Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PEDAGOGIA Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Pedagogia per a Criminologia (UAB): models teòrics, disseny de plans i projectes socioeducatius, estratègies didàctiques i avaluació. APREN.AI Índex 1 L'activitat socioeducativa i la societat contemporània 1. Diagnòstic sociològic de la societat contemporània 2. Dinàmiques d'exclusió, vulnerabilitat i intervenció terapèutica 3. Marc conceptual: educació, pedagogia i pedagogia criminològica 2 Fonaments de la didàctica i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA) 1. Concepte i evolució històrica de la didàctica 2.

La didàctica en la criminologia i el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge (PEA) 3. L'acte didàctic i la seva formulació ecològica 4. Perspectives de la didàctica i perfil competencial del criminòleg 3 Planificació socioeducativa: plans, programes i projectes 1. Context institucional i variables de l'acte didàctic 2. Jerarquia i nivells de concreció curricular 3. Aplicació pràctica: abordatge de la violència filio-parental 4.

Rols professionals i supòsits previs a la planificació 4 Anàlisi de necessitats i determinació de destinataris Interrogants clau de la programació didàctica Fonts de detecció i articulació de necessitats Estructura de la política formativa i socioeducativa Delimitació del públic: Grup Destinatari i Grup d'Incidència 5 Objectius, continguts i estratègies metodològiques 1. Jerarquia i formulació dels objectius socioeducatius 2. Naturalesa i gènesi cultural dels continguts 3. Delimitació conceptual: mètode, metodologia i estratègia 4. Els sis principis generals de les estratègies metodològiques 5.

Classificació de les estratègies metodològiques 6 Elaboració, gestió i avaluació de projectes criminològics Recomanacions prèvies i esquema canònic del projecte Formulació d'objectius i programació temporal Estructura funcional, treball en xarxa i canals de comunicació L'avaluació en el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA) Dimensions i criteris d'avaluació de projectes 7 Resum per repassar 1. Societat contemporània, exclusió i pedagogia criminològica 2. Didàctica i procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 1 3. Nivells de planificació curricular i públic destinatari 4. Metodologia, continguts i estratègies didàctiques 5.

Gestió, criteris i funcions de l'avaluació de projectes Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 2 1 L'activitat socioeducativa i la societat contemporània EN ACABAR SABRÀS Identificar les característiques de la modernitat líquida i la societat del risc en relació amb els problemes socials. Explicar el procés d'exclusió i vulnerabilitat social segons la teoria de Robert Castel. Distingir el paper teòric i planificador del pedagog de la intervenció directa de camp.

Definir els camps d'actuació i els destinataris prioritaris de la pedagogia criminològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les crisis econòmiques i la inestabilitat laboral no generen exclusió per si soles sense una fallida prèvia de les relacions personals? L'activitat socioeducativa contemporània opera en un entorn social profundament transformat per canvis tecnològics, econòmics i relacionals. Per dissenyar respostes eficaces davant de conductes antisocials o situacions de risc, la criminologia necessita comprendre les estructures que generen marginació i els mecanismes educatius capaços de revertir-la. ESQUEMA Estructura de l'activitat socioeducativa en criminologia 1.

Diagnòstic sociològic de la societat contemporània No hi ha un consens absolut sobre una única definició de la societat actual, però la sociologia contemporània n'identifica diversos trets estructurals clau mitjançant diferents marcs teòrics: Context sociològic Modernitat líquida, risc i incertesa Factors estructurals Dependència del mercat i volatilitat relacional Continuum d'exclusió Ruptura de vincles i precarietat (Castel) Manifestacions crítiques Marginalitat, drogodependències i presó Vectors d'inclusió Empoderament, drets i suport social Pedagogia criminològica Disseny de programes preventius fins a 25 anys Rol del pedagog Planificació i avaluació teòrica Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 3 Modernitat líquida: Marc formulat per Zygmunt Bauman per descriure la transició d'unes estructures socials sòlides i estables cap a una realitat on les institucions, les pautes culturals i els vincles són flexibles, fugaços i en transformació constant.

Aquesta manca de solidesa genera una gran dificultat per preveure el futur col·lectiu i personal. Societat de la informació: Etapa en què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la gestió digital del coneixement esdevenen l'eix de l'economia i de la convivència diària. Tot i millorar l'accés a dades, planteja nous desafiaments de privacitat i accentua la bretxa digital. Societat del risc: Model d'anàlisi centrat en com els perills generats pel progrés tècnic i la globalització (salut pública, degradació ambiental, seguretat) passen al primer pla.

Aquests riscos d'origen humà no afecten per igual tots els estrats socials, fet que exigeix sistemes especialitzats de gestió del perill. Doctrina del xoc: Plantejament teòric que descriu com determinades elits aprofiten situacions de crisi greu o desorientació social col·lectiva per introduir reformes o mesures dràstiques impopulars que serien rebutjades en contextos d'estabilitat.

Aquests marcs convergeixen en tres factors condicionants quotidians: la incertesa (alimentada per crisis econòmiques, demogràfiques o sanitàries), la dependència dels mercats (on l'ocupació, els sous i els preus depenen de fluxos financers globals) i la volatilitat de les relacions (fragilitat dels lligams interpersonals davant canvis sobtats i mobilitat constant). Teòric o concepte Foc d'anàlisi principal Impacte en el subjecte i en la comunitat Zygmunt Bauman (Modernitat líquida) Inestabilitat institucional i pèrdua de solidesa estructural. Desaparició de referents estables; vincles humans temporals i precaris.

Societat del risc Centralitat dels perills derivats de la globalització tecnològica. Vulnerabilitat desigual davant les amenaces de salut, medi ambient i seguretat. Doctrina del xoc Aprofitament de crisis i catàstrofes per part del poder. Imposició de reformes estructurals restrictives en moments de confusió ciutadana. COMPROVA-HO 2 Quina relació hi ha entre la modernitat líquida de Bauman i la vulnerabilitat dels subjectes davant el risc? 2.

Dinàmiques d'exclusió, vulnerabilitat i intervenció terapèutica D'acord amb les tesis formulades per Robert Castel (2009), l'exclusió social no és un estat estàtic, sinó el resultat d'un procés dinàmic d'allunyament que combina dues dimensions nuclears: la ruptura de vincles socials (familiars, escolars, comunitaris i laborals) i l'acumulació de factors de precarietat econòmica i relacional.

Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 4 DEFINICIÓ La vulnerabilitat social és la situació d'inestabilitat que sorgeix quan la fallida reiterada dels vincles d'afiliació i la precarietat material es prolonguen en el temps, deixant la persona en la frontera de la marginació sense recursos per afrontar dificultats sobrevingudes. Quan aquesta dinàmica s'agreuja, desemboca en fenòmens complexos: Marginalitat: Aïllament de la participació comunitària activa, acompanyat d'una greu limitació en l'exercici de drets civils bàsics. Consum de tòxics: Resposta desadaptativa o estratègia d'afrontament davant la desesperança vital provocada per la manca de perspectives.

Institucionalització penitenciària: L'absència de recursos i oportunitats facilita l'adopció de conductes delictives, que culminen sovint en penes de presó. Davant d'aquest escenari, el suport a les víctimes i als col·lectius afectats exigeix un procés terapèutic integral basat en dos objectius inseparables: la reincorporació funcional en els àmbits formatiu, laboral i cívic, i l'empoderament, entès com l'adquisició d'eines personals per reprendre el control sobre la pròpia identitat i narrativa vital. Aquest itinerari no té terminis universals: el ritme de recuperació depèn sempre de la singularitat del trauma i del context de cada individu.

PER RECORDAR-HO Segons Castel, la frontera cap a l'exclusió s'articula sobre tres mancances: pèrdua de béns materials, fragilitat o absència de xarxes de suport i impossibilitat de participació ciutadana efectiva. Per contrarestar aquest declivi, la intervenció socioeducativa promou tres vectors d'inclusió social: COMPROVA-HO 3 Quins dos components simultanis activen, segons Robert Castel, la transició de la vulnerabilitat a l'exclusió social? 3.

Marc conceptual: educació, pedagogia i pedagogia criminològica Per canalitzar els processos inclusius cal delimitar els fonaments disciplinares que estructuren l'acció educativa en contexts de control o prevenció del delicte: Educació: Procés intencional, metòdic i orientat que busca la maduració integral de la persona i la seva participació activa i responsable a la comunitat. Lluny de la mera transmissió mecànica Assumpció de drets: Instrucció i assessorament legal perquè la persona comprengui la seva situació jurídica, accedeixi a un judici just i exerceixi la seva ciutadania amb plena autonomia.

1 Enfortiment dels lligams socials: Reconstrucció del teixit relacional positiu amb la xarxa familiar, el grup d'iguals i la comunitat, factor protector essencial per frenar la reincidència delictiva. 2 Desplegament del sistema de protecció social: Aplicació de programes públics que neutralitzin les causes d'arrel de la marginalitat i donin cobertura assistencial estable. 3 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 5 d'hàbits o continguts, la seva finalitat rau a desenvolupar subjectes crítics, reflexius i autònoms. Pedagogia: Disciplina científica i aplicada que té com a objecte formal d'estudi el fenomen educatiu humà.

Etimològicament prové del grec paidos (nen) i agein (guiar o dirigir). Pedagogia criminològica: Cos de coneixements teòrics, científics i normatius destinats a modelar la constitució psíquica i conductual de l'individu per prevenir patrons antisocials. La seva intervenció és prioritària durant les fases formatives inicials, incidint sobretot en la infància i l'adolescència fins aproximadament els 25 anys. ERROR FREQÜENT Un error habitual a les proves d'avaluació és confondre les funcions del pedagog amb les de l'educador de camp o tècnic d'intervenció directa.

El pedagog s'encarrega d'analitzar fonaments, planificar estratègies territorials i avaluar programes educatius, mentre que rarament assumeix l'execució directa diària a primera línia. En el marc de les transformacions socials actuals, les representacions socials de l'educació oscil·len entre diverses concepcions: eina de millora material, motor de cohesió i compensació de desigualtats, mitjà de productivitat laboral, però també dispositiu instrumental per a la protecció de privilegis o l'adoctrinament cultural.

En paral·lel, el sistema educatiu ha de consolidar pilars essencials com aprendre a ser (fomentant l'autodeterminació, l'autonomia moral i el pensament crític) i aprendre a fer (adquisició de competències operatives, habilitats i coneixements aplicats). Els procediments concrets d'ensenyament que articulen aquests principis a l'aula s'analitzen a «Fonaments de la didàctica i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA)». COMPROVA-HO 4 Quin és el període evolutiu prioritari d'actuació de la pedagogia criminològica i quina és la seva finalitat central?

IDEES CLAU La societat actual es defineix per la manca d'estructures estables (modernitat líquida de Bauman), la gestió de riscos globals i una forta incertesa en l'àmbit material i laboral. L'exclusió social no és una foto fixa, sinó un procés continu provocat per la ruptura de vincles relacionals i situacions prolongades de precarietat (Castel, 2009). La intervenció terapèutica amb víctimes combina la reincorporació en espais formatius o comunitaris i l'empoderament per reconstruir la seva trajectòria vital. Els vectors d'inclusió requereixen alfabetització jurídica i defensa de drets, enfortiment dels lligams comunitaris i cobertura des del sistema públic de protecció.

La pedagogia prové etimològicament de paidos (nen) i agein (guiar), i el paper del pedagog és eminentment analític, de disseny i avaluació, més que no pas d'intervenció directa contínua. La pedagogia criminològica prioritza les etapes de la infància i la joventut (fins als 25 anys aproximadament) mitjançant programes contextualitzats per evitar conductes antisocials. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com descriu Robert Castel el pas de la integració a la vulnerabilitat i a l'exclusió social? 6. En què es diferencia l'enfocament del pedagog respecte a la praxi professional de primera línia en l'àmbit criminològic? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 7. Com descriu Zygmunt Bauman la societat contemporània mitjançant la idea de modernitat líquida? 8. Segons Robert Castel, quin element genera directament el procés cap a l'exclusió social? 9. Quina funció caracteritza professionalment la tasca d'un pedagog en l'àmbit criminològic? 10. Fins a quina etapa vital enfoca principalment la seva intervenció la pedagogia criminològica?

Un predomini exclusiu de doctrines autoritàries a) Un període de sòlida estabilitat burocràtica b) Un entorn amb relacions i estructures volàtils c) Un retorn a comunitats tradicionals tancades d) L'augment general de la pressió fiscal a) La ruptura sostinguda de vincles socials b) La manca d'interès en l'educació superior c) L'excés de regulació laboral pública d) Intervenció psicofarmacològica directa a) Tramitació judicial de recursos legals b) Planificació i avaluació de plans educatius c) Execució diària de vigilància penitenciària d) Exclusivament durant la primera infància a) Només en la fase adulta laboral activa b) Únicament en la tercera edat dependent c) Infància i joventut fins als 25 anys d) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 7 2 Fonaments de la didàctica i el procés d'ensenyament- aprenentatge (PEA) EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases històriques de l'evolució del saber didàctic.

Analitzar la relació triangular entre docent, discent, matèria i mètode en el PEA. Classificar correctament les variables nuclears, endògenes i exògenes d'un projecte criminològic. Identificar les competències transversals, professionals i personals de l'educador en criminologia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què un criminòleg que dissenya un taller comunitari no pot limitar-se a transmetre coneixements teòrics sobre el delicte? 1. Concepte i evolució històrica de la didàctica La didàctica és la disciplina pedagògica centrada en els processos formatius deliberadament organitzats.

Segons Parcerisa i Forés (2003), analitza i orienta sobre el Procés d'Ensenyament- Aprenentatge (PEA) per tal d'oferir un corpus teòric que fonamenti la presa de decisions i perfeccioni l'aprenentatge. Per la seva banda, Madrid i Mayorga (2010) la defineixen com la ciència educativa que estudia les condicions òptimes de clima i ambient per afavorir el desenvolupament integral de l'alumnat. La seva tasca consisteix a seleccionar problemàtiques representatives en aules, institucions o comunitats i construir alternatives per solucionar-les.

Històricament, la didàctica ha transitat per tres grans etapes estructurades en diverses subfases: Etapa històrica Subfases Característiques principals dels elements didàctics Precientífica (Grècia Antiga – s. XVIII) Artesanal i Metòdica El docent posseeix el saber cultural; el contingut és racional i intel·lectual; el discent és un receptor passiu. La fase metòdica comença a reconfigurar la importància de la tècnica. De transició (s. XVIII – s. XIX) Explicació filosòfica i Aplicativa El discent adquireix protagonisme segons els seus interessos; el mètode prioritza l'experimentació directa amb la realitat i la systematització pràctica. Científica (a partir del s.

XX) Explicativa- normativa i Epistèmica Obertura a la formació docent i a la didàctica diferencial; incorporació d'enfocaments com el cognitivisme, el conductisme i la psicologia genètica mitjançant mètodes de recerca rigorosos. Aquesta evolució mostra el pas d'un model transmissiu tradicional cap a una disciplina fonamentada en evidències científiques. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 8 COMPROVA-HO 12 Quina diferència fonamental presenta el paper del discent entre la fase artesanal i la fase d'explicació filosòfica? 2.

La didàctica en la criminologia i el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge (PEA) En el camp criminològic, la didàctica és clau per intervenir en contextos no formals amb infants i joves (aproximadament fins als 25 anys) per prevenir conductes antisocials. Aporta referències sòlides per orientar les accions pedagògiques segons l'estat evolutiu i emocional dels subjectes, planificar la tasca tècnica i avaluar de forma contínua els programes implementats. El Procés d'Ensenyament-Aprenentatge (PEA) s'organitza mitjançant metodologies que poden ser d'índole individual (atenció exclusiva al discent) o col·lectiva (interacció grupal).

Aquest procés requereix un aprenentatge significatiu, el qual parteix d'un diagnòstic previ que connecta les noves nocions amb les percepcions, estructures mentals i vivències prèvies de la persona. Factors com la motivació i la creativitat resulten determinants per consolidar aquest aprenentatge. Esquema dels elements i factors condicionants del Procés d'Ensenyament-Aprenentatge. PER RECORDAR-HO L'aprenentatge significatiu mai és memorització aïllada: requereix relacionar el contingut treballat amb l'experiència viscuda i el bagatge previ de l'educand. COMPROVA-HO 13 Per què l'aprenentatge significatiu necessita una avaluació diagnòstica prèvia?

Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 9 3. L'acte didàctic i la seva formulació ecològica L'acte didàctic constitueix la unitat bàsica d'interacció educativa. S'estructura a través d'una relació triangular contextualitzada que interrelaciona quatre components fonamentals: Diagrama de la triangulació clàssica dels components de l'acte didàctic. Docent: professional que planifica i dinamitza el procés educatiu. Discent: subjecte actiu que rep i construeix l'aprenentatge a partir de les seves demandes personals. Matèria: selecció de continguts programats per donar resposta a les necessitats detectades.

Mètode: conjunt d'estratègies procedimentals utilitzades per assolir els objectius fixats. Aquests components responen operativament a interrogants interrelacionats: per què ensenyar (objectius), què ensenyar (continguts), a qui ensenyar (interessos i característiques del discent), com ensenyar (metodologia) i quan avaluar (valoració dels resultats). Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 10 Diagrama dels components ecològics: variables nuclears, endògenes i exògenes. Des d'una justificació ecològica, aquest acte didàctic s'articula mitjançant tres tipus de variables: Variables nuclears: els quatre elements indispensables (docent, discent, contingut i estratègia metodològica).

Si en manca un, el PEA s'anul·la. Variables endògenes: elements interns i controlables de l'espai immediat on es duu a terme la intervenció, tals com els recursos materials, les condicions de l'aula, els recursos humans o el diagnòstic familiar directe. Variables exògenes: factors de l'entorn comunitari, estructural i sociopolític que medien en el centre i escapen al control directe del professional (polítiques educatives, conjuntura laboral, clima cultural i dinàmiques comunitàries del barri).

Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 11 ESQUEMA Classificació ecològica de l'acte didàctic EXEMPLE En un programa d'intervenció davant furts juvenils al barri de La Mina: Variables nuclears: els professionals socioeducatius (docents), joves d'entre 16 i 25 anys (discents), continguts com ara hàbits de vida, prevenció del fracàs escolar o conductes de risc associades al consum de substàncies (matèria), i tècniques d'ajuda psicosocial (mètode). Variables endògenes: recursos materials del centre cívic, equips de treball i factors de risc familiar detectats (situació econòmica o antecedents penals en l'entorn íntim).

Variables exògenes: normalització de la cultura de carrer al barri, degradació urbanística, manca d'oportunitats laborals i directrius de la política social vigent. ERROR FREQÜENT Confondre les variables endògenes amb les exògenes. Les endògenes comprenen elements de l'espai immediat d'acció que l'educador pot gestionar o avaluar de forma directa (materials, instal·lacions, recursos del centre); les exògenes són estructurals i provenen de la comunitat i la política (mercat laboral, clima cultural del barri). COMPROVA-HO 14 Dins del cas de La Mina, per què la cultura de carrer es classifica com a variable exògena i no com a endògena? 4.

Perspectives de la didàctica i perfil competencial del criminòleg La construcció del coneixement didàctic comprèn tres perspectives complementàries segons la seva finalitat i enfocament operatiu: Variables nuclears Components indispensables per a l'existència del PEA Docent i Discent Agents actius de la relació pedagògica Matèria i Mètode Continguts treballats i estratègies aplicades Variables endògenes Context immediat i controlable de l'acció Recursos i espais Materials, aules i dinàmiques de grup Variables exògenes Context estructural comunitari no controlable Entorn sociopolític Cultura de carrer, polítiques i economia Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 12 Per vehicular aquestes perspectives en plans, programes i projectes (eines clau que es despleguen en departaments com Justícia, Drets Socials, Educació, Salut o Cultura), el professional de la criminologia ha de desenvolupar tres blocs competencials: Tipus de competència Habilitats i components associats Competències transversals Treball en equip, anàlisi i tractament de dades/informació, assertivitat, comprensió del càrrec institucional i integració en dinàmiques de grup.

Competències professionals Respecte a la diversitat, habilitats socioemocionals, comunicació interpersonal assertiva i domini del «saber estar» i «saber fer». Competències personals Gestió del temps i tasques, adhesió al codi deontològic i ètica professional, coneixement d'eines tècniques (protocols, informes), treball coordinat en xarxa i sentit crític-reflexiu. Perspectiva cultural-indagadora (o científica): disciplina emergent orientada a la recerca sistemàtica de principis i lleis que expliquen el PEA, basada en el treball col·laboratiu entre docents, investigadors, famílies i comunitat per millorar la praxi.

1 Perspectiva tecnològica: pont normatiu rigorós entre teoria i pràctica avalat per investigadors com Skinner o Fernández Huerta. Planifica i seqüencia actuacions deliberades, eficients i justificades segons l'evidència científica per preparar els individus davant reptes de canvi tecnològic i globalització. 2 Perspectiva artística: dimensió vivencial fonamentada en l'experiència, la intuïció, la sensibilitat poètica i la creativitat de l'educador per adaptar la transformació pedagògica a la singularitat irrepetible de cada situació. 3 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 13 CICLE Cicle d'intervenció didàctica en criminologia 1.

Identificació: Diagnòstic sobre el terreny i anàlisi de necessitats 2. Prevenció: Inclusió comunitària per frenar noves exclusions socials 3. Intervenció: Execució d'activitats i desplegament metodològic 4. Avaluació: Mesura d'impacte i generació d'evidències empíriques Aquest repertori permet cobrir eficaçment el cicle operatiu de la criminologia educativa: identificació sobre el terreny (diagnòstic i context), prevenció (inclusió a la xarxa comunitària per evitar l'exclusió), intervenció (execució metodològica i recursos) i avaluació (mesura de resultats i generació d'evidències). COMPROVA-HO 15 Quina diferència defineix la perspectiva tecnològica respecte a l'artística en la didàctica?

1 Identificació 2 Prevenció 3 Intervenció 4 Avaluació Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 14 IDEES CLAU La didàctica és la ciència pedagògica que analitza, orienta i planifica els Processos d'Ensenyament-Aprenentatge (PEA) per optimitzar la formació dels subjectes. L'evolució històrica de la didàctica comprèn una etapa precientífica (fases artesanal i metòdica), una de transició (filosòfica i aplicativa) i una científica (explicativa-normativa i epistèmica). L'acte didàctic és nuclearment quadrangular i interdependent: docent, discent, matèria (continguts) i mètode (estratègies).

L'enfocament ecològic distingeix variables nuclears (irrenunciables per al PEA), variables endògenes (context immediat i controlable de l'aula o espai d'acció) i variables exògenes (context mediat, comunitari i sociopolític). La pràctica didàctica integra tres perspectives complementàries: cultural-indagadora (científica), tecnològica (planificació normativa eficient) i artística (intuïció i creativitat). El criminòleg educador requereix competències transversals, professionals i personals per desenvolupar el cicle continu de diagnòstic, prevenció, intervenció i avaluació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quins són els quatre components de les anomenades variables nuclears de l'acte didàctic?

17. En què es distingeixen les variables endògenes de les variables exògenes segons la perspectiva ecològica? 18. Quines són les quatre fases que tanquen el cicle d'actuació de la didàctica criminològica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Com defineixen Parcerisa i Forés (2003) la didàctica? 20. Quina fase històrica situa per primera vegada el discent com a centre segons els seus interessos? Com l'estudi exclusiu de les escoles reglades d'infants. a) Com la teoria punitiva orientada a sancionar l'infractor. b) Com la disciplina que orienta sobre el PEA per millorar-lo. c) Com la ciència penal que estudia la delinqüència juvenil. d) Fase artesanal.

a) Fase metòdica. b) Fase normativa. c) Fase explicativa filosòfica. d) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 15 21. En el cas de La Mina, quin element correspon a una variable endògena? 22. Quina perspectiva didàctica busca la seqüenciació sistemàtica i justificada recolzant-se en Skinner i Fernández Huerta? 3 Planificació socioeducativa: plans, programes i projectes EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques, finalitats i temporalitats de plans, programes i projectes socioeducatius. Identificar els àmbits d'actuació de la criminologia en els departaments de l'administració pública.

Exemplificar la jerarquia dels nivells de concreció curricular en un cas de violència filio-parental. Reconèixer els supòsits previs necessaris per a una planificació criminològica rigorosa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què una campanya de prevenció delictiva a les escoles necessita emmarcar-se prèviament en un pla i un programa? La intervenció pedagògica en criminologia requereix transformar el coneixement científic i les directrius institucionals en actuacions pràctiques i avaluables. Aquesta articulació tècnica s'organitza mitjançant instruments de planificació socioeducativa que guien la tasca professional en els diversos organismes públics.

Les directrius generals de la política educativa. a) Els recursos materials i diagnòstics familiars immediats. b) El mercat laboral de la comarca. c) La normalització de la cultura de carrer al barri. d) Perspectiva artística. a) Perspectiva intuïtiva. b) Perspectiva tecnològica. c) Perspectiva filosòfica. d) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 16 ESQUEMA Estructura de la planificació socioeducativa en criminologia 1. Context institucional i variables de l'acte didàctic La criminologia desplega la seva funció socioeducativa principalment en el si de l'administració pública.

En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, els professionals actuen a través de diversos departaments clau: Departament de Justícia, Drets i Memòria: especialment a la Secretaria per a l'Administració de Justícia i l'àmbit d'execució penal i penitenciària. Departament d'Educació: prevenció de conductes de risc en la infància i adolescència dins l'entorn escolar. Departament de Salut: mitjançant la Secretaria de Salut Pública, abordant addiccions i problemàtiques associades. Departament de Drets Socials: a través de la Secretaria d'Afers Socials i Famílies, atenent situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

Departament de Cultura: incidint en processos de socialització i transmissió de valors comunitaris. Per articular qualsevol resposta en aquests àmbits, cal analitzar com es configuren els components de l'acte didàctic (vegeu «Fonaments de la didàctica i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA)»).

Aquest acte integra tres categories de variables: Directrius i Teoria Marc teòric científic i departaments públics Pla socioeducatiu 1r nivell: caràcter polític i homogeneïtat (4 anys) Programa socioeducatiu 2n nivell: coordinació de serveis (1- 3 anys) Projecte / Acció 3r nivell: 10-15 activitats individualitzades (1 any) Variables nuclears: són els elements imprescindibles del procés (docent o professional, discent, continguts i estratègies). Sense la presència simultània de tots quatre no existeix el procés d'ensenyament-aprenentatge. En criminologia ajuden a descriure i contextualitzar per què es produeix la conducta delictiva.

1 Variables endògenes: comprenen el context immediat i intern on s'executa la intervenció, com els recursos humans, els materials, els espais o aules i el diagnòstic familiar (per exemple, antecedents penals o recursos econòmics). Són elements controlables directament pels equips tècnics. 2 Variables exògenes: reflecteixen el context mediador i extern del fenomen, com l'ambient del carrer, el barri, la política formativa, les expectatives socials o la situació laboral i econòmica general. 3 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 17 COMPROVA-HO 24 En quina categoria s'inclou el diagnòstic d'antecedents penals d'una unitat familiar dins d'una intervenció comunitària? 2.

Jerarquia i nivells de concreció curricular La translació des de les ciències socials fins a l'aplicació tècnica s'estructura mitjançant una cadena descendent de concreció. Aquesta jerarquia garanteix que l'acció puntual no sigui improvisada, sinó derivada de fonaments teòrics i polítics sòlids. Esquema dels nivells de concreció curricular des de la teoria fins a l'acció. Com es reflecteix a l'esquema de context curricular, es distingeixen diversos estrats: Teoria curricular: constitueix el marc teòric de partida basat en les aportacions de la literatura científica didàctica i criminològica.

Primer nivell (Pla): orientat a la homogeneïtzació de directrius per articular respostes coordinades davant una problemàtica general. Segon nivell (Programa): introdueix criteris d'heterogeneïtat per agrupar projectes d'una mateixa naturalesa segons col·lectius o àmbits concrets. Tercer nivell (Projecte / Acció puntual): assoleix la individualització de respostes mitjançant la interacció directa sobre les necessitats específiques dels destinataris. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 18 DEFINICIÓ El Pla socioeducatiu és l'instrument de màxim nivell d'abast polític i caràcter interdisciplinari.

Té per finalitat establir línies estratègiques, prioritats i criteris homogenis per a diversos departaments (justícia, afers socials, salut) durant un període generalment fixat en una legislatura de 4 anys. DEFINICIÓ El Programa socioeducatiu és una estructura organitzada, coherent i integrada que agrupa serveis i projectes d'idèntica o similar naturalesa. Operacionalitza els objectius generals del pla en un interval temporal que se situa habitualment entre 1 i 3 anys. DEFINICIÓ El Projecte socioeducatiu representa el grau màxim de concreció operativa.

Coordina al voltant de 10 a 15 activitats directament relacionades per atendre una necessitat concreta i oferir una resposta individualitzada a un grup determinat durant 1 any. Tots tres instruments comparteixen tres components essencials: una finalitat (directrius i metes formatives), una descripció i traçat (línies estratègiques) i un disseny (l'estructura metodològica que sistematitza com portar-los a la pràctica).

Instrument Nivell de concreció Finalitat principal Temporalitat típica Pla Primer nivell (estratègic / polític) Homogeneïtzar directrius interdepartamentals davant fenòmens socials amplis Legislatura (4 anys) Programa Segon nivell (tàctic / gestor) Coordinar serveis i projectes de naturalesa afí per desplegar el pla D'1 a 3 anys Projecte Tercer nivell (operatiu / directe) Individualitzar la intervenció amb 10-15 activitats coordinades 1 any COMPROVA-HO 25 Quina conseqüència té la durada d'1 a 3 anys dels programes per a les entitats socials? 3.

Aplicació pràctica: abordatge de la violència filio-parental La coordinació multinivell s'observa clarament en l'abordatge de problemàtiques complexes que no depenen exclusivament de causes socioeconòmiques, com la violència de fills cap a pares. Aquest fenomen sol estar mediat per pautes familiars sense límits, consum de substàncies o alteracions psicològiques, mantenint sovint els joves una socialització exterior convencional. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 19 EXEMPLE Desplegament en tres nivells d'una intervenció per a la violència filio-parental: Pla institucional: Pla d'atenció a les famílies.

Generat de manera interdepartamental (Justícia, Drets Socials, Educació) per oferir un suport coordinat i no fragmentat a les llars afectades. Programa sectorial: Programa «Límits». Agrupa intervencions especialitzades orientades a joves que exerceixen agressions familiars vinculades directament al consum de drogues. Projecte d'acció directa: Projecte «Raíces» (a la ciutat de Terrassa). Entitat que concreta activitats d'atenció i dissenya mecanismes per a la detecció precoç del conflicte filio-parental als centres escolars. ERROR FREQÜENT Confondre el projecte amb una activitat aïllada o confondre el programa amb el pla.

Un projecte socioeducatiu articula un paquet ordenat d'unes 10 a 15 activitats coordinades al llarg d'un any; no és un taller puntual de dues hores ni un document marc de govern per a tota una legislatura. 4. Rols professionals i supòsits previs a la planificació L'actuació criminològica en aquest marc es concreta en tres esferes funcionals: Direcció i gerència: tasques de disseny macro, planificació estratègica i gestió institucional d'administracions o grans entitats. Responsables i coordinadors: gestió d'equips, coordinació de serveis i supervisió de programes socioeducatius.

Intervenció directa: nivell on s'ubica la major part de la professió criminològica, col·laborant amb equips interdisciplinaris (psicòlegs, educadors) en el contacte quotidià amb les persones usuàries. Per assegurar l'èxit tècnic abans d'iniciar l'elaboració formal de qualsevol document, s'han de complir cinc supòsits previs fonamentals: La conjunció d'aquests supòsits permet als professionals disposar d'una visió holística, que combina l'anàlisi de necessitats individuals i socials per ajustar la intervenció pública de manera eficaç. Reflexió sistemàtica: delimitació prèvia de la seqüència lògica i de les passes necessàries per al desplegament.

1 Previsió de la seqüència: anàlisi de recursos econòmics existents, revisió d'experiències o projectes previs similars, disponibilitat d'especialistes i diagnòstic de les necessitats del fenomen. 2 Organització funcional harmònica: estructuració integradora de totes les accions per abordar les causes multicausals del delicte evitant la dispersió. 3 Anàlisi empírica dels fenòmens: cerca exhaustiva de dades mitjançant estadístiques policials, memòries judicials, informes de l'INE i investigació de camp (per exemple, per estudiar les estafes a gent gran cal analitzar taxes per edat, nivell formatiu o entorn rural/urbà).

4 Formulació d'objectius i prevenció del procés: fixació de metes per construir la metodologia que guiï la resposta (donant resposta clara a: per què es fa, per a qui, quan i com). 5 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 20 COMPROVA-HO 26 Quina funció compleix l'anàlisi de dades empíriques (com les de l'INE o la policia) com a supòsit previ? IDEES CLAU Els àmbits d'actuació a Catalunya inclouen Justícia, Educació, Salut, Drets Socials i Cultura. L'acte didàctic s'articula a partir de variables nuclears, endògenes (context intern immediat) i exògenes (context extern mediador).

La jerarquia curricular descendeix des de la teoria curricular cap al pla (homogeneïtat), el programa (heterogeneïtat) i el projecte (individualitat). El pla respon a directrius polítiques per a 4 anys, el programa coordina serveis durant 1-3 anys i el projecte organitza entre 10 i 15 activitats al llarg d'1 any. La intervenció criminològica es desplega en tres nivells: gerència, coordinació i intervenció directa, aquesta última amb la presència majoritària de professionals. Tot disseny requereix supòsits previs: reflexió, previsió de recursos, organització funcional, anàlisi empírica i formulació d'objectius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

Quina diferència principal existeix entre la temporalitat i l'objectiu d'un pla i els d'un projecte socioeducatiu? 28. En el cas de la violència filio-parental, com s'articulen els tres nivells des del govern fins a l'acció comunitària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin és el període temporal de referència d'un pla socioeducatiu? 30. Quantes activitats coordinades sol agrupar un projecte socioeducatiu d'un any de durada? 31. En quin nivell professional se situa la major part dels criminòlegs en l'àmbit socioeducatiu?

Exactament 1 any a) Un semestre escolar b) Entre 1 i 3 anys c) Una legislatura política de 4 anys d) Entre 30 i 40 activitats a) De 10 a 15 activitats b) Una única activitat puntual c) Més de 50 activitats d) Coordinació general de departaments a) Alta direcció ministerial b) Gerència pressupostària c) Intervenció directa amb usuaris d) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 21 32. Quin nivell de la jerarquia curricular té com a finalitat principal la individualització de respostes? 4 Anàlisi de necessitats i determinació de destinataris EN ACABAR SABRÀS Relacionar les preguntes clau de la programació amb els components del disseny socioeducatiu.

Distingir conceptualment i operativament el grup destinatari del grup d'incidència. Aplicar criteris de segmentació per delimitar un col·lectiu d'intervenció criminològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què no és suficient definir el públic d'un programa socioeducatiu com a 'joves de la ciutat' per dissenyar activitats efectives? Interrogants clau de la programació didàctica La planificació didàctica respon a una seqüència estructurada de decisions que permeten transformar les intencions formatives en actuacions concretes. Qualsevol disseny formatiu ha de donar resposta a quatre qüestions nuclears: què ensenyar, quan ensenyar, com ensenyar i com avaluar.

El programa sectorial a) La teoria curricular b) El projecte o acció puntual c) El pla interdepartamental d) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 22 Diagrama de les preguntes clau de la programació didàctica. Què ensenyar? Consisteix a determinar els objectius i els continguts que tenen rellevància criminològica per al col·lectiu atès. Es seleccionen aquells aprenentatges que donen resposta a la problemàtica identificada. Quan ensenyar? Suposa ordenar i temporalitzar la seqüenciació dels continguts i de les activitats d'ensenyament-aprenentatge al llarg del projecte educatiu. Com ensenyar?

Defineix la metodologia d'intervenció, és a dir, les estratègies, dinàmiques i condicions dels espais formatius per executar el pla. Què, com i quan avaluar? Estableix els mecanismes de valoració, que poden aplicar-se durant el procés o en finalitzar la intervenció per comprovar l'eficàcia dels aprenentatges i reformular actuacions. Els diferents departaments de l'administració pública (com el Departament de Justícia, Drets i Memòria; Educació; Salut; Drets Socials; o Cultura) estableixen marcs polítics i institucionals que canalitzen aquestes decisions cap a programes d'intervenció davant situacions d'inadaptació social.

COMPROVA-HO 34 Quina relació didàctica hi ha entre el 'què ensenyar' i el 'quan ensenyar'? Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 23 Fonts de detecció i articulació de necessitats Abans de projectar accions socioeducatives, cal dur a terme una recollida rigorosa d'informació sobre el fenomen criminològic. L'anàlisi de necessitats no sorgeix del buit, sinó de diferents fonts contrastades: Dubtes i creences institucionals: inquietuds detectades per equips multidisciplinaris de serveis i entitats d'atenció directa. Context sociopolític i dades institucionals: estadístiques oficials i indicadors públics, com els registres de memòries judicials i dades fiscals.

Resultats d'investigacions científiques: articles acadèmics, bases de dades especialitzades (com Dialnet) i estudis empírics sobre la problemàtica. Dades de les pròpies organitzacions: diagnòstics interns que motiven l'obertura de noves línies de treball psicosocial i educatiu. Esquema d'interacció entre necessitats individuals i socials. Aquesta exploració evidencia dues dimensions complementàries que interactuen constantment: les necessitats individuals i les necessitats socials.

Tal com s'ha vist en analitzar el PEA (vegeu «Fonaments de la didàctica i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA)»), les variables nuclears defineixen les carències pròpies del subjecte, mentre que les necessitats socials es vinculen a les variables endògenes i exògenes de l'entorn comunitari i de la pròpia institució.

EXEMPLE En el fenomen de la violència filio-parental (VFP), la necessitat sorgeix de dades sociopolítiques (les 5.000 denúncies anuals registrades per la Fiscalia General de l'Estat), de la literatura científica disponible en plataformes com Dialnet, i del treball dels equips multidisciplinaris de la Fundació IRES, que decideixen impulsar noves línies d'atenció socioeducativa. La tasca pedagògica requereix integrar ambdues dimensions sense establir una jerarquia rígida: cap necessitat està per sobre de l'altra. L'objectiu és vehicular la resposta individual amb la demanda comunitària mitjançant processos flexibles.

Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 24 COMPROVA-HO 35 Per què les necessitats individuals i socials s'han de tractar sota un principi de complementarietat? Estructura de la política formativa i socioeducativa Les necessitats detectades es formalitzen mitjançant una política formativa o socioeducativa. Aquesta política orienta les actuacions de les organitzacions i es fonamenta en la cerca de visibilitat, la qualitat del servei formatiu i l'aplicació de paràmetres tècnics per captar recursos públics o privats.

Els elements estructurals que articulen tota política formativa comprenen: ERROR FREQÜENT Confondre les variables endògenes amb les exògenes en l'anàlisi institucional: les variables endògenes pertanyen a l'espai d'intervenció intern i controlable de l'equip docent, mentre que les exògenes corresponen a l'entorn comunitari, social i polític més ampli. COMPROVA-HO 36 Quin paper compleix la formació del personal dins dels elements d'una política formativa? Delimitació del públic: Grup Destinatari i Grup d'Incidència Per ajustar el disseny pedagògic a les persones ateses, cal diferenciar entre dos nivells de concreció del col·lectiu humà.

L'ensenyament requereix conèixer tant el macrogrup de procedència com el context immediat dels participants. Declaració d'intencions: expressió fundacional i finalitat per la qual va néixer el servei o l'entitat. 1 Anàlisi d'actuació: marc departamental o institucional on s'enquadra la iniciativa formativa. 2 Continguts: selecció de les matèries o eixos sobre els quals s'incidirà (per exemple, reducció del consum de substàncies tòxiques). 3 Plantejaments metodològics: definició dels mètodes de treball (accions formatives directes, recerca, dinàmiques grupals). 4 Formació del personal: capacitació tècnica requerida pels professionals per atendre les necessitats de manera eficaç.

5 Avaluació: determinació dels procediments i criteris per mesurar l'assoliment dels aprenentatges i el funcionament del pla. 6 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 25 Esquema del procés de planificació curricular cap a la intervenció. El grup destinatari és un macrogrup teòric definit a partir de categories àmplies i preestablertes. Serveix com a referència inicial per establir els objectius generals i els continguts globals de la intervenció. El grup d'incidència és la concreció operativa d'aquest col·lectiu mitjançant la incorporació d'indicadors detallats.

Tot i continuar sent un grup teòric sense noms i cognoms, permet segmentar la població a partir de quatre tipologies de criteris: Tipologia d'indicador Àmbit que delimita Exemples d'aplicació Criteris socials Característiques culturals, d'origen o situació administrativa Joves immigrants, situació d'empadronament al municipi Criteris familiars Estructura de la convivència i socialització primària Famílies monoparentals, convivència conflictiva Criteris formatius Nivell acadèmic i situació laboral Persones en situació d'atur, derivació des del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) Criteris personals Trets individuals, demogràfics o d'interès Edat (18-25 anys), gènere, coneixement de llengües, motivació laboral La regla pedagògica fonamental estableix que a major nombre d'indicadors aplicats, major homogeneïtat del grup.

En aconseguir un col·lectiu més homogeni, augmenta la capacitat de definir objectius específics ajustats i d'estructurar una programació a mida. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 26 PROCÉS Delimitació operativa del col·lectiu pedagògic 1 Grup Destinatari Macrogrup teòric definit per categories àmplies 2 Aplicació d'indicadors Filtres socials, familiars, formatius i personals 3 Grup d'Incidència Col·lectiu homogeni per concretar objectius operatius EXEMPLE Grup destinatari: Joves immigrants de Vilafranca del Penedès.

Grup d'incidència (mitjançant indicadors): Joves immigrants de Vilafranca del Penedès d'entre 18 i 25 anys, degudament empadronats, amb coneixements funcionals de català i castellà, derivats pel SOC i amb interès per incorporar-se professionalment al sector agrari. A partir d'aquesta delimitació, es concreten els objectius del projecte. Com a norma d'elaboració, es formula un màxim de 3 o 4 objectius generals redactats amb verbs en infinitiu, dels quals deriven els objectius específics i les activitats metodològiques corresponents. COMPROVA-HO 37 Quina conseqüència pràctica té aplicar més indicadors de segmentació sobre el grup destinatari?

IDEES CLAU La programació didàctica respon a les preguntes què, quan, com ensenyar i com avaluar. L'anàlisi de necessitats s'alimenta de dubtes institucionals, context sociopolític, recerca científica i dades de les organitzacions. Les necessitats individuals (variables nuclears) i socials (variables endògenes i exògenes) són complementàries i no jeràrquiques. El grup destinatari constitueix un macrogrup teòric ampli, mentre que el grup d'incidència concreta aquest col·lectiu mitjançant indicadors operatius. A major quantitat d'indicadors de segmentació, s'obté major homogeneïtat i una millor adaptació dels objectius específics de la formació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38.

Quines diferències hi ha entre el grup destinatari i el grup d'incidència pel que fa al nivell de concreció? 39. Quantes intencions globals o objectius generals s'aconsella formular com a màxim en un projecte socioeducatiu? Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 27 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quina pregunta didàctica s'encarrega d'establir la seqüenciació temporal de les accions formatives? 41. Com es defineix la relació entre necessitats individuals i necessitats socials? 42. Quina és la conseqüència d'incorporar un major nombre d'indicadors al grup d'incidència? 43.

Quin dels següents criteris d'indicador correspon a la categoria familiar en la segmentació? 5 Objectius, continguts i estratègies metodològiques EN ACABAR SABRÀS Formular objectius generals i específics seguint les regles de concreció didàctica. Distingir els conceptes de mètode, metodologia i estratègia metodològica. Explicar els 6 principis metodològics i la seva aplicació pràctica. Classificar les estratègies docents en magistrals, individualitzades i cooperatives. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què no és el mateix aplicar un mètode docent que utilitzar una estratègia metodològica?

La intervenció socioeducativa requereix articular amb precisió les finalitats formatives, els sabers que es transmeten i els camins pràctics per aconseguir-ho. Tot disseny pedagògic coordina metes clares, continguts culturals significatius i una acció metodològica adaptada a cada realitat. Quan ensenyar? a) Com ensenyar? b) Què avaluar? c) Què ensenyar?

d) Jerarquia amb prioritat individual a) Exclusió mútua d'àmbits b) Complementarietat sense jerarquia c) Subordinació a la política d) Major homogeneïtat del col·lectiu a) Menor necessitat d'avaluació b) Major heterogeneïtat interna c) Pèrdua d'objectius específics d) Grau de coneixement lingüístic a) Situació de desocupació laboral b) Pertinença a llar monoparental c) Edat entre 18 i 25 anys d) Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 28 ESQUEMA Estructura del tema d'objectius, continguts i estratègies 1. Jerarquia i formulació dels objectius socioeducatius El disseny comença resolent dubtes inicials fonamentals sobre què volem aconseguir.

Les metes han de ser realistes i accessibles segons el rol professional i institucional que s'ocupa. A més, els objectius són dinàmics: la intervenció els va reformulant a mesura que es detecten noves necessitats tant en el grup com en el context. L'estructuració d'un projecte segueix un ordre de concreció descendent: Quan augmenta el nombre d'indicadors de diagnosi, s'obté una major homogeneïtat del grup d'incidència (vegeu «Anàlisi de necessitats i determinació de destinataris»). Aquesta precisió permet ajustar els objectius específics a mida de la població atesa.

EXEMPLE Davant d'una problemàtica de racisme en l'àmbit policial: Objectiu general: Sensibilitzar els membres del cos policial i proposar vies alternatives de comunicació. Objectiu específic i activitat: Treballar dinàmiques de joc de rol (rol playing) amb el grup majoritari per analitzar conductes i prejudicis racials.

Objectius educatius Finalitats generals i específiques Formulació jeràrquica Màxim 3-4 objectius generals Continguts educatius Sabers culturals i comunicació Gènesi cultural Cultura objectiva i subjectiva Estratègies metodològiques Principis i tipologies d'acció Sis principis pedagògics Regles directrius de la intervenció Classificació d'estratègies Magistrals, personals i grupals Objectius generals: fixen les grans fites educatives. La pauta canònica estableix formular un màxim de 3 o 4 objectius generals redactats estrictament amb verbs en infinitiu. 1 Objectius específics: desglossen les metes generals en propòsits concrets i operatives d'acció directa.

2 Continguts i activitats: donen resposta directa als objectius específics, connectant les tasques diàries amb la finalitat global. 3 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 29 COMPROVA-HO 45 Quina relació hi ha entre el nombre d'indicadors del grup d'incidència i la definició dels objectius socioeducatius? 2. Naturalesa i gènesi cultural dels continguts Els continguts educatius constitueixen una selecció rellevant i significativa dels sabers culturals organitzats històricament en disciplines. L'aprenentatge no consisteix en una simple recepció transmissiva o acumulativa.

L'assimilació és una reconstrucció activa del saber històricament construït, orientada al desenvolupament integral de la persona mitjançant recursos i suports didàctics. L'origen dels continguts s'explica mitjançant dues perspectives complementàries: Esquema sobre la doble procedència dels continguts educatius. Vinculació amb la cultura: analitza les característiques de l'entorn, els trets dels destinataris i les finalitats del programa mitjançant el procés de gènesi cultural. Visió disciplinar: examina els components de l'acte didàctic a través del model de la teoria de la comunicació. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 30 Diagrama del procés de gènesi cultural i criba social.

El procés de gènesi cultural descriu com el saber circula socialment: La cultura objectiva (coneixement institucionalitzat, formal i acumulat històricament, com el currículum de l'ESO) s'interioritza i assimila en processos formals, no formals o informals. 1 Aquest saber es transforma en cultura subjectiva en cada individu (coneixement personal construït a través de la família, amistats o consum cultural). 2 Mitjançant processos crítics, reflexius i creatius, les persones generen nous valors culturals.

3 Aquests nous valors passen per una criba social: si la societat els accepta, s'incorporen a una nova cultura objectiva; si es rebutgen, cauen en l'oblit social (amb possibilitat de recuperació històrica posterior). 4 Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 31 Esquema del model comunicatiu en l'acte didàctic. D'altra banda, la teoria de la comunicació (Fernández, 1990) mostra que l'acte didàctic requereix codis compartits entre docent i discent dins d'un context micro i macro. Per assimilar els missatges i superar barreres o sorolls, el discent ha de dominar aquests canals i codis de comunicació.

COMPROVA-HO 46 En què es diferencien la cultura objectiva i la cultura subjectiva en la selecció de continguts? 3. Delimitació conceptual: mètode, metodologia i estratègia En pedagogia és imprescindible no confondre els nivells d'acció docent: Terme Definició essencial Naturalesa operativa Mètode Forma sistemàtica i estructurada d'actuar. Acció tancada, preestablerta, universal i generalitzable. Metodologia Racionalitat del conjunt de mètodes emprats perquè l'alumnat retingui els continguts. Dimensió racional i organitzativa («com fer-ho»). Estratègia metodològica Art de coordinar i dirigir accions per assolir l'objectiu educatiu previst.

Dimensió artística, oberta i adaptada a cada context concret. ERROR FREQÜENT Utilitzar «mètode» i «estratègia» com a sinònims. El mètode és rígid, preestablert i aplicable universalment sense variacions. En canvi, l'estratègia és contextualitzada, flexible i incorpora la dimensió artística i intuïtiva de l'educador per ajustar el camí a les reaccions del grup. Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 32 4. Els sis principis generals de les estratègies metodològiques L'acte didàctic vincula quatre components indispensables: docent, discent, continguts i mètode (vegeu «Fonaments de la didàctica i el procés d'ensenyament-aprenentatge (PEA)»).

Per guiar la pràctica, l'educador aplica sis principis rectors: Principi pedagògic Definició Aplicació pràctica 1. Adequació a la finalitat i als continguts Coherència estricta entre la via d'ensenyament triada i les metes formatives. Seleccionar tècniques diferents segons si es treballen conceptes teòrics, actituds o habilitats pràctiques. 2. Socialització Reconeixement de l'aprenentatge com un fenomen que té lloc en un espai compartit. Utilitzar el grup com a eina de desenvolupament personal i integració en la comunitat. 3. Adequació a l'alumnat i al context Ajust de la tasca als interessos, nivell i realitat sociocultural del destinatari.

Partir de la situació personal, familiar i laboral de l'usuari, des de l'aula fins a l'entorn comunitari. 4. Comunicació Transmissió i intercanvi eficaç de missatges mitjançant codis comprensibles. Comprovar que l'alumnat domina els llenguatges i símbols per evitar barreres o distorsions educatives. 5. Intuïció i obertura Foment de la participació activa de l'alumnat connectant amb situacions reals fora de l'aula. Oferir fonts d'informació complementàries o bibliografia quan un participant mostra curiositat per un camp concret. 6. Individualització Consideració de cada persona com a punt de partida i punt final únic de tot el procés.

Atendre l'individu com a subjecte singular i no merament com a membre anònim d'un col·lectiu ampli. COMPROVA-HO 47 Què demana el principi d'individualització a l'hora de plantejar una intervenció amb persones infractores? 5. Classificació de les estratègies metodològiques L'organització d'espais (aula, taller), temps i recursos (mitjans propis o didàctics) permet desplegar una gran multivarietat d'estratègies: Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 33 ESQUEMA Tipologies d'estratègies metodològiques Estratègies magistrals, expositives i d'ensenyament directe: centrades en la transmissió estructurada del docent cap al grup.

Inclouen la classe teòrica regular, tècniques de preparació i motivació prèvia, transmissió verbal i no verbal, demostracions guiades, exercitació pràctica, sessions d'interrogació i aprenentatge per recepció significativa. Estratègies individualitzades i personalitzades: orientades a l'autonomia i a la vinculació afectiva directa entre docent i discent. Integren plans de treball autònom, contractes d'aprenentatge, resolució de consultes en tutories individuals, processos de recuperació i tècniques de descobriment i indagació individual. Estratègies grupals i col·laboratives: fomenten la cooperació activa. En gran grup s'utilitzen simposis, taules rodones i fòrums de debat.

En petit grup es treballen estudis de casos, sessions de tempesta d'idees, resolució col·lectiva de problemes, debats guiats i aprenentatge cooperatiu. IDEES CLAU Un projecte socioeducatiu formula un màxim canònic de 3 o 4 objectius generals expressats en infinitiu. Els continguts són una reconstrucció activa dels sabers culturals que requereixen l'ajuda de recursos i codis comuns de comunicació. El cicle de gènesi cultural transita de la cultura objectiva a la cultura subjectiva, i retorna com a nova cultura objectiva després de superar la criba social. El mètode és rígid i universal, la metodologia és la seva base racional, i l'estratègia és l'art flexible d'actuar segons el context.

Els 6 principis metodològics clau són adequació a la finalitat, socialització, adequació a l'alumnat/context, comunicació, intuïció/obertura i individualització. Les estratègies es divideixen en tres modalitats: expositives o directes, individualitzades o personalitzades, i grupals o cooperatives. Estratègies magistrals Ensenyament directe i recepció Exposició i pràctica Classes teòriques i demostracions Estratègies individualitzades Treball personal i tutoria Plans i contractes Treball autònom i indagació Estratègies grupals Col·laboració i debat Gran i petit grup Debats, simposis i casos Apunts de Pedagogia i Didàctica en Criminologia 34 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48.

Quants objectius generals s'han d'establir en un projecte socioeducatiu i com s'han de redactar? 49. Quina diferència bàsica hi ha entre mètode i estratègia en l'acció docent? 50. Què succeeix amb els valors culturals creats pels individus si la societat els rebutja en la criba social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51. Quants objectius generals es recomana redactar com a màxim en un projecte educatiu? 52. Quin concepte fa referència a l'art d'actuar de manera contextualitzada i flexible? 53. Quin principi metodològic situa la persona com a referent exclusiu i singular del procés educatiu? 54. A quina…