Ejercicio 2a · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2023

TEXT 1

1 Malena Notenovio se sentia art i part d'aquell fet i cada dia assistia a casa Maria per contemplar la

deglució de llet que Gràcia feia amb avidesa, xuclant dels mugrons rogencs, amb els nas esclafat sobre els

blancs pits de la mare. Asseguda a una distància prudencial — «als xiquets no mos hem d’arrimar», li

havien dit— amb els braços encreuats davall dels pits, movent de tant el tant els muscles en un

5 semicercle, Malena mirava la xiqueta devotament i amb placidesa. De la seua gran boca, on a penes

quedaven dues dents, eixia un mig somriure i de tant en tant arrunsava el nas i es torcava el moquim amb

el revés de la mà. Quan Gràcia cresqué i li havien eixit ja totes les dents de llet, continuava mamant. Amb

cinc anys, es menjava bones llesques de pa amb oli i sal però també mamava. I amb set anys, quan les

dents de llet se li anaven sollant i li apuntaven en les genives les dents definitives, menjava bons plats

10 d'arròs caldós però seguia sobrealimentant-se amb la llet de sa mare. En complir Gràcia deu anys, la llet

desaparegué dels pits de Maria. Però la xiqueta ja havia crescut saníssima, alta, amb uns vius ulls color de

mel, amb un rostre molt semblant al de la dona que li havia donat la vida. Alegre com un teuladí corria

totes les cases del poble. Ací li donaven una poma, allà unes figues, allà un tros de canyamel... «Esta

xiqueta va de casa en casa com el porquet de sant Antoni —deia la tia Jesusa—. I algun dia tindrem un

15 disgust». Però Gràcia, allà on anava era benvinguda i les seues rialles celebrades a tot arreu. Aquella

xiqueta tenia alguna cosa especial que encisava.

  —Això és que ha mamat durant deu anys, —suggerien alguns.

  —Això és que va nàixer de peus —deien uns altres.

  —Això és que la batejà un colom —suposaven uns tercers.

20   Desimbolta i espavilada, des que tenia sis anys era l'encarregada d'avisar per a les novenes que es

feien a les cases. Li donaven una campaneta i ella corria els carrers polsosos de tot el poble fent-la sonar.

«El primer toc per a la novena de sant Antoniii» —cridava—. «El tercer toc per a la novena de la mare de

Déu del Roseeeeer». «El segon toc per a la novena de sant Franceeeesc». La seua veueta que s'escampava

pels cantons feia aparéixer les dones que, amb el catret a la mà i posades de vel, es dirigien a la casa o al

25 carrer on davant de la imatge del sant o la santa de torn, es resava la novena. De cara a un altaret fet a la

paret o improvisat sobre una taula, algú recitava les oracions que glorificaven el sant o la santa.

MIQUEL, Carme. 2005. La mel i la fel. Alzira: Tàndem, p. 136-138.

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text 1. [1 punt]