Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB)

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PEDAGOGIA Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Pedagogia per a Criminologia a la UAB: acte didàctic, planificació curricular, disseny de projectes socioeducatius, estratègies i avaluació.

APREN.AI Índex 1 L'activitat socioeducativa en la societat actual Paradigmes sociològics de la societat contemporània Dinàmiques d'exclusió, vulnerabilitat i estat de víctima Transformacions globals i representacions socials de l'educació Pilars educatius i pedagogia criminològica 2 Fonaments i evolució històrica de la didàctica Concepte, etimologia i articulació disciplinar Periodització històrica de la didàctica Perspectives del coneixement didàctic Sabers, models globalitzadors i relació amb la criminologia 3 L'acte didàctic i la praxi criminològica L'acte didàctic i la seva dinàmica interactiva Estructura de variables en el fenomen criminològic Interrogants curriculars de l'acte didàctic El perfil competencial del criminòleg en l'acció socioeducativa Funcions de la didàctica en la criminologia 4 Intervenció socioeducativa i planificació curricular Estructura documental i nivells de concreció curricular Processos de planificació i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA) Detecció de necessitats: el cas de la violència filioparental Configuració de la política formativa i delimitació de destinataris 5 Estratègies metodològiques, disseny i avaluació de projectes Formulació d'objectius dinàmics Definició, selecció i procedència dels continguts Estratègies metodològiques: conceptes i principis rectors Classificació de les estratègies metodològiques Disseny i estructura formal d'un projecte socioeducatiu Marc metodològic de l'avaluació socioeducativa 6 Resum per repassar Fonaments teòrics i didàctica Acte didàctic i planificació curricular Metodologia, disseny i avaluació Solucions de les preguntes de repàs Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 2 1 L'activitat socioeducativa en la societat actual EN ACABAR SABRÀS Distingir els principals paradigmes que descriuen la societat contemporània i els seus factors comuns de risc. Analitzar la interacció entre ruptura de vincles, precarietat multidimensional i victimització secundària. Explicar la condició transitòria de la víctima i els factors que promouen la seva inclusió comunitària. Definir el paper de la pedagogia criminològica en contextos d'atenció primerenca.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És la condició de víctima una identitat definitiva per a la persona que ha patit un delicte o situació d'exclusió? L'acció socioeducativa contemporània opera en un entorn marcat per profundes mutacions estructurals, socials i tecnològiques. La pedagogia aplicada a la criminologia analitza aquest escenari per dissenyar estratègies preventives i pal·liatives davant els riscos de marginació.

ESQUEMA Estructura de la intervenció socioeducativa Paradigmes sociològics de la societat contemporània L'anàlisi de la comunitat actual es fonamenta en diversos models teòrics que expliquen com s'articulen les relacions humanes, el poder i els recursos: Modernitat líquida: planteja la dissolució de vincles sòlids per l'impacte del capitalisme flexible, accelerant relacions interpersonals precàries i transitòries.

Context contemporani Risc, modernitat líquida i mercats Eixos d'exclusió Precarietat material i ruptura de vincles Drets i xarxes socials Respostes inclusives i transitorietat de la víctima Pilars educatius Aprendre a ser i aprendre a fer Pedagogia criminològica Prevenció precoç i reinserció social Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 3 Societat del risc: identifica amenaces globals constants en l'esfera econòmica, ambiental i interpersonal, alterant la percepció de certesa individual. Societat de la informació: estudia com la digitalització massiva transforma totes les dimensions del treball, la comunicació i la interacció quotidiana.

Doctrina del shock: teories neoliberals que aprofiten crisis polítiques o naturals sobtades per implementar reformes socioeconòmiques restrictives. Post-recessió: aborda els efectes estructurals acumulats després de les crisis periòdiques del capitalisme global.

Aquests enfocaments convergeixen en un diagnòstic comú definit per tres trets nuclears: la incertesa generalitzada generada per crisis sanitàries, econòmiques o geopolítiques imprevisibles; la forta dependència dels mercats, on les fluctuacions financeres dicten la subsistència familiar i el preu de béns bàsics; i la volatilitat de les relacions, propiciada per xarxes virtuals que afavoreixen vincles efímers i canvis sobtats d'opinió pública. COMPROVA-HO 2 Quina és la conseqüència directa de la incertesa i la volatilitat sobre els joves segons el diagnòstic sociològic?

Dinàmiques d'exclusió, vulnerabilitat i estat de víctima La intervenció educativa requereix delimitar amb precisió els mecanismes que allunyen l'individu dels canals normalitzats de convivència. DEFINICIÓ L'exclusió social és la combinació sostinguda entre la ruptura de lligams comunitaris (familiars, formatius, laborals) i un procés multidimensional que condueix a condicions extremes de precarietat material i institucional. Quan aquesta dinàmica es perpetua, es configuren escenaris de màxima vulnerabilitat que deriven sovint en dependències químiques, institucionalització penitenciària o marginalitat crònica.

Dins d'aquest cicle, l'aïllament i la desprotecció poden activar la victimització secundària o revictimització, agreujada per l'estigma institucional i social. Lluny d'una etiqueta inamovible, la consideració de víctima respon a una realitat dinàmica: Per tant, una víctima és transitòria. L'empoderament personal, la reparació jurídica i el tractament socioeducatiu articulen el retorn a la comunitat. La durada d'aquest procés depèn dels recursos aplicats per reconstruir els lligams trencats. Frontera de l'exclusió (riscos) Pals de la inclusió (respostes) Mancances materials: carència d'habitatge, salut o alimentació.

Assumpció efectiva de drets: assessorament en drets laborals, civils i socials. Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 4 Frontera de l'exclusió (riscos) Pals de la inclusió (respostes) Debilitat de xarxes: aïllament i absència de suport informal. Treball en xarxa: restabliment de vincles familiars, comunitaris i culturals. Manca de participació: impossibilitat d'influir en decisions comunitàries. Sistema de protecció social: dispositius públics de prevenció del risc i recursos actius. ERROR FREQÜENT Considerar la condició de víctima com un tret identitari permanent de l'usuari.

La victimització és un estat transitori; tractar-la com un estatus rígid obstaculitza la reintegració i afavoreix la revictimització institucional. COMPROVA-HO 3 Quins dos desencadenants articulen estructuralment l'exclusió social? Transformacions globals i representacions socials de l'educació Les transformacions contemporànies operen a tres nivells: Davant d'aquest context, l'educació rep diverses representacions col·lectives: Mitjà de supervivència material: incrementa les opcions laborals i l'adquisició d'eines per millorar el nivell de vida.

Eina de cohesió contra el darwinisme social: afavoreix l'encontre entre individus d'estaments diversos per frenar la supervivència exclusiva dels més dotats. Factor de productivitat i coneixement: capacita la força laboral i desenvolupa el pensament crític. Vector de reproducció o dominació: pot actuar com a barrera que manté privilegis d'elit, mecanisme d'adoctrinament ideològic o instrument d'imposició cultural monocòrdica. COMPROVA-HO 4 Per què l'educació pot funcionar com a mecanisme antagònic al darwinisme social?

Revolució tecnològica: les aules integren plataformes digitals interactives que personalitzen l'accés al saber; paral·lelament, els mitjans virtuals redueixen distàncies físiques però poden condicionar la construcció de la identitat individual. 1 Mutació econòmica: s'imposa la globalització dels intercanvis, la gig economy basada en plataformes digitals amb buits de cobertura social, i l'automatització mitjançant intel·ligència artificial que exigeix reciclatge formatiu continu. 2 Canvi social: emergència de noves pautes relacionals on la presència digital modula la percepció pública i l'autoimatge.

3 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 5 Pilars educatius i pedagogia criminològica En la societat del coneixement, les institucions requereixen conjugar l'excel·lència intel·lectual amb l'equitat d'accés, situant l'individu com a protagonista autònom del seu aprenentatge. Per estructurar una acció integral, el sistema educatiu desplega dos pilars fonamentals: Aprendre a ser: orientat al desenvolupament global de la personalitat, l'autoacceptació, el pensament crític, la creativitat i la capacitat de prendre decisions de manera autònoma i responsable per assolir el benestar.

Aprendre a fer: centrat en l'assoliment d'habilitats tècniques, destreses pràctiques i competències resolutives aplicables a situacions laborals i quotidianes complexes. DEFINICIÓ Etimològicament la pedagogia prové del grec paidos (infant) i agein (guiar o dirigir). La pedagogia criminològica és l'especialitat educativa i d'intervenció adreçada a comprendre i tractar conductes delictives i antisocials mitjançant processos formatius individualitzats, substituint el càstig retributiu aïllat per la prevenció de la reincidència i la reinserció social. La disciplina exigeix una intervenció precoç en contextos de risc.

Quan s'atenen usuaris amb necessitats formatives o socials específiques, es dissenyen programes d'aprenentatge a mida per frenar trajectòries antisocials abans de la seva consolidació judicial (vegeu «Fonaments i evolució històrica de la didàctica» per a l'evolució teòrica del mètode d'ensenyament). PER RECORDAR-HO Pedagogia prové de paidos (infant) i agein (guiar): no pretén castigar des del retribuït, sinó guiar mitjançant l'aprenentatge integral per revertir el risc delictiu. COMPROVA-HO 5 En què es diferencia l'enfocament de la pedagogia criminològica respecte a una resposta exclusivament legal?

Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 6 IDEES CLAU La societat contemporània es caracteritza per la incertesa estructural, la dependència del mercat i la volatilitat de les relacions. L'exclusió social resulta de la fractura de xarxes de suport combinada amb la precarietat material acumulada. L'estat de víctima és transitori i requereix suport educatiu i comunitari per evitar la revictimització secundària. L'educació actua com a espai de tensió entre la reproducció de desigualtats i la promoció de l'equitat contra el darwinisme social. Els pilars d'aprendre a ser i aprendre a fer articulen les competències personals i tècniques necessàries per a la inclusió.

La pedagogia criminològica utilitza la intervenció primerenca per transformar factors de risc en habilitats prosocials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quins factors configuren l'escenari de màxima vulnerabilitat que pot derivar en marginació o delinqüència? 7. Com incideix la modernitat líquida en la construcció dels vincles comunitaris actuals? 8. Quina funció compleix la intervenció primerenca en el marc de la pedagogia criminològica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Com es defineix la condició de víctima en la intervenció socioeducativa? 10. Quin fenomen descriu l'agreujament de l'aïllament per un deficient tracte institucional? 11.

Quin pilar educatiu aborda directament l'autonomia, la creativitat i l'autoacceptació? 12. Quina és la funció de la pedagogia criminològica davant del delicte?

Un factor purament genètic a) Una etiqueta judicial inamovible b) Un estatut permanent i irreversible c) Una etapa transitòria superable d) Victimització secundària a) Darwinisme social b) Modernitat líquida c) Doctrina del shock d) Aprendre a ser a) Aprendre a competir b) Aprendre a conèixer c) Aprendre a fer d) Executar càstigs exclusivament penals a) Aïllar permanentment l'infractor b) Vincular l'educació al control rígid c) Abordar causes subjacents i reinserir d) Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 7 2 Fonaments i evolució històrica de la didàctica EN ACABAR SABRÀS Distingir l'objecte d'estudi i l'etimologia de la pedagogia i de la didàctica.

Explicar cronològicament les etapes i fases de l'evolució històrica de la didàctica. Diferenciar les perspectives artística, tecnològica i científica del coneixement didàctic. Identificar les aplicacions pràctiques de la didàctica en la intervenció criminològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Per què aplicar un mètode didàctic de forma tecnològica no és el mateix que utilitzar ordinadors o pantalles a classe? Concepte, etimologia i articulació disciplinar La delimitació teòrica de l'ensenyament requereix distingir el paper de cada disciplina pedagògica. L'objecte d'estudi de la didàctica és la pedagogia i l'objecte d'estudi de la pedagogia és l'educació.

Per entendre aquesta jerarquia, cal recórrer a les arrels lingüístiques dels termes principals: Pedagogia: prové dels vocables grecs paidos (infant) i agein (guiar o dirigir). Defineix la ciència general dedicada a l'estudi integral de l'educació. Didàctica: deriva dels mots llatins docere (ensenyar) i discere (aprendre). Constitueix la branca pedagògica orientada directament al procés d'ensenyament i aprenentatge. En el llenguatge quotidià i acadèmic, el terme s'utilitza com a substantiu referit a l'art d'ensenyar, o bé com a adjectiu per descriure allò propi, adequat o amb condicions òptimes per instruir (per exemple, un mètode didàctic).

La relació operativa entre el docent, el discent i el contingut constitueix el fonament de la interacció formativa (vegeu «L'acte didàctic i la praxi criminològica»). DEFINICIÓ Definició inicial de la didàctica: disciplina que analitza i orienta els processos d'ensenyament- aprenentatge amb la finalitat d'aportar un cos de coneixements útil per prendre decisions adreçades a optimitzar l'aprenentatge de l'alumnat. Definició final de la didàctica: disciplina pedagògica centrada en els processos formatius desenvolupats en contextos intencionadament organitzats.

Analitza accions planificades i estructurades socialment per promoure el desenvolupament personal i professional mitjançant l'estudi de problemes representatius de les aules, centres i comunitats. COMPROVA-HO 14 Quin és exactament l'objecte d'estudi directe de la didàctica i com s'encadena amb l'educació? Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 8 Periodització històrica de la didàctica L'evolució històrica del saber didàctic transcorre a través de tres grans períodes estructurats al voltant de dues tensions epistemològiques constants: la necessitat d'adaptació al context (diversificació) i la recerca de regles comunes aplicables (unificació o norma).

Esquema de l'evolució històrica de la didàctica en tres etapes. Aquesta transició comprèn sis fases representatives: Fase artesanal (etapa precientífica, fins al segle XVIII): l'ensenyament és informal, intuïtiu, no sistematitzat i de caràcter empíric. Es fonamenta en l'experiència individual del mestre i en la transmissió personalitzada del saber de generació en generació. 1 Fase metòdica (etapa precientífica): s'inicia l'interès per la formalització dels procediments d'instrucció. Sorgeixen enfocaments pedagògics específics i moviments com l'escola nova, que defensen estratègies més actives i participatives, tot i mantenir una certa desestructuració global.

2 Fase d'explicació filosòfica (etapa de transició, segles XVIII-XIX): busca la fonamentació en principis filosòfics profunds. S'analitza el propòsit, la naturalesa i la utilitat de l'acte d'ensenyar mitjançant preguntes essencials: per a què, a qui i com serveix el coneixement transmès. 3 Fase aplicativa (etapa de transició, segle XIX): expansió dels mètodes d'ensenyament amb un gir cabdal: per primera vegada es tenen en compte les característiques particulars de qui aprèn, superant l'atenció exclusiva tradicional centrada en la figura del docent.

4 Fase explicativa normativa (etapa científica, a partir del segle XX): cerca d'estàndards, normes i criteris rigorosos per guiar la pràctica educativa d'acord amb principis ètics i efectius, fet que condueix a una especialització tècnica creixent. 5 Fase epistèmica (etapa científica contemporània): focalitzada en la comprensió profunda dels continguts i en la consolidació d'una base epistemològica sòlida sobre com es construeix i s'adquireix el coneixement humà, amb suport directe de la filosofia educativa i la psicologia.

6 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 9 CRONOLOGIA Periodització històrica de la didàctica Etapa històrica Fases integrades Eix directriu Trets distintius Precientífica (Antiga Grècia - s. XVIII) Artesanal i Metòdica Intuïció i tradició docent Transmissió generacional, mètodes empírics no sistematitzats i primeres propostes actives. Transició (s. XVIII - s. XIX) Filosòfica i Aplicativa Fonamentació i atenció a l'alumnat Revisió dels fins educatius i reconeixement de les necessitats específiques del discent. Científica (a partir del s.

XX) Normativa i Epistèmica Regulació ètica i base cognitiva Cerca d'estàndards efectius, estructuració científica i comprensió de la construcció del saber. COMPROVA-HO 15 Quin canvi fonamental diferencia la fase aplicativa del segle XIX de les fases precedents? Perspectives del coneixement didàctic La didàctica contemporània opera com una disciplina tridimensional que sintetitza elements artístics, tecnològics i científics: Fase artesanal Ensenyament informal, intuïtiu i basat en l'experiència directa del mestre. Fase metòdica Atenció als mètodes docents i aparició de corrents actius com l'escola nova. Fase filosòfica Cerca dels fins educatius i reflexió sobre el propòsit de l'ensenyament.

Fase aplicativa S'introdueixen a l'anàlisi didàctica les característiques particulars de l'aprenent. Fase normativa Definició de regles, criteris ètics i procediments estandarditzats d'instrucció. Fase epistèmica Fonamentació rigorosa sobre com es construeix i s'adquireix el coneixement. Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 10 Perspectiva artística Situa la pràctica en l'experiència, la intuïció i les habilitats personals de l'educador. S'il·lustra mitjançant la metàfora del jardiner: l'educador no fabrica el creixement, sinó que crea condicions òptimes i intervé amb sensibilitat davant les singularitats de cada individu.

No obstant això, la intuïció no pot esdevenir una simple repetició acrítica de tradicions; requereix reflexió col·laborativa docent. Perspectiva tecnològica La perspectiva tecnològica de la didàctica no consisteix en el simple maneig d'artefactes digitals o recursos materials, sinó en el disseny conscient de processos optimitzadors de l'ensenyament fonamentats en teories d'eficàcia contrastada. El tecnòleg de l'educació es distingeix de l'artesà perquè comprèn els motius científics de les seves decisions i sap adaptar els procediments a contextos nous de forma flexible.

ERROR FREQÜENT Reduir la dimensió tecnològica de la didàctica a l'ús d'ordinadors, plataformes digitals o dispositius a l'aula. En didàctica, la tecnologia és l'aplicació sistemàtica de teories validades i protocols reflexius per guiar l'acció formativa, no el maquinari o suport físic emprat. Perspectiva científica o cultural Configura la didàctica com un cos estructurat i coherent de conceptes, judicis i raonaments generats tant per via inductiva com deductiva. Formula lleis i principis explicatius del procés educatiu admetent la presència de variables subjectives. Atesa la naturalesa canviant dels subjectes, els seus postulats posseeixen un caràcter provisional sotmès a revisió permanent.

COMPROVA-HO 16 Què diferencia l'actuació d'un tecnòleg educatiu de la d'un docent que actua únicament des de la perspectiva artística? Sabers, models globalitzadors i relació amb la criminologia L'acció educativa mobilitza tres grans competències de base: el saber (coneixement teòric), el saber fer (habilitats procedimentals i instrumentals) i el saber ser (actituds, valors i compromís ètic; vegeu «L'activitat socioeducativa en la societat actual»). Aquests sabers es canalitzen a través de tres àmbits institucionals: Formal: sistema educatiu reglat oficialment (escoles, instituts, universitats).

No formal: activitats organitzades i intencionades al marge del currículum oficial (casals, esplais, formació ocupacional, programes comunitaris). Informal: aprenentatges adquirits espontàniament en la vida diària sense planificació institucional. Totes aquestes competències queden recollides en el currículum mitjançant una selecció deliberada de continguts formatius.

Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 11 Per respondre a les necessitats reals del medi, la construcció del saber didàctic parteix de models globalitzadors, capaços de vincular l'anàlisi de la col·laboració global amb les demandes específiques de l'àmbit local i comarcal: Diagrama de la construcció del saber didàctic des de models globalitzadors. Aquest enfocament permet als professionals analitzar l'ecosistema de l'aula (presencial o virtual) i respondre a la diversitat d'estils d'aprenentatge amb solucions generadores de qualitat de vida. Esquema conceptual dels components del procés d'ensenyament i aprenentatge.

En l'àmbit criminològic, aquests fonaments resulten essencials per intervenir amb garanties en contextos no formals: Fonamentar la presa de decisions socioeducatives segons les necessitats de l'usuari. Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 12 Orientar la planificació i praxi professional en itineraris de prevenció i rehabilitació (tant per a infractors com per a víctimes). Articular espais rigorosos de diagnòstic, desenvolupament i avaluació contínua. Escollir la modalitat metodològica adient (atenció individualitzada o intervenció col·lectiva) per assegurar un aprenentatge significatiu impulsat per la creativitat i la motivació.

COMPROVA-HO 17 En quins tres àmbits de la praxi criminològica resulta imprescindible l'aplicació de criteris didàctics? IDEES CLAU L'objecte d'estudi de la didàctica és la pedagogia, i l'objecte d'estudi de la pedagogia és l'educació. Etimològicament, pedagogia s'origina en els termes grecs paidos i agein, mentre que didàctica prové dels llatins docere i discere. L'evolució històrica de la didàctica s'estructura en tres períodes: precientífica (artesanal i metòdica), transició (filosòfica i aplicativa) i científica (normativa i epistèmica). La fase aplicativa del segle XIX marca un canvi clau en considerar les característiques de qui aprèn en comptes de fixar-se només en el docent.

La perspectiva tecnològica de la didàctica consisteix en l'aplicació de processos validats i adaptables per millorar l'ensenyament, no en l'ús d'instruments o artefactes digitals. La criminologia utilitza la didàctica per planificar, guiar i avaluar processos socioeducatius de prevenció i rehabilitació en contextos comunitaris i no formals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. Com s'articulen jeràrquicament l'educació, la pedagogia i la didàctica segons la seva relació d'objecte d'estudi? 19. Quines fases integren l'etapa científica de la didàctica i quins aspectes prioritzava cadascuna? 20. Per què la didàctica es considera una eina clau per a la praxi criminològica en contextos no formals?

Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 13 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina és la relació d'estudi canònica entre didàctica, pedagogia i educació? 22. Quina novetat fonamental introdueix la fase aplicativa al segle XIX? 23. En què consisteix la dimensió tecnològica de la didàctica? 24. Què expressa la metàfora del docent com a jardiner en la perspectiva artística? 3 L'acte didàctic i la praxi criminològica EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre components fonamentals que configuren l'acte didàctic. Classificar correctament les variables nuclears, endògenes i exògenes d'un projecte criminològic.

Diferenciar les competències transversals, professionals i personals de la praxi criminològica. Explicar les quatre funcions clau de la didàctica en la praxi socioeducativa. L'educació estudia la didàctica mitjançant la pedagogia. a) Totes tres disciplines comparteixen exactament el mateix objecte. b) La pedagogia estudia la didàctica i aquesta l'educació. c) La didàctica estudia la pedagogia i aquesta l'educació. d) L'ús massiu de tecnologia a l'aula. a) L'estandardització universitària de les lleis pedagògiques. b) La supressió de la figura del professor. c) La incorporació de les característiques del discent. d) En processos basats en teories d'ensenyament validades.

a) En seguir normes rígides sense admetre canvis. b) En emprar ordinadors i eines informàtiques. c) En la transmissió tradicional d'oficis artesans. d) Que l'ensenyament requereix exclusivament eines manuals. a) Que cal experiència, sensibilitat i cura reflexiva. b) Que l'alumne creix sol sense intervenció pedagògica. c) Que la didàctica s'ha d'aplicar només a l'aire lliure. d) Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 14 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Pot considerar-se educatiu un pla d'intervenció que només té en compte la matèria penal i ignora les condicions de l'entorn comunitari?

L'acte didàctic i la seva dinàmica interactiva La didàctica s'ocupa dels processos de formació planificats, intencionats i socialment organitzats en contextos deliberats. Té com a finalitat promoure l'aprenentatge i el desenvolupament integral dels subjectes mitjançant la resolució de problemes representatius de la comunitat. En l'àmbit socioeducatiu i criminològic, aquest procés s'articula mitjançant l'acte didàctic. Lluny de tractar-se d'un model unidireccional o jeràrquic, constitueix una triangulació interactiva i equilibrada de quatre components bàsics que han de coexistir de manera permanent. Esquema de la triangulació interactiva dels components de l'acte didàctic.

Cap d'aquests quatre elements se situa per sobre dels altres. Quan un d'ells falla o es desequilibra, el procés complet d'ensenyament-aprenentatge (E-A) queda compromès: Docent: l'agent o professional que genera, dinamitza i orienta el procés d'ensenyament- aprenentatge. Discent: el subjecte destinatari que rep, experimenta i protagonitza aquest procés formatiu. Matèria: els continguts, coneixements i informacions que donen resposta a les necessitats formatives concretades en el programa. Mètode: el conjunt d'estratègies, procediments i metodologies emprades per assolir els objectius fixats.

Aquesta triangulació exigeix una avaluació contínua i sistemàtica per verificar el funcionament harmònic de tot el conjunt. Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 15 DEFINICIÓ L'aprenentatge significatiu és el procés mitjançant el qual el discent connecta els nous continguts amb la seva pròpia experiència i context. Aquest procés requereix metodologies adaptades i està fortament condicionat per la motivació i la creativitat desplegades durant la intervenció.

Segons la modalitat d'aplicació de les estratègies metodològiques, la intervenció pot ser de caràcter individual, basada en l'acompanyament exclusiu a un únic usuari, o de tipus col·lectiu, portada a terme en companyia d'altres discents. COMPROVA-HO 26 Què passa si s'omet un dels quatre vèrtexs de l'acte didàctic durant una intervenció criminològica? Estructura de variables en el fenomen criminològic L'anàlisi de qualsevol escenari didàctic aplicat a la criminologia requereix examinar la influència de diversos estrats o nivells de variables. Diagrama de les variables nuclears, endògenes i exògenes de l'acte didàctic.

Tipus de variable Àmbit d'influència Elements integrants Variables nuclears Nucli fonamental del procés d'E-A Interacció directa entre docent, discent, continguts curriculars i estratègies metodològiques. Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 16 Tipus de variable Àmbit d'influència Elements integrants Variables endògenes Context immediat on s'executa l'acció Recursos humans disponibles, mitjans materials, característiques funcionals, espai físic o aula d'intervenció. Variables exògenes Context mediat i entorn social comunitari Expectatives socials, polítiques educatives, conjuntura laboral i econòmica, clima cultural i dinàmica territorial.

ESQUEMA Classificació de les variables de l'acte didàctic EXEMPLE En un projecte destinat a intervenir sobre furts comesos per joves d'entre 16 i 25 anys al barri de la Mina (Barcelona): Variables nuclears: els educadors o professionals acompanyants (docent), els joves de famílies disfuncionals amb perfils de carrer (discent), les addiccions a substàncies tòxiques, les patologies duals i el fracàs escolar (matèria), i la reeducació de conductes juntament amb la intervenció socioeducativa (mètode). Variables endògenes: l'escassetat de recursos econòmics i mitjans materials propis del dispositiu d'intervenció.

Variables exògenes: la normalització de conductes de carrer i els patrons de crim culturalitzat presents al barri. ERROR FREQÜENT Confondre les variables endògenes amb les exògenes. Les endògenes es limiten a l'espai i recursos immediats del centre o de l'equip tècnic (falta de pressupost, materials, aula). Les exògenes comprenen l'entorn comunitari, cultural, laboral o legislatiu exterior (com el crim culturalitzat o el mercat laboral del barri).

Variables nuclears Interacció directa d'ensenyament- aprenentatge Components bàsics Docent, discent, contingut i mètode Variables endògenes Context immediat del centre educatiu Recursos interns Materials, humans, espais i aules Variables exògenes Context mediat i entorn comunitari Factors socials Economia, cultura, feina i expectatives Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 17 COMPROVA-HO 27 Dins de quin grup de variables s'ubica la manca de material fungible d'un centre socioeducatiu?

Interrogants curriculars de l'acte didàctic Per assegurar una planificació coherent, l'acte didàctic ha de donar resposta a una sèrie de qüestions clau interconnectades: Esquema dels cinc interrogants curriculars que guien l'acte didàctic. Per què?: estableix la intencionalitat en relació directa amb els objectius formulats. Què ensenyar?: defineix el corpus temàtic, els continguts seleccionats i la planificació del programa. A qui ensenyar?: focalitza l'atenció en el perfil del discent, atenent als seus interessos, necessitats i context personal. Com ensenyar?: determina la metodologia, organització i estratègies que guiaran la intervenció.

Quan avaluar?: delimita els moments i instruments per valorar els resultats assolits al llarg del procés.

PROCÉS Fases de la didàctica aplicada a la criminologia 1 Prevenció Visibilitzar escenaris i evitar exclusions socials 2 Identificació Diagnosticar necessitats trepitjant el terreny 3 Intervenció Planificar i executar activitats socioeducatives 4 Avaluació Mesurar impactes per aportar evidències Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 18 El perfil competencial del criminòleg en l'acció socioeducativa La praxi criminològica en contextos socioeducatius exigeix el domini d'un ampli ventall de competències professionals: Tipologia competencial Definició i característiques Habilitats associades Competències transversals Capacitats instrumentals i metodològiques aplicables a diversos àmbits de treball.

Treball en equip, anàlisi i gestió de la informació, assertivitat comunicativa, comprensió de l'encàrrec institucional i adaptació a dinàmiques col·laboratives. Competències professionals Coneixements i habilitats tècniques específiques de l'exercici criminològic. Gestió eficaç de tasques, compliment de l'ètica i codis deontològics, maneig de protocols i documentació, treball en xarxa amb múltiples agents i esperit crític. Competències personals Actituds, valors i disposicions individuals en la relació d'ajuda. Respecte per la diversitat, intel·ligència socioemocional, comunicació interpersonal i coherència en el saber estar i saber fer.

Funcions de la didàctica en la criminologia La didàctica aplicada a la criminologia permet orientar la presa de decisions en contextos d'educació no formal, guiar l'acció segons les necessitats reals i articular espais de diagnòstic, planificació i avaluació contínua. Aquestes funcions es concreten en quatre fases operatives: COMPROVA-HO 28 Quina fase didàctica s'encarrega d'analitzar necessitats trepitjant el terreny abans de programar accions? Prevenció: visibilitzar nous escenaris delictius, evitar processos emergents d'exclusió social i fomentar la integració en xarxes comunitàries protectores.

1 Identificació: diagnosticar carències i necessitats a peu de terreny per contextualitzar la realitat del col·lectiu atès. 2 Intervenció: dissenyar l'estratègia metodològica, seleccionar i gestionar els recursos disponibles, i coordinar les activitats formatives i de rehabilitació. 3 Avaluació: mesurar l'impacte i els resultats concrets assolits per generar evidències empíriques que permetin la millora permanent de la pràctica. 4 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 19 IDEES CLAU L'acte didàctic requereix la interacció equilibrada de quatre elements nuclears: docent, discent, matèria i mètode.

El procés d'ensenyament-aprenentatge està determinat per variables nuclears, variables endògenes (context immediat) i variables exògenes (context social extern). L'acció criminològica combina competències transversals, professionals i personals per garantir intervencions ètiques i eficaces. Les funcions clau de la didàctica aplicada a la criminologia són la prevenció, la identificació, la intervenció i l'avaluació d'evidències. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. Quina diferència principal existeix entre les variables endògenes i les exògenes de l'acte didàctic? 30. Com es defineix l'aportació del mètode dins de la triangulació de l'acte didàctic? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 31. Quin component NO forma part dels quatre vèrtexs nuclears de l'acte didàctic? 32. En l'exemple de la Mina, com es classifica la manca de recursos econòmics del programa? 33. A quina tipologia competencial pertany el coneixement i ús de protocols i eines tècniques? 34. Quina fase didàctica té com a objectiu diagnosticar necessitats trepitjant el terreny d'actuació?

El discent a) El mètode b) El context exogen c) La matèria d) Competència transversal a) Variable nuclear b) Variable endògena c) Variable exògena d) Competències relacionals a) Competències professionals b) Competències personals c) Competències transversals d) Avaluació a) Intervenció b) Identificació c) Prevenció d) Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 20 4 Intervenció socioeducativa i planificació curricular EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió conceptual els nivells de pla, programa i projecte. Explicar l'ordenació dels nivells de concreció curricular des de la teoria fins a l'acció puntual.

Analitzar la complementarietat entre necessitats socials i individuals a partir del cas de la VFP. Diferenciar el concepte de grup destinatari del de grup d'incidència aplicant criteris multidimensionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 En dissenyar un projecte contra la violència filioparental, per què no n'hi ha prou amb atendre l'alarma social generada per les denúncies? Estructura documental i nivells de concreció curricular La intervenció socioeducativa trasllada l'acte didàctic (vegeu «L'acte didàctic i la praxi criminològica») al camp de la criminologia mitjançant programes adaptats a tipologies delictives concretes.

Per ordenar la resposta institucional davant del delicte, la praxi criminològica empra tres tipus de documents oficials amb graus decreixents d'amplitud i creixents d'operativitat: el pla, el programa i el projecte. Nivell documental Abast i naturalesa Finalitat principal Pla institucional Marc global interdepartamental. Integra directrius polítiques, estratègies (accions, mitjans i instruments) i paràmetres d'avaluació. Fixar prioritats i homogeneïtzar la resposta pública davant d'un fenomen determinat. Programa d'intervenció Organització integral i coherent que agrupa diversos projectes coordinats d'una mateixa naturalesa.

Operativitzar accions per assolir metes en un període temporal acotat. Projecte socioeducatiu Màxima concreció operativa. Reuneix un conjunt d'activitats articulades que s'executen directament. Donar resposta i resoldre una necessitat concreta i específica en el terreny. Aquests instruments es distribueixen al llarg d'una escala descendent coneguda com els nivells de concreció curricular: Teoria curricular: marc conceptual abstracte derivat de les ciències pedagògiques i la didàctica. 1 Pla: primer nivell operatiu que busca homogeneïtzar criteris i coordinar diferents escenaris criminològics.

2 Programa: segon nivell de concreció que admet la resposta heterogènia davant d'una tipologia delictiva determinada. 3 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 21 ERROR FREQÜENT Confondre el projecte amb el pla institucional. El pla no programa activitats diàries ni intervé directament amb individus: estableix prioritats polítiques i línies estratègiques. L'execució d'activitats correspon de manera exclusiva al projecte. COMPROVA-HO 36 Quina diferència funcional existeix entre l'objectiu d'un pla i el d'un projecte en la pràctica criminològica?

Processos de planificació i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA) Els criminòlegs assumeixen funcions de direcció, gerència, coordinació tècnica i intervenció directa. En tots aquests àmbits, actuar com a agents de planificació implica orientar les accions futures a partir d'uns supòsits previs fonamentals: Reflexió estructurada sobre la seqüència i les etapes d'actuació. Previsió fonamentada dels efectes o impactes derivats d'aquesta seqüència. Organització funcional i harmònica de tot el dispositiu d'intervenció. Anàlisi rigorosa del fenomen delictiu que es pretén abordar. Formulació precisa d'objectius d'intervenció.

Prevenció i control del procés responent a les preguntes clau: per què?, per a què?, per a qui? i com? Quan es dissenya la intervenció en un servei criminològic, cal articular de manera sistèmica els continguts, els objectius, els grups de treball i les metodologies avaluatives. Projectes i accions puntuals: últim esglaó, orientat a individualitzar respostes socioeducatives davant d'un cas criminològic específic. 4 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 22 Diagrama del procés d'articulació entre política socioeducativa, objectius, continguts i avaluació contínua.

Per concretar el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA), el professional ha d'establir primer el marc administratiu d'acció (el departament o l'encàrrec institucional), analitzar la conducta antisocial que s'ha d'atendre i detectar les necessitats existents abans de redactar cap actuació formativa. Esquema dels elements i preguntes nuclears que configuren el procés d'ensenyament-aprenentatge. La seqüenciació didàctica respon a les preguntes fonamentals que vertebren el currículum: què ensenyar (objectius i continguts seleccionats), com ensenyar (metodologia i activitats cooperatives o dirigides) i quan ensenyar, integrant de forma permanent el procediment avaluador.

Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 23 COMPROVA-HO 37 Per què és imprescindible detectar les necessitats abans de dissenyar els objectius i continguts del PEA? Detecció de necessitats: el cas de la violència filioparental La planificació curricular connecta la teoria amb les mancances reals dels subjectes. L'anàlisi de necessitats s'origina habitualment a partir de diferents fonts: la intuïció o observació pràctica, el context sociopolític generador d'alarma social, la recerca acadèmica i la detecció de patrons de conducta reiterats dins de les mateixes organitzacions socials.

Diagrama de la interrelació entre anàlisi de fenòmens, necessitats socials i individuals en la política formativa. L'estudi del fenomen de la violència filioparental (VFP) exemplifica aquesta articulació. A l'Estat espanyol, la Fiscalia General de l'Estat registra anualment al voltant de 5.000 denúncies de pares a fills. Aquest increment estadístic va generar alarma ciutadana i una expansió notable de la literatura científica especialitzada. Davant d'aquest escenari, entitats com la Fundació IRES van mobilitzar equips multidisciplinaris per dissenyar noves línies d'intervenció psicosocial i socioeducativa.

En l'anàlisi criminologia no s'ha d'establir cap subordinació entre tipologies de necessitats: Necessitats socials: demandes derivades de l'impacte comunitari, la seguretat pública, la preocupació social i les estadístiques judicials. Necessitats individuals: dèficits personals, emocionals, relacionals o cognitius que presenta el subjecte infractor i la seva família. La tasca dels educadors i criminòlegs consisteix a vehicular totes dues esferes amb l'objecte d'estudi teòric a través d'una relació de complementarietat estricta, sense jerarquies. Cap necessitat se situa per sobre de l'altra en la programació.

Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 24 PROCÉS Articulació de la intervenció socioeducativa COMPROVA-HO 38 Com es vinculen les necessitats socials i individuals segons el model socioeducatiu en la VFP? Configuració de la política formativa i delimitació de destinataris La conjugació entre el fenomen detectat i les necessitats dona lloc a la política formativa o socioeducativa de la institució. Aquesta política es construeix atenent a dimensions de visibilitat, qualitat, màrqueting i capacitat formativa del servei, i es materialitza en els següents components essencials: Declaració d'intencions: expressió del motiu fundacional i raó de ser del servei o institució.

Àmbits d'actuació: àrea departamental o administrativa on s'adscriu el programa (salut, justícia, benestar social, cultura). Continguts: eixos temàtics i conductuals sobre els quals es vol incidir. Plantejaments metodològics: vies d'intervenció (atenció directa, accions formatives o recerca). Formació del personal: qualificació tècnica i competències dels professionals que executen la intervenció. Avaluació: mecanismes de seguiment establerts per monitorar els resultats de la política executada. Un cop definida la política, cal delimitar la població diana distingint dos nivells de concreció successius: Fenomen delictiu Observació, alarma social o dades de recerca criminològica.

1 Anàlisi bidimensional Identificació complementària de necessitats socials i individuals. 2 Política formativa Declaració d'intencions, àmbits, recursos i directrius d'acció. 3 Grup destinatari Macrogrup teòric categoritzat segons condicions d'accés. 4 Grup d'incidència Perfil concretat mitjançant indicadors socials, personals i familiars. 5 Projecte i avaluació Execució d'activitats adaptades i comprovació del seu impacte. 6 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 25 ESQUEMA Delimitació de la població diana en el PEA El grup destinatari opera com un macrogrup definit a partir de categories generals i preestablertes.

Aquest filtre inicial acota la població separant qui compleix els requisits d'aquells que en queden exclosos, i serveix com a referència abstracta per formular els objectius i continguts generals de la institució. Per contra, el grup d'incidència representa la concreció operativa d'aquest macrogrup mitjançant indicadors específics. Tot i que continua sent una categorització teòrica (els integrants encara no tenen noms ni cognoms individuals registrats), augmenta el grau d'homogeneïtat a mesura que s'afegeixen més variables d'anàlisi: Criteris socials: estrat socioeconòmic, nivell d'instrucció cultural i valors o sistemes de creences.

Criteris formatius i laborals: trajectòria ocupacional, grau d'experiència prèvia, expectatives professionals i qualificació. Grup destinatari Macrogrup teòric delimitat per categories generals. Grup d'incidència Grup teòric homogeni definit per indicadors específics. Criteris socials Entorn econòmic, nivell educatiu i sistema de creences. Criteris formatius i laborals Situació ocupacional, experiència prèvia i qualificació. Criteris familiars Estructura de la llar i xarxa primària de socialització. Criteris personals Edat, gènere, interessos individuals i motivacions.

Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 26 Criteris familiars: dinàmiques de socialització primària, tipologia d'estructura de la llar, situació material i pautes relacionals específiques. Criteris personals: franja d'edat, identitat de gènere, interessos individuals i nivell formatiu propi. PER RECORDAR-HO Com més criteris multidimensionals apliquem a un grup destinatari (socials, familiars, laborals, personals), més homogeni esdevé el grup d'incidència resultant per dissenyar el projecte socioeducatiu. IDEES CLAU La jerarquia curricular s'organitza en ordre decreixent d'amplitud: teoria curricular, pla institucional, programa i projecte.

El pla fixa prioritats polítiques generals, el programa coordina projectes d'una mateixa naturalesa i el projecte executa les activitats d'intervenció directa. La planificació del PEA exigeix resoldre reflexivament el per què, per a què, per a qui i com abans d'iniciar les activitats formatives. En l'anàlisi de necessitats criminologia, les demandes socials i les individuals funcionen de manera complementària i no jeràrquica. El grup destinatari constitueix un macrogrup teòric definit per categories àmplies, mentre que el grup d'incidència s'homogeneïtza mitjançant indicadors socials, laborals, familiars i personals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39.

Quin instrument documental té com a funció operativitzar conjunts de projectes coordinats en un termini temporal determinat? 40. Quants expedients anuals per denúncies de violència filioparental registra aproximadament la Fiscalia General de l'Estat segons les dades del tema? 41. Quins quatre tipus de criteris permeten transformar el grup destinatari en un grup d'incidència? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin és l'ordre correcte de concreció curricular de major a menor amplitud?

Programa, pla, projecte i teoria curricular a) Teoria curricular, pla, programa i projecte b) Teoria curricular, programa, pla i projecte c) Pla, teoria curricular, programa i projecte d) Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 27 43. Quina funció correspon de manera específica al projecte socioeducatiu? 44. Com es concep la relació entre necessitats socials i individuals en la intervenció criminològica? 45. Quina és la característica definitòria d'un grup d'incidència en el disseny socioeducatiu? 5 Estratègies metodològiques, disseny i avaluació de projectes EN ACABAR SABRÀS Redactar objectius generals, específics i operatius utilitzant indicadors mesurables d'èxit.

Distingir les diferències entre mètode, metodologia i estratègia en la pràctica educativa. Classificar les estratègies d'ensenyament segons el grau d'individualització i interacció grupal. Diferenciar els criteris d'eficàcia, eficiència, progrés i impacte en l'avaluació d'un projecte. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Si un projecte assoleix tots els seus objectius però duplica la despesa de recursos prevista, ha estat realment un èxit? La intervenció socioeducativa requereix traduir les intencions formatives en propostes d'acció operatives i avaluables. Un projecte rigorós articula metes clares, continguts estructurats, vies d'ensenyament coherents i mecanismes precisos de valoració.

Marcar les prioritats polítiques de la Generalitat a) Generar marcs teòrics abstractes per a la didàctica b) Resoldre una necessitat concreta mitjançant activitats coordinades c) Integrar serveis dispersos d'una àrea institucional d) S'organitzen jeràrquicament segons el pressupost judicial a) Les necessitats socials predominen sempre sobre les individuals b) Les individuals substitueixen l'alarma social existent c) S'articulen sota una relació de mútua complementarietat d) És un grup teòric definit per indicadors multidimensionals a) Constitueix un conjunt heterogeni sense criteris d'exclusió b) Està format per persones identificades amb nom i cognoms c) Substitueix la declaració d'intencions del pla directiu d) Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 28 Formulació d'objectius dinàmics En el marc de la intervenció criminològica, els objectius no es conceben com a fites rígides o immutables.

Han de ser objectius dinàmics, capaços de reformular-se al llarg del procés segons les necessitats que el professional detecti en els subjectes o en l'entorn comunitari. Segons el seu grau de concreció i mesurabilitat, es classifiquen en tres nivells: Objectius generals: expressen les finalitats àmplies i globals de la intervenció. Es recomana fixar entre 3 i 4 com a màxim per assegurar la viabilitat del programa. Objectius específics: desglossen les metes generals en capacitats o àrees concretes d'aprenentatge i desenvolupament.

Objectius operatius: defineixen la conducta o resultat observable i quantificable que s'espera assolir, incloent criteris precisos d'èxit o percentatges de consecució. EXEMPLE En un projecte escolar de prevenció de drogodependències: General: Promoure i coordinar actuacions d'informació, sensibilització i prevenció en matèria d'addiccions. Específic: Augmentar la formació del professorat i les famílies sobre detecció precoç de consums de risc. Operatiu: Aconseguir un 80 % de disminució del consum de substàncies en els joves del centre educatiu durant el curs acadèmic.

Definició, selecció i procedència dels continguts Els continguts constitueixen una selecció rellevant i significativa dels sabers culturals acumulats històricament, organitzats en àrees de coneixement i disciplines segons la seva complexitat (distribuïts en unitats didàctiques o blocs d'acció). La selecció depèn directament de la variabilitat dels objectius plantejats i ha de respondre a les necessitats reals del col·lectiu destinatari, anant més enllà dels requeriments estrictes del sistema escolar formal. El discent no incorpora aquesta informació de manera passiva o acumulativa.

L'aprenentatge és una reconstrucció o reelaboració activa del saber, on la generació de nous significats requereix l'acompanyament i l'ajuda pedagògica. Per explicar com arriba el saber a la intervenció, s'identifiquen dos models teòrics complementaris: 1. Procés de gènesi cultural Posa l'accent en l'origen sociocultural dels aprenentatges i la seva vinculació amb l'entorn comunitari (com succeeix en l'ensenyament secundari obligatori o en programes comunitaris). Parteix de la cultura objectiva existent, la qual s'interioritza mitjançant processos formals, no formals o informals per convertir-se en cultura subjectiva.

Mitjançant la reflexió crítica i la creativitat, es generen nous valors que passen per una criba social: si són acceptats, s'integren en la cultura objectiva renovada; si són rebutjats, cauen en l'oblit social (amb possibilitat de recuperació històrica posterior). Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 29 2. Model de la teoria de la comunicació Aquest model analitza la transmissió dels aprenentatges des de la interacció comunicativa pròpia de l'acte didàctic (vegeu «L'acte didàctic i la praxi criminològica»). Esquema del model comunicatiu en l'acte didàctic amb canals i interferències.

El docent i el discent actuen alternativament com a emissors i receptors (codificant i descodificant missatges a través de canals formals i informals) dins d'un context macro i micro, havent de superar barreres i sorolls ambientals o relacionals per assolir la integració dels continguts. COMPROVA-HO 47 Quina diferència principal hi ha entre un objectiu específic i un d'operatiu en un projecte socioeducatiu? Estratègies metodològiques: conceptes i principis rectors Per articular la intervenció amb claredat conceptual cal delimitar tres termes que sovint es confonen en la pràctica educativa: Mètode: forma sistemàtica, tancada, preestablerta i generalitzable de dissenyar una actuació.

Metodologia: conjunt estructurat de mètodes implementats de manera racional en un pla de treball. Estratègia: art de dirigir i combinar les accions per aconseguir l'objectiu educatiu previst en funció de les circumstàncies (dimensió artística i flexible). Tota estratègia metodològica ha de respectar un conjunt de principis generals: Adequació a la finalitat i als continguts: les accions han de mantenir coherència estricta amb les metes i variar segons la naturalesa dels continguts tractats.

1 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 30 Classificació de les estratègies metodològiques Segons el principi de multivarietat, no hi ha una via única per assolir els objectius; cal combinar diferents modalitats pedagògiques segons els recursos, l'espai i el grup: Classificació de les estratègies didàctiques segons la modalitat d'ensenyament i agrupament. Tipologia d'estratègia Modalitats principals Finalitat i aplicació Expositives i magistrals (Ensenyament directe) Estratègies de motivació inicial, transmissió verbal i no verbal, demostració, exercitació o aplicació pràctica, interrogació, diàleg, debat i recepció significativa.

Faciliten la transmissió estructurada d'informació de base i activen la comprensió inicial del discent. Socialització: l'ensenyament és un fet social; la persona creix individualment mitjançant la interacció amb el seu medi col·lectiu. 2 Adequació a l'alumnat i al context: cal conèixer interessos, expectatives i necessitats de l'usuari, articulant la intervenció des del nivell més pròxim (l'aula o espai d'atenció) cap a la família, la institució i la societat general. 3 Comunicació: domini compartit dels codis, llenguatges i missatges utilitzats en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

4 Intuïció i obertura: estímul de la participació activa de l'alumnat, obrint el procés formatiu a nous contextos exteriors quan calgui. 5 Principi d'individualització: l'individu és l'origen, el centre i la meta de l'acte didàctic; la intervenció s'adapta al subjecte singular i no exclusivament al col·lectiu. 6 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 31 Tipologia d'estratègia Modalitats principals Finalitat i aplicació Individualitzades i personalitzades Divisió per agrupaments específics, plans de treball autònom, contractes d'aprenentatge, aprenentatge per descobriment i indagació individual.

Ajusten el ritme d'adquisició a les necessitats personals i fomenten l'autonomia i la responsabilitat individual. Treball grupal i cooperatiu Gran grup: simposis, taules rodones, fòrums. Grup petit: resolució de problemes, pluja d'idees, estudis de casos, grups de discussió i tasques cooperatives. Potencien la interacció entre iguals, el contrast de perspectives, la resolució compartida de conflictes i les habilitats relacionals. COMPROVA-HO 48 Per què les estratègies individualitzades i les grupals són complementàries en la intervenció criminològica?

Disseny i estructura formal d'un projecte socioeducatiu Abans de redactar la proposta definitiva, cal dur a terme actuacions preparatòries fonamentals: una anàlisi rigorosa de necessitats (individuals i socials mitjançant treball de camp i literatura científica), la planificació del calendari i riscos, el treball interdisciplinari en equip, la cura del rigor i originalitat dels continguts, i una presentació formal homogènia. Tot projecte socioeducatiu formal ha de desglossar-se en deu apartats estructurals: PROCÉS Fases estructurals per al disseny d'un projecte 1. Denominació i descripció general: títol precís i síntesi global del sentit de la proposta.

Diagnòstic de necessitats Treball de camp i anàlisi de mancances individuals i comunitàries. 1 Planificació i recursos Assignació de cronograma, tasques, equips i gestió de riscos. 2 Estructuració de continguts Selecció rigorosa de sabers adaptats als destinataris. 3 Definició d'objectius Formulació d'objectius generals, específics i operatius mesurables. 4 Disseny de l'avaluació Definició de criteris d'eficàcia, eficiència, progrés i impacte. 5 Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 32 2. Justificació: motius tècnics i socials que fonamenten la intervenció (el «per què es fa»). 3.

Marc de referència i destinataris: context teòric, jurídic o institucional, acompanyat de la caracterització dels usuaris (vegeu «Intervenció socioeducativa i planificació curricular»). 4. Ubicació i zona d'influència: localització física i abast territorial del servei o acció. 5. Objectius: articulació jerarquitzada dels objectius generals, específics i operatius. 6. Calendari / Cronograma: temporalització detallada de les accions, fites i terminis d'execució. 7. Organització interna: organigrama funcional, canals de comunicació interna, coordinació en xarxa i mecanismes de participació dels usuaris. 8.

Comunicació i difusió: estratègia externa d'imatge, materials web, xarxes socials, publicacions o actes públics per visibilitzar el projecte. 9. Recursos i pressupost: previsió d'infraestructures, materials fungibles, equip tècnic humà i assignació financera. 10. Avaluació del projecte: disseny del sistema integral de seguiment i mesura dels resultats. Marc metodològic de l'avaluació socioeducativa L'avaluació s'entén com un procés sistemàtic de recollida d'informació orientat a emetre judicis de valor fonamentats per a la presa de decisions. Esquema dels components estructurals i orientació a decisions de l'avaluació.

Aquesta concepció comporta tres trets nuclears: Sistematicitat: no admet la improvisació; requereix organització prèvia en totes les etapes, cerca d'objectivitat i ús d'instruments fiables i contrastats. Referència a criteris: les valoracions s'elaboren analitzant dades empíriques en funció de paràmetres establerts abans d'iniciar l'acció. Orientació decisional: persegueix la millora contínua del procés d'ensenyament-aprenentatge, traduint-se en decisions de caràcter pedagògic (revisió metodològica) i de caire social (qualificació Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 33 o acreditació de competències).

Funcions i criteris de valoració L'avaluació desplega quatre funcions fonamentals: diagnòstica (identifica dèficits i mancances inicials d'usuaris i professionals), comunicativa (fa visibles els avenços i millora la coordinació interna), orientadora (guia la presa de decisions tècniques per reorientar les pràctiques) i motivadora (estimula la praxi professional aportant evidències d'assoliment). ERROR FREQÜENT És un error greu d'examen confondre eficàcia i eficiència. L'eficàcia comprova exclusivament si s'han assolit els objectius previstos, sense analitzar quant ha costat aconseguir-los.

L'eficiència mesura directament la ràtio entre els resultats obtinguts i els recursos (materials, humans, temporals o econòmics) utilitzats. Els quatre criteris clau d'avaluació inclouen: Progrés: comprova si el procés es desplega en el temps segons la planificació i si es generen els efectes esperats. Eficàcia: verifica estrictament el grau de consecució dels objectius fixats prèviament. Eficiència: analitza la relació existent entre els efectes aconseguits i els mitjans o recursos consumits. Resultats i impacte: examina els efectes globals generats tant sobre l'objecte d'estudi com sobre l'entorn comunitari ampli, diferenciant clarament entre les conseqüències previstes i les no previstes.

Finalment, l'avaluació opera a través de múltiples dimensions: objecte (què avaluar: necessitats, continguts, metodologia, institucions), finalitat (per a què: diagnòstica, formativa o d'impacte), moment (inicial, contínua o final), instruments (tests, observació, qüestionaris, entrevistes), avaluadors (autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació, interna o externa) i model (qualitatiu o quantitatiu). COMPROVA-HO 49 Què analitza el criteri d'impacte que no contempla el criteri d'eficàcia? Pedagogia i Didàctica en Criminologia (UAB) 34 IDEES CLAU Els objectius han de…