Exercici 1 - Opció B · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2023

Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Solución: Plató distingeix tres parts a l'ànima: la racional, la fogosa o irascible i la concupiscible. Un individu és coratjós quan la part fogosa segueix els dictats de la raó, i savi quan la part racional governa amb coneixement del bé comú. La temprança s'assoleix quan hi ha harmonia i consens entre les parts perquè governi la raó. Finalment, la justícia consisteix en el fet que cadascuna de les parts compleixi la seva funció pròpia, tant en l'individu com a la ciutat ideal.

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents: a) «ànima» [0,5 punts]

Solución: La part d'una persona que és immortal i on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les virtuts morals com ara la valentia i la justícia. / La part immaterial d'una persona.

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents: b) «part concupiscible» [0,5 punts]

Solución: La part de l'ànima que està subjecta a les passions i als plaers sensibles.

Pregunta III. Expliqueu el sentit del següent fragment del text: «—Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d'allò que vam trobar que era a la ciutat? —No ho crec —va dir.», i expliqueu quina justificació creu Plató que hi ha per a la idea que s'expressa en aquest fragment. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Solución: El fragment expressa la tesi de l'isomorfisme o analogia estructural entre l'ànima individual i la polis: l'estructura de la justícia és exactament la mateixa en l'individu que a la ciutat. Per justificar-ho, Plató defensa que la ciutat justa es compon de tres estaments (governants-filòsofs, guardians o defensors, i productors o artesans), cadascun associat a una virtut (saviesa o prudència, coratge o fortalesa, i temprança o moderació). La ciutat és justa quan cadascuna d'aquestes classes compleix estrictament la funció que li és pròpia segons la seva naturalesa, sota la direcció sàvia dels governants. De la mateixa manera, l'ànima individual té tres parts que es corresponen amb els tres estaments socials: la part racional (saviesa), la part fogosa o irascible (coratge) i la part concupiscible (moderació davant els desitjos). Un individu és just quan hi ha harmonia interior, és a dir, quan la raó governa amb l'ajuda de la part fogosa i manté sota control la part concupiscible, fent cadascuna d'elles la tasca que li correspon.