Examen de Literatura Dramática Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 4

Exercici 1

[2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

Definició · Correcta · Errònia

:

Exercici 2

[4 punts en total]

Analitzeu l'escena següent de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

ADELA: [...] He salido a buscar lo que era mío, lo que me pertenecía.

MARTIRIO: Ese hombre sin alma vino por otra. Tú te has atravesado.

ADELA: Vino por el dinero, pero sus ojos los puso siempre en mí.

MARTIRIO: Yo no permitiré que lo arrebates. Él se casará con Angustias.

ADELA: Sabes mejor que yo que no la quiere.

MARTIRIO: Lo sé.

ADELA: Sabes, porque lo has visto, que me quiere a mí.

MARTIRIO: (Desesperada.) Sí.

[...]

ADELA: Por eso procuras que no vaya con él. No te importa que abrace a la que no quiere. A mí, tampoco. Ya puede estar cien años con Angustias. Pero que me abrace a mí se te hace terrible, porque tú lo quieres también, ¡lo quieres!

MARTIRIO: (Dramática.) ¡Sí! Déjame decirlo con la cabeza fuera de los embozos. ¡Sí! Déjame que el pecho se me rompa como una granada de amargura. ¡Le quiero!

ADELA: (En un arranque, y abrazándola.) Martirio, Martirio, yo no tengo la culpa.

MARTIRIO: ¡No me abraces! No quieras ablandar mis ojos. Mi sangre ya no es la tuya, y aunque quisiera verte como hermana no te miro ya más que como mujer. (La rechaza.)

ADELA: Aquí no hay ningún remedio. La que tenga que ahogarse que se ahogue. Pepe el Romano es mío. Él me lleva a los juncos de la orilla.

a)

Expliqueu què passa en el text i situeu el sentit de l'escena dins del conjunt de l'obra. [1 punt]

b)

Descriviu el tema, el conflicte i els personatges de l'obra, així com la situació que planteja l'escena, i raoneu si en el text els personatges són tractats de manera realista o simbòlica. [2 punts]

c)

Digueu quina forma dramàtica té l'escena a partir de dos elements del text. [1 punt]

Exercici 3 - OPCIÓ A

[4 punts en total]

Creeu una escena teatral (d’entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere de la ciència-ficció i que inclogui les dues situacions i el final que s’indiquen en les pautes següents:

Situació 1: [1 punt]

A necessita la cooperació de B per a venjar-se de C (absent).

B s’hi resisteix o intenta dissuadir A del seu propòsit.

Situació 2: [2 punts]

C i D, en una zona a part, analitzen la conducta de A i de B des d’una perspectiva específica, com si fossin objectes d’estudi o investigació.

Mentre es desenvolupa la situació 2, A i B resten immòbils i en silenci, com si la seva interacció s’hagués congelat. La interrupció de la situació 1 és induïda per un senyal sonor o lumínic.

Les dues situacions es van alternant, i en ambdues es produeix una situació dramàtica inversa: la situació 1 evoluciona de la confrontació a la conciliació i la situació 2, de la concordança a l’antagonisme.

Final: [1 punt]

Les dues situacions es fonen en una de sola i els quatre personatges interactuen.

OPCIÓ B

Analitzeu l'escena següent de Romeu i Julieta, de William Shakespeare (amb traducció de Yannick Garcia), tenint en compte les qüestions que s'indiquen a continuació del text.

ESCENA II

Jardí dels Capulet

JULIETA:

Ai, Romeu, Romeu! Per què et dius així?

Renega del teu pare i desprèn-te d'aquest nom.

O, si no, jura'm amor etern

i mai més seré una Capulet.

ROMEU (a ell mateix):

Què faig? Callo i escolto o li responc?

JULIETA:

El meu únic enemic és el teu nom.

Tu ets una persona, no un Montagú.

Digue't diferent... Què és, ser un Montagú?

No és cap mà, ni un peu, ni un braç,

ni un rostre, ni cap altra part d'un home.

Què amaga un nom? El que en diem rosa

perfumaria igual dient-se una altra cosa.

a)

Esmenteu una característica del teatre del Renaixement anglès que s'observi a l'escena. [1 punt]

b)

Digueu quina és la situació que planteja l'escena i a quin gènere pertany l'obra, i mencioneu una característica de cadascun dels personatges que hi apareixen. [2 punts]

c)

Comenteu algun altre recurs expressiu de l'obra (l'ús de l'espai escènic, la construcció dramàtica del text, etc.) que observeu a l'escena. [1 punt]

Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent descriu l'experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l'anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d'altres elements que considereu pertinents:

a) Digueu si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics o ideològics de l'obra o a altres aspectes. [1 punt]

b) Expliqueu si té en compte la realització escènica de l'obra i de quina manera. [2 punts]

c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d'una obra que hàgiu vist. [1 punt]

Les confessions de l'Alice

El creador britànic Alexander Zeldin va presentar l'espectacle 'The Confessions' al Teatre Lliure, dins del marc del Festival Grec

Vaig veure The Confessions, de l'aclamat dramaturg britànic Alexander Zeldin. Un nom ben eufònic. Dient-te així, has de triomfar per força. […] Alexander Zeldin i la seva companyia han passat pel Grec: el Teatre Lliure de Montjuïc ha acollit tres funcions de The Confessions (Les confessions). Tirallonga de teatrassos i festivalassos al programa de mà: Viena, Ginebra, París, Belém, Lieja, Avinyó, Epidaure, Milà… Un encàrrec conjunt del National Theatre britànic, RISING Melbourne i els Théâtres de la Ville de Luxemburg. «La companyia A Zeldin rep el suport del Ministeri de Cultura de França.» I si, després de tot això, l'espectacle no ens ha acabat d'agradar? I si ens ha deixat força freds? I si, fins i tot, ens ha avorrit una mica? Som-hi.

[…] The Confessions pretén explicar una vida sencera al teatre, la vida d'una dona inspirada en la mare del mateix Zeldin. […] Em preguntava què em va semblar? Teatre de text fet a la manera convencional, que es sustenta per la posada en escena, i sobretot, per la interpretació de tot el repartiment. […]

Em va interessar l'espai escènic, senzill però resolutiu, dissenyat per Marg Horwell. Sobretot el teatret inicial, que es converteix en la cuina familiar: oportunitat desaprofitada per a jugar una mica a la metateatralitat. El vestuari de la mateixa Horwell retrata molt bé cada època, des dels anys cinquanta del segle xx fins al present. […] De tot el repartiment, ajustadíssim en to i ritme, em quedo amb Erin Jean Norvill en el paper de l'Alice jove i Amelda Brown (l'Imma Colomer britànica) com a Alice gran. Pamela Rabe aconsegueix crear dos personatges tan diferents (la mare i l'amiga feminista) que cal treure's el barret, i Gabrielle Scawthorn també treballa de meravella.

La resta: teatre ben fet, avorridot i de factura molt cinematogràfica. «Sembla una sèrie», deia el meu acompanyant. […] Alexander Zeldin ja és dins la roda dels festivalassos i teatrassos europeus, o sigui que no cal que patim gens per la seva economia. Si no fa cap estirabot ni protagonitza cap escàndol sonat, pot dedicar-se a fer el que farà durant els pròxims quaranta anys.

Oriol Puig Taulé. Núvol [en línia] (5 juliol 2023)

Paraules: