educació c) L'associació de famílies d) Decideix els horaris lectius anuals a) Serveix els objectius generals del centre b) Té un programa polític completament separat c) Sanciona els alumnes amb expedients d) Té vot de qualitat de desempat a) Té dos vots per ser funcionari b) Té dret a veu, però no vot c) No pot assistir a cap de les reunions d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 18 L'organització d'un centre no es redueix a la distribució del personal docent; la manera com s'agrupa els estudiants expressa el model educatiu del centre.

Darrere de cada decisió d'agrupament hi ha sempre uns plantejaments institucionals que la legitimen, sense oblidar els condicionants legals i materials existents. Criteris condicionants per a l'agrupament L'agrupació de l'alumnat està condicionada per cinc factors bàsics: Criteris condicionants per a l'agrupament escolar de l'alumnat. Criteri cronològic: organització per edat biològica. Sovint s'utilitza principalment per facilitar el control burocràtic i administratiu del sistema. Criteri biològic: atenció al gènere, els bioritmes o alteracions d'hàbits alimentaris. Criteri psicològic: consideració de l'etapa evolutiva a nivell psicomotriu, afectiu, cognitiu i moral.

Criteri pedagògic: valoració del ritme d'aprenentatge, habilitats de l'equip docent i línies metodològiques del centre. Criteri sociològic: anàlisi de la llengua familiar materna, condicions normatives, origen sociocultural i nivell socioeconòmic dels nuclis familiars. COMPROVA-HO 34 Quina raó pràctica explica que la majoria de centres escolars estructurin les aules segons criteris estrictament cronològics?

Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 19 Modalitats organitzatives: dimensió vertical La dimensió vertical distribueix l'alumnat en una línia ascendent al llarg de la seva escolaritat, conduint des del punt de vista administratiu a certificacions i títols acadèmics oficials: Escoles graduades: itineraris dividits en graus o cursos estrictament successius. Cicles educatius: agrupaments per trams de diversos anys (inicial, mitjà, superior a primària). Ofereixen una major flexibilitat curricular per oferir un any de marge a qui requereixi més temps d'assoliment.

Pla dual: modalitat pròpia de la formació professional que reparteix la formació entre l'institut acadèmic i el centre de treball en pràctiques. Modalitats organitzatives: dimensió horitzontal La dimensió horitzontal organitza els estudiants que pertanyen a un mateix nivell o grau a través de diverses metodologies de treball: Eix prioritari Modalitats concretes Característiques pedagògiques Prioritat a l'ALUMNAT Homogeneïtat Divisió de l'alumnat per capacitat cognitiva o nivell assolit, agrupant aquells amb competències idèntiques. Heterogeneïtat Convivència d'infants de cicles i edats diferents mitjançant grups flexibles que afavoreixen la interacció cooperativa.

Prioritat al PROGRAMA Matèries separades Horaris rígids dividits en disciplines aïllades, sense connexió entre les assignatures. Matèries agrupades Treball interdisciplinari de continguts mitjançant una tasca compartida, com ara el treball per projectes. Prioritat a la QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL (Secundària) Departamentalització Organització clàssica per departaments aïllats segons l'especialitat docent, model en progressiva reculada. Unitats autosuficients Estructuració per cicles on coincideixen docents de diferents especialitats en una unitat docent col·laborativa.

Quan s'integren les necessitats de l'estudiant, el programa i la qualificació de l'equip docent, sorgeixen models avançats d'ensenyament en equip i d'agrupaments flexibles, estratègies fàcilment aplicables que atenen amb eficàcia la diversitat real. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 20 ERROR FREQÜENT És freqüent confondre l'organització vertical de l'alumnat amb l'organització horitzontal del professorat. Recorda que la dimensió vertical sempre implica una progressió acadèmica ascendent per nivells o etapes cap a la titulació, mentre que l'organització horitzontal gestiona la manera com es distribueixen els infants i docents dins d'un mateix curs o cicle lectiu.

ESQUEMA Modalitats d'agrupament de l'alumnat a l'escola Agrupaments Modalitats d'ordenació d'alumnes Dimensió vertical Progrés ascendent cap a la titulació Escola graduada Divisió per cursos successius Cicles educatius Blocs multianuals amb flexibilitat Pla dual Institut i empresa en FP Dimensió horitzontal Organització en un mateix nivell Prioritat a l'alumnat Homogeneïtat o heterogeneïtat Prioritat al programa Matèries separades o treball per projectes Qualificació professional Unitats autosuficients o departaments Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 21 IDEES CLAU L'agrupament de l'alumnat depèn de factors cronològics, biològics, psicològics, pedagògics i sociològics.

La dimensió vertical marca la progressió ascendent per cursos, cicles o plans duals fins a la titulació. La dimensió horitzontal gestiona l'atenció simultània a través de grups homogenis o heterogenis. En secundària, les unitats autosuficients interdepartamentals superen el model clàssic departamental aïllat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Quin avantatge pedagògic aporta organitzar l'escola en cicles respecte a la graduació estricta? 36. En què es distingeix un model de matèries agrupades d'un model de matèries separades? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quin criteri d'agrupament es basa principalment en raons d'organització administrativa? 38.

Com s'anomena la combinació formativa entre centre educatiu i centre de treball en l'FP? 39. Quin tipus d'agrupament horitzontal barreja infants d'edats o nivells diferents? 40. Com funcionen les anomenades 'unitats autosuficients' als instituts de secundària?

Criteri de preferència de les famílies a) Criteri de maduresa psicològica b) Criteri d'adscripció sociològica c) Criteri cronològic per edat d) Unitat departamental a) Pla dual b) Agrupament homogeni c) Escola graduada d) Agrupament heterogeni a) Agrupament homogeni b) Matèries aïllades c) Departamentalització d) Eliminen completament els equips docents d'aula a) Separen estrictament el professorat per departaments aïllats b) Agrupen docents de diverses especialitats per cicle c) Obliguen a treballar sense cap mena de coordinació d) Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 22 6 Resum per repassar L'escola com a organització i marcs de gestió Concepte Què és Triangle organitzatiu Sistema interdependent format per valors i objectius, estructura organitzativa i sistema relacional on el canvi d'un vèrtex afecta tota la resta.

Context immediat i mediat Doble entorn del centre format pel contacte proper (barri) i els condicionants estructurals generals externs. Finalitats educatives Metes polítiques i socials que formulen els governs per transmetre models cívics i ciutadans a la societat. Funcions de l'escola Accions pràctiques i organitzatives que el centre desenvolupa directament en la seva activitat pedagògica diària. Autonomia de centre Instrument regulat pel Decret 102/2010 per adaptar l'acció docent, atendre la diversitat i promoure la inclusió en el context local.

Seqüència de models i documents de plantejament Concepte Què és Model antropològic Concepció de persona (lliure i solidària) que orienta els valors de l'ideari institucional del centre. Model pedagògic Definició dels criteris educatius, metodològics i formatius que es concreten en el Projecte Educatiu de Centre (PEC). Model curricular Planificació de continguts, cicles, matèries i atenció individualitzada expressada en les programacions educatives. Model normatiu Regulació pràctica d'horaris, normes d'aula, representació i sortides escolars a través de les NOFC.

Projecte Educatiu de Centre (PEC) Document institucional públic de màxima referència aprovat per la direcció després de consultar preceptivament el Consell Escolar. Carta de compromís educatiu Document signat per les famílies en matricular l'infant per segellar la corresponsabilitat educativa amb el centre. Projecte de direcció Proposta de desplegament del PEC i estructuració del centre que presenta un docent per a un mandat de 4 anys. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 23 Estructura organitzativa i modalitats d'agrupament Concepte Què és Òrgans unipersonals de govern Càrrecs individuals de gestió que comprenen la direcció, la prefectura d'estudis i la secretaria.

Òrgans col·legiats de govern Òrgans plurals i representatius de la comunitat formats pel Claustre de professorat i el Consell Escolar. Equip directiu Coordinació dels tres càrrecs unipersonals que no disposa d'entitat jurídica pròpia com a òrgan de govern separat. Estructura de suport (staff) Unitats d'assessorament extern o especialitzat (com l'EAP) que no tenen objectius propis sinó que assisteixen a la institució. Agrupament vertical Organització ascendent de l'alumnat cap a la titulació a través d'escoles graduades, cicles o formació professional dual.

Agrupament horitzontal Distribució de l'alumnat d'un mateix nivell segons prioritat en l'estudiant (homogeni/heterogeni) o en el programa (matèries o projectes). Cronologia del marc normatiu Data Norma i rellevància institucional 3 de maig de 2006 Llei Orgànica d'Educació (LOE): marc regulador bàsic estatal. 10 de juliol de 2009 Llei d'Educació de Catalunya (LEC): marc educatiu propi basat en l'Estatut i el Pacte Nacional per a l'Educació. 3 d'agost de 2010 Decret 102/2010 d'autonomia de centres docents (arts. 4-11): bases de l'autonomia i dels documents de gestió.

2 de novembre de 2010 Decret de direcció dels centres educatius públics: regulació del lideratge i de les candidatures directives de 4 anys. 17 d'octubre de 2017 Decret d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 24 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè l'escola opera com un sistema obert i interdependent en què qualsevol canvi estructural transforma immediatament les xarxes relacionals i la presa de decisions. 2.

Perquè, tot i compartir el context immediat, la seva història institucional, la composició del claustre, la cultura interna i l'impacte del context mediat configuren una identitat i una dinàmica relacional pròpies i singulars. 3. Els valors i objectius, l'estructura organitzativa i el sistema relacional. 4. Com que es tracta d'un sistema interdependent, qualsevol modificació en l'estructura provoca alteracions immediates en el sistema relacional i en l'assoliment dels valors i objectius. 5. c) Els objectius i valors institucionals. Sense valors i objectius clarament definits, l'organització no disposa de sentit ni de meta institucional. 6. a) El context immediat és el barri proper.

El context immediat fa referència a la comunitat i ubicació propera, mentre que el mediat abasta factors externs més amplis. 7. a) Els governs i poders públics. Les finalitats educatives són formulades per les instàncies governamentals com a eina d'incidència ciutadana. 8. d) Canvi sistèmic interdependent. Com a sistema, qualsevol modificació en un dels tres vèrtexs repercuteix directament sobre els altres dos. 9. Sí, gràcies a l'autonomia de centre reconeguda per la LEC i pel Decret 102/2010, que permet adaptar el projecte educatiu a l'entorn socioeconòmic. 10.

El Decret 102/2010, de 3 d'agost, conegut com a Decret d'autonomia (específicament en els seus articles 4 a 11), a l'empara de la LEC. 11. Es concreta en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s'estableixen les opcions metodològiques i formatives. 12. El model curricular s'encarrega d'organitzar els continguts, cicles i metodologies d'aprenentatge, mentre que el normatiu regula la convivència pràctica, els horaris i les sortides mitjançant les NOFC. 13. d) El Decret 102/2010, de 3 d'agost. El Decret 102/2010 és la disposició reglamentària que concreta el desplegament de l'autonomia escolar a Catalunya. 14. a) Les NOFC.

Les NOFC (Normes d'Organització i Funcionament de Centre) recullen els criteris disciplinaris, horaris i procedimentals. 15. c) Model antropològic. El model antropològic determina la concepció d'ésser humà que orienta l'ideari de la comunitat educativa. 16. a) Públic, estable però alhora flexible. Ha de ser un document obert a la consulta de tothom, amb fermesa estructural però capacitat contínua d'adaptació. 17. No, perquè el PEC és únic per definició; ha de néixer de l'anàlisi contextual de la seva pròpia comunitat i no admet còpies externes. 18. La dimensió pedagògica, que comprèn el conjunt d'objectius educatius i formatius que el centre es proposa assolir. 19.

La direcció del centre educatiu, després d'efectuar la consulta preceptiva al Consell Escolar. 20. En el mateix moment en què el pare, mare o tutors matriculen l'infant al centre escolar. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 25 21. b) Dimensió ideològica. La dimensió ideològica recull la missió, la visió i els valors per identificar el perfil del centre. 22. b) Consulta preceptiva al Consell Escolar. La normativa exigeix una consulta preceptiva obligatòria al Consell Escolar prèvia a l'aprovació directiva. 23. b) Projecte lingüístic. Tant el Projecte lingüístic com el Pla de convivència són obligatoris per a tots els centres educatius. 24. d) 4 anys.

Les candidatures de direcció es presenten per desenvolupar un projecte durant un període de 4 anys. 25. No; és una agrupació funcional dels tres òrgans unipersonals per gestionar l'escola, però no disposa d'entitat jurídica de govern independent. 26. Té veu per intervenir i la responsabilitat de redactar les actes oficials, però no té dret a vot. 27. Perquè en aquest càrrec representa el conjunt complet dels estaments de la comunitat educativa, mentre que com a simple director només representaria el claustre docent. 28.

L'equip docent el formen els professors que intervenen a l'aula d'un grup concret, mentre que l'equip educatiu inclou tot el claustre i altres professionals de suport encara que no facin classe directa. 29. d) Confeccionar horaris i repartir aules. El cap d'estudis coordina la docència, elabora els horaris acadèmics i distribueix les aules. 30. a) El Claustre de professors. El PCC és competència exclusiva del claustre docent, al marge del posicionament que tinguin les famílies. 31. b) Serveix els objectius generals del centre. L'estructura d'staff no té objectius particulars propis, sinó que col·labora amb les metes de la institució escolar. 32. c) Té dret a veu, però no vot.

La secretaria redacta actes i té veu explicativa, però manca estrictament de vot en les deliberacions. 33. Perquè l'agrupament per edat cronològica facilita la gestió i el control administratiu de les matrícules dins del sistema educatiu tradicional. 34. Respon a motius de control i gestió administrativa, facilitant la classificació burocràtica de les matrícules per any de naixement. 35. Proporciona una estructura més flexible que permet atendre els ritmes individuals d'aprenentatge, donant marge temporal a qui necessiti un any més per consolidar competències. 36.

El model de matèries agrupades connecta continguts interdisciplinaris (com el treball per projectes), mentre que el de matèries separades manté horaris fragmentats per disciplines independents. 37. d) Criteri cronològic per edat. L'agrupament cronològic per dates de naixement és la fórmula habitual per simplificar la gestió burocràtica de les escoles. 38. b) Pla dual. El pla dual articula la formació de l'alumnat de formació professional dividint el temps entre l'institut i l'empresa. 39. a) Agrupament heterogeni. L'agrupament heterogeni reuneix alumnes de diversos cursos o ritmes per fomentar el suport mutu. 40. c) Agrupen docents de diverses especialitats per cicle.

Les unitats autosuficients trenquen l'aïllament del professorat reunint diverses especialitats per gestionar coordinadament un cicle. Organització i Gestió Escolar: PEC, Òrgans i Normativa 26