Exercici 1. Opció A · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 3 2025

Pregunta I. Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

Solución: Per assolir la màxima puntuació, cal que el resum exposi, d'una forma o altra, les idees següents: (i) En aquest text es consideren dos tipus de morals: la dels esclaus i la dels senyors. (ii) Aquestes dues morals tenen nocions diferents sobre qui és «bo». (iii) La moral de l'esclau considera valuoses aquelles qualitats que portarien a ajudar els febles o desvalguts: la compassió, la tendresa de cor, etc.; i considera «malvat» el poderós, que fa por i li agrada fer por, i no tolera ser menyspreat. (iv) En el cas de la moral dels senyors, el «bo» és aquell que és poderós i fa por. En la moral dels senyors allò que s'oposa a ser «bo» és ser «dolent», i els «dolents» són la gent menyspreable. (v) Finalment, fins i tot per a la moral de l'esclau, aquell a qui ells consideren «bo» té, per a ells, un punt de menyspreable, perquè entenen «ser bo» com lligat, fins a cert punt, amb ser ximple o fàcil d'enganyar.

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents: a) «compassió»:

Solución: Sentir-se cridat a actuar per tal d'evitar o alleugerir un mal que afecta altres persones.

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents: b) «acostar les paraules»:

Solución: Fer que dues paraules tinguin significats que tenen algun tret en comú; que es refereixin a coses que s'assemblen en algun aspecte.

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «En la moral de l'esclau, el “malvat”, doncs, fa por; en la moral dels senyors és precisament el “bo” qui desperta la por». Expliqueu quin és el sentit d'aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de Friedrich W. Nietzsche; indiqueu en detall com aquesta afirmació es justificaria a partir d'aquestes propostes.

Solución: Una resposta ha de tenir la màxima puntuació si tracta, adequadament, els punts següents: (i) Explicar les característiques que, segons Nietzsche, tenen la moral dels senyors i la moral de l'esclau. (ii) Inversió dels valors: la moral dels senyors es basa en l'autoafirmació. La moral de l'esclau sorgeix en oposició a la moral dels senyors. Explicar en què consisteix i per què es dona, segons Nietzsche, la inversió dels valors en la moral de l'esclau. Paper del ressentiment. (iii) Explicar que les nocions involucrades en la contraposició «bo-dolent» de la moral dels senyors tenen característiques molt diferents de les nocions involucrades en la contraposició «bo-malvat» (o «bo-pervers») de la moral de l'esclau. (iv) D'una banda, la concepció de «bo» és diferent. La noció de «bo» en la moral dels senyors es correspon, justament, amb la noció de malvat (o pervers) en la moral de l'esclau. Per altra banda, i de forma relacionada, en el cas de moral dels senyors el concepte de «bo» és el fonamental i el de «dolent» deriva d'aquest; en la moral de l'esclau passa justament el contrari, el concepte de «malvat» (o «pervers») és fonamental i el de «bo» és derivat. (v) Explicar, en base al que s'ha dit prèviament, que en la frase que és objecte de la pregunta s'estan considerant alhora la distinció «bo»/«dolent» de la moral dels senyors i la distinció «bo»/«malvat» de la moral de l'esclau. Quan en la frase s'usa el terme «malvat» se l'entén com a contraposat al terme «bo» tal com es concep en la moral de l'esclau; en canvi, quan després, en la mateixa frase, s'usa el terme «bo», s'està entenent «bo» en el sentit que té en la moral dels senyors (on es contraposa a «dolent»).