Diccionari elemental i teòric de teatre

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes i recull de terminologia, teoria teatral i conceptes bàsics d'arts escèniques, combinant el Diccionari elemental de teatre de Rafel Molina i el Diccionario del teatro de Patrice Pavis.

Arts Escèniques · Selectivitat (PAU Catalunya)

691 pàgines · 61 temes · 6 flashcards · 4 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Prèvia i introducció al vocabulari teatral · p. 7-9
  2. 2. Diccionari elemental: Lletres A - B · p. 11-14
  3. 3. Diccionari elemental: Lletres C - D · p. 15-22
  4. 4. Diccionari elemental: Lletres E - J · p. 22-28
  5. 5. Diccionari elemental: Lletres L - P · p. 29-35
  6. 6. Diccionari elemental: Lletres Q - S · p. 35-38
  7. 7. Diccionari elemental: Lletres T - Z · p. 38-44
  8. 8. Pròleg i introducció teòrica (Pavis) · p. 48-51
  9. 9. Teoria teatral (Pavis): Lletra A (Acció, Actant, Acotacions, Actor) · p. 52-71
  10. 10. Teoria teatral (Pavis): Lletres B - C (Comèdia, Conflicte, Cor, Cos) · p. 71-98
  11. 11. Teoria teatral (Pavis): Lletra D (Dansa teatre, Decorat, Direcció, Dramatúrgia) · p. 99-119
  12. 12. Teoria teatral (Pavis): Lletres E - F (Espai escènic, Espectacle, Fàbula, Forma) · p. 120-150
  13. 1. Funció dramàtica i Funció narrativa · p. 151-152
  14. 2. Gènere teatral i Gesamtkunstwerk · p. 152-154
  15. 3. Gest, Gestualitat i Gestus · p. 154-156
  16. 4. Grotesc, Guió i Gust teatral · p. 156-157
  17. 5. Happening, Hermenèutica i Heroi · p. 158-160
  18. 6. Història, Historització i Icona teatral · p. 160-163
  19. 7. Identificació, Il·luminació i Il·lusió escènica · p. 163-165
  20. 8. Imitació, Improvisació i Teatre Intercultural · p. 165-168
  21. 9. Interpretació i Joc de l'actor · p. 169-171
  22. 10. Intriga, Investigació teatral i Ironia · p. 171-174
  23. 11. Lectura dramàtica, Llegibilitat i Llenguatge dramàtic · p. 178-181
  24. 12. Marc escènic, Titella (Marionnette) i Màscara · p. 182-184
  25. 13. Materials escènics, Mitjans de comunicació i Melodrama · p. 184-186
  26. 14. Metateatre, Mimesi i Mim · p. 187-190
  27. 15. Mise en abyme, Monòleg i Muntatge teatral · p. 190-193
  28. 16. Moviment, Accions corporals i Teatre Multimèdia · p. 194-195
  29. 17. Música escènica, Narració i Teatre Naturalista · p. 196-199
  30. 18. Nus dramàtic i Objecte teatral · p. 199-201
  31. 1. Diccionari teatral: de Objeto a Pragmàtica · p. 301-318
  32. 2. Creació escènica i posada en escena · p. 319-326
  33. 3. Recepció i espectador · p. 333-337
  34. 4. Text dramàtic, drama i representació · p. 338-347
  35. 5. Semiologia teatral · p. 348-355
  36. 6. Tipologies i formes teatrals · p. 359-378
  37. 7. Presentació i criteris d'ús del vocabulari · p. 433-440
  38. 8. Vocabulari de les arts escèniques (lletra A) · p. 443-450
  39. 9. Bibliografia i índexs · p. 400-422
  40. 1. Lletra A: de angle a avisador · p. 451-459
  41. 2. Lletra B: de background a butoh · p. 461-469
  42. 3. Lletra C (part 1): de cabaret a comèdia grega · p. 471-483
  43. 4. Lletra C (part 2): de comèdia grega a cúpula Fortuny · p. 484-495
  44. 5. Lletra D: de dama a draperia · p. 497-510
  45. 6. Lletra E: de échappé a extra · p. 511-522
  46. 7. Lletra F: de fabula cothurnata a funció · p. 523-527
  47. 8. Lletra G: de galant a guió tècnic · p. 529-531
  48. 9. Lletres H i I: de hamartia a ironia tràgica · p. 533-538
  49. 10. Lletres J i K: de jeté a kathakali · p. 539-541
  50. 11. Lletra L: de lazzi a local nocturn · p. 543-546
  51. 12. Lletra M: de mag a mutis · p. 547-557
  52. 13. Lletres N i O: de nano a ovacionar · p. 559-563
  53. 14. Lletra P: de pallasso a putxinel·li · p. 565-576
  54. 15. Lletres Q i R: de quadern de direcció a roda Cyr · p. 577-584
  55. 16. Lletra S: de sac d'arena a superproducció · p. 585-588
  56. 17. Lletra T: de tablao a tutú · p. 589-599
  57. 1. Vocabulari de les arts escèniques (U–Z) · p. 601-607
  58. 2. Vocabulari castellà–valencià · p. 611-630
  59. 3. Vocabulari anglès–valencià · p. 631-650
  60. 4. Vocabulari francès–valencià · p. 651-670
  61. 5. Vocabulari italià–valencià · p. 671-689

1. Prèvia i introducció al vocabulari teatral

Flashcards

Quina és la primera i fonamental eina per entendre qualsevol art?
El diccionari. Cal saber quines paraules es fan servir i què signifiquen.
Quina paraula serveix d'exemple del canvi de significat al llarg de la història?
«Personatge»: ha tingut significats molt diversos al llarg de la història.
Quin és el públic destinatari del Diccionari elemental de la Crisi?
Estudiants i professorat de secundària, batxillerat i universitat, escoles de teatre, aficionats i curiosos.
Com es diu el diccionari de teatre de Patrice Pavis?
Diccionario del teatro. És un diccionari pensat per a especialistes, crítics, semiòlegs i erudits.

Preguntes tipus test

  1. Per què la paraula «personatge» és un bon exemple per explicar la utilitat d'un diccionari?
    • a) Perquè només s'ha usat en el llenguatge del teatre des de l'antiguitat.
    • b) Perquè ha tingut significats molt diversos al llarg de la història, i els diccionaris els fixen.
    • c) Perquè no apareix en cap diccionari de llengua catalana.
    • d) Perquè el seu significat no ha canviat mai al llarg del temps.

    Resposta: b) Perquè ha tingut significats molt diversos al llarg de la història, i els diccionaris els fixen.. Les paraules canvien de significat, s'amplien o es redueixen amb el temps. El cas de «personatge» mostra per què els diccionaris són necessaris per fixar els significats.

  2. Quin paper tenen els diccionaris davant del canvi de significat de les paraules?
    • a) Traduir les paraules a altres idiomes per evitar confusions.
    • b) Fixar els significats de les paraules a mesura que es modifiquen.
    • c) Eliminar del llenguatge les paraules que han canviat de significat.
    • d) Substituir el lèxic antic per paraules noves sense explicació.

    Resposta: b) Fixar els significats de les paraules a mesura que es modifiquen.. Els diccionaris van fixant els significats que tenen les paraules en cada moment, cosa que els fa necessaris per entendre el llenguatge.

  3. Per què el diccionari no inclou termes com «Teatre gestual» o «Teatre polític»?
    • a) Perquè són termes massa obvis, que s'entenen sense necessitat de definició.
    • b) Perquè no són termes que es facin servir habitualment en teatre.
    • c) Perquè pertanyen només a la història de la literatura.
    • d) Perquè encara no s'ha aclarit el seu significat ni el seu abast.

    Resposta: a) Perquè són termes massa obvis, que s'entenen sense necessitat de definició.. Els autors van descartar les definicions massa evidents. Els tipus de teatre amb un nom clar i conegut no necessiten una explicació pròpia.

2. Diccionari elemental: Lletres A - B

3. Diccionari elemental: Lletres C - D

4. Diccionari elemental: Lletres E - J

5. Diccionari elemental: Lletres L - P

6. Diccionari elemental: Lletres Q - S

7. Diccionari elemental: Lletres T - Z

8. Pròleg i introducció teòrica (Pavis)

9. Teoria teatral (Pavis): Lletra A (Acció, Actant, Acotacions, Actor)

10. Teoria teatral (Pavis): Lletres B - C (Comèdia, Conflicte, Cor, Cos)

11. Teoria teatral (Pavis): Lletra D (Dansa teatre, Decorat, Direcció, Dramatúrgia)

12. Teoria teatral (Pavis): Lletres E - F (Espai escènic, Espectacle, Fàbula, Forma)

1. Funció dramàtica i Funció narrativa

2. Gènere teatral i Gesamtkunstwerk

3. Gest, Gestualitat i Gestus

4. Grotesc, Guió i Gust teatral

5. Happening, Hermenèutica i Heroi

6. Història, Historització i Icona teatral

7. Identificació, Il·luminació i Il·lusió escènica

8. Imitació, Improvisació i Teatre Intercultural

9. Interpretació i Joc de l'actor

10. Intriga, Investigació teatral i Ironia

11. Lectura dramàtica, Llegibilitat i Llenguatge dramàtic

12. Marc escènic, Titella (Marionnette) i Màscara

13. Materials escènics, Mitjans de comunicació i Melodrama

14. Metateatre, Mimesi i Mim

15. Mise en abyme, Monòleg i Muntatge teatral

16. Moviment, Accions corporals i Teatre Multimèdia

17. Música escènica, Narració i Teatre Naturalista

18. Nus dramàtic i Objecte teatral

1. Diccionari teatral: de Objeto a Pragmàtica

2. Creació escènica i posada en escena

3. Recepció i espectador

4. Text dramàtic, drama i representació

5. Semiologia teatral

6. Tipologies i formes teatrals

7. Presentació i criteris d'ús del vocabulari

8. Vocabulari de les arts escèniques (lletra A)

9. Bibliografia i índexs

1. Lletra A: de angle a avisador

2. Lletra B: de background a butoh

3. Lletra C (part 1): de cabaret a comèdia grega

4. Lletra C (part 2): de comèdia grega a cúpula Fortuny

5. Lletra D: de dama a draperia

6. Lletra E: de échappé a extra

7. Lletra F: de fabula cothurnata a funció

8. Lletra G: de galant a guió tècnic

9. Lletres H i I: de hamartia a ironia tràgica

10. Lletres J i K: de jeté a kathakali

11. Lletra L: de lazzi a local nocturn

12. Lletra M: de mag a mutis

13. Lletres N i O: de nano a ovacionar

14. Lletra P: de pallasso a putxinel·li

15. Lletres Q i R: de quadern de direcció a roda Cyr

16. Lletra S: de sac d'arena a superproducció

17. Lletra T: de tablao a tutú

1. Vocabulari de les arts escèniques (U–Z)

2. Vocabulari castellà–valencià

3. Vocabulari anglès–valencià

4. Vocabulari francès–valencià

5. Vocabulari italià–valencià

I 2 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

col·lecció VOCABULARIS A Joan Alfons Gil Albors (Alcoi, 1927 – València, 2020), in memoriam Vocabulari de les arts escèniques València  Col·lecció Vocabularis, 8 © Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2020 Editen: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Avinguda de la Constitució, 284. 46019 València avl@gva.es - www.avl.gva.es Institut Valencià de Cultura Plaça de l’Ajuntament, 17. 46002 València ivc.gva.es Disseny de la col·lecció: Collage-no Coop. V.

Impressió: Gràfiques Vimar, SL ISBN: 978-84-482-6446-8 Depòsit legal: V-642-2020 Índex Índex Presentació ___________________________________________________________________ 9 Criteris d’ús 13 Vocabulari de les arts escèniques 17 APÈNDIX I. Vocabulari castellà-valencià 187 APÈNDIX II. Vocabulari anglés-valencià 207 __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ APÈNDIX III.

Vocabulari francés-valencià _________________________________________________________________ 227 APÈNDIX IV. Vocabulari italià-valencià _________________________________________________________________ 247 Presentació Presentació L ’ Acadèmia Valenciana de la Llengua, a través de la Secció de Terminologia i Assessorament Lingüístic, ha elaborat i publicat uns quants vocabularis específics corresponents a diverses activitats lúdiques i professionals en què s’han inventariat els termes propis d’aquells àmbits. A tots ells s’afig ara el Vocabulari de les arts escèniques.

Fem així mínima justícia a actors, directors, periodistes, crítics teatrals, empresaris i tots aquells que van fer i fan possible que en els escenaris estiguera i estiga present el nostre idioma valencià. Este vocabulari pot resultar especialment útil a aquelles persones relacionades amb les arts escèniques que hagen d’usar habitualment la terminologia pròpia d’eixe camp, en especial si desconeixen un determinat terme en valencià o simplement tenen dubtes i necessiten concretar el significat o confirmar l’adequació i la correcció d’un vocable.

Com que les arts escèniques són expressions de naturalesa social, cultural i artística, disposen des de temps immemorials d’un codi específic extraordinàriament ric i, al mateix temps, agrupen llenguatges, tècniques i formes d’expressió de diverses disciplines. A més, la representació contemporània afavorix l’aparició de noves formes escèniques que traspassen els límits dels gèneres convencionals i introduïxen una complexitat que demana repensar les categories habituals per a descriure-les adequadament.

La teatralitat, l’element més característic del fet escènic i fonament que facilita la comunicació entre els artistes i el públic, adopta formes molt diverses: un número de màgia, una dansa popular, una comèdia rosa, una obra teatral trencadora i agosarada... Per això, davant de l’àmplia gamma de propostes, a vegades falten instruments terminològics i definicions més rigoroses d’alguns conceptes provinents de la història de les arts que, atenent les pràctiques escèniques actuals, mereixen ser puntualitzats i clarificats.

Així, per a reunir les més de 1.600 entrades que formen el Vocabulari de les arts escèniques, no sols s’ha tingut molt en compte la terminologia històrica, sinó també el lèxic provinent dels nous mitjans, de les noves tecnologies i de les noves formes d’expressió escènica, sense oblidar les moltes coincidències amb altres disciplines artístiques.

10 La terminologia tècnica que incorpora el vocabulari comprén, per tant, el lèxic dels oficis que tenen relació amb les arts escèniques, la representació i l’escenificació de les diferents tipologies d’espectacle, les parts de la sala teatral, la coreografia i la dramatúrgia, els elements escenogràfics, els decorats, les tècniques i les ferramentes usades habitualment, la maquinària, els equipaments i els components escènics i, en definitiva, les tècniques i els instruments propis d’este sector artístic i professional.

No volem acabar esta presentació sense agrair l’assessorament que, en la fase de redacció d’este vocabulari, la Secció de Terminologia i Assessorament Lingüístic de l’AVL va rebre de Josep Policarpo, productor teatral i membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; de Ramon Roselló, membre del Consell Valencià de Cultura i professor de la Universitat de València, especialista en teoria i pràctica de l’anàlisi teatral i en història del teatre contemporani; i de Biel Sansano, catedràtic de la Universitat d’Alacant, especialista en literatura contemporània i en història i crítica del teatre.

Tots tres, des de la seua extraordinària experiència professional, han contribuït a enriquir de manera molt significativa el treball que el lector té a les mans. ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA 11 Criteris d’ús Criteris d’ús criteris d’ús A fi de poder manejar adequadament el present vocabulari i entendre el sentit precís de cada marca, cal tindre en compte les indicacions següents: 1. Cada entrada del diccionari està constituïda bàsicament per un lema, que pot constar d’una o més paraules, escrit en color blau i en negreta; la categoria gramatical, escrita en cursiva, i la definició, escrita en redona.

A continuació, en línia a banda i precedides d’un redolí, s’indiquen les equivalències en castellà, en anglés, en francés i en italià amb les abreviatures cast., angl., fr. i it., respectivament: mutis m. inv. Acció de retirar-se un actor de l’escena en una obra teatral. • cast. mutis. • angl. exit. • fr. sortie de la scène. • it. uscita dalla scena. dansa contemporània f. Disciplina de dansa coreografiada sorgida durant el segle XX que incorpora elements de diferents estils de ball. • cast. danza contemporánea. • angl. contemporany dance. • fr. danse contemporaine. • it. danza contemporanea. 2.

Si una expressió té diversos significats, cada significat s’incorpora en entrades diferents identificades per un superíndex: localitat1 f. Entrada per a un espectacle. • cast. localidad. • angl. ticket. • fr. entrée. • it. biglietto. localitat2 f. Seient d’un local destinat a espectacles públics. • cast. localidad. • angl. seat. • fr. place. • it. sedile. 3. Si una paraula presenta variació entre la forma de masculí i la de femení, el morfema de femení s’indica després del lema precedit d’un guionet: portador -a m. i f. Acròbata encarregat de sostindre o de rebre els seus companys, bé en els exercicis aeris, bé en els equilibris de terra. • cast. portor -ra. • angl. catcher.

14 criteris d’ús • fr. porteur -euse. • it. lanciatore -trice. En el cas de lemes que estiguen constituïts per una locució, el femení s’expressa a continuació del masculí, de forma completa i precedit d’una barra: actor de caràcter / actriu de caràcter m. i f. Actor o actriu que representa papers de persones d’edat. • cast. actor de carácter / actriz de carácter. • angl. character actor / character actress. • fr. acteur de caractère / actrice de caractère. • it. attore caratterista / attrice caratterista. 4. Les formes que es consideren secundàries no estan definides, sinó que remeten a la forma principal, en la qual s’inclou la definició: comèdia lleugera f. Vodevil. • cast. comedia ligera.

• angl. vaudeville. • fr. vaudeville. • it. vaudeville. En el cas de lemes que presenten una lleu variació morfològica, com ara les paraules acabades en -ista, la variant secundària s’introduïx a continuació de la principal, entre parèntesis, precedida de la conjunció o: sainetista (o sainetiste -a) m. i f. Autor de sainets. • cast. sainetista. • angl. writer of sainetes. • fr. auteur de saynètes / auteure de saynètes. • it. scrittore di sainetes / scrittrice di sainetes. 5.

Els estrangerismes no adaptats estan entrats en cursiva i amb l’abreviatura corresponent de l’idioma de procedència entre claudàtors, indicant així de manera explícita la forma com cal escriure’ls quan són utilitzats en un text qualsevol: développé [fr.] m. En el ballet, moviment que consistix a flexionar una cama a l’altura del genoll de la cama de suport i desplegar-la lentament fins que quede completament estesa. • cast. développé. • angl. développé. • fr. développé. • it. développé. 15 Abreviatures utilitzades adj. adjectiu adv. adverbi angl. anglés cast. castellà f. substantiu femení fr. francés gr. grec inv. invariable it. italià jap. japonés loc. adj. locució adjectiva loc. adv.

locució adverbial loc. orac. locució oracional loc. verb. locució verbal m. substantiu masculí pl. plural v. intr. verb intransitiu v. pron. verb pronominal v. tr. verb transitiu Vocabulari de les arts escèniques abast m. En luminotècnia, distància existent entre el projector o aparell lumínic i el personatge o zona que han de ser destacats. • cast. alcance. • angl. range. • fr. portée. • it. portata. abonament m. Contracte pel qual es paga una quantitat per tindre dret a acudir a un local d’espectacles, durant un temps determinat o una certa quantitat de vegades. • cast. abono. • angl. season ticket. • fr. abonnement. • it. abbonamento. abonar v. tr. i pron. Pagar un abonament. • cast.

abonar. • angl. to purchase a season ticket. • fr. abonner. • it. abbonare. abraçadora f. Peça, generalment de metall, que s’usa per a fixar i assegurar projectors, aparells d’il·luminació i elements de l’escenografia a les barres metàl·liques de subjecció. • cast. abrazadera. • angl. binding clamp. • fr. collier. • it. morsetto. abstracció f. Procés creatiu que, en qualsevol dels aspectes de la dramatúrgia i la posada en escena, s’oposa a la figuració. A VOCABULARI a boca loc. adv. Cap a la zona de l’escenari on es troba el públic. • cast. hacia el proscenio. • angl. downstage. • fr. à la face. • it. in fronte. a borderó loc. adv. Repartint els beneficis de taquilla. • cast.

a borderó, à bordereau. • angl. à bordereau. • fr. à bordereau. • it. a borderò, à bordereau. a escena interj. S’usa per a indicar als actors que han d’ocupar el lloc que els correspon en l’escenari o situar-se entre bastidors per a fer la seua entrada en escena. • cast. a escena. • angl. places please. • fr. en scène. • it. ognuno al suo posto. a fòrum loc. adv. Cap a la zona de l’escenari contrària d’on es troba el públic. • cast. hacia el foro. • angl. upstage. • fr. au lointain. • it. al fondo del palcoscenico. à terre [fr.] loc. adv. En ballet, de manera que durant la realització d’un moviment una o les dos cames queden sense alçar. • cast. à terre. • angl. à terre. • fr. à terre. • it.

à terre. DE LES ARTS ESCÈNIQUES A 19 • cast. abstracción. • angl. abstraction. • fr. abstraction. • it. astrazione. absurd m. Teatre de l’absurd. • cast. absurdo. • angl. absurd. • fr. absurde. • it. assurdo. accent m. Energia, ritme o entonació peculiar amb què s’expressa un actor segons l’estat anímic o la situació del personatge que representa en l’obra. • cast. acento. • angl. emphasis. • fr. emphase. • it. enfasi. accentuar1 v. tr. Recalcar una paraula, una frase o una part del discurs dramàtic de forma expressiva, bé pronunciant el text amb excessiva lentitud, bé marcant les síl·labes. • cast. acentuar. • angl. to emphasize. • fr. mettre l’emphase sur. • it. enfatizzare. accentuar2 v.

tr. Donar èmfasi expressiu a un moment de l’acció dramàtica. • cast. acentuar. • angl. to emphasize. • fr. souligner, mettre l’accent sur. • it. enfatizzare, sottolineare. accessoris m. pl. Elements mobles i aparells poc voluminosos que són necessaris en la posada en escena d’una obra teatral. • cast. accesorios. • angl. accessories. • fr. accessoires. • it. accessori. acció1 f. Procés dinàmic integrat per exposicions verbals, gestos, moviments i actituds, així com per diversos recursos d’escenografia, destinat a expressar i verificar el drama. 20 • cast. acción. • angl. action. • fr. action. • it. azione. acció2 f. Fets que constituïxen l’argument d’una obra. • cast. acción. • angl. action.

• fr. action. • it. azione. acció dramàtica f. Fets o actes que, des d’un punt de vista escènic, constituïxen l’argument d’una obra. • cast. acción dramática. • angl. dramatic action. • fr. action dramatique. • it. azione drammatica. acció principal f. En una obra teatral, acció que constituïx l’eix al voltant del qual es desenvolupa l’acció dramàtica. • cast. acción principal. • angl. main action. • fr. action principale. • it. azione principale. acció secundària f. En una obra teatral, acció que es desenvolupa com a contrapunt de l’acció principal i que servix per a rebaixar la tensió dramàtica i aportar altres punts de vista o matisos diferents sobre l’acció dramàtica. • cast.

acción secundaria. • angl. secondary action. • fr. action secondaire. • it. azione secondaria. acció simultània f. En una obra teatral, acció que ocorre al mateix temps que una altra i a la vista del públic. • cast. acción simultánea. • angl. simultaneous action. • fr. action simultanée. • it. azione simultanea. accionar v. intr. Executar, un intèrpret, les accions, sentiments o moviments que componen un determinat paper. • cast. acotar. • angl. to annotate. • fr. annoter. • it. annotare. acrobàcia1 f. Especialitat circense consistent a fer acrobàcies. • cast. acrobacia. • angl. acrobatics. • fr. acrobatie. • it. acrobazia. acrobàcia2 f.

Exercici físic d’agilitat o d’equilibri, caracteritzat per la dificultat o el risc que presenta. • cast. acrobacia. • angl. acrobatics. • fr. acrobatie. • it. acrobazia. acrobàcia aèria f. Acrobàcia artística, individual o grupal, que es realitza suspés en l’aire, generalment seguint una coreografia i amb l’única subjecció d’una tela, una corda o qualsevol altre element que penja del sostre. • cast. acrobacia aérea. • angl. aerial acrobatics. • fr. acrobatie aérienne. • it. acrobazia aerea. acrobàcia còmica f. Acrobàcia executada amb l’objectiu de provocar el somriure o la rialla. • cast. acrobacia cómica. • angl. comic acrobatics. • fr. acrobatie comique. • it. acrobazia comica.

acrobàcia en terra f. Acrobàcia artística, individual o grupal, que es realitza en terra, generalment sense aparells i seguint una coreografia. • cast. acrobacia en suelo. • angl. ground skills, ground acrobatics. • fr. acrobatie au sol. • it. acrobazia al tapetto. acròbata m. i f. Persona que fa acrobàcies. • cast. acróbata. A VOCABULARI • cast. accionar. • angl. to act. • fr. actionner. • it. interpretare. acoblar v. tr. Anivellar. • cast. acoplar. • angl. to trim. • fr. ajuster. • it. aggiustare. acomodador -a m. i f. Persona que en els teatres s’encarrega d’indicar als espectadors els seients que han d’ocupar. • cast. acomodador -ra. • angl. usher -ette. • fr.

placeur -euse, ouvreur -euse. • it. maschera. acompanyament m. Persona o persones que en les representacions teatrals ixen a escena sense parlar o es limiten a pegar crits i dir algunes paraules. • cast. acompañamiento. • angl. accompaniment. • fr. accompagnement. • it. accompagnamento. acompanyament musical m. Complement harmònic d’una representació teatral, que pot consistir en una composició creada expressament o en una peça preexistent. • cast. acompañamiento musical. • angl. accompaniment. • fr. accompagnement musical. • it. accompagnamento. acotació f.

En un text teatral, descripció o nota explicativa feta al marge dels diàlegs que fa referència a la disposició de l’escena, al moviment i la vestimenta dels personatges, a la illuminació o a altres aspectes tècnics. • cast. acotación. • angl. stage direction. • fr. indication scénique. • it. didascalia. acotar v. tr. Posar acotacions (a un escrit). DE LES ARTS ESCÈNIQUES acròbata 21 • angl. acrobat. • fr. acrobate. • it. acrobata. acròbata aeri / acròbata aèria m. i f. Persona que fa acrobàcies aèries. • cast. acróbata aéreo / acróbata aérea. • angl. aerialist, aerial acrobat. • fr. acrobate aérien / acrobate aérienne. • it. acrobata aereo / acrobata aerea. acròbata de terra m. i f.

Persona que fa acrobàcies en terra. • cast. acróbata de suelo. • angl. ground acrobat, floor acrobat. • fr. acrobate au tapis. • it. acrobata al tappeto. acrobatisme m. Professió i exercici de l’acrobàcia. • cast. acrobatismo. • angl. acrobatism. • fr. acrobatisme. • it. acrobatismo. acta est fabula [llatí] loc. orac. En el teatre romà, frase que es pronunciava a la fi de les representacions per a indicar que la funció s’havia acabat. • cast. acta est fabula. • angl. acta est fabula. • fr. acta est fabula. • it. acta est fabula. acte1 m. Part en què es dividix una obra de teatre. • cast. acto. • angl. act. • fr. acte. • it. atto.

acte2 m En l’Edat Mitjana i el Renaixement, composició dramàtica breu basada en temes religiosos o profans. • cast. auto. • angl. auto. • fr. auto. • it. auto. 22 acte sacramental Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, que té com a inspiració les Sagrades Escriptures. • cast. auto sacramental. • angl. auto sacramental. • fr. auto sacramental. • it. auto sacramental. actitud f. Postura que adopta l’actor per a expressar la situació i les reaccions físiques i anímiques del personatge que interpreta. • cast. actitud. • angl. attitude. • fr. attitude. • it. attitudine. actor / actriu m. i f. Persona que representa un dels personatges que intervenen en una obra teatral. • cast.

actor -triz. • angl. actor -tress. • fr. acteur -trice. • it. attore -trice. actor còmic / actriu còmica m. i f. Actor o actriu especialitzats en papers còmics. • cast. actor cómico / actriz cómica. • angl. comic actor / comic actress. • fr. acteur comique / actrice comique. • it. attore comico / attrice comica. actor de caràcter / actriu de caràcter m. i f. Actor o actriu que representa papers de persones d’edat. • cast. actor de carácter / actriz de carácter. • angl. character actor / character actress. • fr. acteur de caractère / actrice de caractère. • it. attore caratterista / attrice caratterista. actor de repartiment / actriu de repartiment m. i f.

Actor o actriu que representa papers secundaris. • cast. actor de reparto / actriz de reparto. • it. attore generico / attrice generica. actoral adj. Propi de l’actor. • cast. actoral. • angl. actoral. • fr. actoral -e. • it. attorale. actuació f. Interpretació que fa un actor d’un paper en una obra teatral. • cast. actuación. • angl. performance. • fr. performance. • it. interpretazione. actualització f. Adaptació d’un text o d’un espectacle teatral antic al temps actual i a la problemàtica, sensibilitat i llenguatge contemporanis. • cast. actualización. • angl. update. • fr. mise à jour. • it. aggiornamento. actuar v. tr. Interpretar un paper en una obra teatral. • cast. actuar. • angl.

to play. • fr. jouer. • it. interpretare. acústica f. Característiques d’un lloc o d’un local relatives a la propagació del so. • cast. acústica. • angl. acoustics. • fr. acoustique. • it. acustica. ad libitum [llatí] loc. A voluntat, lliurement. • cast. ad libitum. • angl. ad libitum. • fr. ad libitum. • it. ad libitum. adaptació1 f. Modificació d’una obra literària per a ajustar-la a una estructura dramàtica, que té com a resultat un espectacle teatral. • cast. adaptación. • angl. adaptation. A VOCABULARI • angl. supporting actor / supporting actress. • fr. acteur dans un second rôle / actrice dans un second rôle. • it. attore non protagonista / attrice non protagonista.

actor dramàtic / actriu dramàtica m. i f. Actor o actriu especialitzats en papers dramàtics. • cast. actor dramático / actriz dramática. • angl. dramatic actor / dramatic actress. • fr. acteur dramatique / actrice dramatique. • it. attore drammatico / attrice drammatica. actor principal / actriu principal m. i f. Protagonista. • cast. actor principal / actriz principal. • angl. leading actor / leading actress. • fr. acteur principal / actrice principale. • it. attore principale / attrice principale. actor secundari / actriu secundària m. i f. Actor o actriu de repartiment. • cast. actor secundario / actriz secundaria. • angl. supporting actor / supporting actress. • fr.

acteur dans un second rôle / actrice dans un second rôle. • it. attore non protagonista / attrice non protagonista. actor genèric / actriu genèrica m. i f. Actor o actriu de repartiment que, tot i ser generalment d’edat mitjana, poden adaptar-se a papers molt diversos. • cast. actor genérico / actriz genérica. • angl. generic actor / generic actress. • fr. acteur générique / actrice générique. DE LES ARTS ESCÈNIQUES adaptació 23 • fr. adaptation. • it. adattamento. adaptació2 f. Modificació d’una obra dramàtica per a ser representada davant d’un públic distint a aquell al que anava destinat. • cast. adaptación. • angl. adaptation. • fr. adaptation. • it. adattamento. administrador -a m. i f.

Persona que té al seu càrrec l’administració dels recursos d’un teatre o una companyia teatral. • cast. administrador -ra. • angl. administrator. • fr. administrateur -trice. • it. amministratore -trice. afectació f. Falta de naturalitat en la interpretació. • cast. afectación. • angl. affectation. • fr. affectation. • it. affettazione. afectat -ada adj. Que presenta afectació. • cast. afectado -da. • angl. affected. • fr. affecté -ée. • it. affettato -a. aforada f. Descoberta. • cast. aforada. • angl. opening. • fr. découverte. • it. sforamento. aforament m. Nombre màxim autoritzat de persones que pot admetre un local públic. • cast. aforo. • angl. capacity. • fr. capacité d’accueil. • it.

capienza. aforar v. tr. Tancar la visual que té el públic de la part de l’escenari que queda fora de l’espai escènic. • cast. aforar. • angl. to mask. 24 • fr. masquer. • it. mascherare. aforar a la italiana loc. verb. Col·locar les cametes en els dos laterals de l’escenari en paral·lel a la boca. • cast. aforar a la italiana. • angl. Italian masking. • fr. pendrilloner à l’italienne. • it. mascherare. aforar a l’alemanya loc. verb. Col·locar les cametes en perpendicular a la boca. • cast. aforar a la alemana. • angl. German masking. • fr. pendrilloner à l’allemande. • it. mascherare alla tedesca. agència de contractació f.

Entitat que posa en contacte els artistes amb els responsables de la programació de sales o festivals que els volen contractar. • cast. agencia de contratación. • angl. recruitment agency. • fr. agence de recrutement. • it. agenzia di reclutamento. agent m. i f. Persona que exercix les funcions que es fan habitualment en l’àmbit de les agències de contractació. • cast. agente. • angl. manager. • fr. agent artistique. • it. agente. agent de premsa m. i f. Persona que té al seu càrrec els contactes amb els mitjans de comunicació, a fi de difondre la imatge o les activitats de la companyia artística, del muntatge de l’obra o dels actors. • cast. agente de prensa. • angl. press agent. • fr.

agent de presse. • it. agente di stampa. agent de publicitat m. i f. Persona que té al seu càrrec la gestió de la publicitat d’un determinat actor, companyia, muntatge, institució o festival de teatre. coordinació i d’organització. • cast. ayudante de dirección. • angl. assistant director. • fr. assistant à la mise en scène / assistante à la mise en scène. • it. aiuto regista / aiuta regista. ajudant de producció / ajudanta de producció m. i f. Persona que té al seu càrrec ajudar el productor en les seues funcions, i realitzar-les si és necessari. • cast. ayudante de producción. • angl. production assistant. • fr. assistant de réalisation / assistante de réalisation. • it.

assistente di produzione. ajudant de vestuari / ajudanta de vestuari m. i f. Persona que ajuda l’artista en els canvis de vestuari. • cast. asistente de vestuario / asistenta de vestuario. • angl. costume assistant. • fr. assistant costumier / assistante costumière. • it. aiuto costumista. ala f. En un escenari, part lateral que s’estén a l’un o a l’altre costat del cos principal. • cast. ala. • angl. wing. • fr. aile. • it. ala. alçat m. Disseny de l’escenari, en la seua projecció geomètrica i vertical, sense atendre la perspectiva. • cast. alzado. • angl. elevation. • fr. élévation. • it. alzato. aleta f.

Tela pintada o cortina, penjada o armada, que s’acobla a altres elements penjats per a evitar les descobertes laterals. • cast. aletilla. • angl. flipper-tail. • fr. aileron. • it. teletta di traguardo. A VOCABULARI • cast. agente de publicidad. • angl. advertising agent. • fr. agent de publicité. • it. agente di pubblicità. àgil m. i f. Acròbata que executa un exercici en l’aire amb l’ajuda d’un o més portadors. • cast. ágil. • angl. flyer. • fr. voltigeur. • it. agile. agnició f. En el teatre clàssic, reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, cosa que du l’argument al desenllaç. • cast. agnición. • angl. agnition. • fr. agnition. • it. agnizione. agon m.

Relació dinàmica, marcada per l’acció, sovint conflictiva, entre els personatges d’una obra teatral, i especialment entre els seus protagonistes. • cast. agón. • angl. agon. • fr. agôn. • it. agone. agonista (o agoniste -a) m. i f. Cadascun dels personatges que s’enfronten en la trama d’una obra teatral. • cast. agonista. • angl. agonist. • fr. agoniste. • it. agonista. ajudant de cambra / ajudanta de cambra m. i f. Persona que té la funció d’ajudar l’actor a vestir-se i maquillar-se. • cast. ayuda de cámara. • angl. dresser. • fr. habilleur -euse. • it. valletto -a. ajudant de direcció / ajudanta de direcció m. i f.

Persona que assistix el director d’una obra o espectacle teatral, especialment en tasques de DE LES ARTS ESCÈNIQUES aleta 25 al·legoria f. Obra teatral de sentit allegòric. • cast. alegoría. • angl. allegory. • fr. allégorie. • it. allegoria. al·legorització f. Acció o efecte d’allegoritzar. • cast. alegorización. • angl. allegorization. • fr. allégorisation. • it. rappresentazione con allegoria. al·legoritzar v. tr. Donar un sentit allegòric (a alguna cosa). • cast. alegorizar. • angl. allegorize. • fr. allégoriser. • it. allegorizzare. alta comèdia f. Comèdia que presenta situacions urbanes contemporànies i relatives a l’aristocràcia i a l’alta burgesia. • cast. alta comedia. • angl.

high comedy. • fr. haute comédie. • it. alta commedia. alts m. pl. Part superior de l’escenari, on es troben l’engraellat, el teler i altres elements de maquinària, luminotècnia i escenografia. • cast. alturas. • angl. fly tower. • fr. cintre. • it. graticcia. amateur [fr.] m. i f. Que practica (una persona) una activitat teatral, de manera no professional, com a aficionat. • cast. amateur. • angl. amateur. • fr. amateur. • it. dilettante. ambientació f. Conjunt d’efectes que situen l’acció de l’obra en un context o en un espai determinat, a fi de propiciar un ambient o altre. • cast. ambientación. 26 • angl. setting. • fr. ambiance. • it. ambientazione. ambientador -a m. i f.

Tècnic o expert que té la responsabilitat d’aconseguir l’ambientació més idònia (escenografia, maquillatge, vestuari), d’acord amb l’obra o l’escena que haja de ser representada. • cast. ambientador -ra. • angl. ambiance creator. • fr. créateur d’ambiance / créatrice d’ambiance. • it. ambientatore -trice. ambientar v. tr. Produir un ambient determinat (en un espectacle) per mitjà de la decoració, la il·luminació o altres elements. • cast. ambientar. • angl. to set. • fr. situer. • it. ambientare. ambigú [pl. -ús] m. Antigament, dependència d’un teatre on se servien menjars lleugers i begudes per als espectadors. • cast. ambigú. • angl. buffet. • fr. buffet. • it. buffet. ambigüitat f.

Característica bàsica d’un text teatral, o d’una proposta escènica determinada, que s’intenta resoldre en cadascuna de les representacions. • cast. ambigüedad. • angl. ambiguity. • fr. ambiguïté. • it. ambiguità. amfiteatre1 m. Edifici romà de planta circular o ovalada, amb graderies que rodejaven un espai central on tenien lloc diferents espectacles, com ara lluites de gladiadors o de feres. • cast. anfiteatro. • angl. amphitheatre. AMFITEATRE amfiteatre2 m. En els teatres moderns, conjunt de seients col·locats habitualment en grades semicirculars. • cast. anfiteatro. • angl. amphitheatre. • fr. amphithéâtre. • it. anfiteatro. amfiteatre3 m. Públic que ocupa l’amfiteatre. • cast. anfiteatro.

• angl. amphitheatre. • fr. amphithéâtre. • it. anfiteatro. amnèsia f. Oblit momentani del text que ha de recitar un actor. • cast. amnesia. • angl. amnesia. • fr. amnésie. • it. amnesia. amplificador m. Aparell per mitjà del qual s’augmenta l’amplitud i la intensitat del so d’acord amb l’efecte buscat en la representació teatral. • cast. amplificador. • angl. amplifier. • fr. amplificateur. • it. amplificatore. anabolaí m. En el teatre grec, solo que es cantava sense estructura estròfica. • cast. anabolaí. • angl. anabolai. • fr. anabolai. • it. anabolai. anacrònic -a adj. Que conté algun anacronisme. • cast. anacrónico -ca. • angl. anachronistic. • fr. anachonique. • it. anacronistico -a.

anacronisme m. En un text teatral o una posada en escena, incongruència que resulta del fet de presentar alguna cosa com a pròpia d’un moment històric que no li correspon. • cast. anacronismo. • angl. anachronism. • fr. anachronisme. • it. anacronismo. anagnòrisi f. Agnició. • cast. anagnórisis. • angl. anagnorisis. • fr. anagnorisis. • it. agnizione. anàlisi del text f. Estudi del valor expressiu dels elements lingüístics d’un text dramàtic que desemboca en la posada en escena. • cast. análisis del texto. • angl. text analysis. • fr. analyse du texte. • it. analisi del testo. anapest m. En la comèdia grega, part principal del discurs del corifeu al públic. • cast. anapesto. • angl. anapaest.

• fr. anapeste. • it. anapesto. àncora f. Caixa de contrapés. • cast. áncora. • angl. counterweight box. • fr. boîte de contrepoids. • it. cassa di contrappeso. angle m. Decorat de dimensions reduïdes, que usualment s’utilitza per a escenes de duració curta. • cast. ángulo. • angl. angle. • fr. angle. • it. angolo. angle de projecció m. Angle format per la trajectòria del feix de llum A VOCABULARI • fr. amphithéâtre. • it. anfiteatro. DE LES ARTS ESCÈNIQUES angle de projecció 27 d’un projector i les taules de l’escenari. • cast. ángulo de proyección. • angl. projection angle. • fr. angle de projection. • it. angolo di proiezione. angle del feix de projecció m. Angle de projecció. • cast.

ángulo del haz de proyección. • angl. projection angle. • fr. angle de projection. • it. angolo di proiezione. angle d’inclinació m. Angle de projecció. • cast. ángulo de inclinación. • angl. projection angle. • fr. angle de projection. • it. angolo di proiezione. animació1 f. Acció i efecte de buscar i consolidar un clima propici a la creació teatral i a la difusió d’un muntatge, un espectacle o una trajectòria teatral determinats. • cast. animación. • angl. animation. • fr. animation. • it. animazione. animació2 f. Tècnica teatral a través de la qual elements com els dibuixos o els titelles són dotats d’una aparença de moviment, de manera que els veiem com si foren éssers animats. • cast.

animación. • angl. animation. • fr. animation. • it. animazione. animador1 -a m. i f. En un espectacle, persona que promou la participació i l’interés dels concurrents. • cast. animador -ra. • angl. compère, master of ceremonies. • fr. présentateur -trice. • it. presentatore -trice. animador2 -a m. i f. Artista que s’encarrega de presentar, en funcions de 28 café teatre, cabaret o varietats, els diversos participants en l’espectacle i que realitza, entre els diferents números, algun tipus d’actuació. • cast. animador -ra. • angl. compère, master of ceremonies. • fr. présentateur -trice. • it. presentatore -trice. anivellar v. tr.

Posar a nivell els decorats penjats, els bastidors o altres elements que pengen de la pinta. • cast. acoplar. • angl. to trim. • fr. ajuster. • it. aggiustare. anomenada f. Fama, reputació. • cast. fama. • angl. fame. • fr. rénommée. • it. fama. antagonista (o antagoniste -a) m. i f. Personatge que en una obra teatral s’oposa a la figura del protagonista. • cast. antagonista. • angl. antagonist. • fr. antagoniste. • it. antagonista. antena f. En un circ, cadascuna de les estructures metàl·liques verticals que sostenen la lona d’una carpa per la part central, que tenen la funció d’aguantar el conjunt de l’estructura d’una carpa. • cast. antena. • angl. pole. • fr. mât, pillier. • it. pilastro.

ANTENES personatges com si parlaren per a ells mateixos o amb un altre, i que s’entén que els altres no escolten. • cast. aparte. • angl. aside. • fr. aparté. • it. a parte. aplaudiment m. Acció i efecte d’aplaudir com a expressió de reconeixement amb què el públic premia la interpretació, la direcció, l’obra o l’espectacle. • cast. aplauso. • angl. applause. • fr. applaudissement. • it. applauso. aplic m. Peça del decorat que s’unix a l’escenografia bàsica, composta pel teló, els bastidors i les bambolines, i la complementa. • cast. aplique. • angl. set piece. • fr. élément de décor. • it. spezzato. aplic de servici m.

Llum protegit per una pantalla per a contindre la llum, que utilitza el traspunt durant la representació per a seguir el guió tècnic. • cast. aplique de servicio, melampo. • angl. lamp. • fr. lampe. • it. lampada. apoteosi f. En una representació de gran espectacle, escena final, muntada amb profusió de mitjans. • cast. apoteosis. • angl. apotheosis. • fr. apothéose. • it. apoteosi. apropòsit m. Peça teatral breu i de circumstàncies. • cast. apropósito. • angl. àpropos. • fr. àpropos. • it. àpropos. apunt m. Veu de l’apuntador que dicta als actors el text de l’obra. A VOCABULARI antena central f. En un circ, estructura metàl·lica o pal que sosté la lona d’una carpa pel punt central. • cast.

mástil. • angl. central pole, main pole. • fr. manche, mât central. • it. pilastro principale. anticlímax m. En una obra dramàtica, acció descendent que seguix la culminació d’una acció tensa en què l’autor ha acumulat un gran nombre d’efectes expressius i conceptuals. • cast. anticlímax. • angl. anticlimax. • fr. anti-climax. • it. anticlimax. antiheroi -oïna m. i f. En una obra dramàtica, personatge a qui s’atribuïxen les qualitats oposades a les que solen caracteritzar l’heroi tradicional, encara que exercisca les funcions pròpies d’aquell. • cast. antihéroe / antiheroína. • angl. antihero / antiheroine. • fr. antihéros / antiheroïne. • it. antieroe / antieroina. antístrofa f.

En la dansa coral grega, tornada dels cors que responia exactament, en esquema mètric, a una estrofa prèvia. • cast. antistrofa. • angl. antistrophe. • fr. antistrophe. • it. antistrofe. apagada f. Acció brusca d’apagar els llums per a enfosquir una escena. • cast. apagón. • angl. blackout. • fr. obscurcissement. • it. oscuramento. apagó m. Apagada. • cast. apagón. • angl. blackout. • fr. obscurcissement. • it. oscuramento. apart m. Paraules que en la representació escènica diu qualsevol dels DE LES ARTS ESCÈNIQUES apunt 29 • cast. apunte. • angl. prompt. • fr. réplique. • it. suggerimento. apuntador -a m. i f. Persona que dicta als actors el text de l’obra. • cast. apuntador -ra. • angl.

prompter. • fr. souffleur -euse. • it. suggeritore -trice. araceli m. Element escenogràfic utilitzat en la tramoia del Misteri d’Elx consistent en un vehicle ascensor format per plataformes sostingudes per un arc en forma de paràbola on van cinc àngels. • cast. araceli. • angl. araceli. • fr. araceli. • it. araceli. aranya f. Gran canelobre penjat del sostre amb el qual s’il·luminava una sala de teatre fins al final del segle XIX. • cast. araña. • angl. chandelier. • fr. lustre. • it. lampadario. arc del prosceni m. Element en forma d’arc, que cobrix i emmarca l’espai corresponent al prosceni d’un escenari. • cast. arco del proscenio. • angl. proscenium arch. • fr. cadre de scène. • it.

arco del proscenio. ARC DEL PROSCENI 30 arc d’embocadura m. Arc del prosceni. • cast. arco de embocadura. • angl. proscenium arch. • fr. cadre de scène. • it. arco del proscenio. argue m. Màquina que s’utilitza per a pujar i baixar el teló de boca per mitjà d’un cable que s’enrotlla en un tambor a mesura que es fa girar una manovella. • cast. cabrestante. • angl. capstan. • fr. cabestan. • it. argano. argument1 m. Articulació dels fets sobre els quals es construïx una obra teatral. • cast. argumento. • angl. plot. • fr. intrigue. • it. trama. argument2 m. Resum sumari d’una obra teatral. • cast. argumento. • angl. plot summary. • fr. synopsis. • it. sinossi. argument principal m.

Argument que conté la trama principal d’una obra quan esta té dos o més arguments. • cast. argumento principal. • angl. main plot. • fr. intrigue principale. • it. trama principale. argument secundari m. Argument que apareix en una obra, paral·lelament a l’argument principal. • cast. argumento secundario. • angl. subplot. • fr. intrigue secondaire. • it. trama secondaria. arlequí1 m. Personatge còmic propi de la comèdia de l’art, que apareix en escena amb un vestit fet de peces triangulars de molts colors. • cast. arlequín. • angl. harlequin. ARLEQUINS arlequinada f. Gènere teatral de caràcter còmic en què l’arlequí representava el paper principal. • cast. arlequinada. • angl. harlequinade.

• fr. arlequinade. • it. arlecchinata. armadura f. Peça, conjunt de les peces o estructura, feta usualment de taulons de fusta engalzats, que s’utilitza per a distints usos de l’escenografia i, particularment, per a ajustar-hi una cortina americana. • cast. armadura. • angl. frame. • fr. ferme de practicable. • it. americana. armadura de coberta f. Conjunt de peces de fusta o de ferro que, engalzades, servix de suport a un arc mentres es munta l’escenari. • cast. armadura de cubierta. • angl. roof frame. • fr. charpente du toit. • it. armatura dei tetti. armar v. tr. Disposar adequadament (els diversos elements escenogràfics que componen un decorat). • cast. armar. • angl. to build. • fr.

construire. • it. allestire una quinta. armer -a m. i f. En els teatres, persona que s’encarrega de guardar, netejar i posar a disposició dels actors les armes que han de ser utilitzades en una representació. • cast. armero -ra. • angl. armourer. • fr. armurier -ière. • it. fornitore di armi / fornitrice di armi. arnés de vol m. Dispositiu constituït per unes corretges i un cap proveït de mosquetons, amb el qual l’artista se suspén d’uns cables enganxats en el teler per a simular que vola sobre l’escena. • cast. arnés de vuelo. • angl. flight harness. • fr. harnais de vol. • it. imbracatura di volo. arquetip m.

Personatge, argument o situació dramàtica que servix de model original i primari per a creacions escèniques successives. • cast. arquetipo. • angl. archetype. • fr. archétype. • it. archetipo. arquetipus m. inv. Arquetip. • cast. arquetipo. • angl. archetype. • fr. archétype. • it. archetipo. arranjador -a m. i f. Persona que fa un arranjament. • cast. arreglista. • angl. arranger. • fr. arrangeur -euse. • it. arrangiatore -trice. A VOCABULARI • fr. arlequin. • it. arlecchino. arlequí2 m. Cameta habitualment armada que forma part de la draperia i delimita l’amplària de la boca. • cast. arlequín. • angl. tormentor. • fr. manteau d’Arlequin. • it. telaio della mantovana.

DE LES ARTS ESCÈNIQUES arranjador -a 31 arranjament m. Adaptació d’una peça musical o una cançó per a ser interpretada per determinats músics o cantants o en el context d’un espectacle concret. • cast. arreglo. • angl. arrangement. • fr. arrangement. • it. arrangiamento. arrevistar v. tr. Fer que una obra de teatre lírica adquirisca un caràcter de revista. • cast. arrevistar. arrevistat -ada adj. Que té (una representació teatral) caràcter de revista musical. • cast. arrevistado -da. art dramàtic m. Art propi de la interpretació teatral. • cast. arte dramático. • angl. dramatic arts. • fr. art dramatique. • it. arte drammatica. artefacte de sala m. Artefacte d’illuminació situat en la sala.

• cast. artefacto de sala. • angl. house light. • fr. lumière de salle. • it. luce di sala. artefacte d’il·luminació m. Aparell que s’utilitza per a il·luminar les representacions teatrals. • cast. artefacto de iluminación. • angl. illumination artifact. • fr. artéfact d’illumination. • it. artefatto di illuminazione. articulació f. Vocalització. • cast. articulación. • angl. articulation. • fr. articulation. • it. articolazione. articular v. tr. Vocalitzar. • cast. articular. • angl. to articulate. • fr. articuler. • it. articolare. 32 artista (o artiste -a) m. i f. Persona que actua professionalment en un espectacle. • cast. artista. • angl. artist. • fr. artiste. • it. artista.

artista convidat / artista convidada m. i f. Actor que entra, puntualment, en el repartiment d’una companyia per a interpretar un determinat espectacle. • cast. artista invitado / artista invitada. • angl. guest star. • fr. artiste invité / artiste invitée. • it. artista invitato / artista invitata. arts escèniques f. pl. Conjunt de les arts que es realitzen, generalment, damunt d’un escenari, el producte de les quals és un espectacle. • cast. artes escénicas. • angl. performing arts. • fr. arts du spectacle. • it. arti performative. arxiver -a m. i f. Persona que té la responsabilitat de guardar els exemplars de les obres en un teatre o en una companyia. • cast. archivero -ra. • angl.

archivist. • fr. archiviste. • it. archivista. ascensor m. Aparell destinat a pujar i baixar elements del decorat per a canviar l’escenografia en un moment determinat de la representació. • cast. ascensor. • angl. lift. • fr. ascenseur. • it. ascensore. assaig m. Representació d’una obra teatral, execució d’un concert o d’un altre espectacle, que servix de preparació i que es fa abans de la seua presentació pública. astracanada assistent -a m. i f. Persona que s’encarrega d’ajudar l’artista circense en l’aprenentatge o l’execució d’una figura i vetlar perquè no caiga ni es faça mal. • cast. asistente de seguridad / asistenta de seguridad. • angl. spotter. • fr. pareur -euse. • it. assistente.

assistent de direcció / assistenta de direcció m. i f. Ajudant de direcció. • cast. asistente de dirección. • angl. assistant director. • fr. assistant à la mise en scène / assistante à la mise en scène. • it. aiuto regista / aiuta regista. assumpte m. Tema o argument de l’obra o de l’espectacle teatral. • cast. asunto. • angl. subject. • fr. sujet. • it. tema. astracanada f. Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desficaciada. • cast. astracanada. • angl. slapstick commedy. • fr. farce. • it. farsa. DE LES ARTS ESCÈNIQUES ASSEMBLÉ A VOCABULARI • cast. ensayo. • angl. rehearsal. • fr. répétition. • it. prova. assaig general m.

Assaig que es fa just abans de l’estrena, i on s’intenten reproduir al màxim les condicions de la representació en públic. • cast. ensayo general. • angl. dress rehearsal. • fr. répétition générale. • it. prova generale. assaig a la italiana f. Assaig en el qual es reproduïx accelaradament el text, sense pauses ni entonació, a l’objecte d’ajudar els actors a memoritzar-lo. • cast. ensaya a la italiana. • angl. Italian rehearsal. • fr. répétition à l’italienne. • it. prova all’italiana. assaig a l’alemanya f. Assaig en el qual es reproduïxen acceleradament els desplaçaments dels actors a l’objecte d’aclarir els moviments escènics. • cast. ensayo a la alemana. • angl. German rehearsal. • fr.

répétition à l’allemande. • it. prova alla tedesca. assaig tècnic m. Assaig que es realitza habitualment sense passar el text per tal de comprovar canvis de decorat, llums i tots aquells aspectes que durant la representació depenen del personal tècnic. • cast. ensayo técnico. • angl. technical rehearsal. • fr. répétition technique. • it. prova tecnica. assemblé [fr.] m. En el ballet, salt en el qual el ballarí alça una cama, salta amb l’altra cama, les ajunta en l’aire i cau sobre els dos peus. • cast. assemblé. • angl. assemblé. • fr. assemblé. • it. assemblé. 33 atel·lana f.

Farsa popular llatina, de caràcter satiricoburlesc, pràcticament mímica, que se solia representar després d’una tragèdia. • cast. atelana. • angl. Atellan farce. • fr. atellane. • it. atellana. atracció f. Número solt de cant, de ball, d’acrobatisme, de màgia, que figura en el programa d’un espectacle. • cast. atracción. • angl. attraction. • fr. attraction. • it. attrazione. attitude [fr.] f. En el ballet, figura d’equilibri en què el cos s’aguanta amb una sola cama mentre es manté l’altra alçada amb el genoll flexionat en un angle de 90º. • cast. attitude. • angl. attitude. • fr. attitude. • it. attitude. ATTITUDE attrezzista (o attrezziste -a) m. i f. Persona responsable de l’attrezzo.

• cast. atrecista. • angl. property man / property mistress. • fr. accessoiriste. • it. attrezzista. attrezzo [it.] m. Conjunt d’accessoris, especialment de mobiliari i de de34 coració, que s’utilitzen en el muntatge d’una escenografia. • cast. atrezo. • angl. properties. • fr. accessoires. • it. attrezzo. attrezzo de mà m. Conjunt d’objectes que utilitzen els artistes durant la representació. • cast. atrezo de mano. • angl. hand properties. • fr. accessoires de jeu. • it. attrezzo di mano. aüc m. Esbroncada. • cast. abucheo, bronca. • angl. boo, jeer, catcall. • fr. huée. • it. fischi. auca f.

Gènere de poesia popular narrativa, generalment escrit en redolins, difós per mitjà d’un full de paper amb caselles o quadrets destinats a descriure plàsticament la història narrada en els versos. • cast. aleluya. • angl. auca. • fr. auca. • it. auca. aücar v. tr. i intr. Esbroncar. • cast. abuchear, abroncar. • angl. to boo, to jeer. • fr. huer. • it. fischiare. audició1 f. Representació d’una obra o un espectacle una sola vegada o per a un nombre reduït de persones. • cast. audición. • angl. audition. • fr. audition. • it. audizione. audició2 f. Prova que fa un actor, cantant o músic, davant de l’empresari o el director d’un espectacle. • cast. audición. • angl. casting. • fr. audition.

• it. audizione. AUGUST aula de teatre f. Institució on s’impartixen ensenyances teatrals no professionals. • cast. aula de teatro. • angl. theatre workshop. • fr. atelier de théâtre. • it. bottega di teatro. autor -a m. i f. Persona que crea o compon una obra per a ser representada, com ara una peça teatral, un musical o un altre espectacle escènic. • cast. autor -ra. • angl. author. • fr. auteur -e. • it. autore -trice. autor dramàtic / autora dramàtica m. i f. Persona que escriu una obra teatral. • cast. autor dramático / autora dramática. • angl. dramatist. • fr. auteur dramatique / auteure dramatique. • it. autore drammatico / autrice drammatica. autor teatral / autor teatral m. i f.

Autor dramàtic. • cast. autor teatral / autora teatral. • angl. dramatist. • fr. auteur du théâtre / auteure du théâtre. • it. autore teatrale / autrice teatrale. autoria f. Condició d’autor o identitat de l’autor. • cast. autoría. • angl. authorship. • fr. paternité. • it. paternità. avís1 m. Indicació que per tres vegades fa el traspunt als actors perquè isquen a escena. • cast. aviso. • angl. warning. • fr. avertissement. • it. avvertimento. avís2 m. Indicació que per tres vegades es fa el públic, a l’hora de començar l’obra i en els entreactes, perquè ocupe les seues localitats. • cast. aviso. • angl. warning. • fr. avertissement. • it. avvertimento. avisador -a m. i f.

En els teatres, persona que s’encarrega d’avisar els actors que han d’entrar en escena. • cast. avisador -ra. • angl. advertiser. • fr. avertisseur -euse. • it. avvertiore -trice. A VOCABULARI auditori1 m. Sala o espai especialment condicionat per a fer concerts, conferències i altres actes culturals. • cast. auditorio. • angl. auditorium. • fr. auditorium. • it. auditorio. auditori2 m. Públic. • cast. auditorio. • angl. audience. • fr. public. • it. pubblico. august m. Pallasso de circ vestit amb roba extravagant, amb la cara pintada i el nas roig, que actua com a parella del clown. • cast. augusto. • angl. Auguste. • fr. auguste. • it. augusto.

DE LES ARTS ESCÈNIQUES avisador -a 35 balcó1 m. En els antics corrals de comèdies, corredor situat en el primer pis i sobre l’escenari. • cast. balcón. • angl. balcony. • fr. balcon. • it. balconata. balcó2 m. Part d’una sala o auditori teatral, destinada als espectadors i situada generalment en semicercle enfront de l’escena, instal·lada a manera de voladís sobre el pati de butaques o sobre els balcons inferiors. • cast. balcón. • angl. balcony. • fr. balcon. • it. balconata. balconet m. Galeria que està situada en la part més baixa i davant de la primera fila de llotges. • cast. balconcillo. • angl. balcony. • fr. balcon. • it. balconata. ball m.

Successió de passos, de salts, de moviments o de posicions ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió. • cast. baile. • angl. dance, dancing. • fr. danse. • it. ballo. ball parlat m. Representació teatral popular de caràcter molt arcaic que combina l’acció dramàtica i el B VOCABULARI background [angl.] m. Fons d’un escenari o d’un decorat. • cast. background. • angl. background. • fr. background. • it. background. backstage [angl.] m. Part de l’escenari que es troba fora de la vista del públic. • cast. backstage. • angl. backstage. • fr. backstage. • it. backstage. bailaor -a [cast.] m. i f.

Persona que es dedica professionalment a ballar flamenc. • cast. bailaor -ra. • angl. flamenco dancer. • fr. danseur de flamenco / danseuse de flamenco. • it. ballerino di flamenco / ballerina di flamenco. baixar v. intr. Moure’s els actors en direcció al prosceni. • cast. bajar. • angl. to go down. • fr. descendre. • it. scendere. balancé [pl. -és] m. En la dansa, pas que el ballador executa balancejant-se alternativament sobre un peu i sobre l’altre sense moure’s del lloc. • cast. balancé. • angl. balancé. • fr. balancé. • it. balancé. DE LES ARTS ESCÈNIQUES B 37 diàleg, cantat o recitat, amb el moviment coreogràfic, la pantomima i la música instrumental. • cast. baile hablado. • angl.

spoken dance. • fr. danse parlée. • it. danza parlata. ballador -a m. i f. Persona que balla. • cast. bailarín -rina. • angl. dancer. • fr. danseur -euse. • it. ballerino -a. ballar1 v. intr. Executar, sol o acompanyat d’altres, una successió ordenada de passos, de salts, de moviments, generalment seguint el ritme d’una composició musical que sona simultàniament. • cast. bailar. • angl. to dance. • fr. danser. • it. ballare, danzare. ballar2 v. intr. En argot teatral, moure’s l’actor per l’escena sense seguretat ni aplom. • cast. bailar. • angl. to dance. • fr. danser. • it. ballare, danzare. ballarí -ina m. i f. Ballador professional. • cast. bailarín -rina. • angl. ballet dancer. • fr.

danseur -euse. • it. ballerino -a. ballet1 m. Dansa clàssica. • cast. ballet. • angl. ballet. • fr. ballet. • it. balletto. ballet2 m. Composició coreogràfica destinada a ser representada sobre un escenari per un o diversos ballarins. • cast. ballet. • angl. ballet. • fr. ballet. • it. balletto. 38 BAMBOLINA ballet3 m. Companyia que oferix espectacles coreogràfics, especialment de ballet clàssic. • cast. ballet. • angl. ballet. • fr. ballet. • it. balletto. ballet clàssic m. Dansa clàssica. • cast. ballet clásico. • angl. classic ballet. • fr. ballet classique. • it. balletto classico. ballet contemporani m. Dansa contemporània. • cast. ballet contemporáneo. • angl. contemporary ballet. • fr.

ballet contemporain. • it. balletto contemporaneo. ballonné [fr.] m. En el ballet, salt que es fa amb una cama mentre l’altra s’alça en l’aire i traça amb la punta del peu un moviment corb ascendent. • cast. ballonné. • angl. ballonné. • fr. ballonné. • it. ballonné. bambolina f. Banda de tela o de paper pintada que, penjada del sostre de l’escenari, forma la part superior del decorat teatral. • cast. bambalina. • angl. border. • fr. frise. • it. aria. BAMBOLINÓ banc m. Seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatler o sense, propi dels corrals de comèdies. • cast. banco. • angl. bench. • fr. banc. • it. banco. barba m. Antigament, actor que feia els papers de vell. • cast. barba.

• angl. beard. • fr. barbe. • it. barba. barra f. En els conservatoris i en les acadèmies de dansa, passamà de fusta que es fixa horitzontalment al llarg de les parets i a l’altura de la cintura, i que s’utilitza com a suport per a la pràctica d’exercicis de flexibilitat i per a mantindre l’equilibri. • cast. barra. • angl. bar. • fr. barre. • it. barra. barra fixa f. Aparell de gimnàstica constituït per una barra cilíndrica d’acer on es realitzen determinats exercicis gimnàstics i números d’equilibri. • cast. barra fija. • angl. horizontal bar. • fr. barre fixe. • it. sbarra. barrista (o barriste -a) m. i f. Artista de circ especialitzat en barra fixa. • cast. barrista. • angl. bar jumper.

• fr. barriste. • it. sbarrista. bàscula1 f. Aparell consistent en una plataforma instal·lada sobre un fulcre que, per mitjà del sistema de la palanca, permet proporcionar un impuls ascendent a un o diversos acròbates situats en un dels extrems. B VOCABULARI bambolina de bosc f. Bambolina pintada principalment amb fullatge i branques corresponents als arbres representats en les cametes, utilitzada sobretot en els decorats de bosc i jardí. • cast. friso con hojas. • angl. foliage border. • fr. frise verdure. • it. bordo a fogliame. bambolina de cel f.

Bambolina pintada de color blau cel que s’utilitza per a representar un espai obert, hui substituïda pel ciclorama o per la part superior del teló de fons i per elements decoratius com lones, xàrcies o fullatge. • cast. bambalina de cielo. • angl. sky border. • fr. frise de ciel. • it. mascheratura per soffitto. bambolina tallafoc f. Bambolina feta de ferro i materials ignífugs que cobrix en determinats casos la part superior del teló de ferro. • cast. bambalina de asbesto. • angl. asbestos border. • fr. frise de amiante. • it. velo di amianto. bambolinó m. Bambolina situada darrere del teló de boca, que servix per a reduir l’espai de l’escenari. • cast. bambalinón. • angl. teaser. • fr.

couronnement. • it. cieletto. DE LES ARTS ESCÈNIQUES bàscula 39 • cast. báscula. • angl. teeterboard. • fr. bascule. • it. bascula. bàscula2 f. Especialitat circense que consistix a fer acrobàcies en una bàscula. • cast. báscula. • angl. teeterboard. • fr. bascule. • it. bascula. BÀSCULA bàscula coreana f. Bàscula de fulcre baix, situat al centre de la plataforma. • cast. báscula coreana. • angl. Korean teeterboard. • fr. bascule coréenne. • it. bascula coreana. bàscula hongaresa f. Bàscula de fulcre alt i plataforma curta. • cast. báscula húngara. • angl. Hungarian teeterboard. • fr. bascule hongroise. • it. bascula ungherese. bàscula russa f.

Bàscula de fulcre alt, desplaçat respecte del centre de la plataforma. • cast. báscula rusa. • angl. Russian teeterboard. • fr. bascule russe. • it. bascula russa. bastidor m. Tela pintada que, fixada en una armadura de fusta i situada a banda i banda de l’escenari, forma part del decorat d’una escena teatral. • cast. bastidor. • angl. wing. 40 • fr. châssis. • it. quinta. bastidor amb aleta m. Bastidor que incorpora una part que forma angle per a evitar descobertes. • cast. bastidor con aletilla. • angl. flipper. • fr. silhouette. • it. spezzato mobile a cerniera. bastidor de boca m. Arlequí2. • cast. arlequín. • angl. tormentor. • fr. manteau d’Arlequin. • it. telaio della mantovana.

bastidor de llibre m. Estructura formada per dos bastidors, generalment units per mitjà de frontisses, que en un moment determinat pot ser plegat sobre si mateix. • cast. bastidor de libro. • angl. book flat. • fr. retour de châssis. • it. spezzato a cerniera. bastidor de porta m. Bastidor que compta amb una obertura per a instal·lar-hi o figurar el marc d’una porta on se sol col·locar una tela fina per a impedir que es puga veure l’interior de l’escenari. • cast. bastidor de puerta. • angl. door wing. • fr. coulisse de porte. • it. telaio di porte. bastigi m.

Armadura, marc o bastiment fet amb llistons, especialment el que servix de suport a un plafó de la mateixa amplària i la mateixa alçària. • cast. bastidor. • angl. framework. • fr. châssis. • it. telaio. bastigi armat m. Element escènic de fusta que s’utilitza per a fixar-hi bastidors, aplics i altres elements escenogràfics pintats que no van penjats. • cast. envarillado. • angl. framed. • cast. bavastel. • angl. bavastell. • fr. bavastell. • it. bavastell. benefici m. Producte d’una funció de teatre, d’un concert o d’altres espectacles, que es dona a una persona, a una entitat o a una causa, normalment de tipus benfèfic. • cast. beneficio. • angl. benefit. • fr. bénéfice. • it. beneficio.

bestiari m. Conjunt d’elements corporis que representen animals reals o imaginaris i que tenen una funció representativa, lúdica o protocolària en algunes festes populars, com ara el Corpus valencià. • cast. bestiario. • angl. bestiary. • fr. bestiaire. • it. bestiario. betlem vivent m. Escenificació del naixement de Jesús feta amb actors i aprofitant un paratge rústic o un monument arquitectònic. • cast. belén viviente. • angl. living Nativity scene. • fr. crèche vivante. • it. presepe vivente. bharatanatyam [sànscrit] m. Forma escènica clàssica de l’Índia basada en moviments estilitzats del cos, el rostre i les mans, acompanyats de música, originària del sud del país. • cast. bharatanatyam.

• angl. Bharatanatyam. • fr. bharata natyam. • it. Bharatanatyam. bijuteria f. Conjunt de joies fetes amb materials no nobles que s’usen en les representacions. • cast. bisutería. • angl. costume jewellery. • fr. bijouterie. • it. gioielleria. B VOCABULARI • fr. châssis. • it. incorniciato. bateria f. Bateria de llums. • cast. candilejas. • angl. footlights. • fr. rampe lumineuse. • it. luci della ribalta. bateria de llums f. Fila de llums situada en el prosceni. • cast. candilejas. • angl. footlights. • fr. rampe lumineuse. • it. luci della ribalta. batiment m. Línia que separa la zona de llum de la zona d’ombra en una escenografia pintada. • cast. batimiento. • angl. beat. • fr. battement.

• it. battente. battement [fr.] m. En el ballet, moviment que es fa alçant una cama i portant-la ràpidament cap a l’altra com per a sacsar-la. • cast. batimán. • angl. battement. • fr. battement. • it. battement. batterie [fr.] f. En el ballet, conjunt dels moviments d’encreuament de les cames en l’aire durant un salt. • cast. batterie. • angl. batterie. • fr. batterie. • it. batterie. battu [fr.] m. En el ballet, salt durant el qual l’executant bat ràpidament un tou de la cama contra l’altre. • cast. battu. • angl. battu. • fr. battu. • it. battu. bavastell m. Titella medieval subjectat i manipulat per una corda que li passava pel cos i que, generalment, representava combats entre cavallers.

DE LES ARTS ESCÈNIQUES bijuteria 41 biomecànica f. Mètode i escola d’interpretació consistent en l’ensinistrament del cos de l’actor per mitjà de nombrosos exercicis, encaminats a traduir immediatament en moviments, actituds i gestos els estats d’ànim i les reaccions del personatge. • cast. biomecánica. • angl. biomechanics. • fr. biomecanique. • it. biomeccanica. bis1 m. En un concert o en una representació, repetició d’una peça o d’un fragment a petició del públic. • cast. bis. • angl. bis. • fr. bis. • it. bis. bis2 adv. Per segona vegada, indicant que una peça o un fragment ha de repetir-se. • cast. bis. • angl. bis. • fr. bis. • it. bis. bisar v. tr.

Repetir, a petició del públic, l’execució o la lectura (d’una peça musical, d’una poesia, d’un fragment d’una obra teatral). • cast. bisar. • angl. to repeat. • fr. bisser. • it. bissare. blackout [angl.] m. Apagada. • cast. blackout. • angl. blackout. • fr. blackout. • it. blackout. blanc m. Entreacte. • cast. blanco. • angl. interval. • fr. entracte. • it. intermezzo. blanc de cabell m. Material de maquillatge que s’usa per a simular les canes. • cast. blanco de pelo. • angl. hair whitener. 42 • fr. blanc à cheveux. • it. bianco per capelli. blanc d’Espanya m. Material, anomenat també guix, que s’usa com a pigment per a preparar les pintures d’un decorat. • cast. blanco de España. • angl.

Spanish white. • fr. blanc d’Espagne. • it.…

Exàmens, temes i apunts de Arts Escèniques

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat