Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia

I 0 flashcards i 14 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS POLICIA I SEGURETAT Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Policia i Seguretat (Criminologia UAB): marc jurídic, models policials, finestres trencades, sistemes comparats i taula cronològica. APREN.AI Índex 1 Conceptes fonamentals de la seguretat i evolució històrica 1. Fonaments de la seguretat: justificació estatal i evolució històrica 2. De la societat del risc a la seguretat humana 3. Dimensions de la seguretat i instruments de mesura 4.

Delimitació material: de la repressió a la convivència 2 Funció policial, naturalesa orgànica i pluralitat d'actors Definició constitucional i material de la funció policial Manteniment de l'ordre, monopoli de la coacció i funció residual La policia com a òrgan institucional Pluralitat d'actors: el trencament de l'equivalència policia-seguretat 3 Marc jurídic internacional i europeu de la seguretat Sobirania estatal i la cooperació policial internacional: el paper d'Interpol El Consell d'Europa i el Conveni Europeu de Drets Humans La construcció de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) Institucionalització d'Europol i mecanismes de cooperació judicial La cooperació post 11-S: Ordre de detenció europea i FRONTEX El Tractat de Prüm i l'intercanvi automatitzat de dades 4 Marc constitucional i legal estatal sobre seguretat i policia El marc constitucional de la policia i la seguretat Distribució territorial de competències i la LOFCS 2/1986 Fragmentació del marc legal de la seguretat pública La policia com a «Law Enforcement Agency» Els límits de l'aplicabilitat estricta i la discrecionalitat policial 5 El sistema de seguretat pública de Catalunya (Llei 4/2003) Objecte, principis rectors i àmbits materials de la Llei 4/2003 Òrgans de coordinació, participació i govern d'àmbit nacional Estructura policial integrada i coordinació territorial Instruments de planificació de la seguretat Eines estructurals de suport i cooperació interinstitucional Balanç crític després de l'aplicació pràctica 6 Models teòrics de relació entre policia i societat Criteris per a la classificació dels models policials Model de policia de servei públic o comunitària Model de policia governativa Model professional d'orientació tecnològica Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 1 7 Investigació criminal, prevenció i eficàcia policial La desmitificació de la investigació criminal Dilemes de la prevenció i prevenció situacional Riscos d'intervenció i policialització de problemes socials L'experiment de la patrulla preventiva de Kansas City Eficàcia policial: L'estudi de Sherman (1997) 8 Desordre urbà, 'Finestres Trencades' i Tolerància Zero L'origen de la preocupació pel desordre: l'experiment de Newark La teoria de les finestres trencades L'aplicació operativa: del concepte a la Tolerància Zero a Nova York Crítiques metodològiques, efectes col·laterals i debat contemporani 9 Gestió policial de conflictes ciutadans i ordre públic Transformació social i judicialització dels conflictes quotidians Delimitació de rols davant el conflicte: per què la policia no és mediadora ni negociadora L'ordre públic en democràcia: el dret de manifestació Estratègies i tàctiques operatives: la perspectiva de Waddington El Model d'Identitat Social i el tractament diferenciat 10 Cultura corporativa, gènere i estructura de l'organització policial Cultura professional clàssica i subcultures internes Estructura organitzativa: jerarquia i burocratització Models d'accés a l'organització policial Gènere i organització policial: obstacles i estils de lideratge Dilemes estructurals: generalistes vs.

especialistes i centralitat vs. territori 11 Unitats especials, personal no policial i noves figures d'auxili Unitats especials: intervenció tàctica davant de fiscalització interna Civilianització: superació del model endogàmic policial Sindicats policials i límits de l'acció corporativa Figures auxiliars i de segon nivell: models comparats El voluntariat policial i el paper de la seguretat privada 12 Sistemes comparats de policia: models estatals, comunitaris i federals 1. El model governatiu estatal continental 2. El model comunitari de base local: el Regne Unit 3. La reforma radical del sistema belga (2001) 4. Sistemes federals: Alemanya, Estats Units i Canadà 5.

Taula comparativa dels models policials analitzats 13 El sistema policial espanyol i el paper de la policia local L'arquitectura del model policial espanyol: un sistema mixt Marc funcional de les policies locals: competències pròpies i compartides Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 2 Principi de territorialitat i excepcions d'actuació Models singulars i evolució: el cas de Navarra Tensions i necessitat de coordinació entre nivells policials 14 Tendències contemporànies: tensions centrípetes, tecnologia i seguretat plural Tensions centrípetes i necessitats centrífugues en la seguretat pública Reformes estructurals comparades a Europa La revolució tecnològica policial i les garanties legals Pressió pressupostària, precarització i seguretat plural 15 Resum per repassar Fonaments de la seguretat i marc jurídic Models teòrics i organització policial Operativa policial, desordre i ordre públic Sistemes policials comparats Cronologia clau de la seguretat i cooperació policial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 3 1 Conceptes fonamentals de la seguretat i evolució històrica EN ACABAR SABRÀS Distingir conceptualment la seguretat com a condició social de la policia com a eina instrumental. Diferenciar la dimensió objectiva de la seguretat respecte de la seva dimensió subjectiva. Avaluar els avantatges i les mancances de les estadístiques oficials i les enquestes de victimització per detectar la xifra negra. Explicar com la industrialització i la societat del risc van transformar l'orientació dels cossos de seguretat.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot un municipi experimentar una caiguda rècord en els seus delictes reals i, alhora, tenir una ciutadania que se senti més insegura que mai? Quan parlem d'ordre i protecció ciutadana, sovint es tendeix a equiparar el concepte de seguretat amb el de policia. No obstant això, no són termes sinònims. La seguretat és una condició i un fi social molt més ampli, mentre que la policia n'és únicament un instrument institucionalitzat (sobre la naturalesa orgànica i la pluralitat d'actors, vegeu «Funció policial, naturalesa orgànica i pluralitat d'actors»).

ESQUEMA Estructura del curs de Policia i Seguretat Fonaments i models teòrics Conceptes, evolució històrica i relació amb la societat Marc jurídic i institucional Marc internacional, constitucional i sistema català Operativa i funció policial Investigació, ordre públic, desordre i finestres trencades Organització i tendències Estructura interna, comparada i noves tecnologies Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 4 1. Fonaments de la seguretat: justificació estatal i evolució històrica La recerca de seguretat és el pilar que legitima l'aparició de l'Estat modern.

Pensadors com Thomas Hobbes argumentaven que l'Estat neix precisament per evitar la destrucció mútua entre individus («l'home és un llop per a l'home»). En aquesta fase inicial, l'Estat imposava la força de manera violenta per sotmetre l'adversari o garantir l'ordre intern, sovint a costa d'eliminar l'opositor. Progressivament, determinades conductes que es consideraven de l'àmbit exclusivament privat van passar a l'esfera pública. Aquest procés de publificació atorga al poder polític l'obligació legal d'intervenir.

Un clar exponent és la violència masclista o de gènere: abans reclosa a la intimitat domèstica sense càstig penal, avui s'entén com una vulneració fonamental que afecta la dignitat i la vida de les dones, exigint la protecció directa dels poders públics. Paral·lelament, el fenomen de la industrialització va transformar l'estructura demogràfica. La migració massiva des de zones rurals cap a ciutats noves va comportar la pèrdua dels controls socials tradicionals. Les classes dirigents van començar a percebre les noves barriades obreres com a focus de desordre i criminalitat.

D'aquesta necessitat de mantenir l'ordre moral, social i la pau urbana neix la policia moderna, evolucionant des d'un paradigma bèl·lic («amic-enemic») cap a una relació basada en el respecte a les llibertats ciutadanes («policia-ciutadà»). Els principis de policia com a servei cívic s'expressen en la coneguda màxima que «la policia és la ciutadania i la ciutadania és la policia» (vegeu «Models teòrics de relació entre policia i societat»). Malgrat aquesta transició civil, perduren encara cossos de naturalesa o estructura militaritzada, com la Guàrdia Civil espanyola, la Gendarmeria francesa o la Guarda Nacional Republicana portuguesa.

COMPROVA-HO 2 Quina transformació social derivada de la industrialització va obligar a formalitzar la policia moderna? 2. De la societat del risc a la seguretat humana A finals del segle XX, les amenaces van deixar de limitar-se a la delinqüència tradicional. Sorgeix el concepte de societat del risc, on els reptes de seguretat s'associen a perills col·lectius derivats de la tecnologia, l'economia i el medi ambient. En aquest context, l'objectiu no és únicament combatre delictes, sinó gestionar i distribuir equitativament vulnerabilitats globals.

Amenaces de la societat del risc: impacte del canvi climàtic (inundacions greus), accidents nuclears de repercussió transfronterera, atemptats del terrorisme internacional o deslocalitzacions de grans corporacions industrials. Aproximació entre defensa i seguretat interior: factors conjunturals han introduït mitjans de la defensa militar en àmbits civils interiors. Alhora, el dret internacional i els paràmetres humanitaris han limitat la capacitat destructiva de les forces armades en conflictes armats.

D'altra banda, en el context dels països en vies de desenvolupament sotmesos a processos d'urbanització accelerats, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va introduir la noció de seguretat humana. Aquest enfocament sosté que la principal font d'angoixa i vulnerabilitat no prové exclusivament de la violència armada o l'agressió física, sinó de la incapacitat de cobrir les necessitats bàsiques per viure amb dignitat. Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 5 Dimensió de la Seguretat Humana Àmbit de protecció material Econòmica Garantia de subsistència bàsica, ocupació i ingressos estables.

Alimentària Accés garantit i regular a aliments suficients i de qualitat. Sanitària Prevenció de malalties, accés a tractaments mèdics i higiene pública. Mediambiental Preservació dels recursos naturals i protecció davant de catàstrofes. Personal i política Protecció contra la violència directa i respecte escrupolós als drets fonamentals. COMPROVA-HO 3 En què es diferencia la seguretat humana del model tradicional de seguretat estatal? 3. Dimensions de la seguretat i instruments de mesura Per dissenyar polítiques públiques eficients cal diferenciar les dues dimensions intrínseques de la seguretat: l'objectiva i la subjectiva.

Dimensió objectiva: probabilitat empírica i real de patir un dany sobre béns, drets o integritat física (inclosos delictes, accidents o catàstrofes naturals). Dimensió subjectiva: percepció, sensació interna o por al delicte que experimenten els ciutadans, independentment de la taxa de criminalitat real. Per exemple, els joves solen sentir-se més segurs malgrat patir objectivament més riscos, mentre que la gent gran se sent sovint més vulnerable per una major consciència de la seva fragilitat.

La quantificació d'aquests fenòmens requereix instruments estadístics complementaris, ja que cap eina ofereix una visió completa per si sola: Mètode de mesura Finalitat principal Limitacions metodològiques Estadístiques oficials (policials i protecció civil) Quantificar incidents coneguts i delictes denunciats formalment. Només registren al voltant del 50 % dels fets reals per desconfiança ciutadana, manca d'autor conegut o poca gravetat percebuda. Enquestes de victimització Preguntar directament si s'ha estat víctima per aflorar la xifra negra de la criminalitat i mesurar la seguretat subjectiva.

No permeten recollir homicidis, delictes amb víctimes difuses o infraccions contra l'Administració pública. Enquestes d'autoinculpació Conèixer de manera anònima la comissió d'il·lícits directament a través dels seus infractors. Biaixos de sinceritat i dificultats evidents per creuar les dades amb les estadístiques policials. Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 6 ERROR FREQÜENT Confondre el descens estadístic de la delinqüència objectiva amb una millora automàtica de la seguretat subjectiva. Les dades policials poden reflectir una forta caiguda de robatoris mentre la por ciutadana augmenta notablement.

Això es deu al fet que la seguretat subjectiva respon a la repercussió mediàtica, l'estat dels barris o dinàmiques a les xarxes socials, i no a les xifres oficials fredes. El tractament informatiu dels mitjans de comunicació i les xarxes socials condiciona dràsticament la seguretat subjectiva per dos motius essencials: l'interès morbós que generen certs successos i la voluntat d'influir en l'opinió pública envers mesures polítiques. Això pot sembrar sensació d'inseguretat en territoris estadísticament pacífics o alterar la valoració pública dels plans de seguretat. COMPROVA-HO 4 Què és la «xifra negra de la criminalitat» i com s'intenta descobrir? 4.

Delimitació material: de la repressió a la convivència Garantir una vida comunitària sense riscos exigeix reconèixer que la seguretat depèn d'elements que van molt més enllà de la pura intervenció penal: Disseny urbà: la disposició de la il·luminació, els espais oberts i la distribució d'activitats en l'espai públic prevenen oportunitats de delicte. Ensenyament: la transmissió de pautes i valors cívics fomenta una millor convivència ciutadana. Resolució pacífica de conflictes: mecanismes de mediació davant disputes per l'ús de l'espai públic redueixen la tensió entre col·lectius. Polítiques socials: l'atenció de la vulnerabilitat redueix la marginalitat que alimenta conductes conflictives.

Comunicació institucional: canals que transmetin de forma objectiva els riscos reals i facilitin pautes d'autoprotecció sense alarmisme. PER RECORDAR-HO No tot problema social és un problema de seguretat. Si ampliem l'àmbit de la seguretat a qualsevol àmbit de la vida pública, cauríem en el perill de crear un Estat-policia. Cada matèria ha de conservar la seva política pública autònoma (social, educativa o urbana) sense subordinar- se a una lògica exclusivament policial.

Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 7 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Èxode rural massiu Creixement ràpid i desordenat de nous nuclis urbans Pèrdua de control tradicional Trencament dels lligams de control comunitari rural Percepció de criminalitat Temor de les classes dominants al desordre obrer Orígens de la policia moderna urbana Cos policial professional Naixement d'organitzacions per garantir l'harmonia urbana Publificació de conductes Intervenció estatal reglada en conflictes abans privats IDEES CLAU Seguretat i policia no són termes equivalents: la seguretat és la finalitat comunitària i la policia n'és només un dels mitjans.

La justificació inicial de l'Estat segons Hobbes és garantir la integritat física davant el risc de destrucció mútua. La industrialització i la pèrdua dels controls comunitaris rurals van impulsar el naixement dels cossos policials moderns per preservar l'ordre urbà. La societat del risc canvia l'atenció cap a amenaces transfrontereres (tecnològiques, ambientals), mentre que la seguretat humana del PNUD prioritza les necessitats vitals bàsiques. La seguretat objectiva fa referència a fets empírics i riscos reals, mentre que la subjectiva és la percepció interna de vulnerabilitat.

Les estadístiques oficials només reflecteixen aproximadament el 50 % de la delinqüència, requerint enquestes de victimització per esbrinar la xifra negra. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines són les principals limitacions metodològiques que presenten les enquestes de victimització? 6. Per què s'afirma que no tot problema social pot abordar-se des de les polítiques de seguretat? Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina és la causa del sorgiment de la policia moderna durant la industrialització? 8. Què prioritza el concepte de 'seguretat humana' definit pel PNUD? 9.

Com es defineix la xifra negra de la criminalitat? 10. Per què joves i gent gran perceben la seguretat subjectiva de manera oposada? 2 Funció policial, naturalesa orgànica i pluralitat d'actors EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la formulació constitucional de la missió policial i el contingut real del treball operatiu quotidià. Diferenciar les proporcions reals d'activitat entre la investigació delictiva i el patrullatge de seguretat ciutadana. Explicar el concepte de funció residual i la seva vinculació amb el monopoli de la coacció pública legítima. Identificar la xarxa d'actors públics no policials i subjectes privats que intervenen necessàriament en la gestió de la seguretat.

Substitució total de les polítiques públiques educatives a) Necessitat d'eliminar definitivament l'exèrcit militar b) Pèrdua dels controls socials tradicionals a ciutats c) Aplicació immediata dels tractats internacionals de pau d) Augment del pressupost destinat a defensa nacional a) Dignitat quotidiana i cobertura de necessitats vitals b) Increment del nombre de judicis i sancions c) Vigilància tecnològica de les comunicacions personals d) Delictes violents que comporten condemnes judicials fermes a) Biaix dels mitjans de comunicació cap al morbo b) Criminalitat real que no arriba a registrar-se oficialment c) Infraccions comeses exclusivament contra administracions públiques d) Perquè les estadístiques policials no comptabilitzen joves a) Perquè la gent gran mai pateix victimització real b) Perquè els mitjans només influeixen sobre els joves c) Per la diferent percepció individual de vulnerabilitat personal d) Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 9 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 És el cos policial l'únic responsable i garant de la seguretat en una societat democràtica?

Definició constitucional i material de la funció policial La funció policial rep sovint una formulació jurídica solemne i abstracta. En l'ordenament jurídic espanyol, l'article 104 de la Constitució encomana a les Forces i Cossos de Seguretat la protecció del lliure exercici dels drets i llibertats ciutadanes, així com la garantia de la seguretat de la ciutadania (vegeu «Marc constitucional i legal estatal sobre seguretat i policia»). Aquesta definició constitucional, tanmateix, ofereix un marc teòric ampli que no descriu per si mateix en què consisteix el treball policial operatiu quotidià.

A la pràctica, l'activitat policial material es divideix en dues grans àrees visibles: d'una banda, el manteniment de la seguretat ciutadana mitjançant la patrulla uniformada; d'altra banda, la persecució del delicte a través de la investigació criminal. Aquestes dues dimensions presenten tasques molt diferenciades: Àmbit funcional Tasques principals Perfil operatiu Manteniment de la seguretat ciutadana Control de conductes incíviques, tramitació i denúncia d'infraccions administratives, vigilància de l'escolaritat obligatòria i atenció ciutadana immediata. Patrullatge preventiu uniformat i presència contínua a la via pública.

Investigació criminal Prevenció específica dels delictes, esbrinament dels fets punibles ja succeïts i reacció formal davant la comissió d'infraccions penals. Treball especialitzat d'investigació, sovint no uniformat. Davant de l'estereotip que identifica la policia gairebé exclusivament amb la resolució d'homicidis i grans crims, la realitat empírica és contundent: la investigació criminal només representa entre el 10% i el 15% de l'activitat real dels cossos policials. La gran majoria del volum diari correspon a la seguretat ciutadana, la gestió de conflictes menors i la prevenció ordinària.

PER RECORDAR-HO Tot i que la investigació de delictes és la funció més emblemàtica i mediàtica de la policia, constitueix només una fracció minoritària (10-15%) del servei real. El gruix diari és el patrullatge preventiu i la convivència comunitària. COMPROVA-HO 12 Quin percentatge real de la feina policial s'ocupa de la investigació criminal respecte al total de la seva activitat? Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 10 Manteniment de l'ordre, monopoli de la coacció i funció residual Una missió central atribuïda a la institució policial és el manteniment de l'ordre públic i de l'statu quo establert pel sistema legal vigent.

Aquesta tasca descansa sobre un tret constitutiu: la policia és la dipositària de la potestat estatal d'exercir la coacció i la força física. Aquesta facultat no és arbitrària, sinó que se sotmet estrictament a paràmetres normatius i regulacions explícites. Per complir les seves comeses, l'Estat confereix a la policia dues potestats fonamentals: Al costat d'aquestes facultats reglades, la policia assumeix el que la teoria de la seguretat anomena una funció residual. La policia constitueix l'únic servei públic d'emergència disponible ininterrompudament les vint-i-quatre hores del dia i els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any.

A causa d'aquesta disponibilitat permanent i de la seva autoritat coactiva, ha de donar resposta a successos imprevistos que en condicions normals no s'haurien d'haver produït, però davant dels quals cal una actuació immediata que cap altre òrgan públic pot prestar en aquell instant. ERROR FREQÜENT Confondre el «monopoli de la coacció estatal legítima» amb un suposat «monopoli de la seguretat». L'Estat atorga a la policia l'ús legítim de la força armada pública, però la producció de la seguretat no pertany exclusivament a la policia: requereix la participació de múltiples actors públics i privats. COMPROVA-HO 13 En què consisteix exactament la naturalesa residual de l'activitat policial?

La policia com a òrgan institucional Quan s'analitza la policia des d'una perspectiva organitzativa, cal distingir la funció (què fa) de l'òrgan (qui ho fa). Com a cos professional estructurat, la policia opera simultàniament des d'una triple dimensió: Instrument de poder polític: actua com a braç executor del poder executiu, subjecta a les directrius legals i jeràrquiques de l'administració que li dona ordres. Servei públic sol·licitable: organisme prestador accessible a tota la ciutadania, la qual pot activar- ne la intervenció mitjançant requeriments, denúncies o trucades de socors.

Professió corporativa: col·lectiu humà que desenvolupa una identitat pròpia, estructures d'interessos corporatius, demandes laborals i cultures de treball específiques. L'anàlisi de l'òrgan policial exigeix avaluar la seva relació amb el poder polític, el grau de proximitat o distància respecte a la ciutadania, el funcionament dels seus valors professionals interns i el seu disseny estructural, particularment si respon a models centralitzats o descentralitzats. Potestat sancionadora: capacitat de fiscalitzar i denunciar aquelles conductes humanes que infringeixen les normes administratives o penals vigents.

1 Ús legítim de la força: recurs material a la coerció estatal, exclusivament dins dels llindars legals, per forçar el compliment de les disposicions jurídiques o repel·lir agressions contra béns i persones. 2 Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 11 COMPROVA-HO 14 Quines són les tres dimensions concurrents que defineixen la policia com a òrgan? Pluralitat d'actors: el trencament de l'equivalència policia-seguretat Assumir que la policia és l'única responsable de la seguretat és un error conceptual profund. L'àmbit material de la seguretat és molt més ampli que el perímetre operatiu de la policia.

Per abordar la seguretat de manera integral, cal la concurrència d'un ventall ampli d'actors d'estatut i naturalesa diversos. ESQUEMA Pluralitat d'actors en l'ecosistema de la seguretat Aquesta xarxa d'intervenció es divideix en tres grans categories d'actors: 1. Actors públics de l'àmbit de la seguretat Tot i que la policia és el proveïdor de referència, comparteix aquest espai amb altres cossos de l'Administració amb competències específiques i potestats coactives similars: el Servei de Vigilància Duanera, l'Agència Tributària o el Cos d'Agents Rurals.

Així mateix, al voltant de la policia operen figures auxiliars (guàrdies, vigilants municipals, agents, algutzirs) a les localitats que no disposen de cos de policia local propi, a més de cossos d'emergències com els bombers i els especialistes en protecció civil.

Actors de seguretat Agències públiques i cossos amb potestats coactives Policia i similars Forces policials, Duanes i Agents Rurals Auxiliars i protecció Vigilants municipals, bombers i protecció civil Actors públics socials Agències que actuen sobre causes estructurals Urbanisme Configuració física de l'espai i enllumenat Ensenyament i socials Escolaritat, salut mental i atenció a la vulnerabilitat Actors privats i civils Corresponsabilitat de la societat civil i el mercat Sector econòmic Internalització de riscos per part d'activitats lucratives Comunitat i ONG Associacions de veïns, comerciants i entitats cíviques Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 12 2.

Actors públics no vinculats a la seguretat directa La prevenció estructural de la criminalitat requereix la implicació de departaments administratius aliens a la coerció, els quals actuen sobre les arrels dels problemes socials: Urbanisme: disseny de l'espai públic, il·luminació, eliminació de racons de risc i ordenació dels fluxos ciutadans. Ensenyament: socialització primerenca, programes d'escolarització obligatòria i integració de menors en situació de risc. Serveis socials i salut: intervenció en l'exclusió social, atenció a les drogodependències, problemàtiques de salut mental i acompanyament a col·lectius vulnerables. 3.

Actors privats i xarxa civil El manteniment de la convivència exigeix la corresponsabilitat ciutadana i la intervenció de subjectes privats: La ciutadania: implicació cívica en l'autoprotecció i compliment de les pautes de convivència. Activitats econòmiques: les empreses que generen riscos específics (com grans esdeveniments, oci nocturn o establiments de transport) tenen l'obligació d'internalitzar els costos de la seva seguretat, evitant traslladar íntegrament la càrrega als recursos policials generals. Entitats sense ànim de lucre: les associacions de veïns, entitats professionals, associacions comercials i ONG col·laboren en diagnòstics locals i programes d'acompanyament comunitari.

Aquesta concurrència d'actors connecta amb els reptes actuals de la planificació estratègica de la seguretat comunitària, la qual exigeix superar l'enfocament exclusivament policial mitjançant la coordinació interdisciplinària de totes les agències implicades. COMPROVA-HO 15 Per què determinades activitats econòmiques privades han d'assumir la seva pròpia seguretat? IDEES CLAU La definició constitucional (art. 104 CE) encomana protegir drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana, però la pràctica concreta abasta un espectre d'actuació molt més heterogeni.

La investigació criminal només representa entre el 10% i el 15% de l'activitat policial real; la gran majoria del treball diari recau en el patrullatge preventiu uniformat i l'atenció de convivència. La policia ostenta el dipòsit de la coacció legítima de l'Estat (ús regulat de la força i potestat de denúncia/sanció) i compleix una funció residual en atendre imprevistos permanents. Com a institució, la policia opera des d'una triple dimensió: eina executora del poder polític, servei públic sol·licitat per la ciutadania i cos professional corporatiu.

La seguretat és més extensa que la policia: requereix la coordinació d'actors públics no policials (urbanisme, ensenyament, salut) i privats (empreses, associacions, ONG i ciutadania). Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quin contrast fonamental existeix entre la imatge social de la policia i el seu temps d'activitat real a nivell operatiu? 17. Per quina raó la policia assumeix la denominada «funció residual» en l'organització dels serveis públics? 18. Com intervenen en la coproducció de seguretat els àmbits públics que no són de seguretat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19.

Quin volum aproximat representa la investigació criminal en l'activitat real de la policia? 20. Quina facultat exclusiva de l'Estat té encomanada la institució policial sota paràmetres regulats? 21. A què fa referència el concepte de funció residual de la policia? 22. Què exigeix el principi d'internalització de riscos a determinades activitats econòmiques privades?

Més del 75% a) Menys de l'1% b) Al voltant del 50% c) Entre el 10% i el 15% d) L'atribució exclusiva de la justícia penal a) El monopoli complet de la seguretat pública b) La resolució extrajudicial de contractes privats c) L'ús legítim de la força coactiva d) A la resolució d'imprevistos que requereixen immediatesa a) A les tasques burocràtiques sense importància legal b) A l'eliminació de residus tòxics urbans c) A la vigilància en zones deshabitades d) Finançar el cos de policia local municipal a) Assumir la despesa de la seva pròpia seguretat b) Substituir els tribunals de justícia ordinaris c) Evitar la participació de serveis d'emergències d) Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 14 3 Marc jurídic internacional i europeu de la seguretat EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la cooperació intergovernamental d'una policia supranacional amb caràcter operatiu.

Explicar la vinculació del Conveni Europeu de Drets Humans i el procediment davant el TEDH. Identificar les etapes clau de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia fins a la creació d'Europol. Descriure els instruments de seguretat derivats de l'11-S i el contingut bàsic del Tractat de Prüm. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Té Europol o Interpol agents autoritzats per patrullar els carrers de qualsevol estat i arrestar sospitosos pel seu compte? Sobirania estatal i la cooperació policial internacional: el paper d'Interpol La seguretat s'ha considerat tradicionalment una competència exclusiva de l'Estat perquè està directament lligada a la sobirania i a l'exercici del poder coercitiu.

En un Estat de dret, qualsevol limitació de llibertats o ús de la força requereix un suport legal estricte. Atès que no hi ha una sobirania global en l'àmbit internacional, els problemes de criminalitat transnacional s'han de gestionar mitjançant la cooperació intergovernamental. A principis del segle XX van sorgir les primeres iniciatives per establir canals de col·laboració policial estable. Aquesta dinàmica va culminar en la consolidació d'Interpol. Convé subratllar que Interpol no és un cos policial autònom; no disposa d'agents operatius que patrullin sobre el terreny ni té capacitat per detenir pel seu compte.

Funciona com una estructura internacional d'intercanvi de dades, informació i coordinació operativa entre les policies dels estats membres. ERROR FREQÜENT Pensar que Interpol o Europol són cossos de policia amb patrulles al carrer o amb competència directa de detenció és un error habitual d'examen. Són agències de coordinació i xarxes d'intel·ligència: qui deté i opera sobre el terreny és sempre la policia de l'estat requerit. El Consell d'Europa i el Conveni Europeu de Drets Humans L'any 1949 es funda el Consell d'Europa, amb seu a Estrasburg, amb l'objectiu fonamental de salvaguardar els drets humans i assegurar el seu compliment entre els estats del continent.

Actualment en formen part pràcticament tots els estats europeus, amb excepcions puntuals com Bielorússia, a més de països com Turquia o l'Azerbaidjan. El 1950 s'aprova a Roma el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (CEDH). Aquest text té caràcter vinculant per a tots els països signants. L'element central de garantia és el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

Els ciutadans Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 15 poden acudir al TEDH quan consideren que un estat membre ha conculcat un dret reconegut al Conveni, sempre que s'hagi complert el requisit d'esgotament previ de les instàncies judicials internes d'aquell país. Les resolucions del TEDH són d'obligada aplicació i han marcat directament l'actuació dels cossos policials. Per adaptar les pràctiques a la jurisprudència d'Estrasburg, el Consell d'Europa ha impulsat codis de deontologia policial, formació reglada en drets humans i instruments conjunts davant la criminalitat organitzada i el terrorisme.

COMPROVA-HO 24 Quin requisit processal imprescindible ha de complir un ciutadà abans de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans per una actuació policial? La construcció de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) La integració europea va néixer orientada a finalitats econòmiques i de mercat comú. No obstant això, el pas de la lliure circulació de mercaderies a la lliure circulació de persones va evidenciar la necessitat de compartir mecanismes de seguretat pública. L'any 1975 es posa en marxa el Grup de Trevi en el si del Consell de Ministres per cooperar en la lluita antiterrorista, precedent clau del desenvolupament policial posterior.

L'any 1985 es formalitza l'Acord de Schengen amb el propòsit d'eliminar gradualment els controls a les fronteres interiors comunes. El 1992, el Tractat de Maastricht institucionalitza la cooperació policial i judicial i estableix el compromís de crear una agència policial comunitària. Finalment, el Tractat d'Amsterdam formula formalment el concepte d'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ). Any / Fita Marc jurídic / Instrument Objectiu i contingut clau 1949 Consell d'Europa (Estrasburg) Protecció dels drets humans i establiment d'estàndards democràtics. 1950 Conveni de Roma (CEDH) Creació del TEDH i garanties vinculants per a la praxi policial.

1975 Grup de Trevi Cooperació intergovernamental contra el terrorisme (precedent d'Europol). 1985 Acord de Schengen Supressió dels controls fronterers interiors entre els estats signants. 1992 Tractat de Maastricht Inclusió formal de la seguretat a la UE i previsió d'Europol. 1995 / 2009 Conveni Europol / Decisió 2009/371 Constitució formal (1995) i consolidació com a òrgan de la Unió el 2010. 2002 Eurojust i Ordre de Detenció Europea Agilització de la cooperació judicial penal i lliurament ràpid de reclamats. 2004 / 2005 FRONTEX i Tractat de Prüm Control operatiu de fronteres exteriors i bases d'ADN/empremtes (Prüm).

Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 16 CRONOLOGIA Evolució de la cooperació internacional en seguretat Institucionalització d'Europol i mecanismes de cooperació judicial La creació formal d'Europol va tenir lloc mitjançant un conveni internacional l'any 1995, començant la seva activitat inicial al voltant del tràfic il·lícit de drogues abans d'ampliar el seu mandat cap a altres delictes greus. Anys més tard, la Decisió del Consell 2009/371/JAI en va establir la transformació en òrgan oficial de la Unió Europea a partir de l'any 2010.

Paral·lelament es van desplegar estructures d'auxili judicial per garantir una resposta penal coordinada: Eurojust: impulsat a la Cimera de Tampere i aprovat per Decisió del Consell l'any 2002, destinat a coordinar investigacions i accions penals entre jutges i fiscals comunitaris. Equips conjunts d'investigació: unitats integrades per investigadors de diversos estats que operen de forma coordinada sota la direcció del país on s'executen les actuacions. COMPROVA-HO 25 Quina és la diferència funcional bàsica entre Europol i Eurojust en l'àmbit europeu?

La cooperació post 11-S: Ordre de detenció europea i FRONTEX Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units van accelerar els mecanismes d'harmonització jurídica i operativa a la Unió Europea per combatre el terrorisme global. Es van adoptar mesures centrades en el control de transaccions financeres, el monitoratge de comunicacions telemàtiques i l'harmonització penal antiterrorista (Decisió Marc 2002/475/JAI). Entre aquests nous mecanismes destaca l'ordre de detenció europea (Euroordre, 2002).

Aquest mecanisme permet que l'autoritat judicial d'un estat membre sol·liciti directament a la d'un altre la captura i el lliurament immediat d'una persona reclamada, simplificant dràsticament l'extradició clàssica. En paral·lel, l'any 2004 es va aprovar la constitució de FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors), concebuda per supervisar i assistir en la seguretat perifèrica de la Unió. 1949-1950 Creació del Consell d'Europa i aprovació del Conveni de Drets Humans a Roma. 1975 Constitució del Grup de Trevi per a la cooperació policial antiterrorista europea.

1985-1992 Acord de Schengen (fronteres interiors) i Tractat de Maastricht (previsió d'Europol). 1995-2002 Conveni d'Europol, establiment de l'Euroordre i constitució d'Eurojust. 2004-2005 Creació de FRONTEX i Tractat de Prüm sobre intercanvi automatitzat d'ADN. Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 17 El Tractat de Prüm i l'intercanvi automatitzat de dades L'any 2005, un grup d'estats integrat per Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg i els Països Baixos va signar el Tractat de Prüm, també denominat de vegades Schengen III.

Aquest acord va establir canals per a la consulta automatitzada creuada d'arxius nacionals: Bases de perfils genètics d'ADN i la seva comparació automatitzada. Arxius dactiloscòpics (empremtes dactilars) informatitzats. Registres públics de matriculació de vehicles a motor. Dades rellevants per a la seguretat en grans esdeveniments públics o davant catàstrofes. Informació sobre individus vinculats a activitats terroristes i desplegament d'escortes de seguretat en vols comercials.

Posteriorment, aquest model d'intercanvi va ser incorporat al dret de la Unió Europea mitjançant diverses decisions marc, com les relatives a la lluita contra el crim organitzat (Decisió Marc 2008/841/JAI), la protecció de dades en l'àmbit penal (Decisió Marc 2008/977/JAI) i l'execució d'exhorts i comissions rogatòries (Decisió Marc 2008/978/JAI). COMPROVA-HO 26 Quins tres registres o fitxers identificatius principals permet contrastar de manera automatitzada el marc establert pel Tractat de Prüm? IDEES CLAU La seguretat depèn històricament de la sobirania estatal; a escala internacional només s'opera mitjançant xarxes de cooperació com Interpol, no pas mitjançant un cos policial unificat.

El Consell d'Europa (1949) i el CEDH de Roma (1950) obliguen els estats membres a respectar els drets humans mitjançant la tutela vinculant del TEDH a Estrasburg. L'accés al TEDH requereix necessàriament l'esgotament previ de tots els recursos judicials previstos a l'ordenament intern de l'estat. L'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia s'ha estructurat des de Schengen (1985) i Maastricht (1992) fins a la plena integració institucional d'Europol i Eurojust. L'impacte de l'11-S va accelerar instruments clau com l'Ordre de Detenció Europea, la creació de FRONTEX i l'intercanvi automatitzat de dades (ADN, empremtes i vehicles) previst al Tractat de Prüm. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

Per quina raó Interpol no pot enviar una patrulla pròpia a detenir un sospitós? 28. En què es diferencia el mecanisme de l'Ordre de Detenció Europea de l'extradició internacional clàssica? Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina és la naturalesa operativa real d'Interpol? 30. Quina condició formal exigeix el TEDH abans d'admetre una demanda ciutadana? 31. Quin instrument va suprimir el control a les fronteres interiors comunitàries? 32. Quina mesura tècnica central va introduir el Tractat de Prüm (2005)?

4 Marc constitucional i legal estatal sobre seguretat i policia EN ACABAR SABRÀS Identificar els preceptes de la Constitució de 1978 que regulen la missió, competències i límits de l'actuació policial. Explicar l'articulació del sistema policial espanyol a partir de la LOFCS 2/1986 i els seus mecanismes de cooperació. Distingir entre neutralitat legal com a 'Law Enforcement Agency' i exercici necessari de la discrecionalitat operativa davant la limitació de recursos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Pot un cos de policia investigar i denunciar absolutament totes les conductes il·legals que es cometen en una ciutat?

Una xarxa intergovernamental d'intercanvi d'informació policial a) Un cos policial amb agents armats transfronterers b) Un tribunal de cassació per a delictes internacionals c) Una unitat executiva d'intel·ligència de l'ONU d) Comptar amb el suport d'almenys dos estats membres a) Haver exhaurit totes les instàncies judicials internes b) Obtenir una autorització expressa del Consell d'Europa c) Presentar una petició mitjançant la seu d'Europol d) El Tractat de Prüm de 2005 a) L'Acord de Schengen de 1985 b) El Grup de Trevi de 1975 c) El Conveni de Roma de 1950 d) La fundació del Consell d'Europa a Estrasburg a) La creació d'Eurojust per a jutges i fiscals b) La consulta automatitzada d'ADN, empremtes i vehicles c) La creació de FRONTEX per vigilar fronteres d) Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 19 L'activitat policial en un estat de dret no s'exerceix de manera aïllada ni arbitrària, sinó que troba el seu fonament, abast i límits en un complex entramat normatiu.

L'ordenament jurídic espanyol organitza la seguretat pública a través d'un bloc constitucional que en defineix la finalitat i en fixa les garanties, acompanyat d'un conjunt de lleis orgàniques i ordinàries que en regulen les competències i el funcionament diari. ESQUEMA Arquitectura jurídica de la seguretat estatal El marc constitucional de la policia i la seguretat La Constitució Espanyola de 1978 (CE) suposa un punt d'inflexió decisiu: transforma unes forces de seguretat tradicionalment orientades a la defensa de l'Estat en cossos destinats a la tutela efectiva de la ciutadania.

El precepte nuclear és l'article 104 de la Constitució Espanyola, el qual determina la missió dels cossos policials: «Les forces i cossos de seguretat sota la dependència del govern tindran com a missió protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana.» El Tribunal Constitucional ha definit la seguretat ciutadana com aquella activitat dirigida a la protecció de persones i béns i al manteniment de la tranquil·litat i l'ordre ciutadà. Aquesta formulació allunya el model policial de la vella noció d'«ordre públic» autoritari i el vincula directament a la convivència pacífica.

Així mateix, l'articulat constitucional estableix límits infranquejables i regles orgàniques precises que condicionen l'actuació de qualsevol agent de l'autoritat: Bloc Constitucional Norma fonamental i garanties de l'Estat de dret Drets i límits (Arts. 10, 15, 17) Dignitat, vida, integritat i detenció preventiva Missió policial (Art. 104) Protecció de drets i seguretat ciutadana Competències (Arts.

148 i 149) Exclusivitat estatal i facultats locals i autonòmiques Marc Legal Sectorial Normativa reguladora dels diversos àmbits LOFCS 2/1986 Règim comú, funcions i coordinació policial LO 4/2015 i Llei 5/2014 Seguretat ciutadana i seguretat privada Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 20 Dignitat de la persona (art. 10.1 CE): Fonament de l'ordre polític i de la pau social. Qualsevol restricció policial de drets fonamentals requereix una habilitació legal expressa, proporcionalitat i una finalitat legítima de protecció de tercers. Dret a la vida i a la integritat física i moral (art.

15 CE): Prohibeix de manera absoluta la tortura i els tractes inhumans o degradants en qualsevol circumstància. Qualsevol ús de la força ha d'estar degudament justificat i sotmès a necessitat estricta. Garanties de la llibertat i detenció preventiva (art. 17 CE): Protegeix la llibertat personal i estipula que la detenció només procedeix davant la comissió de delictes o faltes. La detenció preventiva policial no pot superar mai el termini màxim de 72 hores, i reconeix de forma expressa el dret a ser informat dels motius de la detenció, a no declarar, a l'assistència d'un advocat i al procediment d'habeas corpus. Dret de sindicació policial (art.

28 CE): Admet limitacions o excepcions per a instituts armats i cossos sotmesos a disciplina militar. El Cos Nacional de Policia té vetada l'afiliació a centrals sindicals generals (només admet sindicats corporatius policials), mentre que la Guàrdia Civil té el dret de sindicació prohibit. En canvi, les policies autonòmiques i locals poden afiliar-se a qualsevol sindicat ordinari. En tot cas, cap cos policial té reconegut el dret de vaga. Article CE Contingut essencial Impacte en la praxi policial Art. 10.1 Dignitat humana i drets inviolables Habilitació legal prèvia per a qualsevol restricció de drets Art.

15 Dret a la vida i integritat física Prohibició absoluta de tortures i ús mínim i justificat de la força Art. 17 Dret a la llibertat personal Límit de 72 hores, informació de drets, defensa lletrada i habeas corpus Art. 28 Regulació de la sindicació Règim sindical diferenciat segons el cos i prohibició absoluta de vaga Art. 104 Missió de les forces de seguretat Protecció de drets fonamentals i manteniment de la tranquil·litat Art. 148.1.22 Competències autonòmiques Coordinació de les policies locals de l'àmbit territorial propi Art.

149.1.29 Competència exclusiva estatal Seguretat pública com a matèria estatal, sens perjudici de policies autonòmiques COMPROVA-HO 34 Quina diferència estableix la regulació constitucional del dret a la sindicació entre la Guàrdia Civil i un cos de policia local? Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 21 Distribució territorial de competències i la LOFCS 2/1986 L'organització territorial del poder a la Constitució dissenya un repartiment competencial precís.

D'una banda, l'article 149.1.29 CE atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre la seguretat pública, si bé preveu la possibilitat que les comunitats autònomes creïn cossos de policia propis d'acord amb el que disposin els respectius estatuts d'autonomia i una llei orgànica estatal. D'altra banda, l'article 148.1.22 CE permet a les comunitats autònomes assumir la coordinació de les policies locals. Per articular aquest mandat, es va aprovar la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (LOFCS).

Aquesta norma constitueix la pedra angular del sistema policial estatal, assentant les bases sobre les quals operen totes les organitzacions de seguretat: Principis bàsics d'actuació: Codi deontològic comú d'obligat compliment per a tots els cossos policials de l'Estat, que exigeix neutralitat política, integritat, proporcionalitat en l'ús de la força i submissió estricta a la legalitat. Distribució de competències materials i territorials: Defineix els àmbits d'actuació del Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, els cossos de policia autonòmica i les policies locals.

Òrgans de cooperació i coordinació: Crea espais de relació interinstitucional per evitar duplicitats i harmonitzar actuacions, destacant el Consell de Política de Seguretat a escala estatal i les juntes de seguretat (autonòmiques i locals). PER RECORDAR-HO L'art. 149.1.29 CE atorga l'exclusivitat competencial a l'Estat, però no és un monopoli d'execució: els estatuts d'autonomia poden permetre la creació de cossos autonòmics, sempre coordinats sota els principis comuns de la LOFCS 2/1986.

Fragmentació del marc legal de la seguretat pública Tot i la rellevància de la LOFCS, l'ordenament espanyol no compta amb una llei general única que reguli la seguretat pública de manera integral i transversal. El legislador estatal ha optat tradicionalment per una regulació sectorialitzada i fragmentada, dispersa en diverses normes especials: Protecció civil: Regulada inicialment mitjançant la Llei 2/1985 (posteriorment substituïda per la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil), orientada a situacions de greu risc col·lectiu, catàstrofes o calamitats públiques.

Seguretat ciutadana: Canalitzada mitjançant la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, centrada en la protecció de l'espai públic, la convivència i el règim sancionador administratiu per infraccions no penals. Seguretat privada: Regulada per la Llei 5/2014, de 4 d'abril, que defineix els actors privats com a recursos subordinats i complementaris sotmesos al control de la seguretat pública. Aquesta dispersió ha propiciat que algunes comunitats autònomes hagin intentat donar coherència al conjunt dels actors mitjançant marcs integradors propis (com la Llei 4/2003 a Catalunya; vegeu «El sistema de seguretat pública de Catalunya (Llei 4/2003)»).

Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 22 COMPROVA-HO 35 Per què s'afirma que no existeix una llei transversal de seguretat pública a l'Estat espanyol? La policia com a «Law Enforcement Agency» La traducció literal del terme anglosaxó Law Enforcement Agency (agència encarregada de fer complir la llei) defineix funcionalment la policia en l'Estat de dret contemporani. Segons aquesta aproximació, la policia depèn directament del poder executiu, però la seva tasca fonamental consisteix a aplicar els mandats establerts pel poder legislatiu, actuant sota el control jurídic del poder judicial i la Fiscalia.

Aquesta posició implica una doble dimensió en la relació entre la policia i l'ordenament jurídic: DEFINICIÓ Una Law Enforcement Agency és una organització pública de l'executiu encarregada de garantir el compliment efectiu de la legalitat, actuant sense potestat legislativa pròpia i sotmesa al control permanent dels tribunals i el ministeri fiscal.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Xifra negra de delictes Fets il·lícits que mai arriben a ser denunciats Recursos humans limitats Inviabilitat econòmica de contractar patrullatge permanent Dificultat probatòria Absència d'indicis o testimonis en petits delictes Límits de la persecució penal omnicomprensiva Priorització operativa Concentració en delictes d'alt impacte o resolució Discrecionalitat guiada Ús de la llei com a recurs de gestió de conflictes Els límits de l'aplicabilitat estricta i la discrecionalitat policial Encara que formalment la policia es defineixi com a garant de la llei, en la pràctica és materialment impossible una aplicació omnicomprensiva de la norma.

Cap cos de seguretat pot investigar o denunciar el cent per cent de les conductes il·lícites que succeeixen a la societat. Aquesta limitació respon a factors estructurals clars: La llei com a legitimació: La norma atribueix a la policia la potestat d'intervenir sobre la ciutadania, justificant la seva neutralitat burocràtica. L'agent no actua a títol personal ni defensa interessos propis, sinó que canalitza la voluntat general plasmada a la llei. 1 La llei com a límit infranquejable: La norma restringeix l'ús de la força, determina estrictament els procediments i protegeix els ciutadans davant de qualsevol temptació d'arbitrarietat o abús per part de l'autoritat.

2 Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 23 Desconeixement material dels fets: Una part molt significativa dels delictes no arriba mai a orelles de l'autoritat (la xifra negra de la criminalitat; vegeu «Conceptes fonamentals de la seguretat i evolució històrica»), fenomen encara més accentuat en les infraccions administratives menors. Finitud dels recursos públics: El personal i els mitjans materials són limitats. Resulta inviable investigar de manera individualitzada delictes menors sense pistes evidents o sense dany greu (per exemple, un furt aïllat a la via pública sense testimonis ni dades del sospitós).

Inviabilitat d'un estat hiperpolicial: Multiplicar el nombre d'agents fins a assolir un control absolut suposaria destinar una fracció desproporcionada de la riquesa pública a la vigilància, generant un règim asfixiant que a més hauria d'incorporar mecanismes infinits per vigilar els propis vigilants. Atesa aquesta impossibilitat física, la funció de la policia s'allunya d'una maquinària automàtica de sanció i s'orienta a la gestió de situacions conflictives. La llei no és el fi últim de l'actuació policial, sinó l'eina o recurs formal que permet mantenir la pau comunitària i protegir els drets. ERROR FREQÜENT Pensar que la discrecionalitat policial és equivalent a l'arbitrarietat.

La discrecionalitat és un marge de decisió professional per ponderar l'ús dels recursos segons la gravetat del fet i el context, mentre que l'arbitrarietat és l'actuació capritxosa, injustificada i contrària a la llei. Per tal de canalitzar adequadament aquest marge de decisió i evitar desviaments de poder, les organitzacions policials implementen mecanismes interns de control i homogeneïtzació: Processos de selecció: Avaluar la maduresa i la capacitat dels aspirants per resoldre incidents complexos sobre el terreny, més enllà de la memorització passiva de lleis. Formació continuada: Entrenar els agents en habilitats operatives i criteris d'actuació davant situacions d'alta pressió.

Organització i pautes internes: Establir procediments normalitzats de treball (PNT), instruccions operatives concretes durant les reunions d'inici de torn (briefings) i taules de recompenses o règims disciplinaris clars. COMPROVA-HO 36 Quina és la raó principal per la qual una policia no pot investigar de forma exhaustiva la totalitat de delictes menors que succeeixen al carrer? Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 24 IDEES CLAU L'article 104 CE vincula l'activitat de les forces de seguretat a la protecció dels drets i llibertats i al manteniment de la seguretat ciutadana.

L'article 17 CE fixa les garanties bàsiques de la llibertat ciutadana i imposa el termini màxim de 72 hores per a la detenció preventiva policial. L'Estat té la competència exclusiva sobre la seguretat pública (art. 149.1.29 CE), sense perjudici de la creació de policies autonòmiques i de la coordinació autonòmica de policies locals (art. 148.1.22 CE). La LOFCS 2/1986 estableix els principis bàsics d'actuació i els òrgans de cooperació, com el Consell de Política de Seguretat i les juntes de seguretat. El marc jurídic espanyol presenta una fragmentació sectorial (LOFCS 2/1986, LO 4/2015 de seguretat ciutadana i Llei 5/2014 de seguretat privada) en absència d'una llei estatal unificada.

L'aplicació policial estricta del 100% de les lleis és materialment impossible, fet que exigeix una discrecionalitat guiada per protocols i formació professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quin termini màxim estableix l'article 17 de la Constitució Espanyola per a la detenció preventiva per part de la policia? 38. Com es reparteixen competencialment les matèries de seguretat pública i policies locals entre l'Estat i les comunitats autònomes a la Constitució? 39. En què es diferencia la concepció de la policia com a 'Law Enforcement Agency' de la realitat pràctica del patrullatge operatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40.

Quin precepte constitucional defineix la missió essencial de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats? 41. Quin cos policial té vetat de forma absoluta el dret a la sindicació per la seva naturalesa militar? 42. Quin és un dels òrgans de cooperació policial principals previstos a la LOFCS 2/1986 a escala estatal?

L'article 17 CE a) L'article 149.1.29 CE b) L'article 10.1 CE c) L'article 104 CE d) El Cos Nacional de Policia a) Els Mossos d'Esquadra b) Els cossos de policia local c) La Guàrdia Civil d) El Gabinet Mixt de Coordinació a) El Consell de Seguretat de Catalunya b) El Consell de Política de Seguretat c) L'Espai de Llibertat i Justícia d) Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 25 43. Per què no és possible una aplicació omnicomprensiva i estricta de la totalitat de lleis per part de la policia?

5 El sistema de seguretat pública de Catalunya (Llei 4/2003) EN ACABAR SABRÀS Distingir els cinc àmbits materials que integren el sistema integral de seguretat pública de Catalunya Diferenciar les competències i funcions dels òrgans de direcció política, coordinació territorial i gestió operativa Analitzar la funció del Pla general de seguretat de Catalunya i identificar els problemes pràctics de la seva vigència biennal PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què una llei de seguretat pública no hauria de limitar-se exclusivament a regular l'actuació de la policia?

A diferència de l'ordenament jurídic estatal, caracteritzat per una regulació sectorial fragmentada (vegeu «Marc constitucional i legal estatal sobre seguretat i policia»), el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Aquesta norma va ser pionera en establir per primer cop un sistema integral de seguretat sota la direcció dels poders públics, superant la simple actuació aïllada dels operadors tradicionals.

Objecte, principis rectors i àmbits materials de la Llei 4/2003 La llei busca superar la visió clàssica centrada exclusivament en l'ordre públic per avançar cap a un model transversal fonamentat en la prevenció, la participació ciutadana i la implicació social. Aquest enfocament s'articula mitjançant mecanismes com les queixes i peticions ciutadanes i les cartes de serveis públics de seguretat. DEFINICIÓ El sistema de seguretat integral és el conjunt articulat d'autoritats, serveis públics, procediments i recursos coordinats per garantir la convivència pacífica i protegir els drets, les llibertats i els béns de la ciutadania davant qualsevol situació de risc o emergència.

Inexistència de fiscalies als jutjats a) Recursos limitats i delictes no denunciats b) Manca de base jurídica que ho empari c) Oposició de la jurisprudència constitucional d) Policia i Seguretat: Apunts i Resum de Criminologia 26 L'articulació del sistema català es basa en quatre principis rectors essencials que han de regir les relacions entre tots els actors: Coordinació: unificació de criteris i accions per evitar duplicitats i contradiccions. Cooperació: col·laboració voluntària i activa en dispositius conjunts i intercanvi de recursos. Complementarietat: integració funcional sense que cap operador envaeixi les competències d'un altre.

Auxili mutu: obligació d'assistència recíproca en casos de necessitat operativa urgent o sobrevinguda. En el seu article 1.1, la llei estén el seu abast molt més enllà de la funció exclusivament penal o governativa, integrant de forma expressa cinc àmbits materials d'actuació pública i privada: Àmbit material Contingut d'actuació integrat en el sistema Policia Prevenció del delicte, investigació criminal, seguretat ciutadana i policia administrativa. Protecció civil Prevenció de catàstrofes, gestió d'emergències greus i protecció de persones i béns. Trànsit Vigilància de la circulació, disciplina viària i reducció de la sinistralitat en vies urbanes i interurbanes.

Joc i espectacles Control d'activitats recreatives, autoritzacions, aforaments i compliment administratiu en locals públics. Seguretat privada Subordinació funcional i col·laboració subordinada d'empreses i vigilants privats als serveis públics. COMPROVA-HO 45 Quins són els quatre principis rectors bàsics que regeixen el sistema de seguretat pública català segons la Llei 4/2003? Òrgans de coordinació, participació i govern d'àmbit nacional Per assegurar la coherència política i…