Examen de Movimientos Culturales y Artísticos Selectividad Cataluña 2025 · Setembre Serie 3

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a tres obres:

1.1.

Empleneu la taula següent donant la datació aproximada de cada obra (indicant la dècada de creació). Escriviu-hi també a quin moviment i a quin artista (o artistes) pertany cadascuna. [0,75 punts]

· Datació (dècada) · Moviment · Artista (o artistes)

Imatge A

Imatge B

Imatge C

1.2.

Trieu només UNA de les obres proposades. Escriviu el títol de l'obra que heu escollit i comenteu-ne quatre característiques formals (tècnica, materials, color, iconografia, composició...) destacades. Utilitzeu un màxim de vuitanta paraules. [1 punt]

1.3.

Relacioneu l'obra triada amb l'entorn creatiu i el context sociocultural en què s'emmarca, explicant breument com han influït en l'obra. Destaqueu també algun esdeveniment històric amb el qual estigui relacionada més estretament. Escriviu un màxim de seixanta paraules. [0,75 punts]

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Llegiu atentament el text següent, extret d'una obra sobre l'artista, poeta i arquitecte conceptual estatunidenc Vito Acconci, on reflexiona i teoritza sobre el desenvolupament de la performance:

Si el performer entra en contacte amb un altre participant (un altre performer o un observador), pot passar que, mentre el performer avalua la situació, l'altre participant intenti penetrar en aquesta avaluació; l'altre participant pot adonar-se que l'avaluació del performer inclou, com una de les seves característiques, l'intent, per part de l'altre participant, de penetrar-hi.

Quan l'avaluació de la situació és la base d'una activitat, el performer pot convertir-se en un paràsit de l'altre participant, o bé absorbir-lo. (Una performance pot utilitzar, per exemple, tècniques d'espionatge, persecució, imitació; en una exposició pot proposar-se que algunes de les possessions materials de l'artista, per exemple, la seva roba, es puguin agafar en préstec i utilitzar mentre duri l'exposició.) Una performance pot consistir en una sèrie de declaracions condicionals: el performer desenvoluparà una línia d'acció determinada si l'altre participant segueix (o no segueix) una altra línia d'acció. El que està en joc en una performance no és l'espai on es dugui a terme (ni la manera com aquest espai s'ocupi), sinó la capacitat de moure-s'hi més o menys a voluntat.

Traducció d'un fragment del text de Vito Acconci «Algunas notas sobre la actividad y la performance» (1970), dins del llibre de Gloria Moure Vito Acconci. Escritos, obras, proyectos, publicat l'any 2001 per Ediciones Polígrafa (p. 351)

2.1.

Proposeu un títol que s'adeqüi al contingut del text que acabaeu de llegir i que no superi les dotze paraules d'extensió. [0,5 punts]

2.2.

Indiqueu quatre conceptes o idees clau del text i, en un màxim de vuitanta paraules, expliqueu com es relacionen entre ells. [1 punt]

2.3.

Comenteu el text següent, del mateix llibre citat anteriorment, on Vito Acconci explica la seva acció titulada Proximity piece («Obra sobre la proximitat») (1974). Per a fer-ho, utilitzeu les idees i els conceptes indicats a l'apartat anterior i establiu algun paral·lelisme conceptual amb alguna altra obra, artista o moviment artístic contemporani que treballi temàtiques o plantejaments conceptuals semblants. Escriviu un màxim de vuitanta paraules. [1 punt]

10 de setembre - 8 de novembre de 1970

Acció:

The Jewish Museum, Nova York (en el context de l'exposició «Software»), diferents horaris al llarg de cinquanta-dos dies.

Em mantinc dret al costat d'una persona i envaeixo el seu espai personal.

Durant l'exposició, a una hora indeterminada del dia, faig una volta pel museu i trio, a l'atzar, un dels visitants de les exposicions: em col·loco al seu costat, o darrere d'ell, més a prop del que és habitual; m'apropo a la persona fins que s'allunya o fins que m'aparta del seu camí.

(Enganxada a la paret, al mig de les altres exposicions, hi ha una targeta de 7,6 × 12,7 cm on es descriu l'acció tal com en el text anterior; els visitants que hi passen pel costat poden veure-la o no veure-la.)

La performance dona com a resultat dotze fotografies.

Traducció d'un fragment del text de Vito Acconci «Algunas notas sobre la actividad y la performance» (1970), dins del llibre de Gloria Moure Vito Acconci. Escritos, obras, proyectos, publicat l'any 2001 per Ediciones Polígrafa (p. 80)

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a obres de Vladímir Tatlin:

3.1.

Identifiqueu el moviment artístic al qual pertanyen aquestes obres i assenyaleu quatre de les característiques formals (tècnica, color, format...) o conceptuals que considereu més destacades d'aquest moviment. Escriviu un màxim de seixanta paraules. [0,5 punts]

3.2.

Quina d'aquestes dues obres considereu més emblemàtica del moviment artístic al qual pertanyen? Justifiqueu la resposta comparant les obres i tenint presents les característiques aportades en l'apartat anterior. Escriviu un màxim de seixanta paraules. [1 punt]

3.3.

Partint de l'obra que NO heu triat com a més emblemàtica del moviment artístic en l'apartat 3.2, aporteu tres arguments que permetin relacionar-la amb el seu context artístic, cultural i històric de referència, incorporant alguna menció a esdeveniments culturals o aspectes socials vinculats. Escriviu un màxim de seixanta paraules. [1 punt]

Exercici 4 [2,5 punts]

La perspectiva de gènere ha estat exclosa de la immensa majoria de la producció artística, sotmesa a una mirada i uns interessos heteropatriarcals que conformen la seva història més normativa. A partir de figures especialment rellevants, com ara Frida Kahlo, han anat sorgint generacions de creadores, impulsades en especial a partir de la segona onada feminista, que, per una banda, lluiten per subvertir les estructures de poder sexistes dominants dins de l'àmbit plàstic, i, per l'altra, destinen les seves accions, així com tota mena d'exploracions visuals, a visibilitzar i denunciar estereotips i estigmes.

Identifiqueu i caracteritzeu breument com aquesta perspectiva de gènere es manifesta dins de la producció artística contemporània a través de quatre moviments o artistes destacades. Escriviu un màxim de cent cinquanta paraules.