Todos los exámenes de Selectividad 2021 de todas las comunidades

Examen de Fundamentos Artísticos Selectividad Cataluña 2021 · Setembre Serie 1

Examen de Fundamentos Artísticos de Selectividad de Cataluña (PAU/Selectivitat) 2021, Setembre Serie 1: 4 problemas con solución. Temas: El segle XIX. Gratis.

Temas del examen: El segle XIX · La primera meitat del segle XX · La segona meitat del segle XX

Ejercicio Qüestió 1 · La primera meitat del segle XX

PRIMERA PART

[6 punts: 2 punts per cada qüestió]

Observeu la imatge següent. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

John Heartfield. Adolf der Übermensch: Schluckt Gold und redet Blech («Adolf el superhome: empassa or i diu ximpleries») (1932). Fotomuntatge per a la revista AIZ, Arbeiter-Illustrierte-Zeitung («El Periòdic Il·lustrat dels Treballadors»), vol. XI, núm. 29 (17 juliol 1932), p. 675. L'autor signa a la part superior dreta amb les paraules «Röntgenaufnahme von John Heartfield» («Radiografia per John Heartfield»).

Qüestió 1

Indiqueu a quin d'aquests tres moviments artístics, Futurisme, Dadaisme o Bauhaus, pertany el fotomuntatge de John Heartfield. Justifiqueu la vostra elecció amb quatre característiques formals del moviment presents en el fotomuntatge. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre la imatge.

Ejercicio Qüestió 2 · La primera meitat del segle XX

PRIMERA PART

[6 punts: 2 punts per cada qüestió]

Observeu la imatge següent. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

John Heartfield. Adolf der Übermensch: Schluckt Gold und redet Blech («Adolf el superhome: empassa or i diu ximpleries») (1932). Fotomuntatge per a la revista AIZ, Arbeiter-Illustrierte-Zeitung («El Periòdic Il·lustrat dels Treballadors»), vol. XI, núm. 29 (17 juliol 1932), p. 675. L'autor signa a la part superior dreta amb les paraules «Röntgenaufnahme von John Heartfield» («Radiografia per John Heartfield»).

Qüestió 2

Relacioneu el fotomuntatge Adolf der Übermensch, de John Heartfield, amb l’entorn social en què s’emmarca. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre la imatge.

Ejercicio Qüestió 3 · La primera meitat del segle XX

Qüestió 3

Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina és dels anys trenta, com el fotomuntatge de John Heartfield.

a)

1a:

2a:

3a:

b)

Ejercicio Qüestió 4 · La segona meitat del segle XX

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Qüestió 4

Expliqueu quatre característiques formals i/o conceptuals de la pintura de Francis Bacon que s’aprecien en Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Ejercicio Qüestió 5 · La segona meitat del segle XX

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Qüestió 5

L'artista suís Hans Ruedi Giger va dissenyar l'escena del chestburster en què l'alienígena sortia violentament del pit d'un dels astronautes. Compareu les imatges de l'escena de la pel·lícula amb les del tríptic de Bacon, i expliqueu si considereu que Giger podria haver agafat les criatures del tríptic com un referent inspirador. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Ejercicio Segona part - Opció A · El segle XIX

SEGONA PART. Trieu UNA de les dues opcions: A o B.

Opció A [4 punts en total]

Observeu atentament les imatges següents.

Pàgina del còmic Modern Olympia, de Catherine Meurisse (2014, p. 12), que parla d'una Olympia cansada de patir les mirades dels visitants del museu i que vol escapar per a ser actriu i fer pel·lícules. Meurisse converteix el Museu d'Orsay en un gran estudi de cinema on Olympia somia convertir-se en estrella cinematogràfica, però fins ara només ha aconseguit petits papers com a figurant o com a integrant del cos de ball, perquè la competència és molt dura davant d'altres dones del museu, com les ballarines de cancan que retrata Toulouse-Lautrec o les estudiants de ballet pintades per Degas. La narració gràfica de Meurisse està plantejada com un joc cultural, com el que fa en aquesta pàgina amb una de les obres més famoses d'Edgar Degas, L'absenta (1876).

1.

Identifiqueu el moviment al qual pertany la pintura Olympia, d'Édouard Manet. [0,25 punts]

2.

Per a la representació de la pregunta 3, haureu de prendre com a referent una obra o un autor/a del moviment al qual pertany la pintura d'Édouard Manet. Indiqueu quin referent triareu i tres característiques que tindreu en compte quan feu la representació. [0,75 punts]

3.

Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en la pregunta 2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany la pintura de Manet. Elaboreu, concretament, el desenvolupament d'una producció audiovisual, d'un videojoc, d'una videocreació, d'art en xarxa ( net art), d'un còmic o de formes híbrides de narrativa visual.

Feu l'exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l'espai DIN A3 central d'aquest mateix quadern. La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l'obra o l'autor/a que heu triat com a referent. [1 punt]

Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany la pintura de Manet. [1 punt]

Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l'hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu. [1 punt]

Ejercicio Segona part - Opció B · La primera meitat del segle XX

Opció B

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Conversa 3

[...]

En altres paraules, les còpies confirmen que vostè ha trobat una solució general.

Sí, això és el que anomeno llenguatge comú i és una cosa en la qual estic treballant. No treballo sobre arquitectura, sinó sobre l'arquitectura com a llenguatge; crec que per a tenir un llenguatge s'ha de tenir una gramàtica. Ha de ser un llenguatge viu, però al final arribes a una gramàtica. És una disciplina que es pot utilitzar per a propòsits normals, i llavors parles en prosa; si ets bo utilitzant-la, parles una prosa meravellosa; i si ets realment bo, pots ser un poeta. Però es tracta del mateix llenguatge, això és el característic. [...] En música succeeix sempre el mateix i gairebé sempre amb els mateixos instruments. Crec que també és vàlid per a l'arquitectura.

Si has de construir alguna cosa, pots fer un garatge o una catedral. Utilitzem els mateixos mitjans, els mateixos mètodes estructurals per a tot. No té res a veure amb el nivell en el qual treballes. El que intento desenvolupar és un llenguatge comú i no idees personals. Crec que és el tema més important del nostre temps: no tenim un llenguatge comú veritable. Per a construir-lo, si és que és possible fer-ho, [cal] fer-ho de manera que puguem construir el que vulguem i tot estarà bé. No veig per què no pot ser així. Estic bastant convençut que aquesta serà la tasca del futur.

Crec que hi haurà certes influències climàtiques, però que només matisaran el que es faci. Penso que la ciència i la tecnologia són influències d'àmbit mundial molt més importants que apartaran totes aquestes velles cultures i tothom farà el mateix, a excepció d'aquest lleu matís.

Dit d'una altra manera, creu que som en un període en què pot haver-hi un vocabulari arquitectònic?

És clar, sense cap dubte. Crec que fer alguna cosa raonable és un desig humà. No veig la diferència entre fer alguna cosa raonable a Califòrnia, al Mediterrani o a Noruega. Hauria de fer-se amb la raó. Si es treballa amb la raó i no es tenen idees extravagants, [...] tot seria molt millor.

Traducció d'un extracte del llibre Conversaciones con Mies van der Rohe, publicat per Gustavo Gili i editat per Moisés Puente el 2008, que recopila una sèrie de converses mantingudes amb l'arquitecte Mies van der Rohe entre 1955 i 1964 en què, en plena etapa de maduresa, explica les seves idees bàsiques sobre l'arquitectura.

1.

Identifiqueu el moviment artístic al qual fa referència el text i encercleu-hi tres paraules o conceptes clau que ho justifiquin. [0,25 punts]

2.

Relacioneu una obra d'aquest mateix moviment i el seu autor/a amb les paraules o els conceptes clau del text que heu indicat en la pregunta 1. [0,75 punts]

3.

Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual fa referència el text. Escriviu un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes. [3 punts]

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 4 temas

Els apunts més complets

Tot el temari, tema a tema: explicat a fons, amb esquemes, idees clau i un test per repassar al final de cadascun.

Otras convocatorias de 2021

Juny Serie 2 (2021) · Juny Serie 5 (2021)

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat