Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals | Apunts

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS CONTEXT SOCIAL I GESTIÓ ESCOLAR Grau en Educació Infantil Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Gestió Escolar (UAB): triangulació de centre, PEC, NOFC, projecte de direcció, PGA, memòria anual, estructures docents i agrupaments inclusius. APREN.AI Índex 1 L'escola com a organització i els plantejaments institucionals 1. L'escola com a organització: el model de triangulació 2. Concepte i funcions dels plantejaments institucionals 3.

Classificació temporal dels documents de centre 2 El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i els nous paradigmes educatius El Projecte Educatiu de Centre com a eix vertebrador Estructura del PEC i procés d'elaboració Marcs de referència i nous paradigmes educatius El model competencial i els quatre sabers 3 Marc normatiu i documents a llarg termini: NOFC, Projecte de Direcció i Carta de Compromís Jerarquia normativa en el sistema educatiu Instruments de gestió a llarg termini i articulació amb el PEC Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC) Projecte de Direcció i Carta de Compromís Educatiu 4 Plantejaments a mitjà i curt termini: de la planificació estratègica a la PGA i la memòria Plantejaments a mitjà termini: definició i caràcter instrumental Distinció conceptual operativa: Pla, Programa i Projecte Programes educatius del Departament d'Ensenyament i suport del CESIRE Currículum competencial: capacitats a infantil i competències a primària Plantejaments a curt termini: PGA, pressupost, memòria i programació d'aula Estructura dels objectius de la PGA i el cicle anual PGA-Memòria 5 Estructures organitzatives i recursos humans del professorat L'estructura vertical: òrgans de govern i gestió L'estructura horitzontal: coordinació pedagògica i suport 6 Organització de l'alumnat: criteris d'agrupament, diversitat i inclusió Condicionants institucionals i criteris per a l'agrupament Modalitats d'agrupament: dimensió vertical i dimensió horitzontal Atenció a la diversitat: el pas decisiu de la integració a la inclusió Estratègies metodològiques i flexibilitat d'agrupaments 7 Resum per repassar L'escola com a organització i marcs de centre Arquitectura documental de gestió educativa Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 1 Estructures docents i agrupament de l'alumnat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 2 1 L'escola com a organització i els plantejaments institucionals EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de la triangulació escolar: valors, estructura organitzativa i sistema relacional. Diferenciar els recursos funcionals dels recursos materials i personals del centre. Identificar les funcions dels plantejaments institucionals en el marc de l'autonomia escolar. Classificar els documents del centre educatiu d'acord amb la seva temporalitat.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què una escola no es pot gestionar com un simple conjunt aïllat d'aules i professors? Un centre educatiu constitueix una comunitat de persones que actuen coordinadament per aconseguir fites formatives comunes. Analitzar l'escola requereix examinar tant la seva estructura interna com la xarxa de relacions i les directrius que en guien l'activitat diària.

ESQUEMA Estructura del curs de plantejaments i organització de centre Organització i plantejaments Fonaments organitzatius i documents del centre Marc institucional bàsic Teoria organitzativa i context Projecte Educatiu (PEC) Identitat i enfocament competencial Marc normatiu i llarg termini LEC, NOFC i projecte de direcció Mitjà i curt termini Planificació estratègica, PGA i memòria Recursos humans docents Estructures verticals i horitzontals Organització de l'alumnat Agrupaments, diversitat i inclusió Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 3 1.

L'escola com a organització: el model de triangulació Segons la teoria organitzativa de Joaquín Gairín (1999), l'escola s'explica a partir de la interacció dinàmica de tres vèrtexs fonamentals connectats de manera bidireccional: Valors i objectius: defineixen què pretén aconseguir la institució, donen coherència a la tasca docent i orienten qualsevol decisió educativa (vegeu «El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i els nous paradigmes educatius»). Estructura organitzativa: comprèn el conjunt d'elements i mecanismes que els membres articulen per fer possibles les metes educatives.

Inclou la distribució de funcions, l'organització de l'espai, els canals de comunicació i els processos de presa de decisions (vegeu «Estructures organitzatives i recursos humans del professorat»). Sistema relacional: reflecteix la xarxa de relacions humanes que s'estableix entre professorat, alumnat, famílies, personal d'administració i serveis, i equip directiu. Aquest sistema humà genera el clima institucional i aborda aspectes com el treball col·lectiu, la participació i la resolució de conflictes. Esquema dels elements bàsics que intervenen en l'anàlisi d'un centre educatiu.

Al centre d'aquesta triangulació se situa la direcció, la qual actua com a òrgan dinamitzador i coordinador que garanteix la màxima funcionalitat operativa entre els components. Per minimitzar disfuncions o problemes quotidians, la direcció empra les denominades funcions organitzatives. L'organització no opera aïllada: està condicionada per la seva pròpia història institucional, sotmesa a processos d'innovació i immersa en un doble nivell contextual: Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 4 Context immediat: constituït per l'entorn físic i social pròxim, com ara el barri o el municipi on se situa l'escola.

Context mediat: conformat pel marc legislatiu, social i administratiu més ampli (suprasistema) que determina les finalitats formatives generals. Diagrama de l'escola com a organització segons el model de Gairín. Dins de l'estructura organitzativa, cal distingir els recursos funcionals (el temps i la seva temporització, la normativa interna i la gestió del pressupost), ja que són les eines imprescindibles que fan possible la posada en marxa i la coordinació dels recursos personals i materials. COMPROVA-HO 2 Quina funció específica acompleixen els recursos funcionals dins de l'estructura organitzativa escolar? 2.

Concepte i funcions dels plantejaments institucionals Els plantejaments institucionals són les directrius formals que guien l'acció pedagògica i organitzativa d'un centre educatiu per assegurar la coherència de les seves actuacions. L'existència d'aquests plantejaments es fonamenta directament en el principi d'autonomia de centre, marc que atorga a cada comunitat la capacitat d'adaptar la resposta educativa a la seva realitat singular.

Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 5 DEFINICIÓ Els plantejaments institucionals són el conjunt de directrius i acords col·lectius, recollits en documents estratègics, que orienten l'activitat de la comunitat educativa, vertebren la seva identitat i permeten avaluar els resultats assolits. Aquests plantejaments compleixen tres funcions primordials: ERROR FREQÜENT Considerar els documents institucionals com a tràmits administratius rígids i invariables. Els plantejaments institucionals han de ser instruments dinàmics subjectes a revisió periòdica i avaluació contínua segons les necessitats de l'escola.

Recorda a més que el marc clau català, el Decret d'autonomia dels centres educatius, va ser aprovat el 3 d'agost de 2010 (vegeu «Marc normatiu i documents a llarg termini: NOFC, Projecte de Direcció i Carta de Compromís»). COMPROVA-HO 3 Per què l'autonomia de centre és la base que justifica l'existència dels plantejaments institucionals? 3. Classificació temporal dels documents de centre Per portar a la pràctica els valors i les finalitats de la institució, els plantejaments s'estructuren en documents segons el seu horitzó temporal de validesa: Horitzó temporal Vigència i naturalesa Documents principals Llarg termini Plantejaments formatius estables (aprox. 3-4 anys).

Caràcter programàtic i identitari. Projecte Educatiu de Centre (PEC), Projecte curricular / Proposta pedagògica i Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC). Mitjà termini Planificació estratègica intermèdia que concreta les línies del PEC en accions mesurables. Plans estratègics, plans de millora i projectes específics (vegeu «Plantejaments a mitjà i curt termini: de la planificació estratègica a la PGA i la memòria»). Curt termini Desenvolupament operatiu vinculat al curs acadèmic immediat (1 any escolar). Programació General Anual (PGA), pressupost de gestió, programacions didàctiques i memòria anual.

Garantir la coherència d'acció: defineixen criteris compartits i línies d'actuació coordinades entre tots els integrants de la comunitat educativa. 1 Facilitar els processos d'avaluació: en establir metes clares, permeten valorar de manera dinàmica si el centre assoleix els seus propòsits. 2 Impulsar la innovació: orienten els canvis i transformacions necessàries perquè l'escola doni resposta a les noves demandes socials i formatives. 3 Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 6 Esquema dels documents i plantejaments institucionals a llarg termini del centre.

Dins dels documents de llarg termini, el Projecte Educatiu defineix la identitat i els objectius generals amb un marcat caràcter ideològic i estructural; la proposta curricular concreta les estratègies d'intervenció pedagògica; i les NOFC regulen les relacions i la convivència escolar amb caràcter normatiu. COMPROVA-HO 4 Quina diferència bàsica separa un document a llarg termini d'un document a curt termini pel que fa a la seva aplicació? Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 7 IDEES CLAU L'escola s'articula com una organització fonamentada en tres components interrelacionats: valors i objectius, estructura organitzativa i sistema relacional.

La direcció és l'eix dinamitzador de l'organització que utilitza les funcions organitzatives per garantir la funcionalitat del conjunt. Els recursos funcionals (temps, normativa i pressupost) són els operadors clau que permeten desplegar els recursos personals i materials. L'autonomia institucional justifica l'elaboració dels plantejaments del centre, afavorint la coherència docent, l'avaluació contínua i la innovació. Els documents de gestió escolar es divideixen segons la temporalitat en instruments de llarg termini (PEC, NOFC), mitjà termini (plans estratègics) i curt termini (PGA, pressupost, memòria). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quins tres components bàsics integren la triangulació organitzativa d'un centre escolar? 6. En què es distingeixen el context mediat i el context immediat d'un centre escolar? 7. A quin nivell de planificació temporal corresponen la Programació General Anual i la memòria de centre? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin element es troba al centre de la triangulació escolar per coordinar relacions, recursos i metes? 9. Quin dels següents elements és considerat un recurs funcional de l'estructura organitzativa? 10. Quin d'aquests documents de centre pertany a la planificació a llarg termini? 11.

Com es defineix el context immediat en l'anàlisi de l'organització educativa?

La inspecció educativa a) La Direcció b) El Consell Escolar c) L'AMPA del centre d) L'arquitectura escolar a) El claustre docent b) El pressupost econòmic c) El material didàctic d) Normes d'Organització i Funcionament a) Pressupost del curs b) Memòria anual c) Programació General Anual d) El barri o entorn físic i social proper a) El conjunt de lleis generals d'educació b) La història institucional des de la fundació c) El marc normatiu autonòmic i estatal d) Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 8 2 El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i els nous paradigmes educatius EN ACABAR SABRÀS Definir el PEC i identificar els seus trets essencials com a expressió màxima de l'autonomia escolar.

Desglossar les quatre dimensions estructurals que componen el Projecte Educatiu de Centre. Explicar els nous paradigmes pedagògics centrats en la personalització i el suport educatiu. Distingir i aplicar els quatre sabers del model d'aprenentatge competencial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què dues escoles públiques situades en barris contigus poden tenir projectes educatius completament diferents? El Projecte Educatiu de Centre com a eix vertebrador El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és el document institucional de referència d'una institució escolar.

Dins dels plantejaments a llarg termini (amb un horitzó temporal habitual de 3 a 4 anys), representa la màxima expressió de l'autonomia del centre. Aquest document defineix la identitat de la comunitat educativa, estableix les fites pedagògiques globals i orienta la línia d'acció col·lectiva responent a la pregunta clau: quin model d'escola volem construir? Com a instrument de gestió, el PEC és unificador del procés educatiu i estableix una relació directa amb la pràctica d'aula i les programacions curriculars (vegeu «Plantejaments a mitjà i curt termini: de la planificació estratègica a la PGA i la memòria»).

No és una eina estàtica; requereix una avaluació periòdica i una revisió continuada per adaptar-se a les necessitats canviants de la comunitat. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 9 Esquema dels trets i característiques definitòries del Projecte Educatiu de Centre. DEFINICIÓ El Projecte Educatiu de Centre és l'instrument de gestió que, coherent amb l'entorn escolar, explicita els trets d'identitat del centre, en formula els objectius generals i expressa la seva estructura organitzativa per donar resposta a la formació integral de l'alumnat.

Les característiques que defineixen l'abast i l'aplicació del PEC inclouen: Singularitat i diferenciació: Cada institució ha de disposar d'un projecte propi, particular i ajustat a les seves circumstàncies específiques. Coherència contextual: Sorgeix de l'anàlisi rigorosa de l'entorn sociocultural i comunitari on s'ubica l'escola. Caràcter vinculant: Implica i compromet tots els estaments de la comunitat educativa (equip directiu, professorat i famílies). Realista i abastable: Els objectius formulats han de ser assumibles d'acord amb els recursos i capacitats del centre. Caràcter subsidiari: Actua subordinat al marc legal vigent, respectant les normes d'abast superior.

ERROR FREQÜENT Copiar o replicar el PEC d'un altre centre educatiu. Cada PEC ha de respondre estrictament a la realitat, necessitats i trets propis de la seva comunitat escolar. La manca de contextualització invalida la seva utilitat pedagògica. COMPROVA-HO 13 Per quina raó el PEC té un caràcter marcadament subsidiari? Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 10 Estructura del PEC i procés d'elaboració L'articulació del PEC s'organitza al voltant de quatre components essencials interconnectats: ESQUEMA Estructura bàsica del Projecte Educatiu de Centre Dimensió Pregunta clau Contingut essencial Contextual On som?

Anàlisi diagnòstica del context social, econòmic i cultural immediat del centre. Ideològica Qui som? Principis d'identitat, valors institucionals, missió i visió formativa. Pedagògica Què volem? Objectius a aconseguir i intencions educatives globals de l'escola. Estructural Com ens organitzem? Estructura organitzativa i indicadors de progrés del centre. Pel que fa al procediment administratiu i de gestió interna, l'elaboració del PEC és fruit del treball col·laboratiu entre l'equip directiu i el claustre de professors, integrant les veus dels diversos sectors. Posteriorment, el director n'assumeix l'aprovació formal prèvia consulta preceptiva al Consell Escolar mitjançant resolució motivada.

El PEC té la consideració de document públic, accessible a tota la comunitat. Marcs de referència i nous paradigmes educatius La construcció de la proposta formativa del centre se sustenta en tres grans pilars de referència normativa i pedagògica internacional i catalana: Dimensió contextual On som: anàlisi de la realitat de l'entorn Dimensió ideològica Qui som: principis d'identitat i missió Dimensió pedagògica Què volem: objectius educatius de centre Dimensió estructural Com ens organitzem: estructura i indicadors Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 11 Esquema dels fonaments normatius, directrius internacionals i nous paradigmes pedagògics contemporanis.

A Catalunya, la Llei d'Educació de Catalunya (LEC, Llei 12/2009), aprovada el 9 de juliol de 2009, regula el PEC específicament en els seus articles 91 a 95. La norma estableix l'educació com una oportunitat clau per al benestar col·lectiu i individual, fixant com a principis rectors irrenunciables l'equitat, la cohesió social i l'educació inclusiva com a eix d'una escola per a tothom (vegeu «Organització de l'alumnat: criteris d'agrupament, diversitat i inclusió»). El Decret 102/2010 d'autonomia escolar aprofundeix en aquesta regulació en els seus articles 4 a 11.

En l'àmbit internacional, documents com la declaració de la UNESCO de 2015 (Repensar l'educació) i l'Agenda d'Educació 2030 assenyalen que una educació bàsica de qualitat és la base fonamental per a l'aprenentatge al llarg de tota la vida. Aquests marcs convergeixen en els nous paradigmes pedagògics contemporanis: Avenços en neurociència: Comprensió dels mecanismes d'aprenentatge de l'alumnat. Personalització de l'aprenentatge: Disseny d'entorns d'aprenentatge adaptatius a l'aula partint de la singularitat de cada estudiant, ja que no tothom aprèn de la mateixa manera.

Avaluació formativa i formadora: Orientació dels processos d'avaluació com a eines integrades en l'aprenentatge i no només com a mesura final qualificadora. Canvi de model de suport: Transició radical del focus en el «dèficit de l'alumne» cap a la determinació de les «necessitats de suport educatiu» que l'entorn ha de proveir. Implicació docent: Compromís individual i col·lectiu de tot l'equip en el desenvolupament formatiu. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 12 COMPROVA-HO 14 Què implica el canvi de paradigma respecte a les dificultats d'aprenentatge a l'aula?

El model competencial i els quatre sabers L'enfocament educatiu actual situa el treball per competències en el centre de l'acció a l'aula. Els aprenentatges competencials presenten quatre característiques distintives: Diagrama d'interconnexió entre els quatre sabers del treball competencial a l'aula. Aquest model es concreta en l'articulació dels quatre sabers: Saber Dimensió pedagògica Manifestació a l'aula Saber Coneixements Apropiació conceptual, idees i continguts teòrics. Saber fer Habilitats, destreses i procediments Aplicació pràctica d'allò après en la resolució de tasques.

Saber ser Autoconeixement i formació com a persona Identificació de característiques personals, límits propis i gestió d'actituds. Saber estar Participació i convivència Relació positiva, comportament cívic i cooperació amb la comunitat. Transferibles: Es poden utilitzar eficaçment en situacions i contextos diversos. 1 Significatius i permanents: Perduren en el temps sense oblidar-se ràpidament. 2 Productius: Permeten dur a terme activitats complexes no estrictament reproductives o memorístiques. 3 Funcionals: Faciliten la resolució de situacions i problemes de la vida quotidiana.

4 Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 13 Els aprenentatges vinculats al saber ser i al saber estar s'han de cultivar de forma contínua des de la infància. En l'educació bàsica obligatòria, que comprèn dels 6 als 16 anys (etapes d'educació primària i secundària obligatòria), l'alumnat desenvolupa aquestes capacitats fins a assolir les competències bàsiques necessàries per participar activament en la societat, amb un paper actiu de l'estudiant en l'aplicació contextualitzada dels seus coneixements. COMPROVA-HO 15 Quina diferència bàsica hi ha entre el «saber fer» i el «saber estar»?

IDEES CLAU El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és el document marc de llarg termini i la màxima expressió de l'autonomia escolar. El PEC s'estructura en quatre dimensions fonamentals: contextual (on som), ideològica (qui som), pedagògica (què volem) i estructural (com ens organitzem). La Llei d'Educació de Catalunya (Llei 12/2009) regula el PEC en els seus articles 91 a 95 sota els principis d'equitat, inclusió i cohesió social. Els nous paradigmes desplacen la concepció del dèficit de l'alumne cap a la provisió de necessitats de suport i la personalització de l'aprenentatge.

El treball competencial integra de manera indissociable quatre sabers: saber (coneixements), saber fer (habilitats), saber ser (autoconeixement) i saber estar (convivència). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quines són les quatre dimensions estructurals que configuren el PEC? 17. Quin canvi de paradigma fonamental es proposa al segle XXI respecte a l'atenció de l'alumnat? 18. Quins són els quatre sabers del model competencial i a quin àmbit correspon cadascun? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quina funció essencial compleix el Projecte Educatiu de Centre (PEC)?

Definir el reglament disciplinari sancionador docent a) Substituir la normativa del Departament d'Educació b) Expressar la màxima autonomia i vertebrar el centre c) Planificar exclusivament les despeses econòmiques anuals d) Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 14 20. Com s'aprova formalment el Projecte Educatiu de Centre? 21. Quins principis rectors fonamenten l'educació a Catalunya segons la Llei 12/2009? 22. Quina dimensió competencial treballa directament el «saber ser»?

3 Marc normatiu i documents a llarg termini: NOFC, Projecte de Direcció i Carta de Compromís EN ACABAR SABRÀS Distingir la jerarquia de les normes educatives des de la Constitució fins a les resolucions del DOGC. Identificar les funcions i el contingut estructural de les NOFC, situant-hi correctament l'organigrama. Explicar les característiques del Projecte de Direcció i de la Carta de compromís educatiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Si una escola vol modificar el seu organigrama intern, quin document ha de reformar: el PEC o les NOFC? Jerarquia normativa en el sistema educatiu Tota l'activitat d'un centre docent se subordina a un conjunt esglaonat de normes jurídiques.

Al vèrtex superior se situa la Constitució Espanyola, que en el seu article 27 consagra el dret fonamental a l'educació i la llibertat d'ensenyament. Aquest dret és la base de totes les lleis educatives posteriors. Per sota es troben les lleis orgàniques estatals (com la LOE o la LOMCE), que regulen el desenvolupament dels drets fonamentals i requereixen una altra llei orgànica per a modificar-se o substituir-se.

El redueix la inspecció i l'aprova la comissió de govern a) S'aprova exclusivament per referèndum de les famílies b) L'aprova la direcció amb consulta prèvia al consell escolar c) L'aprova el claustre per votació de tres quartes parts d) Equitat, educació inclusiva i cohesió social a) Competitivitat acadèmica i selecció primerenca b) Uniformitat curricular i segregació per nivell c) Priorització exclusiva dels continguts memorístics d) L'adquisició de dades i conceptes disciplinaris a) La participació comunitària i la vida col·lectiva b) El domini tècnic de procediments i càlculs c) L'autoconeixement i la formació de la persona d) Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 15 A Catalunya, la norma institucional bàsica d'aquest àmbit és la Llei 12/2009, del 9 de juliol, d'Educació (LEC).

Aquesta llei s'estructura en capítols i articles, i fixa els principis educatius del territori. Després, la LEC es concreta a través de reglaments de rang inferior publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el qual apareix setmanalment: Decrets: normes que despleguen els principis generals de les lleis i concreten aspectes com el currículum o l'organització. Poden anar canviant segons les necessitats reguladores. Ordres i resolucions: disposicions amb validesa jurídica per a desplegar qüestions sectorials. Instruccions: documents dictats habitualment a l'inici de cada curs per a concretar aspectes operatius del funcionament escolar.

Un decret té sempre rang superior a una instrucció. Esquema de la jerarquia normativa i el marc legal del PEC. Dins d'aquest desplegament reglamentari a Catalunya, destaquen tres decrets fonamentals: COMPROVA-HO 24 Quina relació jeràrquica existeix entre un decret de govern i una instrucció d'inici de curs? Instruments de gestió a llarg termini i articulació amb el PEC La LEC regula en els seus articles 91 a 95 el Projecte Educatiu de Centre (PEC), que constitueix la màxima expressió de l'autonomia de centre (vegeu «El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i els nous paradigmes educatius»).

Per tal d'articular aquest marc ideològic i garantir-ne l'estabilitat, existeixen tres documents de gestió directament interconnectats: les Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC), el Projecte de Direcció i la Carta de Compromís Educatiu. Decret d'autonomia dels centres educatius: aprovat el 3 d'agost de 2010, regula l'organització i la gestió a curt, mitjà i llarg termini. 1 Decret de direcció dels centres educatius públics: aprovat el 2 de novembre de 2010, estableix l'exercici del lideratge pedagògic i institucional.

2 Decret d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (Decret 150/2017): aprovat el 17 d'octubre de 2017, que incideix directament sobre les etapes d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. 3 Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 16 Taula comparativa entre el Projecte Educatiu i les NOFC.

Document Objecte principal Naturalesa Agents implicats Projecte Educatiu de Centre (PEC) Plantejaments educatius de caràcter general Ideològica i estructural- organitzativa Comunitat educativa Normes d'Organització i Funcionament (NOFC) Ordenar la pràctica quotidiana i l'estructura Normativa i organitzativa Comunitat educativa Projecte de Direcció Ordenar l'aplicació del PEC durant el mandat Estratègica i de gestió executiva Director/a i equip directiu ERROR FREQÜENT Situar l'organigrama complet, els criteris d'agrupament i la distribució de càrrecs dins del PEC.

L'organigrama i les regles funcionals s'estableixen estrictament en les NOFC; el PEC es limita a definir la identitat, els valors i les prioritats formatives. Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC) Les NOFC, antigament conegudes com a Reglament de Règim Intern (RRI), constitueixen el conjunt de regles, preceptes i instruccions que regulen la vida d'una institució escolar. Estan regulades pels articles 18 a 25 del Decret d'autonomia. Tenen un caràcter vinculant per a tot el personal, l'alumnat i les famílies. La direcció del centre és la responsable de vetllar pel seu compliment, mentre que la seva redacció i aprovació correspon al Consell Escolar.

Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 17 Aquest document s'articula en quatre grans blocs: Elements de l'estructura organitzativa (art. 20): descriu l'estructura dels òrgans de govern (unipersonals i col·legiats) i de coordinació docent, tant en centres públics com concertats. Inclou les comissions de treball, les funcions del cap d'estudis i de la secretaria, així com els mecanismes d'estabilitat docent i cobertura de vacants. Criteris d'organització pedagògica (art. 22): estableix la concreció de l'acció tutorial, els criteris per a l'agrupament dels alumnes, el treball en equip del professorat i les mesures d'atenció a la diversitat. Mecanismes de convivència (art.

23 a 25): mesures proactives de foment de la convivència escolar, protocols de mediació, tipificació de les faltes lleus i aplicació de mesures correctores o sancionadores. Aspectes opcionals: procediments adicionals de participació, regulació d'associacions d'alumnat i facultats complementàries atribuïdes al Claustre de Professors o a la direcció. COMPROVA-HO 25 Per què les NOFC tenen caràcter subsidiari respecte a les lleis generals? Projecte de Direcció i Carta de Compromís Educatiu El Projecte de Direcció és un instrument de planificació institucional a llarg termini elaborat per la persona candidata a la direcció escolar per a concórrer al càrrec.

El mandat ordinari d'un director té una durada de 4 anys, el qual es pot renovar mitjançant avaluacions positives davant d'una comissió o tribunal avaluador fins a un màxim continuat de 20 anys. Segons el marc del Decret de direcció, el document ha d'assolir tres propòsits bàsics: Ordenar el desplegament pràctic i l'aplicació operativa del PEC. 1 Concretar l'estructura organitzativa fixada en les NOFC per al període dels quatre anys. 2 Formular els indicadors d'avaluació que permetran jutjar externament i internament l'exercici de la funció directiva en finalitzar el mandat.

3 Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 18 Esquema funcional de la Carta de compromís educatiu entre escola i famílies. Per la seva banda, la Carta de compromís educatiu és l'eina formal que estableix i expressa la corresponsabilitat entre el centre escolar i les famílies. El seu objectiu és consolidar un clima escolar basat en el respecte mutu i la coherència educativa d'acord amb els valors del PEC. Aquest acord l'aprova el Consell Escolar i el signa el director com a màxim responsable del centre.

Les famílies el formalitzen de manera indispensable durant el moment de la matrícula (o quan l'alumne s'incorpora per primer cop a l'escola), i es renova de manera periòdica en els canvis de cicle educatiu (cicle inicial, mitjà i superior). ESQUEMA Arquitectura documental de centre a llarg termini Projecte Educatiu (PEC) Marc identitari i objectius generals NOFC Normes i estructura organitzativa Projecte de Direcció Desplegament quadriennal de la gestió Carta de compromís Corresponsabilitat escola i família Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 19 COMPROVA-HO 26 Quin paper compleixen els indicadors dins del Projecte de Direcció?

IDEES CLAU La jerarquia comença a la Constitució (art. 27), segueix en les lleis orgàniques i es desplega a Catalunya mitjançant la LEC (Llei 12/2009) i els decrets del DOGC. El Decret d'autonomia (2010), el Decret de direcció (2010) i el Decret d'atenció educativa inclusiva (2017) són les referències reglamentàries clau. Les NOFC regulen l'estructura organitzativa, la convivència i l'organització pedagògica; l'organigrama complet pertany a les NOFC i no al PEC. El Projecte de Direcció programa l'aplicació del PEC per a un mandat de 4 anys (prorrogable fins a un límit de 20 anys).

La Carta de compromís educatiu formalitza la corresponsabilitat escola-família en el moment de la matrícula amb el vistiplau del Consell Escolar. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. A quin document pertany l'organigrama d'un centre educatiu i per què? 28. Quina diferència hi ha entre la durada d'un mandat ordinari de direcció i el límit màxim de permanència d'un director? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin article de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental a l'educació? 30. On s'ha d'incorporar formalment l'organigrama d'un centre educatiu? 31. Quants anys dura el mandat ordinari establert en el Projecte de Direcció? 32.

Quan formalitzen les famílies la Carta de compromís educatiu? Article 27 a) Article 14 b) Article 91 c) Article 144 d) A la resolució d'inici de curs a) A les NOFC b) Al Projecte Educatiu de Centre c) A la Carta de compromís d) 6 anys a) 1 any b) 4 anys c) 2 anys d) En aprovar les NOFC a) Durant la matrícula b) Només en finalitzar la primària c) A l'inici de cada trimestre d) Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 20 4 Plantejaments a mitjà i curt termini: de la planificació estratègica a la PGA i la memòria EN ACABAR SABRÀS Distingir operativament els conceptes de pla, programa i projecte en l'administració educativa.

Identificar les característiques, horitzó temporal i funcions dels documents a mitjà i curt termini. Estructurar correctament els objectius operatius d'una Programació General Anual (PGA). Explicar la retroalimentació contínua entre la PGA, el pressupost i la memòria anual de centre. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què un centre educatiu no pot començar a redactar la seva Programació General Anual al setembre sense revisar la memòria del mes de juny? Plantejaments a mitjà termini: definició i caràcter instrumental Els plantejaments a mitjà termini són eines de planificació que tenen un horitzó temporal d'entre 2 i 3 anys.

Aquests documents concreten els objectius del Projecte Educatiu de Centre (vegeu «El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i els nous paradigmes educatius») i canalitzen els canvis que l'escola vol introduir per millorar els processos d'aprenentatge. Per la seva funció, tenen un caràcter eminentment instrumental i formatiu: defineixen les accions necessàries per transformar la pràctica educativa tenint sempre en compte el context immediat del centre. Aquests documents connecten directament amb el principi d'autonomia pedagògica del centre.

Són subsidiaris del marc legislatiu vigent, tenen caràcter vinculant per a tota la comunitat escolar i la seva aplicació requereix l'aprovació del Claustre i del Consell Escolar sota el seguiment de l'equip de direcció. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 21 Taula de característiques i participació en els documents a mitjà termini. Dins d'aquesta categoria trobem instruments com el pla d'acció tutorial, el pla lector, el pla TAC (tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement), el pla d'acollida o el projecte de convivència. Cadascun desenvolupa una dimensió concreta del projecte educatiu general.

Distinció conceptual operativa: Pla, Programa i Projecte Per organitzar la gestió institucional cal diferenciar amb precisió l'abast dels diferents nivells de planificació estratègica: Concepte Abast i definició Exemples d'aplicació Pla Proposta global i àmplia que abasta una gran població o tot un territori. Estableix directrius marc. Pla per a la gent gran, pla de normalització lingüística, plans estatals. Programa Adaptació operativa d'un pla marc a una realitat territorial o temàtica més concreta (ciutat, municipi). Programes d'un municipi (com Terrassa o Sabadell) o línies transversals de treball departamentals.

Projecte Nivell màxim de concreció operativa aplicat directament a un centre, departament o grup-classe determinat. Projecte d'innovació d'un centre concret, projecte de tutoria d'aula. COMPROVA-HO 34 Quina és la diferència principal entre un pla i un projecte pel que fa al seu grau de concreció? Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 22 Programes educatius del Departament d'Ensenyament i suport del CESIRE El Departament d'Ensenyament posa a disposició dels centres educatius diversos programes educatius. Es tracta de línies d'actuació transversals recolzades en recursos específics que incideixen tant en l'organització com en la docència.

Entre les iniciatives destacades trobem: ILEC: Impuls a la lectura, centrat en el desenvolupament de la competència lectora. Puntedu: Programa destinat a la xarxa de biblioteques escolars com a entorns d'aprenentatge. AraESCRIC: Enfocat a la millora de la competència d'expressió escrita i comunicativa. PILE: Pla Integrat de Llengües Estrangeres, emmarcat en la promoció del plurilingüisme escolar. Per facilitar la transferència a les aules i la recerca, el sistema compta amb l'assessorament i impuls del CESIRE (Centre de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa), que ofereix acompanyament metodològic al professorat.

Currículum competencial: capacitats a infantil i competències a primària L'ensenyament obligatori a Catalunya comprèn dels 6 als 16 anys (etapes d'educació primària i secundària obligatòria). L'eix vertebrador de l'aprenentatge és el currículum competencial, que s'orienta cap a l'èxit i l'excel·lència educativa sota els principis d'equitat i cohesió social. Aquest model competencial es distribueix segons l'etapa formativa: Educació infantil: Es desplega a través de 4 capacitats fonamentals: aprendre a ser i actuar de forma autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a decidir i tenir iniciativa, i aprendre a conviure i habitar el món.

Educació primària: Es concreta en 8 competències bàsiques, les quals s'estructuren en dos grans blocs: les competències pròpies d'àrea (lligades als continguts curriculars concrets) i les competències transversals (com aprendre a aprendre, la competència d'autonomia i iniciativa personal o la competència digital). COMPROVA-HO 35 Quina estructura bàsica presenta el model competencial a l'educació infantil i com es diferencia de la primària? Plantejaments a curt termini: PGA, pressupost, memòria i programació d'aula Els plantejaments a curt termini tenen una durada estricta d'1 curs escolar.

La seva missió és fer operatius els objectius estratègics generals i garantir la gestió diària del centre. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 23 Taula comparativa dels documents de planificació escolar a curt termini. Document Objecte principal Naturalesa Nivell de participació Programació General Anual (PGA) Ordena tota l'activitat del centre segons prioritats fixades per a l'any escolar. Organitzativa Elaborada per l'equip directiu (habitualment al juliol), amb aportacions de la comunitat i aprovació pel Consell Escolar. Pressupost Distribueix els recursos econòmics assignats pel Departament d'Ensenyament segons les prioritats.

Organitzativa Aprovat pel Consell Escolar amb participació de la comunitat educativa. Memòria anual Recull l'avaluació de les actuacions executades i planteja propostes de millora. Organitzativa Aprovada pel Consell Escolar en finalitzar el curs. Programació didàctica d'aula Concreta i seqüencia les actuacions d'ensenyament i aprenentatge a l'aula. Didacticoorganitzativa És l'únic document que elabora exclusivament el professorat. ERROR FREQÜENT Atribuir l'elaboració de la programació d'aula a l'equip directiu o sotmetre-la a l'aprovació del Consell Escolar.

La programació didàctica és una responsabilitat estrictament docent; els òrgans de govern elaboren i aproven els documents institucionals generals (PGA, Memòria i Pressupost), però no dissenyen la programació docent directa d'aula. Estructura dels objectius de la PGA i el cicle anual PGA-Memòria La PGA es fonamenta en una diagnosi inicial del centre procedent de la memòria anterior. L'element clau del document són els objectius operatius de gestió. Per garantir que un objectiu sigui avaluable, cal estructurar-lo en cinc apartats: Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 24 Esquema de l'engranatge entre pressupost, memòria i programació general anual.

La relació entre la PGA i la memòria constitueix un engranatge cíclic continu. La PGA planifica les finalitats institucionals convertint supòsits en accions operatives. Al final del curs, la Memòria anual sistematitza tota la informació de la vida del centre, mesura el compliment dels objectius mitjançant els indicadors previstos i estableix les necessitats que seran la base de la PGA del curs següent. Actuacions: Tasques i intervencions concretes que cal dur a terme. 1 Recursos: Dotació de mitjans humans, materials i funcionals necessaris. 2 Responsables: Persones o equips concrets encarregats de la seva coordinació i execució.

3 Mecanismes de seguiment: Procediments periòdics per comprovar la marxa del pla durant el curs. 4 Criteris i indicadors d'avaluació: Mesures objectives per quantificar el grau d'assoliment dels resultats. 5 Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 25 CICLE Cicle de gestió anual PGA-Memòria 1. Diagnosi inicial: Anàlisi de necessitats i resultats del curs precedent 2. Redacció de la PGA: Definició d'objectius, actuacions, recursos i indicadors 3. Execució i seguiment: Desplegament operatiu i docent durant el curs 4. Memòria Anual: Avaluació d'indicadors i registre de millores COMPROVA-HO 36 Per quina raó la PGA i la Memòria Anual formen un cicle tancat i interdependent?

IDEES CLAU Els plantejaments a mitjà termini tenen una durada de 2 a 3 anys i desenvolupen operativament el Projecte Educatiu de Centre. La jerarquia de planificació transcorre de forma descendent des del Pla (àmbit ampli), passant pel Programa (adaptació territorial o temàtica), fins al Projecte (actuació concreta en un centre o aula). El currículum competencial català estructura els aprenentatges en 4 capacitats a infantil i en 8 competències bàsiques a primària. Els documents a curt termini duren 1 curs escolar: la PGA programa les accions, el pressupost distribueix els recursos, la memòria avalua els resultats i la programació d'aula seqüencia la docència directa.

La programació didàctica d'aula és l'únic document que elabora exclusivament el professorat. La PGA i la Memòria conformen un engranatge cíclic: la memòria avalua la PGA anterior i en nodreix la següent. 1 Diagnosi inicial 2 Redacció de la PGA 3 Execució i seguiment 4 Memòria Anual Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quins 5 elements han de constar en el desplegament de cada objectiu de la Programació General Anual (PGA)? 38. Quin és l'únic document institucional a curt termini elaborat de forma exclusiva pel professorat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39.

Quina durada temporal tenen els plantejaments a mitjà termini d'un centre educatiu? 40. Quin organisme educatiu ofereix suport específic a la recerca i la innovació dels centres? 41. Quantes capacitats articulen el currículum a l'educació infantil a Catalunya? 42. Quin document a curt termini s'elabora exclusivament per part del professorat? 5 Estructures organitzatives i recursos humans del professorat EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i components de l'estructura vertical i l'estructura horitzontal de l'escola. Identificar la composició i competències dels òrgans unipersonals de govern i dels òrgans col·legiats.

Diferenciar operativament les estructures estables de tipus staff respecte als equips de treball conjunturals ad-hoc. Entre 2 i 3 anys a) Un curs escolar complet b) Entre 5 i 10 anys c) Un trimestre lectiu d) El Consell Escolar de Catalunya a) La inspecció general b) L'AMPA del centre c) El CESIRE d) 8 capacitats a) 2 capacitats b) 4 capacitats c) 6 capacitats d) El pressupost escolar a) La memòria anual b) La Programació General Anual c) La programació d'aula d) Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 27 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com pot un centre escolar introduir innovacions pedagògiques sense haver de crear nous càrrecs jeràrquics de direcció?

Tota institució escolar requereix una ordenació eficaç dels seus elements per complir la seva missió educativa (per aprofundir en el concepte d'escola com a institució, vegeu «L'escola com a organització i els plantejaments institucionals»). Dins de l'estructura organitzativa, intervenen tres tipologies fonamentals de mitjans: Recursos materials: inclouen les instal·lacions, els espais físics, l'equipament tecnològic i els materials didàctics. Recursos humans: formats pel col·lectiu docent, l'alumnat i el personal no docent de suport. Recursos funcionals: comprenen el temps, els horaris, el pressupost econòmic i la distribució de tasques.

En la gestió dels recursos humans del professorat coexisteixen dues dimensions complementàries: l'estructura vertical, regulada per la normativa bàsica de govern, i l'estructura horitzontal, vinculada a la coordinació pedagògica i l'autonomia de centre. L'estructura vertical: òrgans de govern i gestió L'eix vertical articula l'autoritat formal, la presa de decisions executives i els canals institucionals de participació de la comunitat escolar, d'acord amb els articles 139 a 148 de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 28 Esquema dels òrgans unipersonals i col·legiats de l'estructura vertical.

Dins d'aquesta línia jeràrquica es distingeixen dues categories clau d'òrgans: Òrgan executiu i càrrecs unipersonals de govern: L'equip directiu (art. 147 LEC) actua de forma coordinada sota el lideratge del director o directora (art. 142 LEC). La direcció és la màxima responsable de l'organització, el funcionament, l'administració del centre, la direcció pedagògica i actua com a cap de tot el personal. S'accedeix al càrrec mitjançant concurs de mèrits (art. 145 LEC), on cal defensar un projecte específic (vegeu «Marc normatiu i documents a llarg termini: NOFC, Projecte de Direcció i Carta de Compromís»).

Completen l'equip la capçalera d'estudis, la secretaria i, en centres de més de 7 grups, altres òrgans unipersonals de coordinació pedagògica addicionals. 1 Òrgans col·legiats de participació: Regulats per l'article 26 de la LEC, garanteixen la democràcia interna i la representació col·lectiva: Claustre de professors: integrat per la totalitat del professorat que presta serveis a l'escola i presidit per la direcció (art. 29 LEC). Consell Escolar: màxim òrgan de participació de la comunitat educativa (art. 27 LEC).

S'encarrega d'aprovar documents institucionals fonamentals com el Projecte Educatiu de Centre (PEC), el Projecte de Direcció, la Programació General Anual (PGA), el pressupost, la memòria anual, les NOFC, la carta de compromís educatiu i la gestió de l'admissió de l'alumnat. 2 Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 29 Òrgan de govern Composició principal Funcions claus Equip directiu (unipersonal) Director/a, cap d'estudis, secretari/a (i coordinadors addicionals si > 7 grups). Gestió executiva ordinària, cap de personal i direcció pedagògica. Claustre de professorat (col·legiat) Totalitat del personal docent del centre; presidència exercida per la direcció.

Coordinació docent global, canalització tècnica i participació del professorat. Consell Escolar (col·legiat) Direcció (presidència), cap d'estudis, 1/3 de docents, famílies, PAS, representant municipal i secretaria (veu sense vot). Aprovació de documents institucionals institucionals (PEC, PGA, pressupost, NOFC). DEFINICIÓ El Personal d'Administració i Serveis (PAS) agrupa els professionals no docents del centre (consergeria, administració i gestió). Disposa de representació formal amb vot al Consell Escolar per articular les tasques administratives i de manteniment amb el projecte educatiu. COMPROVA-HO 44 Quin paper té la secretaria del centre dins les sessions del Consell Escolar?

L'estructura horitzontal: coordinació pedagògica i suport Mentre la línia vertical assegura la direcció formal, l'estructura horitzontal sosté la feina docent quotidiana mitjançant la cooperació directa entre iguals i el desenvolupament de la pròpia autonomia pedagògica i organitzativa del centre. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 30 Taula de documents institucionals que concreten l'autonomia organitzativa del centre. Aquesta organització horitzontal s'articula a través de dues modalitats essencials de treball col·laboratiu: Òrgans staff o de suport: estructures dinàmiques d'assistència tècnica sense autoritat jeràrquica directa sobre els companys.

Faciliten el flux d'informació i connecten els diversos equips del centre. Un exemple clar és una comissió de dinamització lectora o de biblioteca escolar. Són considerats un símbol indiscutible de maduresa organitzativa i innovació. Equips ad-hoc: grups conjunturals creats expressament per atendre una necessitat transitòria o un esdeveniment específic. Estan formats per persones voluntàries i es dissolen en finalitzar la tasca assignada (per exemple, la comissió organitzadora de la festa de la castanyada o un festival de final de trimestre). Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 31 Esquema dels avantatges i resistències dels òrgans staff de suport.

Dimensió Punts forts i avantatges Resistències i dificultats comunes Estructures staff i equips horitzontals Cohesió i integració docent. Coordinació transversal eficaç. Rendibilització dels recursos de l'escola. Foment de l'aprenentatge compartit en equip. Falta de tradició de treball cooperatiu. Absència d'obligatorietat normativa directa. Insuficiència d'espais i infraestructura física. Discrepàncies ideològiques del professorat. Manca de temps i limitació horària. ERROR FREQÜENT Confondre els òrgans staff amb els equips ad-hoc. Els equips staff són estructures estables d'assessorament i dinamització pedagògica sostinguda (com la comissió TAC o d'impuls a la lectura).

Els equips ad-hoc són estrictament conjunturals, temporals i voluntaris per gestionar un objectiu immediat (com una celebració concreta). Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 32 ESQUEMA Estructura organitzativa del centre educatiu COMPROVA-HO 45 Quina és la diferència clau entre un càrrec de govern de l'estructura vertical i un òrgan staff de l'estructura horitzontal? IDEES CLAU Els recursos de l'escola es classifiquen en tres grans àmbits: materials, humans i funcionals. L'estructura vertical organitza el govern mitjançant càrrecs unipersonals executius (direcció, cap d'estudis, secretaria) i òrgans col·legiats (Claustre de Professors i Consell Escolar).

El Consell Escolar i el Claustre de Professors són els dos òrgans col·legiats de participació bàsics reconeguts per la normativa. El Personal d'Administració i Serveis (PAS) forma part de la comunitat educativa i té representació pròpia al Consell Escolar. L'estructura horitzontal fomenta la coordinació tècnica a través d'òrgans staff (suport estable i maduresa institucional) i equips ad-hoc (grups temporals per a projectes concrets). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Quins membres formen els òrgans unipersonals obligatoris de govern en un centre escolar públic? 47. Per què els equips staff es consideren un indicador de maduresa organitzativa a l'escola?

Estructura Vertical Línia de govern, gestió i autoritat Òrgans Unipersonals Equip directiu: direcció, cap d'estudis i secretaria Òrgans Col·legiats Consell Escolar i Claustre de Professors Estructura Horitzontal Coordinació docent i cooperació tècnica Òrgans Staff Equips auxiliars estables de suport i dinamització Equips Ad-hoc Grups de treball temporals i voluntaris Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 33 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin document ha de presentar obligatòriament qui aspira a la direcció d'un centre escolar? 49. Quin dels següents és un òrgan col·legiat de participació docent i comunitària? 50.

Com es defineix un equip ad-hoc dins l'estructura escolar? 51. Quina funció té el secretari o secretària en les sessions del Consell Escolar? 6 Organització de l'alumnat: criteris d'agrupament, diversitat i inclusió EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la dimensió vertical de la dimensió horitzontal en l'agrupament escolar Argumentar els beneficis educatius de l'agrupament heterogeni davant l'homogeni Distingir el paradigma de la integració del model d'inclusió educativa PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 És el mateix integrar un alumne amb necessitats específiques a l'aula que educar-lo des d'una perspectiva inclusiva?

Les normes de funcionament aprovades a) El pressupost econòmic anual b) La memòria d'activitats del claustre c) Un Projecte de Direcció propi d) Consell Escolar a) Cap d'estudis b) Equip directiu c) Comissió de la castanyada d) Òrgan executiu amb comandament normatiu a) Grup temporal i voluntari per a tasques concretes b) Comissió permanent d'avaluació externa c) Equip de gestió administrativa i de serveis d) Decideix sobre les sancions de l'alumnat a) Exerceix la secretaria amb veu i sense vot b) Presideix els debats i votacions c) Representa exclusivament el col·lectiu del PAS d) Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 34 Condicionants institucionals i criteris per a l'agrupament La distribució dels estudiants en una institució educativa no és una decisió aïllada.

Qualsevol proposta d'agrupament respon directament als plantejaments institucionals del centre (vegeu «L'escola com a organització i els plantejaments institucionals») i està estretament vinculada a la disponibilitat dels recursos materials i a l'organització del professorat (vegeu «Estructures organitzatives i recursos humans del professorat»). A l'hora de configurar els grups intervenen condicionants legals, contextuals i criteris de diferent naturalesa que interactuen entre si: Esquema dels criteris i condicionants que intervenen en l'agrupament de l'alumnat. Criteri cronològic: basat en l'edat física de l'alumnat. Sol establir el marc normatiu inicial de classificació.

Criteri biològic: pren en consideració factors com el gènere, els bioritmes o trastorns específics relacionats amb el desenvolupament biològic o alimentari. Criteri psicològic: atén l'etapa evolutiva de l'infant en l'àmbit psicomotriu, cognitiu, emocional i ètic-moral. Criteri sociològic: contempla variables d'origen cultural, la llengua materna, el context socioeconòmic familiar o criteris normatius d'inclusió com les aules d'acollida. Criteri pedagògic: analitza el ritme, l'estil i els resultats d'aprenentatge dels alumnes, així com els plantejaments metodològics i les competències docents de l'equip. En la pràctica educativa, aquests criteris sovint es combinen.

Un exemple habitual són les aules d'acollida, on conflueixen de manera simultània un criteri sociològic i un criteri pedagògic. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 35 COMPROVA-HO 53 Per què la configuració d'una aula d'acollida respon a més d'un criteri d'agrupament? Modalitats d'agrupament: dimensió vertical i dimensió horitzontal Segons les aportacions clàssiques en organització escolar (com Goodlad i Rehage, 1962), els agrupaments escolars s'articulen a través de dues dimensions complementàries: Dimensió Definició i caràcter Modalitats d'articulació Dimensió vertical Distribució dels estudiants en línia ascendent al llarg del seu període formatiu.

Té un caire eminentment normatiu i administratiu per a l'obtenció de certificats i títols. Agrupament per cursos, per cicles o mitjançant fórmules combinades com el pla dual (G. D. Stoddard). Dimensió horitzontal Distribució dels estudiants d'un mateix grau o nivell formatiu en diferents agrupaments segons criteris pedagògics. Agrupaments homogenis o agrupaments heterogenis. Dins d'una mateixa estructura vertical (per exemple, un curs determinat), el centre ha de decidir quina ordenació horitzontal aplica a les aules.

DEFINICIÓ L'agrupament vertical organitza el pas ascendent de l'alumnat a través de graus acadèmics segons la normativa oficial, mentre que l'agrupament horitzontal defineix com es reparteixen els alumnes d'un mateix grau a l'espai i les aules. La decisió central en la dimensió horitzontal rau en la tria entre l'homogeneïtat i l'heterogeneïtat: Agrupament homogeni: es configura a partir d'un criteri unificador concret (capacitats similars, ritme de treball coincident o procedència comuna). Com van analitzar estudis com el d'Arturo de la Orden (1975), aquest model pretén facilitar una instrucció uniforme.

Agrupament heterogeni: agrupa l'alumnat barrejant intencionadament perfils diferents en ritmes, gènere i condició sociocultural. Autors com Ainscow, Pere Pujolàs o Ruiz defensen que aquesta diversitat impulsa un aprenentatge més ric. L'evidència psicopedagògica demostra que l'agrupament heterogeni ofereix més bons resultats globals, per la qual cosa ha de prevaldre clarament davant les temptacions d'homogeneïtzació. Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 36 ESQUEMA Modalitats d'agrupament de l'alumnat ERROR FREQÜENT Creure que crear grups «homogenis» per nivell facilita l'aprenentatge i millora el rendiment col·lectiu.

La recerca educativa i els principis d'inclusió demostren que l'homogeneïtat perfecta no existeix i que separar els alumnes per nivell frena l'avenç dels qui presenten més dificultats i priva la classe dels beneficis de la cooperació. COMPROVA-HO 54 Quina relació s'estableix entre la dimensió vertical i l'horitzontal en l'organització d'un centre? Atenció a la diversitat: el pas decisiu de la integració a la inclusió Per articular una dimensió horitzontal adequada, cal reflexionar sobre com aprèn l'estudiantat, quin és el paper docent i quina concepció es té de la diversitat.

Concepcions com la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i els set principis de l'aprenentatge posen en relleu que no hi ha una única manera d'adquirir coneixement ni un sol perfil competencial. Dimensió vertical Ascens normatiu i administratiu Per cursos o cicles Graduació per edat Pla dual Model d'organització combinada Dimensió horitzontal Distribució pedagògica del curs Agrupament homogeni Criteri unificador uniforme Agrupament heterogeni Mescla diversa enriquidora Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 37 Diagrama de la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner.

Aquest reconeixement de la pluralitat cognitiva ha propiciat una profunda transformació conceptual en el sistema educatiu, marcant el trànsit d'un model d'integració a un model d'inclusió: Concepte Punt de partida Implicació institucional Integració Pressuposa la segregació com a pas previ. L'alumne és «incorporat» o «inserit» en una estructura educativa prèviament establerta que no s'ha transformat per rebre'l. Inclusió Pertinença des del mateix començament. L'estudiant forma part de la comunitat educativa des de l'inici, sense haver estat mai exclòs, i el centre adapta el seu funcionament a tothom.

A Catalunya, aquesta transformació queda consolidada jurídicament amb el Decret 150/2017 (Decret d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu), aprovat el 17 d'octubre de 2017. COMPROVA-HO 55 En què es distingeix fonamentalment el model d'integració del model d'inclusió escolar? Gestió Escolar i Plantejaments Institucionals " Apunts 38 Estratègies metodològiques i flexibilitat d'agrupaments La inclusió no es pot fer efectiva a través de mètodes d'instrucció únics o rígids. Requereix diversificar l'organització de l'aula combinant dues variables bàsiques: la quantitat de membres i el grau d'afinitat o col·laboració docent.

Segons la mida del grup, l'aula pot alternar entre gran grup, grup mitjà, petit grup, parelles o treball individual. Aquesta variabilitat es concreta en diferents estructures metodològiques: Treball per racons i tallers: organització de l'espai i el temps en què els alumnes roten per activitats amb diferents enfocaments pràctics i competencials. Treball per projectes i aprenentatge cooperatiu: resolució conjunta de reptes on s'aprofiten les fortaleses individuals per al bé comú del grup. Grups interactius: petits equips heterogenis a l'aula dinamitzats amb la col·laboració d'adults (docents de suport, voluntaris o famílies).

Sistemes multinivell i itineraris: activitats amb diversos graus de complexitat perquè cada alumne aprengui des del seu nivell competencial. Codocència (team teaching): dos o més docents comparteixen la responsabilitat d'una mateixa aula de manera simultània per atendre millor la diversitat dels equips.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Model d'integració Segregació prèvia i assimilació Intel·ligències múltiples Reconeixement de ritmes diversos Decret 150/2017 Aprovat el 17 d'octubre de 2017 Passatge cap al model d'educació inclusiva Inclusió escolar real Pertinença des del començament Agrupaments flexibles Racons, projectes i codocència IDEES CLAU L'agrupament de l'alumnat no és neutre: depèn dels plantejaments institucionals, dels condicionants legals i de la coordinació del professorat. La dimensió vertical estructura el progrés per cursos i etapes (normatiu), mentre que la dimensió horitzontal distribueix l'alumnat d'un mateix nivell a les aules. L'agrupament heterogeni aporta més…