Ejercicio Segona part - 1 · Literatura Catalana Selectividad Cataluña Setembre Serie 3 2024

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu el fragment següent d’ Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a)

Situeu el fragment i contextualitzeu-lo en l’argument de l’obra.

b)

Expliqueu breument les característiques i la funció que tenen els personatges del fragment.

c)

Assenyaleu quin és el conflicte que s’anuncia en aquest fragment i que es desenvoluparà al llarg de l’obra. Expliqueu la posició d’Antígona i la de Creont en aquest conflicte i relacioneu-ho amb el context històric de redacció de l’obra.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

(Entra EUMOLP.)

EUMOLP: No he de donar la notícia, comprenc pel vostre plany que ja sabeu la mort del rei. La ciutat és lliure, els enemics han fugit, els vaticinis de destrucció no s’han realitzat del tot. Et saludo, Eurídice, reina.

EURÍDICE: Creont és rei?

EUMOLP: La seva paraula, que era consell, en endavant serà llei.

EURÍDICE: On deixaves el meu marit?

EUMOLP: Arribarà de seguida. Ha parlat ja cinc vegades al poble, no pot trigar.

(Les dones continuen la lamentació.)

ANTÍGONA: Polinices, sembrador de baralles, la teva vida s’ha extingit en una lluita cruel.

ISMENE: Prop d’on jugaves de petit amb el teu germà, prop de la font on jugàveu de petits.

ASTIMEDUSA: Unes altres aigües us banyen, que no pas les de la sagrada font ni les clares del riu fecundador de la nostra terra. Prínceps, els meus fills, la meva vellesa us sobreviu.

ANTÍGONA: I per sempre ploraré la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang d’Etèocles i la teva, Polinices.

(Entra CREONT, voltat de geronts, de guerrers i de poble.)

CREONT: Eurídice, estimades filles, som lliures per l’esforç d’Etèocles, ploreu el rei. No lamenteu, en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí el poder a les meves mans, que es deuen al benestar d’aquest poble. Ara cal preparar els funerals del rei, uns funerals dignes d’ell i de la nostra raça. I mano també que l’altre cos sigui exposat nu als ocells i a la nit.

ANTÍGONA: Oh, això no!

ISMENE: No, t’ho prego, això no!

CREONT: Per què no, Ismene? Per què no, Antígona? Han de dormir en un mateix tranquil somni el promotor de baralles i el príncep de l’autèntica glòria? He parlat, i ara la meva paraula és llei. L’enemic serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i morirà lentament en una cova. I ara, vells i poble de la nostra ciutat, honoreu amb mi el nom del rei caigut.