Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BOTÀNICA Grau en Biologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de morfologia d'angiospermes: anatomia floral, tipus d'inflorescències racemoses i cimoses, i classificació pràctica de fruits carnosos i secs.

APREN.AI Índex 1 Morfologia i organització de la flor Verticils estèrils: periant i perigoni Simetria i soldadura del calze i la corol·la Verticils fèrtils: androceu i gineceu 2 Arquitectura de les inflorescències i determinació pràctica Inflorescències racemoses (obertes o indefinides) Inflorescències cimoses (tancades o definides) i mixtes Exercici pràctic de determinació d'angiospermes 3 El fruit: formació, classificació i anàlisi pràctica Fruits simples carnosos indehiscents Fruits simples secs: dehiscents i indehiscents Fruits agregats, múltiples i estructures complexes Determinació i anàlisi de fruits comuns 4 Resum per repassar Estructura i verticils florals Arquitectura de les inflorescències Classificació i tipus de fruits Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 1 1 Morfologia i organització de la flor EN ACABAR SABRÀS Identificar i descriure els verticils florals tant estèrils com fèrtils. Distingir els diferents graus de simetria floral i patrons de soldadura del periant. Classificar el gineceu segons el nombre de carpels, soldadura i posició de l'ovari. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les flors d'algunes plantes semblen tenir només pètals i no tenen cap calze verd visible? La flor constitueix l'òrgan reproductiu de les angiospermes del qual deriva el fruit.

Des d'un punt de vista morfològic, és una branca d'entrenusos extremadament curts o braquiblast. En els seus nusos s'insereixen fulles altament modificades, agrupades habitualment en verticils. L'eix sobre el qual se sustenten aquests elements s'anomena peduncle, que acaba en una zona eixamplada anomenada receptacle floral. Quan la flor manca de peduncle, es descriu com a flor sèssil. Si les flors formen inflorescències, l'eix individual de cadascuna rep el nom de pedicel. Si el receptacle allotja glàndules secretores de solucions ensucrades, aquestes conformen els nectaris, que poden ser florals o extraflorals. Esquema dels quatre verticils que componen la flor ideal d'angiosperma.

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 2 Verticils estèrils: periant i perigoni La coberta protectora externa de la flor està formada per peces estèrils que poden constituir un periant quan es diferencien dos verticils distints: el calze i la corol·la. Calze: format pel conjunt de sèpals, generalment verds i de morfologia més petita que els nomòfils (fulles vegetatives típiques). Corol·la: integrada pel conjunt de pètals, peces vistoses o blanques que se situen entre els sèpals i els òrgans reproductius fèrtils.

Segons la presència i morfologia d'aquestes peces, trobem diferents situacions estructurals: Tipus de flor Composició del periant / perigoni Terminologia de les peces Aclamídia Sense embolcall floral estèril (manca de periant). Inexistents Monoclamídia Un sol verticil de peces protectores. Tèpals Diclamídia heteroclamídia Dos verticils ben diferenciats morfològicament (calze i corol·la). Sèpals i pètals Diclamídia homoclamídia (Perigoni) Dos verticils amb peces d'aspecte, mida i color idèntics. Tèpals (sepaloideus o petaloideus) Fotografies de perigoni amb tèpals sepaloideus i de caràcter petaloide.

DEFINICIÓ Els tèpals són les peces estèrils de la flor que apareixen quan només hi ha un verticil o quan el calze i la corol·la són indistingibles. Poden tenir aspecte verdós (sepaloideus, com a Helleborus viridis) o aspecte acolorit i vistós (petaloideus, com a Asphodelus fistulosus). COMPROVA-HO 2 Quina diferència conceptual hi ha entre periant i perigoni?

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 3 Simetria i soldadura del calze i la corol·la Pel que fa al pla de divisió de la flor, s'estableixen diverses categories de simetria: Simetria floral Plans de simetria Disposició de peces Acíclica Sense pla definit / irregular Peces nombroses en disposició helicoïdal continua Asimètrica Cap pla de simetria (0 plans) Disposició verticil·lada sense eix especular Actinomorfa (radial) Més de dos plans de simetria ( ) Verticils regulars (pentàmers, tetràmers o trímers) Bilateral (dissimètrica) Exactament dos plans de simetria (2 plans) Simetria en dos eixos perpendiculars Zigomorfa (dorsiventral) Un únic pla de simetria longitudinal (1 pla) Morfologia adaptada sovint a pol·linitzadors específics Classificació dels patrons de simetria i disposició floral.

Tant sèpals com pètals poden presentar diferents graus de concrescència o fusió: Calze: pot ser dialisèpal (o corisèpal), amb peces completament lliures, o gamosèpal (o sinsèpal), amb sèpals soldats com a mínim per la base. Dins dels gamosèpals trobem formes particulars com la bilabiada, tubulosa o inflada. Corol·la: pot ser dialipètala (o coripètala) si els pètals estan separats, o gamopètala (o simpètala) si estan soldats. Morfologies de calzes gamosèpals: bilabiat, tubulós i inflat.

> 2 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 4 Dins de les corol·les dialipètales destaquen la morfologia cruciforme (actinomorfa amb quatre pètals en creu, diagnòstica de la família Brassicaceae) i la papilionàcia (zigomorfa de cinc pètals amb un estandard superior, dues ales laterals i una carena ventral formada per dos pètals soldats que amaguen els estams, clau a la família Fabaceae). Corol·les dialipètales de morfologia cruciforme i papilionàcia amb peces detallades. En el cas de les corol·les gamopètales, es documenten diverses morfologies típiques: tubulosa, campanulada, rotàcia, embudada, urceolada, esperonada, personada, bilabiada i ligulada.

Tipus morfològics de corol·les gamopètales amb pètals soldats. ERROR FREQÜENT No confonguis una flor actinomorfa amb una flor cíclica. Totes les flors actinomorfes són cícliques (peces en verticils amb nombre definit), però una flor cíclica pot ser també zigomorfa o dissimètrica. En canvi, les flors acícliques disposen les peces en espiral i no formen verticils. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 5 COMPROVA-HO 3 Quines peces componen exactament la corol·la papilionàcia i quina simetria presenta? Verticils fèrtils: androceu i gineceu L'androceu és el conjunt d'òrgans masculins o estams (microsporofil·les).

Cada estam consta d'un filament estret i allargat i d'una antera terminal eixamplada que conté els microsporangis o sacs pol·línics on es forma el pol·len. Els estams poden estar lliures sobre el receptacle, fusionats pels seus filaments o anteres, o bé soldats directament sobre els pètals (estams epipètals). Estat de fusió i inserció dels estams a l'androceu. El gineceu és l'aparell reproductor femení format per un o més carpels (megasporofil·les) portadors de primordis seminals (òvuls). Si el gineceu consta d'un sol carpel, és unicarpel·lar. Si en té diversos, pot ser: Pluricarpel·lar apocàrpic: els carpels estan lliures entre ells, formant cadascun un pistil independent.

Pluricarpel·lar sincàrpic: els carpels estan soldats formant una estructura o pistil únic. Poden soldar- se només a la base (amb diversos estils o estigmes) o fins a l'àpex (amb un sol estil i estigma). Morfologies del gineceu segons el grau de fusió carpel·lar.

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 6 Cada pistil es diferencia morfològicament en tres regions funcionals: Segons la posició de l'ovari en relació amb el punt d'inserció de la resta de peces florals i el receptacle, es defineixen tres tipus de flor: Posició de l'ovari Tipus de flor Relació amb el receptacle i periant Súper Flor hipògina Ovari lliure situat per damunt del receptacle; sèpals, pètals i estams s'insereixen sota seu. Semiínfer Flor perígina Ovari inserit parcialment i adherit a les parets del receptacle còncau. Ínfer Flor epígina Ovari situat completament per sota de la línia d'inserció del periant i l'androceu.

Posició de l'ovari respecte al receptacle i inserció del periant. COMPROVA-HO 4 En una flor epígina, on s'insereixen els sèpals i els pètals respecte a l'ovari? Ovari: porció basal eixamplada i buida que allotja els primordis seminals. 1 Estil: columna estèril allargada i filiforme que connecta l'ovari amb l'estigma. 2 Estigma: superfície apical sovint papil·losa i viscosa encarregada de rebre i induir la germinació del gra de pol·len. 3 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 7 ESQUEMA Classificació estructural del periant IDEES CLAU La flor és un braquiblast constituït per verticils florals sobre un eix anomenat peduncle i receptacle.

El periant està format per calze (sèpals) i corol·la (pètals), mentre que el perigoni està integrat per tèpals indistingibles. La simetria floral varia entre acíclica, asimètrica, actinomorfa ( plans), bilateral (2 plans) i zigomorfa (1 sol pla). L'androceu conté els estams (filament i antera), i el gineceu conté els carpels (organitzats en ovari, estil i estigma). L'ovari es classifica en súper (flor hipògina), semiínfer (flor perígina) o ínfer (flor epígina). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. ¿Com es descriu un gineceu que té múltiples carpels completament independents entre si? 6. ¿Quina diferència estructural separa una flor hipògina d'una epígina pel que fa a la inserció de les peces florals?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com s'anomena la corol·la dialipètala zigomorfa formada per estandard, ales i carena? Sense periant Flor aclamídia nua Amb periant Peces estèrils protectores Monoclamídia Un sol verticil de tèpals Diclamídia Dos verticils estèrils Heteroclamídia Calze i corol·la diferenciats Homoclamídia Perigoni amb tèpals iguals > 2 Bilabiada a) Papilionàcia b) Cruciforme c) Ligulada d) Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 8 8. Una flor que posseeix un únic pla de simetria longitudinal s'anomena: 9. Quan els sèpals d'una flor es troben completament soldats almenys per la base, el calze és: 10.

Com s'anomena la flor que té l'ovari situat per damunt del receptacle floral? 2 Arquitectura de les inflorescències i determinació pràctica EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les inflorescències racemoses de les cimoses segons el tipus de creixement i maduració floral. Reconèixer les principals morfologies d'inflorescències simples, compostes i mixtes. Aplicar una metodologia d'observació per a la determinació pràctica d'angiospermes en laboratoris o camp. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què en una espiga les flors inferiors ja han perdut els pètals mentre les de dalt encara són poncelles tancades?

Quan les flors no apareixen solitàries a l'àpex o a les aixelles de la tija, s'agrupen formant sistemes ramificats anomenats inflorescències. L'arquitectura d'una inflorescència comprèn una branca principal o peduncle, pedicels que sostenen les flors individuals, i fulles modificades protectores anomenades bràctees (a la base de les ramificacions) o bractèoles (sobre el pedicel). Actinomorfa a) Acíclica b) Zigomorfa c) Bilateral d) Gamosèpal a) Dialipètal b) Sepaloide c) Dialisèpal d) Hipògina a) Perígina b) Aclamídia c) Epígina d) Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 9 Diagrama de les estructures d'inflorescències racemoses i cimoses.

PROCÉS Passos per a la determinació d'una inflorescència Inflorescències racemoses (obertes o indefinides) Les inflorescències racemoses presenten un creixement monopòdic amb un àpex vegetatiu que pot continuar allargant-se indefinidament. La maduració floral és de caràcter centrípet o acròpet: les flors basals són les primeres a formar-se i madurar, de manera que són de major mida i edat que les flors apicals.

Es divideixen en simples (quan l'eix principal porta directament flors) i compostes (quan l'eix produeix ramificacions que repeteixen el model): Tipus racemós Estructura Morfologia dels pedicels Raïm Simple, eix allargat Flors amb pedicels d'igual longitud Espiga Simple, eix allargat Flors completament sèssils (sense pedicel) Observar l'àpex Mirar si acaba en flor 1 Direcció floració Identificar patró centrípet o centrífug 2 Tipus de ramificació Distingir eix simple, compost o mixt 3 Morfologia pedicels Revisar si són sèssils o amb pedicel 4 Assignació tipològica Identificar raïm, espiga, cima o umbel·la 5 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 10 Tipus racemós Estructura Morfologia dels pedicels Ament Simple, espiga pèndula Flors unisexuals sèssils sobre un eix flexible Corimbe Simple, eix allargat Pedicels de longitud desigual que situen les flors a un mateix pla horitzontal Umbel·la Simple, eix escurçat Pedicels de mida similar que sorgeixen d'un mateix punt central Espàdix Simple, espiga carnosa Eix engrossit i carnós cobert de flors sèssils, protegit per una espata Capítol Simple, receptacle eixamplat Flors sèssils inserides sobre una base plana, còncava o cònica Panícula Composta (raïm de raïms) Eix principal ramificat en eixos secundaris que porten raïms Umbel·la composta Composta (umbel·la d'umbel·les) Peduncles umbel·lars que acaben en umbel·lules secundàries Esquemes de les tipologies principals d'inflorescències racemoses simples.

Inflorescències racemoses compostes: panícula i umbel·la composta. COMPROVA-HO 12 En què es diferencia fonamentalment un corimbe d'una umbel·la simple si en tots dos les flors queden a la mateixa alçada? Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 11 Inflorescències cimoses (tancades o definides) i mixtes Les inflorescències cimoses o tancades es caracteritzen per un creixement simpòdic. L'eix primari frena el seu creixement perquè culmina precoçment en una flor terminal. El desenvolupament continua mitjançant ramificacions laterals situades per sota de la flor principal. La maduració floral és centrífuga: la flor més vella és la central o superior.

Destaquen les següents formes de cimes simples: Monocasi (cima escorpioide): només es desenvolupa una ramificació lateral per sota de la flor apical a cada nivell, creant un patró corbat o unilateral. Dicasi: es desenvolupen dues ramificacions oposades sota la flor terminal. Pleocasi: s'originen més de dues ramificacions per sota de la flor que remata l'eix. Cima umbel·liforme: disposició radiada que simula una umbel·la però amb maduració centrífuga. Esquemes dels tipus bàsics d'inflorescències cimoses simples. Les inflorescències mixtes combinen eixos amb diferents patrons de creixement.

Entre elles trobem el glomèrul (cimes denses subgloboses com a Trifolium), el tirsoide (eix monopòdic amb ramificacions cimoses com a Jacaranda) i els verticil·lastres (cimes reduïdes i enfrontades als nusos com a Salvia). Exemples d'inflorescències mixtes: glomèrul, tirsoide i verticil·lastres. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 12 ERROR FREQÜENT Compte de no classificar un capítol o una umbel·la pel seu aspecte global sense comprovar la direcció de maduració. Si les flors perifèriques s'obren abans que les internes, es tracta d'una inflorescència racemosa (centrípeta); si la flor apical/central obre primer, és cimosa (centrífuga).

Exercici pràctic de determinació d'angiospermes A partir de la descripció morfològica detallada d'un exemplar desconegut es pot fer ús d'una clau dicotòmica per establir la seva pertinença taxonòmica: EXEMPLE Observació morfològica de la mostra: Fulles i tija: fulles basals i tija fistulosa (buida per dins). Inflorescència: panícula (raïm de raïms). Periant: sense diferenciació entre sèpals i pètals; presenta 6 tèpals petaloideus d'inserció en dos verticils trímers. Perigoni homogeni. Androceu: 6 estams lliures amb filaments a diferents alçades i anteres similars. Gineceu: flor hipògina amb un sol ovari súper, constituït per 3 carpels soldats visibles en forma de 3 lòbuls rosats a l'estil.

Determinació: Les peces trímeres florals (perigoni , estams , carpels 3) i l'ovari súper condueixen directament a la família Liliaceae, gènere Asphodelus, i espècie Asphodelus fistulosus L. (coneguda popularment com a vareta de la virtut o de sant Josep). 3 + 3 3 + 3 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 13 Exemplar florit de l'espècie Asphodelus fistulosus. Detall del perigoni trímer i sistema radicular d'Asphodelus fistulosus. COMPROVA-HO 13 Quins trets florals clau d'Asphodelus fistulosus revelen una organització típica de monocotiledònies trímeres?

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 14 IDEES CLAU Les inflorescències racemoses tenen eix monopòdic indefinit i maduració centrípeta (de baix cap a dalt o de fora a dins). Les inflorescències cimoses presenten creixement simpòdic definit rematat per una flor i maduració centrífuga. Existeixen estructures complexes mixtes com el glomèrul, el tirsoide i el verticil·lastre. La determinació taxonòmica combina caràcters vegetatius (tija fistulosa) i florals (verticils de tèpals, nombre d'estams i carpels). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. ¿En quin ordre maduren les flors d'una panícula o d'un raïm simple? 15.

¿Quina és la composició d'una inflorescència mixta de tipus verticil·lastre? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Com s'anomena la inflorescència racemosa amb eix engrossit que porta flors sèssils protegida per una espata? 17. En quina inflorescència cimosa es formen exactament dues branques laterals sota la flor apical? 18. Quin tipus de maduració caracteritza les inflorescències cimoses o tancades? 19. Quina família botànica correspon a Asphodelus fistulosus segons la seva determinació?

Ament a) Capítol b) Espàdix c) Espiga d) Monocasi a) Verticil·lastre b) Dicasi c) Pleocasi d) Centrípeta a) Basípeta b) Acròpeta c) Centrífuga d) Fabaceae a) Liliaceae b) Brassicaceae c) Solanaceae d) Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 15 3 El fruit: formació, classificació i anàlisi pràctica EN ACABAR SABRÀS Definir les capes del pericarpi (exocarpi, mesocarpi i endocarpi) i la seva variabilitat teixular. Classificar els fruits simples segons la consistència del pericarpi i la dehisciència. Distingir fruits agregats d'infructescències o fruits múltiples mitjançant l'anàlisi de casos pràctics.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Per què des d'un punt de vista botànic estem menjant òrgans completament diferents quan consumim un tomàquet o una poma? El fruit és l'estructura resultant de la transformació de l'ovari (o ovaris) d'una o diverses flors després de la fecundació, acompanyat sovint per peces accessòries com el receptacle floral. A l'interior s'allotgen les llavors, protegides per la paret del fruit o pericarpi. El pericarpi s'organitza en tres capes concèntriques ben diferenciades: Epicarpi o exocarpi: làmina o coberta més externa (la pell del fruit). Mesocarpi: capa intermèdia, que pot ser molt carnosa, fibrosa o eixuta. En alguns casos pot no desenvolupar-se.

Endocarpi: estrat intern que contacta directament amb la cavitat ovàrica i embolcalla les llavors (membranós, carnos o rígid i llenyós). Secció d'una drupa mostrant les capes del pericarpi i la llavor. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 16 DEFINICIÓ Segons la freqüència reproductiva, les plantes poden ser monocàrpiques si floreixen i fructifiquen una sola vegada al llarg de la seva vida abans de morir, o policàrpiques si són capaces de florir i granar múltiples vegades en cicles successius.

Per a la seva classificació botànica es tenen en compte criteris fonamentals: el nombre de flors involucrades, la consistència seca o carnosa del pericarpi, el tipus de gineceu (monocarpel·lar, pluricarpel·lar sincàrpic o apocàrpic), la dehisciència (mecanismes d'obertura espontània) i la participació del receptacle (hipant). ESQUEMA Classificació general dels fruits Fruits simples carnosos indehiscents Provenen d'un únic ovari (monocarpel·lar o sincàrpic) d'una sola flor i no s'obren a la maduresa. La dispersió de les llavors requereix sovint la descomposició del pericarpi o el consum per part d'animals: Baia: fruit polisperm amb mesocarpi i endocarpi carnosos.

Destaquen dues variants: Hesperidi: provinent d'ovari súper sincàrpic. Té un exocarpi amb glàndules d'essència (flavedo), mesocarpi blanc esponjós (albedo) i endocarpi membranós subdividit en grills amb pèls o tricomes plens de suc (exemple: taronja). Pepònide: ovari ínfer sincàrpic amb mesocarpi, endocarpi i placentes suculents (exemple: cogombre). Drupa: fruit monosperm amb mesocarpi carnos i endocarpi rígid, esclerificat o llenyós («pinyol») que tanca una sola llavor (exemple: préssec).

Fruits Origen per maduració de l'ovari Simples Una sola flor, un sol gineceu Carnosos simples Baia, hesperidi, drupa Secs simples Dehiscents o indehiscents Agregats Una flor, múltiples carpels lliures Agregats carnosos Eteri, cinoròdon, pom Múltiples Infructescències comunitàries Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 17 Morfologia transversal dels fruits simples carnosos més comuns. COMPROVA-HO 21 Quina capa del fruit forma la part comestible d'una taronja? Fruits simples secs: dehiscents i indehiscents Presenten un pericarpi membranós, coriaci o llenyós que perd la humitat en madurar.

Es classifiquen principalment segons s'obrin o no per alliberar les llavors: Grup Fruit Característiques estructurals Mecanisme d'obertura Dehiscents Fol·licle Ovari monocarpel·lar, polisperm Obertura per una sola línia longitudinal (sutura ventral) Llegum Ovari monocarpel·lar, polisperm Obertura per dues línies (sutura ventral i nervi mitjà dorsal) Càpsula Ovari pluricarpel·lar sincàrpic Variable: poricida (porus), dental (dents apicals), píxidi (transversal), septicida (línies d'unió carpel·lar) o loculicida (nervi mitjà) Síliqua Ovari bicarpel·lar sincàrpic amb envà mitjà (replum) Dehiscent valvar; longitud vegades l'amplada Silícula Ovari bicarpel·lar sincàrpic amb envà mitjà Dehiscent valvar; longitud vegades l'amplada > 3 3 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 18 Grup Fruit Característiques estructurals Mecanisme d'obertura Indehiscents Aqueni Monosperm, ovari mono o sincàrpic Pericarpi separat de la llavor (sense soldar) Núcula Variant d'aqueni monosperm Pericarpi summament endurit i llenyós (ex: avellana) Cariopsi Monosperm, típic de gramínies Pericarpi molt prim completament soldat a la testa seminal Sàmara Aqueni modificat Pericarpi estès formant una membrana o ala alada dispersora Esquizocarp / Loment Pluricarpel·lar o monocarpel·lar segmentat Es disgrega en mericarps monosperms (l'esquizocarp longitudinalment; el loment en segments transversals) Tipologies de fruits secs dehiscents i els seus mecanismes d'obertura.

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 19 Morfologia dels principals fruits secs indehiscents. ERROR FREQÜENT No confonguis un aqueni amb una cariopsi. En l'aqueni (com a les pipes de gira-sol), la coberta del fruit està solta i es pot separar fàcilment de la llavor interna; a la cariopsi (cereals), el pericarpi i la testa de la llavor estan totalment soldats formant una unitat inseparable.

Fruits agregats, múltiples i estructures complexes Quan intervenen múltiples carpels lliures d'una mateixa flor o tota una inflorescència sencera, es generen tipologies particulars: Fruits agregats: deriven d'una flor amb gineceu pluricarpel·lar apocàrpic (o en algun cas sincàrpic) amb participació habitual del receptacle eixamplat (hipant): Eteri: receptacle floral carnós i engrossit sobre el qual es disposen nombrosos petits aquenis lliures (exemple: maduixa, Fragaria vesca).

Pom: prové d'ovari ínfer sincàrpic (sovint pentacarpel·lar) on la part carnosa comestible prové de l'engrossiment del receptacle floral fusionat al pericarpi, mentre l'endocarpi cartilaginós forma el cor (exemple: poma, Malus domestica). Cinoròdon: receptacle còncau en forma d'urna (hipant) que tanca nombrosos aquenis al seu interior (exemple: roser). Balàustia: ovari ínfer sincàrpic amb pericarpi coriaci dividit en lòculs per envans membranosos amb llavors de sarcotesta carnosa vermellosa (exemple: magrana). Polidrupa, polifol·licle i polinúcula: conjunts agregats de drupes (esbarzer), fol·licles o núcules procedents de carpels lliures.

Fruits múltiples o infructescències: sorgeixen del desenvolupament conjunt de totes les flors d'una inflorescència incloent el seu eix: Siconi: receptacle piriforme comunitari engrossit i buit que allotja flors unisexuals diminutes que esdevenen aquenis (exemple: figa). Sorosi: eix de la inflorescència, flors, bràctees i perisperms que es desenvolupen de forma carnosa i soldada formant un cos únic (exemple: pinya americana). Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 20 Estructures de fruits agregats i complexes carnosos. Infructescències múltiples: siconi de la figa i sorosi de la pinya.

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 21 COMPROVA-HO 22 Què és botànicament la part vermella i carnosa d'una maduixa? Determinació i anàlisi de fruits comuns En el treball botànic és fonamental analitzar la procedència i morfologia dels fruits que consumim habitualment: Espècie Tipus de fruit Gineceu d'origen Detalls dels teixits Solanum lycopersicum (Tomàquet) Baia simple carnosa Ovari súper sincàrpic bicarpel·lar (o pluricarpel·lar cultivat) Exocarpi fi, mesocarpi i endocarpi carnosos soldats, cavitats carpel·lars (lòculs) amb placenta gelatinosa i llavors.

Capsicum annuum (Pebrot) Baia simple carnosa Ovari súper sincàrpic tricarpel·lar (o bicarpel·lar) Exocarpi que pot ser pelable o inseparable, mesocarpi carnós, interior buit amb gran columna placentària central. Citrus sp. (Taronja) Hesperidi Ovari súper sincàrpic amb carpels Exocarpi prim acolorit amb essències, mesocarpi blanc cel·lulós (albedo), grills formats per endocarpi amb pèls sucosos. Llegum de fabàcia (Pèsol) Llegum simple sec dehiscent Ovari súper unicarpel·lar Pericarpi molt prim; s'obre longitudinalment per la sutura ventral i pel nervi dorsal mostrant les llavors unides al funicle.

Pipes de gira-sol Aqueni simple sec indehiscent Ovari ínfer sincàrpic bicarpel·lar Pericarpi lliure de la llavor interna. Si la paret fos molt endurida com a l'avellana s'anomenaria núcula. Fragaria vesca (Maduixa) Eteri (fruit carnós agregat) Ovari súper pluricarpel·lar apocàrpic Receptacle (tàlem) extraordinàriament eixamplat i suculent amb nombrosos aquenis independents inserits a la superfície. Malus domestica (Poma) Pom (fruit carnós complex) Ovari ínfer sincàrpic pentacarpel·lar La carn prové del receptacle fusionat al mesocarpi extern; l'endocarpi cartilaginós tanca les cavitats amb els primordis seminals.

> 5 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 22 Anatomia seccionada del tomàquet com a baia pluricarpel·lar sincàrpica. Estructura del pebrot indicant cavitat carpel·lar i placenta. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 23 Secció d'un hesperidi de taronja mostrant flavedo, albedo i endocarpi. Dissecció morfològica del llegum del pèsol i la seva llavor. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 24 Pipes de gira-sol mostrant el pericarpi sec separat de la llavor. Eteri de maduixa amb detall del receptacle carnós i els aquenis. Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 25 Corts anatòmics de la poma indicant el teixit de l'hipant.

IDEES CLAU El fruit procedeix de la maduració de l'ovari fecundat i consta de pericarpi dividit en exocarpi, mesocarpi i endocarpi. Els fruits simples provenen d'un sol ovari: poden ser carnosos (baia, hesperidi, drupa) o secs (dehiscents com llegum i càpsula, o indehiscents com aqueni i cariopsi). Els fruits agregats (com l'eteri o el pom) involucren receptacles carnosos associats a carpels lliures o soldats. Les infructescències o fruits múltiples (siconi i sorosi) provenen del desenvolupament sincrònic de tota una inflorescència sencera. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. ¿Quina diferència morfològica separa una síliqua d'una silícula? 24. ¿Per quines zones s'obre un llegum típic a la maduresa?

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 26 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25. Quin tipus de fruit és característic del préssec, amb un endocarpi ossi i llenyós? 26. Com s'anomena la infructescència de la figa, constituïda per un receptacle carnós buit? 27. La cariopsi dels cereals es caracteritza directament per: 28. En la poma (Malus domestica), la fracció carnosa comestible prové principalment de: 4 Resum per repassar Estructura i verticils florals Concepte Definició resumida Periant vs. Perigoni El periant té calze (sèpals) i corol·la (pètals) diferenciats; el perigoni presenta tèpals indiferenciables (homoclamidi o monoclamidi).

Simetria floral Actinomorfa (> 2 plans de simetria), bilateral o dissimètrica (2 plans) i zigomorfa (1 sol pla longitudinal). Soldadura de peces Calze dialisèpal (lliure) o gamosèpal (soldat); corol·la dialipètala (lliure) o gamopètala (soldada). Gineceu Format per carpels (ovari, estil i estigma); pot ser apocàrpic (carpels lliures formant pistils separats) o sincàrpic (carpels soldats en un pistil). Posició de l'ovari Flor hipògina (ovari súper), flor perígina (ovari semiínfer) i flor epígina (ovari ínfer respecte al periant).

Drupa a) Baia b) Pom c) Núcula d) Eteri a) Sorosi b) Cinoròdon c) Siconi d) Receptacle floral carnós a) Obertura per dues sutures b) Endocarpi llenyós separat c) Pericarpi soldat a la testa d) L'ovari apocàrpic a) La testa seminal b) El receptacle (hipant) c) L'endocarpi d) Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 27 Arquitectura de les inflorescències Inflorescència Tipus de creixement i característiques Racemosa (oberta) Creixement monopòdic indefinit i maduració centrípeta/acròpeta (de la base a l'àpex). Exemples: raïm, espiga, ament, corimbe, umbel·la, espàdix, capítol i panícula.

Cimosa (tancada) Creixement simpòdic definit rematat per una flor terminal i maduració centrífuga. Exemples: monocasi (escorpioide), dicasi, pleocasi i cima umbel·liforme. Mixta Combinació d'eixos racemosos i cimosos. Exemples: glomèrul (subglobós), tirsoide (monopòdic amb cimes) i verticil·lastre (cimes enfrontades als nusos). Classificació i tipus de fruits Grup de fruits Exemples i trets diferencials clau Simples carnosos Baia (mesocarpi i endocarpi carnosos), hesperidi (tricomes amb suc), pepònide (ovari ínfer carnós) i drupa (endocarpi ossi monosperm).

Simples secs dehiscents Fol·licle (1 sutura), llegum (2 sutures: ventral i dorsal), càpsula (poricida, valvar, septicida, loculicida o dental) i síliqua/silícula (bicarpel·lar amb replum). Simples secs indehiscents Aqueni (monosperm, pericarpi no soldat), núcula (aqueni de paret llenyosa), cariopsi (pericarpi soldat a la testa), sàmara (aqueni alat) i esquizocarp (mericarps). Agregats D'una sola flor pluricarpel·lar apocàrpica: eteri (receptacle engruixit amb aquenis), pom (carn de receptacle i ovari sincàrpic), cinoròdon (urna d'aquenis) i polidrupa.

Múltiples (infructescències) Provinents de tota una inflorescència: siconi (receptacle piriforme amb aquenis interns) i sorosi (eix i peces florals carnosos fusionats). Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 28 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè presenten un perigoni d'origen homoclamidi format per tèpals petaloideus o bé són monoclamídies sense sèpals diferenciats. 2. El periant presenta dos verticils estèrils morfològicament diferenciats en sèpals i pètals, mentre que el perigoni està format per tèpals no diferenciables entre si (ja sigui per homoclamídia o monoclamídia). 3.

Presenta simetria zigomorfa i està formada per 5 pètals: un estandard superior, dues ales laterals i dos pètals inferiors fusionats formant la carena. 4. En una flor epígina, l'ovari és ínfer, per la qual cosa els sèpals i els pètals s'insereixen per damunt d'aquest sobre el receptacle floral. 5. Es tracta d'un gineceu pluricarpel·lar apocàrpic, on cada carpel actua com un pistil individual amb el seu propi ovari, estil i estigma. 6. A la flor hipògina l'ovari és súper i les peces estèrils i estams s'insereixen per sota d'ell; a l'epígina l'ovari és ínfer i les peces s'insereixen per sobre. 7. b) Papilionàcia.

La corol·la papilionàcia és típica de les fabàcies i consta d'estandard, dues ales i una carena de dos pètals soldats. 8. c) Zigomorfa. Les flors zigomorfes es caracteritzen per tenir exactament un únic pla de simetria. 9. a) Gamosèpal. El terme gamosèpal (o sinsèpal) fa referència a sèpals parcialment o totalment soldats. 10. a) Hipògina. Les flors hipògines tenen l'ovari lliure i en posició súper, inserint-se les peces florals per sota. 11. Perquè té un creixement racemós acròpet on l'activitat floral avança progressivament des de la base cap a l'àpex. 12.

Al corimbe els pedicels neixen a altures diferents de l'eix i tenen llargades diferents, mentre que a l'umbel·la tots els pedicels surten d'un sol punt comú. 13. Presenta perigoni de 6 tèpals disposats en dos verticils de 3, androceu amb 6 estams (3+3) i un gineceu tricarpel·lar sincàrpic súper. 14. En ordre centrípet o acròpet: primer s'obren i assoleixen major mida les flors situades a la part inferior de l'eix, i posteriorment les apicals. 15. És una inflorescència constituïda per cimes molt reduïdes i oposades que s'insereixen als nusos d'un eix principal monopòdic, típica de famílies com les lamiàcies (com la sàlvia). 16. c) Espàdix.

L'espàdix és una espiga carnosa coberta de flors sèssils, freqüentment embolcallada per una bràctea especial anomenada espata. 17. c) Dicasi. El dicasi es defineix pel desenvolupament de dues ramificacions laterals sota la flor que remata l'eix simpòdic. 18. d) Centrífuga. A les cimes la primera flor a formar-se i madurar és la flor terminal apical (maduració centrífuga). 19. b) Liliaceae. Asphodelus fistulosus pertany a la família Liliaceae per les seves flors trímeres amb perigoni petaloide i ovari súper tricarpel·lar. 20. Perquè al tomàquet consumim el pericarpi pur carnós d'un ovari lliure (baia), mentre que a la poma la polpa prové principalment del receptacle floral hipertrofiat (pom).

Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 29 21. Està constituïda per l'endocarpi membranós, concretament pels nombrosos pèls o tricomes carnosos carregats de suc que recobreixen l'interior dels carpels. 22. No és el pericarpi del fruit, sinó el receptacle floral (hipant) engruixit i carnós, sobre el qual es disposen els veritables fruits, que són aquenis minúsculs. 23. Totes dues provenen d'un ovari bicarpel·lar sincàrpic amb envà mitjà (replum), però la síliqua té una longitud més de 3 vegades superior a la seva amplada, mentre que la silícula és curta ( vegades l'amplada). 24.

S'obre per dues línies longitudinals oposades: la línia de sutura ventral del carpel i el nervi dorsal central. 25. a) Drupa. La drupa és un fruit carnós simple monosperm amb endocarpi esclerificat («pinyol»). 26. d) Siconi. El siconi és una infructescència formada per un receptacle còncau piriforme amb petites flors i aquenis a l'interior. 27. d) Pericarpi soldat a la testa. A la cariopsi el pericarpi s'adhereix íntimament a la coberta seminal (testa), sent inseparable. 28. c) El receptacle (hipant). Al pom la polpa carnosa procedeix de la fusió del receptacle floral hipertrofiat (hipant) amb les capes externes del fruit. 3 Botànica: flor, inflorescències i fruits d'angiospermes 30