1. La revolución "des de dalt" de Maura
Flashcards
- ¿Qué nombre recibe el proyecto de Antoni Maura para regenerar el sistema político?
- Revolución desde arriba
- ¿Cuál fue uno de los objetivos principales de la 'revolución desde arriba' de Maura?
- Crear un Estado fuerte y evitar una revolución popular
- ¿Qué evento internacional estableció un protectorado franco-español en Marruecos?
- Conferencia de Algesires (1906)
- ¿Qué territorios obtuvo España en Marruecos tras la Conferencia de Algesires?
- El Rif y el enclavamiento de Ifni
Preguntas tipo test
- ¿Cuál era el principal objetivo de la 'revolución desde arriba' impulsada por Maura?
- a) Fomentar una revolución popular desde abajo.
- b) Crear un Estado fuerte y evitar una revolución popular.
- c) Debilitar el poder de la Corona.
- d) Promover el caciquismo en las zonas rurales.
Respuesta: b) Crear un Estado fuerte y evitar una revolución popular.. El objetivo principal de la 'revolución desde arriba' de Maura era fortalecer el Estado y prevenir una revolución popular desde las bases, apartando a la vieja oligarquía.
- ¿Qué evento desencadenó una fuerte protesta popular debido a la guerra del Marroc y el sistema de levas?
- a) La firma de la Conferencia de Algesires.
- b) El envío de reservistas casados y con familia.
- c) La creación de la Lliga Regionalista.
- d) El asesinato de Canalejas.
Respuesta: b) El envío de reservistas casados y con familia.. El envío de reservistas casados y con familia para la guerra del Marroc generó un gran descontento popular, exacerbado por el sistema de levas.
- ¿Qué territorios obtuvo España tras la Conferencia de Algesires en 1906?
- a) El Rif y el Sahara Occidental.
- b) El Rif y el enclavamiento de Ifni.
- c) Tánger y Ceuta.
- d) Melilla y Guinea Ecuatorial.
Respuesta: b) El Rif y el enclavamiento de Ifni.. Tras la Conferencia de Algesires, España obtuvo el Rif, en el norte de Marruecos, y el enclavamiento de Ifni en la costa atlántica.
2. La guerra del Marroc
Flashcards
- ¿Qué evento internacional estableció el protectorado franco-español en Marruecos?
- La Conferencia de Algeciras (1906).
- ¿Qué región del norte de África obtuvo España como parte del protectorado?
- El Rif.
- ¿Además del Rif, qué otro territorio obtuvo España en Marruecos?
- El enclave de Ifni.
- ¿Qué tipo de motivos impulsaron el interés de España en Marruecos?
- Motivos económicos y políticos.
Preguntas tipo test
- ¿Cuál fue uno de los principales motivos del interés de España en el protectorado del Marruecos?
- a) Expandir el uso del idioma español en África.
- b) Recuperar el prestigio del ejército español.
- c) Establecer una base naval para controlar el Mediterráneo.
- d) Promover la conversión al cristianismo de las tribus locales.
Respuesta: b) Recuperar el prestigio del ejército español.. El interés de España en Marruecos respondía a motivos económicos (minas, ferrocarriles) y políticos, como recuperar el prestigio del ejército.
- ¿Qué conferencia estableció el protectorado franco-español en Marruecos?
- a) Conferencia de París
- b) Conferencia de Berlín
- c) Conferencia de Algeciras
- d) Conferencia de Versalles
Respuesta: c) Conferencia de Algeciras. La Conferencia de Algeciras (1906) estableció el protectorado franco-español en Marruecos, otorgando a España el Rif y el enclave de Ifni.
- ¿Qué territorios obtuvo España como resultado del protectorado establecido por la Conferencia de Algeciras?
- a) Argelia y Túnez
- b) El Rif y el enclave de Ifni
- c) El Sahara Occidental y Mauritania
- d) Guinea Ecuatorial y Camerún
Respuesta: b) El Rif y el enclave de Ifni. España obtuvo el Rif, en el norte de Marruecos, y el enclave de Ifni en la costa atlántica.
3. La Setmana Tràgica del 1909
Flashcards
- ¿Qué evento histórico de 1909 se caracterizó por su fuerte carácter antimilitar y anticlerical en Barcelona?
- La Setmana Tràgica.
- ¿Qué detonó la Setmana Tràgica en Barcelona?
- El envío de reservistas a la guerra del Marroc.
- ¿Quién fue ejecutado tras ser acusado injustamente de inspirar la Setmana Tràgica?
- Francesc Ferrer i Guàrdia.
- ¿Qué lema utilizaron los opositores para exigir la dimisión de Maura tras la Setmana Tràgica?
- ¡Maura no!
Preguntas tipo test
- ¿Cuál fue el principal motivo que desencadenó la Setmana Tràgica de 1909 en Barcelona?
- a) La detención de un líder anarquista por las autoridades.
- b) El envío de reservistas casados y con familia a la guerra del Marroc.
- c) La subida de los precios de los alimentos básicos en la ciudad.
- d) Una disputa entre sindicatos rivales en el puerto de Barcelona.
Respuesta: b) El envío de reservistas casados y con familia a la guerra del Marroc.. La Setmana Tràgica se desencadenó principalmente debido al envío de reservistas casados y con familia a la guerra del Marroc, lo que generó una fuerte protesta popular en Barcelona.
- ¿Qué carácter adquirió la revuelta de la Setmana Tràgica tras desbordar a los convocantes iniciales?
- a) Un carácter nacionalista y pro-autonómico.
- b) Un carácter antimilitar y anticlerical.
- c) Un carácter socialista y revolucionario.
- d) Un carácter anarquista y pro-republicano.
Respuesta: b) Un carácter antimilitar y anticlerical.. La revuelta de la Setmana Tràgica, una vez desbordó a los convocantes, adquirió un fuerte carácter antimilitar y anticlerical, evidenciado por los enfrentamientos con las fuerzas del orden y el incendio de edificios religiosos.
- ¿Qué suceso marcó el inicio de la movilización que derivó en la Setmana Tràgica?
- a) Una manifestación pacífica en el centro de Barcelona.
- b) Una huelga general convocada en el puerto de Barcelona.
- c) Un motín militar en un cuartel de la ciudad.
- d) Un atentado terrorista contra una iglesia.
Respuesta: b) Una huelga general convocada en el puerto de Barcelona.. La movilización que derivó en la Setmana Tràgica comenzó con una huelga general convocada en el puerto de Barcelona por un comité de vaga.
4. Republicans i socialistes
Flashcards
- ¿Quién lideró la Unión Republicana?
- Nicolás Salmerón
- ¿Qué tipo de discurso empleaba Alejandro Lerroux?
- Demagógico y anticlerical
- ¿Cuál era la base social de la Lliga Regionalista?
- Burguesía y clases medias
- ¿Qué ley motivó la creación de Solidaritat Catalana?
- Ley de Jurisdicciones
Preguntas tipo test
- ¿Quién fundó el Partido Republicano Radical?
- a) Nicolás Salmerón
- b) Alejandro Lerroux
- c) Pablo Iglesias
- d) Largo Caballero
Respuesta: b) Alejandro Lerroux. Alejandro Lerroux fue el fundador del Partido Republicano Radical, destacándose en la Unión Republicana liderada por Nicolás Salmerón.
- ¿Qué tipo de movimiento lideraba Alejandro Lerroux?
- a) Catalanista y religioso
- b) Anticatalanista y demagógico
- c) Socialista y obrero
- d) Conservador y burgués
Respuesta: b) Anticatalanista y demagógico. Alejandro Lerroux lideraba un movimiento republicano anticatalanista, dirigido a las clases populares con un discurso demagógico y anticlerical.
- ¿Qué ley provocó la formación de Solidaritat Catalana?
- a) Ley de Reclutamiento
- b) Ley del Candado
- c) Ley de Jurisdicciones
- d) Ley de Mancomunidades
Respuesta: c) Ley de Jurisdicciones. La Ley de Jurisdicciones, que sometía a jurisdicción militar las ofensas contra el ejército y la unidad de España, provocó la formación de Solidaritat Catalana.
5. El lerrouxisme
Flashcards
- ¿Qué tipo de movimiento lideraba Alejandro Lerroux?
- Un movimiento republicano muy anticatalanista.
- ¿Cuál era el carácter del discurso de Alejandro Lerroux?
- Demagógico, anticlerical y aparentemente revolucionario.
- ¿A qué clases sociales se dirigía el movimiento de Lerroux?
- A las clases populares de Barcelona.
- ¿Qué evento marcó un declive en el apoyo a Lerroux en Cataluña?
- La Semana Trágica.
Preguntas tipo test
- ¿Cuál era el objetivo principal de Alejandro Lerroux al dirigir su movimiento?
- a) Fomentar el catalanismo conservador en Barcelona.
- b) Liderar una revolución socialista a nivel nacional.
- c) Movilizar a las clases populares con un discurso anticatalanista y anticlerical.
- d) Establecer una monarquía republicana en España.
Respuesta: c) Movilizar a las clases populares con un discurso anticatalanista y anticlerical.. Alejandro Lerroux lideraba un movimiento republicano dirigido a las clases populares con un discurso demagógico, anticlerical y anticatalanista. Su objetivo era movilizar a este sector de la población en contra del sistema establecido y del catalanismo.
- ¿Qué evento histórico marcó un declive significativo en el apoyo a Alejandro Lerroux en Cataluña?
- a) La creación de la Lliga Regionalista.
- b) La Semana Trágica.
- c) La aprobación de la Ley de Jurisdicciones.
- d) El auge del catalanismo conservador.
Respuesta: b) La Semana Trágica.. La Semana Trágica de 1909, con su represión y consecuencias, generó un rechazo hacia las figuras políticas asociadas al gobierno y al sistema, afectando el apoyo a Lerroux en Cataluña.
- ¿Qué característica definía el discurso de Alejandro Lerroux?
- a) Un fuerte apoyo al catalanismo y la autonomía regional.
- b) Un enfoque moderado y conciliador con la burguesía catalana.
- c) Un discurso demagógico, anticlerical y anticatalanista dirigido a las clases populares.
- d) Una defensa de la monarquía y el sistema político de la Restauración.
Respuesta: c) Un discurso demagógico, anticlerical y anticatalanista dirigido a las clases populares.. El discurso de Lerroux se caracterizaba por ser demagógico, anticlerical y anticatalanista, buscando movilizar a las clases populares en contra de la burguesía y el catalanismo.
6. L'auge del catalanisme conservador
Flashcards
- ¿Quiénes fueron los líderes principales de la Lliga Regionalista?
- Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó.
- ¿Cuál era la base social principal de la Lliga Regionalista?
- La burguesía y las clases medias urbanas y rurales.
- ¿Qué evento provocó los 'Fets del Cu-cut!'?
- Un acudit considerado ofensivo para el ejército.
- ¿Qué ley se aprobó tras los 'Fets del Cu-cut!'?
- La Ley de Jurisdicciones.
Preguntas tipo test
- ¿Quiénes lideraban la Lliga Regionalista, el partido con más apoyo durante el auge del catalanismo conservador?
- a) Nicolás Salmerón y Alejandro Lerroux
- b) Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó
- c) Pablo Iglesias y Largo Caballero
- d) Salvador Seguí y Ángel Pestaña
Respuesta: b) Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó. La Lliga Regionalista estaba liderada por Enric Prat de la Riba y Francesc Cambó, figuras clave del catalanismo conservador.
- ¿Cuál era la principal base social de la Lliga Regionalista?
- a) El proletariado industrial
- b) La burguesía y las clases medias urbanas y rurales
- c) Los militares y la aristocracia
- d) El campesinado y los obreros agrícolas
Respuesta: b) La burguesía y las clases medias urbanas y rurales. La Lliga Regionalista tenía como base social principal la burguesía y las clases medias tanto urbanas como rurales.
- ¿Qué evento desencadenó los 'Fets del Cu-cut!' en 1905?
- a) Una huelga general de trabajadores
- b) Un atentado anarquista contra el gobierno
- c) Un acudit considerado ofensivo para el ejército
- d) Una manifestación en favor de la autonomía catalana
Respuesta: c) Un acudit considerado ofensivo para el ejército. Los 'Fets del Cu-cut!' fueron desencadenados por un acudit publicado en la revista 'Cu-cut!' que fue considerado ofensivo por el ejército español.
7. La Solidaritat Catalana
Flashcards
- ¿Qué evento de 1905 provocó la formación de Solidaritat Catalana?
- Els Fets del Cu-cut!
- ¿Qué ley se aprobó tras los Fets del Cu-cut! que generó rechazo?
- La Llei de Jurisdiccions.
- ¿Qué tipo de candidatura fue Solidaritat Catalana en 1907?
- Una candidatura unitaria.
- ¿Qué defendía el Programa del Tívoli?
- La derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña.
Preguntas tipo test
- ¿Qué evento provocó la formación de Solidaritat Catalana en 1907?
- a) La visita del rey Alfonso XIII a Barcelona.
- b) Los Fets del Cu-cut! y la posterior Llei de Jurisdiccions.
- c) La creación de la Mancomunitat de Catalunya.
- d) La Semana Trágica de 1909.
Respuesta: b) Los Fets del Cu-cut! y la posterior Llei de Jurisdiccions.. Los Fets del Cu-cut!, donde militares asaltaron la sede de una revista por una caricatura ofensiva, y la posterior Llei de Jurisdiccions, que sometía a jurisdicción militar las ofensas contra el ejército, fueron el detonante para la formación de Solidaritat Catalana.
- ¿Qué defendía el Programa del Tívoli, impulsado por Solidaritat Catalana?
- a) La independencia total de Cataluña.
- b) La derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña.
- c) La creación de un nuevo partido político a nivel nacional.
- d) El apoyo incondicional al gobierno central.
Respuesta: b) La derogación de la Llei de Jurisdiccions y el autogobierno de Cataluña.. El Programa del Tívoli, el programa de Solidaritat Catalana, abogaba por la derogación de la Llei de Jurisdiccions, que consideraban un ataque a la autonomía catalana, y defendía el autogobierno para Cataluña.
- ¿Qué grupos políticos formaban parte de Solidaritat Catalana?
- a) Solo catalanistas y carlistas.
- b) Catalanistas, republicanos (incluyendo el partido de Lerroux) y socialistas.
- c) Catalanistas, republicanos (excepto el partido de Lerroux) y carlistas.
- d) Solo republicanos y socialistas.
Respuesta: c) Catalanistas, republicanos (excepto el partido de Lerroux) y carlistas.. Solidaritat Catalana fue una coalición amplia que unió a catalanistas de diversas tendencias, republicanos (a excepción del partido de Lerroux, debido a su anticatalanismo) y carlistas, todos unidos por el rechazo a la Llei de Jurisdiccions y la defensa del autogobierno.
8. El reformisme liberal de Canalejas
Flashcards
- ¿Qué ley de Canalejas limitaba el establecimiento de nuevas órdenes religiosas?
- La ley del candado
- ¿Qué ley de Canalejas abordó la cuestión de las autonomías regionales?
- La Ley de Mancomunidades
- ¿Qué tipo de servicio militar establecía la Ley de reclutamiento de Canalejas?
- Servicio militar obligatorio en tiempos de guerra
- ¿Quién declaró la neutralidad de España en la Primera Guerra Mundial?
- Eduardo Dato
Preguntas tipo test
- ¿Cuál era el principal objetivo de la 'revolución desde arriba' impulsada por Maura?
- a) Crear una dictadura militar
- b) Regenerar el sistema político desde el gobierno, acabando con el caciquismo y promoviendo reformas sociales
- c) Fomentar una revolución popular 'desde abajo'
- d) Establecer un régimen absolutista
Respuesta: b) Regenerar el sistema político desde el gobierno, acabando con el caciquismo y promoviendo reformas sociales. Maura buscaba regenerar el sistema político desde el gobierno, combatiendo el caciquismo y promoviendo reformas sociales para evitar una revolución popular.
- ¿Qué establecía la 'ley del candado' impulsada por Canalejas?
- a) La obligatoriedad de asistir a misa
- b) La prohibición de construir iglesias
- c) La limitación del establecimiento de nuevas órdenes religiosas
- d) El cierre de todas las instituciones religiosas
Respuesta: c) La limitación del establecimiento de nuevas órdenes religiosas. La 'ley del candado' limitaba el establecimiento de nuevas órdenes religiosas, generando tensiones con los sectores católicos y el Vaticano.
- ¿Qué permitía la Ley de Mancomunidades de 1913?
- a) La creación de un estado federal
- b) La unión de diputaciones para gestionar servicios públicos
- c) La independencia de las regiones
- d) La disolución de las diputaciones
Respuesta: b) La unión de diputaciones para gestionar servicios públicos. La Ley de Mancomunidades permitía unir diputaciones para gestionar servicios públicos, dando lugar a la Mancomunidad de Cataluña.
9. L'afebliment dels partits dinàstic
Flashcards
- ¿Qué evento marcó el final de la etapa regeneracionista liberal?
- El asesinato de Canalejas.
- ¿Qué postura adoptó España en la Primera Guerra Mundial?
- Neutralidad.
- ¿Qué consecuencias económicas tuvo la neutralidad española en la Primera Guerra Mundial?
- Expansión económica.
- ¿Qué problema económico surgió a pesar de la expansión durante la guerra?
- Inflación y alza de precios.
Preguntas tipo test
- ¿Qué evento marcó el final de la etapa regeneracionista liberal y agravó la crisis de los partidos del turno?
- a) La aprobación de la Ley de Mancomunidades.
- b) El asesinato de Canalejas.
- c) El inicio de la Primera Guerra Mundial.
- d) La Semana Trágica de 1909.
Respuesta: b) El asesinato de Canalejas.. El asesinato de Canalejas por un anarquista marcó el final de la etapa regeneracionista liberal, intensificando la crisis de los partidos del sistema.
- ¿Qué política declaró el gobierno de Eduardo Dato durante la Primera Guerra Mundial?
- a) Una alianza con Alemania.
- b) Una alianza con los Aliados.
- c) La neutralidad de España.
- d) La movilización general.
Respuesta: c) La neutralidad de España.. El gobierno de Eduardo Dato declaró la neutralidad de España en la Primera Guerra Mundial, a pesar de las divisiones internas en la sociedad.
- ¿Qué tipo de expansión económica experimentó España durante la Primera Guerra Mundial debido a su neutralidad?
- a) Un declive en la producción agrícola.
- b) Una expansión económica significativa.
- c) Una crisis en la industria textil.
- d) Un aumento del desempleo.
Respuesta: b) Una expansión económica significativa.. La neutralidad de España favoreció una gran expansión económica, ya que el país suministró productos a los países beligerantes.
10. L'impacte de la Gran Guerra
Flashcards
- ¿Qué posición adoptó España en la Primera Guerra Mundial?
- Neutralidad.
- ¿Qué dos grupos ideológicos dividieron a la sociedad española durante la Primera Guerra Mundial?
- Germanófilos y aliadòfils.
- ¿Qué tipo de productos exportó España durante la Primera Guerra Mundial?
- Productos industriales y agrícolas.
- ¿Qué consecuencias tuvo la neutralidad española en la economía?
- Gran expansión económica, inflación y alza de precios.
Preguntas tipo test
- ¿Qué productos suministró España a los países beligerantes durante la Primera Guerra Mundial?
- a) Principalmente armas y municiones.
- b) Productos industriales y agrícolas.
- c) Solo productos de lujo.
- d) Exclusivamente materias primas.
Respuesta: b) Productos industriales y agrícolas.. España, al ser neutral, aprovechó para suministrar productos tanto industriales como agrícolas a los países que estaban en guerra, lo que impulsó su economía.
- ¿Qué sector económico no se benefició de las exportaciones durante la Primera Guerra Mundial en España?
- a) La siderúrgia vasca.
- b) La minería asturiana.
- c) Las industrias textiles catalanas.
- d) El sector turístico gallego.
Respuesta: d) El sector turístico gallego.. La siderúrgia vasca, la minería asturiana y las industrias textiles catalanas fueron los sectores más beneficiados por el aumento de las exportaciones durante la Primera Guerra Mundial. El sector turístico gallego no se menciona como beneficiado.
- ¿Qué provocó la neutralidad española en la Primera Guerra Mundial en la economía del país?
- a) Una crisis económica severa.
- b) Una gran expansión económica.
- c) Un estancamiento económico.
- d) Una leve recesión.
Respuesta: b) Una gran expansión económica.. La neutralidad permitió a España subministrar productos a los países en guerra, lo que resultó en una expansión económica significativa.
11. La Mancomunitat de Catalunya
Flashcards
- ¿En qué año se constituyó la Mancomunitat de Catalunya?
- 6 de abril de 1914
- ¿Quién ocupó la presidencia de la Mancomunitat hasta 1917?
- Enric Prat de la Riba
- ¿Cuál fue una de las principales líneas de actuación de la Mancomunitat?
- Creación de infraestructura de servicios públicos y fomento de la lengua y cultura catalanas
- ¿Qué institución promovió la unificación ortográfica del catalán?
- Institut d'Estudis Catalans
Preguntas tipo test
- ¿Quién fue el primer presidente de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) Francesc Cambó
- b) Enric Prat de la Riba
- c) Puig i Cadafalch
- d) Alfons Sala
Respuesta: b) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba fue el primer presidente de la Mancomunitat de Catalunya, liderando la institución desde su constitución en 1914 hasta su fallecimiento en 1917.
- ¿Qué ley permitió la unión de las diputaciones catalanas, dando lugar a la Mancomunitat?
- a) Ley de Ayuntamientos
- b) Ley de Mancomunidades de 1913
- c) Ley del Candado
- d) Ley de Jurisdicciones
Respuesta: b) Ley de Mancomunidades de 1913. La Ley de Mancomunidades de 1913, impulsada por Canalejas y aprobada bajo el gobierno de Dato, permitió la unión de las diputaciones para gestionar servicios públicos, dando lugar a la Mancomunitat de Catalunya.
- ¿Cuál fue uno de los objetivos principales de la Mancomunitat de Catalunya en el ámbito cultural?
- a) Promover el bilingüismo
- b) Fomentar la cultura española
- c) Consolidar la lengua y cultura catalanas
- d) Suprimir las bibliotecas
Respuesta: c) Consolidar la lengua y cultura catalanas. La Mancomunitat de Catalunya tuvo como objetivo principal consolidar la lengua y la cultura catalanas a través de la creación de bibliotecas, la promoción de la unificación ortográfica y la protección del patrimonio cultural.
12. La consolidació del sindicalisme de masses
Flashcards
- ¿Qué tipo de sindicalismo creció de manera estable, representado por la UGT?
- Sindicalismo socialista
- ¿En qué región de España tuvo un gran auge el anarcosindicalismo?
- Cataluña
- ¿Qué federación de asociaciones obreras de inspiración anarquista se creó en 1907 en Cataluña?
- Solidaridad Obrera
- ¿Qué promovió Solidaridad Obrera en 1910?
- La fundación de la CNT
Preguntas tipo test
- ¿Qué federación de asociaciones obreras apolítica promovió la fundación de la CNT en 1910?
- a) Solidaridad Catalana
- b) Solidaridad Obrera
- c) Unión Republicana
- d) Lliga Regionalista
Respuesta: b) Solidaridad Obrera. Solidaridad Obrera, una federación de asociaciones obreras apolítica, fue la que promovió la fundación de la CNT en 1910.
- ¿Qué ideología NO formaba parte de los principios de la CNT?
- a) Apoliticismo
- b) Unidad sindical
- c) Acción revolucionaria
- d) Participación electoral
Respuesta: d) Participación electoral. La CNT se basaba en el apoliticismo, la unidad sindical y la acción revolucionaria contra la burguesía, no en la participación electoral.
- ¿Qué tipo de acciones defendía la CNT para llevar a cabo la acción revolucionaria contra la burguesía y el capital?
- a) Negociaciones pacíficas con los empresarios
- b) Participación en elecciones y parlamentos
- c) Vagas y boicots hasta alcanzar la vaga general
- d) Colaboración con el gobierno para implementar reformas
Respuesta: c) Vagas y boicots hasta alcanzar la vaga general. La CNT defendía la acción revolucionaria a través de huelgas y boicots, culminando en una huelga general, para derrocar el capitalismo.
13. La crisi del 1917
Flashcards
- ¿Qué tres dimensiones tuvo la crisis generalizada de 1917 en España?
- Militar, política y social.
- ¿Qué tipo de respuesta dio el gobierno a la crisis de 1917?
- Represiva, declarando la ley marcial y reprimiendo la huelga.
- ¿Qué exigía el manifiesto de la CNT y la UGT en 1916?
- La contención de los precios por parte del gobierno.
- ¿Qué reclamaban los oficiales de las Juntas de Defensa?
- Responsabilizaban al gobierno de los problemas del Ejército.
Preguntas tipo test
- ¿Qué exigía el manifiesto conjunto firmado por la CNT y la UGT en 1916?
- a) La abolición del sistema de ascensos militares.
- b) La contención de los precios por parte del gobierno.
- c) La formación de un gobierno provisional.
- d) La disolución de las Juntas de Defensa.
Respuesta: b) La contención de los precios por parte del gobierno.. En 1916, la CNT y la UGT firmaron un manifiesto conjunto que exigía al gobierno la contención de los precios, lo que provocó una dura respuesta gubernamental.
- ¿Qué evento desencadenó la crisis generalizada de 1917 en España?
- a) La firma del Tratado de Versalles.
- b) La Revolución Rusa.
- c) Los desequilibrios económicos de la Primera Guerra Mundial.
- d) El asesinato de Eduardo Dato.
Respuesta: c) Los desequilibrios económicos de la Primera Guerra Mundial.. Los desequilibrios económicos provocados por la Primera Guerra Mundial empujaron a la crisis generalizada de 1917.
- ¿Qué reclamaba la Asamblea de Parlamentarios reunida en Barcelona en 1917?
- a) La formación de un gobierno provisional.
- b) La abdicación del rey Alfonso XIII.
- c) La autonomía de Cataluña.
- d) La declaración de guerra a Alemania.
Respuesta: a) La formación de un gobierno provisional.. Ante el cierre de las Cortes, los partidos de la oposición se reunieron en la Asamblea de Parlamentarios y reclamaron la formación de un gobierno provisional.
14. Crisi económica i conflictivitat social
Flashcards
- ¿Qué causó la crisis económica en España tras la Primera Guerra Mundial?
- La caída de las exportaciones.
- ¿Cuál fue el conflicto laboral más importante en Barcelona en 1919?
- La vaga de La Canadenca.
- ¿Qué empresa suministraba electricidad en Barcelona durante la vaga de La Canadenca?
- La Canadenca.
- ¿Qué se reconoció en el acuerdo final de la vaga de La Canadenca?
- La jornada laboral de ocho horas.
Preguntas tipo test
- ¿Qué provocó la finalización de la Primera Guerra Mundial en la economía española?
- a) Un aumento en las exportaciones.
- b) Una caída en las exportaciones.
- c) Un incremento de la demanda interna.
- d) Una disminución del desempleo.
Respuesta: b) Una caída en las exportaciones.. La finalización de la Primera Guerra Mundial resultó en una disminución de las exportaciones, lo que llevó a una crisis económica en España.
- ¿Cuál fue el conflicto laboral más destacado en Barcelona en 1919?
- a) La huelga de la construcción.
- b) La huelga de La Canadenca.
- c) La huelga del sector textil.
- d) La huelga del transporte público.
Respuesta: b) La huelga de La Canadenca.. La huelga de La Canadenca, empresa de suministro eléctrico, fue el conflicto laboral más importante en Barcelona en 1919.
- ¿Qué reconocía el acuerdo que puso fin a la huelga de La Canadenca?
- a) El aumento salarial del 50%.
- b) La jornada laboral de seis horas.
- c) La jornada laboral de ocho horas.
- d) El derecho a la huelga indefinida.
Respuesta: c) La jornada laboral de ocho horas.. El acuerdo que concluyó la huelga de La Canadenca reconoció la jornada laboral de ocho horas.
15. Els anys del pistolerisme
Flashcards
- ¿Qué tipo de violencia caracterizó el período de 1916-1923 en España?
- Pistolerismo, con enfrentamientos entre sindicatos y patronal.
- ¿Qué organización patronal contrató pistoleros a sueldo?
- La Federació Patronal.
- ¿Qué sindicato fue creado para frenar el avance del anarcosindicalismo?
- El Sindicat Lliure.
- ¿Qué era 'Els Solidaris'?
- Un grupo anarquista que respondía con violencia a la represión.
Preguntas tipo test
- ¿Qué motivó la contratación de pistoleros por parte de la Federació Patronal durante el pistolerismo?
- a) Proteger a los obreros de la violencia sindical
- b) Negociar mejores condiciones laborales con la CNT
- c) Asesinar a dirigentes obreros y frenar el sindicalismo anarquista
- d) Colaborar con las autoridades en el mantenimiento del orden público
Respuesta: c) Asesinar a dirigentes obreros y frenar el sindicalismo anarquista. La Federació Patronal contrató pistoleros para asesinar a dirigentes obreros y frenar el sindicalismo anarquista, en un contexto de radicalización laboral y violencia social.
- ¿Qué figura destacada de 'Els Solidaris' es conocida por su posterior relevancia en el anarquismo español?
- a) Francesc Layret
- b) Salvador Seguí
- c) Buenaventura Durruti
- d) Martínez Anido
Respuesta: c) Buenaventura Durruti. Buenaventura Durruti fue un miembro destacado de 'Els Solidaris' y posteriormente se convirtió en una figura clave del anarquismo español.
- ¿Qué política represiva implementada por el gobernador civil Martínez Anido permitía disparar a los detenidos?
- a) Ley de Fugas
- b) Ley Marcial
- c) Estado de Guerra
- d) Ley de Reclutamiento
Respuesta: a) Ley de Fugas. La Ley de Fugas, aplicada por Martínez Anido, permitía disparar contra los detenidos en supuestos intentos de fuga, siendo una práctica represiva durante el pistolerismo.
16. Concentració i descomposició política
Flashcards
- ¿Qué tipo de gobiernos se formaron para afrontar la inestabilidad política tras la crisis de 1917?
- Gobiernos de concentración
- ¿Qué partidos integraban los gobiernos de concentración?
- Partidos dinásticos (liberales y conservadores) y la Lliga Regionalista
- ¿Qué sistema político se restauró tras el fracaso de los gobiernos de concentración?
- El turno dinástico
- ¿Qué impidió que algún partido obtuviera una mayoría parlamentaria estable tras el retorno al turno dinástico?
- El fraude electoral
Preguntas tipo test
- ¿Qué partidos integraban los gobiernos de concentración formados tras la crisis de 1917?
- a) Socialistas y anarquistas
- b) Liberales, conservadores y la Lliga Regionalista
- c) Republicanos y nacionalistas vascos
- d) Comunistas y socialdemócratas
Respuesta: b) Liberales, conservadores y la Lliga Regionalista. Los gobiernos de concentración formados tras la crisis de 1917 integraban a los partidos dinásticos (liberales y conservadores) y a la Lliga Regionalista.
- Tras el fracaso de los gobiernos de concentración, ¿a qué sistema se retornó?
- a) Dictadura militar
- b) República
- c) Turno dinástico
- d) Anarquía
Respuesta: c) Turno dinástico. Tras el fracaso de los gobiernos de concentración, se retornó al sistema del turno dinástico, aunque sin lograr una mayoría parlamentaria estable debido al fraude electoral.
- ¿Qué proyecto se presentó en Madrid en 1919 impulsado por la Lliga y los dirigentes de la Mancomunitat?
- a) Un plan de modernización industrial
- b) Un proyecto de Estatuto de Cataluña
- c) Una reforma agraria
- d) Un tratado de libre comercio
Respuesta: b) Un proyecto de Estatuto de Cataluña. En 1919, la Lliga y los dirigentes de la Mancomunitat presentaron en Madrid un Proyecto de Estatuto de Cataluña.
Y 96 flashcards y 64 preguntas más en el documento.
Texto del documento
HISTÒRIA UNITAT 8 RESUM La revolució "des de dalt" de Maura Després del fracàs, Silvela va abandonar la política i va deixar pas a Antoni Maura, que va protagonitzar el principal intent reformista dels conservadors. Maura va impulsar la denominada "revolució des de dalt", un projecte per regenerar el sistema polític des del govern, acabant amb el caciquisme, reformant l'administració, promovent reformes socials i reclamant més independència de l'executiu respecte de la Corona. El seu objectiu era crear un Estat fort, apartar la vella oligarquia i evitar una revolució popular "des de baix".
En aquesta línia va impulsar diverses reformes: La Llei electoral La Llei d'administració local Impuls a la política social Foment en la industria nacional La guerra del Marroc A partir de 1906, Espanya va continuar la seva expansió al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires (1906) va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc, pel qual Espanya va obtenir el Rif, al nord, i l'enclavament d'Ifni a la costa atlàntica. L'interès espanyol responia tant a motius econòmics (mines, ferrocarrils i obres públiques) com polítics, ja que es volia recuperar el prestigi de l'exèrcit.
Els militars africanistes defensaven aquesta política amb l'objectiu de convertir Espanya en una potència colonial. Tot i això, la presència espanyola va ser resistida per les tribus berbers organitzades en cabiles. Els atacs dels rifenys van obligar a reforçar la presència militar, especialment a partir de 1909, quan les tropes espanyoles van ser derrotades al barranc del Llop. La guerra del Marroc i el sistema de lleves eren molt impopulars, i l'enviament de reservistes casats i amb família va desencadenar una forta protesta popular.
La Setmana Tràgica del 1909 La mobilització contra la guerra va començar al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909, quan un comitè de vaga va convocar una vaga general. L'esclat popular va desbordar els convocants i va derivar en una revolta espontània amb barricades, enfrontaments amb les forces de l'ordre i l'incendi d'edificis religiosos. La revolta, que va durar una setmana, va adquirir un fort caràcter antimilitar i anticlerical. La declaració de l'estat de guerra i la intervenció de l'exèrcit, després de durs combats amb nombroses víctimes, van posar fi als fets.
La repressió posterior va ser molt dura: es van celebrar consells de guerra i es van dictar 17 condemnes a mort, de les quals se'n van executar cinc, entre elles la de Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat injustament de ser l'inspirador ideològic. La repressió de la Setmana Tràgica va provocar una onada de protestes a Europa i fortes crítiques al govern de Maura. Liberals i republicans, amb el lema "Maura no!", van exigir la seva dimissió, fet que va portar Alfons XIII a encarregar el govern als liberals.
Republicans i socialistes Va néixer la Unión Republicana al voltant de Nicolás Salmerón, que va obtenir bons resultats en algunes grans ciutats, on va destacar Alejandro Lerroux, fundador del Partido Republicano Radical. Paral·lelament va aparèixer el Partido Reformista. D'altra banda, el PSOE va consolidar-se amb Pablo Iglesias i Largo Caballero com a principals dirigents, aquest últim al capdavant del sindicat socialista UGT. El lerrouxisme Alejandro Lerroux liderava un moviment republicà molt anticatalanista, adreçat a les classes populars, amb un discurs demagògic, anticlerical i aparentment revolucionari, que va tenir una gran influència entre les classes populars de Barcelona.
Després de la Setmana Tràgica, va perdre bona part del seu suport a Catalunya, va moderar el discurs i es va traslladar a Madrid. L'auge del catalanisme conservador El partit amb més suports era la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, amb un programa definit a La nacionalitat catalana (1906). La seva base social era sobretot la burgesia i les classes mitjanes urbanes i rurals, tot i que va haver de fer front a l'expansió del republicanisme lerrouxista..
La Solidaritat Catalana L'any 1905 van tenir lloc els Fets del Cu-cut!, quan un grup de militars va assaltar la seu d'aquesta revista i del diari La Veu de Catalunya per un acudit considerat ofensiu per l'exèrcit. El govern va suspendre les dues publicacions i va aprovar la Llei de Jurisdiccions (1907), que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya . El rebuig a aquesta llei va provocar la formació de Solidaritat Catalana per a les eleccions de 1907, una candidatura unitària que agrupava catalanistes, republicans (excepte el partit de Lerroux) i carlins.
El seu programa, el Programa del Tívoli, defensava la derogació de la llei i l'autogovern de Catalunya. Solidaritat Catalana va obtenir un gran èxit electoral (41 dels 44 escons catalans). Tot i això, la Setmana Tràgica va provocar la seva desintegració, especialment pel suport de la Lliga a la dura repressió del govern. El catalanisme d'esquerres La crisi de Solidaritat Catalana va afavorir l'apropament de les forces republicanes d'esquerra, que van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Tanmateix, la posterior aliança de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux, en el Pacte de Sant Gervasi, va ser castigada a les eleccions.
El reformisme liberal de Canalejas L'acció reformista del nou govern es va centrar en tres àmbits. En primer lloc, la separació de l'Església i l'Estat amb la "ley del candado", que limitava l'establiment de nous ordres religiosos, fet que va provocar l'oposició dels sectors catòlics i tensions amb el Vaticà. En segon lloc, la Llei de reclutament, que feia obligatori el servei militar en temps de guerra i suprimia la redempció en metàl·lic, tot i que mantenia els soldats de quota amb un servei reduït. Finalment, Canalejas va abordar la qüestió de les autonomies regionals amb la Llei de mancomunitats (1913), que permetia unir diputacions per gestionar serveis públics.
La llei es va aprovar definitivament el 1914, sota el govern d'Eduardo Dato, i va donar lloc a la Mancomunitat de Catalunya, sense que cap altra regió s'hi acollís. L'afebliment dels partits dinàstic L'assassinat de Canalejas per un atemptat anarquista va marcar el final de l'etapa regeneracionista liberal i va agreujar la crisi dels partits del torn. L'impacte de la Gran Guerra El govern d'Eduardo Dato va declarar la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Tot i l'aïllament oficial, la societat es va dividir entre germanòfils i aliadòfils.
La neutralitat va afavorir una gran expansió econòmica, ja que Espanya va subministrar productes industrials i agrícoles als països bel·ligerants. L'augment de la demanda va estimular la producció, però també va provocar inflació i l'alça de preus, empitjorant el nivell de vida de les classes populars. Les exportacions van beneficiar especialment la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes, generant anys de negoci i enriquiment fàcil per a alguns sectors. El procés de formació El procés per aconseguir la Mancomunitat va ser llarg i difícil.
Els polítics catalanistes volien millorar infraestructures, modernitzar l'educació i fomentar la llengua i cultura catalanes, objectius que es van convertir en el programa de la Diputació de Barcelona, amb Enric Prat de la Riba com a president. Es van crear institucions com l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya. La Diputació va proposar al govern de Madrid la mancomunació de les quatre diputacions catalanes. Canalejas s'hi va comprometre, i el projecte va ser aprovat per les Corts el 1912, però el Senat, anticatalanista, el va bloquejar. Finalment, el 1913, el govern conservador de Dato va autoritzar la mancomunació amb finalitats administratives.
La constitució de la Mancomunitat La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914. Comptava amb una presidència, ocupada per Enric Prat de la Riba, i una assemblea que designava un consell permanent de vuit membres. Va actuar com una delegació de les funcions de les quatre diputacions catalanes i només va disposar del pressupost que aquestes tenien prèviament, sense que hi hagués cessió de noves competències ni modificacions pressupostàries. La Lliga Regionalista hi va tenir sempre una presència majoritària i va impulsar una política orientada al desenvolupament cultural i a la modernització econòmica i social de Catalunya.
La Mancomunitat va tenir tres presidents: Prat de la Riba fins al 1917, Puig i Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala fins al 1925, any en què va ser abolida pel dictador. L'obra de la Mancomunitat La Mancomunitat va tenir dues línies d'actuació principals: la creació d'una infraestructura bàsica de serveis públics i administratius per afavorir el desenvolupament econòmic, i el foment de la llengua i la cultura catalanes mitjançant un projecte cultural i educatiu. En l'àmbit econòmic, va destinar molts recursos a la millora de la xarxa viària i dels serveis postal i telefònic, fent arribar el telèfon a zones rurals aïllades.
També va impulsar un pla d'acció agrària per modernitzar la producció i augmentar la productivitat agrícola i ramadera, amb la creació d'escoles de tècnics agraris, camps d'experimentació, granges model i el foment del cooperativisme. Pel que fa a la cultura, es va desenvolupar un projecte de consolidació de la llengua i la cultura catalanes amb la creació de les Biblioteques i els Estudis Normals. L'Institut d'Estudis Catalans va promoure la unificació ortogràfica, encomanada a Pompeu Fabra, culminada amb el Diccionari general de la llengua catalana (1932). També es va protegir el patrimoni cultural amb la creació del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.
Finalment, es va impulsar la renovació pedagògica introduint els mètodes de Maria Montessori i es van crear l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Local, amb l'objectiu de formar tècnics qualificats i funcionaris per a la indústria, el comerç i l'administració pública. La consolidació del sindicalisme de masses L'obrerisme organitzat va experimentar un fort augment de la militància sindical. El sindicalisme socialista, representat per la UGT, va créixer de manera estable i va incrementar notablement la seva afiliació.
A Catalunya, l'anarcosindicalisme va tenir un gran impuls i, el 1907, diverses societats obreres d'inspiració anarquista van crear Solidaritat Obrera, una federació d'associacions obreres apolítica, que el 1910 va promoure la fundació de la CNT. La CNT es definia com un sindicat revolucionari, amb l'objectiu d'enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense propietat ni classes. La seva ideologia es basava en l'apoliticisme i la unitat sindical, i l'acció revolucionària contra la burgesia i el capital s'havia de dur a terme mitjançant vagues i boicots fins a assolir la vaga general. Els seus principals líders van ser Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i Ángel Pestaña.
Cultura obrera i ateneus populars Les organitzacions obreres van prendre consciència de la necessitat de difondre l'educació i millorar el nivell cultural dels treballadors. Amb aquest objectiu van impulsar la creació d'Ateneus Obrers i iniciatives escolars renovadores, com l'Escola Moderna fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia. La crisi del 1917 Els desequilibris econòmics provocats per la Primera Guerra Mundial van empitjorar el nivell de vida de les classes populars. El 1916, la CNT i la UGT van convocar una vaga i van signar un manifest conjunt que exigia al govern la contenció dels preus, fet que va provocar una dura resposta governamental.
La situació es va agreujar l'estiu de 1917 amb una crisi generalitzada de tres dimensions. En l'àmbit militar, els oficials de mitjana i baixa graduació, contraris al sistema d'ascensos per mèrits de guerra, es van organitzar en Juntes de Defensa i van responsabilitzar el govern dels problemes de l'Exèrcit. En l'àmbit polític, els partits de l'oposició, davant el tancament de les Corts, es van reunir a Barcelona en l'Assemblea de Parlamentaris, convocada per la Lliga Regionalista, i van reclamar la formació d'un govern provisional.
En l'àmbit social, les organitzacions sindicals van convocar una vaga general amb el mateix objectiu, que va tenir un seguiment desigual i va provocar incidents violents sobretot a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. La resposta del govern va ser repressiva: es va declarar la llei marcial, es va reprimir la vaga amb l'exèrcit i consells de guerra, es va dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris i es van desactivar les Juntes de Defensa. Tot i que la coincidència dels tres conflictes podria haver fet caure el sistema de la Restauració, la por a una revolució social en va garantir la continuïtat.
Crisi económica i conflictivitat social La fi de la Primera Guerra Mundial va provocar una caiguda de les exportacions i va abocar l'economia espanyola a una greu crisi, marcada per la inflació, la baixa demanda i l'augment de l'atur. Aquesta situació va afectar especialment Catalunya, una de les zones més industrialitzades. El conflicte vaguístic més destacat va ser la vaga de La Canadenca el 1919, empresa subministradora d'electricitat a Barcelona i la seva àrea industrial. La vaga, que va durar un mes i mig, va concloure amb un acord que reconeixia la jornada laboral de vuit hores.
Tanmateix, l'incompliment de la readmissió dels treballadors acomiadats va reactivar el conflicte i va provocar una radicalització que va derivar en violència social. Entre 1918 i 1921 també hi va haver importants mobilitzacions al sud d'Espanya, sobretot a Andalusia, impulsades principalment per grups anarquistes i caracteritzades per l'ocupació de terres. La resposta del govern va ser repressiva: va declarar l'estat de guerra, va empresonar els líders pagesos i va il·legalitzar les organitzacions obreres. Els anys del pistolerisme La conflictivitat laboral va provocar una forta radicalització tant dels sindicats com de la patronal, especialment a Catalunya.
Els empresaris van crear la Federació Patronal, van contractar pistolers a sou per assassinar dirigents obrers i van utilitzar sovint el locaut. També es va fundar el Sindicat Lliure per frenar el sindicalisme anarquista, que, amb el suport de la patronal i de les autoritats, va protagonitzar accions violentes contra la CNT. Davant aquesta situació, alguns grups vinculats a la CNT van respondre amb atemptats contra autoritats, patrons i forces de l'ordre. Entre aquests grups destacava Els Solidaris, on militaven figures com Buenaventura Durruti.
El governador civil de Barcelona, el general Martínez Anido, va aplicar una política de protecció dels pistolers de la patronal i una dura repressió, incloent-hi la pràctica de la Llei de fugues, que permetia disparar contra els detinguts en suposats intents de fuga. Aquesta espiral de violència va donar lloc al període del pistolerisme (1916-1923), amb uns 800 atemptats i 226 morts, entre els quals el president del govern Eduardo Dato, dirigents sindicals com Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i l'advocat laboralista Francesc Layret. Concentració i descomposició política La crisi del 1917 va agreujar la inestabilitat política.
Per fer-hi front, es van formar governs de concentració que integraven els partits dinàstics (liberals i conservadors) i la Lliga Regionalista, fet que va trencar el torn de partits. El fracàs d'aquests governs va comportar el retorn al torn dinàstic, però, tot i el frau electoral, cap partit va aconseguir una majoria parlamentària estable. A Catalunya, la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van impulsar una campanya a favor de l'autonomia, i el 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d'Estatut de Catalunya, que va ser finalment rebutjat.