Exercici 3 · Geografía Selectividad Cataluña Setembre Serie 3 2022

1. a) Compareu el relleu del Pirineu axial amb el dels Prepirineus i expliqueu les característiques de l'un i de l'altre.

Solución: La Serralada Pirinenca, amb disposició oest-est, assoleix amplàries de més de 100 km, i forma una sèrie d'alineacions paral·leles que des de la part central o axial dels Pirineus davallen en forma de grans esglaons. Dues grans unitats formen aquesta serralada, que presenta una estructura complexa: el Pirineu axial o central i el Prepirineu. El Pirineu axial o central és on es troben les altituds més notables, i el modelat sobre roques ígnies i metamòrfiques ha donat lloc a cims i massissos elevats on les altituds davallen d'oest a est, entre els quals destaquen el massís de Besiberri amb el Comaloforno, la pica d'Estats, el puig Pedrós, el Puigmal, el massís de Bastiments i la serra de l'Albera. El Prepirineu, de menor altitud i de formes més suaus, està modelat en materials calcaris. El formen dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial: les serres interiors, que arriben a més de 2.500 m d'altitud, i les serres exteriors, amb altituds més modestes. Entre els dos grups de serres s'obre la Depressió Mitjana pirinenca, allargada, estreta i interrompuda per altres relleus menors.

1. b) Les glaceres de muntanya van originar diverses formes de relleu. Quines són i on es poden observar?

Solución: Els Pirineus presenten el modelat glacial més important de la península Ibèrica. Durant els períodes glacials quaternaris, un gran mantell glacial, com si fos un casquet polar, cobria la serralada. El modelat glacial va originar grans valls com les de la Garona, a la Vall d'Aran, o la de la Noguera Pallaresa, a la vall d'Àneu (Pallars Sobirà), així com el rejoveniment del relleu amb la formació de circs glacials i crestes d'arestes, a més de la creació de centenars d'estanys.

2. Relacioneu els estatges o pisos de vegetació de l'alta muntanya amb les característiques climàtiques d'aquesta zona.

Solución: A l'alta muntanya pirinenca, per sobre dels 1.600 m d'altitud, s'hi troba l'estatge subalpí, format per boscos de pi negre, de fulla perenne, un bosc que resisteix els hiverns freds i llargs d'aquestes altituds. Per sobre dels 2.300 m, la cruesa del clima no permet l'existència de cap bosc i la vegetació es redueix a prats de gespa. És l'estatge alpí.

3. Quines activitats econòmiques tradicionals estan en declivi a l'alta muntanya? Quines activitats econòmiques alternatives s'hi han desenvolupat en les darreres dècades?

Solución: Les activitats econòmiques tradicionals de les àrees de muntanya es troben en declivi a tots els països desenvolupats. Els conreus i la ramaderia extensiva han disminuït molt a les zones de muntanya, així com els aprofitaments forestals, principalment a causa de la baixa rendibilitat, la manca de relleu generacional i les dificultats per competir amb productes procedents de països amb costos de producció més baixos. El turisme de neu —sobretot la pràctica de l'esquí—, el turisme rural i noves modalitats com el turisme d'aventura són les principals activitats econòmiques alternatives que s'hi han implantat a les darreres dècades.