Problema 4 · Griego II Selectividad Cataluña Juny Serie 4 2025

4. Exercici de cultura, literatura i llegat de l'antiga Grècia

[3 punts en total]

4.1. Encircleu la lletra de l'opció correcta de cadascuna de les cinc qüestions següents:

[1 punt: per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts]

4.1.1.

En una de les lectures obligatòries, qui pronuncia les paraules següents?

«Has vingut a l'Olimp, deessa Tetis, amb l'ànima afligida per un dol insuperable, prou que ho sé. Però malgrat això, et diré per què t'he cridat. Ja fa nou dies que entre els immortals regna la discòrdia sobre el cadàver d'Hèctor, i sobre Aquil·les, destructor de ciutats. Ells [els immortals] empenyen el déu veloç d'aspecte lluminós, Hermes, a endur-se'n el cos. Però jo m'estimo més atribuir a Aquil·les la glòria de retornar-lo i així conservar el teu respecte i la teva estimació.»

4.1.2.

Quina de les afirmacions següents descriu d'una manera més exacta l'enclavament d'Empúries?

4.1.3.

L'obra d'Aristòfanes Lisístrata pertany al gènere

4.1.4.

Quin dels esdeveniments següents NO va tenir lloc durant les guerres mèdiques?

4.1.5.

Segons la Ilíada, Aquil·les, que es negava a lluitar perquè estava enfadat amb Agamèmnon, decideix tornar a la batalla per una de les raons següents. Quina?

4.2. Llegiu atentament el passatge següent d'una de les lectures obligatòries i escriviu una redacció d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules sobre el seu contingut, que inclogui les respostes a les qüestions que trobareu a continuació del text.

No creia tampoc que les teves lleis, les lleis d'un home mortal, fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d'avui, ni d'ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia intenció de presentar-me a la justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguessis fet la proclama. I si moro abans de temps, jo penso que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha de ser un guany la mort? I que m'atenyi aquesta malastrugança no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meva pròpia mare, mort, restés insepult, això sí que m'entristiria. Les teves amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja.

(Traducció de Joan Castellanos)

Qui és el personatge que parla i a qui s'adreça? Expliqueu breument quina relació de parentiu tenen.

Digueu l'autor, el gènere i el títol de l'obra a la qual pertany aquest passatge, i feu un resum del que passa a l'obra.

Escriviu el nom de dos personatges més de l'obra i expliqueu qui són.

El personatge que parla en aquest passatge distingeix entre la llei dels homes i la llei no escrita dels déus, que també s'anomena llei natural. Quina d'aquestes dues lleis decideix no obeir aquest personatge i quines en són les conseqüències? Us sembla un acte de valentia o de bogeria? Raoneu la resposta i poseu un exemple contemporani d'un dilema semblant.

[2 punts]