Ejercicio 3.b · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2025

TEXT

1 Diumenge, 2 de juny. — Aquesta tarda amb en Ramon hem anat al Rialto. Quan hem entrat ja estàvem

desavinguts i mentre ell comprava les entrades jo tenia ganes de plorar [...] Jo tenia ganes de plorar

perquè, en Ramon, me l'estimo i m'agrada quan fa aquella olor de quina el dia que va a casa del barber

a fer-se tallar els cabells, encara que m'agrada més quan els porta una mica llargs i sembla el Tarzan,

5 de perfil. Jo ja ho sé que em casaré, perquè soc maca, però vull casar-me amb ell. La mare sempre ho

diu que acabarà a la Guaiana amb tant mercat negre. Però no en deurà pas fer tota la vida i ell diu que

així ens podrem casar més de pressa. I potser té raó.

Ens hem assegut sense dir-nos res i la sala feia olor de zotal. Primer han fet les actualitats: ha sortit una

noia que patinava i després tot de bicicletes i després quatre o cinc senyors asseguts al voltant d'una

10 taula i aleshores ell s'ha posat a xiular i a picar de peus com si fos boig. El senyor que teníem davant

s'ha girat i han anat discutint fins a l'acabament. Després han fet una pel·lícula de ninots que no m'ha

agradat gens: hi sortien tot de vaques que enraonaven. A mitja part hem anat al bar a beure un Pampre

d'Or i hi ha trobat un amic que li ha preguntat si tenia paquets de Camel i mitges Nylon i ell li ha

contestat que la setmana entrant en tindrà perquè anirà a l'Havre. Jo pateixo molt quan és fora perquè

15 encara que no ho digui sempre penso que l'agafaran i que li posaran les manilles.

Per culpa del mercat negre no hem vist el començament i quan anàvem a seure tothom rondinava

perquè amb les soles de fusta faig molta fressa encara que camini a poc a poc. Els de la pel·lícula sí

que s'estimaven. Ja ho veig que nosaltres no ens estimem així. Hi havia una espia i un soldat i en

acabar els afusellaven tots dos. A les pel·lícules sempre és molt bonic perquè si els que s'estimen són

20 desgraciats, pateixes una mica perquè penses que tot anirà bé; però quan jo ho soc no ho sé mai si tot

anirà bé. I si alguna vegada acaba malament, com avui, tota la gent està trista i tothom pensa: quina

pena! Els dies que jo estic molt desesperada, com que ningú no ho sap, és pitjor. I si ho sabessin,

tothom riuria. Quan ha vingut el tros més trist ell m'ha posat el braç sobre l'espatlla i ja no hem estat

24 més enrabiats. Jo li he dit: —No vagis a l'Havre aquesta setmana—. I una senyora de darrera ha fet: —

Pst—.

Mercè Rodoreda, Tarda al cinema ( Vint-i-dos contes, dins Obres completes, I, Barcelona, 1984, Ed. 62, p. 213-215)

3. Expressió i reflexió crítica

b) Llig aquest fragment:

1 MARQUÈS: A mi no em preocupen massa les opinions mundanes... ( Pausa.) No, amic Gabriel. La meua obra és una obra d’investigació. En ella vull comprovar —i demostrar també— les meues teories: el senyor Diderot parla, de manera absoluta, que el millor actor és aquell que més allunyat roman del seu personatge. El teatre és ficció, i, com a tal ficció, la forma més adient de crear-la en

5 l’espectador és, justament, fingir-la d’una manera cerebral. Vós, pel vostre compte, us contradieu en aquest punt. M’heu dit que l’emoció us domina quan representeu, que la vostra personalitat es confon amb la del personatge, però reconeixeu alhora que aquesta identificació no és completa en tant que hi

8 empreu determinades tècniques: col·locació de la veu, moviments, etcètera.

El verí del teatre, de Rodolf Sirera

Amb 75 paraules respon les següents qüestions: en quina part de l'obra se situa aquest passatge i com es relaciona amb la resta de l'obra?; qui és el Marquès, a qui s'adreça i a què es refereix quan parla d'una “obra d'investigació”? [1 punt]