Exercici 4 · Geografía Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2024

1. a) Esmenteu el nom de les cinc comunitats autònomes amb un grau d'ocupació turística superior al 60 %.

Solución: Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Canàries i Comunitat de Madrid.

1. b) Expliqueu quin tipus de turisme es practica majoritàriament a Espanya i quines són les seves característiques més importants.

Solución: Turisme de sol i platja (litoral mediterrani i Canàries, fortament estacional a l'estiu) i turisme de ciutat o cultural urbà (destacant Madrid i Barcelona).

1. c) Escriviu el nom de cinc comunitats autònomes amb un grau d'ocupació turística inferior al 50 %

Solución: Cinc d'entre les següents: Galícia, Principat d'Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Comunitat Foral de Navarra, Aragó i La Rioja.

1. c) i proposeu dues mesures per a potenciar el turisme en aquests territoris.

Solución: Dues mesures raonades com ara: potenciar el turisme alternatiu (rural, esportiu, ecoturisme); promocionar el turisme cultural i el patrimoni històric o natural; impulsar el turisme lligat a esdeveniments i tradicions locals; millorar les infraestructures de transport (AVE, autovies, aeroports); i promoure la desestacionalització de les visites al llarg de tot l'any.

2. Exposeu quatre conseqüències negatives del model turístic actual sobre el paisatge, els recursos del territori i l'economia.

Solución: Quatre conseqüències entre les següents: - Destrucció del medi natural i gran impacte paisatgístic per la urbanització massiva del litoral (hotels, apartaments, camps de golf, ports esportius). - Reducció de les platges per la construcció de dics i ports esportius. - Consum molt elevat de recursos (aigua per a piscines, regadiu i camps de golf) i problemes d'abastament i depuració. - Generació excessiva de residus en èpoques de màxima afluència. - Contaminació d'aigües marines i acústica. - Pèrdua d'espais agrícoles per la implantació d'infraestructures turístiques. - Erosió i alteració del sòl per estacions d'esquí en zones de muntanya. - Gran estacionalitat laboral, feines poc qualificades, salaris baixos i atur en acabar la temporada. - Forta dependència econòmica i vulnerabilitat del sector davant de crisis externes (com la de la COVID-19).