Problema 2 · Literatura Dramática PAU Valencia Extraordinaria 2025

2) Realitza un exercici d’escriptura dramàtica que relacione, com a mínim, dos dels següents condicionants: els personatges de Transformación, l’espai i el temps de Terra baixa i el conflicte de Los ochenta son nuestros.

Solución: Exemple de text dramàtic (aproximadament 350 paraules): *(Condicionants triats: Personatges de Transformación [personatge trans en recerca d'identitat i acceptació] + Espai i temps de Terra baixa [el molí rural a finals del segle XIX / començament del segle XX]).* --- PERSONATGES: - ÀLEX: Jove foraster que busca refugi al poble, transitant cap a la seua identitat autèntica. - MARTA: Treballadora del molí, marcada per la submissió i el judici asfixiant de la comunitat. *(L'interior del molí. Una sala rústica de pedra i fusta fosca, il·luminada només per la llum tènue d'un quinqué d'oli. Fora se sent el brogit incessant de l'aigua i el murmuri acusador de la gent del poble que s'allunya).* ÀLEX: *(Amb la roba enfangada, prem una camisa vella contra el pit per amagar el cos).* Han tornat a cridar darrere meu. No toleren el que no comprenen, Marta. Em miren com si portara una maledicció a la sang. MARTA: *(S'acosta a la finestra amb recel i tanca els porticons amb fusta).* Aquí a la terra baixa les mirades pesen més que les pedres de moldre. Qui no encaixa en el paper que l'amo li ha donat, acaba triturat. Però digues... per què has vingut tan lluny a cercar feina? ÀLEX: No buscava feina, buscava existir sense haver de demanar perdó a cada pas. A ciutat la vergonya dels metges m'ofegava, però ací... ací la terra us té lligats a lleis de fa cent anys. Si em dic Àlex, per què s'obstinen a veure el nom amb què em van batejar? MARTA: *(Amb compassió silenciosa).* Perquè els fa por que algú puga decidir qui és. Jo he viscut tota la vida sotmesa a la voluntat d'un home que creu que el meu cos i la meua ànima són part de les seues propietats. Quan et veig defensar el teu nom amb aquesta ràbia... sento enveja, Àlex. Una enveja que em crema el pit. ÀLEX: La llibertat no demana permís. Em van dir que aquest molí era un refugi per als qui fugien. MARTA: Els refugis no existeixen si no els defensem nosaltres mateixos. *(Pausa. Es treu el mocador negre que li cobreix els cabells).* Queda't vora el foc. Si vénen a derrocar la porta, que ens troben dempeus a tots dos.