Exercici 2 · Literatura Catalana Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2026

Tema: Santiago Rusiñol: L’alegria que passa · Del examen Juny Serie 1 (2026)

Enunciado

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir d'aquest fragment del discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894) (text 1) i d'aquest altre de L'alegria que passa (1898) (text 2), ambdós textos de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents:

TEXT 1

Discurs de la Tercera Festa Modernista

Els ideals d'avui dia, les soles lluites que interessen les grans majories, són només que qüestions materials, exigències per al pobre cos; sofriments d'enveja dels uns i estretes d'avarícia dels altres, barallant-se tots plegats per contentar els crits del ventrell; empentes dels de baix i resistències dels de dalt, i crits d'angúnia i mossegades d'agonia per a disfrutar, pobra gent!, lo que en diuen el benestar de la vida. Tot per a la miserable carn i res per al noble esperit! Tot per a allargar la vida i res per a hermosejar-la! Tot per als horts productius d'una prosa alimentícia i estragada,* i res per als jardins de l'ànima, per als florits caminals de la poesia, per als ais del sentiment i les queixes del pobre cor, per als pobres ideals de coses nobles, acorralats i somorts com si sentissin vergonya de sortir a la cara de la llum!

* estragada: 'famolenca'.

TEXT 2

L'alegria que passa

Cop-de-puny ( a Zaira): ¿Per què has llençat la pesseta?

Zaira: Aquesta, no vull guanyar-la!

Cop-de-puny: No? Doncs té aquesta! ( Li dona una bufetada.)

Joanet: Brètol! Covard!

Cop-de-puny ( an ella): A dintre! ( An en Joanet.) A tu, haig d'arrencar-te la llengua!

L'Arcalde: Fora del poble!

Tots: Fora!

L'Arcalde: Fora del poble! Saltimbanquis, poetes, comediants! Fora d'aquí, somiatruites!

En Cop-de-puny agafa les regnes del carro i comença a marxar; Zaira, en la plataforma, i el Clown s'ha enfilat a dalt del carro.

Cop-de-puny: Feres manses! Ja us domaria!

Tots: Fora!

L'Arcalde: Fora! La gent que llença el diner, que no vingui an aquest poble! El diner és lo més sagrat que tenim!

Clown ( tirant-los tots els quartos a la cara): Què se'ns en dona, del teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! ( Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!

2.1.

Al discurs de la Tercera Festa Modernista (text 1), Rusiñol contraposa els símbols de la prosa i la poesia a través d'imatges vegetals. Indiqueu-les. [1 punt]

2.2.

A partir dels símbols de la prosa i la poesia, relacioneu la contraposició entre les «qüestions materials» i els «ideals de coses nobles» del text 1 amb el conflicte que esclata al final de L'alegria que passa (text 2). [2 punts]

Enunciado: Exercici 2 · Literatura Catalana Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2026

Solución

Según los criterios oficiales de corrección

2.1. Al discurs de la Tercera Festa Modernista (text 1), Rusiñol contraposa els símbols de la prosa i la poesia a través d'imatges vegetals. Indiqueu-les. [1 punt]

Solución: Rusiñol descriu la prosa amb la imatge vegetal d'uns «horts productius d'una prosa alimentícia i estragada», i la contraposa a la poesia, amb les imatges vegetals dels «jardins de l'ànima» i dels «florits caminals de la poesia».

2.2. A partir dels símbols de la prosa i la poesia, relacioneu la contraposició entre les «qüestions materials» i els «ideals de coses nobles» del text 1 amb el conflicte que esclata al final de L'alegria que passa (text 2). [2 punts]

Solución: Al Text 1, Rusiñol reivindica l'art davant d'una societat que només s'interessa per les «qüestions materials», per «contentar els crits del ventrell». És la mateixa societat, prosaica i materialista, que veiem a L'alegria que passa, al fragment del Text 2. El conflicte que esclata al final de l'obra recrea la ruptura definitiva entre els artistes i una societat que no només no els comprèn sinó que els menysprea: l'alcalde els fa fora i els titlla de «somiatruites». És una societat interessada només per les «qüestions materials» (Text 1), que només dona valor als diners («El diner és lo més sagrat que tenim!», diu l'alcalde) (Text 2), una societat que rebutja i margina l'artista i és incapaç de valorar el sacrifici que fa per treure-la de l'ensopiment i de la grisor. Els artistes són la «bohèmia», «la santa alegria», tal com diu el Clown, o, tal com els defineix l'alcalde, «Saltimbanquis, poetes, comediants», que, com la Zaira i el Clown, menyspreen els diners i aposten per l'art —l'alegria, «els florits caminals de la poesia», «els ideals de les coses nobles» (Text 1)— com a única via possible. A més, el personatge del Clown no es doblega als aspectes més materialistes de l'existència i rebutja els diners: «Què se'ns en dona, del teu diner» (Text 2). Personifica la concepció que Rusiñol té de l'intel·lectual modernista, una concepció idealitzada de la seva vida lliure. És l'artista total que pot despertar la societat adormida, que pot «hermosejar» la vida (Text 1).

La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

Exercici 3 - Opció B · Juny Serie 5 2026 ›

Más ejercicios de Santiago Rusiñol: L’alegria que passa

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat