Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA CRIMINOLOGIA Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre per què la pràctica criminològica no sempre es basa en l'evidència: manca de recerca, costos, drets, opinió pública i requisits d'aplicació. APREN.AI Índex 1 La criminologia empírica i les limitacions internes de la recerca 1. Manca d'evidència definitiva 2. Evidència empírica per a alternatives diferents 3. Desconeixement i dèficit de difusió 2 Factors externs i requisits per a una pràctica criminològica basada en l'evidència 1. El condicionant del cost econòmic 2. L'afecció als drets fonamentals 3. L'opinió pública desfavorable 4.

Requisits per assolir una pràctica basada en l'evidència Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 1 1 La criminologia empírica i les limitacions internes de la recerca EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de manca d'evidència definitiva en criminologia. Analitzar el dilema de disposar d'evidència empírica per a diferents estratègies preventives. Identificar el paper de la difusió científica en la implementació de pràctiques reals.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una mesura preventiva funciona en un altre país, podem aplicar-la directament al nostre esperant el mateix resultat? En molts àmbits científics, la presa de decisions no es trasllada de forma directa als fets reals. Passa amb les mesures contra el canvi climàtic davant de previsions greus o amb el consum de tabac, on apujar preus en redueix la demanda associada al càncer de pulmó però no sempre s'aplica al màxim. En la criminologia passa el mateix: la pràctica institucional sovint no s'alinea amb les dades científiques. 1. Manca d'evidència definitiva Una primera raó es dona quan la recerca criminològica és escassa o ofereix conclusions oposades.

Quan els estudis no coincideixen, resulta impossible dissenyar una política pública sòlida recolzada estrictament en dades incontrovertibles. Aquest fenomen s'observa clarament en l'àmbit de la reinserció postpenitenciària. Als Estats Units, la recerca indica que les visites familiars ajuden a reduir la reincidència dels reclusos; en canvi, a Espanya (Cassà, 2015), els resultats mostren que aquestes comunicacions són indiferents respecte a la taxa de reincidència posterior. Davant d'aquesta contradicció geogràfica i metodològica, no es pot afirmar que afavorir visites es fonamenti en una evidència universal. 2.

Evidència empírica per a alternatives diferents Una altra dificultat apareix quan la criminologia avala dues solucions diferents per a un mateix problema. Si ambdues tenen suport empíric, l'elecció final entre una o l'altra ja no depèn exclusivament de la dada científica, sinó de criteris valoratius o estratègics.

Nivell preventiu Mesura avalada Estudi de referència Prevenció secundària Desenvolupament de capacitats cognitives i resolució de conflictes en menors en risc Farrington i Welsh (2007) Prevenció terciària Incapacitació i custòdia penitenciària per a persones que han delinquit Spelman (2005) Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 2 Com que totes dues opcions compten amb dades que en demostren l'efectivitat reductora, la comunitat professional ha d'atendre motius aliens a l'eficàcia estricta per seleccionar-ne una. 3. Desconeixement i dèficit de difusió La comunitat criminològica té menys visibilitat social i presència pública que altres ciències.

Això provoca que estratègies àmpliament avaluades no arribin a coneixement de qui ha d'implementar-les a les institucions. Per exemple, existeixen models altament efectius contra l'assetjament escolar o bullying (Olwens, 1993). Tanmateix, a Espanya no s'han implantat de manera sistemàtica als centres educatius per falta de transferència del coneixement i difusió efectiva cap als gestors educatius. ERROR FREQÜENT Confondre la manca d'evidència definitiva amb la manca d'eficàcia d'una mesura.

Que els estudis donin resultats contradictoris (com les visites familiars a presó segons el país) no significa que la mesura no funcioni mai, sinó que l'evidència no és concloent i requereix analitzar el context. COMPROVA-HO 2 Per què la presència d'evidència científica a favor de dues mesures preventives obliga a triar segons altres criteris?

ESQUEMA Limitacions internes de l'evidència criminològica Manca d'evidència definitiva Estudis insuficients o amb conclusions contraposades Diferents pràctiques avalades Múltiples opcions vàlides per a un problema Desconeixement del model Falta de difusió cap als aplicadors Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 3 IDEES CLAU La manca d'evidència definitiva es produeix quan els estudis són insuficients o mostren dades contradictòries segons el territori. Davant de diferents polítiques amb suport empíric positiu, la tria de la mesura no es pot fer només per raons d'efectivitat.

La menor visibilitat de la comunitat criminològica dificulta que estratègies provades arribin a qui ha d'aplicar-les. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quina diferència van mostrar els estudis dels EUA i Espanya sobre les visites familiars a presó? 4. Quin programa preventiu d'efectivitat contrastada no s'ha establert de manera generalitzada a les escoles d'Espanya per desconeixement? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quan es considera que hi ha manca d'evidència definitiva en un àmbit criminològic? 6. Segons Cassà (2015), quin efecte tenen les visites familiars sobre la reincidència a Espanya? 7.

Segons Farrington i Welsh (2007), quina intervenció compta amb suport empíric en prevenció secundària?

Quan vulnera drets fonamentals de la persona a) Quan cap ciutadà recolza la proposta política b) Quan no hi ha recerca o aporta resultats oposats c) Quan el cost econòmic és inassumible per l'estat d) Provoquen un augment significatiu dels delictes a) Són indiferents respecte a la taxa de reincidència b) Redueixen la reincidència de manera dràstica c) Afecten únicament els delictes de trànsit d) Imposició de penes de presó més dures a) Pujada de taxes judicials i policials b) Resolució de problemes en infants en risc c) Incapacitació penitenciària de delinqüents d) Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 4 8.

Què passa quan dues polítiques diferents demostren empíricament que redueixen el delicte? 2 Factors externs i requisits per a una pràctica criminològica basada en l'evidència EN ACABAR SABRÀS Contrastar els efectes de la certesa i la severitat de les sancions considerant el seu cost. Explicar per què el respecte als drets fonamentals restringeix la implantació de pràctiques empíricament contrastades. Identificar els cinc requisits indispensables per dur a terme una pràctica basada en l'evidència. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què s'aproven lleis que augmenten les penes de presó si la ciència diu que no dissuadeixen el delicte?

A més de les limitacions pròpies de les dades, la presa de decisions en política criminal enfronta condicionants econòmics, jurídics i socials que impedeixen traslladar l'evidència a la pràctica directa. 1. El condicionant del cost econòmic Una actuació pot estar avalada per la ciència i ser descartada pel seu alt impacte pressupostari. La prevenció general ofereix un exemple paradigmàtic: La criminologia demostra que la certesa de la sanció és molt més dissuasiva que la severitat. Saber que amb alta probabilitat s'enxamparà l'infractor redueix el delicte més que amenaçar amb càstigs desmesurats.

Tot i això, en llocs com Espanya (per exemple, en els delictes contra la seguretat del trànsit) s'opta sovint per incrementar la gravetat de les penes abans que la certesa. La causa principal és econòmica: augmentar la certesa exigeix contractar policies, adquirir equips i sostenir una vigilància contínua molt costosa. 2. L'afecció als drets fonamentals Cap política preventiva, per molt eficaç que sigui, pot sobrepassar el marc de la Constitució i les lleis. L'eficàcia empírica queda subordinada al respecte dels drets personals.

S'han d'aplicar totes dues obligatòriament a) Queden invalidades per contradicció mètrica b) L'evidència s'anul·la de manera automàtica c) L'elecció es basarà en raons no d'efectivitat d) Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 5 Les intervencions de prevenció secundària amb famílies per fomentar pautes de criança positives compten amb suport empíric ferm. No obstant això, la seva implantació no pot tenir caràcter obligatori. Els pares tenen dret a educar els fills i a una vida familiar lliure d'intromissions il·legítimes de l'Estat, la qual cosa en limita l'aplicació coactiva. 3.

L'opinió pública desfavorable En els sistemes democràtics, les polítiques públiques requereixen suport o tolerància ciutadana. Una mesura científicament ineficaç pot mantenir-se si la societat l'exigeix, i una d'efectiva pot rebutjar-se si genera oposició. La recerca empírica indica que la pena de mort no posseeix una capacitat dissuasiva superior a les penes llargues de presó. Malgrat no ser més efectiva, perdura en ordenaments com el dels Estats Units, on aproximadament un 60 % de l'opinió pública s'hi mostra favorable.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Manca de dissuasió superior No prevé millor que penes de presó llargues Opinió pública favorable Compta amb el recolzament del 60 % dels ciutadans La pena de mort als EUA Manteniment de la mesura La pràctica no s'adapta a l'evidència científica 4.

Requisits per assolir una pràctica basada en l'evidència Per aconseguir que una mesura s'apliqui en la realitat del sistema penal i preventiu, cal satisfer un conjunt coordinat de condicions: EXEMPLE L'anàlisi d'un programa de mentors per a joves en risc (prevenció secundària): compta amb suport empíric, el seu cost pot ser menor que la despesa derivada de la reincidència, respecta els drets individuals sense imposicions coercitives i té bona acollida pública, complint els criteris per aplicar-se. Evidència contrastada: Disposar de dades empíriques sòlides que validin l'efectivitat de la pràctica criminològica.

1 Difusió tècnica: Transmetre aquests coneixements als operadors encarregats de portar-los a terme. 2 Viabilitat pressupostària: Garantir que la despesa de la mesura sigui assumible per l'administració. 3 Ajustament jurídic: Respectar els drets bàsics de la ciutadania i el marc normatiu vigent. 4 Suport social: Obtenir una valoració positiva o favorable per part de l'opinió pública. 5 Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 6 ERROR FREQÜENT Pensar que per aprovar una mesura n'hi ha prou amb demostrar la seva efectivitat empírica. Si la proposta vulnera drets fonamentals, té un cost inassumible o genera rebuig públic generalitzat, no podrà aplicar-se a la pràctica.

COMPROVA-HO 10 Quina relació hi ha entre certesa, severitat i cost econòmic en el control delictiu? IDEES CLAU Augmentar la certesa del càstig redueix el delicte més que apujar-ne la duresa, però té un cost de vigilància molt més elevat. Els límits legals i els drets fonamentals condicionen l'obligatorietat de programes preventius eficaços. L'adopció d'una política no depèn només de la seva efectivitat, sinó també de la seva acceptació per l'opinió pública. La criminologia requereix investigar, avaluar costos i drets, difondre i convèncer la societat per traslladar la teoria a la pràctica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

Per què no s'aplica una vigilància total si la certesa sancionadora és més dissuasiva que la severitat? 12. Quin obstacle constitucional troba l'obligatorietat dels programes d'habilitats de criança familiar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Què és més efectiu per prevenir delictes segons l'evidència criminològica? 14. Quin factor impedeix fer obligatoris programes efectius de criança en famílies en risc?

Eliminar les mesures de prevenció secundària a) Mantenir penes curtes sense vigilància policial b) Augmentar la certesa de ser sancionat c) Augmentar la severitat de la pena imposada d) L'elevat cost de les reunions familiars a) El rebuig d'un 60 % de l'opinió pública b) La manca d'evidència sobre el seu efecte c) El dret a la intimitat i vida familiar d) Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 7 15. Per què persisteix la pena de mort als EUA si no és més dissuasiva que la presó llarga? 16. Quins tres elements, a més de l'efectivitat, cal avaluar en una proposta preventiva segons el model teòric?

Perquè redueix la delinqüència juvenil a) Pel suport del 60 % de l'opinió pública b) Perquè el seu cost econòmic és zero c) Perquè ho exigeix el conveni d'Olwens d) Cost econòmic, drets i suport ciutadà a) Consum de tabac, clima i sanció penal b) Incapacitació, reclusió i aïllament físic c) Visites, severitat i proves policials d) Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 8 Solucions de les preguntes de repàs 1. No necessàriament, perquè les condicions de context poden fer que la recerca doni resultats contradictoris o indiferents en entorns diferents. 2.

Perquè si ambdues han demostrat eficàcia estadística per reduir delictes, l'elecció no es pot justificar únicament en l'efectivitat, sinó en costos, oportunitat o principis d'intervenció. 3. Als Estats Units es va associar a una reducció de la reincidència, mentre que a Espanya l'estudi de Cassà (2015) va determinar que eren indiferents. 4. El model contra l'assetjament escolar (bullying) proposat per Olwens (1993). 5. c) Quan no hi ha recerca o aporta resultats oposats. Es defineix per la manca d'estudis suficients o per l'existència de troballes contradictòries entre ells. 6. b) Són indiferents respecte a la taxa de reincidència.

A diferència de les dades obtingudes als EUA, a Espanya no van mostrar cap impacte positiu ni negatiu sobre la reincidència. 7. c) Resolució de problemes en infants en risc. La millora d'habilitats cognitives i resolució de conflictes en infants en risc és la mesura d'aquests autors. 8. d) L'elecció es basarà en raons no d'efectivitat. Com que les dues són eficaces, la decisió ha de dependre d'altres criteris com el cost, els drets o la conveniència. 9. Perquè apujar les penes sobre el paper és molt més barat i popular que pagar la vigilància policial que asseguraria sancionar els culpables. 10.

La certesa dissuadeix més que la severitat, però és molt més cara d'aplicar perquè exigeix vigilància i recursos constants; per això molts governs recorren erròniament a apujar penes. 11. Pel seu elevat cost econòmic, ja que requereix dotar de grans quantitats de recursos humans i materials el sistema de vigilància. 12. El dret fonamental dels progenitors a educar els fills i mantenir la seva intimitat i vida familiar sense intromissions abusives. 13. c) Augmentar la certesa de ser sancionat. La recerca demostra de forma sòlida que una probabilitat alta de càstig dissuadeix molt més que una pena severa però improbable. 14. d) El dret a la intimitat i vida familiar.

La imposició obligatòria vulneraria el dret dels pares a la vida familiar sense intromissions estatals desproporcionades. 15. b) Pel suport del 60 % de l'opinió pública. La recerca no recolza la seva major eficàcia, però es manté en gran mesura pel suport majoritari de la ciutadania. 16. a) Cost econòmic, drets i suport ciutadà. Per implementar-se, tota mesura contrastada ha de ser econòmicament assumible, respectar drets legals i gaudir d'opinió pública favorable. Teoria i pràctica criminològica: límits de l'evidència 9