Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS POLICIA I SEGURETAT Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum complet de Policia i Seguretat de Criminologia: models policials, organització a Espanya i Catalunya, estratègies operatives i ordre públic. APREN.AI Índex 1 Fonaments i evolució del concepte de seguretat 1. Delimitació conceptual: policia i seguretat 2. Trajectòria històrica: de la protecció estatal a l'Estat de Dret 3. El paradigma de la Seguretat Humana (PNUD 1994) 4. Seguretat objectiva i subjectiva: dinàmiques i mètodes de mesura 5.

Governança de la seguretat versus estat policial 2 La policia com a funció i com a òrgan i el sistema policial a Espanya La doble naturalesa de la policia: funció davant d'òrgan La xarxa d'actors del sistema de seguretat L'arquitectura territorial del sistema policial espanyol 3 El sistema de seguretat pública a Catalunya i marc de seguretat privada 1. El desplegament policial a Catalunya 2. La Llei 4/2003 i el concepte ampli de seguretat 3. Òrgans de coordinació, cooperació i participació 4. Instruments de planificació i cooperació tècnica 5.

El marc de col·laboració amb la seguretat privada 4 Models teòrics de relació entre policia i societat Elements definidors dels models policials El model de policia governativa: característiques i límits El model professional (Vollmer - Berkeley) El model comunitari, de proximitat o de servei públic Altres models: resolució de problemes, control de l'ordre i seguretat plural Matriu comparativa dels models teòrics de policia 5 La policia i la llei: funció, límits i discrecionalitat La policia com a Law Enforcement Agency: concepte, virtuts i limitacions El principi de legalitat policial: legitimació substantiva i límit procedimental La impossibilitat d'una aplicació omnicomprensiva de la llei Discrecionalitat policial versus arbitrarietat il·legal Mecanismes per a la canalització i control de la discrecionalitat 6 La policia i el delicte: investigació criminal i prevenció situacional El mite de la investigació criminal i la realitat operativa La prevenció del delicte: debats, despesa i reticències Mecanismes preventius: dissuasió penal versus prevenció situacional Tècniques de prevenció situacional sobre l'espai i els objectes Límits de la intervenció policial i el risc de policialització Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 1 7 Estratègies policials operatives: del patrullatge a l'anàlisi de problemes L'experiment de patrulla preventiva de Kansas City (1972-1973) El patrullatge a peu: de Newark (1978-1979) a Philadelphia (2009) El mètode de resolució de problemes (Herman Goldstein) i el cicle SARA L'evidència empírica segons Sherman (1998) 8 Desordre urbà, teories de control i intervenció en conflictes socials El nexe teòric entre desordre i criminalitat La implementació de la tolerància zero a Nova York L'experiència europea: el model Street Wise d'Amsterdam Conflictes veïnals, incivisme i mediació policial 9 Gestió policial de l'ordre públic en un marc democràtic 1.

Concepte d'ordre públic en un marc democràtic 2. Complexitat i gestió operativa de la intervenció 3.

Estratègies i tàctiques segons Blay 10 Sociologia de la professió policial i cultura interna Cultura policial clàssica i la conceptualització de Manning Matisacions i pluralitat de visions internes Accés i desenvolupament de la carrera: entrada única contra doble via La qüestió de gènere: mesures correctores i sostre de vidre Vocació, factors d'estrès i l'exercici del rol professional 11 Estructura organitzativa interna i noves figures policials Policia generalista i policia especialista Tensions i equilibri: serveis centrals i unitats territorials Unitats especials: grups d'intervenció i afers interns Personal facultatiu no policial i representació sindical Noves figures d'assistència: auxiliars, vigilants i voluntariat 12 Sistemes policials comparats i tendències contemporànies de seguretat Models territorials d'organització policial comparada Tensions estructurals: forces centrífugues i centrípetes Cooperació policial internacional a la Unió Europea Limitacions pressupostàries, precarització i figures de seguretat auxiliar Impacte tecnològic i governança de la seguretat global 13 Resum per repassar Conceptes bàsics i dimensions de la seguretat Models teòrics i relació amb la llei Estratègies operatives, desordre i ordre públic Organització interna i sistemes policials Cronologia clau de la seguretat pública Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 2 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 3 1 Fonaments i evolució del concepte de seguretat EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió analítica els conceptes de policia i seguretat. Explicar l'evolució històrica des de l'autotutela feudal fins al sotmetiment policial a l'Estat de Dret. Identificar les set dimensions del model de Seguretat Humana establertes pel PNUD el 1994. Diferenciar la seguretat objectiva de la subjectiva i valorar els seus respectius instruments de mesura.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si les taxes oficials de criminalitat d'una ciutat baixen durant un any, per què la ciutadania pot sentir-se més insegura que abans? L'estudi de la seguretat pública requereix clarificar els seus conceptes basals i entendre la seva transformació històrica. Sovint es confon la funció genèrica de seguretat amb l'aparell policial, però representen realitats analíticament diferents. ESQUEMA Estructura general de la seguretat pública 1. Delimitació conceptual: policia i seguretat La seguretat és una condició general de protecció i benestar que permet el desenvolupament personal i col·lectiu lliure de perills, abastant àmbits físics, financers o tecnològics.

En canvi, la policia és una institució pública específica encarregada de vetllar per l'ordre i perseguir conductes delictives. Per tant, policia i seguretat no són termes sinònims.

Evolució històrica Des de l'Estat modern fins a l'Estat de Dret Seguretat Humana Set dimensions de desenvolupament segons el PNUD 1994 Dimensions analítiques Interacció entre seguretat objectiva i percepció subjectiva Governança pública Prevenció transversal enfront del risc d'estat policial Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 4 DEFINICIÓ La seguretat constitueix l'estat d'absència de riscos inacceptables i preservació de drets, mentre que la policia és un dels instruments que l'administració empra per a la prevenció, investigació i manteniment de la convivència pacífica. Abordar la seguretat de manera sostenible exigeix una gestió profunda dels sistemes organitzatius.

Això requereix substituir el diagnòstic superficial per anàlisis de causa-arrel, pluja d'idees, plans d'acció coordinats i una cultura participativa que impliqui activament la ciutadania. COMPROVA-HO 2 Per què la policia no pot ser l'única responsable de garantir tota la seguretat d'una societat? 2. Trajectòria històrica: de la protecció estatal a l'Estat de Dret La configuració de la seguretat ha evolucionat a través de diverses fases històriques ben diferenciades: PER RECORDAR-HO En l'Estat de Dret, la relació jurídica s'inverteix de forma garantista: la policia només actua sota mandat exprés de la llei, mentre que la ciutadania gaudeix de llibertat d'acció llevat de prohibició legal.

Orígens de l'Estat modern i justificació del poder (fins al 1789): En societats antigues regides per costums com la llei del Talió, la seguretat requeia en la venjança individual. Autors com Thomas Hobbes van advertir que l'absència d'una autoritat central conduïa a l'autodestrucció. L'Estat modern va néixer precisament per monopolitzar la coacció i aportar protecció pública, superant la fragmentació feudal. En aquest període, tanmateix, no existia una separació clara entre la defensa exterior militar i la vigilància interior.

1 Estat de Dret i professionalització policial: Amb l'arribada del constitucionalisme liberal, es consolida el principi que una seguretat ben regulada amplia la llibertat efectiva. Es produeix una clara bifurcació: l'exèrcit combat els enemics externs mentre els nous cossos de policia actuen envers la ciutadania sense considerar-la enemiga. A l'inici del segle XX neix el cos policial modern, sotmès estrictament al principi de legalitat: l'agent només pot realitzar allò que la norma li imposa expressament, mentre el ciutadà conserva la llibertat per fer tot allò no prohibit.

2 Globalització i gestió de riscos complexos: L'obertura transfronterera intensifica la mobilitat d'informació, béns i persones. Emergeixen amenaces asimètriques com el crim organitzat i el terrorisme, a més de riscos tecnològics o catàstrofes ecològiques. La seguretat s'ha de reconceptualitzar com una gestió sostenible de riscos orientada a distribuir equitativament les mesures de protecció. 3 Seguretat Humana i entorns urbans: El fort creixement de les ciutats exigeix condicions d'higiene, educació i ordenació urbana per a un desenvolupament digne. El marc conceptual s'amplia de la tradicional protecció dels béns i la vida fins al concepte holístic de seguretat de les persones.

4 Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 5 COMPROVA-HO 3 Quin canvi fonamental experimenta el concepte de policia a principis del segle XX respecte a les etapes absolutistes? 3. El paradigma de la Seguretat Humana (PNUD 1994) L'informe elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament l'any 1994 va formular el concepte de Seguretat Humana. Aquest model desplaça el focus dels interessos bèl·lics de l'Estat cap a la dignitat i vulnerabilitat individual dels éssers humans mitjançant set àmbits interdependents: Dimensió de la Seguretat Humana Focus d'atenció i protecció Econòmica Garantia d'ingressos suficients i protecció davant la pobresa extrema.

Alimentària Accés físic i econòmic continuat a una nutrició bàsica. Sanitària Prevenció d'epidèmies, accés a atenció mèdica i higiene pública. Mediambiental Protecció davant de catàstrofes naturals, contaminació i desgast d'ecosistemes. Personal Absència d'amenaces de violència física, delictes o abusos personals. Comunitària Preservació de la cohesió dels grups, identitats culturals i xarxes de suport. Política Garantia dels drets humans fonamentals i defensa davant la repressió estatal. Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 6 ESQUEMA Dimensions de la Seguretat Humana (PNUD 1994) 4.

Seguretat objectiva i subjectiva: dinàmiques i mètodes de mesura La percepció social de la seguretat no sempre corre paral·lela a la probabilitat estadística d'un incident. Per això cal distingir clarament dues dimensions: Seguretat objectiva: Fa referència a la incidència real i mesurable de fets lesius contra persones o patrimonis, com delictes, incendis o accidents vials. Seguretat subjectiva: Representa el sentiment individual o col·lectiu de tranquil·litat o temor, condicionat per variables com l'edat, el perfil psicològic, la posició socioeconòmica i la cobertura dels mitjans de comunicació. La relació entre ambdues dimensions pot presentar desfasaments crítics.

Quan el temor és desproporcionat respecte al risc real, la ciutadania pot recloure's a casa, alterar la seva rutina comunitària i generar degradació urbana. Per contra, si la percepció de risc és excessivament baixa davant d'amenaces reals, les persones descuiden l'autoprotecció i augmenta la seva exposició a danys.

Benestar material Aspectes fonamentals de supervivència física i recursos Seguretat econòmica Ingressos bàsics garantits Seguretat alimentària Accés a nutrients essencials Entorn vital Protecció de l'hàbitat i salut comunitària Seguretat sanitària Prevenció de malalties i atenció mèdica Seguretat mediambiental Conservació d'ecosistemes i gestió de riscs Drets i convivència Protecció davant violència i respecte a les llibertats Seguretat personal Protecció contra atacs físics i delictes Seguretat comunitària Integració i cohesió del grup social Seguretat política Garantia de drets fonamentals Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 7 Mètode d'avaluació Objecte principal de mesura Aportació clau i limitacions Registres administratius oficials Seguretat objectiva Dades de cossos policials, bombers o serveis d'urgències.

No reflecteixen la xifra negra d'actes no denunciats. Enquestes de victimització Seguretat objectiva i subjectiva Quantifiquen la delinqüència oculta (xifra negra) i mesuren el sentiment de por al delicte. Enquestes d'autoinculpació Conductes infractores reals Aplicades especialment en entorns anglosaxons (Regne Unit) per conèixer actes il·lícits directament dels seus autors. ERROR FREQÜENT Confondre els registres policials amb el volum total de criminalitat. La policia només comptabilitza els delictes que arriben al seu coneixement oficial. Els delictes no denunciats formen la denominada xifra negra, la qual només es pot estimar a través de les enquestes de victimització.

COMPROVA-HO 4 Quina conseqüència pràctica pot comportar que la seguretat subjectiva sigui molt inferior a l'objectiva? 5. Governança de la seguretat versus estat policial L'existència de conflictes requereix una delimitació estricta de la funció policial per evitar derivacions totalitàries. Les solucions a problemes socials com la pobresa, la deserció escolar o les deficiències de neteja urbana no s'han d'assumir com a tasques d'ordre públic. Abordar aquestes situacions amb eines repressives condueix a una perillosa militarització de la vida quotidiana pròpia d'un estat policial. Davant d'aquest risc s'imposa el model de governança de la seguretat.

Aquest enfocament promou la coordinació transversal de polítiques educatives, socials, de disseny urbà i de comunicació pública per incidir en els factors estructurals de la marginalitat. La intervenció policial només ha de representar un component especialitzat dins d'un conjunt de solucions sostenibles i acceptades per tota la comunitat. Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 8 IDEES CLAU La policia i la seguretat no són conceptes equivalents; la policia és un instrument operatiu d'un concepte molt més ampli. L'Estat de Dret sotmet la policia al principi de legalitat estricta, trencant la identificació del ciutadà com a enemic militar.

L'informe del PNUD de 1994 redefineix la Seguretat Humana al voltant de set dimensions vitals centrades en les persones. La seguretat objectiva avalua fets reals mentre la subjectiva recull el sentiment de vulnerabilitat, requerint totes dues instruments de mesura diferents. La governança de la seguretat aposta per solucions transversals a llarg termini per evitar la temptació de crear un estat policial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines són les set dimensions que integren el concepte de Seguretat Humana segons el PNUD? 6. Per quina raó una taxa baixa de denúncies policials no reflecteix necessàriament un escenari sense infraccions? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 7. Quina afirmació descriu amb exactitud la relació entre policia i seguretat? 8. Quin és el principi jurídic bàsic per a la policia en un Estat de Dret? 9. Quin instrument metodològic permet quantificar la denominada xifra negra de la delinqüència? La policia s'encarrega de totes les dimensions del benestar. a) La policia és l'única responsable de la seguretat. b) Són conceptes idèntics en qualsevol context democràtic. c) La seguretat és un fi ampli i la policia és un dels seus mitjans. d) Pot fer qualsevol acció no prohibida. a) Només pot dur a terme allò que la llei l'obliga expressament a fer. b) Disposa de llibertat absoluta d'intervenció.

c) Té les mateixes facultats legals que qualsevol ciutadà. d) Les enquestes de victimització a la ciutadania. a) Els informes oficials de patrullatge operatiu diari. b) Les memòries judicials de condemnes penals fermes. c) Els registres d'incidències del cos de bombers. d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 9 10. Quin risc principal comporta abordar la marginalitat exclusivament mitjançant intervencions policials? 2 La policia com a funció i com a òrgan i el sistema policial a Espanya EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte funcional de policia (policing) de la seva estructura orgànica (police).

Diferenciar els diferents actors públics i privats que intervenen en el sistema de seguretat. Classificar els cossos policials a Espanya segons el seu nivell territorial d'actuació. Contrastar les competències executives i l'estatut del CNP i de la Guàrdia Civil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 És el mateix l'activitat de vetllar per la seguretat que el cos policial que patrulla pel carrer? La doble naturalesa de la policia: funció davant d'òrgan Per analitzar l'activitat policial cal diferenciar dos conceptes complementaris: la tasca que es desenvolupa i la institució que l'executa.

El terme policing defineix la funció policial, és a dir, el conjunt de comeses, accions i intervencions dirigides a salvaguardar drets, assegurar l'ordre i aplicar el marc jurídic vigent. D'altra banda, el concepte de police fa referència a l'òrgan policial, l'estructura organitzativa, professional i burocràtica que assumeix aquestes tasques com a instrument de l'Estat modern. La seguretat com a fenomen integral depèn tant de dades empíriques de criminalitat com de la percepció ciutadana (vegeu «Fonaments i evolució del concepte de seguretat»).

La imatge següent sintetitza com la discordança entre els indicadors delictius reals i la por al crim genera dinàmiques problemàtiques d'inseguretat: El desenvolupament d'un model d'estat policial autoritari. a) L'augment automàtic de la coordinació municipal transversal. b) L'eliminació definitiva de totes les causes delictives. c) La millora immediata del disseny i neteja urbana. d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 10 Esquema de la relació entre seguretat objectiva i subjectiva. La funció de policia té com a objectiu central preservar l'ordre, l'equitat, la pau i les llibertats públiques (segons autors com Torrente o Monjardet).

Això implica fer ús legítim del poder coercitiu estatal per prevenir infraccions, investigar fets delictius i donar resposta a contingències socials imprevistes. L'òrgan policial actua com un servei públic professionalitzat que respon tant a les directrius legals dels poders públics com a les demandes d'auxili ciutadanes. DEFINICIÓ Policing vs. Police: El policing és l'activitat material de prevenció, regulació de la convivència i aplicació coactiva de la llei. La police és la institució armada i professional que rep l'encàrrec formal d'executar aquestes funcions.

Cal subratllar que l'Administració pública exerceix una potestat policial genèrica per a la defensa de l'interès comú (com la inspecció laboral, tributària o educativa) que no s'ha de confondre amb l'òrgan policial en sentit estricte. Els cossos policials assumeixen parcel·les concretes de policia administrativa (llicències de jocs, espectacles o trànsit), però la seva raó de ser inclou la gestió coactiva de l'ordre públic i la persecució penal. COMPROVA-HO 12 Quina diferència conceptual existeix entre la policia de l'Administració en sentit ampli i l'òrgan policial específic?

Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 11 La xarxa d'actors del sistema de seguretat La garantia de la convivència no recau exclusivament en els cossos policials. El model de gestió de la seguretat s'articula mitjançant un entramat d'actors públics i privats interconnectats: Tipologia d'actor Organitzacions i serveis Comeses bàsiques en seguretat Actors públics de seguretat Cossos policials, bombers, serveis penitenciaris, agents forestals Intervenció operativa immediata, extinció de riscos, custòdia penitenciària i protecció del medi natural.

Altres departaments públics Urbanisme, obres públiques, sanitat, ensenyament, serveis socials, justícia Prevenció estructural de la marginalitat social, condicionament d'espais urbans i atenció assistencial. Actors privats Empreses de seguretat privada, vigilants habilitats, ciutadania, associacions veïnals i ONG Vigilància auxiliar d'instal·lacions, cooperació ciutadana i transmissió de problemàtiques comunitàries. Aquest sector privat disposa d'un pes operatiu rellevant, amb més de 1.400 empreses de seguretat i per sobre de 250.000 professionals habilitats en l'àmbit estatal.

Si els diferents àmbits públics no s'integren de manera coordinada, les polítiques de prevenció perden eficàcia i es corre el risc de policialitzar problemàtiques que requereixen solucions urbanístiques o socials. COMPROVA-HO 13 Per què es considera que l'urbanisme o els serveis socials formen part del sistema global de seguretat? L'arquitectura territorial del sistema policial espanyol La Constitució atorga la seguretat pública com a competència exclusiva de l'Estat, tot i que el marc legal possibilita la creació de cossos autonòmics i la participació dels governs locals.

El sistema es distribueix en tres esglaons territorials clarament delimitats: Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 12 ESQUEMA Estructura territorial policial espanyola 1. Nivell estatal: Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat L'administració central manté dos cossos principals de seguretat, a més del servei de Vigilància Duanera: Cuerpo Nacional de Policía (CNP): Disposa d'estatut civil amb més de 73.000 agents. La seva actuació operativa ordinària se centra en capitals de província i grans nuclis urbans recollits en la normativa estatal.

Té encomanades tasques exclusives com l'expedició del DNI i passaports, el control d'entrada i sortida del territori nacional (immigració i estrangeria), la col·laboració policial internacional, el joc i la persecució del crim organitzat supraautonòmic. Guardia Civil: Disposa d'estatut militar amb més de 81.500 efectius. Desplega les seves patrulles a les zones rurals i en aquells municipis que no tenen comissaria del CNP. Té atribuïdes competències exclusives a tot el territori espanyol en matèria d'armes i explosius, repressió del contraban i frau fiscal, seguretat a les costes, ports i aeroports, i vigilància del trànsit interurbà.

Tant el CNP com la Guàrdia Civil repleguen part de les seves funcions territorials ordinàries en aquelles comunitats autònomes que han assumit un model de policia integral pròpia. ERROR FREQÜENT Confondre l'àmbit territorial ordinari del CNP i la Guàrdia Civil amb les seves competències exclusives. Encara que a Catalunya el cos policial ordinari és la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, el CNP conserva a tot el territori català la gestió del DNI i estrangeria, mentre que la Guàrdia Civil hi manté en exclusiva el control d'armes, explosius, costes, ports, aeroports i resguard fiscal.

Estat Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat CNP Cos civil per a zones urbanes i estrangeria Guàrdia Civil Cos militar per a zones rurals i costes Comunitats Autònomes Diferents models segons competències transferides Cossos propis integrals Catalunya, País Basc i Navarra Unitats adscrites CNP Andalusia, Galícia, València, Aragó, Astúries Municipis Àmbit local generalment de més de 5000 hab. Policies Locals Trànsit urbà, ordenances i convivència ciutadana Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 13 2. Nivell autonòmic: diversitat de models L'assumpció de competències policials per part de les comunitats autònomes no és homogènia.

Es distingeixen tres situacions principals: Cossos policials propis integrals: Catalunya, el País Basc i Navarra tenen els seus respectius cossos d'abast complet (a les Canàries s'hi va iniciar un procés de desenvolupament). En el cas català, la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra compta amb més de 20.000 efectius, assumint seguretat ciutadana, investigació delictiva, ordre públic, trànsit interurbà, menors i vigilància penitenciària (vegeu «El sistema de seguretat pública a Catalunya i marc de seguretat privada»). Per la seva banda, CNP i Guàrdia Civil hi mantenen uns 3.000 efectius cadascun per a les seves competències estatals exclusives.

Unitats adscrites del CNP: Territoris com Andalusia, Galícia, la Comunitat Valenciana, Aragó i Astúries compten amb destacaments de policies nacionals que depenen orgànicament de l'Estat però funcionen sota el comandament operatiu autonòmic per a la custòdia d'edificis, personalitats, menors i medi ambient. Comunitats sense desplegament policial propi: Territoris com Castella i Lleó o les Illes Balears no han desenvolupat aquestes facultats. Independentment del model, totes les comunitats autònomes tenen competència per coordinar les policies locals del seu territori mitjançant l'establiment de normes marc, criteris de selecció, formació i homogeneïtzació d'equips tècnics. 3.

Nivell local: les policies municipals Les policies locals s'implanten generalment en municipis que superen els 5.000 habitants. En el conjunt estatal operen més de 1.600 cossos que sumen al voltant de 70.000 agents. Les seves línies d'actuació fonamentals inclouen: Aplicació de les ordenances municipals i policia administrativa. Regulació i ordenació del trànsit dins del casc urbà. Gestió de l'incivisme, mediació de petits conflictes i convivència veïnal. Vigilància general preventiva i resposta davant de delictes menors. En el marc de Catalunya, les policies locals sumen 217 cossos i aproximadament 11.000 efectius, que actuen en estreta col·laboració amb la policia de la Generalitat.

COMPROVA-HO 14 Quina diferència estructural separa una comunitat amb policia pròpia integral d'una amb unitat adscrita? Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 14 IDEES CLAU El policing fa referència a la funció o tasca material de preservació de la seguretat i compliment de la legalitat, mentre que la police representa la institució professional armada. L'Administració té potestats de policia administrativa en àmbits generals (fiscal, educatiu, sanitari) que no s'han de confondre amb les atribucions de l'òrgan policial. La seguretat pública és competència exclusiva estatal, tot i que s'articula en tres nivells territorials: estatal, autonòmic i municipal.

El Cuerpo Nacional de Policía disposa d'estatut civil amb més de 73.000 agents i la Guàrdia Civil té règim militar amb més de 81.500 membres, amb una distribució competencial i espacial diferenciada. A nivell autonòmic conviuen models de cossos integrals (com la Policia de la Generalitat- Mossos d'Esquadra amb més de 20.000 agents), unitats adscrites del CNP i comunitats sense cos propi. Les policies locals actuen a nivell municipal centrant-se en ordenances, trànsit urbà, incivisme i conflictes veïnals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què es distingeix l'estatut jurídic i l'àmbit territorial operatiu comú del CNP respecte de la Guàrdia Civil? 16.

Quines competències mantenen en exclusiva les forces estatals a les comunitats amb policia integral com Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quina definició correspon exactament al terme anglòfon «policing»? 18. Quin cos té atribuïda la competència exclusiva del control d'armes i explosius a tot l'Estat? 19. Quina característica singular defineix una comunitat autònoma amb «unitat adscrita»?

El règim disciplinari aplicable als agents a) El cos de funcionaris amb uniforme armat b) La funció material d'assegurar la convivència c) L'estructura burocràtica de l'acadèmia policial d) El Cuerpo Nacional de Policía a) Les unitats adscrites autonòmiques b) La Guàrdia Civil c) La Guàrdia Urbana d) Té funcionaris del CNP sota comandament autonòmic a) Integra efectius militars en tasques urbanes b) Disposa d'agents de la policia local agrupats c) Depèn en exclusiva de la Guàrdia Civil de Trànsit d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 15 20. Quina és la tasca primordial que desenvolupen les policies locals en el seu municipi?

3 El sistema de seguretat pública a Catalunya i marc de seguretat privada EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions i competències dels Mossos d'Esquadra, les policies locals i les forces estatals a Catalunya. Explicar l'estructura i competències dels diferents òrgans de coordinació segons la Llei 4/2003. Descriure el procediment d'aprovació del Pla General de Seguretat de Catalunya i els seus instruments de col·laboració. Definir el marc d'actuació i la posició jurídica de la seguretat privada respecte dels cossos públics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què un ajuntament no pot decidir pel seu compte prescindir de coordinar la seva policia amb els Mossos d'Esquadra?

A Catalunya, el model policial s'organitza mitjançant una estructura plural on conviuen cossos de naturalesa autonòmica, local i estatal sota un marc de coordinació integrat. Vigilància de costes i control de fronteres a) Gestió del trànsit urbà i policia administrativa b) Expedició del passaport i control d'estrangeria c) Investigació de xarxes de crim organitzat d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 16 ESQUEMA Arquitectura del Sistema de Seguretat a Catalunya 1.

El desplegament policial a Catalunya L'escenari de seguretat pública a Catalunya està conformat per tres nivells d'actuació policial diferenciats: Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra: actua com a policia integral del territori. Supera els 20.000 efectius i assumeix competències plenes en matèria de seguretat ciutadana (vegeu «Fonaments i evolució del concepte de seguretat»), investigació criminal, ordre públic, trànsit interurbà, atenció a menors i custòdia de centres penitenciaris. Policies Locals: distribuïdes en 217 cossos municipals amb uns 11.000 efectius en total.

Operen habitualment en municipis de més de 5.000 habitants i assumeixen tasques de policia administrativa, trànsit urbà, control de l'incivisme, gestió de conflictes, vigilància i persecució de la petita delinqüència (vegeu «La policia com a funció i com a òrgan i el sistema policial a Espanya»). Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat: integrades pel Cuerpo Nacional de Policía (més de 3.000 efectius) i la Guardia Civil (més de 3.000 efectius). Conserven competències exclusives en fronteres, costes, ports, aeroports, immigració, expedició de DNI i passaports, control d'armes i explosius, així com la investigació de delictes d'abast federal o supraautonòmic.

COMPROVA-HO 22 Quins dos cossos policials integren legalment la policia pròpia de Catalunya segons la Llei 4/2003? 2. La Llei 4/2003 i el concepte ampli de seguretat La Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat de Catalunya, estableix les bases legals per estructurar les relacions entre les diferents administracions i cossos policials. Aquesta norma consagra els principis de coordinació, cooperació, complementarietat i auxili mutu.

Autoritats de seguretat Conseller d'Interior i alcaldes Cossos policials Mossos, Policies Locals i FCSE Òrgans de coordinació JLS, Comissió i Juntas Planificació i suport Pla General de Seguretat i ISPC Àmbit privat Seguretat privada complementària Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 17 La llei no limita la seguretat a la funció policial estricta, sinó que adopta un concepte integral que abasta la gestió de riscos multiseSectorials: Serveis policials. Protecció civil i atenció d'emergències. Trànsit i mobilitat viària. Joc i espectacles públics. Seguretat privada com a element complementari.

Les autoritats de seguretat reconegudes en aquest sistema són la persona titular del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, els alcaldes i alcaldesses als respectius municipis, i aquelles persones que tinguin atribuïdes o delegades aquestes funcions tant en l'àmbit local com en el departamental. COMPROVA-HO 23 Quins quatre principis regeixen la relació entre els cossos policials en el sistema de seguretat català? 3. Òrgans de coordinació, cooperació i participació Per articular les diferents administracions i cossos operatius, la Llei 4/2003 i el seu desplegament reglamentari defineixen òrgans col·legiats d'àmbit local, intergovernamental i superior.

Òrgan Composició principal Funcions clau Junta Local de Seguretat (JLS) Presidida per l'alcalde/alcaldessa (o regidor/a de seguretat per delegació). Vocals permanents: cap de la Policia Local i cap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Vocals no permanents: comandaments de CNP i Guàrdia Civil. Convidats: judicatura, fiscalia i representants veïnals (mínim un cop l'any). Òrgan local col·legiat obligatori en municipis amb policia local. Analitza la conflictivitat local i fixa criteris de coordinació operativa a nivell de municipi.

Comissió de Policia de Catalunya Presidida per la persona titular del Departament d'Interior, amb 5 vocals en representació de la Generalitat i 5 vocals en representació dels ajuntaments. Òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació operativa, tècnica i formativa entre Mossos d'Esquadra i policies locals. Junta de Seguretat de Catalunya Composició paritària entre representants del Govern de la Generalitat i del Govern de l'Estat. Òrgan superior de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 18 Òrgan Composició principal Funcions clau Comissió del Govern per a la Seguretat Creada el 26 de juliol de 2005. Presidida pel President de la Generalitat o Conseller en cap, integrada pels titulars dels departaments sectorials (Presidència-ICD, Interior, Justícia, Salut, Benestar, Educació, Medi Ambient, Indústria, Economia). Assegura la coordinació interdepartamental i trasllada les línies de política general de seguretat a l'acció de tots els departaments del govern autonòmic. Consell de Seguretat de Catalunya Regulat pel Decret 262/2007, de 4 de desembre.

Presidit pel conseller d'Interior, amb representació de la Generalitat, ajuntaments, Estat, entitats ciutadanes, fiscalia, judicatura i comissions tècniques sectorials. Òrgan consultiu, deliberant i de màxima participació social en matèria de seguretat a escala autonòmica. En l'operativa diària municipal funcionen les Meses de coordinació operativa. Constitueixen canals estables de treball continu entre els caps de la Policia Local i de la comissaria de Mossos d'Esquadra per planificar patrullatges, operitius conjunts i intercanvi immediat d'incidències. ERROR FREQÜENT Confondre les funcions i participants de la Junta de Seguretat de Catalunya amb la Comissió de Policia de Catalunya.

La Comissió de Policia coordina la Generalitat amb els ajuntaments (Mossos d'Esquadra i Policies Locals), mentre que la Junta de Seguretat articula la cooperació bilateral superior entre la Generalitat i el Govern de l'Estat (Mossos d'Esquadra i FCSE). PER RECORDAR-HO Les Juntes Locals de Seguretat tenen el deure formal de reunir-se com a mínim tres cops l'any en els municipis que disposen de cos de policia local propi. COMPROVA-HO 24 Quina periodicitat mínima de reunions marca la llei per a les Juntes Locals de Seguretat? 4. Instruments de planificació i cooperació tècnica El màxim instrument director és el Pla General de Seguretat de Catalunya.

El procediment d'aprovació requereix la proposta del Departament d'Interior, el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat i la consideració de les conclusions del Consell de Seguretat de Catalunya. Finalment, l'aprova el Govern de la Generalitat i es remet al Parlament. El Pla General de Seguretat integra l'avaluació global de riscos, les previsions d'intervenció i els mitjans materials i humans necessaris en seguretat ciutadana, trànsit, emergències i protecció civil, incorporant de forma expressa el sector de la seguretat privada.

A més d'aquest pla, el sistema es fonamenta en diversos instruments transversals de col·laboració: Informació estadística harmonitzada: anàlisi compartida dels indicadors delictius i d'incivisme. Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 19 Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC): centre docent conjunt per a la selecció i formació professionalitzada de Mossos d'Esquadra, Policies Locals i Bombers. Xarxa d'informació policial compartida: convenis d'adhesió que faciliten a les policies locals l'accés directe als fitxers i aplicatius de Mossos d'Esquadra (assolint una implementació al voltant del 90% dels municipis amb cos propi).

Convenis bilaterals i gestió unificada de serveis: protocols per a la prestació conjunta de dispositius i l'optimització de recursos materials de suport. COMPROVA-HO 25 Quin és el recorregut institucional per a l'aprovació definitiva del Pla General de Seguretat de Catalunya? 5. El marc de col·laboració amb la seguretat privada La participació dels serveis privats en l'espai públic i mercantil s'articula mitjançant la Llei 5/2014, de 4 d'abril, de seguretat privada, complementada pel Decret 35/2017 quant a les competències executives de la Generalitat de Catalunya.

La normativa estatal defineix clarament que la seguretat privada actua amb caràcter subordinat i complementari respecte a les forces públiques de seguretat. Les empreses i el personal de seguretat privada tenen l'obligació legal d'auxiliar els agents de l'autoritat, comunicar qualsevol indici delictiu del qual tinguin constància i seguir les instruccions de comandament de la policia competent quan aquesta intervingui directament en el lloc dels fets. IDEES CLAU La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra exerceix de policia integral amb més de 20.000 agents a Catalunya.

La Llei 4/2003 estructura el sistema integrat català sota els criteris de coordinació, cooperació, complementarietat i auxili mutu. Les Juntes Locals de Seguretat s'han de reunir obligatòriament com a mínim tres cops cada any en aquells municipis amb policia local. La Comissió de Policia coordina la Generalitat i els municipis, mentre que la Junta de Seguretat articula la cooperació amb l'Estat. La seguretat privada manté una relació legalment establerta de complementarietat i estricta subordinació davant les policies públiques segons la Llei 5/2014. Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Quina és la composició i el rol de la Comissió de Policia de Catalunya segons la Llei 4/2003? 27. En què es diferencia el Consell de Seguretat de Catalunya de la Comissió del Govern per a la Seguretat? 28. Quin estatus legal té la seguretat privada davant dels cossos policials públics segons la Llei 5/2014? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quantes reunions a l'any han de celebrar com a mínim les Juntes Locals de Seguretat? 30. Quin òrgan coordina la Policia de la Generalitat amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat? 31. Quin és el rol establert per la Llei 5/2014 per a la seguretat privada envers la pública? 32.

Qui presideix la Comissió del Govern per a la seguretat a Catalunya?

Dues sessions l'any a) Una sessió anual b) Tres sessions l'any c) Quatre reunions anuals d) Junta Local de Seguretat a) Comissió de Policia de Catalunya b) Junta de Seguretat de Catalunya c) Consell de Seguretat de Catalunya d) Exclusivitat en espais d'accés lliure a) Autonomia funcional i paritat b) Substitució delegada d'atribucions c) Subordinació i complementarietat d) El Delegat del Govern de l'Estat a) El President o Conseller en cap b) El Cap del cos de Mossos c) El Conseller d'Interior d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 21 4 Models teòrics de relació entre policia i societat EN ACABAR SABRÀS Distingir els components estructurals que diferencien els models teòrics de relació entre policia i comunitat.

Analitzar la funció i els mecanismes de control del model governatiu tant en dictadures com en democràcies. Identificar les contradiccions ètiques i organitzatives del model professional de Vollmer, especialment el Dirty Harry's dilemma. Contrastar el funcionament del model comunitari amb la realitat fragmentada de la seguretat plural contemporània. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Pot un cos policial dependre directament del govern polític sense convertir-se automàticament en una eina autoritària? Elements definidors dels models policials La configuració d'un model de policia depèn directament de com s'articula el vincle entre la institució policial i el seu entorn social i institucional.

Lluny de ser estructures universals o neutres, els cossos de seguretat s'organitzen segons el pes que atorguen a diversos components fonamentals del sistema polític. Per analitzar i comparar els diferents models teòrics, s'utilitzen cinc elements definidors essencials: La finalitat: l'objectiu prioritari que persegueix l'actuació policial (repressió del delicte, manteniment de l'ordre establert o atenció a les necessitats ciutadanes). El paper de la ciutadania: el rol reservat a la població en el disseny, execució i avaluació del servei (com a subjecte sobirà, client, destinatari passiu o objecte de vigilància).

El paper de la llei: el lloc que ocupa l'ordenament jurídic (com a límit infranquejable, instrument tècnic d'actuació o recurs d'oportunitat política). El paper del govern i dels poders públics: el grau de submissió política de la policia i els canals d'orientació institucional. L'organització policial: l'estructura interna del cos (des de models rígids, piramidals i centralitzats fins a organitzacions flexibles i descentralitzades).

A més d'aquests cinc eixos, la literatura teòrica distingeix orientacions transversals com el model legalista (on s'assumeix que l'aplicació rigorosa i estricta de la llei resol per si sola els problemes socials) o el model de vigilància (caracteritzat per una notable autonomia operativa sotmesa a la política per controlar la ciutadania en benefici d'interessos particulars). Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 22 COMPROVA-HO 34 Quins són els cinc elements bàsics que permeten caracteritzar i comparar qualsevol model teòric de policia?

El model de policia governativa: característiques i límits El model governatiu concep la policia com un braç operatiu integrat directament dins del poder executiu de l'Estat. La institució policial es troba sota les ordres directes de l'equip de govern i canalitza el servei a la comunitat a través de l'estructura política estatal. La legitimitat d'aquest model prové de la submissió a les directrius legals i governamentals emanades dels poders públics. El govern centralitza les decisions estratègiques i fixa l'orientació política de la seguretat. En societats autoritàries, aquest model prescindeix dels drets fonamentals i esdevé un pur instrument de repressió.

No obstant això, el model governatiu és perfectament viable en democràcia, sempre que l'actuació de l'executiu i de la policia estigui estrictament sotmesa al principi de legalitat, a la separació de poders i a les garanties constitucionals. La seva operativa presenta trets estructurals molt definits: Funció reactiva i no preventiva: no busca intervenir en les causes socials de la criminalitat, sinó perseguir el delicte un cop consumat i mantenir l'ordre públic. Recopilació intensiva d'informació: es monitoritza àmpliament la població per conservar el control sobre l'espai públic i detectar amenaces per al sistema.

Estructura piramidal i burocratitzada: la policia s'organitza de manera jeràrquica com una «força» o «cos», amb un ús ferm de la coacció i una centralització absoluta de la cadena de comandament. Rol ciutadà passiu: la població no incideix en les prioritats policials, excepte de forma molt difusa a través dels processos electorals que trien el govern. La informació institucional es transmet per calmar la ciutadania i augmentar la seva confiança, no per retre comptes. Discrecionalitat d'oportunitat: la llei es pot modular per part del govern per evitar situacions que comprometin la seguretat del sistema o de l'Estat.

ERROR FREQÜENT Confondre el model de policia governativa amb una policia exclusivament pròpia de règims dictatorials. Encara que un estat autoritari empra aquest esquema per vulnerar llibertats, en un Estat de dret democràtic el model governatiu opera de manera legítima, sotmès als controls parlamentaris, judicials i jurisdiccionals derivats de la legalitat vigent. Entre els principals punts febles del model governatiu destaquen la seva dependència d'una salut democràtica impecable de l'Estat, el risc sever de politització en la tria de comandaments o d'operatius i la tendència a prioritzar les «raons d'Estat» per davant de les demandes reals de la comunitat.

COMPROVA-HO 35 Per què la relació entre la ciutadania i la policia en el model governatiu es considera passiva i difusa? Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 23 El model professional (Vollmer - Berkeley) Com a reacció a la corrupció i a les ingerències polítiques que patien els cossos policials nord- americans a principis del segle XX, s'impulsa una transformació radical del servei. August Vollmer és el principal impulsor teòric del model de policia professional a la ciutat de Berkeley durant les primeres dècades del segle XX.

Aquest paradigma defensa que la seguretat és una disciplina tècnica i complexa que no pot dependre de voluntats polítiques arbitràries ni de la participació de persones no especialitzades. El fonament del model professional resideix en el saber expert: els agents han de posseir coneixements tècnics sobre seguretat, dinàmiques socials i mètodes científics d'intervenció. Des d'aquesta perspectiva, l'actuació policial ha de blindar-se davant de les influències externes per actuar amb una puresa legalista gairebé quirúrgica.

Les seves característiques bàsiques inclouen: Objectiu delimitat: combat frontal contra la delinqüència i restabliment de l'ordre mitjançant la llei i l'ús legítim de la força regulada. Exclusió de la discrecionalitat: aplicació automàtica i rigorosa de la legalitat, sense modulacions arbitràries a peu de carrer. Aïllament respecte a la comunitat: el ciutadà és un mer destinatari passiu o una font d'informació puntual si l'organització ho requereix; mai un agent coproductors de seguretat. Control corporatiu i intern: qui no disposa del coneixement expert no té legitimitat per fiscalitzar l'actuació policial.

Els controls es concentren en departaments interns del mateix cos (com afers interns) i en instàncies judicials, sense espai per a mecanismes informals o ciutadans de supervisió. Aquesta aposta pel tecnicisme genera importants disfuncions. En primer lloc, provoca una forta desconnexió entre la policia i el públic, patent de forma especial en barris amb minories socials. En segon lloc, la comparació amb professions liberals com la medicina o el magisteri resulta enganyosa: els metges o docents apliquen tècniques sense dictar de forma aïllada les polítiques públiques del seu sector.

Finalment, aquest enfocament tecnocràtic desemboca directament en el Dirty Harry's dilemma (el dilema de Harry el Brut), on l'agent professionalitzat, enfocat exclusivament a aconseguir un resultat just (com detenir el culpable o resoldre un crim), es veu temptat d'emprar mitjans il·legítims o qüestionables moralment. DEFINICIÓ El Dirty Harry's dilemma descriu el conflicte ètic i deontològic que afronta l'agent policial quan creu fermament que només pot assolir un fi moralment bo o necessari (la justícia, protegir víctimes o capturar criminals) recorrent a mitjans contraris a la legalitat o a l'ètica professional.

COMPROVA-HO 36 Quina és la crítica fonamental que rep l'analogia entre la professió policial i altres col·lectius com els metges o els mestres en el model professional? Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 24 El model comunitari, de proximitat o de servei públic El model comunitari capgira la lògica dels dos enfocaments anteriors: l'origen de la seguretat no és l'Estat ni el saber tècnic corporatiu, sinó la mateixa ciutadania. La policia no posseeix una autoritat inherent ni un estatut ontològic superior; els seus integrants són ciutadans que reben l'encàrrec de la resta de la societat de protegir els drets i gestionar les llibertats col·lectives.

Els trets que defineixen aquesta orientació de proximitat són: Sobirania delegada i transparència: els poders policials són instrumentals. Com que emanen de la ciutadania sobirana, la rendició de comptes, la transparència i els canals de queixes i suggeriments són indispensables per legitimar la institució. Àmplia discrecionalitat operativa: per respondre a les necessitats reals i canviants de cada barri o col·lectiu, l'organització es descentralitza. Els agents disposen d'un ampli marge de decisió a la primera línia d'intervenció.

Objectiu centrat en la demanda ciutadana: el servei no es mesura només pel volum de delictes perseguits, sinó per la millora de la convivència, la reducció de la por al crim (seguretat subjectiva) i la gestió de la diversitat. Avaluació per satisfacció: l'èxit policial es determina mitjançant l'opinió i el nivell de satisfacció del públic, prioritzant l'atenció i el tracte quotidià. Ús excepcional de la força: la coacció física queda estrictament reservada a situacions límit; la comunicació activa, les campanyes informatives i la mediació són les eines principals. Aquest model enfronta importants dificultats pràctiques.

La principal és la inexistència d'una comunitat homogènia: en societats urbanes plurals, les demandes entre col·lectius són sovint contradictòries. Així mateix, existeix el perill que els sectors ciutadans amb més capacitat d'organització monopolitzin l'atenció policial en detriment de minories desfavorides, o que es reclamin actuacions policials que vulnerin la legalitat vigent. COMPROVA-HO 37 En què es diferencia l'origen de la legitimitat policial entre el model comunitari i el model professional?

Altres models: resolució de problemes, control de l'ordre i seguretat plural Al costat dels tres grans eixos tradicionals, la teoria de la seguretat identifica models específics que responen a problemàtiques concretes de gestió pública. El model de policia de resolució de problemes, vinculat teòricament a les aportacions de Herman Goldstein, parteix d'una premissa clara: aplicar la llei estrictament i atendre incidents aïllats no té cap valor si no es millora la qualitat de vida de les persones.

Aquesta orientació exigeix analitzar les causes de fons que generen reiterades trucades d'emergència, dotant els agents d'una estructura flexible, creativa i capacitada per prendre decisions adaptades a cada fenomen. Per contra, el model de control de l'ordre opera sovint en contextos amb aparença formal democràtica però amb pràctiques internes autoritàries. L'estructura organitzativa és altament centralitzada i burocràtica. El seu objectiu bàsic és contenir el desordre, la delinqüència i la protesta Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 25 social dins d'uns límits tolerables que no posin en risc el poder establert.

En aquest esquema, la llei perd el seu paper de marc garantista i s'utilitza només com una eina d'oportunitat política quan convé als interessos del govern. Finalment, l'enfocament de la seguretat plural constata que l'Estat modern ja no té la capacitat material de monopolitzar o garantir la protecció col·lectiva en solitari. En l'espai públic i semipúblic convergeixen diversos actors que conformen una xarxa complexa de provisió de seguretat.

ESQUEMA Actors del sistema de seguretat plural En el marc de la seguretat plural conviuen múltiples instàncies: la policia pública, els cossos de seguretat privada, els serveis municipals i de prevenció, les organitzacions no governamentals i la mateixa ciutadania activa. Cada actor disposa d'un tipus de legitimitat diferent, però la policia pública continua sent l'única institució amb l'obligació indeclinable de defensar l'ordre democràtic i els drets fonamentals. L'ús de la força ha de mantenir-se sempre justificat i limitat, distingint estrictament la discrecionalitat necessària de l'arbitrarietat il·legal.

Aquest model en xarxa comporta tensions estructurals entre dos pols oposats: Les tensions de la proximitat: aparició de demandes ciutadanes contraposades a escala de barri i risc de saturació o desbordament de les capacitats d'intervenció policial. Les tensions de la globalització: dificultat manifesta per retre comptes en xarxes transnacionals o privatitzades, problemes per garantir el principi de legalitat i el perill de crear ciutadans de diferents categories segons la seva capacitat econòmica per contractar seguretat privada.

Matriu comparativa dels models teòrics de policia La taula següent sintetitza la relació existent entre els components definidors, els punts forts, els riscos i els mecanismes de legitimitat dels principals models: Sector públic Serveis i institucions governamentals Policia pública Defensora garantista de la democràcia Serveis de prevenció Àmbits socials i d'emergències Sector privat Entitats mercantils de protecció Seguretat privada Vigilància contractual i tecnologia Societat civil Organització ciutadana i comunitària Ciutadania Demandes individuals i participació Associacions i ONG Intervenció i mediació comunitària Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 26 Model Finalitat i llei Paper de la ciutadania Legitimitat i control Riscos principals Governatiu Reactiu; manteniment de l'ordre i persecució del crim sota la llei.

Passiva; orientació transmesa per calmar i augmentar confiança. Derivada de l'Executiu; controls parlamentaris i judicials formals. Politització dels comandaments i supeditació a les raons d'Estat. Professional (Vollmer) Combatre el delicte; aplicació estricta i tècnica de la llei sense modulació. Destinatari passiu; només col·labora puntualment com a font de dades. Saber expert del cos; controls interns (afers interns) i judicials. Aïllament social, impunitat corporativa i dilema de Dirty Harry. Comunitari (Proximitat) Atendre demandes ciutadanes; àmplia discrecionalitat operativa. Subjecte sobirà; coprodueix les prioritats i avalua el servei.

Satisfacció pública; rendició de comptes externa i control social. Manipulació per grups d'interès i demandes il·legals o contradictòries. Resolució de problemes (Goldstein) Solucionar causes subjacents; la llei al servei de la qualitat de vida. Col·laborador actiu en la identificació de problemes concrets. Eficàcia en la millora tangible del benestar del veïnat. Frustració si els problemes socials superen la competència policial. Control de l'ordre Mantenir la contestació en nivells tolerables; la llei s'aplica per conveniència. Objecte de vigilància i contenció per protegir l'statu quo. Fictícia o merament formal; aparença democràtica amb fons autoritari.

Vulneració sistemàtica de garanties i deriva cap a l'arbitrarietat. Seguretat plural Prevenció coordinada entre agents diversos; gestió compartida del risc. Client i coproductor de seguretat mitjançant associacions i mercat. Plural; obligació democràtica exclusiva de la policia pública. Fractura social per privatització i dificultat de fiscalització global. COMPROVA-HO 38 Quina és la diferència clau entre la policia pública i la resta d'actors en el marc de la seguretat plural?

Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 27 IDEES CLAU Els cinc elements definidors de qualsevol model policial són la finalitat, el paper de la ciutadania, el paper de la llei, el paper del govern i l'estructura organitzativa. El model governatiu no és exclusiu de règims autoritaris; en democràcia s'emmarca en l'executiu sotmès estrictament a la separació de poders i a la legalitat. August Vollmer va impulsar a Berkeley el model professional basat en el coneixement tècnic expert, l'aïllament davant la política i una visió legalista rígida.

El Dirty Harry's dilemma sorgeix en el model professional quan l'agent recorre a mitjans il·legítims o il·legals mogut pel desig d'assolir un resultat just. El model comunitari situa la ciutadania com a subjecte sobirà que delega el poder policial, atorgant als agents àmplia discrecionalitat a peu de carrer. La seguretat plural reconeix la coexistència de múltiples actors públics i privats, on la policia pública manté el lideratge garantista en la defensa de drets. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Com influeix el principi de submissió al poder executiu en l'orientació operativa del model de policia governativa? 40.

Per què el model de policia comunitària requereix una descentralització organitzativa més gran que el model professional? 41. En què consisteix la contradicció entre proximitat i globalització dins de l'enfocament de seguretat plural? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin teòric va liderar el desenvolupament del model professional policial a la ciutat de Berkeley? 43. Què defineix el dilema moral de Harry el Brut (Dirty Harry's dilemma) en l'actuació policial?

Adolphe Quetelet a) August Vollmer b) Jeremy Bentham c) Herman Goldstein d) Triar entre complir ordres polítiques o dimitir a) Optar per patrullar a peu o en patrulla motoritzada b) Superposar interessos privats als de la comunitat c) Usar mitjans il·legítims per aconseguir un fi just d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 28 44. Com concep el model comunitari la posició institucional de l'agent de policia respecte a la ciutadania? 45. Quin és el tret definidor del model de policia de resolució de problemes defensat per Goldstein?

5 La policia i la llei: funció, límits i discrecionalitat EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte de Law Enforcement Agency, identificant-ne les virtuts i insuficiències descriptives. Explicar el doble paper de la llei com a font de legitimació de la coacció i garantia contra els abusos de poder. Demostrar la impossibilitat d'una aplicació universal del dret mitjançant les dades de les enquestes de victimització. Diferenciar jurídicament i operativa la discrecionalitat professional respecte a l'arbitrarietat il·legal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Pot un cos de policia sancionar totes les infraccions que tenen lloc en una societat?

La relació entre la institució policial i l'ordenament jurídic constitueix l'eix central sobre el qual s'articula l'Estat de dret. Lluny de ser un mer autòmat executor de codis, la policia opera en un equilibri constant entre l'obligació de submissió a la norma, la limitació del poder coactiu i el marge d'apreciació pràctica davant la realitat social.

Un gestor comercial subjecte a la rendibilitat del mercat a) Un ciutadà comissionat que rep autoritat delegada b) Un braç disciplinari d'obediència cega a l'executiu c) Un tècnic d'elit superior a la població comú d) L'enfocament prioritari en causes subjacents dels conflictes a) L'exclusió sistemàtica del codi penal com a referència b) La centralització de les transmissions militars c) La delegació de la coacció a empreses privades d) Apunts de Policia i Seguretat: Models, Sistema i Gestió 29 ESQUEMA Estructura del tema: La policia i la llei La policia com a Law Enforcement Agency: concepte, virtuts i limitacions La noció anglosaxona de la policia com a Law Enforcement Agency (agència encarregada de fer complir la llei) defineix el cos policial a partir de la seva missió d'execució normativa.

Segons les Nacions Unides, els membres de la policia són considerats formalment funcionaris encarregats de fer complir la llei, creats específicament per assegurar que la ciutadania respecti les normes mitjançant la capacitat coactiva. Aquesta concepció ofereix avantatges evidents en el marc teòric de la separació de poders. D'una banda, reforça la neutralitat policial: la policia s'integra en el poder executiu per executar la voluntat del poder legislatiu (òrgan representatiu de la sobirania popular) sota el control jurídic del poder judicial. D'aquesta manera, la policia no defensa interessos propis, sinó l'interès general fixat en les lleis fundacionals de la…