Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DE L'EMPRESA I Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets dels temes 1 a 4 d'Economia de l'Empresa I (ADE, UAB): creació de valor, transaccions financeres, VAN, arbres de decisió i consumidor.

APREN.AI Índex 1 L'empresa, l'activitat productiva i la creació de valor en les transaccions Naturalesa i trets distintius de l'empresa L'activitat productiva i la seva tipologia Finançament i estructura patrimonial La creació i distribució de valor en les transaccions 2 Valoració financera en el temps i criteris d'inversió Transaccions financeres i valor temporal dels diners Condició de transacció i distribució del valor financer El Valor Actual Net (VAN) com a criteri de decisió 3 Teoria de la decisió empresarial i objectius organitzatius Elements d'un procés de decisió Criteri de decisió i resolució per inducció cap enrere Objectius de l'empresa i teorema de la maximització del valor 4 Comportament del consumidor, tipologies de productes i avantatge competitiu Creació de valor de la cartera de productes Model de decisió del consumidor i restricció pressupostària Tipologies de productes: complementaris i substitutius Avantatge competitiu: capacitats, recursos i innovació 5 Formulari Estructura patrimonial i creació de valor Matemàtica financera i avaluació d'inversions Teoria de la decisió i optimització del consumidor Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 1 1 L'empresa, l'activitat productiva i la creació de valor en les transaccions EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de l'actiu, passiu i patrimoni net en el balanç d'una empresa. Calcular el valor total creat en una transacció i la seva distribució entre consumidors, proveïdors i grups d'interès. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una empresa ven un producte més car, s'ha creat més valor econòmic global?

Naturalesa i trets distintius de l'empresa Una empresa és una organització orientada a dur a terme activitats productives amb finalitat lucrativa. Aquesta definició recull tres trets bàsics: Unitat organitzativa: coordina l'actuació de diversos col·lectius mitjançant una figura coordinadora o administradora que gestiona l'activitat. Realització d'activitats productives: executa processos de caràcter industrial, comercial o de prestació de serveis. Ànim de lucre: les operacions generen béns i serveis per a tercers mitjançant transaccions econòmiques amb l'objectiu d'obtenir un guany monetari.

La comptabilitat s'encarrega precisament de registrar aquestes transaccions per mesurar de forma sistemàtica el lucre assolit. L'activitat productiva i la seva tipologia Una activitat productiva és un procés que transforma recursos o factors d'entrada (inputs) en béns o serveis finals (outputs). Per ser econòmicament viable, el procés ha de generar valor, complint la condició . Tipus d'activitat Descripció Exemples de les fonts Producció de béns tangibles Transformació física de matèries primeres en béns materials. Nissan Activitat comercial Distribució i venda de productes al consumidor final.

El Corte Inglés, Bon Preu, Mercadona Prestació de serveis Activitats intangibles que satisfan necessitats directes. Vueling, empreses de neteja Dins d'aquest àmbit s'utilitzen tres conceptes analítics fonamentals: Productivitat: quocient entre els resultats obtinguts i els recursos utilitzats ( ). output > inputs recursos resultats Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 2 Valor afegit: diferència entre el preu de venda del producte acabat i el cost dels materials emprats en la seva fabricació. Cost d'oportunitat: valor del millor ús alternatiu al qual es renuncia en prendre una decisió.

COMPROVA-HO 2 Quina condició ha de complir el valor dels outputs respecte als inputs perquè l'activitat productiva tingui sentit econòmic? Finançament i estructura patrimonial Els costos de l'empresa generen pagaments i les vendes generen cobraments. Com que el calendari d'ingressos i pagaments no sol coincidir en el temps, sorgeix la necessitat de finançament. Els recursos financers es divideixen en: Finançament propi: fons aportats pels propietaris o accionistes, que formen el patrimoni net. Finançament aliè: deutes contrets amb tercers (bancs, entitats de crèdit), que integren el passiu. El total invertit per l'empresa en béns i drets de cobrament constitueix l'actiu.

Es compleix sempre la identitat fonamental del balanç: És a dir, la inversió total sempre iguala el total del finançament obtingut. EXEMPLE: EVOLUCIÓ TEMPORAL DEL BALANÇ D'UNA EMPRESA Considerem una empresa amb uns costos fixos mensuals de 9.000 € de lloguer i 36.000 € de salaris (total 45.000 €). Cada dia ven 300 corbates a 8 €/unitat (2.400 € d'ingressos) i compra tela per 300 corbates a 2 €/unitat (600 € de cost), generant una entrada de caixa neta de 1.800 € diaris. Els consums diaris de costos fixos en un mes de 30 dies són: de local i de personal.

El benefici diari net és: Cas 1: Finançament 100 % propi (45.000 € aportats per l'empresari) Al dia , l'actiu pendent amortitzar és en lloguer i en salaris, mentre que el compte bancari acumula . El total d'actiu és . Al patrimoni net hi ha l'aportació inicial (45.000 €) més el benefici acumulat ( ). Cas 2: Finançament mixt (21.000 € fons propis i préstec de 24.000 € al 4,5 % anual) L'interès és de 90 € mensuals (3 €/dia). El benefici diari passa a ser . Al dia , el passiu reflecteix el préstec més els interessos meritats ( ), el patrimoni net suma l'aportació més els beneficis ( ), i el total de finançament quadra amb l'actiu: .

Actiu = Passiu + Patrimoni Net = 30 9000 300 €/dia = 30 36000 1200 €/dia Benefici diari = 2400 600 300 1200 = 300 €/dia t 9000 300t 36000 1200t 1800t 45000 + 300t 300t 300 3 = 297 € t 24000 + 3t 21000 + 297t 45000 + 300t Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 3 La creació i distribució de valor en les transaccions Una transacció és l'intercanvi d'un bé o dret per una quantitat de diners que en determina el preu. Convé distingir amb claredat el valor d'un bé del seu preu: el valor ( ) és la quantitat màxima o mínima que un subjecte està disposat a pagar o rebre, mentre que el preu ( ) és la quantitat efectivament acordada.

En una transacció simple entre consumidor i proveïdor, es crea valor quan: Per al consumidor: Per al proveïdor: El valor total generat ( ) és la suma de l'excedent d'ambdues parts: El preu no altera el valor total creat; únicament determina com es reparteix entre les parts.

A escala corporativa, el valor total generat per l'empresa prové de la suma de les transaccions amb tots els seus grups d'interès (stakeholders): Grup d'interès Contraprestació que rep Aportació que fa Valor apropiat Clients (Ingressos pagats) Treballadors (Salari) Proveïdors (Costos cobrats) Finançadors aliens (Interessos cobrats) Finançadors propis (Renda residual) El valor total generat és igual a la suma de tots els valors apropiats pels participants: ERROR FREQÜENT Confondre el preu d'intercanvi amb el valor generat.

El preu ( , , , ) és un mecanisme de transferència interna que defineix qui s'apropia del valor, però s'anul·la en sumar els valors apropiats per calcular el valor total de l'empresa. COMPROVA-HO 3 Què representa la renda residual en el marc dels grups d'interès de l'empresa? V i p V CL p 0 p V P 0 V T V T = (V CL p) + (p V ) = P V CL V P 0 V CL I V CL I w V T w V T c V P c V P i V K i V K B = I w c i V K B V K V T = V CL V T V P V K p w c i Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 4 ESQUEMA Estructura financera i patrimonial IDEES CLAU Una empresa combina coordinació organitzativa, activitats productives i ànim de lucre.

L'actiu total (béns i drets) és sempre igual a la suma del passiu (deute) i el patrimoni net (fons propis). El preu d'un bé no és equivalent al seu valor: el preu només reparteix el valor creat entre les parts de la transacció. El valor total generat per una empresa és la suma dels excedents obtinguts per tots els seus grups d'interès. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com es calcula el valor afegit d'una activitat productiva? 5. Quin paper té el preu en la generació i distribució del valor total d'una transacció? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Com es defineix el finançament aliè d'una empresa? 7. Què mesura el concepte de cost d'oportunitat? 8.

En una transacció, si el preu augmenta mantenint constants les valoracions: Finançament de l'empresa Origen dels recursos econòmics Finançament propi Aportat per socis (Patrimoni Net) Finançament aliè Aportat per tercers i bancs (Passiu) Beneficis acumulats durant l'exercici a) Fons d'origen extern com bancs b) Aportacions dels socis i propietaris c) Béns d'inversió i drets cobrament d) La diferència entre ingressos i costos a) El preu pagat pels factors productius b) El valor de l'alternativa descartada c) El cost dels interessos bancaris merstats d) Disminueix el valor total generat a) El proveïdor perd excedent net b) El valor total queda inalterat c) Augmenta el valor total generat d) Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 5 9.

Quin grup d'interès percep la remuneració coneguda com a renda residual? 2 Valoració financera en el temps i criteris d'inversió EN ACABAR SABRÀS Calcular la capitalització i l'actualització de capitals financers. Avaluar projectes d'inversió mitjançant el criteri del Valor Actual Net (VAN). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què 1.000 euros rebuts avui valen més que 1.000 euros que es rebran d'aquí a un any? Transaccions financeres i valor temporal dels diners Una transacció financera consisteix en l'intercanvi de diners en el moment present per diners en un moment futur. Hi intervenen dos agents: Inversor o prestamista: lliura el capital inicial avui.

Finançat o prestatari: rep el capital avui i es compromet a retornar-lo en el futur.

Per comparar capitals en diferents moments temporals s'utilitzen dues operacions matemàtiques bàsiques amb un tipus d'interès : DEFINICIÓ: CAPITALITZACIÓ I ACTUALITZACIÓ Capitalització: calcula el valor futur ( ) d'un capital present ( ): Actualització o descompte: calcula el valor present ( ) d'un capital futur ( ): Condició de transacció i distribució del valor financer Perquè es dugui a terme una operació financera, el cost màxim del capital que està disposat a pagar el prestatari ( ) ha de ser superior o igual a la rendibilitat mínima exigida per l'inversor ( ): L'acord efectiu es formalitzarà a un tipus d'interès de mercat comprès entre ambdós límits: .

Els treballadors de l'empresa a) Els proveïdors de matèries primeres b) Els titulars de finançament propi c) Els finançadors aliens o bancs d) i V C 0 V = C × 0 (1 + i) V C t V = 1 + i C t i F IN i IN V i F IN i IN V i i > F IN i > i IN V Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 6 El valor creat es distribueix segons el tipus d'interès acordat, tant en termes futurs com en termes actuals: Perspectiva Excedent de l'inversor Excedent del finançat En el futur (VFN) En el present (VAN) COMPROVA-HO 11 Què passaria si el tipus d'interès exigit per l'inversor fos superior al tipus màxim assumible pel prestatari?

El Valor Actual Net (VAN) com a criteri de decisió El Valor Actual Net (VAN) permet avaluar la rendibilitat absoluta d'un projecte d'inversió actualitzant tots els seus fluxos nets de caixa al moment present mitjançant la taxa de descompte : On és el desemborsament inicial i són els fluxos nets de caixa de cada període. El criteri de selecció d'inversions es fonamenta en el signe del resultat obtingut: : el projecte genera beneficis extraordinaris; s'ha d'acceptar la inversió. : el projecte genera pèrdues; la inversió s'ha de rebutjar. : la rendibilitat iguala el cost d'oportunitat; resulta indiferent executar o no el projecte.

ERROR FREQÜENT Oblidar aplicar l'exponent del període temporal al denominador del VAN. Cada flux s'ha de descomptar pel factor corresponent al seu període d'arribada, i no pel factor lineal .

PROCÉS Procés de valoració temporal del capital 1 Capital inicial C0 Fons disponibles en el moment actual 2 Capitalització Aplicació del factor (1 + i) 3 Valor futur Ct Import en el moment temporal t V F N = INV C × 0 (i i ) INV V F N = FIN C × 0 (i FIN i) V AN = INV C + 0 1+i IN V C T V AN = FIN C 0 1+i F IN C T i VAN = D + 0 + 1 + i F 1 + (1 + i)2 F 2 (1 + i)n F n D 0 F t VAN > 0 VAN < 0 VAN = 0 F t (1 + i)t 1 + i Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 7 IDEES CLAU Una transacció financera requereix que el cost màxim del deutor superi la rendibilitat mínima exigida pel creditor.

La capitalització projecta un capital present cap al futur; l'actualització porta un flux futur al present. El VAN actualitza tots els fluxos de caixa d'un projecte al moment inicial utilitzant una taxa de descompte. Un projecte és executable si el seu VAN és estrictament positiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Com s'expressa el Valor Final Net (VFN) per al finançat quan s'acorda un interès ? 13. Quina decisió s'ha de prendre si el VAN d'un projecte resulta negatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quina condició fa possible un acord en una transacció financera? 15. Com es trasllada un capital futur al moment actual? 16.

Si el VAN d'un projecte és exactament zero: 17. Com es calcula el valor actual de l'excedent del finançat?

i El tipus d'interès ha de ser zero a) El VAN del projecte ha de ser nul b) i_INV ha de superar i_FIN c) i_FIN ha de superar i_INV d) C t Multiplicant per (1 + i) a) Multiplicant per la taxa interna b) Restant el capital inicial c) Dividint entre (1 + i) d) És indiferent fer o no la inversió a) Genera pèrdues financeres greus b) S'ha de rebutjar immediatament c) Multiplica la inversió inicial d) - [ / (1 + i_FIN)] a) C 0 C T * (i - i_INV) b) C 0 - + [ / (1 + i_INV)] c) C 0 C T * (1 + i) d) C 0 Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 8 3 Teoria de la decisió empresarial i objectius organitzatius EN ACABAR SABRÀS Estructurar un problema de decisió empresarial identificant estratègies, estats de la natura i resultats.

Aplicar el mètode d'inducció cap enrere per identificar l'estratègia òptima en un arbre de decisió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Per què cal analitzar un arbre de decisió des del final cap al principi i no a la inversa? Elements d'un procés de decisió La gestió empresarial requereix triar de manera contínua entre diferents alternatives d'acció sota incertesa. Un procés de decisió formal s'estructura a partir de quatre components: Estratègies ( ): conjunt d'accions alternatives sota el control directe de l'equip directiu: . Estats de la natura ( ): variables externes de l'entorn que condicionen els resultats però que l'empresa no pot controlar: .

Teories ( ): coneixements i models que relacionen les estratègies amb els estats de la natura per preveure els resultats. Prediccions del resultat ( ): conseqüències esperades en funció de l'estratègia escollida i de l'estat de la natura: . Esquema d'arbre de decisió amb estratègies i estats. E E = (E , E , ..., E ) 1 2 n EN EN = (EN , EN , ..., EN ) 1 2 n T RP RP = T(E , EN ) n n Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 9 Criteri de decisió i resolució per inducció cap enrere Per seleccionar l'estratègia òptima cal definir un criteri de decisió que reflecteixi la funció objectiu del decisor. L'alternativa seleccionada serà la que maximitzi aquesta funció objectiu.

Els arbres de decisió es resolen mitjançant el mètode d'inducció cap enrere: COMPROVA-HO 19 En quina direcció es resol un arbre de decisió i quin càlcul s'aplica en els nodes d'estats de la natura? Objectius de l'empresa i teorema de la maximització del valor La teoria financera estableix que maximitzar el benefici econòmic equival a maximitzar la renda residual ( ), sempre que la rendibilitat mínima exigida pels inversors ( ) no es vegi afectada per les decisions operatives de l'empresa.

Aquest principi es formalitza mitjançant el teorema de la maximització del valor: DEFINICIÓ: TEOREMA DE LA MAXIMITZACIÓ DEL VALOR Donades diferents estratègies alternatives, si tots els grups d'interès (stakeholders) estan d'acord sobre el valor que cadascuna genera i es poden fer transferències o pagaments monetaris entre ells, tots coincidiran a escollir aquella estratègia que generi més valor a escala social (òptim de Pareto). ERROR FREQÜENT Assumir que maximitzar el benefici de l'accionista entra sempre en conflicte amb el benestar dels altres agents.

Si es poden realitzar compensacions monetàries entre grups, l'estratègia que maximitza el valor total creat permet que tots els integrants millorin la seva situació relativa (criteri de Pareto). S'inicia l'anàlisi a l'extrem dret de l'arbre, identificant els resultats finals associats a cada branca. 1 Quan es troba un estat de la natura, s'assigna una probabilitat a cada escenari i es calcula el valor esperat ponderat. 2 Quan es troba un node de decisió, es tria l'estratègia que ofereix el millor resultat i es descarten les alternatives inferiors. 3 Es retrocedeix progressivament fins a arribar al node inicial per determinar l'estratègia òptima.

4 R V K Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 10 PROCÉS Passos del mètode d'inducció cap enrere 1 Resultats finals Identificar els pagaments dels extrems de l'arbre 2 Valor esperat Ponderar estats de la natura per la seva probabilitat 3 Selecció de l'estratègia Escollir la millor opció en cada node de decisió IDEES CLAU Un model de decisió articula estratègies controlables, estats de la natura incontrolables i prediccions de resultat. Els arbres de decisió es resolen d'extrem a origen mitjançant el procediment d'inducció cap enrere. Maximitzar el benefici econòmic equival a maximitzar la renda residual quan la rendibilitat exigida al capital es manté constant.

El teorema de maximització del valor demostra que l'estratègia amb més creació de valor social és l'òptima segons el criteri de Pareto. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Quina diferència hi ha entre una estratègia i un estat de la natura? 21. Sota quina condició la maximització del benefici equival a maximitzar la renda residual? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Quin element d'una decisió està sota el control absolut del directiu? 23. Com s'anomena el mètode per resoldre arbres de decisió? 24. Què garanteix el teorema de maximització del valor?

Les estratègies disponibles a) Els estats de la natura b) Les probabilitats externes c) La demanda global de mercat d) Alineació d'interessos a) Inducció cap enrere b) Deducció seqüencial directa c) Actualització de fluxos d) Un valor actual net negatiu a) L'eliminació del risc de mercat b) Beneficis nuls per als proveïdors c) L'elecció de l'òptim social de Pareto d) Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 11 25. Com es formula la predicció del resultat en un arbre de decisió? 4 Comportament del consumidor, tipologies de productes i avantatge competitiu EN ACABAR SABRÀS Resoldre el problema de decisió del consumidor prioritzant necessitats segons la ràtio utilitat- despesa.

Classificar els béns en complementaris o substitutius i identificar les vies de sostenibilitat de l'avantatge competitiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Si disposes d'un pressupost limitat, t'interessa triar sempre el producte que et doni més utilitat absoluta? Creació de valor de la cartera de productes Una empresa comercialitza una cartera de productes definida per i unes quantitats venudes . El valor agregat creat per l'organització és la suma del valor generat per cada unitat venuda: On és el valor reconegut pels clients i són els costos de producció incorreguts.

Model de decisió del consumidor i restricció pressupostària Quan un individu satisfà una necessitat obté un determinat nivell d'utilitat ( ). La utilitat total és la suma de les utilitats particulars obtingudes en cobrir necessitats. Satisfer cada necessitat exigeix una despesa , subjecta a la restricció de la renda disponible de l'individu ( ): El problema del consumidor consisteix a seleccionar la combinació de necessitats que maximitza la seva utilitat total sense superar el pressupost.

El procediment per resoldre aquest problema òptim segueix una seqüència clara: RP = I - w - c a) RP = * (1 + i) b) C 0 RP = V_CL - c) V P RP = T( , ) d) E n EN n z = (1, 2, ..., z) q = (q , q , ..., q ) 1 2 z Valor creat = V CL CP V CL CP n U n N G n G Despesa total G Calcular el quocient entre utilitat i despesa de cada necessitat: (utilitat generada per cada euro gastat). 1 G n U n Ordenar les necessitats de major a menor valor d'aquesta ràtio. 2 Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 12 COMPROVA-HO 27 Quin criteri d'ordenació utilitza el consumidor per decidir quines necessitats cobrir primer?

Tipologies de productes: complementaris i substitutius La valoració d'un producte depèn de les necessitats que resol. Segons la relació de consum entre productes es distingeixen: Tipus de producte Definició i característiques Valoració econòmica Complementaris Requereixen un consum conjunt per satisfer una necessitat específica. Consumits per separat tenen un valor nul ( ). El seu valor apareix en consumir-los junts; la despesa total és la suma dels preus de tots dos. Substitutius homogenis Productes diferents que cobreixen exactament la mateixa necessitat. El consumidor els valora igual a priori i no els consumeix alhora. Un cop consumit un, la valoració de l'altre passa a ser 0.

Substitutius imperfectes Cobreixen necessitats comunes però aporten atributs diferenciats. Un producte satisfà un conjunt més ampli de requeriments (per exemple, l'aigua només hidrata; la Coca-Cola hidrata i aporta cafeïna). Avantatge competitiu: capacitats, recursos i innovació Per assolir un avantatge competitiu, l'empresa actua sobre dues dimensions estratègiques: Capacitats: decisions per millorar la competitivitat dels productes mitjançant el disseny i gestió de la cartera, la localització de les instal·lacions, l'organització de l'activitat productiva, la selecció de proveïdors i la contractació.

Recursos: ús de factors productius escassos que condicionen la posició de l'empresa i dels rivals (concessions administratives, emplaçaments estratègics, perfil de l'alta direcció). Mantenir aquest avantatge de manera sostinguda en el temps requereix aplicar tres tipus d'innovació: Innovació en producte: perfeccionar els béns o serveis per adaptar-los millor a les preferències de la clientela. Innovació en processos: incrementar l'eficiència dels mètodes de treball actuals i aprofitar la corba d'aprenentatge. Innovació en tecnologia: millorar la combinació d'inputs productius mitjançant inversions estables en R+D (Recerca i Desenvolupament).

Cobrir successivament les necessitats de la llista prioritzada fins a exhaurir la restricció pressupostària . 3 G Calcular la utilitat acumulada, l'excedent del consumidor i el valor total creat a partir de les necessitats cobertes. 4 V = 0 Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 13 ERROR FREQÜENT Confondre béns complementaris amb substitutius homogenis pel que fa a la valoració individual. En els complementaris, la valoració per separat és sempre nul·la. En els substitutius homogenis, cadascun té valor inicial complet, però la valoració del segon bé s'anul·la només després d'haver consumit el primer.

ESQUEMA Mecanismes per mantenir l'avantatge competitiu IDEES CLAU El consumidor prioritza la cobertura de necessitats ordenant la ràtio d'utilitat per euro gastat ( / ). Els béns complementaris tenen valor zero si no es consumeixen de manera conjunta. En béns substitutius homogenis, consumir un bé redueix a zero la valoració del producte alternatiu. L'avantatge competitiu s'origina en recursos escassos i capacitats directives, i es manté mitjançant innovació en productes, processos i tecnologia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quina diferència hi ha entre la innovació en processos i la innovació en tecnologia? 29. Quant val un bé complementari consumit de manera aïllada?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Com resol el consumidor el seu problema de maximització d'utilitat? Innovació empresarial Vies per sostenir la competitivitat En producte Ajust a preferències de clients En processos Eficiència i corba d'aprenentatge En tecnologia Millor combinació d'inputs i R+D U n G n Gastant exclusivament en béns de luxe a) Escollint el producte amb preu més baix b) Consumint només productes complementaris c) Ordenant de major a menor / d) U n G n Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 14 31. Quina característica defineix els béns complementaris? 32. Com actua un recurs escàs en l'avantatge competitiu? 33.

Quin tipus d'innovació s'associa directament amb la corba d'aprenentatge? 5 Formulari Estructura patrimonial i creació de valor Fórmula o procediment Significat dels símbols Quan s'utilitza Actiu: inversions i drets; Passiu: deute aliè; Patrimoni Net: fons propis aportats i beneficis. Equilibri patrimonial del balanç en qualsevol moment temporal . : valor total creat; : valoració del client; : valoració del proveïdor. Càlcul del valor generat en una transacció simple. : renda residual (benefici); : ingressos; : salaris; : costos de proveïdors; : interessos financers. Determinació del benefici assignat als titulars de finançament propi.

: valoracions mínimes o costos d'oportunitat de clients, treballadors, proveïdors i capital. Càlcul agregat del valor global generat entre tots els grups d'interès.

Es valoren per separat a preu zero a) Aporten sempre un excedent negatiu b) Tenen una corba d'aprenentatge decreixent c) Satisfan la mateixa necessitat indistintament d) Iguala la utilitat dels béns substitutius a) Condiciona la competitivitat pròpia i aliena b) Redueix el benefici net de l'empresa c) Impossibilita la inversió en processos d) Innovació en producte a) Innovació en tecnologia b) Innovació en processos c) Innovació pressupostària d) Actiu = Passiu + Patrimoni Net t V T = V CL V P 0 V T V CL V P B = I w c i B I w c i V T = V CL V T V P V K V , V , V , V CL T P K Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 15 Matemàtica financera i avaluació d'inversions Fórmula o procediment Significat dels símbols Quan s'utilitza : cost màxim assumible pel finançat; : rendibilitat mínima exigida per l'inversor; : taxa pactada.

Condició necessària d'existència i tancament d'una transacció financera. : valor final en el futur; : capital inicial; : tipus d'interès. Operació de capitalització cap endavant. : valor actual; : capital rebut al període futur ; : taxa d'actualització. Operació de descompte o actualització temporal. : desemborsament inicial; : flux net de caixa al període ; : cost d'oportunitat del capital. Criteri d'acceptació d'inversions ( s'accepta; es rebutja). : valor futur net; : capital prestat; : tipus d'interès d'equilibri. Càlcul de la distribució del valor en el moment futur entre inversor i finançat.

Teoria de la decisió i optimització del consumidor Fórmula o procediment Significat dels símbols Quan s'utilitza Resolució d'arbres de decisió: branques finals càlcul del valor esperat en nodes d'atzar selecció del màxim en nodes de decisió determinació de l'estratègia inicial òptima. Mètode d'inducció cap enrere sota incertesa. Identificació de l'estratègia que maximitza la funció objectiu. Criteri de decisió del consumidor: càlcul de per a cada necessitat ordenació de major a menor ràtio consum successiu fins a exhaurir la renda . : utilitat obtinguda de la necessitat ; : despesa requerida per cobrir-la; : pressupost màxim.

Maximització de la utilitat total del consumidor sota restricció pressupostària. : resultat previst; : teoria; : estratègia escollida; : estat de la natura. Predicció formal dels resultats en cada escenari de decisió. Errors típics Confondre el preu amb el valor creat: el preu ( ) no altera el valor total creat; només en determina el repartiment entre els agents participants. Descomptar linealment en el VAN: cada flux net de caixa s'ha de dividir per , aplicant l'exponent corresponent al període en què es produeix.

i FIN i i INV i FIN i INV i V = C × 0 (1 + i) V C 0 i V = 1+i C t V C t t i VAN = D + 0 t=1 n (1+i)t F t D 0 F t t i VAN > 0 VAN < 0 V F N = INV C (i 0 i ) INV V F N = FIN C (i 0 FIN i) V F N C 0 i G n U n G U n n G n G RP = T(E , EN ) n n RP T E n EN n p, w, c, i F t (1 + i)t Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 16 Resolució directa d'arbres: analitzar els arbres d'esquerra a dreta en comptes d'aplicar el procediment d'inducció cap enrere des dels pagaments finals cap a l'origen. Valoració individual de productes complementaris: considerar que un producte complementari té valor per separat, quan la seva valoració individual aïllada és estrictament nul·la ( ).

V = 0 Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. No; un augment de preu només desplaça part del valor del consumidor cap a l'empresa, però no canvia el valor total generat pel producte. 2. El valor dels outputs ha de ser estrictament superior al dels inputs utilitzats, assegurant així la generació de valor afegit positiu. 3. Representa el benefici net que s'apropien els propietaris després de satisfer els pagaments convinguts amb clients, treballadors, proveïdors i creditors: B = I - w - c - i. 4. Restant el cost dels materials emprats al preu del producte fabricat. 5.

No altera el volum de valor creat ( ); únicament en fixa la distribució entre comprador i venedor. 6. b) Fons d'origen extern com bancs. El finançament aliè correspon als deutes contrets amb tercers aliens a la propietat, constituint el passiu. 7. c) El valor de l'alternativa descartada. El cost d'oportunitat és el valor de la millor opció a la qual es renuncia en prendre una decisió. 8. c) El valor total queda inalterat. El valor total depèn exclusivament de la diferència entre les valoracions extremes; el preu només redistribueix el valor. 9. c) Els titulars de finançament propi.

Els propietaris o finançadors propis reben el benefici restant un cop descomptats tots els pagaments obligatoris. 10. Perquè els diners disponibles avui es poden invertir per generar rendibilitat i perquè existeix un cost d'oportunitat en ajornar el seu cobrament. 11. La transacció financera no tindria lloc perquè no existiria cap tipus d'interès que reportés un excedent positiu per a ambdues parts simultàniament. 12. S'expressa com a . 13. S'ha de descartar la inversió perquè destruiria valor i provocaria pèrdues econòmiques. 14. d) i_FIN ha de superar i_INV. El cost màxim assumible pel finançat ha de superar o igualar la rendibilitat mínima de l'inversor. 15. d) Dividint entre (1 + i).

L'operació d'actualització consisteix a dividir el valor futur pel factor de descompte (1 + i). 16. a) És indiferent fer o no la inversió. Amb VAN igual a zero, el projecte cobreix estrictament el cost d'oportunitat sense guanys ni pèrdues addicionals. 17. a) - [ / (1 + i_FIN)]. El VAN del finançat és el capital rebut avui menys el valor actualitzat del pagament futur a la seva taxa màxima. 18. Perquè per saber quina decisió inicial és la millor cal conèixer abans el valor esperat de totes les conseqüències futures que se'n deriven. 19. Es resol des dels resultats finals cap a l'origen (inducció cap enrere), calculant el valor esperat ponderat per la probabilitat de cada estat de la natura.

20. L'estratègia depèn directament del decisor, mentre que l'estat de la natura és una variable de l'entorn fora del seu control. 21. Quan la rendibilitat mínima exigida al capital ( ) no varia com a conseqüència de les decisions empresarials. V CL V P V F N = FIN C × 0 (i FIN i) C 0 C T V K Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 18 22. a) Les estratègies disponibles. Les estratègies representen les alternatives que la direcció pot escollir i executar directament. 23. b) Inducció cap enrere. El mètode d'inducció cap enrere comença pels resultats finals i retrocedeix calculant valors esperats. 24. d) L'elecció de l'òptim social de Pareto.

Amb pagaments compensatoris entre agents, l'elecció de l'estratègia amb més valor total assoleix un òptim de Pareto. 25. d) RP = T( , ). La teoria T vincula cada parella d'estratègia i estat de la natura amb el seu resultat previst RP. 26. No necessàriament; et convé triar el producte que t'ofereixi més utilitat per cada euro gastat per aprofitar al màxim la teva renda disponible. 27. Ordena les necessitats de manera decreixent segons la ràtio U_n / G_n, que mesura la utilitat obtinguda per cada euro de despesa. 28. La innovació en processos millora l'eficiència dels mètodes existents aprofitant l'aprenentatge; la innovació tecnològica transforma la combinació d'inputs mitjançant R+D. 29.

Té una valoració econòmica igual a zero, ja que no pot satisfer la necessitat sense l'altre bé. 30. d) Ordenant de major a menor / . L'individu prioritza les necessitats segons la utilitat obtinguda per cada unitat monetària gastada. 31. a) Es valoren per separat a preu zero. Consumit de forma aïllada, un bé complementari té una valoració nul·la per al consumidor. 32. b) Condiciona la competitivitat pròpia i aliena. L'accés a recursos escassos (com concessions o ubicacions) protegeix la capacitat competitiva de l'empresa davant dels rivals. 33. c) Innovació en processos. La millora contínua de l'eficiència en els mètodes productius actuals s'emmarca en la innovació de processos.

E n EN n U n G n Apunts d'Economia de l'Empresa I (Temes 1-4) - UAB 19