Guia bàsica d'alemany: Gramàtica i vocabulari

I 263 flashcards i 176 preguntes més al document.

Text del document

ALEMANY PARTÍCULES INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES was – què wer – qui wen – a qui (akk) wem – a qui (dat) wessem – el de qui (com en euskera) wie – com wo – on woher – d'on wohin – cap a on wie viele – quant/s wann – quan wie lange dauert ... – quant dura ... "... Stunde" (ex: Viertel Stunde) von wann bis wann... – de quan a quan wie oft... – cada quan (freqüència) ab wann... – a partir de quan (pensant en futur) bis wann... – fins quan seit wann... – des de quan (pensant en passat) warum, weshalb – per què es respon: Weil... wozu – per a què es respon: causa, um ... zu + infinitiu.

Exemple: Petra macht sie hübsch, um den Männern zu gefallen wieso – per què (de sorpresa, instantani) welch-(+declinació, veure determinants) – quin (en concret, d'entre un grup) was für ein-(íd) – quin (genèric, característiques, qualitats de la cosa) welch + ein/eine – quin/a ...! ("quina sort!") welch-(-/e) – quin/a (sense posar l'article enmig, en alemany) ...! irgend: irgend + pronom interrogatiu = pregunta o bé nou adverbi/pronom: "irgend wie" – d'alguna manera PREPOSICIONS in – a (regeix datiu si no hi ha moviment; acusatiu si n'hi ha) per als anys: no se'n posa im – estacions de l'any, sense determinant!

im – mesos am – dies de la setmana i cap de setmana matí (en aixecar-se) - am matí (durant el matí) - am migdia - zu tarda - am vespre - am mitjanit - um nit - in der um – tal hora) in, ins – en, a (comporta estar "a l'interior de", o bé "enmig de") (+ datiu en locatiu) ans – cap a aus – de (procedència fixa, ser d'un lloc) (+ datiu, almenys quan és locativa) von – de (quan es va d'un lloc a un altre) (+ datiu, almenys quan és locativa) nach – cap a bis – fins (temporal) ab – a partir de quan (pensant en futur) seit – des de quan (pensant en passat) auf – en, a (damunt, a genèric) mit – amb (+ datiu; mitjans de transport ok) zu – (cap) a (+ datiu) nach – a partir de (datiu) für – per, per a (regeix akkusativ) CONJUNCIONS I CONNECTORS und – i oder – o aber – però, sinó (millor fer servir sondern) auch – també (va al final de la frase) so wie – tant com sondern – sinó sonst – si no deshalb – per això (aquest motiu).

Va darrere el segon verb un cop dit l'"això" für – per (+ acusatiu) subordinants: weil – perquè (conjunció causal) dass – que (conjunció completiva) der, die, das – que (relatiu subordinant "sense accent"). Si dins de la subordinada estan declinades, es declinen segons el que facin en la sub. wenn-als-wann: Als es fa servir per introduir oracions subordinades sobre fets en el passat (oracions adverbials), fets que només van passar un cop. Wenn es fa servir per fets repetits en el passat: Als ich ein kind war, wohnte ich nicht in Tarragona. El wann es fa servir en les interrogacions directes i indirectes.

doch –aber emfàtic: doncs (consecutiu) resposta afirmativa a una pregunta plantejada amb el nein EXPRESSIONS ein bisschen – una mica etwas – una mica de (el "de" ja va en l'expressió) zu meinen Groβeltern – a ca mons avis (o de qui sigui) überhaupt – en resum DETERMINANTS Nominativ - Nominatiu Articles der – masculí die – femení das – neutre * die – plural: per tots Demostratius dieser – aquest: der diese – aquesta: die dieses – aquest: das diese – aquests/es: die jener – aquell, culte; jene – ...

jenes jene der da – aquell, més usual die da – aquella das da die da welcher – quin welche – quina welches – quin: das welche – quins/es: plural irgend/e – algun irgend welche – alguns Indefinits kein – cap: der, das keine – cap: die ein – un: der, das eine – una: die El kein sempre és negatiu, a l'hora de preguntar també: "Hast du kein Auto gesehen?" – NO has vist cap cotxe?

Possessius mein – mon: der, das meine – ma meine – plural dein – teu: arrel sein – seu: d'er i d'es ihr – seu: de sie unser – nostre: der, das uns(e)re – nostra: die, nostres (la e del mig es pot posar o no, les dues són correctes) euer – vostre: der, das eure – vostra: die, vostres ihr – seu (d'ells): der, das ihre – seva: die, seus Per dir "de vostè" es fan servir els ihr/e amb majúscula. jeden – cada/cadascun/tots (Jeden Tag – cada dia) andere – altre l'un i l'altre das ein und das andere (das o el que sigui) Akkusativ - Acusatiu den - masculí die - femení das - neutre die - plural einen eine ein - keinen keine kein keine meinen ...

euren – vostre: der (excepció a la norma de sota) És a dir, s'afegeix –en rere els del masculí, que és l'únic que canvia. Datiu dem – masc der – fem dem – neutr den + _n – plur einem einer einem - keinem keiner keinem keinen + _n meinem, meiner, meinem, meinen + _n ...

Genitiu des der des der nota sobre fonètica: dem, der i den són tancades, des és oberta PRONOMS Nominativ Personals ich – jo du – tu er – ell sie – ella es – això wir – nosaltres ihr – vosaltres sie – ells/es alles – tot alle – tots das – això, aquest (persona) keiner – ningú, cap (proN), masculí keine – femení keins – neutre keine – plural beide – ambdós Akkusativ Personals mich – a mi dich – a tu ihn – a ell es, sie – es queden igual uns – a nosaltres euch – a vosaltres sie – a ells Sie – a vostè Es fan servir també per a la pronominalització del CD.

Personals reflexius akkusativ sich – se (pels infinitius) mich – a mi dich – a tu sich – a er, es, sie uns euch sich – a ells, vostè (majúscula) Es posen davant del verb si aquest va en infinitiu: sich freuen – alegrar-se. Datiu mir dir ihm – es, er ihr – sie uns euch ihnen Ihnen keinen keine keins keine Personals reflexius dativ mir dir sich uns euch sich Sich MAN – HOM Tant el significat com la manera de conjugar-se (3a pers. sing.) és idèntic que en català.

VERBS REGULARS (en la formació del present; veure els llistats pels altres temps verbals) fragen – preguntar genieβen – gaudir schlummern – dormir de gust gehen – caminar, anar (sense anar damunt d'un mitjà de transport!: Mit der Fahrrad gehen: anar AMB la bici, portant-la al costat) hören – sentir, escoltar lernen – aprendre bitten – demanar leben – viure machen – fer schreiben – escriure spielen – jugar, tocar un instrument wählen – escollir, triar, seleccionar studieren – estudiar una carrera üben – practicar geboren werden/sein – néixer: es fa servir amb el sein d'auxiliar de manera general per dir l'edat i per preguntar-la (per preguntar per la data de naixement), però es fa servir el werden per parlar de naixements en el passat ("Mozart wurde 1756 geboren") o per concretar el lloc on es va néixer wohnen – viure ignorieren – ignorar schenken – regalar ruhen – reposar, descansar duften – fer bona olor sprieβen – sortir (brostar) schweigen – callar leuchten, glänzen– brillar, relluir blinken – fer pampallugues ("centellear") umhüllen – envoltar steigen – pujar rauschen – murmurar ziehen – passar kaufen – comprar trinken – beure schlagen – bategar; pegar kämpfen – lluitar fluten – flotar weinen – plorar bedecken – cobrir rufen – cridar (cast: llamar) blühen – florir wehen – bufar (el vent) kosten – costar, valdre rauchen– fumar lachen – riure kennen – conèixer kennenlernen – conèixer per primera vegada reisen – viatjar Sport treiben – fer esport lieben – estimar dauern – durar (infinitiu –n!) sagen – dir grüβen – saludar klingen – sonar beten – resar reiten – montar (a cavall) loben – alabar, lloar glauben – creure (religiosament i d'opinió) meinen – opinar, dir entzücken – encantar (transitiu: el CD és la persona a qui encanta quelcom) sinken – enfonsar-se strahlen, scheinen – brillar, amb brillantor pròpia trennen – separar telefonieren – trucar per telèfon (el simple fet de trucar, sense CD) öffnen – obrir antworten – respondre schlieβen – tancar bleiben – quedar-se, romandre (en un lloc, noti's que no és reflexiu) sitzen – seure (estar-se assegut, tpoc és reflexiu) kommen – vindre träumen – somniar besuchen – visitar denken – pensar fühlen – sentir (de sentiment) frolokken – alegrar-se (arcaic) weilen – esperar(-se), trigar, romandre warten – esperar ärgern – enfadar-se schmerzen – fer mal (dolor) tragen – portar "amb pes" (roba, ulleres, bosses amb coses...) bergen – plegar, recollir reden – parlar brauchen – necessitar drehen – "girar" (en anglès: turn, d'encendre i apagar) wandern – caminar (també amb el sentit aquell d'anar por ai a través de tot) küssen – fer un petó gratulieren – felicitar fliegen – volar dämmern – clarejar, apuntar el dia flieβen – córrer, fluir fassen – creure (de quelcom creïble, o quan t'agafen per sopresa) weiter/musizieren – seguir fent música (a algú, akk) aufmerksam machen, dass...

– fer atent a algú sobre alguna cosa stecken – ficar proben – assajar bieten – oferir schätzen – estimar, apreciar (tant amorosament com fer una apreciació així de cop i volta) lehren – ensenyar stillen – calmar, callar, donar de pit feiern – celebrar waschen – rentar falten – plegar (la roba) trösten – consolar parken – aparcar ahnen – sospitar, amagar lügen – mentir dämpfen – amortir, atenuar (un soroll) wachen – estar despert, vetllar fuhren – guiar, conduir wefen – llançar streuen – escampar rennen – córrer, fugir beiβen – mossegar bellen – bordar zwinkern – picar l'ullet TRENNBARE VERBEN - VERBS SEPARABLES Porten el prefix accentuat, i se separen, col·locant-se l'arrel conjugada rere el subjecte i el prefix al final de tot de la frase, rere el nicht.

El prefix s'accentua auf – damunt, sobre wieder – altra vegada wider – oposició auf/stehen – aixecar-se (posar-se dret) an/fassen - agafar mit/kommen – acompanyar auf/essen – acabar de menjar (d'una vegada!) aus/gehen – sortir (de festa, anar a fer un tomb) an/kommen – arribar (té un sentit molt de puntualitat o d'horari, per lo demés, kommen: zu Haus kommen) an/rufen – trucar (per telèfon, transitiu) auf/machen – obrir zu/machen – tancar spazieren gehen – passejar weg/fahren, fort/gehen, fort/fahren – anar-se'n (lluny), llençar wieder/sehen, wieder/treffen – retrobar-se zurück/fliegen – tornar amb avió mit/nehmen – emportar-se (amb un mateix) D'un lloc ENFORA mit/bringen – dur CAP a algun lloc ein/schlafen – adormir-se auf/wachen – despertar-se mit/teilen – informar, explicar algo an/schauen – mirar zu/schauen – observar zurück/geben, zurück/bringen – tornar (quelcom) acht/geben – anar amb compte fertig sein, auf/hören – acabar (una cosa ella mateixa) ein/kaufen – comprar vor/singen – cantar (en un concert, audició) wieder/holen – repetir ein/laden – convidar auf/bewahren – guardar, desar auf/fallen – cridar l'atenció (reclamar atenció, no renyar) hinauf/rufen – cridar amunt durch/sehen – fer un cop d'ull wider/sprechen – portar la contrària wider/spiegeln – reflexar weh tun – fer-se mal (lastimar) (sí, així separat) ein/studieren – estudiar-se una obra (una partitura, p.

ex.) NICHT TRENNBARE VERBEN – VERBS NO SEPARABLES El contrari. be-emp-er-ge-ver-zer ver – negativitat be/kommen, emp/fangen – rebre be/schlieβen – tancar be/graben – cavar, excavar be/halten – guardar, conservar be/glücken – fer feliç be/zahlen – pagar be/denken - reflexionar be/gegnen – trobar-se amb (algú) be/schreiben – descriure be/kommen ein Baby (algú) – tenir un fill/a emp/finden – sentir emp/fehlen – aconsellar, recomanar (irregular: e ie) er/klären – explicar, aclarir er/zählen – explicar (un fet, un conte) er/warten – esperar er/fahren – saber er/wecken – despertar er/heben – aixecar er/gänzen – completar ge/hören – pertànyer ge/fallen – agradar (a mi, p.

ex) ein/ge/laden – convidar ge/winnen – guanyar ver/kaufen – vendre ver/lassen – abandonar ver/neinen – negar ver/stehen – entendre ver/sprechen – prometre ver/reisen – anar-se'n de viatge ver/passen – perdre ver/zweifeln – desesperar-se zer/reiβen – trencar, estripar ver/lieren – perdre ver/zagen – perdre el valor ver/teidigen – defensar friki: mit/be/kommen – assabentar-se (transitiu) VERBS REFLEXIUS Subjecte – verb – pronom reflexiu sich be/danken – agrair-se sich entschuldigen – disculpar-se sich um/schauen – girar-se (trennbare!) sich stürzen – tirar-se (..."als teus peus") sich fürchten – témer sich treffen – quedar/-se (un col·lectiu en algun lloc – crec) sich legen – estirar-se (en algun lloc) sich be/ruhigen – tranquilitzar-se sich lieben – estimar-se sich schämen – avergonyir-se sich be/nehmen – comportar-se sich quälen – atormentar-se sich waschen – rentar-se sich fühlen – trobar-se (estat físic/anímic/salut) sich entscheiden – decidir-se (triar) sich konzentrieren – concentrar-se sich erinnern auf + Dat?– enrecordar-se de sich rasieren – afaitar-se sich setzen – asseure's sich aus/breiten – extendre's (trennbare) sich er/heben – aixecar-se (nicht trennbare) sich an/ziehen – vestir-se (trenn) sich freuen – alegrar-se: sich freuen über – alegrar-se per alguna cosa de manera "habitual", o real sich freuen auf – alegrar-se per alguna cosa que ha de passar, o desitjada: Ich freue mich auf Weihnachten sich langweilen – avorrir-se sich nieder/lassen – deixar-se caure sich ver/lieben – enamorar-se (no separable) (sich) ver/letzen – fer-se mal (quan porta un CD especificat, la persona passa a datiu: Ich habe mir das knie verletzt: em vaig fer mal al genoll) sich streiten – discutir-se VERBS I DECLINACIONS (llistat dels que poden generar confusió des del català; si porten preposició aquí hi consta) Normalment, val la lògica que si hi ha un complement directe expressat, la persona passa a ser l'indirecte (Ich kämme mich Ich kämme mir die Haare) Regeixen Akkusativ fragen mögen rufen hören Regeixen Dativ antworten sagen glauben (Ich glaube ihm kein Wort!) warten auf (esperar algú) gratulieren schmecken (tenir bon gust: Schmeckt dir das Essen?) vertrauen (confiar en) VERBS IRREGULARS SEIN - SER Präsens - Present ich bin * du bist er/sie/es ist wir sind ihr seid Sie/sie sind Imperativ - Imperatiu - sei (sense –e!) - sein seid seien Präteritum - Passat war warst war waren wart waren Konjunktiv II wär(e) wärst wär(e) wären wärt wären HABEN - TINDRE Present habe hast hat haben habt haben Imperatiu - hab - haben habt haben Passat (es comporta de manera regular a partir de la -t-) hatte hattest hatte hatten hattet hatten Konjunktiv II hätte hättest hätte hätten hättet hätten WERDEN - ESDEVINDRE Present werde wirst wird werden werdet werden Passat wurde wurdest wurde wurden wurdet wurden KII – igual però amb umlaut Imperatiu - werd(e) - werden werdet werden Participi: En té 2!!

geworden quan fa de verb principal o d'auxiliar per al futur; worden quan fa d'auxiliar per a les passives ARBEITEN - TREBALLAR (irregularitat –e– en 2a i 3a sing i 2a plur, model) arbeite arbeitest arbeitet arbeiten arbeitet arbeiten melden – informar LESEN - LLEGIR lese liest liest lesen lest lesen sehen – veure GEBEN - DONAR gebe gibst gibt geben gebt geben També funciona com a verb "haver-hi": Es gibt viele Blumen: Hi ha moltes flors.

helfen – ajudar brechen – trencar sprechen – parlar sterben – morir vergessen – oblidar FAHREN - ANAR AMB (mitjà de transport – però intransitiu, desplaçar- se) fahre fährst fährt fahren fahrt fahren fallen – caure gefallen – agradar (és intransitiu) schlafen – dormir blasen – bufar HEIβEN - DIR-SE (irregularitat de les arrels –s, no es repeteix en la 2a sing) heiβe heiβt heiβt heiβen heiβt heiβen LASSEN – DEIXAR: en un lloc, permetre (no "prestar") lasse lässt lässt lassen lasst lassen ESSEN – MENJAR esse isst isst essen esst essen WISSEN – SABER weiβ weiβt weiβ wissen wisst wissen NEHMEN – AGAFAR, COLLIR nehme nimmst nimmt nehmen nehmt nehmen TUN – FER (infinitiu acabat en –n i no –en) tue tust tut tun tut tun VERBS MODALS mögen – agradar mag magst magt mögen mögt mögen Ús poètic: voler, poder.

També es fa servir com a futur. en Konjunktiv II: voler educadament, cortès möchte möchtest möchte möchten möchtet möchten Passat: mochte wollen – voler, futur will willst will wollen wollt wollen S'utilitza per a futur també. Passat: wollte (3a i 1a persona amb aquesta terminació) K II: wollte können – poder (ser capaç) kann kannst kann können könnt können Quan se sap parlar un idioma es diu subj + können + idioma.

Passat: konnte K II: könnte dürfen – poder (tenir permís) darf darfst darf dürfen dürft dürfen Passat: durfte K II: dürfte sollen – haver de (força major externa, o bé algú que t'hi obliga) soll sollst soll sollen sollt sollen Passat: sollte K II: sollte müssen – haver de (autoobligació) muss musst muss müssen müsst müssen Passat: musste K II: müsste Es conjuguen d'acord amb el subjecte que els corresponguin, i van seguits d'una oració subordinada d'infinitiu (veure-les més avall).

Si s'ha de negar el verb modal, va just després d'aquest, excepte en el müssen, que necessita un altre verb, brauchen, la negació del qual es pot traduir per "no cal", i que necessita un zu davant el verb en infinitiu de la subordinada "Du brauchst nicht zu kommen" – No cal que vinguis. Si es nega el sollen, esdevé prohibició. Si es nega el mögen però el CD no és cap oració subordinada, la negació va al final com qualsevol verb "normal".

EXPRESSIONS VERBALS Film sehen – mirar una películ·la Fern sehen – mirar la tele Reise machen – anar de viatge ans Meer fahren – anar a la platja (genèric platja vs muntanya) auf Diet sein, Diet lieben – estar fent dieta Sport treiben – fer esport einen Kurs besuchen – "visitar" un curs (fer un curset) Es gibt xxx – hi ha (en un lloc), "el lloc" té...

(sepre "es") Dran sein – tocar: Du bist dran – Et toca gut gelaunt sein – estar de bon humor eine Unterricht haben – tenir una classe fern sehen – mirar la tele (das Fernsehen sehen voldria dir mirar l'aparell) ernst sprechen – parlar "en sèrio" etwas (+ dat) ein/fallen – "venir algo", de tenir una idea Erklärungen geben – donar explicacions (lit., però en el sentit instructiu) haben (+ dat) viele Gedanken gemacht – lit: fer molts pensaments, però en el sentit de donar-li moltes voltes a una cosa (ja explicitada) "Man hat es nicht leich" – La vida és dura Das leben ist schwer – ídem In Ruhe lassen – deixar en pau vorsichtig sein – ser curós, anar amb compte VERBS: PRÄSENS -e -st -t -en -t -en En els verbs acabats en t i d es fica una -e- eufònica abans de les terminacions (irregularitat d'arbeiten, p.

ex.) VERBS: KONJUNKTIV I Es forma a partir del present. Com? Aaaah misterio. Buscar-ho. (igual que el K II a partir del passat?) VERBS: PRÄTERITUM Rere l'arrel s'afegeixen les següents terminacions: -te -test -te -ten -tet -ten Que és pràcticament el mateix que: infix –t/te– + –terminacions habituals del present (exc. 3a persona del singular:). Funciona com a equivalent al pretèrit perfet simple i al pretèrit imperfet. Els verbs haben i sein tenen les seves pròpies formes (veure-les a dalt, desglossades). Starke/unregelmä ige verben: hi ha canvi de vocals i la resta es β queda igual excepte 1a i 3a del singular: ø.

Gemischte formen (formes mixtes): canvi de vocals + afegir la terminació en passat excepte 1a i 3a del singular: ø Els verbs modals tenen el seu propi (veure-ho dalt) VERBS: KONJUNKTIV II Serveix per expressar desig, irrealitat, en un punt entremig de l'ús en català del subjuntiu i el condicional: "Hätt ich tausend Arme!" (Tan de bo tingués 1000 braços!), "Ich würde nichts kritisieren" (Jo no criticaria res). No és habitual en la llengua parlada. Es pot formar de dues maneres: simple i composta (ersatzform, o forma de substitució). La forma simple es fa a partir del Passat: Els verbs regulars es mantenen igual.

Els verbs ser i estar: veure dalt (afegeixen unmlaut, com els starke) Starke verben: afegeixen umlaut al passat, però cadascun és un món Modals: veure dalt La forma composta fa servir el verb werden en K II + l'infinitiu del verb principal. És la que s'utilitza en la llengua parlada VERBS: FORMACIÓ DEL PARTICIPI Verbs dèbils/regulars: ge + arrel + (e)t Verbs forts/irregulars: ge + arrel modificada (norm. canvi vocal) + (e)n Verbs mixtos: ge + arrel modificada + (e)t Verbs separables: prefix + ge + arrel (amb canvi o sense) + terminació Verbs no separables: prefix + arrel + terminació (sense ge) Verbs no germànics: sense ge-, i amb –(e)t.

Altres: verbs modals + lassen + verbs de percepció (sehen, hören...): es fam amb l'infinitiu: "Ich habe ihn kommen sehen"; "Ich habe dich verlassen müssen" VERBS: PERFEKT Verb haben / sein + verb en participi L'auxiliar és, per sistema, el haben, excepte en els verbs de moviment, el werden i el sterben, que indiquen també un "moviment", canvi d'estat, i sein i bleiben (i...?). VERBS: PLUSQUAMPERFEKT Verb haben/sein en passat + verb en participi La mateixa norma pel que fa a l'auxiliar VERBS: FUTUR I Verb werden conjugat en present + verb en infinitiu futur segur L'infinitiu del verb principal es posa al final. A més a més, el futur amb el werden pot indicar hipòtesi, com en castellà.

Es pot fer el futur amb el present, i aleshores també probable Quan forma part d'una oració subordinada s'escriu, al final de tot, verb en infinitiu + werden conjugat, p. ex.: "Warum singt er nicht? Weil er keine Stimme haben wird." (en aquest cas, indica probabiltiat) FUTUR II werden + participi + haben VERBS: IMPERATIV En verbs regulars Vostè: el verb conjugat com en present, i just darrere el Sie. Davant de tot, Bitte, separat per coma de la resta. Nosaltres: Com en el vostè, es conjuga el verb com en el present i s'afegeix el pronom personal (subjecte) a continuació. A part, hi ha la forma estàndard: Lasst uns gehen! – Som-hi!

Vosaltres: Conjugat com en present, sense pronom personal, Bitte opc. Tu: el verb conjugat només en l'arrel o bé afegint-hi una –e (poètic, arcaic). Sense el pronom personal. Bitte opcional. Altres Verbs separables: el prefix es posa al final de tot Reflexius: el pronom just després del verb o bé del pronom Sie Irregulars: si són amb vocal a, no passa a ä. Si són de e, aquesta passa a i en la segona pers del singular, però NO portarà –e. Veure com a verbs totalment irregulars sein i haben.

LA PASSIVA Zustandspassiv Fa referència a l'estat perfectiu de les coses: ja ha passat, i a més a més ens parla d'algo inherent a l'objecte del que estem parlant, pràcticament com si forméssim un nou temps verbal perfet. Es forma: subjecte + verb sein + participi. Per retrocedir més en el temps, podem fer "com en català": subjecte + verb sein (en el temps corresponent) + participi del verb principal + participi del verb sein. Vorgangpassiv Fa referència a l'estat imperfectiu de l'acció, és a dir, que quan en parlem ens ve al cap el moment en què passava. A més a més, és la que fem servir quan hi ha CD i CI, sent aquest una persona.

Fa recaure l'acció Directament en l'objecte però Indirectament en la persona. En canvi, la Zustandspassiv transforma en únic objecte (CD) el que s'esmenta. La formació de la Vorgangs és igual que la Zustands però amb el verb werden d'auxiliar. Perfekt Vorgangpassiv: sein conjugat en present + participi verb principal + worden: "Nein, ich bin nicht gefragt worden" A més a més, si el "subjecte passiu" està en datiu, el verb es conjuga en 3a del singular (hom) o plural o en la persona a qui correspongui el subjecte actiu: Hat man dir die Blumen gebracht? Nein, MIR SIND nicht die Blumen gebracht worden.

Exemples: present: Ich wasche die Wäsche Die Wäsche wird/ist gewaschen perfet: Ich habe die Wäsche gewaschen Die W. wird/ist gewaschen gewesen/worden präteritum: Ich wusch die Wäsche Die W. war/wurde gewaschen futur: Ich werde die Wäsche waschen Die W. wird gewaschen werden/sein. Així, per entendre la diferència entre ambdues, les Kartoffeln només poden ser menjades amb el werden, no amb el sein. AL TANTO!: No confondre el fet qe hi hagi un werden amb el futur! El futur no es feia amb el participi.

Especificitat: la persona que fa de CI es declina també en la passiva amb el datiu, i la passiva es fa amb la tercera persona del singular o del plural en funció del CD (subjecte passiu): Man hat mir nicht geholfen Mir ist nicht geholfen worden Oracions impersonals: Hier lacht man viel "Hier wird viel gelacht" (Aquí es riu molt) "von mir" per mi (complement Agent) ORDRE DE LES FRASES Oracions principals Enunciatives: El verb sempre en 2n lloc El nicht al final de tot Si el verb és separable, el pronom al final, rere el nicht mateix si n'hi ha Els pronoms reflexius van sempre just després del verb Interrogatives: El verb pot anar al principi de tot o bé en segon lloc, rere un adverbi interrogatiu (wo, woher, wann...) Oracions subordinades Hauptsatz, Nebensatz: Oració principal + coma + oració subordinada L'oració subordinada comença amb una conjunció (Konjunktion) o bé un pronom o adverbi relatiu (Relativpronomen), rere la coma Acaba sempre amb el verb en infinitiu, també en presència d'un nicht (anirà just davant del verb) Les d'infinitiu no porten nexe, però l'infinitiu segueix anant al final Si el verb és separable, s'escriu tot junt (al final) Si l'oració subordinada es col·loca abans de l'oració principal, el verb de l'oració principal anirà al principi d'aquesta, de manera que els dos entraran en "contacte" separats per la coma gramatical (en un cas general): Als ich ein kind war, wohnte ich nicht in Tarragona.

Subordinades d'infinitiu amb zu: quan volem subordinar el verb en sí, és a dir, com si el nominalitzessim, ho fem amb zu + infinitiu: "Ich freue mich, dich zu sehen", o bé "Er hat aufgehören zu rauchen", o també "Ich habe viele Dinge zu sagen" Subordinades relatives: es forma el relatiu amb l'article, i va declinat segons la funció que tingui en la subordinada Altres normes El nicht anirà sempre davant d'un complement preposicional (CC) de lloc Hi ha expressions com ara "Musik hören", "Englisch sprechen", "Auto fahren", "Sport treiben", "ans Mehr fahren" que es tracten com a verbs separables: l'element de davant es fica al final de tot de la frase com si fos el prefix del trennbare Verb (recordar que en les subordinades d'infinitiu va tot junt) El nicht NO CAL quan es nega en genèric!

Es fica el substantiu i el KEIN! En respostes o d'altres ocasions en què hi hagi un element inicial separat per coma de la resta de la frase, no es comptabilitza A part, hi ha 5 conjuncions que no compten: ADUSO – aber, doch, und, sondern, oder LES DECLINACIONS Els sintagmes nominals, en alemany, es declinen, cosa que pot ser per tres motius: funció gramatical regit pel verb (fragen akkusativ) regit per preposició (mit dativ) L'Akkusativ es dóna en el Complement Directe; el Dativ en el complement indirecte i moltes preposicions; el Genitiv en els possessius, i el Nominativ en els subjectes. Veure les preposicions per veure quina declinació regeixen.

GENITIU sense determinant Schuberts Freund amb determinant Ein Freund Schuberts Ein Freund von Schubert (més col·loquial: datiu) das Herz des Herzens die Sehnsucht Antic: des Herzens Sehnsucht Modern: die Sehnsucht des Herzens die Sehnsucht von dem Herzens Es pot fer mitjançant el genitiu o bé el datiu: der Schlag + die Glocken Der Schlag der Glocken Der Schlag von den Glocken ELS "PRONOMS FEBLES" ALEMANYS da(r) + preposició que introdueix el complement: Ich denke an die Ferien Ich denke daran Equivalent als complements en i hi en català, però només es poden fer servir si el verb ho regeix i si no es pot substituir per una altra partícula.

Per exemple, si enlloc de "darin" podem dir "dort", ficarem "dort" Les persones no es poden substituir d'aquesta manera, sinó amb pronoms personals: Ich träume von Peter Ich träume von ihm ADVERBIS jetzt – ara (ara mateix, en aquest instant) schon – ja nun – ara (després de fer alguna cosa), també pot ser simplement emfàtic sofort, gleich – de seguida nach dem (vaja, l'article en datiu) – després de anschlieβend – seguidament bald, früh – aviat spät – tard noch – encara (també partícula emfàtica) einst – una vegada, un cop (significat de "una vegada, quan...") hier – ací da – aquí dort – allí/à weit weg – lluny nie, nimmer – mai selten – poc einst, einmal – un cop (einst – més poètic) plötzlich – un cop manchmal – algun cop (de tan en tan) oft – sovint immer – sempre ewig – per sempre, eternament den ganzen Tag – tot el dia wenig – poc nicht genug – no prou genug – prou (també funciona com a "prou!" interjecció) so + adjectiu – tan so – així viel – molt zu viel – massa völlig – completament irgend: irgend + pronom interrogatiu = pregunta o bé nou adverbi/pronom: "irgend wie" – d'alguna manera sehr – viel sehr – muy (adverbi intensificador) (adjectius, adverbis) viel – mucho (adverbi de quantitat, i declinat esdevé determinant) (verbs, noms) sehr viel – moltíssim Ara bé: els verbs que comporten "sentiment",com ara lieben, mögen, schätzen,...

i també el denken, van amb el sehr.

I si són verbs que comporten estar enfadat, emprenyat o algo que "fot", es fa amb l'oft (ärgern) so viel/e – tant/a/es (determinant, nominal) so sehr – tant (adverbi, verbal) el mateix però amb "zu" = massa gut, fein – bé schlecht – malament nur – només eigentlich – realment zuerst, am Anfang – al principi endlich – per fi ADJECTIUS sanft – suau rau – aspre (aplicable a persones, els dos) klar – clar, nítid trüb – tèrbol kalt – fred warm – calent hell – clar dunkel – fosc fern – lluny nah – a prop lustig – alegre, divertit traurig, schade – trist ruhig – tranquil der erste – el primer der letzte – el darrer laut – fort leise – fluix (de volum, els dos) tief – fondo, greu, baix hoch – alt, agut, alt (no aplicables a persones, però) leicht – lleuger, fàcil schwer – difícil, pesat einfach – fàcil hübsch – guapo (per a persones) schön – bonic (per a coses) hässlich – lleig faul – dropo fleiβich – treballador (Arbeiter = substantiu) krank – malalt gesund – sa interessant langsam – lent schnell – ràpid gut – bé, bo schlecht – dolent schlim – MOLT MÉS dolent (de categoria, nivell) (schlimmer – pitjor) übel – MOLT dolent (de categoria, nivell) böse – dolent, malvat dumm – tonto klug – llest groβ – gran klein – petit dünn – prim dick – gras fett – molt gros/obès alt – vell jung – jove neu – nou arm – pobre reich – ric lecker – bo de gust müde – cansat nett – mono, simpàtic, agradable...

stark – fort schwache – dèbil hart – dur stolz – orgullós temperamentvoll – impetuós ernst – seriós konservativ – conservador melancholisch – melancònic gastfreundlich – hospitalari oberflächlich – superficial diszipliniert – disciplinat freundlich – cordial, amable, agradable undfreundlich – desagradable, de pocs amics primitiv – primitiu angeberisch – xulo eigensinnig – bast geizig – garrepa unentschlossen – indecís frisch – fresc (ple d'energia, recent) heilig – sant selig – beat falsch – fals, incorrecte (falscher – pitjor, més malament) richt – correcte (richtiger – millor, més ben fet) komisch – estrany, còmic hold – agradable ("lindo") angenehm – agradable (contrari: un-) wahr – veritable (ídem al de dalt) teuer – car samtenen – de vellut riesigen – enorme betrübt – afligit, amb pena verzweifelt – desesperat treu – fidel (íd.) gerührt – commogut, entendrit begeistert – entusiasta munter – despert, espavilat, alegre versonnen – distret (en positiu, absort) bissig – mordaç irre – boig still – calmat, callat gewiss – cert, segur zufrieden – satisfet nächste – següent frei – lliure mutig – valent glücklich – feliç einsam – solitari kindlich – infantil lieblich – adorable, preciós wunderbar – meravellós bitter – amarg zärtlich – tendre grünlich – verdós verspielt – juganer steinreich – molt ric SOBRE ELS ADJECTIUS V + Adj -> l'adjectiu no es modifica (verbs copulatius o pseudocopulatius) Adj + N -> l'adjectiu pren determinades terminacions GRAUS DE L'ADJECTIU I L'ADVERBI Positiv: tal com són Komparativ: ____–er (als _ _ _ _ ): Més ____ (que _ _ _ _ ) Superlativ: am ____–sten: El més _____ Irregulars: Els acabats amb t, sch, z i d intercalen una –e– eufònica en el superlatiu.

A part, els monosíl·labs solen "umlautar" la vocal tant en comparatiu com en superlatiu. Els acabats amb –h es transformen en –ch [ ] en el superlatiu.

dunkel – dunkler – am dunkelsten neu – neuer – am neusten nett – netter – am nettesten stark – stärker – am stärksten kalt – kälter – am kältesten alt – älter – am ältesten nah – näher – am nächsten hoch – höher – am höchsten groβ – gröβer – am gröβten jung – jünger – am jüngsten dumm – dümmer – am dümmsten wenig – weniger/minder – am wenigsten/am mindesten (ep!: com a mínim/el que menys, en el superlatiu) viel – mehr – am meisten schlecht – schlechter – am schlechtesten gut – besser – am besten bald – eher – am ehesten gern – lieber – am liebsten: S'utilitza juntament amb els verbs per dir que quelcom t'agrada, ho prefereixes o bé és algo preferit: "Ich esse gerne Fisch, aber ich esse lieber Fleisch.

Ich esse am liebsten Fleisch." – "M'agrada (menjar/el) Peix, però prefereixo (menjar/la) carn. El meu menjar preferit és la carn" "Am liebsten ich bin zu Haus" – "Estic millor a casa" ("on estic millor és a casa") És a dir, que també es pot aplicar al propi verb. Igualtat: so wie: Ich liebe dich so wie du mich. COM ... MÉS ... Je + ... + verb, desto ...-er + verb: Je älter ich werde, desto weisser mein Haar wird. Tenir present que la primera és la subordinada de la segona, i per tant el primer verb va al final d'aquest enunciat SALUTACIONS guten Morgen! (de bon dematí) guten Tag! (genèric) guten Abend! (tarda, vespre i nit) gute Nacht! (a l'hora d'anar a dormir) wie geht es dir?/ wie geht's?

– Com va? Danke, sehr gut – molt bé Danke, gut – bé Danke, es geht – més o menys (nar fent) ("va") Danke, nicht gut – no pas bé Danke, schlecht – fatal auf wiedersehen – adéu (formal) tschüss – adéu (col·loquial) Leben Sie/leb(e)/lebt wohl! – Que vagi bé!

(és un imperatiu, en alemany, però estandaritzat) MITJANS DE TRANSPORT die Fahrrad – la bicicleta das Auto,s; der Wagen,- – el cotxe (wagen, lit.=carro) das Bus – el bus der Zug – el tren das Schiff – el vaixell das Flugzeug – l'avió die Straβenbahn – el tramvia die U-bahn – metro die Motorrad, ¨r – la moto LES ESTACIONS DE L'ANY I LA NATURA der Park ,s – el parc das Lied,er – la cançó das Veilchen,- – la violeta der Berg,e – la muntanya die Luft,¨e – l'aire die Erde,n – la Terra * der Frühling – la primavera der Baum,¨e – l'arbre der Mond,e – la lluna * der Bach,¨e – el rierol die Sonne,n – el sol die Blume,n – la flor die Nacht,¨e – la nit das Herz,en – el cor der Sommer – l'estiu der Herbst – la tardor der Winter – l'hivern der Himmel,- – el cel der Kuckuck,e – el cucut das Tal,¨er – la vall die Farbe,n – el color der Stern,e – l'estel das Feld,er – el camp das Licht,er – la llum der Wald, ¨er – el bosc der Vogel, ¨ – l'ocell der Jasmin,e – el gessamí das Blatt, ¨er – la fulla das Eis – el gel die Rose,n – la rosa die Nachtigall,er – el rossinyol der Sand,s – la sorra der Strand,¨e – la platja die Heimat – la teva terra das Gebirge,- – la muntanya (genèric) die Blüte,n – la poncella DAS WETTER – EL TEMPS der Wind,e – el vent die Wolke,n – el núvol der Nebel,- – la boira der Schnee – la neu der Regen,- – la pluja der Hagel – la calamarsa das Gewitter,- la tempesta (amb pluja) der Sturm,¨e – la tempesta (no cal que plogui) der Blitz,e – el llamp der Donner,- – el tro Wie ist das Wetter heute?

Es ist schlecht/gut/schön Per dir el temps que fa (en català "fa vent" o bé "plou", p. ex.): Es ist kalt, kühl, warm, heiβ – Fa fred,fresca,calor,molta calor Es ist feucht, schwül – Hi ha humitat , Fa xafogor Es ist windig, neblig, hageln, wolkig-bewölkt-bedeckt, regenvoll – Fa vent, Hi ha boira, Pedrega, Fa núvol, està plujós Verbs meteorològics: o regen – ploure o stürmen – fer tempesta (sense necessitat d'aigua) o schneien – nevar o scheien – fa sol (el sol lluu) Es conjuguen en tercera persona del singular, subjecte es, excepte scheien, que té com a subjecte die Sonne.

DIE ZAHLEN - ELS NOMBRES Cardinals null – zero eins – u zwei – dos drei – tres vier – quatre fünf – cinc sechs – sis [ks] sieben – set acht – vuit neun – nou zehn – deu elf – onze zwölf – dotze dreizehn – tretze vierzhen – catorze fünfzehn – quinze sechzehn – setze [ ] siebzehn – disset achtzehn – divuit neunzehn – dinou zwanzig – vint einundzwanzig – vint-i-u sechsundzwanzig – vint-i-sis siebenundzwanzig – vint-i-set dreiβig – trenta vierzig – quaranta fünfzig – cinquanta sechzig – seixanta siebzig – setanta achtzig – vuitanta neunzig – noranta (ein)hundert – cent einhunterteins – cent u einhundertachtundzwanzig – cent vint-i-vuit zweihundert – dos-cents (ein)tausend – mil eine Million – un milió Ordinals (der, die, das; die -> -n) nullte – "zeroè" erste – primer [e:] zweite – segon dritte – tercer vierte – quart fünfte – cinquè sechste – sisè [ks] siebte – setè achte – vuitè neunte – novè zehnte – desè elfte – onzè zwanzigste – vintè einundzwanzigste – vint-i-unè dreiβigste – trentè hundertste – centè tausendste – milè die Schüler vom zweiten Kurs – de segon curs DIE WOCHENTAGE – ELS DIES DE LA SETMANA die Woche,n – la setmana Montag – dilluns Dienstag –dimarts Mitwoch – dimecres Donnerstag – dijous Freitag – divendres Samstag – dissabte Sonntag – diumenge (pel que fa a pronúncia, funcionen com a paraules compostes amb – tag <-llarg) der Tag,e – el dia am dia –s = tots els aquest dia s vorgestern – abans-d'ahir (al tanto: vor = llarga) gestern – ahir heute – avui morgen – demà übermorgen – demà-passat vierzehn – quinze dies, dues setmanes (lit.

14) der Morgen – el matí (en aixecar-se) - am der Vormittag – el matí (durant el matí) - am der Mittag – el migdia - zu der Nachmittag – la tarda - am der Abend – el vespre - am die Mitternacht – mitjanit - um die Nacht – la nit - in der per les parts dels dies també val lo de la –s. les – xxx són les preposicions que regeixen les parts del dia com a CC.

DIE MONATE – ELS MESOS Januar Februar [e:] März April Mai Juni Juli August September Oktober November [v] Dezember der Monat,e – el mes der Jahr,e – l'any JAHRESZAHLEN – DATES D'ANYS Es divideixen en dos, i es diu el primer nombre de dues xifres · cent i després el segon: Neunzehnhundertneunzig – mil nou-cents noranta DIE UHRZEIT – LES HORES Wie viel Uhr ist es? – Quina hora és (no literal!) Wie spät ist es? – ídem ("quant de tard és") Wann ... ? – quan ... ? Um wie viel Uhr ... ? – a quina hora ... ? "Um ....

Uhr" (veure l'apartat d'interrogatives per trobar-ne més de relacionades amb el temps) so lange – tant de temps (fent algo) die Uhr,en – el rellotge offiziell – oficial Es diu el nombre d'hora, seguit d'Uhr i el nombre de minuts.

Inoffiziell – col·loquial acht Uhr/punkt acht – les vuit en punt zehn nach acht – les vuit i deu Viertel nach acht – un quart de nou zwanzig nach acht – les vuit i vint halb neun – dos quarts de nou zwanzig vor neun – "les nou menys vint"/tres quarts menys cinc Viertel vor neun – "les nou menys quart"/tres quarts de nou fünf vor neun – les nou menys cinc die Minute,n – el minut die Sekunde,n – el segon die Stunde,n – l'hora die Zeit,en – el temps die Freizeit – el temps lliure Quan s'indica que una activitat ha durat un temps determinat, es diu "drei Stunden lang", per exemple, sense "für" ni res per l'estil DIE FARBEN – ELS COLORS weiβ – blanc gelb – groc orange - taronja rot – vermell blau grün – verd braun – marró grau – gris schwarz – negre silbern – platejat golden – daurat bunt – acolorit hellblau – blau clar dunkelblau – blau fosc DIE FAMILIE,n – LA FAMÍLIA die Liebste – l'estimada die Urgroβeltern – els besavis der Urgroβvater,¨ – el besavi die Urgroβmutter,¨ – la besàvia die Groβeltern – els avis der Groβvater,¨ – l'avi die Groβmutter,¨ –l'àvia die Enkelkinder – els néts der Enkel,- – el nét die Enkelin,nen – la néta der Man,¨er – l'home die Frau,en – la dona der Mensch,en – l'ésser humà die Eltern – els pares der Vater,¨– el pare die Mutter,¨ – la mare der Sohn,¨e – el fill die Tochter,¨– la filla das Kind,er – la canalla der Bruder,¨ – el germà die Schwester,n – la germana die Geschwister – els germans (mixtos) der Onkel, - – el tiet die Tante, n – la tieta die Neffe,n – el nebot die Nichte,n – la neboda der Vetter,- , der Cousin,s – el cosí die Kusine,n – la cosina der Schwager,- – el cunyat der Schwägerin,nen – la cunyada der Schwiegervater,¨ – el sogre der Schwiegermutter,¨ – la sogra SENTIMENTS die Liebe – l'amor das Glück – la felicitat, la sort die Freude,n – l'alegria die Friede – la pau die Freundschaft – l'amistat die Lust – el plaer, el goig die Ruhe – la calma der Kummer – la preocupació die Schande – la vergonya die Verzweiflung – la desesperació die Angst – la por die Qual,en – el turment der Schmerz,en – la pena, el dolor die Pein – el dolor das Leid – la pena, l'angoixa die Einsamkeit,en – la solitud die Sehnsucht,¨e – la nostàlgia die Freiheit – la llibertat der Trost – el consol der Zorn – l'enuig die Feindschaft – l'enemistat die Freundschaft – l'amistat die Ewigkeit – l'eternitat die Dankbarkeit – la gratitud die Seligkeit – la beatitud, la felicitat die Tapferkeit – la valentia die Heiterkeit – l'alegria, la jovialitat die Freudigkeit – l'alegria die Freundlichkeit – l'afabilitat, la gentilesa die Faulheit – la mandra, droperia die Freiheit – la llibertat die Schönheit – la bellesa die Dunkelheit – la foscor die Menschheit – la humanitat die Gottheit – la divinitat die Kindheit – la infantesa die Wahrheit – la veritat die Mehrheit – la majoria VOCABULARI DE MÚSICA der Orchestergraben – el fossat de l'orquestra die Musikschule,n – el conservatori MÉS VOCABULARI der Wortschatz,- – el vocabulari usw., und so Weiter – etc.

das Gedicht,e – el poema die Poesie – la poesia die Beschreibung,en – la descripció der Brief,e – la carta die Karte,n – la targeta (significat genèric) die Eintrittskarte,n – l'entrada (paperet) die Zigarre,n – el puro die Zigarrette,n – el cigarret (la cigarreta) die Schublade,n – el calaix das Ding,e – la cosa der Regenschirm,e – el paraigües die Schere – les estisores der Schrank,¨e – l'armari der Stock,¨e – el pal, el bastó der Mantel,¨ – l'abric, el jec der Hut,¨e – el barret der Rock,¨e – la faldilla die Brille (femení, no plural) – les ulleres der Nachbar/in – el veí/ïna die Tür,en – la porta das Fenster,- – la finestra der Flur,(e)s – el passadís der Krank,en – el malalt die Besuchszeiten – l'horari/temps de visites das Haustier,e – la mascota die Schule,n – l'escola der Schüler,- – l 'alumne (d'escola) der Student,en – l'alumne (universitari) das Orchester, - – l'orquestra der Ort,e – un lloc das Gift,e – el verí, la metzina das Grab,¨e – la tomba die Weile,n – l'estona die Langeweile – l'avorriment das Eis – el gelat das Stück – el tros der Kuchen – el pastís die Wunde – la ferida der Urlaubstag – el dia lliure der Wettbewerb – el concurs, certamen der Nachtisch – les postres der Geburtstag – el dia de l'aniversari der Prinz/essin – el príncep/cesa das Auge,n – l'ull der Engel,- – l'àngel die Feder,n – la ploma das Feuer,- – el foc der Schlaf,(e)s – el somni das Gebet,e – l'oració das Rösslein – el poltre der Sinn – el sentit die Dunkelheit – la foscor die Seele,n – l'ànima das Leben,- – la vida die Tat – el crim, l'acció, el fet das Kino, s – el cinema die Knie – el genoll die Leute – la gent (en alemany és plural) die Arbeit – la feina die Eselsbrücke,n – la regla/ajuda memotècnica (lit: pont per a rucs) die Bühne,n – l'escenari Menschenskind!

– Déu meu senyor!

das Notenpapier,e – el paper/full pautat das papier,e – el paper, el full die paiere – "els papers" (visat, DNI...) Schatz – "carinyo" (vocatiu) das Beispiel,e – l'exemple die Hausaufgaben – els deures die Fähigkeit,en; die Gabe,n – el do (talent innat) die Erklärung,en – l'explicació (per aprendre) der Fehler,- – l'error der Schlüssel,- – la clau die Wasche – la roba, la bugada die Kleidung,e – la roba (genèric, la roba de vestir) die Unterwäsche – la roba interior das Rätsel – l'endivinalla die Rolle – el paper (teatre) die Pille,n – la pastilla die Krankenschwester,n – la infermera der Tragbahre – la camilla (malalts) die Operation,en – l'operació (quirúrgica) Patient/in,en – el pacient die Spritze,n – la injecció, la xeringa die Zeitgung,e – el diari die Zeitschrift,en – la revista die Möbel – el mobiliari (plural, col·lectiu) das Möbelstück – la peça de mobiliari das Getränk,e – la beguda der Lieferant – el transportista der Verkäufer,- – el venedor der Kunde/in-n/en – el client der Käufer – el comprador der Tagesablauf – l'horari: allò que fas durant el dia die Puppe,n – la nina kamm – pinta (de pentinar-se) der Körper – el cos (físic sempre) der Kopf,¨e – el cap das Haupt – el cap (poètic) das Haar,e – el cabell die Stirn,en – el front das Auge,n – els ulls die Augenbraue,n – les celles die Wimper,n – les pestanyes das Ohr,en – l'orella die Nase,n – el nas die Backe,n – el moflete die Wange,n – la galta der Mund,¨er – la boca der Zahn,¨e – la dent der Backenzahn,¨e – el queixal die Zunge,n – la llengua der Bart,¨e – la barba der Schnurrbart,¨e – el bigoti der Backenbart, die Koteletten – les patilles (grosses) der Kinnbart, der Spitzbart – la barba de jueu/cabra das Kinn,e – la barbeta der Hals,¨e – el coll, la gola (ambdós) die Schluter,n – l'espatlla der Rücken,- – l'esquena die Achselhöhle,n – l'aixella (höhle – cova) der Arm,e – el braç die Wirbelsäule,n – la columna die Wirbel – les costelles die Taille,n – la cintura der Ellbogen,- – el colze die Hüfte,n – la cadera der Hintern, - , der Po(po),s – el cul (der Hintern = lo de darrere) die Hand,¨e – la mà der Finger,- – el dit das Bein,e – la cama das Knie,e – el genoll die Wade,n – el panxell der Knöchel,- el turnell der Fuβ,¨e – el peu die Ferse,n – el dit del peu die Brust,¨e – el pit, els pits der Bauch,¨e – la panxa die Haut,¨e – la pell der Fisch – el peix der Postbote – el carter der Bote – el missatger der Rock – la faldilla der Mut – la "bravura" die Nähe – la proximitat die Ruhe – la calma, tranquil·litat die Gröβe – la grandesa die Faulheit – la mandra, la droperia die Ferne – la llunyania der Schlag – el repic die Glocke,n – la campana der Augenschein – la brillantor dels ulls der Trennung – la separació die Krone – la corona, la copa de l'arbre das Schicksal – el destí die Wonne,n – la delícia, el delit die Macht – la força der Glanz – la brillantor, lluïssor die Glut – la brasa der Schatten,- – l'ombra die Klage,n – la queixa die See – la mar der See – el llac das Gegenteil – l'antònim die Fremde – lo desconegut, l'estranger (lloc) die Hölle – l'infern der Himmel – el cel der Teufel – el dimoni der Engel – l'àngel die Treue – la fidelitat die Untreue – la infidelitat das Genieβen – el plaer die Hunger – la gana der Krieg,e – la guerra die Armut – la pobresa die Gedanken – els pensaments, les idees curiositat: per aprendre's els punts cardinals, regla memotècnica (Eselsbrücke): Nie ohne Seife waschen (mai rentar-se sense sabó) NOSW (contrari agulles rellotge) VOCABULARI DELS EXERCICIS VOCABULARI ÚTIL D'EUSKERA VERBS INTRANSITIUS iritsi – arribar erori – caure agurtu – saludar eseri – asseure's nekatu – cansar-se, avorrir-se VERBS TRANSITIUS esan – dir gosaldu – esmorzar bazkaldu – dinar afaldu – sopar ezagutu – conèixer jarri – posar prestatu – preparar ordaindu – pagar garbitu – netejar, rentar gidatu – conduir