Quadern de Pràctiques de Laboratori de Botànica: Fongs, Algues, Briòfits, Pteridòfits i Espermatòfits

Pràctica 1. Els Fongs i Líquens

A partir de les mostres i preparacions observades al laboratori, responeu les següents qüestions referides als fongs veritables i a la simbiosi liquènica:

a.

Identifiqueu el tàxon i el fílum de la Mostra 1 que creix sobre tomàquet rocellat. Descriviu-ne l'estructura del miceli i els elements de dispersió asexual i resistència sexual visibles a la imatge.

b.

Observeu la Mostra 2 que colonitza una taronja i la Mostra 3 de cossos fructífers en forma de copa sobre terra forestal. Indiqueu a quin fílum pertanyen i definiu les estructures reproductores observades (conidis, conidiòfors, ascs, ascòspores i ascocarps).

c.

A la Mostra 4A ( Lentinula edodes i Agaricus bisporus) i a la Mostra 4B ( Fomes sp.), distingiu l'organització del basidiocarp i el tipus d'himeni que presenten.

d.

Definiu els dos tipus d'estructura anatòmica del tal·lus liquènic (homòmer i heteròmer) i enumereu els principals biòtips morfològics representats a les imatges de Collema, Cladonia, Xanthoria i Usnea.

Pràctica 2. Les Algues: Cianobacteris i "Algues" Eucariotes

Ateses les mostres micro i macroscòpiques dels diferents llinatges fotosintètics aquàtics i terrestres humits, responeu:

a.

Identifiqueu els gèneres procariotes de les imatges i expliqueu la diferència funcional i estructural entre un heterocist i un acinet.

Pràctica 2. Les Algues: Cianobacteris i "Algues" Eucariotes

Ateses les mostres micro i macroscòpiques dels diferents llinatges fotosintètics aquàtics i terrestres humits, responeu:

b)

A la Mostra d'algues brunes (Phaeophyta), identifiqueu el gènere i indiqueu quines estructures s'observen en el tal·lus laminar i en els talls transversals.

c)

Descriviu la paret cel·lular de les diatomees (Bacillariophyceae) i la seva organització cel·lular.

d)

Compareu els gèneres d'algues vermelles (Rhodophyta) Jania sp. i Rissoella sp. pel que fa al seu tal·lus i mineralització.

e)

Dins les algues verdes (Chlorophyta) i caròfits, reconeixeu les espècies representades i comenteu la reproducció per conjugació a Spirogyra.

3. Pràctica 3, Mostra 1. Marchantia sp. o Lunularia sp. (Hepàtiques tal·loses)

Observeu macroscòpicament a la lupa binocular i microscòpicament la preparació de l'hepàtica tal·losa ( Marchantia sp. o Lunularia sp.):

a)

Indiqueu el fílum, el substrat sobre el qual creix habitualment i el tipus de morfologia del gametòfit (tal·losa o foliosa).

b)

A quina generació pertany l'organisme predominant que veieu? Quines parts i estructures s'hi distingeixen?

c)

Què observeu a la cara dorsal (superior) del tal·lus? Hi ha algun element relacionat amb la reproducció? Quin, com és i on es troba? Intervé en la reproducció sexual o asexual?

d)

A l'estudi microscòpic de la cara ventral i del tall transversal fi del tal·lus, quins elements cel·lulars i estructurals s'identifiquen? Descriviu l'estructura dels rizoides.

Pràctica 3, Mostra 2. Frullania dilatata (Hepàtiques folioses)

A partir de l'observació amb la lupa binocular i al microscopi de l'hepàtica foliosa Frullania dilatata:

a)

A quina generació pertanyen aquests organismes i quin és el seu nivell de ploidia?

b)

Quin tipus de morfologia presenta el gametòfit (tal·losa o foliosa)? Quin substrat i ambient requereix?

c)

Què observeu respectivament a la part dorsal i a la part ventral del tal·lus?

d)

Fixeu-vos atentament en la cara ventral dels fil·lidis: de quines estructures es tracta, quina morfologia tenen i quina funció duen a terme? Què són els amfigastris?

e)

S'observa algun esporòfit? Descriviu-ne la morfologia de la seta, la càpsula i els elements que acompanyen les espores a l'interior.

5. Pràctica 3, Mostra 3. Molses acrocàrpiques (Bryophytina)

Examineu a la lupa i al microscopi una molsa acrocàrpica (fílum Bryophyta):

a)

A quines generacions pertanyen els elements observats en l'exemplar complet?

b)

Com es defineix la morfologia del gametòfit com a acrocàrpica en comparació amb una de pleurocàrpica?

c)

Identifiqueu i descriviu les següents estructures i assigneu cadascuna a la generació corresponent: rizoides, caulidi, fil·lidis, seta, càpsula, caliptra, opercle i peristoma.

d)

Quines parts formen l'esporòfit pròpiament dit? S'observa la caliptra? Quin origen ontogènic i ploidia té aquesta última?

e)

En retirar l'opercle de la càpsula madura, descriviu l'estructura i composició del peristoma visible.

f)

A l'estudi microscòpic dels fil·lidis: quina morfologia tenen, presenten nervi central i com són les seves cèl·lules?

Pràctica 3, Mostra 4. Molses pleurocàrpiques (Bryophytina)

A partir de la mostra macroscòpica i de les observacions de molses pleurocàrpiques:

a)

A quines generacions pertanyen les estructures que conformen aquest espècimen?

b)

Quina és la morfologia del gametòfit i com es diferencia de les molses acrocàrpiques observades anteriorment?

c)

Identifiqueu al dibuix i a la mostra: rizoides, caulidi, branques, fil·lidis, seta, càpsula, opercle, caliptra i peristoma.

d)

On s'insereix exactament l'esporòfit i quines en són les seves parts? Què representa la caliptra?

7. Pràctica 4. Pteridòfits

En relació a l'estudi de les criptògames vasculars o pteridòfits:

a)

Expliqueu les característiques generals del cicle biològic dels cormòfits pteridòfits i distingiu entre microfil·le i megafil·le, així com la diferència funcional entre trofofil·le, esporofil·le i trofoesporofil·le.

b)

Compareu morfològicament la Mostra 1 ( Polypodium vulgare) i la Mostra 2 ( Asplenium onopteris) pel que fa al tipus de divisió de la làmina, forma i disposició dels sorus i presència o absència d'indusi.

c)

A la Mostra 3 ( Equisetum telmateia), descriviu la diferenciació entre tiges estèrils i fèrtils, la morfologia de les fulles, l'estructura de l'estròbil (esporangiòfors peltats) i el paper dels elàters espatulats de les espores.

d)

A la Mostra 4 ( Selaginella denticulata), descriviu l'organització dels microfil·les i expliqueu per què es tracta d'una espècie heterospòrica i de desenvolupament endospòric.

8. Pràctica 5. Gimnospermes

A partir del material vegetal i de les característiques reproductives i vegetatives de les coníferes estudiades al laboratori:

a)

Completeu una taula de caràcters diagnòstics per comparar les famílies Pinaceae i Cupressaceae (morfologia foliar, fil·lotaxi, tipus de branques, distribució del sexe a la planta, cons masculins, cons femenins i pseudoinfrutescència).

Caràcter

Pinaceae

Cupressaceae

Fulles

Fil·lotaxi

Branques

Distribució sexual

Cons masculins

Cons femenins

Pseudoinfrutescència

b)

Identifiqueu les mostres de Pinus halepensis, Pinus pinea i Cedrus sp., assenyalant la diferència entre macroblasts i braquiblasts, el nombre de fulles per fascicle i la morfologia de les seves pinyes.

c)

Identifiqueu les mostres de Juniperus oxycedrus, Juniperus thurifera, Juniperus phoenicea i Cupressus sempervirens, descrivint les diferències entre fulles aciculars i esquamiformes, així com entre estròbils llenyosos i gàlbuls (arcèstides).

Pràctica 6. Reconeixement d'Angiospermes

A partir de la descripció i dels caràcters florals dels exemplars d'angiospermes examinats:

a)

Descriviu l'organització floral de la família Asteraceae (Compositae): tipus d'inflorescència (capítol), flors lligulades vs tubuloses, androceu, gineceu i modificacions del calze (papus o vil·là) i el fruit. Identifiqueu la Mostra 1 ( Anacyclus clavatus) i la Mostra 2 ( Sonchus sp.).

Mostra 1 ( Anacyclus clavatus)

Mostra 2 ( Sonchus sp.)

b)

Expliqueu l'estructura morfològica de la inflorescència bàsica (espícula) de la família Poaceae (Gramineae), indicant la funció i posició de glumes, lema, pàlea i lodícules. Comenteu les característiques de la Mostra 3 ( Avena sativa).

Mostra 3 ( Avena sativa)

c)

Caracteritzeu la família Ranunculaceae a partir de la Mostra 4 ( Ranunculus ficaria): simetria floral, nombre i disposició de les peces periantades, estams i carpels, i morfologia foliar.

Mostra 4 ( Ranunculus ficaria)

d)

Sintetitzeu la fórmula o patró floral típic de la família Fabaceae (Leguminosae) (simetria, corol·la papilionada, androceu i fruit característic).