Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2022 · Setembre Serie 3

Exercici 1

[4 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà descomptes de penalització en cap cas.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de deu fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els deu fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els deu fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

Exercici 2

[4 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

A) Anàlisi formal i estructural

[3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Abans de començar l'audició, que figura en la llista d'obres que heu de conèixer, llegiu atentament les qüestions que hi ha després del text de la cançó. Mentre escolteu la cançó, cal que aneu seguint el text en anglès (que també teniu traduït al català). Una vegada feta l'audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

[Text de la cançó]

There’s a lady who’s sure all that glitters is gold

And she’s buying a stairway to heaven.

When she gets there she knows, if the stores are all closed

With a word she can get what she came for.

Ooh, ooh, and she’s buying a stairway to heaven.

There’s a sign on the wall, but she wants to be sure

’Cause you know sometimes words have two meanings.

In a tree by the brook, there’s a songbird who sings

Sometimes all of our thoughts are misgiven.

Oh, it makes me wonder. (2)

There’s a feeling I get when I look to the west

And my spirit is crying for leaving.

In my thoughts I have seen rings of smoke through the trees

And the voices of those who stand looking.

Oh, it makes me wonder. (2)

And it’s whispered that soon, if we all call the tune

Then the piper will lead us to reason.

And the new day will dawn for those who stand long,

And the forests will echo with laughter.

Oh, uoh!

If there’s a bustle in your hedgerow, don’t be alarmed now

It’s just a spring clean for the May queen.

Yes, there are two paths you can go by, but in the long run

There’s still time to change the road you’re on.

That it makes me wonder, oh!

Your head is humming and it won’t go, in case you don’t know

The piper’s calling you to join him.

Dear lady, can you hear the wind blow, and did you know

Your stairway lies on the whispering wind?

And as we wind on down the road

Our shadows taller than our soul.

There walks a lady we all know

Who shines white light and wants to show

How everything still turns to gold

And if you listen very hard,

The tune will come to you at last

When all is one and one is all, that’s what it is

To be a rock and not to roll, oh yeah.

And she’s buying a stairway to heaven.

[Traducció al català]

Hi ha una dama que està segura que tot el que lluu és or

I compra una escala que va al cel.

Quan hi arriba sap que, encara que les botigues estiguin totes tancades,

Amb una paraula pot aconseguir allò que ha vingut a buscar.

Ooh, ooh, i compra una escala que va al cel.

Hi ha un símbol a la paret, però en vol estar segura

Perquè ja se sap que a vegades les paraules tenen dos significats.

En un arbre a tocar del rierol hi ha un ocell que canta

A vegades tots els nostres pensaments es malfien.

Oh, això em fa rumiar. (2)

M’emociono quan albiro el ponent,

I el meu esperit plora per marxar.

En els meus pensaments he vist anelles de fum a través dels arbres

I les veus dels que estan mirant.

Oh, això em fa rumiar. (2)

I es xiuxiueja que aviat, si tots cridem la melodia

Aleshores el flautista ens portarà a la raó.

I el nou dia apuntarà per a aquells que fa molt que esperen,

I els boscos ressonaran de rialles.

Oh, uoh!

Si hi ha animació a la vostra bardissa no us alarmeu, ara,

Només és una neteja de primavera per a la reina de maig.

Sí, hi ha dos camins per on podeu anar, però a la llarga

Encara sou a temps de canviar de ruta.

Això em fa rumiar, oh!

Al vostre cap hi ha una bonior que no marxarà si no sabeu

Que és el flautista, que us crida perquè us hi uniu.

Benvolguda dama, sents com bufa el vent? Sabies que

La teva escala descansa sobre el vent xiuxiuejant?

I a mesura que afluixem la marxa

La nostra ombra és més llarga que la nostra ànima.

Hi camina una dama que tots coneixem,

Que fa llum blanca i que vol mostrar

Com tot encara es converteix en or.

I si escolteu prou atentament,

La melodia, finalment, us arribarà.

Quan tot és u i u és tot, això és el que és

Ser un roc i no rodolar, oh i tant.

I ella compra una escala que va al cel.

1. En aquesta peça el compàs és de tipus

2. El tempo és d'un tipus

3. L'inici de la partitura, amb la guitarra sola, es basa en

4. L'estructura general de l'obra segueix, a grans trets, l'esquema:

5. Quan posem en relació el text, que és molt abstracte i oníric, amb la música ens trobem que

B) Anàlisi estilística i contextual

[1 punt]

Redacteu un comentari breu sobre la peça que heu escoltat. Heu d'esmentar l'estil i el corrent al qual pertany, i si és possible, el grup que la va compondre, interpretar i enregistrar. Situeu l'època en què va ser composta i expliqueu-ne la significació i importància, i el moment històric en què s'emmarca.

Exercici 3

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Rafael Ortega: Hi ha una pregunta que li haig de fer, senyor Kent Nagano. Està relacionada amb el seu llibre Expect the unexpected, publicat el 2015. Vostè no semblava gaire optimista en aquell moment respecte de la perspectiva de la música clàssica a la nostra societat. Ha canviat el seu punt de vista?

Kent Nagano: Bé, no era la meva intenció fer la impressió que era pessimista envers el futur de la música clàssica. Però estava molt preocupat pel lideratge polític i social que teníem. La raó de ser del llibre és que, en aquell moment, em van demanar de fer unes xerrades a líders polítics i civils per a convèncer-los que no retallessin els pressupostos destinats a l'educació en música clàssica. Perquè el que se suggeria en aquell moment era que la música clàssica és un luxe, una cosa no necessària, i que s'haurien de posar més diners en ciències com les matemàtiques, i en esport. Vaig sentir que era una desconnexió amb la història. La música clàssica es desenvolupà primer a l'Església, però més tard, durant l'època de Mozart, Haydn i, sobretot, Beethoven, va ser una cosa molt popular. La música passà a representar els ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat, fraternitat. Els valors de la nostra societat. I una cosa que ara per ara constitueix un tema de discussió molt actual.

D'altra banda, està científicament comprovat que el cervell d'un nen que estudia música clàssica evoluciona d'una manera molt diferent: la capacitat de concentració, la capacitat d'abstracció... Aquest va ser el meu prec als líders. I algun dels assistents a aquelles xerrades em va dir: «Senyor Nagano, això ho hauria d'escriure en un llibre». No és realment una autobiografia, però volia mostrar que una persona no estudia música clàssica per convertir-se en el següent Furtwängler, el següent Alfred Brendel o la futura Maria Callas, sinó perquè et permet desenvolupar-te d'una manera diferent, i contemplar les coses des d'una perspectiva diferent. Fins i tot a algú que, com jo, va créixer en un petit poble de nou-cents habitants allunyat de tota gran ciutat. En aquell poble petit, molts nens podien acabar frustrats o deprimits. La televisió els permetia de veure «somnis» que en realitat no eren accessibles. No podien «escapar». Molts acabaven submergits en la droga o fins i tot en activitats criminals només per diversió. Per a aquells que teníem la fortuna d'estudiar música, la perspectiva, els somnis, eren diferents. Viatjàvem, fugíem d'aquell entorn amb cada obra. Cada dia. D'una manera abstracta, és clar, però ho fèiem. El missatge del llibre és: no malinterpretin les coses.

La música clàssica no és un luxe. És una cosa essencial per al nostre pensament. En aquest moment concret, precisament per totes les cancel·lacions degudes a la pandèmia, he aprofitat per estudiar molt. I he descobert una generació de nous compositors d'un talent increïble. I també estic molt impressionat per la generació emergent de solistes. [...] Ara tendeixo a dir que, si la música clàssica té un problema, no és culpa de Mozart, ni de Beethoven ni de Brahms. És culpa del fet que no la presentem dins un context adequat. [...] Hem d'entendre que no ve al cas la condescendència, que s'hauria de deixar lloc a la llibertat, al descobriment, la veritat, la puresa. [...] Si nosaltres com a adults deixem la porta oberta a allò que porten els joves, la música clàssica pot conèixer una època daurada.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Rafael ORTEGA BASAGOITI. «Encuentros. Kent Nagano». Scherzo, núm. 376 (setembre 2021), p. 88

1.

Segons el director d'orquestra Kent Nagano, la música clàssica va passar per uns moments crítics fa relativament pocs anys, en què se la valorava poc, com explica al primer paràgraf de la seva intervenció. Expliqueu quines idees hi havia darrere d'aquest desprestigi de la música clàssica i quins van ser els arguments de Nagano per a defensar-la.

2.

Quin és el futur de la música en aquests moments, segons Kent Nagano? Sobre quines experiències es fonamenta? Com ha influït la pandèmia en les reflexions de Nagano? Podeu proposar la vostra argumentació personal.