Ejercicio 1d - Resum del text 2 · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Extraordinaria 2023

TEXT 2

1 La societat valenciana ha canviat, però les idees que impulsaren, des dels inicis, el procés de

normalització són aquelles que han contribuït a portar endavant l’empresa: ha estat una imatge

prospectiva, i no retrospectiva, del valencià lligada al progrés social, econòmic i cultural i de

transformació democràtica. És amb aquest ideal que, al llarg de tot el camí recorregut, s’ha pogut comptar

5 amb el suport social d’alguns dels sectors més dinàmics i dels agents que han pogut materialitzar el canvi.

També contra aquest ideal de llengua s’han trobat les resistències i tensions dels sectors oposats a tot allò

que el valencià realment comprometia —democratització, modernització, cohesió i progrés social. El

discurs conflictivista, arrelat als canvis de la transició democràtica, ha volgut situar la qüestió de la

llengua en una zona de permanent tensió i de confrontació política, els orígens del qual cal buscar-los al

10 lloc on pertoca. Aquest discurs conflictivista ha anat perdent la seua base social, orfe dels sectors

sociològics molt concrets que l’alimentaven i dels actors polítics o mediàtics que s’hi han posat al front.

La derrota que el valencià ha seguit en aquest camí és clara si, sense necessitat d’excedir els límits de la

mera sociologia aplicada, valorem els aspectes qualitatius que comporta la igualació en els grups de

gènere, l’ampliació de la base d’usuaris en les generacions més joves, el paper determinant del nivell de

15 coneixements i estudis en l’ús de la llengua, el sentit dels desplaçaments experimentats als diferents

sectors d’activitat econòmica i la situació laboral, o el perfil de la llengua en piràmide ocupacional, el

grau d’implicació segons la ideologia, les actituds i les expectatives de futur. I, finalment, voldríem

subratllar sols una dada: l’únic col·lectiu que, al llarg de tota la sèrie estadística disponible, amb tot de

números reals, sencers i positius des del 1985 fins al 2005, que mostra un creixement constant en el grau

20 de competència i augmenta en l’ús del valencià és el col·lectiu format per persones joves, que han arribat

als estudis universitaris i que es declaren d’ideologia progressista. Hi trobarem, salvades les distàncies, un

perfil no gaire llunyà al de la generació d’universitaris dels 60. En aquest punt, la investigació en ciència i

tecnologia és, ara mateix, un factor important per a rectificar l’incert futur —associat a la crisi d’un model

econòmic del qual han derivat efectes tan problemàtics per al curs de la llengua—: un bon camí, com

25 molts d’altres, per a l’economia i també per al futur del valencià.

NINYOLES MONLLOR, Rafael-Lluís. 2008. «Els reptes de la normalització: societat, economia i llengua», Llibre blanc de l’ús del valencià II. Iniciatives per al foment del valencià, València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 30-31.

d) Resumeix el contingut del text 2 amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]