Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DE L'EMPRESA I Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum complet d'Economia de l'Empresa I (UAB): activitat productiva, stakeholders, formes jurídiques (SL, SA, cooperatives) i valoració amb el VAN.

APREN.AI Índex 1 L'empresa com a activitat productiva, finançament i registre comptable Naturalesa i trets distintius de l'empresa Finançament i correspondència patrimonial El cicle comptable de l'activitat productiva 2 Transaccions econòmiques, creació de valor i apropiació entre stakeholders Diferència entre preu i valor en una transacció Creació i distribució del valor a l'empresa capitalista Distribució del valor en estructures cooperatives 3 Formes jurídiques de l'empresa: empresari individual i societats mercantils Distinció entre persona física i societats mercantils Comparativa de les principals modalitats jurídiques Anàlisi detallada de les tipologies d'empresa 4 Preu i valor a les transaccions financeres: actualització, capitalització i el criteri del VAN Fonament de la transacció financera Actualització, capitalització i mesura del valor Criteri del Valor Actual Net (VAN) 5 Resum per repassar Activitat productiva i patrimoni empresarial Creació de valor i distribució entre grups d'interès Formes jurídiques de l'activitat mercantil Valoració financera i criteri del VAN Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 1 1 L'empresa com a activitat productiva, finançament i registre comptable EN ACABAR SABRÀS Definir l'empresa i identificar els tres trets que la caracteritzen com a unitat productiva. Calcular el resultat econòmic i patrimonial mitjançant el balanç de situació i el compte de resultats. Distingir entre els conceptes de compra, cost, consum i despesa financera. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 ¿Un negoci que ven tots els seus productes amb marge positiu pot quedar-se sense diners al banc el primer mes?

Naturalesa i trets distintius de l'empresa Una empresa és una organització orientada a desenvolupar activitats productives amb finalitat de lucre. Aquesta institució es caracteritza per tres elements fonamentals: Unitat organitzativa: coordina l'acció col·lectiva de diverses persones sota la direcció d'un gestor o administrador (manager), integrant els interessos dels participants (stakeholders). Realització d'activitats productives: executa processos industrials, mercantils o de serveis orientats a transformar recursos en béns i serveis aptes per al consum. Ànim de lucre: destina la seva producció al mercat per generar guanys econòmics mitjançant transaccions amb tercers.

L'activitat productiva combina factors de producció o entrades (inputs) per obtenir un producte elaborat o sortida (outputs). Aquest procés només té sentit econòmic si genera un excedent en el qual el valor dels béns obtinguts supera el dels recursos emprats. Tipus d'activitat Descripció funcional Exemples il·lustratius Producció de béns tangibles Transformació física de matèries primeres en béns industrials o de consum. Nissan Activitat comercial Distribució i venda al detall o a l'engròs sense transformació directa. El Corte Inglés, Bonpreu, Mercadona Prestació de serveis Subministrament d'activitats intangibles per cobrir necessitats específiques.

Vueling, empreses de neteja Dins d'aquest marc s'estableixen tres conceptes analítics fonamentals: Productivitat: quocient entre els resultats obtinguts i el volum de recursos utilitzats. Valor afegit: diferència entre el preu de venda del producte i els costos dels materials utilitzats per elaborar-lo. Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 2 Cost d'oportunitat: benefici associat a la millor alternativa a la qual es renuncia en prendre una decisió. COMPROVA-HO 2 Quina condició bàsica ha de complir el procés de transformació física o comercial per generar valor afegit?

Finançament i correspondència patrimonial L'activitat productiva genera desfasaments temporals entre els pagaments associats als costos i els cobraments derivats dels ingressos. Aquesta manca de sincronia temporal obliga l'empresa a disposar de recursos financers per sostenir les seves operacions corrents. Les fonts financeres es divideixen segons el seu origen i exigibilitat: Finançament propi: fons aportats per l'empresari, propietaris o accionistes, que constitueixen el net patrimonial. Finançament aliè: recursos cedits per entitats bancàries o creditors externs, que integren el passiu exigible de l'empresa.

Tota estructura patrimonial es regeix pel principi fonamental d'equilibri financer: L'actiu reflecteix la destinació dels recursos (les inversions en béns, drets i tresoreria), mentre que la combinació de net patrimonial i passiu explicita l'origen dels fons que han permès finançar aquestes inversions. PROCÉS Cicle de transformació de recursos en resultat comptable 1 Adquisició d'inputs Compromís contractual de compra de factors productius. 2 Consum productiu Incorporació efectiva dels factors al procés de fabricació. 3 Venda del producte Generació d'ingressos i assignació del cost de vendes. 4 Liquidació del resultat Obtenció del benefici i actualització del balanç.

El cicle comptable de l'activitat productiva El Codi de comerç imposa a l'empresari el deure de registrar totes les transaccions que efectua. Aquesta informació es condensa en els comptes anuals, principalment el Compte de Pèrdues i Guanys (que sintetitza els fluxos d'ingressos i despeses del període) i el Balanç de Situació (que reflecteix l'estat dels actius, deutes i fons propis en una data determinada). La comptabilitat estableix criteris per periodificar el benefici al llarg del temps.

En aquest cicle cal distingir clarament tres conceptes: Inversi = o ˊ Finan ament ç (Actiu = Net Patrimonial + Passiu) Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 3 Esquema del càlcul del benefici a partir del flux físic i monetari. El benefici comptable del període s'obté restant el cost de les vendes dels ingressos totals generats per la comercialització dels productes: Compra: moment en què neix el compromís contractual d'adquirir un factor productiu, generant una obligació de pagament immediata o futura. 1 Cost de producció i consum: quantitat corresponent als factors productius realment incorporats i utilitzats en el procés de fabricació.

2 Cost de les vendes i ingrés: consum de factors associat directament als béns venuts enfront de la quantitat cobrada o pendent de cobrament. 3 Benefici = Ingressos Cost de les vendes Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 4 EXEMPLE Considerem una empresa que comercialitza corbates amb les següents condicions operatives: Vendes diàries: 300 unitats a 8 €/unitat, generant un ingrés diari de 2.400 €. Consum de tela: 400 cm² per corbata a un cost de 2 €, resultant en un cost de primeres matèries de 600 € diaris. Lloguer de la nau: contractat per 9.000 € mensuals, liquidat linealment a raó de 300 € diaris (9.000 / 30).

Mà d'obra: avançament mensual de 36.000 €, liquidat a 1.200 € diaris (36.000 / 30). Finançament inicial: préstec bancari de 24.000 € amb un interès mensual de 90 € (3 € diaris) i aportació pròpia de l'empresari de 21.000 €. En el moment inicial ( ), l'actiu està integrat per la nau llogada pagada per avançat (9.000 €) i l'avançament als treballadors (36.000 €), totalitzant 45.000 €. El finançament es reparteix entre el préstec de 24.000 € (passiu) i el capital aportat de 21.000 € (net patrimonial).

Per a un període (en dies), el compte de resultats reflecteix: Ingressos: € Consum de primeres matèries: € Consum de nau (lloguer): € Costos de personal: € Interessos del deute: € Benefici diari net: € A mesura que transcorren els dies, els costos consumits es donen de baixa de l'actiu del balanç, la tresoreria augmenta pels cobraments nets i el benefici s'acumula en el net patrimonial, mantenint la identitat per a tot . ERROR FREQÜENT Confondre el pagament inicial d'un recurs amb el cost del període.

El pagament anticipat d'un contracte (com l'avançament de salaris o el lloguer mensual) roman com un actiu al balanç de situació; només es transforma en cost a la compte de resultats a mesura que el recurs es consumeix efectivament en el procés de producció o vendes. COMPROVA-HO 3 Quina és la diferència comptable entre la compra d'una primera matèria i el seu consum? t = 0 t 2.400 × t 600 × t 300 × t 1.200 × t 3 × t 297 × t Actiu = Net + Passiu t Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 5 IDEES CLAU L'empresa actua com a unitat organitzativa que combina inputs per crear béns o serveis amb afany de lucre.

El principi patrimonial bàsic estableix que tot actiu (inversió) ha d'estar finançat per net patrimonial o passiu exigible. Els pagaments anticipats de serveis o sous figuren inicialment a l'actiu del balanç i es traslladen al compte de pèrdues i guanys a mesura que es consumeixen. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. ¿Quina relació matemàtica vincula el valor afegit amb el preu del producte? 5. ¿Per què les empreses necessiten finançament aliè o propi fins i tot quan tenen un negoci rendible? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin concepte defineix la millor opció descartada en prendre una decisió empresarial? 7.

A quina massa patrimonial correspon l'avançament no consumit de salaris pagat als treballadors? 8. Quina igualtat s'ha de verificar permanentment en el balanç de situació? 9. Com es calcula el benefici del període segons la relació analítica bàsica?

Cost de vendes a) Cost d'oportunitat b) Valor afegit c) Productivitat d) Passiu exigent a) Actiu b) Net patrimonial c) Ingressos financers d) Actiu = Net patrimonial + Passiu a) Passiu = Benefici + Tresoreria b) Net = Actiu + Passiu c) Actiu = Ingressos - Despeses d) Ingressos menys cost de les vendes a) Actiu total menys passiu bancari b) Entrades de caixa menys sortides c) Compres totals menys pagaments d) Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 6 2 Transaccions econòmiques, creació de valor i apropiació entre stakeholders EN ACABAR SABRÀS Calcular el valor generat en una transacció individual a partir de preus i valoracions subjectives.

Analitzar la distribució de valor entre els diferents grups d'interès d'una organització. Contrastar el mecanisme d'apropiació de rendes entre l'empresa capitalista i els models cooperatius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 ¿És possible que tant el client com la botiga surtin guanyant alhora en comprar una camisa? Diferència entre preu i valor en una transacció Per entendre l'intercanvi econòmic cal separar clarament dues dimensions: Preu ( ): import monetari objectiu pel qual es produeix la compravenda d'un bé. Valor ( ): apreciació subjectiva que un individu atribueix a un determinat bé en funció de les seves preferències i utilitat esperada.

En el cas del comprador, representa el preu màxim que estaria disposat a pagar pel bé . Per al venedor, representa el preu mínim pel qual acceptaria lliurar-lo. PER RECORDAR-HO Si un individu valora un vehicle en més de 5.235.000 pessetes i aquest és el seu preu de mercat, efectuarà la compra perquè obté un guany net d'utilitat. Si la seva valoració fos inferior a aquest preu, rebutjaria la transacció. La transacció només tindrà lloc voluntàriament si genera un increment de benestar per a ambdues parts contractants: Condició del comprador (client): (on és el valor apropiat pel client). Condició del venedor: .

El valor total generat per una transacció ( ) és la suma del benestar addicional de tots els integrants de l'intercanvi: COMPROVA-HO 11 Què passa amb el benestar del comprador si el preu pagat és exactament igual a la seva valoració subjectiva? p V j j V (X) j X V CL p 0 V CL p p V superior o igual a 0 v V T V T = (V CL p) + (p V ) = v V CL V amb la condici que V sigui m s gran o igual a V v o ˊ CL e ˊ v Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 7 Creació i distribució del valor a l'empresa capitalista Una empresa és una xarxa complexa de transaccions entre diversos grups d'interès (stakeholders): compradors, operaris, subministradors i proveïdors de fons financers.

Cadascun aporta un recurs i rep una contraprestació a canvi: Taula d'aportacions, contraprestacions i valor apropiat per cada stakeholder. A partir d'aquest esquema es dedueixen les següents relacions monetàries: Ingressos totals obtinguts dels compradors: . Salaris percebuts pels treballadors: . Costos liquidats als proveïdors de materials: . Interessos cobrats pels creditors financers aliens: . Benefici comptable de l'empresari: . El valor total creat per l'activitat de l'empresa ( ) equival a la suma dels valors apropiats per tots els seus integrants: Definint el cost social dels recursos com , obtenim que . El benefici econòmic que s'apropia l'empresari inversor és .

ERROR FREQÜENT Identificar benefici comptable amb valor generat. El benefici comptable ( ) és únicament la fracció del resultat financer que reben els amos del capital. Una empresa pot generar valor positiu global ( ) encara que el seu benefici comptable sigui negatiu ( ), perquè els compradors, treballadors o proveïdors capturen quotes molt elevades d'aquest excedent. Tanmateix, una situació de benefici comptable negatiu perllongat és insostenible i forçarà la renegociació dels preus d'intercanvi.

I w c i B = I w c i V T V T = (V CL I) + (w V ) + T (c V ) + P (i V ) + K (B V ) = K V CL (V + T V + P V ) K CP = V + T V + P V K V T = V CL CP B V K B V T > 0 B < 0 Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 8 Distribució del valor en estructures cooperatives En el model d'empresa capitalista tradicional, el propietari del capital financer rep el benefici residual. En canvi, en el model cooperatiu la propietat correspon a altres col·lectius d'interès, redistribuint el dret sobre el resultat residual : Cooperatives de consum (p. ex., Abacus): la propietat correspon als clients.

La contraprestació del client és el seu propi valor i l'aportació que fa cobreix els costos dels factors ( ). El valor apropiat pel client esdevé . Cooperatives de treball (p. ex., Corporación Mondragón): la propietat pertany als treballadors. Aquests s'apropien del marge residual , on . Cooperatives de producció (p. ex., Central Lechera Asturiana): la propietat recau en els proveïdors de matèries primeres, els quals capturen el valor apropiat , on . COMPROVA-HO 12 Com es redistribueix el benefici residual en una cooperativa de treball en comparació amb una societat capitalista estàndard?

ESQUEMA Tipologia de cooperatives segons la propietat IDEES CLAU El preu és una magnitud monetària objectiva de mercat, mentre que el valor és una valoració subjectiva d'utilitat. Una transacció voluntària només s'executa si la valoració del comprador és superior o igual al preu i aquest és superior o igual a la del venedor. El valor total generat per l'empresa es reparteix entre consumidors, treballadors, proveïdors, entitats financeres i propietaris. A les cooperatives, la propietat i el residu econòmic es desplacen dels inversors financers cap als clients, treballadors o proveïdors.

B V CL w + c + i V CL B B V T B = I c i B V P B = I w i Cooperatives de consum Propietat en mans dels compradors finals. Cooperatives de treball Propietat en mans de la plantilla de treballadors. Cooperatives de producció Propietat en mans dels subministradors de factors. Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 9 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. ¿Quina és la fórmula del cost social dels recursos consumits per l'empresa? 14. ¿Per què una empresa pot incórrer en pèrdues comptables i alhora crear valor per a la societat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin requisit és indispensable perquè un comprador adquireixi voluntàriament un bé? 16.

Qui s'apropia del marge residual en una cooperativa de consum? 17. Com es defineix el valor total generat (VT) en la matriu de stakeholders? 18. Quina opció descriu el valor apropiat pel proveïdor d'una empresa capitalista? 3 Formes jurídiques de l'empresa: empresari individual i societats mercantils EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast de la responsabilitat patrimonial en l'empresari individual i en les societats de capital. Comparar els requisits fundacionals, de capital i transmissibilitat de la Societat Limitada i la Societat Anònima. Explicar els criteris de govern democràtic i distribució d'excedents propis de les cooperatives.

Que el cost social sigui zero a) Que l'empresari no tingui benefici b) Que la valoració sigui superior o igual al preu c) Que el preu superi la valoració d) Els proveïdors industrials a) Els bancs finançadors b) Els clients socis c) Els empleats de la fàbrica d) Ingressos menys salaris exclusivament a) Preu menys costos d'interès b) VCL menys la suma de VT, VP i VK c) Benefici comptable menys impostos d) c - VP a) w - VT b) VCL - I c) B - VK d) Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 10 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 ¿Per què els emprenedors que munten negocis amb cert risc solen crear una SL en lloc d'actuar com a autònoms?

Distinció entre persona física i societats mercantils L'exercici continuat d'una activitat econòmica que implica el lliurament de béns, prestació de serveis o contractació de treballadors es pot dur a terme mitjançant dues vies legals principals: Empresari individual (persona física): actua en nom propi. Assumeix íntegrament els drets i respon amb tot el seu patrimoni de les obligacions que sorgeixin del negoci. Societats mercantils (persona jurídica): constitueixen entitats legals independents amb personalitat jurídica pròpia. Poden contraure deures contractuals en nom de la societat, restant els seus efectes patrimonials vinculats a aquesta i no de forma directa als socis.

La fundació d'una societat mercantil exigeix el formalització d'una escriptura pública davant de notari i la preceptiva inscripció al Registre Mercantil. Aquestes corporacions presenten separació entre propietat i gestió mitjançant diversos òrgans d'administració (administrador únic, administradors mancomunats o solidaris, consell d'administració, conseller delegat i apoderats).

Comparativa de les principals modalitats jurídiques Forma jurídica Mínim de socis Règim de responsabilitat Capital mínim legal Tributació directa Empresari Individual 1 Il·limitada No s'exigeix mínim IRPF Societat de Responsabilitat Limitada (SL) 1 (SL Unipersonal) Limitada al capital aportat 3.005,06 € Impost sobre Societats Societat Anònima (SA) 1 Limitada al capital aportat 60.101,21 € Impost sobre Societats Societat Cooperativa 3 (1r grau) / 2 (2n grau) Limitada al capital aportat Fixat als estatuts (o 3.000 €) Impost sobre Societats COMPROVA-HO 20 Quina implicació patrimonial té per a un empresari individual contreure un deute financer que el seu negoci no pot pagar?

Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 11 Anàlisi detallada de les tipologies d'empresa Empresari individual Aquesta fórmula resulta aconsellable per a iniciatives d'escala reduïda amb baix nivell d'endeutament, on el risc patrimonial sigui moderat i els rendiments esperats tributin a tipus inferiors als de l'Impost sobre Societats. Avantatges: agilitat i màxima senzillesa documental en la posada en marxa; absència de requisit de capital mínim; compliment formal i fiscal simplificat.

Inconvenients: responsabilitat il·limitada sense protecció del patrimoni privat; escala progressiva de l'IRPF si el volum de guanys creix considerablement; impossibilitat legal d'incorporar socis; menor solvència aparent davant les entitats financeres i proveïdors. Societat de Responsabilitat Limitada (SL) Regulada per la Llei de Societats de Capital (Reial Decret Legislatiu 1/2010), està dissenyada per a la petita i mitjana empresa: Capital social: establert en 3.005,06 €, el qual ha d'estar íntegrament subscrit i desemborsat en el moment fundacional mitjançant metàl·lic, béns o drets valorables econòmicament (en cap cas treball personal).

Està integrat per participacions socials iguals, indivisibles i acumulables. Òrgans de govern: la Junta General (òrgan deliberant i decisori) i l'òrgan d'administració (administrador únic, administradors o consell). Trets clau: protecció del patrimoni dels socis; possibilitat d'un sol soci (SLU); restricció estatutària a la transmissió de participacions, on els socis tenen dret preferent. Els tràmits són més feixucs i cars que els de l'autònom individual. Societat Anònima (SA) Configurada per a activitats de dimensió superior i mobilització de grans volums de recursos: Capital social: import mínim de 60.101,21 €.

Ha d'estar subscrit al 100 % i desemborsat almenys en un 25 % a la seva constitució. El capital es divideix en parts alíquotes denominades accions, que gaudeixen de lliure transmissibilitat. Avantatges: responsabilitat confinada al capital subscrit; flexibilitat en la transferència de la condició d'accionista; alta imatge de solvència davant els mercats. Inconvenients: desemborsament inicial substancial; costos legals i administratius de funcionament elevats; rigidesa estructural en la seva operativa.

Societat Cooperativa Societat de funcionament democràtic orientada a satisfer les finalitats econòmiques i socials comunes dels seus membres: Estructura associativa: requereix com a mínim 3 persones físiques a les cooperatives de primer grau, i almenys 2 cooperatives per a les de segon grau. Cada membre té idèntics drets de vot. Règim econòmic: capital mínim establert en els propis estatuts (comúnment 3.000 €). El resultat econòmic rep el nom d'excedent o retorn cooperatiu, i es reparteix proporcionalment a les operacions realitzades pel soci amb la cooperativa, no pas en funció del capital dipositat.

Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 12 ERROR FREQÜENT Confondre el percentatge obligatori de desemborsament inicial a la constitució: a la Societat Limitada el capital de 3.005,06 € ha d'estar desemborsat al 100 %, mentre que a la Societat Anònima la llei només exigeix desemborsar un 25 % dels 60.101,21 € en el moment fundacional, quedant la resta pendent com a dividends passius. COMPROVA-HO 21 Com es reparteix el benefici en una cooperativa en contrast amb una societat capitalista com la SA? ESQUEMA Classificació de les formes jurídiques de l'empresa IDEES CLAU L'empresari individual arrisca tot el seu patrimoni personal en respondre de manera il·limitada.

A les SL i SA la responsabilitat dels integrants es troba restringida a les aportacions compromeses. La SL exigeix 3.005,06 € totalment aportats des de l'inici, mentre que la SA demana 60.101,21 € amb un mínim del 25 % efectuat. Les cooperatives tenen governança assembleària i distribueixen el seu excedent segons el volum d'operacions socials de cada membre. Empresari Individual Persona física amb responsabilitat il·limitada. Societats Mercantils Entitats amb personalitat jurídica independent. Societat Limitada Capital de 3.005,06 €, participacions no lliures. Societat Anònima Capital de 60.101,21 €, accions lliures. Societat Cooperativa Propietat democràtica i retorn cooperatiu.

Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. ¿Quina és la fracció mínima del capital que cal desemborsar a la creació d'una Societat Anònima? 23. ¿Quin nombre de socis constitueix el llindar mínim per formar una cooperativa de primer grau? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin és el capital mínim per constituir una Societat de Responsabilitat Limitada? 25. Com s'anomenen les parts en què es divideix el capital d'una Societat Anònima? 26. A quin tribut directe està subjecte el rendiment d'un empresari individual? 27. Com es denomina el resultat econòmic que distribueix una cooperativa entre els socis?

4 Preu i valor a les transaccions financeres: actualització, capitalització i el criteri del VAN EN ACABAR SABRÀS Explicar el paper del tipus d'interès com a preu del diner en el temps des del punt de vista de l'inversor i del finançat. Aplicar les tècniques d'actualització i de capitalització a capitals financers puntuals. Formular i interpretar el Valor Actual Net (VAN) per determinar la conveniència d'una decisió d'inversió.

3.005,06 € a) 3.000,00 € b) 60.101,21 € c) Sense mínim legal d) Quotes socials a) Participacions b) Bons de deute c) Accions d) Impost sobre el Patrimoni a) Impost sobre Societats b) IRPF c) Impost sobre el Valor Afegit d) Plusvàlua d'emissió a) Interès legal b) Retorn cooperatiu c) Dividend passiu d) Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 14 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 ¿Per què 1.000 euros cobrats avui valen més que rebre aquests mateixos 1.000 euros d'aquí a tres anys? Fonament de la transacció financera Una transacció financera és un contracte pel qual s'intercanvia una disponibilitat monetària en el moment present ( ) per un flux de diners en una data futura ( ).

En aquesta operació intervenen dos agents: Inversor: aporta el capital avui ( ) renunciant a la seva liquiditat. Finançat: obté els diners en el moment present i es compromet a retornar-los més endavant ( ). Atès que el diner avui té més valor que el diner futur, l'intercanvi només és viable si la quantia futura és superior a la present ( ). La diferència absoluta representa el preu de l'operació: En termes relatius, el preu s'expressa mitjançant la relació de canvi: Aquesta taxa té una doble interpretació segons la posició de cada subjecte: Per a l'inversor, mesura la rendibilitat de la inversió (TIR). Per a qui rep el finançament, constitueix el seu cost del capital ( ).

COMPROVA-HO 29 Què representa el diferencial Ct - C0 en termes econòmics per a l'inversor que aporta liquiditat en el moment zero? Actualització, capitalització i mesura del valor A cada agent li correspon una taxa d'interès subjectiva que el deixa indifferent entre rebre 1 € avui o disposar de € en el període futur. Per fer homogenis els capitals situats en moments temporals diferents s'utilitzen dues operacions: Capitalització: projecta un valor actual cap al futur: . Actualització o descompte: descompta un valor futur per portar-lo al moment present: .

Criteri del Valor Actual Net (VAN) El Valor Actual Net (VAN) és el mètode que consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa que promet una inversió al moment present (moment zero), deduint-hi el desemborsament inicial necessari: C 0 C t C 0 C t C > t C 0 Preu absolut = C t C 0 = C 0 C t 1 + i, d'on s'obt C = e ˊ t C (1 + 0 i) i k j i j (1 + i ) j C 0 V (C ) = j 0 C (1 + 0 i ) j C t V (C ) = j t 1+i j C t Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 15 Fórmula matemàtica per al càlcul del Valor Actual Net (VAN).

L'expressió formal d'aquest càlcul és: On és el desemborsament inicial efectuat, són els fluxos nets de caixa obtinguts a cada període , i representa la taxa de descompte o actualització. La regla de decisió del mètode s'estableix segons el signe del resultat: VAN > 0: la inversió és recomanable, atès que crea riquesa neta (genera beneficis per sobre del cost d'oportunitat). VAN = 0: la decisió és indiferent; la inversió cobreix just el cost dels recursos sense generar guanys extres. VAN < 0: el projecte s'ha de desestimar, ja que ocasiona pèrdues econòmiques en termes actualitzats.

Quan s'ha d'escollir entre diferents inversions alternatives mútuament excloents, el criteri d'elecció consisteix a seleccionar aquella opció que presenti el VAN positiu més elevat. ERROR FREQÜENT Sumar directament els fluxos de caixa futurs sense actualitzar-los mitjançant el factor . Els capitals situats en dates diferents no tenen el mateix poder econòmic; sumar fluxos futurs sense descompte sobrevalora el projecte i desvirtua completament la decisió d'inversió. COMPROVA-HO 30 Quina regla de selecció s'aplica si s'ha d'escollir entre tres projectes d'inversió que tenen un VAN de -200 €, +1.500 € i +4.200 € respectivament?

PROCÉS Avaluació d'un projecte mitjançant el criteri del VAN 1 Estimació de fluxos Determinació del desemborsament inicial i fluxos nets de caixa. 2 Actualització de fons Descompte dels fluxos de caixa a la taxa d'interès requerida. 3 Suma i balanç net Càlcul del VAN sumant fluxos actualitzats i restant la inversió. 4 Decisió d'inversió Acceptació si el VAN és positiu i selecció del màxim valor. VAN = D + 0 + (1 + i) F 1 + (1 + i)2 F 2 + (1 + i)3 F 3 + (1 + i)n Fn D 0 F t t i (1 + i)t Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 16 IDEES CLAU A les transaccions financeres, el diner avui té més valor que el diner futur, justificant el cobrament d'un tipus d'interès.

La capitalització desplaça capitals cap al futur multiplicant per , mentre que l'actualització els trasllada al present dividint per aquest factor. El VAN homogeneïtza els fluxos nets de caixa en el moment zero restant el desemborsament inicial. S'accepten aquelles inversions amb VAN positiu i, entre alternatives viables, s'escull la que ofereix un valor més alt. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. ¿Quina és la fórmula matemàtica per actualitzar un capital futur al moment present? 32. ¿Quin significat té un resultat de VAN igual a zero? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Com s'anomena la taxa d'interès de la transacció des de la perspectiva de l'inversor? 34.

Quina operació permet traslladar una suma monetària present Co cap a una data futura? 35. Quina decisió s'ha de prendre davant d'un projecte que presenta un VAN negatiu? 36. Quin criteri regeix la tria entre diversos projectes amb VAN superior a zero?

(1 + i) C t Dividend passiu a) Rendibilitat de la inversió (TIR) b) Retorn cooperatiu c) Cost de capital d) Actualització a) Capitalització b) Descompte de fluxos c) Periodificació d) Reduir el desemborsament inicial a zero a) Rebutjar la inversió b) Acceptar immediatament c) Mantenir indiferència d) Triar el de desemborsament més alt a) Triar el de VAN més elevat b) Triar el que tingui menys períodes c) Triar el de taxa d'interès menor d) Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 17 5 Resum per repassar Activitat productiva i patrimoni empresarial Concepte Definició essencial Empresa Organització coordinada que desenvolupa activitats productives amb finalitat de lucre.

Activitat productiva Procés de transformació d'entrades (inputs) en productes finals (outputs) creant valor afegit. Productivitat Quocient entre el volum de resultats obtinguts i els recursos emprats en la producció. Valor afegit Diferència entre el preu del producte final i el cost dels materials consumits per fabricar-lo. Cost d'oportunitat Valor del benefici de la millor alternativa a la qual es renuncia en triar una opció. Net patrimonial Fons propis aportats pels propietaris o socis que no generen exigibilitat de devolució a tercers. Passiu Recursos financers aliens procedents de bancs o creditors que constitueixen deutes exigibles.

Equilibri financer Principi patrimonial pel qual la inversió total (Actiu) equival a la suma de Net i Passiu. Benefici comptable Excedent resultant de restar el cost de les vendes dels ingressos generats en el període. Creació de valor i distribució entre grups d'interès Concepte Definició essencial Preu ( ) Import monetari objectiu pel qual es produeix l'intercanvi comercial d'un bé. Valor subjectiu ( ) Preu màxim que un comprador està disposat a pagar o mínim pel qual un venedor ven. Creació de valor en transacció Diferencial net entre la valoració del comprador i la del venedor: . Cost social ( ) Suma de les valoracions subjectives dels factors productius emprats: .

Benefici econòmic Excedent que reté l'empresari descomptant el cost d'oportunitat del capital: . p V j V T = V CL V v CP V + T V + P V K B V K Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 18 Concepte Definició essencial Cooperativa de consum Entitat propietat dels clients on aquests s'apropien de l'excedent residual ( ). Cooperativa de treball Empresa propietat dels treballadors on la plantilla captura el resultat residual ( ). Cooperativa de producció Societat propietat dels proveïdors que retenen el marge final ( ).

Formes jurídiques de l'activitat mercantil Forma jurídica Definició essencial Empresari individual Persona física amb responsabilitat il·limitada que tributa per l'IRPF sense capital mínim exigit. Societat Limitada (SL) Societat de capital dividit en participacions, mínim 3.005,06 € desemborsat i responsabilitat limitada. Societat Anònima (SA) Societat de capital dividit en accions lliures, mínim 60.101,21 € (25 % desemborsat) i responsabilitat limitada. Societat Cooperativa Organització democràtica de socis (mínim 3 de 1r grau) amb capital estatutari i retorn cooperatiu. Retorn cooperatiu Distribució de l'excedent econòmic en proporció a l'activitat de cada soci amb la cooperativa.

Valoració financera i criteri del VAN Concepte financer Definició essencial Transacció financera Intercanvi de capital present ( ) per capital futur ( ) mitjançant un tipus d'interès. TIR i cost de capital El tipus d'interès representa la rendibilitat per a l'inversor i el cost financer per al finançat. Capitalització Operació per projectar un capital inicial cap al futur: . Actualització Operació de descompte per calcular el valor present d'un import futur: . Valor Actual Net (VAN) Suma dels fluxos de caixa actualitzats a la taxa de descompte menys el desemborsament inicial. Regla del VAN S'accepten inversions amb VAN positiu i s'escull aquella que presenti el valor més alt.

V CL B B V T B V P C 0 C t C = t C (1 + 0 i) C = 0 1+i C t Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Sí, perquè els pagaments inicials (com lloguers o maquinària) solen produir-se abans que es cobrin les primeres vendes, creant necessitats de finançament. 2. El valor del producte final (outputs) ha de superar estrictament la suma dels costos dels materials i recursos consumits en la producció (inputs). 3. La compra representa l'adquisició contractual i el compromís monetari, mentre que el consum reflecteix la incorporació efectiva del material al procés de fabricació i a la determinació del cost de les vendes. 4.

El valor afegit és la resta directa entre el preu del producte acabat i els costos de les matèries primeres utilitzades en la seva fabricació. 5. Perquè els moments de pagament de costos i de cobrament d'ingressos no coincideixen temporalment, fet que genera necessitats transitòries de liquiditat. 6. b) Cost d'oportunitat. El cost d'oportunitat mesura el valor de la renúncia a la millor opció alternativa disponible. 7. b) Actiu. Representa un dret o recurs de l'empresa que encara no s'ha consumit com a despesa del període. 8. a) Actiu = Net patrimonial + Passiu. Tota inversió recollida a l'actiu ha d'estar finançada exactament per fons propis o alienes. 9.

a) Ingressos menys cost de les vendes. El benefici comptable és el diferencial entre els ingressos de les vendes i els costos associats a aquestes vendes. 10. Sí, sempre que el client la valori per sobre del preu de venda i la botiga la fabriqui o compri per sota d'aquest mateix import. 11. El benestar no augmenta; el comprador es troba en una posició d'indiferència, ja que tot el valor generat se l'apropia el venedor o altres participants. 12. En la cooperativa de treball, els treballadors són els propietaris i absorbeixen directament el benefici residual (B = I - c - i), en lloc de percebre exclusivament un sou prefixat de mercat (w). 13.

El cost social és la suma de les valoracions dels factors productius: . 14. Perquè els preus pactats poden concedir guanys substancials de valor als clients o proveïdors, deixant a l'empresari un marge residual negatiu. 15. c) Que la valoració sigui superior o igual al preu. El consumidor només compra si el valor subjectiu atribuït al bé és igual o superior al preu que ha de pagar. 16. c) Els clients socis. En una cooperativa de consum, els compradors ostenten la condició de socis propietaris. 17. c) VCL menys la suma de VT, VP i VK. VT és el diferencial net entre la valoració del client i les valoracions individuals dels factors de producció. 18. a) c - VP.

El proveïdor rep una contraprestació monetària c i aporta un factor valorat en VP, apropiant- se del diferencial c - VP. 19. Perquè la SL limita la responsabilitat a l'aportació efectuada a l'empresa, protegint el patrimoni privat davant de possibles impagaments o deutes. 20. En tenir responsabilitat il·limitada, haurà de respondre de les pèrdues i deutes amb tots els seus béns personals presents i futurs, ja que no hi ha separació patrimonial. CP = V + T V + P V K Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 20 21.

A la cooperativa el retorn cooperatiu es distribueix en proporció a l'activitat o transaccions que cada soci fa amb l'entitat, mentre que a la SA es reparteix segons el nombre d'accions posseïdes. 22. Cal desemborsar obligatòriament almenys el 25 % del capital social subscrit. 23. Es requereix un mínim de 3 socis que siguin persones físiques. 24. a) 3.005,06 €. El marc mercantil fixa el capital mínim de la SL en 3.005,06 € íntegrament desemborsats. 25. d) Accions. El capital d'una Societat Anònima està integrat exclusivament per accions alíquotes de lliure transmissió. 26. c) IRPF. L'empresari persona física tributa directament mitjançant l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. 27.

c) Retorn cooperatiu. L'excedent repartit en una cooperativa segons l'activitat social rep el nom de retorn cooperatiu. 28. Perquè disposar del diner avui permet invertir-lo i obtenir un interès, evitant la pèrdua d'oportunitat associada a esperar el pagament futur. 29. Constitueix el preu monetari cobrat per transferir la disponibilitat del seu diner cap al futur, compensant la pèrdua de valor temporal de la liquiditat. 30. S'ha de triar el projecte amb el VAN de +4.200 €, ja que és l'alternativa amb el valor positiu més elevat, descartant l'opció amb VAN negatiu perquè genera pèrdues. 31. S'obté mitjançant l'operació de descompte: . 32.

Indica una situació d'indiferència on el projecte rendeix exactament el mateix que la taxa de descompte requerida, sense generar benefici net ni pèrdua. 33. b) Rendibilitat de la inversió (TIR). Per a qui cedeix el capital inicial, la taxa d'interès representa el rendiment o TIR de la seva inversió. 34. b) Capitalització. La capitalització calcula el valor equivalent futur d'un capital actual mitjançant Co(1 + i). 35. b) Rebutjar la inversió. Un VAN negatiu adverteix que el projecte produeix pèrdues respecte al cost de capital establert. 36. b) Triar el de VAN més elevat. D'entre les opcions que afegeixen valor positiu, cal escollir la que presenta el VAN més gran.

V (C ) = j t (1+i ) j C t Economia de l'Empresa I: Activitat, Formes Jurídiques i VAN 21