Exercici 2 · Movimientos Culturales y Artísticos Selectividad Cataluña Model Serie 0 2025

Exercici 2

[2,50 punts]

Llegiu atentament el text següent, extret d'una obra del fotògraf, artista conceptual, docent, assagista i crític català Joan Fontcuberta, on es reflexiona entorn de la pràctica fotogràfica dins de l'era digital:

La creació contemporània recorre en efecte a la cita i a la reflexió sobre un imaginari previ, i en fer-ho fixa com a material de treball els registres de vivències que ens van precedir. Veure el món a través d'altres imatges significa anteposar als nostres ulls el filtre de la memòria i d'alguna manera prioritzar l'arxiu —i no la realitat a què fa referència— com a espai d'experiència. En aquest sentit, les imatges es posen al servei d'una reflexió sobre la memòria. Però, simultàniament, la substitució de la realitat per imatges que constituiran el nou material de treball ens col·loca en l'angoixa metafísica d'una realitat que s'esvaeix i que no ens deixa més que la seva representació. Davant aquesta tessitura, no és que el fotògraf es plantegi triar entre el document i la ficció, perquè no hi ha elecció possible: vivim en una embullada teranyina de ficcions que no ens permet recuperar aquest punt inicial de la realitat primigènia. En termes platònics: ningú no pot sortir de la caverna i hem de conformar-nos amb el món de les ombres.

[...]

Apareix aquí un tipus de ficció el protocol de la qual requereix aquest consens. La podríem anomenar ficció lúdica o ficció artística., es caracteritzaria davant la il·lusió cognitiva i la manipulació que s'anuncia sempre com a ficció, no camufla naturalesa de simulació. La ficció artística no és que s'oposi al que és veritable, sinó que s'oposa tant al que és veritable com al que és fals (entès el que és fals com a error o mentida). Tampoc no s'oposa al discurs referencial i realista, sinó que col·loca el referent entre parèntesis. No afecta la veritat o la falsedat d'un enunciat, sinó la nostra facultat de creure, és a dir, la nostra facultat d'adherir-nos a proposicions que considerem veritables (ho siguin o no).

Traducció d'un fragment del llibre de Joan Fontcuberta La cámara de Pandora. La fotografi@ después de la fotografía, publicat l'any 2019 per Gustavo Gili (p. 104-109).

Pregunta a)

Redacteu un títol adequat a aquest text, que no superi les 12 paraules d'extensió, i que permeti identificar el que s'hi comenta dins. [0,50 punts]

Pregunta b)

Destaqueu i connecteu raonadament quatre conceptes o idees clau presents en el text, i que pugueu explicar amb un màxim de 80 paraules. [1 punt]

Pregunta c)

Comenteu la imatge següent, corresponent a l'obra Aerophants (1984), de la sèrie Fauna, de Joan Fontcuberta i Pere Formiguera (tècnica: argent en gelatina; dimensions: 12,5 × 10 cm). Per fer-ho, utilitzeu les idees i els conceptes assenyalats a la pregunta anterior i establiu algun paral·lelisme conceptual amb qualsevol altra obra, artista o moviment artístic contemporani que treballi temàtiques o plantejaments conceptuals semblants, amb un màxim de 80 paraules. [1 punt]